31 d’oct. 2010

Les Ràdios lliures amenaçades per la Generalitat!

Sabies que totes les persones tenen dret a l’accés i la gestió del teu mitjà de comunicació?

Des de fa més de 30 anys diversos grups a Catalunya exerceixen aquest dret però desemparats per la llei. Enguany, i reconeixent la tasca d’aquests mitjans i la precarietat en què es troben, la Secretaria de Comunicació de la Generalitat de Catalunya regula els mitjans de comunicació “sense ànim de lucre”. És això una bona notícia?

Què són això que etiqueten com a “mitjans sense ànim de lucre”?

Anomenen “mitjans sense ànim de lucre” (o també Tercer Sector de la Comunicació) totes aquelles ràdios i teles que sovint ens auto-anomenem com a lliures o comunitàries. Mitjans creats i gestionats per persones, independents completament d’institucions comercials, governamentals i religioses. Però aquestes experiències lliures i comunitàries hem estat marginades de l’assignació legal de freqüències d’emissió (motiu pel qual emetem en al·legalitat, que no vol dir il·legalitat, perquè no existeix cap llei que ens reguli).

Què demanem els mitjans lliures i comunitaris?

Davant la històrica marginació legal -atípic cas a Europa— i l'augment de la concentració empresarial en l'espai català de comunicació, volem que el decret que ens regularà garanteixi la nostra activitat (el primer esborrany a què hem accedit no ho fa). Per això, d'acord amb les recomanacions del Parlament Europeu i de l'Associació Mundial de Ràdios Comunitàries (AMARC), demanem que el reglament:

  1. Garanteixi que les associacions o fundacions vinculades a entitats comercials, partits polítics i organitzacions religioses no siguin considerades dins la categoria de mitjans sense ànim de lucre.
  2. Reservi un terç de l'espectre radioelèctric per als mitjans de la societat civil, que complementen els públics governamentals i els empresarials. De què serveix un reglament sense reserva d’espectre per als mitjans que ha de regular?
  3. Requisits que s'adeqüin a les dinàmiques de funcionament del sector. Cada autor ha de ser responsable dels continguts que difon. Igualment, les exigències respecte les graelles de programació han de tenir en compte que treballem voluntàriament, amb dedicació parcial i de forma horitzontal i participativa. No tenim ni la pressa, ni els recursos humans ni materials per a la producció que els mitjans convencionals. Requerim més temps i esforç.
  4. Concursos de llicències adaptats a les particularitats del sector (oferim el nostre assessorament!).
  5. Obligacions de transmissió del senyal als operadors de cable i de l'espectre públic i reserva d’espais en els plans urbanístics per a la col·locació d'antenes d'ús comunitari.
  6. Desenvolupar l'article 71 de la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya, relatiu a les mesures de foment dels mitjans sense afany de lucre.
  7. Reconèixer els mitjans audiovisuals lliures i comunitaris més antics, doncs la regulació arriba amb trenta anys de retard (aquest és un criteri considerat en les concessions de llicències per al sector comercial!).

Els sotasignants confiem que aquestes consideracions siguin tingudes en compte en la reelaboració del Projecte de decret, abans de la seva publicació en el DOGC, obrint-lo així a un procés de participació real.

Entenem que les persones del prop i sector poden assessorar els responsables tècnics en l’elaboració del decret, d’acord amb els principis de governança que s’impulsen des d’organismes internacionals i des de les pròpies institucions catalanes.

DE MOMENT JA HAN SIGNAT: Contrabanda FM, Community Media Forum Europe, Post Scriptum Radio, Ràdio Linia IV, Ràdio Bronka, Assemblea per la Comunicació Social,Ràdio RSK, La Directa

Signa i passa-ho!
Clica aquí i firma http://lleiaudiovisual.communia.info

CASTELLANO-ENGLISH-ITALIANO-FRENCH

Les Ràdios lliures amenaçades per la Generalitat

El 29 de juliol passat la Generalitat va aprovar el Decret de mitjans audiovisuals sense ànim de lucre , un decret que pretén controlar tant el funcionament com els continguts de les ràdios lliures a través del CAC (Consell de l’audiovisual de Catalunya).

A banda del decret que pretén limitar les ràdios lliures de Catalunya, des de principis de setembre, la freqüència del 96.6 de Ràdio Pica , compartida entre Ràdio Pica i Ràdio Bronka , està sent interferida per les emissions de la ràdio MolaFM .

MolaFM és una ràdio privada, comercial i que rep subvencions escandaloses per part de l’administració. Aquesta emissora no té cap mena de llicència ni concessió per a emetre a Barcelona, tot i així ho fan des de la mateixa torre de Collserola amb el beneplàcit de Abertis Telecom, Telefonica i la pròpia Generalitat de Catalunya.

Dóna suport als mitjans lliures, signa aquí

Notícies relacionades:

MOLA FM:

Interferència des de la torre de Collserola emissions fm de Ràdio Pica-Bronka :: Montcau-MolaTv-MolaFm Fora Del 96.6 :: Terrorisme amb el suport de l´administració ? :: Emisions pirates desde la Torre de la Generalitat a Collserola :: Qui és MOLA FM ? emissora que interfereix l´emissió de Ràdio PICA-BRONKA :: El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació subvenciona emissora il.legal a Barcelona que interfereix les Ràdios Lliures :: Segueixen les interferències a Radio Pica i Bronka (audio) :: Vividores y Delincuentes de Guante Blanco :: La Generalitat subvenciona milionariament a ràdio Mola que interfereix les ràdios lliures

DECRET AUDIOVISUALS

Escolteu Ràdios Lliures !! :: LA GENERALITAT de CATALUNYA contra els mitjans lliuresNous cartells contra el decret de la Generalitat censuradora de les ràdios lliures :: Dóna suport als mitjans lliures. El poder de la comunicació és el teu dret ::

+ INFO

Radio Pica :: Radio Bronka :: Radio Contrabanda :: Radio RSK :: Radio Linia IV

25 d’oct. 2010

La flota per la llibertat encara no ha atracat: posa't rumb a Gaza!

Cultura i pau. Canalsolidari.org el 25/10/10

La imatge és de Rumbo a Gaza

El maig passat l’exèrcit israelià va assassinar 9 membres d’una flota que intentava dur ajuda humanitària a Gaza. Ara dos dels seus participants, residents a Catalunya, ho tornaran a intentar. El proper dissabte Barcelona acull una Festa Solidària per presentar aquesta nova iniciativa. T’hi apuntes?

El passat mes de maig va sortir una flota composta per 6 vaixells i més de 700 persones direcció a Gaza amb l’objectiu de trencar el bloqueig imposat per Israel i de portar més de 10 tones d’ajuda humanitària. En aquesta ocasió, l’exèrcit d’Israel va atacar la flota ocasionant 9 morts i més de 50 ferits de diversa consideració. En aquesta primera Flotilla de la Llibertat van participar dos ciutadans residents a Catalunya, Manuel Tapial i Laura Arau, que són els promotors d’aquesta nova flota que, juntament amb centenars de persones més, pretén sortir la propera primavera des de l’estat espanyol.

Demanem la vostra solidaritat i compromís per poder portar a bon port aquesta proposta de solidaritat amb el poble palestí. Us animem a participar en actes com el del proper dissabte així com sumar el major nombre d’adhesions i compromisos possibles ja que volem comprar dos vaixells, carregar d’ajuda humanitària i emprendre aquest viatge solidari un cop més per d’una banda, acabar amb el setge a Gaza i de l’altra pressionar la comunitat internacional i que implementi les accions necessàries de pressió que obliguin a Israel a respectar la legislació internacional i els drets humans dels palestins.

D’altra banda, us informem que el proper dimecres 27 d’octubre a les 12.30h al Col.legi de Periodistes (Rbla. Catalunya, 10, pral - Barcelona) tindrà lloc una roda de premsa de presentació del grup Catalunya Rumbo a Gaza, oberta al públic.

Participants a la roda de premsa:
>> Laura Arau, activista participant a la Flotilla de la Llibertat
>> David Segarra, documentalista i participant a la Flotilla de la Llibertat
>> Usama Khaldy, ciutadà palestí expulsat de Gaza
>> Maria del Mar Fernández, activista de Free Gaza participant en el primer vaixell que va trencar el setge a Gaza

I comptarà amb la moderació de:
>> Rita Marzoa, periodista

Esperem poder comptar amb la vostra participació en els diferents actes que us proposem! D’altra banda, podeu veure tota la informació relativa a la campanya Rumbo a Gaza a www.rumboagaza.org.

Armes per a l'Aràbia Saudita? I per a Israel, i per a Colòmbia i per a EEUU i per a...

Jordi de Miguel/ CanalSolidari.org el 25/10/10

Ens despertem amb la negociació entre els governs espanyol i saudita per la venda de 200 carros de combat. Novetat? No. Diverses ONG denuncien la venda d’armament a països en conflicte o que vulneren els drets humans dels seus habitants. Aquesta és només una selecció de la infàmia.

Per la seva venda d’armament a l’Aràbia Saudita (5 milions d’euros, la majoria en munició i avions de combat), Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Intermón Oxfam i Greenpeace van denunciar aquest estiu la posició del govern espanyol en l’informe Anàlisi de les exportacions espanyoles de material i de doble ús 2009.

El 2009 Espanya va exportar armament per 925 milions d’euros (quanta pobresa podríem ajudar a pal·liar en un país amb més del 20% de nens en aquesta situació?), mantenint-se en el sisè lloc del rànquing de països exportadors d’armament.

Com aclareix l’informe el més alarmant és que es venen quantitats molt significatives a destinacions preocupants, bé perquè estan en conflicte armat, pateixen situacions de greu inestabilitat interna o perquè en ells es produeixen greus violacions dels drets humans. D’aquesta manera, Espanya se salta les seves pròpies lleis.

Aquesta és una petita selecció dels països destinataris més problemàtics i la suma de les operacions registrades el 2009:

>> Israel: 800.000 euros. 624.000 d’ells van correspondre a la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils). Del total, un 78% es va dirigir a les Forces Armades del país.

Per només citar dos exemples de les “pràctiques militars” israelianes:

Entre desembre del 2008 i gener del 2009, Israel assassina 1380 palestins (entre ells 330 nens), durant l’anomenada Operació Plom Fos.

Al maig del 2010, l’exèrcit israelià assassina 9 cooperants integrants de la Flotilla per la llibertat de Gaza, que es dirigiria a Gaza per lliurar material d’assistència i ajuda humanitària.

>> Colòmbia: Avió de transport per més de 30 milions d’euros. Autoritzat un milió més amb destinació a les Forces Armades.

País en guerra, l’estat colombià segueix emparant i promovent la violació de drets humans. Segons l’informe, “encara que van millorar alguns indicadors de violència durant l’any 2009, uns altres van empitjorar”, ja que es van produir més homicidis de membres de grups socials marginats i pobles indígenes, així com més amenaces i fustigacions a víctimes de violacions dels drets humans. L’any passat es van registrar 286.000 nous desplaçaments forçosos.

>> EEUU: 55,4 milions d’euros, en pràcticament totes les categories, encara que destaquen les armes de calibre inferior a 20 mm., amb 13,8 milions d’euros, i municions, amb 9,1 milions d’euros.

Els destinataris oficials van ser les Forces Armades (42,57%), empreses privades (50,67%) i armeries (6,73%). A més, es van realitzar vendes d’armes de caça i tir esportiu per valor de 9,8 milions d’euros (per a armeries i empreses privades). Així mateix, es van autoritzar operacions per un muntant global de 85,4 milions d’euros (més de 58 milions en la categoria 1 i 12,4 milions en la categoria 3), a les quals cal afegir altres 27,6 milions en armes de caça i tir esportiu.

Dubtes sobre l‘ús que fa EEUU de l’armament?

>> El Marroc: Més de 30 milions d’euros, 28 en vehicles terrens i 1,7 en aeronaus, per a les quals es van autoritzar altres 50.

Atacs contra la llibertat d’expressió, associació i reunió, repressió a activistes sahrauís… entre altres, les dels cooperants espanyols o el nen de 14 anys assassinat per forces policials aquesta setmana.

La llista no acaba aquí: segueixen països com Tailàndia, Malàsia, Pakistan, Sri Lanka, Ghana, aniran, Guinea Conakri… consulta per què és especialment indignant que el govern espanyol vengui armament als seus governs.

Espanya fomenta la guerra i s'enriqueix venent 200 tancs a l'Aràbia Saudita: una dictadura feudal, islàmica i absolutista

Espanya pretén vendre entre 200 i 270 carros de combat Leopoard 2E a l'Aràbia Saudita, una dictadura feudal islàmica que és la pedrera internacional dels cervells d'Al-Qaeda. Si es tanca l'operació seria l'exportació més important de la indústria militar espanyola. Chacón farà tot el possible perquè tingui èxit.

C. Chacón ("Ministre de la guerra", Espanya)

25.10.2010 - 02:10 - Països Catalans
Crònica.Cat


L'import total de l'operació dependrà del nombre de blindats, però s'estima que superarà els 3.000 milions d'euros i que inclourà la instrucció del personal i el manteniment. Militars saudites ja han examinat el funcionament dels tancs en el camp de maniobres de San Gregorio (Saragossa) i s'han mostrat satisfets, tot i que està previst adaptar el model espanyol perquè pugui operar a la península Aràbiga. En aquest sentit, el més obvi és que incorporin aire acondicionat.

Espanya fa negocis amb una dictadura islàmica

La institució central de govern de l'Aràbia Saudita és la monarquia saudita. La Llei Bàsica de Govern, adoptada el 1992 declara que l'Aràbia Saudita és una monarquia governada pels fills i néts del primer rei, Abd-al-Aziz ibn Saüd. També afirma que l'Alcorà és la Constitució del país, que es regeix en base a la xaria (llei islàmica). D'acord amb l'Índex de Democràcia de The Economist, el govern de l'Aràbia Saudita és el setè règim més autoritari d'entre els 167 països avaluats.

No es reconeixen els partits polítics o les eleccions nacionals, a excepció de les eleccions locals que es van celebrar l'any 2005, quan la participació estava reservada per als ciutadans barons. Els poders del rei són teòricament limitats dins dels límits de la llei islàmica i d'altres tradicions saudites. També ha de mantenir un consens entre la família reial saudita, els líders religiosos (Ulemes), i altres elements importants en la societat saudita.

El govern saudita estén l'islam mitjançant el finançament de la construcció de mesquites i madrasses (escoles alcoràniques) a tot el món. Els principals membres de la família reial trien el rei entre ells mateixos, amb l'aprovació posterior dels ulemes.Els reis saudites han vingut desenvolupant un govern central. Des de 1953, el Consell de Ministres, nomenat pel rei, l'ha assessorat en la formulació de la política general i dirigeix les activitats de la creixent burocràcia. Aquest consell està compost per un Primer Ministre, el Primer Ministre i vint ministres.

Més informació:

L'exèrcit espanyol es gasta 360 milions d'euros en un vaixell de guerra en plena crisi

Els tancs d'Espanya que tacaran de sang l'Orient Mitjà

Les matances que han sacsejat Mèxic

· Atacs a Tamaulipas, Chihuahua, Baixa Califòrnia i Sinaloa han cintrat a la societat mexicana

Dilluns 25 d'octubre de 2010 Redacció | El Universal

Cinc atacs amb desenes de morts van sacsejar el país en el que va de l'any: l'assassinat de 72 de migrants a Tamaulipas; en Ciutat Juárez, l'assassinat primer de 14 estudiants de Villas de Salvárcar, i aquest cap de setmana un altre atac que va deixar 14 morts.

Aquest dilluns, d'altra banda, 13 interns d'un centre de rehabilitació van ser ultimats a Tijuana per un comando, que després va amenaçar amb almenys 135 assassinats. Finalment, a Navolato, Sinaloa, el març passat, vuit persones van ser assassinades durant una festa d'aniversari d'un agricultor.

La història es va saber per un supervivent

Els 72 migrants van ser assassinats per integrants del càrtel de Los Zetas, que els van segrestar per obligar-los a creuar la frontera cap als Estats Units amb paquets de droga, però en negar-se, van ser morts.

Luis Fredi Lala, equatorià, va sobreviure i va poder donar avís a les autoritats, la qual cosa posteriorment va generar un escàndol a nivell mundial per la magnitud del crim, i la detenció de vuit responsables.

Les bandes criminals segresten als migrants al seu pas cap als Estats Units per extorsionar-los, a causa de la seva condició en extrem vulnerable. Els familiars en EU dels segrestats paguen en mitjana 2 mil 500 dòlars pel seu alliberament. Els que no tenen familiars ni mitjans per pagar, són assassinats.

Bales sense mirar qui

Ciutat Juárez va ser catalogada com la més violenta del món el 2009, a causa de la disputa per les rutes de tràfic de drogues entre càrtels, ja que és un pas natural cap als Estats Units, el principal consumidor de drogues al món. El càrtel de Juárez té una lluita amb el de Sinaloa a la ciutat.

El febrer d'aquest any, un comando va assassinar 16 joves que estaven en una festa a la colònia Villas de Salvárcar. Els atacants anaven per uns "doblados", és a dir, un o dos membres de la banda “Artistas Asesinos”, que serveixen al càrtel de Sinaloa.

L'escàndol va esclatar quan Felipe Calderón va dir que l'assassinat va ser per un ajust entre "bergants", i va resultar que la majoria de les víctimes eren joves estudiants que no tenien relació amb el crim organitzat. Quatre persones van ser detingudes per aquest crim.

Dues setmanes després d'aquest fet, un comando va atacar un funeral i van matar vuit persones, i en va deixar unes altres quatre ferides.

El dissabte passat a la nit, de nou va ocórrer una matança a la ciutat: 14 joves van ser morts a trets a la colònia Horizontes del Sur, on presumptament els atacants volien assassinar una persona anomenada "El Ratolí", o "El Mouse", qui va resultar ferit junt amb unes altres 14 persones que romanen hospitalitzades.

Cinc de les víctimes formaven part de l'església catòlica El Señor de los Milagros. El rector Roberto Ramos va advocar per ells, i va comentar que van estar en una circumstància inadequada, per la qual cosa van ser "sang innocent vessada".

Centres de rehabilitació: sense "aliviane"

A Tijuana, un comando va assassinar 13 persones en un centre de rehabilitació per a addictes, i minuts després va interferir la freqüència policíaca per amenaçar amb almenys 135 morts, ja que això amb prou feines comença.

Aquest tipus de centres han estat blancs una altra vegades d'atacs. El setembre de 2009, en un d'anomenat "L'Aliviane", en Ciutat Juárez, 18 persones van ser assassinades en el seu interior. Va desencadenar una polèmica després del crim, ja que algunes versions apuntaven que les víctimes utilitzaven aquestes organitzacions per distribuir drogues.

Tanmateix, els defensors d'aquests centres van assenyalar que es va tractar d'un ajust de comptes per persones que havien abandonat el crim per buscar una alternativa de vida. En les colles generalment es fa un pacte per tota la vida amb l'organització, per la qual cosa les traïcions són castigades amb la mort.

Creixen atacs contra civils... i policies

Finalment, el març passat, un comando d'almenys 20 homes va assassinar a vuit persones durant la festa d'aniversari d'Aarón Sing, que també va ser mort.

D'altra banda, en un guàrdia en l'encreuament Culiacán-Las Brisas, vuit policies municipals van ser assassinats, i tres més van resultar greument ferits. Després d'aquest fet, les autoritats estatals i federals van assumir la vigilància de les carreteres en l'estat.

La guerra entre càrtels del narcotràfic ha escalat gradualment cap a pràctiques terroristes, que a més d'"ajustar comptes" entre rivals, busquen crear pànic entre la població civil. Des dels atacs amb granades contra civils a Morelia, Michoacán, la violència contra persones deslligades amb el narcotràfic ha crescut.

Una altra pràctica creixent és l'ús de les xarxes socials per mostrar vídeos on càrtels assassinen els seus contraris amb tortura. Primer els obliguen a confessar la seva participació en crims, i després els assassinen amb extrema crueltat.

Guanyar la pau

El visitador de la Comissió estatal de Drets Humans de Chihuahua, Gustavo de la Rosa Hickerson, va condemnar en un article per a EL UNIVERSAL els assassinats videogravats.

Qui ens assegura que són només delinqüents els que van fer tal barbaritat?, va qüestionar, i va assenyalar que la violència creix com en una espiral ascendent i al final els que sofreixen són els més vulnerables, que són els pobres, nens i dones.

Per això, va urgir crear estratègies de combat al crim que es recolzin exclusivament en l'Estat de Dret. Per guanyar una guerra en una societat civil, s'ha de guanyar la pau.

Llocs relacionats:

Cobertura Narcotràfic. La disputa pel territori
Gustavo de la Rosa Hickerson Amb venjadors anònims, no
Editorial Més lamentacions per a Juárez?
Ricardo Alemán Altra massacre en Juárez; altre candidat narco del PRD

Més:

Aquest dilluns 17 execucions en Guerrero, Colima i Sinaloa

Demanen presencia de l'ONU i CIDH a Juárez
El narco en Internet
El Bolc del Narco

20 d’oct. 2010

L’any de la visita del papa

Xavier Montanyà / Vilaweb 20.10.2010

Algun dia els futurs historiadors hauran d’estudiar què succeí a Catalunya l’any de la visita del papa, el 2010. Els caldrà aprofundir en la realitat incomprensible per trobar les arrels profundes del desgavell, les fatals conseqüències que se’n van derivar uns quants anys després.

Algú ens haurà d’explicar per què després de la manifestació multitudinària del 10 de juliol no va passar res. Per què els polítics no van voler donar-se per al·ludits. Per què no van modificar la seva actitud, els seus discursos gastats i equívocs, massa sovint contradictoris, segons que fossin a Barcelona o a Madrid.

Potser aleshores s’observarà que sí que van passar coses –algunes de molt alarmants.

La gent vivia una duríssima crisi econòmica i un retrocés molt greu de les garanties socials, que gairebé permetien l’acomiadament lliure i condemnaven a la misèria als sectors més precaris de la societat. Els sindicats majoritaris van convocar, massa tard, una vaga general, que va ser boicotada per una bona part de la classe política, pels mitjans de comunicació i pels intel·lectuals mediàtics. Semblava com si volguessin imposar la idea que fer vaga era delicte.

L’argumentari consistia a criminalitzar els més radicals, a relativitzar el nombre de vaguistes i a desvirtuar-ho tot esgrimint el fantasma de la violència dels piquets i de la coacció. Mai, emperò, no van fer esment de la coacció inversa: la por de l’amo i el pànic de l’acomiadament de milers i milers de treballadors precaris.

Mentrestant, a França, la societat es mobilitzava constantment, sortia al carrer i protestava enèrgicament contra mesures socials que, a vegades, no eren tan restrictives com les que s’imposaven a Espanya. Estudiants, treballadors i jubilats francesos van constituir un front solidari, ben a l’inrevés que aquí, on, molt sovint, feia l’efecte que la insolidaritat, l’egoisme i la traïció de classe s’imposaven.

Va créixer la sospita i la repressió contra tot ciutadà o mitjà d’expressió que sortís del consens fabricat. Insignes figures de la socialdemocràcia local, pròximes a escàndols de màfies corruptes i violentes, van anunciar el tancament de mitjans de comunicació independents. Va haver-hi casos freqüents de desqualificació i de criminalització de dissidents i crítics.

Caldrà fixar-se atentament en alguns altres indicis, també. Uns quants polítics, en defensa del 'govern fort imprescindible', entonaven sentides lloances al partit únic, de temibles i conegudes ressonàncies. També predicaven la perillositat i el caràcter gairebé demoníac d’elements essencialment democràtics, com ara l’abstenció o l’accés de partits minoritaris al parlament.

Els valors cívics, ètics i morals semblaven anar a preu de saldo.

La preferència dels catalans pel sistema democràtic anava en declivi, més que no la mitjana espanyola.

Per rematar-ho, poques setmanes abans de les eleccions autonòmiques, un dels éssers més retrògrads de l’escena internacional, el papa Benet XVI, fou rebut a Catalunya amb honors de cap d’estat i una considerable despesa de diners públics.

No tingueren en compte que l’estat espanyol ja no era confessional, ni que la fe catòlica es trobava en franca decadència, ni que sectors significatius de la societat estaven molt indignats pels privilegis econòmics de què encara gaudia l’església a Espanya. Ni la indignació popular que atiava l’extrema passivitat, si no encobriment, en relació amb els nombrossísims casos de pederàstia potagonitzats per bisbes i capellans. O l’oposició al preservatiu, que condemnava milers de persones a morir de sida a l’Àfrica. O la bel·ligerància brutal del bisbat espanyol contra qualsevol iniciativa per a restituir la veritat i la justícia en els milers de casos, encara pendents, de víctimes d’una dictadura, la franquista, que el Vaticà va santificar i avalar internacionalment. Cal subratllar que aquell any, en feia trenta cinc de la mort de Franco.

Els analistes del futur, descobriran, amb sorpresa, que, en aquest context, el producte cultural català més promogut i unàniment abonat d’aquell l’any va ser un seguiment audiovisual de l’Alzheimer d’un ex-president, nét de poeta.

Caldrà dissecar meticulosament aquest any 2010 per trobar les pistes que expliquin tot allò que va venir després. Sí. Allò que s’esdevingué quan tots els catalans, a l’uníson, van ser capaços de recitar cada matí, amb convenciment, el mantra de la llibertat. Aquell senzill, i alhora valent, 'bicicleta, cullera, poma' fundacional.

xavier.montanya@partal.cat



Campanya Jo no t'espero
En defensa de la laïcitat

18 d’oct. 2010

El 17-O ens vam manifestar milers contra la pobresa: però per què no sortim tots?

Aida Sánchez/ CanalSolidari.org

La imatge és de VOCES para la conciencia y el desarrollo a flickr

Les mobilitzacions d’ahir a 14 ciutats de l’Estat, entre elles Barcelona, van tancar una edició més de la setmana anual de lluita contra la pobresa. Ens preguntem: mobilitza la ciutadania l’eradicació de les desigualtats i l’exclusió social?

Unes 7.000 persones, segons els convocants, van sortir ahir diumenge al carrer en 14 ciutats de l’Estat, entre elles prop d’un miler a Barcelona, per exigir els governs que “compleixin els seus compromisos” en la lluita contra la pobresa.

L’Aliança contra la Pobresa (una plataforma formada per més de 800 associacions, ONG i moviments) va ser l’organitzadora d’aquestes marxes que han pretès denunciar la incapacitat dels governs davant la pobresa, la desigualtat i la insostenibilitat, amb motiu de la celebració de la Setmana de Mobilitzacions 2010, que se celebrava des del dia 13 d’octubre.

‘No devorem els pobres’, ‘Pobresa Zero Ja’ o ‘Amb armes i preus arruïnem el sud’ han estat les pancartes que més s’han repetit als carrers. Reivindicacions amb les quals tots i totes podem identificar-nos. Però, aleshores per què sembla que cada any es veu reduït el nombre de persones que acudeixen a aquesta cita? És l’ “eradicació de la pobresa” una reivindicació obsoleta? Punxa perquè no denuncia polítiques determinades ni realitza propostes concretes? Hauria d’enfocar-se des d’una altra perspectiva? Què es pot fer per mobilitzar més gent?

Pablo Martínez, coordinador de la Plataforma 2015 i més, afirma que les 5.000 persones que van acudir a la manifestació de Madrid (la més multitudinària) és més o menys la massa crítica habitual que s’ha concentrat en aquests 6 anys de convocatòries. “Tenim una massa crítica molt consolidada i el nivell de repercussió de la Setmana contra la Pobresa és bastant rellevant. Ha estat un any complicat amb nombroses convocatòries i de tota manera s’han seguit donant concentracions i activitats en més de 60 municipis de tot l’Estat. Però és veritat que encara hi ha molts col·lectius als quals cal aconseguir entusiasmar. Som molts més els qui volem un món més just dels quals sortim al carrer.”

En aquest sentit, David Llistar, autor del llibre Anticooperación, assenyala que el fet que aquesta sigui “una convocatòria repetitiva i liderada per la coordinadores la converteix en una mica més institucionalitzada i menys trencadora, per tant hi ha moviments socials als quals no els atreu tant”.

“Eradicar la pobresa és un lema una mica enganyós perquè agrupa sectors molt distints, també inclou, per exemple, aquells que no volen tocar els privilegis dels qui tenen de més”, explica Llistar. “El que hauríem de voler eradicar és tot el que té a veure amb l’“anticooperació”: el deute extern, la despesa militar… Seria molt més interessant que es dediqués més esforç i diners a portar a terme campanyes de sensibilització al Nord orientades a causes que estan entre nosaltres i una mica menys d’esforç al Sud. La cooperació espanyola s’ha de posar unes ulleres noves per a veure la realitat”, afegeix.

Per a Andreu Camprubí, de l’ Institut de Govern i Polítiques Públiques, “tant administracions com ONG tenen una forma d’actuar massa assistencialista, amb el qual es reprodueix l’estigma dels pobres i la seva situació de culpabilitat i augmenta la distància social i psicològica que ens separa dels pobres. Si no ens identifiquem amb ells, no lluitem amb ells. A més, la pobresa es presenta com una realitat cosificada, una entitat que existeix independentment de nosaltres. No és així, la pobresa és una construcció social, l’hem creat els homes i dones. Tal com s’ha fet, es pot desfer”.

“La pobresa extrema se’ns presenta com una cosa allunyada de nosaltres, com una cosa típica d’altres continents. Quan es parla del quart món o dels immigrants, en canvi, s’engega la culpabilització individual i personal d’aquesta situació. Quanta gent dóna diners a les ONG que treballen en altres continents i després aquí passen la culpa als pobres de la seva situació?”, afegeix.

Referent a la falta d’una denúncia política determinades i de propostes concretes de la convocatòria, Martínez comenta que “és molt important que la ciutadania trobi espais de participació i reivindicació política al marge del debat partidista”.

Llistar opina que la Setmana contra la Pobresa no té gens d’apolític ni de neutral. “Es tracta de mostrar que hi ha massa en mans d’uns pocs guanyadors (sector financer) i res en mans dels altres. Per això cal repartir el pastís. I és necessari dir-ho en manifestacions com la d’ahir, cal visibilitzar que som molts els qui tenim aquesta opinió. Si no ens manifestem perdem moltes de les nostres possibilitats d’incidència política. Però això sí, no val sortir al carrer només una vegada a l’any”.

Camprubí opina que “tots els partits polítics s’abanderen de lluitar contra la pobresa, no hi ha cap que digui obertament que defensa la pobresa, encara que en la pràctica no facin molt en la seva contra”. “En la nostra societat es preval la llibertat sobre la igualtat, i les conseqüències d’aquesta llibertat, encara que negatives, són ben vistes per ser fruit d’aquest dret suprem”, afegeix.

Pistes per millorar?
La clau per a Pablo Martínez està en lluitar tots els dies de l’any contra la pobresa i no només durant aquest dia una vegada a l’any. En aquesta línia, David Llistar recorda que la pobresa lluny de disminuir, augmenta, i assenyala que no poden pagar la crisi sempre els més febles, que són els qui no l’han generat. Per a Camprubí una de les pistes per a millorar seria “desnaturalitzar la pobresa i parlar clarament i sense embuts de les seves causes per generar la consciència social necessària per a lluitar en contra”.

Font: CanalSolidari.org

14 d’oct. 2010

Totes i tots som kaosenlared! No a la criminalització de la llibertat d'expressió i opinió

Roda de premsa

Davant l'actual situació de criminalització de mitjans alternatius i especialment la del nostre mitjà de comunicació popular anticapitalista i participatiu, el Col·lectiu Kaosenlared convoca una roda de premsa per prendre la veu i expressar la seva postura.

Us volem convidar a l'acte que tindrà lloc al local del Sindicat de Periodistes de Catalunya, (Ronda Universitat número 20 3er 1a) el proper dia 15 d'octubre a las 18:00h.

1. PRESENTACIÓ.

PEDRO GOMEZ DEL SPC (Sindicat de periodistes de Catalunya)

2. LECTURA DEL COMUNICAT DE PRENSAS DEL COELCTIU CONTRA LA CRIMINALIZATCIÓ

MANEL MARQUEZ: Historiador i fundador de Kaosenlared

3. LECTURA DEL MANIFEST DE SUPORT A KAOSENLARED I PER LA RECOLLIDA DE SIGNATURES:

CARLOS TENA (Periodista i col·laborador de Kaosenlared)

4. LECTURA DEL MANIFEST DE PROFESSORS UNIVERSITARIS CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DELS dels MMSS

PROFESSOR UNIVERSITARI SIGNANT DEL MANIFEST

COMPTAREM AMB LA PRESENCIA DE SIGNANTS DE TOTS AQUEST COMUNICATS I DE PERSONES DE RECONEGUT PRESTIGI ACADÈMIC I INTEL·LECTUAL I DEMOCRÀTIC DE CATALUNYA

Clica sobre la imatge per tal de deixar la teva signatura o
si ho prefereixes: http://www.kaosenlared.net/firmas.php

COMUNICAT DE KAOSENLARED

Davant la constant criminalització dels mitjans de comunicació i moviments socials alternatius i després de la petició de l'Ajuntament de Barcelona de sol·licitar a la fiscalia que valori la possibilitat d'obrir diligències contra Kaosenlared.net i altres mitjans alternatius, a objecte d'investigar una presumpta apologia de la violència comesa per aquestes webs, els/les sotasignats volem expressar el següent:

1- Kaosenlared.net ha mantingut sempre una actitud rigorosa i sense incitar a cap violència en el tractament de la informació, el que ho ha convertit enmig de transmissió fonamental per a difondre les informacions publicades pels diferents autors i autores a través del sistema de Lliure Publicació, així com pels integrants del seu equip de col·laboradors (personalitats reconegudes de tots els àmbits del pensament de l'esquerra de tot el món), el que li defineix com un mitjà de comunicació alternativa, plural, lliure i veraç, i, en cap cas, com amprador o impulsor de cap violència.

2. En l'era de la informació, d'Internet, de la globalització informativa i de la proliferació de la denominada guerra de quarta generació –guerra mediàtica-, les classes dominants tornen a intentar criminalitzar a la informació alternativa de les classes populars.

3. Creiem que aquesta acció forma part d'una campanya de major importància, una campanya la finalitat última de la qual és la criminalització dels Moviments Socials, als quals els mitjans d'informació alternativa li donen la veu i l'espai que li és negat per norma en els mitjans de comunicació controlats pels amos del món: el capital i la burgesia.

4. El silenciament de les opinions alternatives i de les persones que lluiten per un món millor és evident, n'hi ha prou amb analitzar com s'informa de qualsevol postura alternativa en aquests mitjans. O fins i tot com els comunicats dels MMSS no són ni tan sols publicats en aquests.

5. Els mitjans de comunicació que estan al servei de les classes populars i del poble treballador, reivindiquen la pau. Pau que indivisiblement està lligada a la justícia social. Els objectius del poble gens tenen a veure amb les pantomimes monstruoses que vivim cada dia, sostingudes sobre una estructura soci-econòmica de submissió i d'esclavitud moderna.

6. La lluita de l'esquerra anticapitalista, sumits en la precarietat laboral i social, l'assetjament policial i judicial, necessita mitjans de comunicació contra el poder hegemònic, és part fonamental del nostre dret a la llibertat d'expressió i organització. Dret humà i democràtic que ningú civilitzat pot negar.

7. Si Kaosenlared.net o altres mitjans alternatius, fossin tancats, s'estaria vulnerant tota la legislació espanyola i internacional en matèria de llibertat d'expressió. Aquesta legislació bolca la responsabilitat dels fets imputables en els autors dels articles, i no en els mitjans que serveixen com simple mecanisme de transmissió dels mateixos. No hi ha raó alguna per a actuar judicialment contra aquests mitjans alternatius. L'apologia de la violència, solament té punta en el Codi Penal espanyol si es realitza per motius racistes, antisemites o ideològics (article 510 del Codi Penal) i justament Kaosenlared.net és exemple en la defensa dels drets de les minories i de respecte per a totes les ideologies democràtiques.

8. Expressem la nostra solidaritat i suport a Kaosenlared.net i a la resta de mitjans alternatius “assenyalats” en els últims dies, així com el nostre profund malestar per aquest nou atac a la llibertat d'expressió.

9. Les persones que treballem, escrivim i llegim kaosenlared estem contra la criminalització dels mitjans de comunicació alternatius i dels moviments socials.

10. La nostra lluita està a la batalla de les idees i per la informació professional i alternativa. No coneixem més armes que la paraula, els arguments raonats i el pensament crític. Som gent de pau.


Per a adherir-te al manifest en suport a Kaosenlared i la llibertat d'expressió i opinió pots enviar la teva signatura a http://www.kaosenlared.net/firmas.php [Indicar, si us plau, nom i cognom, país i professió]

PER A VEURE ELS/LES SIGNANTS >>>>

Organitzacions i Moviments socials
Signants I
Signants II

Sol·licitem i agraïm a tots els companys i companyes, lectors, lectores, usuaris i usuàries de Kaosenlared, la difusió d'aquest manifest per tots els mitjans possibles.

http://www.kaosenlared.net/firmas.php

Notes relacionades:

Una nova agressió al dret a la informació. Ara li toca a Kaos en la Red

La Tercera tinent d’alcalde i regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, acaba de demostrar un cop més com de lluny encara estem a l’Estat espanyol de respectar un dret tan fonamental en una societat democràtica com és el dret a la informació de la ciutadania. Amb l’excusa dels aldarulls viscuts a la ciutat de Barcelona amb motiu de les mobilitzacions del dia de la vaga general del 29 de setembre, la regidora ha demanat el tancament de webs que segons ella inciten a la violència fins al punt de responsabilitzar-les de promoure els citats aldarulls. És la vella tàctica de matar el missatger.

L’SPC no pot estar més rotundament en contra de postures d’aquesta mena i dóna el seu suport a Kaosenlared.net, mitjà en el qual s’ha centrat la polèmica arran d’un article que ha acollit en el seu portal. Però situacions com aquesta l’han patit altres mitjans independents en altres ocasions. El sindicat recorda que el tancament d’un mitjà de comunicació només es pot decretar per via judicial i després que una sentència hagi establert que s’hagi comés un delicte i que d’aquest n’és responsable el mitjà de comunicació. Les declaracions d’Escarp no es poden entendre com una relliscada en un moment de tensió pels fets viscuts perquè l’endemà no només va reafirmar-se en la mateixa opinió sinó que fins i tot l’alcalde de la ciutat li ha donat ple suport En canvi, sí que suposen ignorar la legislació vigent en la matèria, tal com han destacat alguns experts en els darrers dies.

Les administracions, amb la complicitat de gran part dels mitjans de comunicació, acostumen a culpabilitzar els moviments socials de ser els responsables de fets d’aquesta naturalesa, amb un clar intent de criminalitzar-los. En aquest sentim, donem suport a les crides que s’han fet des de diversos àmbits –la darrera, divendres passat dia 8 d’octubre, per part d’un gran nombre de professors universitaris catalans– contra aquesta tergiversació de la realitat. L’SPC deplora els aldarulls que va haver-hi el 29-S a la ciutat de Barcelona que en cap cas van ser responsabilitat d’aquells a qui l’Ajuntament de Barcelona ha atribuït ser-ne els promotors: mitjans alternatius crítics amb l’stablishment, que fan una feina honesta i necessària, sense els vincles i les dependències que molts altres mitjans convencionals tenen amb els poders.

Barcelona, 11 d'octubre de 2010



Arcadi Oliveres
Benvolguts,

Sabedor de que avui, dia 14 tindrà lloc una roda de premsa per protestar per la suposada petició de l'Ajuntament de Barcelona a la fiscalia de tancament d'algunes pàgines web dels anomanats "grups antisistema", vull fer constar el meu ple suport al comunicat emès al respecte pel Sindicat de Periodistes de Catalunya.

També vull manifestar el meu rebuig a qualsevol acció violenta contra les persones i les coses, tant si es realitzada per individus aillats, per col·lectius diversos o per forces policials. Igualment vull expressar el meu astorament davant de l'exaltació de caràcter bel·licista promoguda anualment per l'Ajuntament de Barcelona en l'exhibició anomenada "Festa del Cel".

Ben cordialment.

Arcadi Oliveres

Font: Kaosenlared

29-S: Escarp i el triomf de la comunicació social
Jordi Martí Font
En solidaritat amb les companyes i companys de Kaosenlared)
Les valoracions posteriors a la vaga del 29 de setembre passat han estat i seran molt diverses. I ho són i ho seran perquè ja no ens cal saber que només si som capaços d'entendre on som, d'on venim i a on anem podrem plantejar-nos com anar-hi, a quina velocitat i amb quins motors. I podem dir que de moment fem camí i tenim la capacitat d'analitzar com el fem, sabem d'on venim i mínimament cap a on anem. Fem vaga general i som capaços d'emmagatzemar en la retina sensacions que, contrastades amb les dades, ens aporten decisions de futur que no esdevenen només sensacions sinó ja plenament respostes. Llegir més...

Manel Márquez, fundador de Kaos en la Red: 'Si no fóssim pobres, portaríem Escarp als tribunals'

Bel Zaballa / Vilaweb

La regidora Escarp va dir que la web s'hauria de tancar perquè fa 'apologia de la violència' · El col·lectiu farà a la tarda una conferència de premsa 'en defensa de la llibertat d'expressió'

El grup Kaos en la Red ha començat una campanya contra 'la criminalització de la llibertat d'expressió i d'opinió', ja avalada per mig miler de signatures. És la resposta a l'Ajuntament de Barcelona que ha demanat a la fiscalia que investigui un conjunt de webs que, segons el batlle Jordi Hereu i la regidora Assumpta Escarp, fan 'apologia de la violència'. El fundador de Kaos en la Red, Manel Márquez, 'molt enfadat', diu a VilaWeb que 'una acció així només pot venir d'algú que no coneix el món de la informació alternativa ni d'internet'.

Pocs dies després de la vaga general del 29 de setembre la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, va declarar, en una entrevista a Rac1, que calia tancar webs que, segons ella, feien apologia de la violència, i les va relacionar amb els aldarulls de la jornada de vaga. Referint-se a Kaos en la Red va dir: '[Tancar webs com aquesta] és una qüestió en què haurem de començar a pensar. Sí, crec que s'han de tancar perquè fan apologia de la violència.' Fent un pas més, la setmana passada, Escarp i el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, van anunciar que presentarien un escrit a la fiscalia demanant que investigués algunes webs, si bé no van revelar quines.

De Ràdio Kaos a la xarxa

Kaos en la Red és una web que recull informació, bàsicament en espanyol, de moviments socials de tot arreu des d'un punt de vista de l'esquerra anticapitalista. Qualsevol entitat pot publicar-hi articles. Ara, si ningú considera que un article és una provocació, pot posar-se en contacte amb els responsables i aquests l'eliminen, segons Manel Márquez, que va fundar Ràdio Kaos l'any 1987 a Terrassa. A principi del 2001, i amb l'empenta de les jornades contra el Banc Mundial a Barcelona, els responsables de Ràdio Kaos van traslladar la tasca contrainformativa de la ràdio a internet, i és així que va néixer Kaos en la Red, que rep un milió dues-centes mil visites el mes. 'No ens hem amagat mai de res', es defensa Màrquez: 'Com poden venir a donar lliçons de democràcia a gent que fa dècades que lluita per la democràcia?'

Les paraules de la regidora barcelonina han crispat els responsables de la web: 'No volem que ens diguin que som criminals, perquè no ho som pas, i si no portem Escarp al jutjat és perquè no tenim diners; si no fóssim pobres, aniríem als tribunals', afirma, rotund, Màrquez, que reitera que la web 'sempre ha anat contra la violència i ha defensat la lluita per via pacífica'.

És per això que el grup ha fet públic un comunicat i ha començat a recollir signatures de suport. Perquè, segons el fundador, no estan 'disposats a acceptar que es criminalitzin els mitjans de contrainformació. Som un mitjà que funciona com tots els mitjans alternatius: com podem; amb pocs recursos. Però no som delinqüents ni criminals.' En el comunicat, els signataris defensen 'l'actitud rigorosa' de la web, que fa de Kaos en la Red 'un mitjà de comunicació alternativa, plural, lliure i veraç i que, en cap cas, no empara ni impulsa la violència'. També diuen que aquesta incriminació forma part d'una campanya més àmplia que té 'com a finalitat última de criminalitzar els moviments socials' i que les opinions alternatives són sempre silenciades. Finalment, alerten del perill de vulnerar la legislació en matèria de llibertat d'expressió, si les webs es fessin tancar.

Suport del Sindicat de Periodistes

El Sindicat de Periodistes de Catalunya va fer públic un comunicat donant suport a Kaos en la Red i qualificant l'anunci de l'ajuntament de 'nova agressió al dret d’informació'. El sindicat recorda que el tancament d'un mitjà de comunicació només es pot decretar per via judicial, quan una sentència estableix que s'ha comès un delicte, del qual és responsable el mitjà en qüestió: 'Les declaracions d'Escarp no es poden entendre com una relliscada en un moment de tensió pels fets viscuts perquè l'endemà no solament va refermar-se en la mateixa opinió, sinó que fins i tot el batlle de la ciutat li ha donat ple suport. En canvi, sí que semblen ignorar la legislació vigent en la matèria.'

Avui a les sis de la tarda Kaos en la Red farà una conferència de premsa, justament a la seu del Sindicat de Periodistes. Els responsables de Kaos explicaran la seva posició i faran una lectura del manifest.

Antoni Miró pinta per rememorar els setanta anys de l'afusellament del president Companys

La Comissió de la Dignitat inaugura avui una exposició del pintor d'Alcoi · Josep Cruanyes, president de la Comissió, lamenta la poca implicació de les institucions en els actes organitzats

Sis obres d'Antoni Miró sobre Lluís Companys obren la commemoració del setantè aniversari de l'afusellament del president republicà al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc. Les obres es podran visitar a l'Espai Memorial Democràtic durant tot el mes d'octubre. Una de les litografies de Miró s'ha convertit en la imatge de l'aniversari i se n'ha fet una tirada de cent exemplars per a sufragar les despeses de la commemoració.

La Comissió de la Dignitat ha organitzat la jornada principal de la commemoració, que serà el dia 17 d'octubre. L'acte central, que es farà al castell de Montjuïc, consistirà a hissar la senyera al so del 'Cant de la Senyera', interpretat per corals de la Federació d'Entitats Corals de Catalunya, del Moviment Coral Català i l'Orfeó Català. L’acte, doncs, serà també un a Joan Maragall, autor de la lletra d'aquest cant, en ocasió del cent cinquantè aniversari del seu naixement.

Els ex-presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall han confirmat l'assistència a l’acte, que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona, de CiU, ERC i ICV-EUiA. També hi participaran Òmnium Cultural i el Memorial Democràtic.

Ara, el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, en unes declaracions a Vilaweb, troba que les institucions no han aprofitat aquest aniversari rodó com calia; per això, 'com que les institucions no es belluguen com cal, ho fem nosaltres'; també creu que s'ha perdut una bona oportunitat de 'dismilitaritzar i civilitzar el castell'.

Demà, divendres, s’oficiaran unes exèquies cíviques en honor a Companys a l’església de Sant Agustí, cosa mai feta fins ara. I Esquerra Republicana de Catalunya també portarà a terme demà una sèrie d'actes, com la marxa anual de les torxes, al Castell de Montjuïc.

Font: Vilaweb

8 d’oct. 2010

Arriba al cinema el documental del grafiter Bansky sobre el mercantilisme de l'art


'Exit through the gift shop'. Direcció: Banksy. Gènere: Documental. Intèrprets: Banksy, Shepard Fairey, Rhys Ifans, Space Invader. Sinopsi: Per tal de seguir preservant la seva identitat, l'artista britànic Banksy apareix encaputxat i amb la veu distorsionada en un documental que vol reflexionar sobre el mercantilisme de l'art avui dia. El 'vàndal professional', com Bansky s'autoanomena, es trasllada dels carrers a les pantalles. Tràiler.


Font: Vilaweb

Banksy: Web oficial
Banksy: Wikipedia.org

3 d’oct. 2010

“El millor aliment per a l'esperança és el riure”

Ma. Àngels Martínez / El Punt 01/10/10

Pallasso rebel i compromès fins al moll de l'os, Iván Prado s'ha proposat organitzar un festival internacional de pallassos a Palestina. Una de les iniciatives impulsades per recollir fons és el Circe Circus, un festival de ‘clowns' i teatre de carrer que se celebra des d'avui fins diumenge a Santa Coloma de Gramenet

Iván Prado. Foto: ROBERT RAMOS.

Com neix el projecte Festiclown Palestina?

L'última vegada que vam donar suport a una caravana solidària a Palestina va ser l'any passat, a l'abril, com a Pallassos en Rebel·lia, i allà vam descobrir no només la força que té el riure com a escut humà, com a missatge de pau, sinó el seu caràcter terapèutic i fraternal. Vam pensar per què no traslladar allà, com si fos una nau d'abastament, el Festiclown que se celebra en diferents ciutats gallegues de manera que durant una setmana Ramal·là, Nabulus, Jerusalem puguin sentir que formen part del circuit internacional de ciutats que tenen un festival de clown al carrer. Prendre els carrers on hi ha casquets de bombes, on hi ha tancs, on hi ha check points amb el riure i els pallassos.

Algú pot pensar que el poble palestí té altres necessitats més urgents que un festival de pallassos.

Jo vaig constatar que quan l'ésser humà se sent acompanyat és doblement capaç de tirar endavant enmig de la barbàrie. Que una de les coses que més dolen als palestins és sentir-se sols, i que el fet que hi hagi gent disposada a compartir amb ells un tros de la seva vida per intentar generar un espai d'alegria i de riure, a ells els dóna molta força. Però, a més, en aquest últim viatge he descobert una altra cosa, i és que sense esperança no hi ha futur. I el millor aliment per a l'esperança no és el pa, és el riure. El riure és un antídot contra la por i la por és la gran arma nuclear que utilitza Israel. Per tant, ser allà i que durant set dies puguin sentir-se part de la humanitat, acompanyats, rient, sentint-se germans de gent d'altres països que els donen suport i no els deixen sols enmig d'aquella terrorífica invasió i ocupació és altament necessari. És més, és que la humanitat és això, no és un tros de pa.

És més difícil arrencar un somriure a Palestina?

Hi ha de tot, però en general la rebuda, que és una cosa que m'ha trastocat molt, és extraordinària. Riuen moltíssim, t'abracen, t'expliquen la seva vida, et fiquen a casa seva... Tu esperes que la gent estigui allà cuirassada per tot el que pateixen i és tot el contrari. He trobat un missatge d'humanitat i esperança en aquesta gent que està vivint la barbàrie. Sorgeix la fraternitat. Quan tu pots veure la humanitat en els ulls d'una persona, que és el treball d'un veritable pallasso, et canvia la vida. I si aquella persona ha patit tant com pateixen els palestins, i encara tenen un somriure a la cara, aleshores se t'il·lumina el cor. És una cosa de la qual no et pots despullar mai.

L'abril passat, quan va viatjar a Israel per preparar el festival, el van detenir i expulsar del país. Què va passar?

Van dir que era un perill per a la seguretat nacional. I la pregunta és: per què tenen por d'un pallasso? Israel no és un estat democràtic, sinó un exèrcit d'ocupació. I la seva mentalitat és la d'un exèrcit que ocupa un altre territori. Aleshores tot el que alimenti l'alegria, l'esperança, tot el que doni vida a la gent que ells estan ocupant els fa por. Els fa por un pallasso al qual consideren terrorista i el fiquen en una presó i l'expulsen perquè en realitat tenen por de l'amor.

D'on prové aquest convenciment que el festival es durà a terme, malgrat tot?

Primer sóc gallec, i per tant molt tossut. Després sóc pallasso, i el pallasso és l'ésser més lliure que hi ha sobre l'escenari. Però és que, a més, som fills d'una tradició de circ europea, secular, que té la capacitat d'haver superat des de la inquisició fins a dues guerres mundials, Franco, la globalització... És a dir, que som gent que creiem que les coses amb voluntat, alegria i esforç es poden fer.

I quan tenen previst aterrar a Palestina?

En vista de les dificultats hem reformulat una mica el projecte. Ja no serà només un festival d'una setmana, sinó que durant un any hi aniran diferents caravanes a formar gent a Palestina. Volem ajudar a generar un equip de risoterapeutes palestins perquè hem vist l'enorme benefici que té la risoteràpia en aquell país. El setembre del 2011 serà quan se celebrarà la setmana gran del Festiclown.

Quin creu que és el paper del pallasso al segle XXI?

Parafrasejant Leo Bassi: quan els polítics fan el pallasso, el pallasso ha de fer política. El pallasso sempre ha estat el rebel, el que té la capacitat, juntament amb el bufó, de dir les coses als poderosos. En un moment en què la política d'estat no funciona, els pallassos són justament els que poden capgirar el discurs. Per mi el pallasso és un revolucionari perquè el riure és transformador. Et canvia a tu per dins i canvia la societat. El paper del pallasso compromès és llançar un missatge de transformació. Canviar aquest sistema que valora més la matèria que les persones, les fronteres que la llibertat de moviments, i que permet que passi el que està passant a Palestina, que és la gran tragèdia del segle XXI.

Més informació:

Festiclown Palestina 2010-2011
Pallasos en Rebeldía (Asociación Cultural y de Cooperación Internacional)

Temes relacionats:

Festiclown: fent el pallasso per un món millor
D'arribades i abraçades
Coperactiva Cultural-Culturactiva

L'ONU demana que se suprimeixi l'Audiència Nacional espanyola

El relator de Drets Humans de l'ONU, Martin Scheinin, ha emès un informe en el qual demana la supressió de l'Audiència Nacional espanyola i el règim d'incomunicació als detinguts. Això no ha agradat gens al govern espanyol, que no s'ha pres gaire bé que algú, en aquest cas una organització d'abast internaconal, posi en dubte el caràcter democràtic de l'antic Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i ja ha acusat Scheinin de "falta de rigor i credibilitat".

El Consell dels Drets Humans de l'ONU conclou avui la seva 15a sessió analitzant l'informe realitzat per Scheinin, que qüestiona la legalitat de l'Audiència Nacional espanyola i la incomunicació aplicada als detinguts al·legant que perjudica els drets i llibertats fonamentals.

A això el govern espanyol ha respost amb un altre informe en el qual afirma que les anàlisi de Sheinin "no corresponen a la realitat de la lluita contra el terrorisme". No només això, sinó que eludint barroerament les reiterades denúncies de tortures dels presos polítics, l'executiu espanyol s'atreveix a etzibar que les incomunicacions obeeixen al fet que "en aquest país hi ha un terrorisme actiu", fet que segons el govern de l'Estat justificaria les tortures que s'apliquen sota el règim d'incomunicació. Segons el govern espanyol, les denúncies de tortura no estan "ni contrastades, ni fonamentades".

En aquest sentit, retreu al relator de l'ONU que pretengui "qüestionar el marc legal i institucional sobre els quals s'assenta l'actuació d'un Estat democràtic en la lluita contra el terrorisme". A més, per seguir deixant via lliure a les seves actuacions antidemocràtiques, li retreu també que pretengui jutjar sobre una qüestió, el terrorisme, que ni tan sols ha estat definit per la comunitat internacional.

El govern espanyol ha convidat Sheinin a visitar "centres de detenció atesa la preocupació" que mostra pel règim d'incomunicació espanyol.

Per saber-ne més: