L'any 2003, els jugadors espanyols de l'equip de Copa Davis durant la celebració de la cerimonia prèvia a la inauguració de la final davant Austràlia, flipaven al sentir un himne que desconeixien, normal, ja que en el seu univers de colorins difícilment l'havien sentit mai. Ara bé, això comportà una allau de queixes diplomàtiques i comentaris desbarrants del pseudoperiodistes “oficials”. Resultà ser l'himne de Riego, himne oficial durant el Trieni Liberal (1820) i de la Segona República (1931-1936), aquella que un cop d'estat feixista enderrocar per dur a l'obscurantisme l'Espanya republicana (democràticament elegida), substituint-la per quaranta anys de dictadura militar. Símbols, himnes... foren substituïts pels del feixista règim, alguns d'ells, incomprensiblement, a dia d'avui encara perduren en places i carrers espanyols.
Ves per on, com si es tractés d'un mundial en ple 2010, presentacions de símbols, banderes, himnes... un encontre de costellada el passat 5 d'agost, entre el Reial Madrit (un equip de futbol de la “messeta” espanyola) i l'America (un equip mexicà) s'enfrontaren en partit amistós el passat al Candlestick Park de San Francisco (EEUU), això no tindria cap transcendència sinó fos per que al moment clau l'equip de la “messeta” fou representat per la bandera pre-constitucional (anticonstitucional), per dir-ho finament, ja que l'hauríem d'anomenar la feixista (la del pollastre). Mentre sonava l'himne dels Estats Units, l'ensenya, portada per un grup de xiquets, va ser retirada ràpidament després de les queixes d'un dels membres de l'expedició madridista, que es va adonar de l'error en el protocol (tampoc era d'estranyar, si veieu un dels seus partits, és habitual veure'n per les grades del seu estadi).
El més curiós de tot, cap reclamació institucional, cap queixa diplomàtica, cap comentarista o psuedoperiodista fent-se l'harakiri, no s'ha demanat cap disculpa ni rectificació, tant sols un: “ Todo quedó en una anécdota de la jornada”, ves quina gràcia. Us imagineu que presenten un equip alemany amb una esvàstica? Ui quin pollo!Tenint en compte que Mèxic mai reconegué la dictadura feixista-militar espanyola, curiós que tampoc fes cap esment del tema. Per altra banda, tampoc és d'estranyar, amb la duresa que les autoritats tracten els mitjans de comunicació no afins a l'actual règim calderonià (Nacional catolicista) del PAN, ja que aquest més aviat estarien al costat d'aquests símbols que tant poc representen la llibertat i la democràcia.
Aprofitem l'avinentesa per recordar que aquest dissabte, hi haurà una manifestació a la Ciutat de Mèxic per reclamar seguretat i acabar amb la impunitat que regna contra els assassinats i desaparicions de periodistes a Mèxic. Val a dir que és en aquest moment el segon país del món més perillós per la pràctica d'aquest ofici. Des de l'any 2000 fins a data d'avui porten 64 periodistes morts i 11 de desapareguts. A banda de totes i tots aquells que viuen sota amenaces per exercir la seva tasca, el dret a informar, així com el dret a la llibertat d'expressió.
Informació relacionada:
Informació relacionada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada