La Confederació d’ONG catalanes proposa mesures alternatives per no perjudicar els qui menys tenen: control de l’especulació financera i l’evasió fiscal, major esforç de les rendes més altes i reducció de la despesa militar, que arriba als 50 milions d’euros al dia.
La Confederació d’ONG Catalanes considera inacceptable i dramàtica la decisió del Govern de fer pagar la crisi als qui més la pateixen i que no l’han provocada: tant les poblacions més desafavorides de casa nostra, com arreu. Les mateixes “receptes” dels organismes internacionals que han portat a la pobresa extrema milers de persones a tot el món són aplicades ara pels nostres governants en la seva estratègia per reduir el dèficit públic; unes mesures que no tenen en compte les causes estructurals dels desequilibris al món, ni les conseqüències dels nostres models de producció i desenvolupament, que augmenten aquestes desigualtats.
La Confederació d’ONG Catalanes considera que l’eficàcia en la gestió pública no hauria de passar per mesures que ataquen clarament els drets socials i que deixen en paper mullat els compromisos socials i polítics adquirits pel govern amb les persones més febles d’arreu. El Govern podria obtenir prou recursos per controlar el dèficit amb altre tipus de mesures com ara el control de l’especulació financera i de l’evasió fiscal, l’exigència d’un major esforç a les rendes més altes, o la reducció de la despesa militar, que arriba al 4,70% dels pressupostos generals de l’estat, uns 50 milions d’euros al dia.
Les ONG catalanes creuen que atendre la crisi a casa nostra és perfectament compatible amb el compliment dels compromisos en matèria de solidaritat internacional i, per això, demanen als partits i als líders d’opinió que no facin un ús demagògic de la política de cooperació internacional, i que no donin a entendre que és un “luxe” que no ens podem permetre. Aquest discurs és fals i oportunista, i fomenta la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. No es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món. Les polítiques socials a casa nostra i les polítiques de cooperació són mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir necessàriament.
Des del començament de la crisi econòmica global, la Confederació s’ha manifestat en diversos moments a favor d’aprofitar aquesta crisi per repensar el nostre model de desenvolupament i de benestar “perquè no és just ni sostenible, perquè no té sentit, no té ànima i no té futur”.
Amb les mesures anunciades, aquest Govern traeix la confiança no només de la ciutadania espanyola, sinó de la ciutadania de molts països empobrits que creien en la sinceritat del seu compromís.
Font: FCONGD/CanalSolidari.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada