La Plataforma de familiars, amics i companys de Yolanda González demana explicacions a Interior sobre la col.laboració del feixista Emilio Hellín amb els Mossos d’Esquadra.
La Plataforma de familiars, amics i companys de Yolanda González
informa que el proper dia 3 de juny a les 13 h 00 serà rebuda al
Departament d’Interior per la Directora General d’Administració de
Seguretat Sra. Maria Teresa Casado Cadarso i per la Cap de Gabinet del
Conseller d’Interior Sra. María del Mar Blasi Reventós. En aquesta
entrevista estarà present Asier González Martin, germà de la Yolanda.
Aquesta trobada es produeix gairebé dos mesos i mig després d’haver
sol·licitat el 15 de març, per primera vegada, una entrevista amb el
Conseller d’Interior Sr. Ramon Espadaler i Parcerisas.
Yolanda va ser assassinada el 1980 quan tenia 19 anys per Emilio
Hellín, feixista militant de Fuerza Nueva i i cap del Grup 41 del
Batallón Vasco-Español. Emilio Hellín Moro va ser condemnat a 43 anys
de presó per aquest fet i per un dipòsit continuat d’armes de guerra i
explosius i diversos delictes de falsedat de documents d’identitat.
Emilio Hellín va protagonitzar diversos intents de fuga i aprofitant un
polèmic permís penitenciari va fugir al Paraguay on va viure, sota la
protecció de la dictadura de Stroessner, fins que va ser extraditat.
El mes de febrer el diari el País destapava que Hellín havia canviat
d’identitat i que ara col·labora amb diversos cossos policials en
tasques de formació. Una prova més de l’estafa que ha representat el
pacte de silenci de l’anomenada Transició democràtica.
Després múltiples gestions i renovades, la Plataforma espera rebre la
informació sobre quina ha estat la col·laboració de l’assassí de la
Yolanda González amb els Mossos d’Esquadra.
Per informar-vos dels resultats d’aquesta entrevista, us convoquem a
una roda de premsa a les 14 hores a les portes de la seu del Departament
d’Interior, carrer de la Diputació, 355 de Barcelona. En aquesta roda
de premsa estaran presents la representació de la Plataforma rebuda al
Departament i l’ex-fiscal en Cap de Catalunya i ex-fiscal en Cap
Anticorrupció, Sr. Carlos Jiménez Villarejo.
Barcelona, 30 de maig de 2013
-:-
Podeu trobar informació sobre el cas en els següents enllaços:
el Tarròs, Urgell, 21 de juny de 1882 — Barcelona, 15 d'octubre de 1940 .
Lluís Companys i Jover
Fill d'una família benestant pagesa. Cursà la carrera de dret a la
Universitat de Barcelona, on fundà l'Associació Escolar Republicana (1900) i milità en la Unió Republicana. Creà un nucli homogeni amb Francesc Layret i Albert Bastardas. Presidí (1910) les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, amb les quals col·laborà activament.
Fou redactor en cap (1912) de La Barricada, setmanari del Bloc
Autonomista Català. Esdevingué dirigent important del reformisme a
Catalunya, especialment després de l'anada de Melquíades Álvarez a Reus (juliol del 1912); col·laborà estretament amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Eusebi Corominas a través de la seva tasca en La Publicidad, diari des del qual sostingué una polèmica amb Layret (aquest, des d'El Poble Català) pel setembre del 1912, amb l'intent d'emportar-se'l a l'òrbita del reformisme.
Candidat
a les eleccions municipals del 1913, el fet de perdre-les —com Eusebi
Corominas i d'altres— inicià la crisi del reformisme, accelerada en
1914-15. La Publicidad deixà d'ésser òrgan oficial del reformisme en retirar-se Companys del periòdic. La seva actuació política prosseguí dins la Joventut Republicana de Lleida, i amb Layret, Marcel·lí Domingo
i d'altres participà en el míting del setembre del 1916, el qual portà a
la celebració de l'assemblea (abril del 1917) que constituí el Partit Republicà Català. Formà part de la redacció de La Lucha, òrgan del nou partit.En
representació d'aquest, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona
(1917), i des d'aquest càrrec formà part de la comissió que intentà
obtenir del Govern una intervenció positiva respecte als conflictes
obrers (1919). Amb Layret, representà la tendència esquerrana del partit
durant els conflictes socials d'aquests anys, i exercí d'advocat
laboralista en defensa de militants sindicalistes.Tanmateix,
i malgrat que perdurà fins el 1931, el partit s'anà desfent a causa de
contradiccions internes. Pel novembre del 1920 fou detingut, juntament
amb Salvador Seguí, Martí Barrera,
Josep Viadiu i altres sindicalistes, i fou deportat al castell de la
Mola (Maó); quan Layret es disposava a assumir-ne la defensa, fou
assassinat.En les eleccions legislatives del desembre
del 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del
Partit Republicà Català (escó que havia ocupat Layret), i hagué d'ésser
posat en llibertat. Participà activament en el debat sobre el
terrorisme barceloní (febrer del 1921) contra el governador Severiano Martínez Anido. Fou un dels membres fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (1922), i dirigí La Terra, òrgan d'aquest sindicat.Participà
en la gran campanya de propaganda organitzada per la Unió, que portà a
la gran assemblea del 1923, en la qual es pronuncià contra el projecte
elaborat per l'oficina jurídica de la Mancomunitat de Catalunya.
Aquest fet comportà el suport de la Unió de Rabassaires a la seva
candidatura per Sabadell (abril del 1923), que guanyà. Durant la Dictadura de Primo de Rivera actuà
com a advocat assessor de la Unió de Rabassaires (1925), i des del 1928
formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició
política. Fou empresonat durant l'octubre del 1930.
Participà en el Comitè Revolucionari de Catalunya el mes següent, en
signà el manifest i des d'aleshores s'hagué d'amagar. Havia format part
(1930) del comitè d'enllaç dels tres partits republicans catalans al
marge d'Estat Català i del grup de L'Opinió. Cofundador i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya
Al març del 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, de la qual sortí Esquerra Republicana de Catalunya,
i formà part del directori en representació del Partit Republicà
Català. Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 12 d'abril de
1931, a mig matí del dia 14 entrà, amb Amadeu Aragay, Joan Lluhí i Vallescà i d'altres, a la casa de la ciutat, on deposà l'alcalde accidental, Antoni Martínez i Domingo, prengué possessió de l'alcaldia i des del balcó proclamà la República a Catalunya.Expulsà del govern civil el radical Emiliano Iglesias, fou nomenat governador civil de Barcelona (16 d'abril) fins al mes de maig, que fou substituït per Carles Esplà. Cap de la minoria d'Esquerra Republicana, dirigí La Humanitat, òrgan del partit, després de col·laborar en la segona època de L'Opinió. Fou elegit diputat a corts per la província de Barcelona (juny del 1931) i al Parlament de Catalunya per Sabadell (novembre del 1932).Intervingué activament en les discussions del projecte de constitució de la Segona República Espanyola (setembre
del 1931); votà a favor del vot femení (octubre del 1931); fou
vicepresident de l'assemblea de la Generalitat i president provisional,
en substitució de Jaume Carner (gener del 1932); en nom dels diputats catalans s'abstingué de votar el dictamen de l'Estatut en
el debat de l'article VI sobre l'ensenyament (juliol del 1931). Cessà
el càrrec de president del Parlament de Catalunya, i en juny-novembre de
1933 fou ministre de Marina. Pel mateix juny fou elegit membre de
l'executiu d'Esquerra Republicana en el seu segon congrés nacional
ordinari. En les eleccions legislatives del novembre del 1933 fou elegit
diputat per la ciutat de Barcelona.
President de la Generalitat de Catalunya Després de la mort de Francesc Macià, Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya, el presentà com a president de la Generalitat: ocupà el lloc (1 de gener de 1934) per 56 vots a favor, 6 en blanc i l'abstenció dels diputats de la Lliga Catalana. Al mateix gener formà el primer govern de concentració dins la línia política que havia de marcar la seva presidència.Donà pas a corrents polítics com Estat Català, Acció Catalana Republicana, el grup de L'Opinió,
etc, que Macià no havia acceptat, juntament amb la Unió Socialista de
Catalunya i Esquerra Republicana. Convocà també (gener) un míting
electoral d'Esquerra amb figures no catalanes, com Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Santiago Casares Quiroga, etc, dins el nou plantejament d'una acció política d'aliances.Al juny del 1934 presentà la llei de Contractes de Conreu. Durant els mesos següents patí la tensió creixent entre les tendències d'Estat Català i les de l'Aliança Obrera.
Cada vegada més es refermà en el seu nacionalisme, que el portà, el 6
d'octubre de 1934, a proclamar l'Estat Català dins la República Federal
Espanyola i a viure directament els fets del Sis d'Octubre.
Condemnat a trenta anys de reclusió major pel govern radical-cedista de
la República Espanyola, complí part de la condemna al penal d'El Puerto
de Santa María (Cadis).Alliberat per la victòria del Front Popular (febrer del 1936), fou elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i
ocupà de nou la presidència de la Generalitat. En produir-se els
esdeveniments del juliol del 1936, s'instal·là al despatx del cap de
serveis de policia de Catalunya i treballà activament en la resistència
de Barcelona. Bé que en uns primers moments fou desbordat per les forces
revolucionàries, s'esforçà a mantenir l'equilibri de les forces
polítiques catalanes durant tota la Guerra Civil, dins la seva tònica de
govern de concentració, fins a arribar a obtenir un govern d'unitat
popular, presidit per Josep Tarradellas,
al setembre del 1936. El setembre d'aquest mateix any es divorcià de
Mercè Micó, amb qui s'havia casat el 1910 i havia tingut dos fills, i es
casà amb la seva companya Carme Ballester i Llasat. A l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener del 1939).
Detenció i afusellament. Reivindicació de la memòria de Lluís Companys
Detingut
per les forces del Govern alemany a Baule-les-Pins (Bretanya) a
l'agost de 1940, li fou aplicada l'extradició i el dugueren a Espanya.
Després d'un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat, el 15
d'octubre de 1940, al castell de Montjuïc.
Des del 1985, les seves despulles reposen en un mausoleu, al Fossar de
la Pedrera. De la seva obra escrita destaquen el comentari al llibre Crítica del 6 d'Octubre,de Jaume Miravitlles, el pròleg a Què és la Unió de Rabassaires, de Nònit Puig i Vila (1935), i la salutació del llibre La presse catalane depuis 1641 jusqu'à 1937 (1937).Després
del franquisme i amb la reinstauració de les institucions democràtiques
a l'estat espanyol, tant la trajectòria personal i política com la mort
de Lluís Companys han estat objecte d'un gran nombre d'estudis, debats i
homenatges d'autors de procedència ideològica i generació diverses.La
memòria de la seva figura i, especialment, de la seva mort ha estat
reivindicada en qualitat de símbol de Catalunya i d'un govern democràtic
suprimit per la força de les armes d'un règim totalitari.Des de la societat civil catalana, especialment la Comissió de la Dignitat,
d'una part dels partits polítics catalans i també de la Generalitat de
Catalunya, hom ha exigit a l'Estat espanyol l'anul·lació del judici
sumaríssim pel qual Lluís Companys fou afusellat, demanda que no ha
estat atesa o bé rebutjada pels governs espanyols i les altes instàncies
judicials de l'Estat. Tot i l'aprovació de la Llei de la memòria
històrica espanyola (2007), aquesta no tenia en compte l'anul·lació dels
judicis sumaríssims del franquisme tot i considerar-los "il·legítims".El
vint-i-nou de setembre de 2008, en un acte solemne a la Generalitat de
Catalunya, la cònsol general d'Alemanya i el cònsol general francès a
Catalunya, en representació dels respectius governs, assumiren la
responsabilitat en la detenció i deportació del president Lluís
Companys, lliurat als franquistes. L'octubre de 2010 se celebrà el
setantè aniversari de l'afusellament de Lluís Companys amb diversos
actes oficials i d'entitats cíviques en els quals hom tornà a reclamar
l'anul·lació del judici.L'octubre de 2011, els
documents personals de l'agent franquista Pedro Urraca, el qual tingué
una actuació destacada en la detenció de Lluís Companys, foren
dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya mitjançant la donació del seu
fill Juan Luis Urraca. Aquests arxius contenien valuosos testimoniatges
de l'agent relatius als darrers moments del President de la Generalitat
de Catalunya.
Amb motiu de la mort de l'ex president Lluís Companys tots
els 15 d'octubre se celebra un acte al Fossar de la Pedrera del
cementiri de Montjuïc on es fa una ofrena a la seva tomba per retre-li
homenatge a ell i als que varen ser afusellats per la mateixa causa. Les
seves últimes paraules abans de morir foren "Per Catalunya!".
L'ex president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover, fou assassinat al Castell de Montjuïc de Barcelona l'any 1940.
Des
de TVE Catalunya també volem retre-li un petit homenatge amb aquest
documental històric sobre la personalitat política i humana del que va
ser president de la Generalitat en esclatar la Guerra Civil Espanyola.
Aquest és un reportatge titulat "Lluís Companys 1882-1940" i data de l'any 1990.
Els hereus han enviat un requeriment a la sala de subhastes Balclis i un escrit al Tribunal Militar de Barcelona perquè consideren que la missiva va ser sostreta il·legalment i va suposar un acte delictiu.Continuar llegint...
Manuel Fernández-Monzón de Altolaguirre, que va ser portaveu del Ministeri de Defensa, diu que els serveis secrets no han prestat atenció a l'independentisme.
Després d'afirmar que "el referèndum sobre la independència de Catalunya
és il·legal", va recordar el que li va passar al president Lluís Companys, en
referència a la seva destitució i detenció l'octubre del 1934 després
que proclamés l'Estat català dins de la República espanyola. "Que
s'atreveixin a formular-ho clarament... Hi va haver un català molt
valent, Lluís Companys, que es va atrevir a proclamar la República", va
evocar Monzón Altolaguirre, un dels militars més coneguts de la
transició, entre altres coses per participar en les tertúlies de 'La
clave'. Continuar llegint...
El relator de Drets Humans de l'ONU, Martin Scheinin, ha emès un informe en el qual demana la supressió de l'Audiència Nacional espanyola i el règim d'incomunicació als detinguts. Això no ha agradat gens al govern espanyol, que no s'ha pres gaire bé que algú, en aquest cas una organització d'abast internaconal, posi en dubte el caràcter democràtic de l'antic Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i ja ha acusat Scheinin de "falta de rigor i credibilitat".
El Consell dels Drets Humans de l'ONU conclou avui la seva 15a sessió analitzant l'informe realitzat per Scheinin, que qüestiona la legalitat de l'Audiència Nacional espanyola i la incomunicació aplicada als detinguts al·legant que perjudica els drets i llibertats fonamentals.
A això el govern espanyol ha respost amb un altre informe en el qual afirma que les anàlisi de Sheinin "no corresponen a la realitat de la lluita contra el terrorisme". No només això, sinó que eludint barroerament les reiterades denúncies de tortures dels presos polítics, l'executiu espanyol s'atreveix a etzibar que les incomunicacions obeeixen al fet que "en aquest país hi ha un terrorisme actiu", fet que segons el govern de l'Estat justificaria les tortures que s'apliquen sota el règim d'incomunicació. Segons el govern espanyol, les denúncies de tortura no estan "ni contrastades, ni fonamentades".
En aquest sentit, retreu al relator de l'ONU que pretengui "qüestionar el marc legal i institucional sobre els quals s'assenta l'actuació d'un Estat democràtic en la lluita contra el terrorisme". A més, per seguir deixant via lliure a les seves actuacions antidemocràtiques, li retreu també que pretengui jutjar sobre una qüestió, el terrorisme, que ni tan sols ha estat definit per la comunitat internacional.
El govern espanyol ha convidat Sheinin a visitar "centres de detenció atesa la preocupació" que mostra pel règim d'incomunicació espanyol.
