CiU està d'acord a tancar el debat obert per Vila d'Abadal sobre els irregulars que només ha servit per crear fissures a la convivència
Xavier Rius Sant / El Punt
Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, de votants del PSC
La setmana passada es van conèixer dues dades i es van produir uns fets que ens permeten valorar la situació del fenomen migratori a Catalunya i la seva afectació en el mapa polític. D'entrada tenim una dada inqüestionable. L'Institut Nacional d'Estadística ha donat les xifres del Padró Municipal a 1 de gener de 2010, que ens diu que a Catalunya el nombre d'estrangers empadronats és d'1.193.283, només 4.004 més que fa un any, cosa que indica la fi d'un cicle. El flux d'entrada s'ha frenat en sec a causa de la dificultat de trobar feina. Aquesta frenada es dóna també a tot l'estat, amb només 60.269 estrangers més. Però algunes interpretacions que s'han fet són equívoques, com la d'aquells que davant de la disminució del nombre de llatinoamericans han dit que els llatins tornen a casa. Que el nombre d'estrangers llatins disminueixi no vol dir que els que tots el que manquen han marxat. Els llatins poden demanar la nacionalitat espanyola als dos anys de residència legal a Espanya, tràmits que ara poden trigar 3 o 4 anys. I el 2009 es van concedir a tot l'estat cent mil nacionalitzacions, passant aquestes persones a comptabilitzar-se com a espanyols. 'A més a més, molts infants nascuts a Catalunya obtenen la nacionalitat. Per això, encara que segons el padró el nombre d'estrangers a Catalunya significa el 15,9% de la població, les persones d'origen estranger són el 19%. Encara que es digui que el nombre de llatins disminueix, no tots han marxat, ja que cinquanta mil van obtenir la nacionalitat.
L'altra dada que s'ha conegut és la de l'enquesta de població activa, i ens diu que a Catalunya hi ha 676.200 aturats i 4.612.700 a tot l'estat. Això no obstant, malgrat que l'últim trimestre el nombre de ciutadans espanyols aturats ha augmentat en 247.800, el nombre d'estrangers sense feina ha augmentat poc. Per què el nou atur afecta menys els estrangers? Doncs perquè el sector que generava més atur d'estrangers –la construcció– ja va tocar fons fa un any; en canvi, en sectors com la dependència les dones estrangeres poden trobar feina. A més a més, els estrangers estan més oberts a la mobilitat geogràfica i de sector.
Per això, si el context que es viu és la fi del cicle d'arribada d'estrangers, no s'entén la necessitat del debat que va obrir Josep Maria Vila d'Abadal amb una proposta de no empadronar irregulars i denunciar-los que ell mateix sabia que no prosperaria. El «ja n'hi ha prou!» que diu ell en nom de ciutadans de tota la vida, l'ha dit el flux d'entrada que s'ha reduït en acabar-se la possibilitat de trobar feina.
El que més sorprèn del debat del padró és que Vila d'Abadal, amb la comprensió i el suport d'Artur Mas, l'obrís contradient tota la tasca que van fer els diputats Campuzano i Cleries amb motiu de la llei d'estrangeria, aprovada al Congrés al desembre, i la llei d'acollida, aprovada dimecres al Parlament de Catalunya. La llei d'estrangeria preveu la regularització per arrelament al cap d'uns anys si hi ha proposta de contracte o mitjans econòmics, i la llei d'acollida catalana preveu que l'informe municipal imprescindible per a la regularització valori l'aprenentatge del català. Però els anys de permanència només s'acrediten amb l'empadronament. El PP també ha defensat a Catalunya les propostes de Vila d'Abadal de no empadronar i a ajuntaments com Llavaneres s'han aliat per fer-ho, mentre a Badalona el regidor Xavier Garcia Albiol va repartir aquell fullet que criminalitzava genèricament els romanesos.
Ara sabem que CiU ha acceptat la proposta del tripartit d'acotar el debat sobre immigració per evitar que es criminalitzi els estrangers i que es llancin missatges que estigmatitzin uns o altres immigrants. Sembla que CiU està d'acord a tancar el debat obert per Vila d'Abadal sobre els irregulars que només ha servit per crear fissures a la convivència i ha multiplicat la presència mediàtica d'Anglada. Però encara que CiU tanqui ara el debat, sap que si Anglada arriba al Parlament numèricament beneficiarà CiU. Després de tot el que ha dit Vila d'Abadal i el suport que va rebre de Mas, Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, d'aquells votants del PSC que no comparteixen les paraules dels dirigents socialistes que han desqualificat Vila d'Abadal, García Albiol i Anglada. Sembla que Vila d'Abadal anirà en un lloc destacat de la llista de CiU. I amb Vila d'Abadal a la candidatura, Anglada no els traurà vots. I si Plataforma treu tres o quatre escons serà a costa dels socialistes, i que Mas sigui president pot venir de quatre escons.
Xavier Rius Sant / El Punt
Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, de votants del PSC
La setmana passada es van conèixer dues dades i es van produir uns fets que ens permeten valorar la situació del fenomen migratori a Catalunya i la seva afectació en el mapa polític. D'entrada tenim una dada inqüestionable. L'Institut Nacional d'Estadística ha donat les xifres del Padró Municipal a 1 de gener de 2010, que ens diu que a Catalunya el nombre d'estrangers empadronats és d'1.193.283, només 4.004 més que fa un any, cosa que indica la fi d'un cicle. El flux d'entrada s'ha frenat en sec a causa de la dificultat de trobar feina. Aquesta frenada es dóna també a tot l'estat, amb només 60.269 estrangers més. Però algunes interpretacions que s'han fet són equívoques, com la d'aquells que davant de la disminució del nombre de llatinoamericans han dit que els llatins tornen a casa. Que el nombre d'estrangers llatins disminueixi no vol dir que els que tots el que manquen han marxat. Els llatins poden demanar la nacionalitat espanyola als dos anys de residència legal a Espanya, tràmits que ara poden trigar 3 o 4 anys. I el 2009 es van concedir a tot l'estat cent mil nacionalitzacions, passant aquestes persones a comptabilitzar-se com a espanyols. 'A més a més, molts infants nascuts a Catalunya obtenen la nacionalitat. Per això, encara que segons el padró el nombre d'estrangers a Catalunya significa el 15,9% de la població, les persones d'origen estranger són el 19%. Encara que es digui que el nombre de llatins disminueix, no tots han marxat, ja que cinquanta mil van obtenir la nacionalitat.
L'altra dada que s'ha conegut és la de l'enquesta de població activa, i ens diu que a Catalunya hi ha 676.200 aturats i 4.612.700 a tot l'estat. Això no obstant, malgrat que l'últim trimestre el nombre de ciutadans espanyols aturats ha augmentat en 247.800, el nombre d'estrangers sense feina ha augmentat poc. Per què el nou atur afecta menys els estrangers? Doncs perquè el sector que generava més atur d'estrangers –la construcció– ja va tocar fons fa un any; en canvi, en sectors com la dependència les dones estrangeres poden trobar feina. A més a més, els estrangers estan més oberts a la mobilitat geogràfica i de sector.
Per això, si el context que es viu és la fi del cicle d'arribada d'estrangers, no s'entén la necessitat del debat que va obrir Josep Maria Vila d'Abadal amb una proposta de no empadronar irregulars i denunciar-los que ell mateix sabia que no prosperaria. El «ja n'hi ha prou!» que diu ell en nom de ciutadans de tota la vida, l'ha dit el flux d'entrada que s'ha reduït en acabar-se la possibilitat de trobar feina.
El que més sorprèn del debat del padró és que Vila d'Abadal, amb la comprensió i el suport d'Artur Mas, l'obrís contradient tota la tasca que van fer els diputats Campuzano i Cleries amb motiu de la llei d'estrangeria, aprovada al Congrés al desembre, i la llei d'acollida, aprovada dimecres al Parlament de Catalunya. La llei d'estrangeria preveu la regularització per arrelament al cap d'uns anys si hi ha proposta de contracte o mitjans econòmics, i la llei d'acollida catalana preveu que l'informe municipal imprescindible per a la regularització valori l'aprenentatge del català. Però els anys de permanència només s'acrediten amb l'empadronament. El PP també ha defensat a Catalunya les propostes de Vila d'Abadal de no empadronar i a ajuntaments com Llavaneres s'han aliat per fer-ho, mentre a Badalona el regidor Xavier Garcia Albiol va repartir aquell fullet que criminalitzava genèricament els romanesos.
Ara sabem que CiU ha acceptat la proposta del tripartit d'acotar el debat sobre immigració per evitar que es criminalitzi els estrangers i que es llancin missatges que estigmatitzin uns o altres immigrants. Sembla que CiU està d'acord a tancar el debat obert per Vila d'Abadal sobre els irregulars que només ha servit per crear fissures a la convivència i ha multiplicat la presència mediàtica d'Anglada. Però encara que CiU tanqui ara el debat, sap que si Anglada arriba al Parlament numèricament beneficiarà CiU. Després de tot el que ha dit Vila d'Abadal i el suport que va rebre de Mas, Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, d'aquells votants del PSC que no comparteixen les paraules dels dirigents socialistes que han desqualificat Vila d'Abadal, García Albiol i Anglada. Sembla que Vila d'Abadal anirà en un lloc destacat de la llista de CiU. I amb Vila d'Abadal a la candidatura, Anglada no els traurà vots. I si Plataforma treu tres o quatre escons serà a costa dels socialistes, i que Mas sigui president pot venir de quatre escons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada