25 de maig 2010

Les arrels del conflicte a Copala

María Dolores París Pombo, MÈXIC, D.F., (Apro)

El brutal atac, el dimarts 27 d'abril, d'un grup paramilitar priïsta contra la caravana humanitària de periodistes, activistes socials i observadors internacionals que es dirigien al municipi autònom de San Juan Copala, té els seus orígens en una història d'injustícia, corrupció i impunitat que caracteritza aquesta i altres regions d'Oaxaca.

Des de començaments d'aquest any, els prop de 700 habitants del municipi autònom es troben assetjats per membres armats de la Unió de Bienestar Social per a la Regió Triqui (Ubisort), una organització fundada pel PRI a mitjans dels noranta. Els han tallat la llum, l'aigua i tots els serveis bàsics; el metge del centre de salut ha hagut de marxar; la canalla no va a l'escola, i la escassetat de queviures s'està tornant extrema.

La regió Triqui Baja, ubicada a la Mixteca Oaxaquenya, porta alguns anys de conflicte polític entre grups que lluiten pel control de les comunitats i la recepció de recursos econòmics del govern. Aquests enfrontaments han provocat centenars de morts i el desplaçament forçat de més de la meitat de la població triqui cap a altres zones de Mèxic i als Estats Units.

Des de mitjans dels noranta, el conflicte s'ha caracteritzat pels assassinats i els enfrontaments armats entre el Moviment d'Unificació i Lluita Triqui (MULT) i la Ubisort. El gener del 2007, dissidents de totes dues organitzacions van crear el Municipi Autònom de San Juan Copala (MASJC) amb el propòsit de pacificar la regió a través d'un govern indígena que es regís per usos i costums, sense la intervenció dels partits i organitzacions polítiques.

Com a moltes zones del país, a la triqui han regnat la total impunitat, l'absència de l'estat de dret i l'abandonament per part de les institucions estatals i federals. La manca de justícia a gairebé tots els assassinats i els permanents fets de violència han transformat la regió en un territori sense llei, on els drets humans s'hi violen quotidianament i existeix un veritable clima de terror.

Malgrat la notable absència de les institucions federals i estatals que haurien de brindar els serveis bàsics, la regió Triqui Baja no està mancada de recursos públics. Al contrari, durant els darrers anys s'ha vist inundada per milions de pesos canalitzads a través del MULT i de la Ubisort. Aquestes agrupacions governen cadascuna diversos barris de Copala amb la connivència i el suport polític del govern de l'estat, amb les armes i el control total del presupost que arriba a les “seves” comunitats, ja sigui a través de les agències municipals o bé directament als líders.

El setembre del 2003, en una entrevista que vaig fer al barri de Rastrojo a Rufino Merino, dirigent del MULT, aquest em va presumir de que el governador acabava de lliurar-li més de 15 milions de pesos per a la pavimentació de la carretera de Putla a Juxtlahuaca, que travessa tota la regió i que actualment és intransitable. D'altra banda, d'acord amb documents de la Secretaria de Desenvolupament Social, en aquell mateix any va rebre també del Programa Oportunitats gairebé 18 milions de pesos, més que qualsevol altra organització a l'estat d'Oaxaca, incloent-hi les oficials. Cal assenyalar que, a diferència d'altres regions rurals on el programa opera amb el lliurament de beques a les mares de família, a la regió triqui les agències municipals “recullen” la totalitat dels ajuts monetaris i en fan ús d'acord amb les seves pròpies prioritats.

El suport del govern de l'estat als grups paramilitars es va fer evident el 2003, quan el MULT va fundar el Partit d'Unitat Popular. El PUP, presentat pels seus dirigents com el primer partit polític indígena del país, és sobre tot una experiència més de les pràctiques de manipulació i divisió del vot opositor i de la cooptació dels moviments socials per part de les elits priïstes a Oaxaca. En efecte, un dels artífexs principals del nou partit estatal fou l'avui exgovernador José Murat. D'altra banda, la posició privilegiada que va adquirir Unitat Popular com a interlocutor dels triquis amb el govern estatal no va fer més que agreujar la situació de violència a l'àrea. Alguns dirigents del MULT-PUP van marginar o expulsar de la direcció política del moviment líders reconeguts com a “dirigents naturals” de les seves comunitats i van armar grups paramilitars per tal de reprimir l'ascens de joves dirigents.

L'aïllament del conflicte a la regió triqui i la retirada de les institucions socials han permès la imposició d'una veritable dictadura del MULT-PUP i de la Ubisort-PRI. A les comunitats controlades per cadascuna d'aquestes organitzacions armades, tots els habitants són considerads com a “bases” de suport i obligats –sota amenaces de multes, cops o assassinats– a participar a les mobilitzacions i fins i tot als xocs armats. A més de disposar de recursos milionaris, les agrupacions de la zona triqui estan poderosament armades, i regularment són surtides de municions i nou armament.

Amb prou feines el febrer d'enguany, habitants de San Juan Copala que havien fugit cap a Juxtlahuaca burlant el setge de la Ubisort denunciaven que els dirigents d'aquesta organització acabaven de rebre un fort carregament d'armes AK-47 i R-15 i centenars de cartutxos, procedents de Santiago Juxtlahuaca.

Les declaracions dels governs estatal i federal, així com la cobertura que fan molts mitjans de comunicació sobre els assassinats i masacres a les regions indígenes, enfoquen sempre el suposat “caràcter ancestral” dels conflictes i les anomenades “lluites intercomunitàries”. L'Estat sembla desempallegar-se així de qualsevol responsabilitat en el que hauria ser la seva funció primordial: garantir els drets i la seguretat de tots els ciutadans. En efecte, igual que en el cas de l'anomenada “guerra contra el narco”, el que priva és la culpabilització de les víctimes: es maten entre ells; ho han fet durant segles; aquest impuls al crim i a la confrontació armada és part de la seva naturalesa…

Tanmateix, el poble triqui s'ha caracteritzat, abans de res, per la seva trajectòria històrica de mobilització per la defensa dels seus drets i de la seva identitat, de resistència contra el domini racista i l'explotació. Com ho mostra Francisco López Bárcenas al seu llibre San Juan Copala, dominació política i resistència popular. De les rebel·lions d'Hilarión a la formació del municipi autònom, el mite del triqui violent per naturalesa ha estat alimentat per una de les arrels més profundes del conflicte: el racisme, continuament expressat en els discursos dels polítics, administradors, servidors públics i, sobre tot, dels mitjans de comunicació.

Les elits regionals han construit un discurs de desvalorització, de menyspreu del triqui, que ha aconseguit fins i tot de convertir-se en sentit comú entre els mestissos i en bona part de la població mexicana. Aquests discursos racistes han permès de minimitzar la violència endèmica i silenciar la connivència de les autoritats governamentals en els crims que es cometen a l'àrea.

A principis de febrer, va ser notícia l'assassinat de 10 persones a un poblat triqui, San Miguel Copala, en mig d'una disputa entre el MULT i la Ubisort pel control de la agència municipal. La majoria de les víctimes eren habitants del poblat, entre elles l'agent municipal, però també hi va morir un enginyer que feia treballs a la zona per a la Comissió Nacional de l'Aigua. En aquelles dates, es va intensificar el setge contra el municipi autònom per part d'un grup armat dirigit per Rufino Juárez. El 20 d'abril, alguns mitjans van donar compte de l'assassinat de Celestino Hernández (del municipi autònom), comès per un membre de la Ubisort plenament identificat per la comunitat.

Avui les víctimes són defensors de drets humans, activistes socials amb ampli reconeixement a nivell nacional i observadors internacionals. Per primer cop en mesos, el setge paramilitar de San Juan Copala esdevé notícia internacional i ocupa les portades dels diaris nacionals. Quan se savia de l'assassinat d'Alberta Cariño Trujillo i de Jyri Antero Jaakkola –originari de Finlàndia–, i mentre que algunes persones –entre elles un belga i un italià– continuaven desaparegudes, el 28 d'abril Ulises Ruiz [governador d'Oaxaca] declarava amb una fredor impressionant als mitjans de comunicació que els “estrangers” no tenien res a fer en aquesta regió, i exprexsava la seva determinació d'investigar, això sí, a través de la Procuraduria General de Justícia de l'Estat, la qualitat migratòria amb què aquestes persones es trobaven a Mèxic.

El total cinisme del governador equival només al de Rufino Juárez, dirigent de la Ubisort, qui després d'haver amenaçat amb l'afirmació de que detindria a toda costa la caravana, indica ara que els culpables són les autoritats de l'assetjat municipi autònom. Aquest cinisme, però, ha estat alimentat per la impunitat. En efecte, la criminalització de la protesta social, la repressió armada i l'assassinat han estat la marca del govern d'Ulises Ruiz Ortiz. Aquest governador, un dels més sagnants de Mèxic, és a punt de concloure la seva gestió sense que hi pesi, sobre ell cap procés penal.

La Comissión Civil Internacional dels Drets Humans, però, va documentar en un informe 62 assassinats per afers polítics a Oaxaca entre el juny del 2006 i l'abril del 2008, i la Suprema Cort de Justícia de la Nació va responsabilitzar al governant per les violacions als drets humans comeses durant el conflicte amb l'Assemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca (APPO) el 2006. Sense la pressió de la societat civil nacional i internacional, dels organismes internacionals i de governs d'altres països, primarà sens dubte un cop més la impunitat.

María Dolores París Pombo és investigadora del Departament d'Estudis Culturals de El Colegio de la Frontera Norte.

Informació relacionada:

Font: Enfocat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada