L'exemplaritat, per dalt

La corona i la seva cort haurien de tenir prohibit cobrar de cap empresa o de cap particular

El Punt / Francesc Sanuy 27/07/2010

L'altre dia, el rei va dir en la cerimònia de l'any jacobeu que, arran de la crisi actual, cal actuar amb unitat i solidaritat. Pel que fa a la unitat, d'acord. Però pel que fa a la solidaritat entesa com la constant vampirització de Catalunya, la més radical oposició. I, a més a més, la reclamació que la corona encapçali l'exemplaritat en uns moments en què la pobra bona gent treballadora és víctima d'una recessió causada per uns plutòcrates desaprensius que segueixen exhibint de manera impúdica una riquesa fastuosa i ofensiva per a totes les famílies que malden per arribar a final de mes. Per exemple, l'Entrecanales Domecq, que és germà d'aquell expresident de Fecsa-Endesa que va cobrar 1.500 milions d'euros només per haver escalfat la poltrona de president del monopoli durant 14 mesos abans de fer el passing shot a Enel, patrocinada per Berlusconi, i estranya parella de Zapatero que va pactar l'operació en contra de l'alternativa d'EON que l'ultraaznarista Pizarro havia dissenyat amb els socialdemòcrates alemanys. Quin chassé croisé o quin cruzado màgico de la cotilleria íntima, oi?

Mentre els insadollables titulars de llicències per explotar, via monopolis, exclusives, concessions o serveis públics privatitzats, les masses indefenses d'assalariats i pensionistes continuen retallant el poder adquisitiu de les classes mitjanes i obreres, l'exemplaritat dels poderosos i del rei, en primer lloc, hauria de ser absoluta. Al pintoresc gendre Marichalar ja el van fer fora d'algunes multinacionals, com ara Winterthur quan va fer aquella separació conjugal tan matisada. Però la gran pregunta és què hi fan els membres de la família reial, als consells d'administració de tantes empreses lucratives? Que no ho saben, que els pot passar com al cosí del monarca, Carles de Borbó-Dues Sicílies, que fa cinc mesos va haver de dimitir del consell de Viajes Marsans, la nau capitana de la flota de l'impresentable president de la CEOE, Díaz Ferrán, i del seu conglomerat de negocis tèrbols? Aquest infante que almenys ha fet el gest dels animalets que abandonen el vaixell quan s'acosta el naufragi, resulta que també rebia retribucions de Royal Urbis, una immobiliària denunciada pel PP pels negocis entre el seu president, Rafael Santamaría, i José Bono, ara molt afligit pel divorci de la seva dona, dedicada al negoci de la joieria, que permetia justificar increments de patrimoni, sense esmentar El Pocero de Seseña o les derivades de Caja de Castilla-La Mancha, que tan cars ens sortiran als pobres contribuents catalans. La immobiliària diu que la causa està arxivada i, per tant, que l'infante pot continuar fent allò tan productiu de confondre's amb el paisatge i meritar. En realitat, però, la corona i tota la seva cort, que ja cobra del pressupost de l'Estat i de les partides suplementàries que aporta el Ministeri de Defensa per al seu comandant suprem, haurien de tenir prohibit cobrar de cap empresa o de cap particular. I, a més a més, s'haurien de negar a ser exhibits rebent embarcacions esportives (Bribón o Fortuna) d'alguna entitat financera en concepte d'obra social, mentre els indigents fan cua per menjar a Pompeia, Srta. M. Reina o a Càritas Diocesana. Tampoc no haurien de col·locar infantes o gendres a la prestesa beneficència o a una participada de La Caixa com Telefónica.

Ni tampoc no sembla aconsellable que la reina vagi el dia abans d'operar el seu marit a fer de comparsa d'un acte de presentació d'una conya relacionada amb els microcrèdits. Ni que els amics més íntims i també amb permís de blasonar de ser-ho hagin anat a la presó o s'hagin deslliurat d'anar-hi precisament per ser qui són. Repassem i veurem el príncep Tchokotua, Manuel de Prado, Mario Conde, Javier de la Rosa, els Albertos i ara, per si no n'hi hagués prou, en Mestre, capo del negoci portuari de Barcelona i detingut com a presumpte narcotraficant. Ja sé que els presidents de la Generalitat poden condecorar Fèlix Millet (Creu de Sant Jordi o millor empresari) tot i els antecedents per l'afer Renta Catalana de fa més de 20 anys. O bé que encara no fa un mes, en Mestre també rebia, a petició del SIL d'Enrique Lacalle, de les mans del president Montilla el títol de millor empresari de la logística, sense que ningú recordés que fa 28 anys ja feia robatoris de coure i llautó de la digníssima empresa Metalls i Plateria Ribera. Aquest és, doncs, un estat en què els poderosos tenen impunitat i la corona, immunitat, però el Cèsar, a més de la seva dona, ha de ser honrat i, sobretot, semblar-ho. Repassin, per tant, si a Caixa Girona no hi ha hagut irregularitats com ara atorgar pisos o crèdits en condicions privilegiades als polítics de la zona, començant per la líder del PP a Catalunya, o crèdits que poden quedar aparcats indefinidament. I segurament convindran que la Fundació Príncep de Girona hauria de fer uns canvis obligats i que s'haurien d'haver produït de motu proprio.