D’acord amb el Sr. De la Herrán, actual Director general de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdits a l’Exportació (CESCE), participada en més de 50% per l’Estat, “el meu negoci és reduir la sinistralitat dels meus clients. Si no encertem, ens surt caríssim perquè paguem una indemnització gegantesca” (El País, 2 de maig de 2010). Al·lega a més que el “partit” que CESCE li ha tret a la crisi se situa en què la companyia ha hagut d’introduir millores en el seu sistema per evitar els impagaments. No podem sinó demostrar el nostre malestar amb aquestes afirmacions.
En primer lloc, recordem que quan CESCE actua per compte de l’Estat, assegura operacions que generen Deute públic en tercers països quan l’operació comercial resulta fallida. En aquest cas, CESCE no perd, sinó que reclama el deute generat per l’impagament al país on es va realitzar l’exportació. En el cas dels països del Sud, són les poblacions locals qui acaben per assumir els costos d’aquestes operacions fallides. No hem d’oblidar que al 2009, el 40% del Deute extern que els països més empobrits devien a l’Estat espanyol ha estat generada per CESCE. Entre aquests països es troben, per exemple, Cuba (1.684 milions d’Euros), República del Congo (201 M€), l’Iraq (100 M€) o Angola (87 M€). Són ben coneguts els gravíssims impactes que genera el Deute extern en aquests països, a nivell econòmic i social.
En segon lloc, haguéssim celebrat que CESCE li tragués millor “partit” a la crisi, però no únicament des d’una lògica de “racionalitat econòmica” com afirma el seu Director, sinó també des de la lògica del respecte dels Drets Humans i del medi ambient. CESCE pateix de greus deficiències a l’hora de garantir que la internacionalització de l’empresa espanyola no produeixi impactes ambientals o socials indesitjats en els països del Sud.
De fet, pròximament el Tribunal Permanent dels Pobles jutjarà a Madrid (del 14 al 18 de maig) tant a un nombre important d’empreses espanyoles i europees pels impactes en el Sud, com als governs europeus per la seva complicitat, pels danys generats a Amèrica Llatina.
Quan es tracten de fons públics, hi ha mínims que podem exigir, tal com ho afirma la Campanya Qui deu a Qui?, qui reclama que s’auditin els deutes generats per CESCE, a fi de conèixer la legitimitat del seu cobrament. Aquestes auditories serien el millor àrbitre d’aquest “partit” perquè no sempre guanyin els mateixos.
Mónica Vargas Collazos i Dani Gómez-Olivé, Observatori del Deute en la Globalització.
(Publicada a El Punt, 5 de maig de 2009)
Font: Canalsolidari.org
I què puc fer jo?
Posa’t en contacte amb l’ Observatori del Deute en la Globalització per conèixer de quines altres maneres pots contribuir a lluitar contra el deute extern.
Si vols saber en què es basa el Tribunal Permanent dels Pobles per jutjar les empreses espanyoles i europees pels impactes socials i mediambientals generats al Sud per la seva activitat, entra a la web de la Cimera Alternativa dels Pobles Enlazando Alternativas i informa’t.
Pots descarregar-te i compartir la darrera publicació de l’ Observatori del Deute en la Globalització: El Deute del Sud amb l´Estat espanyol: Responsabilitat i il·legitimitat.
Més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada