Centenars de milers de ciutadans de tot el país van col·lapsar ahir el centre de Barcelona en una manifestació sense precedents contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i en favor de la independència.
La manifestació, coordinada per Òmnium Cultural amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits, va començar de forma lenta perquè tot el recorregut previst (Passeig de Gràcia de Diagonal a Gran Via i Gran Via de Passeig de Gràcia fins a plaça Tetuan) era completament col·lapsat de gent. A la capçalera hi eren els sis presidents i ex-presidents de la Generalitat i del parlament: José Montilla, Ernest Benach, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Rigol i Heribert Barrera. Davant la impossibilitat de seguir avançant i abans d'arribar a la Gran Via la capçalera va optar per dissoldre's.
Al seu davant i al seu darrera la més gran manifestació de la història de Barcelona representava un gir històric cap a l'independentisme. Un milió i mig de veus cridaven sense parar en favor de la independència i les veus a favor de l'estatut simplement no s'escoltaven. Els polítics també van ser escridassats al llarg del recorregut, sobretot el president Montilla, que va haver de marxar escortat pels mossos.
Al capdavant de la manifestació també s'hi sumaven representants dels sindicats UGT, CCOO, Intersindical i Unió de Pagesos, i de la patronal, Pimec i Cecot; a més també s'hi sumaven col·lectius de la societat civil com l'Institut d'Estudis Catalans, Decidim.cat, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i altres organitzacions com la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
Des del primer moment s'ha fet evident que l'afluència massiva sobrepassava les previsions dels organitzadors i per això s'ha optat per dissoldre la capçalera. La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència en 1.100.000 persones, superada, per tant, segons aquesta valoració, només per la del 'No a la guerra', celebrada el 2003, en 200.000 persones. La manifestació d'aquest dissabte ha superat totes les de caire polític fetes a Catalunya, com la del 1977 demanant l'Estatut o la del 18 de febrer del 2006 en defensa del dret de decidir.
Amb aquesta protesta i aquest clam, es respon a la sentència del Tribunal Constitucional, feta pública en la seva integritat divendres passat. I es clou un procés estatutari que es va iniciar el 30 de setembre del 2005, amb la seva aprovació al parlament, i s'ha tancat amb la resolució de l'alt tribunal espanyol. Entremig s'ha viscut l'aprovació del marc estatutari a les corts espanyoles, el març del 2006, l'aprovació en referèndum el següent mes de juny i el recurs del PP contra el text, presentat al juliol.
La sentència del Tribunal Constitucional suposa la retallada de 14 preceptes i la interpretació de 27 més. Entre els apartats retallats destaquen els que fan referència al model judicial català, al caràcter preferent del català a les administracions i a la figura del Síndic de Greuges. La fonamentació jurídica dels magistrats a l'hora d'interpretar determinats preceptes també assenyala que el català no pot ser l'única llengua vehicular a l'escola o que la inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya no és vinculant.
Font: Vilaweb
A la premsa
A les espanyes:
El País
Afluencia masiva a la marcha para defender el Estatuto
La Vanguardia
"El éxito de la protesta marcará un antes y un después en la historia de Catalunya"
El Periódico
1.100.000 personas acuden a la marcha en protesta por la sentencia
Hereu: "No hay precedente de una movilización así"
Miles de personas se manifiestan en San Sebastián en solidaridad con Catalunya
Muestras de apoyo a la marcha de BCN con concentraciones en EEUU, Alemania y Bélgica
ABC
Montilla lidera una masiva marcha independentista
La Razón
Los independentistas toman la marcha en defensa del Estatut
Intereconomía
El Mundo
Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el TC
Montilla sale escoltado de la marcha
Manifestación en San Sebastián contra el 'tijerazo' al Estatut
20 minutos
Montilla acaba escoltado y perseguido por manifestantes
Cientos de miles de personas marchan contra la sentencia del TC sobre el Estatut
Una 'senyera' gigante con un mensaje claro: "Somos una nación"
Público
Catalunya proclama que es una nación
Qué!
Montilla asegura que a la manifestación ha ido gente que se siente catalana y española
Al món:
The Washington Post (EEUU)
Catalans rally for greater autonomy within Spain
BBC (Regne Unit)
Catalan protesters rally for greater autonomy in Spain
Le Figaro (França)
Manifestation pour la "nation catalane"
Spiegel (Alemanya)
Über eine Million Katalanen fordern mehr Unabhängigkeit
TSF (Portugal)
Milhares manifestam-se a favor de estatuto autonómico para a Catalunha
Giornalettismo (Italia)
Barcellona e la Catalogna sul piede di guerra contro la Spagna
A Catalunya:
Vilaweb
Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència
Muriel Casals: 'els polítics han d'escoltar la nostra veu'
Concentracions en ciutats arreu del món donen suport als manifestants
Avui/El Punt
Nosaltres decidim, massivament
La gent i les crides a la independència s'apropien del 10-J
Més d'un milió de veus pel dret a decidir
Manifest final amb la "plena sobirania" a l'horitzó
L'altra 'mani': milers de persones a Sant Sebastià
La premsa de Madrid veu la sentència com una baixada de pantalons del Constitucional
Us heu parat a intentar fer una estimació de la gent que hi havia? Us passo un enllaç clau: http://www.acme.com/planimeter/
ResponEliminaNo els vaig contar un a un, però el que es va veure per Tv, molta, molta gent, això sí, mitjans afines al régimen, res, eren tots a la platja. Pel que s'acostuma a fer, es una mitja sobre el que diu la Guàrdia Municipal i els convocants, els primers diuen que 1.100.000, els segons 1.500.000, malgrat tot, crec que això no és el més rellevant, sinó el fet de que hi ha molta gent que n'està tipa de les polítiques de Madrit i les incompetències per part del la "classe" política catalana. I això és el que es va veure molt clar el passat dissabte, consti que no hi erem tots els que volíem ser-hi i d'altres que no hi érem ja que enteníem o pronosticàvem el que ha succeït, una, que els polítics se la fan seva i dos, que hom diria que no han "pillat" res o no escolten el missatge de la gent. N'estem tips d'ells i de les seves polítiques servils al seus amos, que treballin d'una vegada per aquells que els han escollit. Alló del "manar obeint", ""el poble mana i govern obeeix"
ResponElimina