La imatge és de Annabel Davis (c) InspirActionL’epicentre de la crisi és Níger, on set milions de persones pateixen la manca d’aliments. Acció Contra la Fam, Intermón Oxfam, InspirAction, Plan Espanya, World Vision i Save the Children sol·liciten un increment significatiu de l’ajuda humanitària a la zona.
Sis de les principals ONG espanyoles han fet una crida per augmentar considerablement els esforços d’ajuda humanitària destinats a assistir els 10 milions de persones que s’enfronten a una fam severa en la regió del Sàhel, a l‘Àfrica occidental i central. L’epicentre de la crisi és Níger, on set milions de persones, gairebé la meitat de la població, pateixen la manca d’aliments. Altres dos milions de persones al Txad i centenars de milers més a Mali, Mauritània, regions de Burkina Faso i la regió més septentrional de Nigèria estan afectats per aquesta crisi.
Les ONG ( Acció Contra la Fam, Intermón Oxfam, InspirAction, Plan Espanya, World Vision i Save the Children ), han manifestat que les xifres de la desnutrició evidencien la necessitat d’actuar immediatament. Les últimes estadístiques de Níger indiquen que gairebé el 17% dels menors de cinc anys estan patint de desnutrició aguda, un percentatge que és un terç superior al de l’any passat.
La resposta internacional resulta imprescindible per impulsar la distribució de l’ajuda d’una manera eficaç i ràpida, així com per garantir més fons. Concretament, les ONG han instat a l’ONU que nomeni un representant especial per a la crisi, que acceleri i coordini els esforços d’ajuda de diversos països, i que intervingui entre els governs dels països afectats i els països donants.
Malgrat les crides emeses durant els últims sis mesos, els fons per respondre a la crisi són escassos i arriben amb retard. Així, la crida d’emergència que l’ONU var fer per pal·liar la crisi a Níger ha reunit 107 milions de dòlars menys que el que es va programar. Mentre que alguns països han incrementat el seu suport, uns altres han respost amb demora i han estat menys generosos. Les agències d’ajuda humanitària han sol·licitat als països rics que facin donacions generoses i que financin com més aviat la crisi, amb la finalitat de prevenir una catàstrofe. També han instat aquests països que garanteixin la participació dels alts càrrecs governamentals, de manera que s’eliminin els retards en la distribució de l’ajuda.
Precisament per aquestes demores, en les zones afectades l’ajuda alimentària s’ha adquirit i distribuït massa tard, com en el cas de Níger, on les distribucions del Programa Mundial d’Aliments (PMA) van començar massa tarda i van arribar a poques persones. En vista de les últimes xifres alarmants sobre la desnutrició, el 2 de juliol el PMA va anunciar que augmentaria el nombre de nigerians als quals està assistint, passant de 2 a 4,5 milions de persones. Al Txad, on el PMA necessita altres 20 milions de dòlars, la distribució d’aliments solament s’ha programat per a dos mesos malgrat que, com a Níger, les pròximes collites no es recolliran fins dins de tres o quatre mesos.
La sequera, el fracàs dels cultius, les plagues, l’augment del preu dels aliments i els nivells de misèria extrema han provocat la severa escassetat d’aliments, i les terres de pastoratge són ara molt menys fèrtils. La gent ha hagut d’abandonar les seves llars, i vendre les poques possessions que tenien o sacrificar el seu bestiar moribund. Les agències han advertit que aquestes mesures desesperades no solament indiquen l’agudesa de la crisi si no que també soscaven les inversions per al desenvolupament a llarg termini.
Referent a això, Philippe Bassinga, de InpirAction, ha manifestat: “En les zones rurals de Níger la població viu en un perpetu desplaçament a la recerca de llavors, aigua, i pastures incertes. Una pobra dona em deia avui que ja no es nota la diferència entre pobres i rics, perquè l‘única cosa que es pot consumir és farina de mandioca. De la mateixa manera que els animals famolencs, assedegats i cansats que ja no poden desplaçar-se són abandonats pels seus propietaris. Els homes i sobretot les dones amb nens semblen viure el mateix malson, perquè ja no tenen forces de desplaçar-se i buscar ajuda. La qüestió és: anem a deixar que aquestes dones i nens agonitzin en silenci? Per què dubtem encara? És hora d’actuar.”
Níger, que és el país menys desenvolupat del món, és també el més afectat per la catàstrofe, amb 7,1 milions de persones que necessiten ajuda humanitària. Entre ells, hi ha gairebé mig milió de menors de menys de cinc anys que pateixen desnutrició aguda, enfrontant-se per tant a lesions irreversibles, i que moriran si no reben urgentment un tractament.
La collita de cereals ha decrescut fins a un 30% i les pastures, que són fonamentals per als ramaders, estan per sota del 60% del nivell necessari. Al Txad, on es viu un conflicte de llarga durada, hi ha dos milions de persones afectades per la falta d’aliments. Hi ha informes que assenyalen que algunes dones s’han vist obligades a menjar llavors dels formiguers i que els índexs de desnutrició arriben a un 27% en algunes regions. Centenars de milers de persones també es troben en situació de risc en Mali, Burkina Faso i al nord de Nigèria.
Font: Canalsolidari.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada