La Tribuna / El Punt 13/07/10
· "A Catalunya les desgràcies no vénen mai soles, sinó massa seguides"
Ara que ja ens hem manifestat contra un Tribunal Constitucional que vulnera la Constitució, quan diu que la llengua catalana no pot ser preferent, malgrat el precepte que diu que el nostre idioma serà objecte d'especial ajut i protecció o la vulnera també quan se salta les seves pròpies sentències a favor de la immersió lingüística, potser toca pensar també en d'altres qüestions a part d'aquest TC que va indultar els Albertos. Tornem, doncs, a la vida real i normal, que sortosament encara pot continuar malgrat l'handicap de les mutilacions que ens van imposar Alfonso Guerra i el PP, que és qui va encetar tota aquesta confrontació a base de les taules petitòries que demanaven «echen una firma contra los catalanes». Per cert, un recurs que no van presentar contra els mateixos articles que figuren amb el mateix tenor literal els estatuts d'Andalusia i València. Cosa que també és per ella mateixa inconstitucional, perquè aplica una norma que no és igual per a tots, sinó únicament anticatalana. Anem, per tant, amb compte, que es comença amb l'antisemitisme i s'acaba amb l'holocaust. Poca broma!
Doncs bé, en aquests dies equivalents al 12 de setembre del 1714, si parem una mica d'atenció a tot allò que ens envolta, trobarem, sens dubte, seriosos motius de preocupació. Veurem, per exemple, que Agbar, venuda per «la Caixa» a una empresa estrangera (Suez), el primer que fa és, sense baixar de l'autocar, presentar una OPA hostil per a comprar Aigües de Sabadell. Veurem també la brillantíssima operació de Panrico, de la qual era conseller delegat Javier de Paz, l'amic més íntim del president Zapatero d'entre tots els qui es dediquen als negocis, avui feliçment col·locat de vicepresident de Telefónica. Per cert, que el fet que «la Caixa» sigui el primer accionista institucional de Telefónica no ha impedit la seva gran inversió a Inbursa, l'empresa de l'home més ric del món i principal operador telefònic de l'Amèrica Llatina, Carlos Slim. A primera vista sembla que és un cas com un cabàs de conflicte d'interessos, però la presència al consell en dues empreses competidores s'ha resolt amb el pueril argument que quan es parli de l'altra, Slim sortirà de la sala. En tot cas, la private equity Apax Partners, que va fer d'instrument per al gran pelotazo de la panificadora, una vegada tots els implicats van quedar satisfactòriament remunerats, al final ha deixat caure l'empresa.
Tanmateix, a cada bugada perdem un llençol, i a Catalunya les desgràcies no vénen mai soles, sinó, ans al contrari, massa seguides i sovint per culpa, negligència o incompetència de determinades entitats financeres. A part, és clar, de presumptes delinqüents com ara Mestre, el rei del port ara detingut per narcotràfic, o Demetrio Carceller, amo de la Damm, nét de l'expert en economia de la Falange i ministre d'Indústria del govern de Franco entre 1940 i 1944, acusat ara del més gran frau fiscal de la història en una truculenta trama de paradisos fiscals. Mentrestant ha fet també un pet com una gla l'imperi Sanahuja (Sacresa - Metrovacesa), malgrat els favors governamentals en els projectes Les Arenes, Finistrelles, terrenys requalificats arximultimilionàriament a Fecsa-Endesa, i tants altres casos que, com a mínin, resulten estupefaents. Recorden la compra de Caprabo? Doncs bé, ha passat a mans d'Eroski, i en un joc de mans digne del mag Fassman ha estat centrifugada fora de Catalunya.
Però, tal com diuen els cantants de blues a Bourbon Street - Nova Orleans, “you ain't seen nothing yet”, és a dir, encara no heu vist res. Perquè a la primera plana de la premsa estrangera de color salmó, ens avisaven la setmana passada que, després de l'aigua, el pa, els supermercats, etcètera, ara s'ha posat a la venda la joia de l'àvia, concretament Abertis (l'empresa de peatges), a fi de tapar els forats de Criteria i d'ACS i que el protagonista del leveradged buy eut tornarà a ser una private equity que serà la CVC.
Déu hi faci més que nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada