El Govern nega l'entrada al port de Palamós al vaixell neonazi antirefugiats

Alarma per un vaixell antirefugiats davant de la Costa Brava

Barco C-Star, Defend Europe

Per Gerard Escaich Folch 

Radiocapital 17/09/2017  

El vaixell neonazi C-Star navega a poques milles de la Costa Brava. L’embarcació ultra vol impedir la immigració a través del Mar Mediterrani. La intenció és controlar les ONG i bloquejar els rescats dels nàufrags.

L’embarcació ha aparegut aquest matí a la Costa de Palamós. Aquesta aparició ha mobilitzat les entitats antiracistes de la zona fent una crida per tal d’evitar que atraqui a cap port gironí.

Hores més tard, des del compte de Twitter oficial de Ports de la Generalitat, s’ha informat que l’embarcació neonazi C-Star no tindrà accés a cap port gestionat pel Govern català. Una notícia que arriba després del mateix dictamen del Ministre de l’Interior el passat juliol.

@portsgencat ha denegat entrada al vaixell C-Star al #port #Palamós. A més, no li permetrà entrar en cap port gestionat x la #Generalitat. pic.twitter.com/GnhtZxcIVw

— Ports Generalitat (@portsgencat) 17 de setembre de 2017

Aquest vaixell, del grup Generació Identitària, un grup transnacional que defensa la seva identitat i valors a les xarxes socials, va aconseguir llogar aquesta embarcació al juliol d’enguany. La intenció que tenen és acabar amb el que ells anomenen “servei de taxi” que fan els vaixells de les ONG quan realitzen rescats a immigrants i refugiats.

La plataforma Girona Acull ha publicat al matí un comunicat per animar als activistes a posar-se en contacte amb els ports de la zona. La intenció de la plataforma era evitar que l’embarcació neonazi C-Star pogués arribar a costa. Al comunicat ressalten que cal “impedir que aquest vaixell neonazi atraqui a algun port de Catalunya”.

Comunicat urgent de #GironaAcull davant la intenció del vaixell neonazi antirefugiats d'atracar a la Costa Brava.
Ni aquí ni enlloc! pic.twitter.com/k68QMQsALt

— Girona Acull (@GironaAcull) 17 de setembre de 2017

A part de la crida de la plataforma Girona Acull, altres organitzacions també s’han mobilitzat al Port de Palamós.

Les companyes de @GironaAcull i altres demanen suport al port de #Palamós per fer fora el C-Star. Feixistes no són benvinguts! pic.twitter.com/VvaEVVKcxP

— Stop Mare Mortum (@stopmaremortum) 17 de setembre de 2017

A hores d’ara, el vaixell neonazi C-Star, segueix aturat davant de la Costa Brava entre Palamós i Platja d’Aro.

El Govern nega l'entrada al port de Palamós al vaixell neonazi antirefugiats
Entitats antiracistes de Catalunya havien reclamat que no se'l permetés atracar a cap port gironí

Ports de la Generalitat niega la entrada de un barco xenófobo
El buque es acusado de torpedear las ONG que trabajan en el rescate de refugiados en el Mediterráneo.
El C-Star ha sido fuente de contradicciones y conflictos desde los primeros días de su misión. 

Alarma per la presència davant la Costa Brava del vaixell que impedeix el rescat de refugiats
Diverses entitats antiracistes fan una crida a la mobilització per evitar que atraqui a cap port gironí

Ports de la Generalitat veta al barco de Defend Europe en los puertos de su titularidad 
Ports de la Generalitat ha anunciado que ha denegado este domingo la entrada del barco 'C-Star' del grupo Defend Europe, acusado de xenófobo y de boicotear el trabajo de las ONG que trabajan en el rescate de refugiados en el Mediterráneo, en el Puerto de Palamós (Girona).

Movilización para evitar la llegada de un barco de la ultra derecha al Empordà
Ports de la Generalitat prohíbe que el C-Star atraque en ningún puerto de su titularidad. La nave, fletada por el grupo neonazi Defend Europe, bloquea los rescates de inmigrantes en el Mediterráneo.

-o-

L'Audiència de València dicta absolució: la investigació de l'operació Panzer va ser "paupèrrima i ridícula"

Un bazuca entre les armes comissades
i posteriorment destruïdes per la Guàrdia Civil

JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ
Directa.Cat 30/07/2014

La secció quarta de l'Audiència de València ha absolt –amb una sentència que es comunicarà a les acusacions i la defensa aquest dimecres al migdia– les divuit persones encausades dins l'operació Panzer. El magistrat José Manuel Megía Carmona considera, amb el vot favorable dels altres dos jutges de la secció, que la investigació feta durant dos anys per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de València va ser “paupèrrima i ridícula”. En referència als informes de la Benemèrita afirma que incorporen “obvietats buides de contingut incriminatori”, i en relació a l'actuació del jutjat d'instrucció diu que “concedeix el valor del dogma a la afirmació policial”. Segons Megía Carmona, l'afirmació que tres dels encausats havien organitzat una cadena de distribució d'armes de foc “és gratuïta, nascuda de quelcom no acreditat”. Es dóna la circumstància que el jutge és el mateix que l'any 2005 va dictar l'absolució dels membres d'un altre presumpte grup neonazi, que es va conèixer com a cas Armagedon.

Tota la sentència està plena de retrets contra la Guàrdia Civil i desqualificacions a la forma d'actuar del jutjat d'instrucció 20 de València, que va ser el que va ordenar punxar els telèfons, fer les detencions i els escorcolls. Segons l'Audiència “no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions", i com a conseqüència d'això, ha anul·lat totes les gravacions de trucades telefòniques incorporades a la investigació i que eren un dels pilars de l'acusació pels delictes d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglamentàries. L'anul·lació de les gravacions com a prova, sumat a la destrucció “errònia” de les armes comissades que es va perpetrar per part de la Guàrdia Civil abans del judici –entre les quals hi havia un bazuca–, o la “mínima” concreció dels testimonis policials durant les sessions de la vista oral, han portat el tribunal a justificar la sentència absolutòria.

Dos militars, un regidor d'España 2000 i l'assassí de Guillem Agulló

Cal recordar que se'ls acusava de formar un presumpte grup neonazi anomenat Frente Antisistema i que, entre els imputats, hi figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla del partit ultradretà España 2000 i Pedro José Cuevas Silvestre, l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort l'abril de 1993. Els informes policials redactats l'any 2005 assenyalaven que aquest presumpte grupúscle es reunia al “Centre Cultural Thule” i tenia com a objectiu “fer proselitisme i adoctrinament de la ideologia nacional-socialista, difonent informacions que justifiquessin l'ús de la violència contra determinats grups de la població per raó de les seves creences i origen racial (moros, homosexuals, immigrants,...)”.

En la part resolutiva del text, es decreta l'absolució de tots ells, se'ls hi retornen totes les fiances dipositades al jutjat i s'acorda que les costes judicials siguin pagades d'ofici. Curiosament, però, malgrat no haver estat condemnats per possessió d'armes ni drogues, l'Audiència ordena que totes les substàncies i efectes incautats durant els registres i que siguin d'il·lícita circulació siguin decomissades, així com que la resta “que no reuneixin aquestes característiques” siguin retornades als seus propietaris.

Informació relacionada:

Quim Arrufat: L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya 

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país

Quim Arrufat (CUP-AE) valora l'absolució dels 16 nazis de l'operació Panzer, entre ells l'assassí de Guillem Agulló.

«L'Estat treballa per encobrir el feixisme armat», diu la CUP

Quico Sallés 29/07/2014

Contundent crítica de la CUP a l'absolució dels 16 acusats en el cas Panzer pertanyents a l'organització ulttra Frente Antisistema, la major operació policial contra l'extrema dreta armada al País Valencià. Després de fer-se pública la sentència per manca de proves -han desaparegut les armes que van ser decomissades i han estat declarades il·legals les escoltes de la Guàrdia Civil-, el diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha culpat l'aparell de l'Estat espanyol de l'encobriment de les activitats de l'extrema dreta. Des dels faristols del Parlament, Arrufat ha assegurat que “l'Estat treballa a favor de l'absolució, de l'encobriment, de la immunitat i de la impunitat de l'extrema dreta i del feixisme armat” així com l'ha titllat de “part, còmplice i necessària dels atacs de l'extrema dreta al nostre país».

-.-

Informació relacionada:

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya 

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

El jove que va gravar l'agressió racista al metro admet els fets i diu que va ser una 'criaturada'

L'únic major d'edat implicat nega que els missatges neonazis que penja a internet siguin racistes

Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'únic major d'edat implicat en l'agressió racista al metro de Barcelona del passat 28 de juny, i que va gravar els fets, ha declarat aquest dimarts al jutjat que investiga el cas que l'agressió. Segons ell,  el fet d'enregistrar i penjar el vídeo a internet va ser una 'criaturada'.

D'acord amb les fonts judicials, la versió de l'implicat és que el jove agredit d'origen mongol va increpar una dona que demanava diners al metro, cosa que va fer que el menor d'edat detingut la defensés. Va ser aleshores quan el mongol hauria increpat aquest menor d'edat i s'hauria originat l'agressió i l'enrenou posterior.

Aquest relat però, no coincideix amb el dels testimonis del vagó que van declarar a comissaria. D'acord amb les declaracions d'alguns d'ells, l'agressor va atacar sense motiu aparent el passatger mongol.


VÍDEO de l'agressió nazi al metro de Barcelona... por vilawebtv

Apologia del nazisme 

Al jove se li ha recordat que en els seus comptes a les xarxes socials hi ha nombrosos missatges i vídeos exaltant la violència i el nazisme, com lemes a favor de Hitler o de la raça blanca i en contra dels negres. Però segons ell, això no és racisme.


També ha explicat que feia uns sis anys que coneixia el menor agressor, però que no s'havien vist de feia molt temps. Es van retrobar i van quedar, ha dit. Així ha volgut negar que formessin un grup organitzat o amb intenció premeditada d'agredir ningú.




Aquest jove és l'únic major d'edat entre els implicats en l'agressió, la resta són menors. L'agressor directe del jove mongol haurà d'estar ingressat almenys fins al setembre en un centre de menors.

Els fets

Aquell dissabte 28 de juny a la nit, els tres implicats van pujar al metro a l'estació d'Universitat de la Línia 1. Dues parades més endavant, a Urquinaona, va pujar un jove de 25 anys, d'origen mongol i veí de Santa Coloma de Gramenet. Per causes encara no aclarides, entre les estacions de Sagrera i Fabra i Puig, el menor d'edat detingut es va encarar al jove asiàtic i després d'un breu intercanvi de paraules va començar a colpejar-lo amb les mans a la cara.

Això va provocar un cert enrenou al vagó, ja que diverses persones van intentar interposar-se en l'agressió. Ja a l'estació de Fabra i Puig un dels passatgers va fer fora del vagó la víctima, que va quedar asseguda a l'andana. Tot i així, va poder tornar a pujar al mateix comboi, mentre que l'agressor i dos dels seus acompanyants van baixar allà i van sortir de l'estació.

L'intercanvi de paraules i l'agressió dins del vagó van ser gravades per un telèfon mòbil d'un acompanyant de l'agressor, fins que la víctima va ser expulsada del vagó. Aquest acompanyant va pujar el vídeo a internet i a partir d'aleshores les xarxes socials se'n van fer ressò, arribant a concretar detalls de la identitat de l'agressor i del noi que va penjar el vídeo. Això i la denúncia de la víctima van permetre als Mossos d'Esquadra actuar amb rapidesa i detenir l'agressor menys de 48 hores després.

Notícia relacionada:

- Vídeo d'una nova agressió nazi al metro de Barcelona

- Qui són els nazis agressors del metro?

- Identifiquen el nazi agressor del metro i en publiquen les dades a Twitter

-.-

Setanta-cinc anys del comiat de les Brigades Internacionals

El 28 d'octubre de 1938 els voluntaris estrangers defensors de la República van desfilar pels carrers de Barcelona

Voluntaris del Batalló Lincoln (Brigades Internacionals) saludant militarment davant
el discurs de Negrín amb motiu del comiat de les BBII el 25 d'octubre de 1938.
Les Masies, l'Espluga de Francolí, Tarragona.

Vilaweb 28/10/2013

'De este país, del otro, del grande, del pequeño / del que apenas el mapa da un color desvaído / con las mismas raíces que tiene un mismo sueño / sencillamente anónimos y hablando habéis venido.' El poeta Rafael Alberti va dedicar el 1936 aquests versos (vídeo) als milers de joves, d'una cinquantena de països, que van allistar-se a les files republicanes per lluitar contra l'alçament colpista de Francisco Franco. Molt sovint d'amagat i sense el suport dels seus governs, uns trenta-cinc mil voluntaris, majoritàriament obrers i esperonats per l'URSS, van sortir de França, Alemanya i Àustria, Polònia, Itàlia, els EUA, Irlanda, la Gran Bretanya, Iugoslàvia, el Canadà, Hongria i Escandinàvia per integrar-se en els batallons d'estrangers de l'exèrcit republicà.

Fins i tot hi va haver cubans, argentins, grecs, àrabs i jueus (pdf). Uns quants centenars de voluntàries estrangeres, integrades sobretot en unitats mèdiques, també es van posar a disposició de la República. Les Brigades Internacionals van participar en les grans batalles de la guerra i es calcula que una tercera part dels voluntaris hi van perdre la vida. Després de la derrota en la batalla de l'Ebre, i seguint exigències internacionals, l'exèrcit republicà va accedir a desmobilitzar les Brigades, que el 28 d'octubre de 1938 van rebre un multitudinari comiat popular a Barcelona (vídeo).

Al comiat, la dirigent comunista Dolores Ibárruri va qualificar els brigadistes de 'llegenda, exemple de solidaritat i herois de la democràcia' (vídeo). Tot i això, molts desmobilitzats van patir repressió als seus països o, senzillament, van tornar a agafar les armes contra el feixisme en la segona guerra mundial.

Acte de record  

Dissabte, en ocasió del setanta-cinquè aniversari del comiat, es va fer al monument a les Brigades Internacionals un acte commemoratiu amb la presència dels secretaris generals de partits i sindicats que representen actualment algunes de les formacions que van acomiadar el 28 d'octubre de 1938 els voluntaris als carrers de Barcelona: Oriol Junqueras d'ERC, Josep Nuet d'EUiA, Joan Herrera d'ICV, Pere Navarro del PSC, Joan Carles Gallego de Comissions i Josep M. Álvarez d'UGT, a més del batlle de la ciutat, Xavier Trias. També hi eren membres de l'Associació d'Amics de les Brigades Internacionals, una de les entitats que treballa per mantenir la memòria dels brigadistes al costat de l'International Brigade Memorial Trust i el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales.

Monuments a tot el món  

El record dels milers de voluntaris estrangers en la guerra de 1936-1939 també es manté per mitjà de desenes de monuments, monòlits i plaques escampats per tot el món. N'hi ha a Barcelona, Benicàssim i Marçà, a Estocolm (Suècia), San Francisco (Califòrnia), Canberra (Austràlia), Òttawa (Canadà), Berlín (Alemanya) i Viena (Àustria), a París (França), Seattle (EUA) i també en moltes ciutats d'Anglaterra, Irlanda i Gal·les.

Comiat i homenatge a les Brigades Internacionals a Barcelona

 

-.-

Les Masies de l’Espluga de Francolí, el 25 d’octubre de 1938

¿Algú sap on era Maria Osten el 25 d’octubre de 1938?

Aquesta és una pregunta adreçada particularment als historiadors nacionals i internacionals de la Guerra Civil espanyola.

Vista del pati del Balneari Hotel Villa Engracia del Barri de les Masies de l’Espluga de Francolí, el 25 d’octubre de 1938. Hi comencen a arribar els primers brigadistes internacionals. Veiem Robert Capa mig ajupit a l’esquerra del pati fotografiant-los. Foto d’autor desconegut 

-.-

La impunitat feixista i els crims d'odi, denunciats en un documental

El publica l'Informe Raxen, que fa deu anys que treballa contra la intolerància a l'estat espanyol

Font: Vilaweb.Cat

Lucrecia Pérez, nascuda a la República Dominicana, és la primera víctima del racisme a l'estat espanyol reconeguda com a tal. La van assassinar el 1992. Des d'aleshores s'han comptabilitzat a l'estat més de vuitanta homicidis motivats per l'odi i 4.000 agressions cada any pel mateix motiu. Són dades recollides per l'Informe Raxen, ja que no existeix cap estadística oficial de delictes d'intolerància i crims d'odi. Ara el Moviment contra la Intolerància ha publicat a internet un documental que repassa alguns d'aquests casos i denuncia la impunitat feixista i els crims d'odi a l'estat.

Fa deu anys que el Moviment contra la Intolerància denuncia, a través de l'informe Raxen, les agressions a l'estat espanyol per motius xenòfobs i racistes. Aquest documental repassa alguns d'aquests casos aportant la veu de testimonis i especialistes. Hi parlen familiars de víctimes, com els pares de Guillem Agulló, Carlos Palomino o Aitor Zabaleta, periodistes com Xavier Vinader i especialistes com Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància. En el vídeo també hi apareixen imatges d'agressions, manifestacions i trobades neonazis, etc.

El documental, que vol ser un homenatge a totes les víctimes, alerta que gairebé sempre les institucions atribueixen aquestes agressions a la violència juvenil i a tribus urbanes, sense tenir en compte el caràcter neonazi dels grups que hi ha al darrer, de manera que el feixisme i el racisme acaben quedant impunes. Es tracta d'un documental elaborat per a tot l'estat espanyol, i ara se n'ha publicat una versió amb la veu narradora en català.

-:-

Les Tretze Roses

Avui recordem...

Les Tretze Roses és el nom col·lectiu que se'ls va donar a un grup de tretze noies, set d'elles menors d'edat (llavors establerta en 21 anys), afusellades per la repressió franquista a Madrid, la matinada del 5 d'agost de 1939, oc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola, al costat de la tàpia del cementiri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de les Vendes, van ser afusellats els 56 membres de les Joventuts Socialistes Unificades, entre els quals es trobaven les Tretze Roses.

Havien demanat morir al costat d'altres companys que anaven a ser afusellats aquest dia, però els seus botxins no van accedir a concedir-los aquest últim desig.

Les joves, donant prova d'una serenitat admirable, van distribuir les seves pertinences entre les recluses, van tenir el valor de rentar-se i pentinar-se, es van posar els seus vestits més bonics i van esperar amb fermesa i sang freda que vinguessin a conduir-les a la capella. Ja en capella, els van autoritzar a escriure una carta als seus familiars, i cadascú va començar a compondre aquell record que parlaria de la monstruosa injustícia comesa.

Van consolar a les altres recluses que ploraven, assegurant que se sentien felices de donar la seva vida per una causa justa. Quan van venir els seus botxins les tretze van sortir cridant: «visca la República!».

Les Tretze Roses

Carmen Barrero Aguado (20 anys, modista). Treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per ajudar a mantenir a la seva família, que comptava amb 8 germans més, 4 menors que ella. Militant del PCE, després de la guerra, va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Martina Barroso García (24 anys, modista). En acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava al descampat davant de la Ciutat Universitària a buscar armes i municions (el que estava prohibit). Es conserven algunes de les cartes originals que va escriure al seu xicot i a la seva família des de la presó. 

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La més gran de les tretze. Tenia un fill. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista. Va escriure una carta al seu fill la matinada del 5 d'agost de 1939, que li va ser lliurada per la seva família (tots de dretes) 16 anys després. La carta àdhuc es conserva. 

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista). En iniciar-se la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on es recollia a orfes i a fills de milicians que anaven al front). Va ser nomenada secretària d'organització del ràdio Norte. En acabar la guerra es va encarregar de la reorganització del PCE en vuit sectors de Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Nascuda a Oviedo. Vivia a Madrid amb la seva mare i les seves dues germanes. Es va afiliar a les JSU per les instal·lacions esportives que presentaven a la fi de 1937 on es va ocupar del seu monitoratge. Aviat va treballar com a cobradora de tramvies, ja que la seva família necessitava diners, i va deixar el contacte amb les JSU. Va ser detinguda al maig de 1939 per la denúncia d'un company del seu xicot. La van detenir cosint a la seva casa. 

Adelina García Casillas (19 anys, activista). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil vidu. Li van enviar una carta a la seva casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori ordinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a la seva casa. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939. 

Elena Gil Olaya (20 anys, activista). Va ingressar a les JSU en 1937. En acabar la guerra va començar a treballar en el grup de Chamartín. 

Virtudes González García (18 anys, modista). Amiga de María del Carmen Cuesta (15 anys, pertanyent a les JSU i supervivent de la presó de Ventas). En 1936 es va afiliar a les JSU, on va conèixer Vicente Ollero, que va acabar sent el seu company. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939 denunciada per un company seu sota tortura. 

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les JSU. Va ser secretària del radi de Chamartín durant la Guerra. El seu xicot, que també era comunista, li va proposar anar-se a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans petits a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig, però no va ser portada a la presó de dones de Ventas fins al 6 de juny. S'explica que no va morir en la primera descàrrega i que va preguntar "És que a mi no em maten?". 

Joaquina López Laffite (23 anys, secretària). Al setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Se li va encomanar la secretaria femenina del Comitè Provincial clandestí. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les JSU). La van detenir el 18 d'abril de 1939 a la seva casa, al costat dels seus germans. La van portar a un xalet. La van acusar de ser comunista, però ignoraven el càrrec que ostentava. Joaquina va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. No va ser conduïda a Ventas fins al 3 de juny, malgrat ser de les primeres detingudes. 

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista a l'abril de 1938 després que un obús matés la seva germana i uns nois que jugaven en un descampat. En acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Victoria Muñoz García (18 anys, activista). Es va afiliar amb 15 anys a les JSU. Pertanyia al grup de Chamartín. Era la germana de Gregorio Muñoz, responsable militar del grup del sector de Chamartín de la Rosa. Va arribar a Ventas el 6 de juny de 1939. 

Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys, sastra). Va entrar en les JSU en 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut àdhuc a ningú més que al seu cosí quan la van detenir. Va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. A l'abril la van traslladar a Ventas, sent la primera de les Tretze Roses a entrar a la presó.

Més informació:

Les Tretze Roses (Wikipedia)
Les Tretze Roses (Wikilingua)
Sobre la pel·liícula “Las 13 Rosas”. Una pel·lícula, de producció espanyola, dirigida per Emilio Martínez Lázaro, basada en fets reals i inspirada en el llibre “Trece Rosas Rojas” de Carlos Fonseca. Trece rosas, trece vidas, trece injusticias
 
ACTO HOMENAJE 73 ANIVERSARIO DEL FUSILAMIENTO DE LAS TRECE ROSAS
Fundación Trece Rosas

o0o

Òmnium planta cara a la Falange

Els concentrats en favor d'Òmnium obliguen a marxar un reduït nombre de membres de la Falange que es volien manifestar contra l'entitat cívica

Vilaweb

La convocatòria d'una concentració de la Falange davant la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona ha fracassat. Tan sols una vintena de persones hi han assistit i s'han trobat amb una contraconcentració en favor de l'entitat cívica que els ha plantat cara. Toni Strubell, diputat de Solidaritat Independentista, era una de les persones a la porta d'Òmnium, des d'on ha publicat aquestes fotos. La poca assistència i la reacció en favor d'Òmnium han obligat els falangistes a anar-se'n cap a la Rambla de Catalunya, on han legit un manifest i han cantat el 'Cara al sol'. A Òmnium, els concentrats cantaven els 'Segadors'. Unes quantes unitats antialdarulls de la policia han evitat topades.

Falange Española de las JONS havia convocat el 12 d'octubre passat una concentració davant la seu d'Òmnium a Barcelona, en contra de la política cultural i els valors de l'entitat. Esquerra Independentista, formada per entitats, sindicats i coordinadores independentistes, havia convocat al seu torn la ciutadania a respondre-hi avui amb una contraconcentració a la porta de l'entitat, a la qual s'han acostat mig centenar de persones. Una de les persones era Toni Strubell, diputat de SI, que ha declarat que 'l'agressió a Òmnium és una agressió a tot el poble de Catalunya, i per això la societat civil ha de defensar l'entitat'.

Esquerra Independentista també havia protestat al conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig, per la 'permissivitat' amb un partit feixista com la Falange. Per la plataforma, mentre Felip Puig 'autoritza i protegeix concentracions feixistes, persegueix i multa desenes d'antifeixistes que es van manifestar contra el discurs xenòfob de Plataforma per Catalunya'.

Des de la conselleria, amb tot, s'ha assegurat que no s'havia atorgat cap autorització als organitzadors de Falange per a fer la manifestació. De fet, el director d'Administració de Seguretat d'Interior, Andreu Joan Martínez, ha explicat que les manifestacions i concentracions no s'autoritzen, i el que han de fer els organitzadors és comunicar-les. Una vegada comunicades a l'autoritat, l'administració realitza un 'treball i esforç de ponderació' del dret de manifestació en favor de la seguretat ciutadana i l'ordre públic per a assegurar que queden garantits.

En aquest sentit, la policia present avui a l'acte ha obligat els falangistes a modificar l'itinerari dues vegades, per a preservar l'ordre públic i la seguretat.

Homenatge a l’alcalde franquista d’Arbolí

Pobleviu.cat El pròxim dia 1 d’octubre a les 12h en motiu de la Festa Major d’Arbolí (Baix Camp) es realitzarà un homenatge al Sr. Josep Maria Pàmies Bigorra, alcalde del poble en època franquista, amb totes les conseqüències que el càrrec comportava. L’homenatge està organitzat per l’alcalde Jordi Juncosa i Alberich del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), actual equip de govern majoritari.

Un dels principals motius que esgrimeix el consistori local per retre homenatge a Pàmies Bigorra és que enguany es compleixen cent anys del seu naixement. L’homenatjat va ostentar el càrrec d’alcalde d’Arbolí durant 21 anys, i anteriorment també va exercir de tinent d’alcalde i regidor del règim dictatorial; aprofitant que el seu germà era llavors l’alcalde de la vila. En l’edició del 25 d’agost del 1955, el periòdic La Vanguardia publicava:

“El Ayuntamiento de Arbolí está constituido de la siguiente manera: Alcalde, don Antonio Pamies Bigorra; concejales, don José María Pamies Bigorra, Juan Pamies Pamies y Juan Bautista Pamies Nadal; secretario, Juan Juncosa Martorell. Como se dará cuenta el lector, una verdadera dinastía de Pamies componen el Ayuntamiento de este pueblecito”.

Un grup de “veïns democràtics i indignats” d’Arbolí han denunciat la situació com un greuge per les famílies que van patir la repressió franquista, i exigeixen que s’anul·li l’acte ja que defensa uns ideals oposats a la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia. Valors que suposen ha de potenciar l’ajuntament del poble.

Per veure en PDF el llibret de les festes majors d’Arbolí, on s’anuncia l’homenatge, clica aquí.

Carta de denuncia adreçada als veïns:

Benvolguts veïns i veïnes d’Arbolí,

Aquest cap de setmana serà la nostra Festa Major d’Arbolí, en la que més o menys al llarg de molts anys tots hi participem des del més petit al més gran. És un acte lúdic i festiu per divertir-nos i per conviure dos dies entre tots, amb els nostres familiars, amb els nostres veïns, amb els nostres amics i amb totes aquelles persones que ens venen a visitar expressament per formar part d’aquesta germanor.

Ara bé, aquest escrit no el teníem previst sinó que ha vingut donat per unes circumstàncies molt dures de les que estàvem pendents d’explicar-vos per si al final es posava una mica de seny i no es produïa el fet.

Com ja sabeu el dia 1 d’octubre es farà un homenatge a dos alcaldes d’Arbolí, la idea del nostre actual alcalde és molt bona si no fos per la gravetat institucional (per ser alcalde), ètica (per defensar valors Republicans i Independentistes) i moral (per les famílies que van patir la repressió franquista).

Una institució democràtica escollida per tots els arbolinencs i arbolinenques, encarregada de vetllar per l’interès general i no per un interès particular, no pot fer un homenatge al Sr. Josep Maria Pàmies Bigorra (E.P.D) que ostentava càrrecs d’alcalde, tinent d’alcalde i regidor d’un règim dictatorial, que defensava uns ideals completament diferents als de la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia, valors que podeu exercir lliurament des del vostre ajuntament gràcies a les primeres eleccions democràtiques municipals del 3 d’abril de 1979.

Salutacions cordials,
Veïns democràtics i indignats!!!!

Veïns d’Arbolí, contra l’homenatge a l’alcalde de l’època franquista

Un grup de veïns d’Arbolí exigeixen que s’aturi l’homenatge a Josep Maria Pàmies, que fou alcalde del poble durant l’època franquista. Aquests tatxen el reconeixement de «gravetat institucional» i denuncien que ha estat decisió d’un membre d’ERC. L’actual batlle, Jordi Juncosa, assegura que la decisió no vulnera cap llei i que es tracta d’una menció per la seva feina al llarg de 21 anys

Imatge d’arxiu del que fou alcalde d’Arbolí, Josep Maria Pàmies, saludant al rei Joan Carles I. - pobleviu.cat

F. Gras / Diari de Tarragona 27/09/2011

El petit poble d’Arbolí – amb poc més d’un centenar d’habitants– viu aquests dies revolucionat després de què un grup de veïns hagi inundat el municipi de cartes exigint que es paralitzi l’homenatge a un dels seus antics alcaldes. El motiu de la denúncia ve precedida pel fet que Josep Maria Pàmies fou el batlle del poble durant l’època franquista, motiu pel qual consideren de «gravetat institucional» la decisió, ja que «va defensar uns ideals completament diferents als de la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia». En aquest sentit, també critiquen durament que la persona encarregada d’organitzar l’acte hagi estat l’actual alcalde d’Arbolí, Jordi Juncosa, que pertany a ERC.

Per la seva banda, Juncosa assegura que es tracta d’un acte inclòs dins del programa de festa major i que pretén retre un reconeixement als dos darrers alcaldes del poble, entre ells Pàmies, que exercir el càrrec durant 21 anys –tres d’ells ja amb el franquisme exhaurit–. Així doncs, l’alcalde d’ERC defensa que l’homenatge incideix en la feina que va dur a terme, sobretot, amb diverses obres a nivell urbanístic que va arribar a costejar en part ell mateix. També subratlla que la decisió no vulnera cap llei i que el ple municipal hi va estar d’acord.

Es mor a la presó un dels assassins de Josep Maria Isanta

Centre penitenciari dels Lledonersa Sant Joan de Vilatorrada (Bages)..

Santiago Sánchez Pachón, de 39 anys, complia 25 anys de presó al centre de Lledoners i pot haver mort de sobredosi

Un dels assassins condemnats per la mort del jove Josep Maria Isanta a la Patum de Berga de l'any 2005, Santiago Sánchez Pachón, es va morir fa uns dies mentre complia pena de presó al centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), segons han confirmat fonts del Departament de Justícia. Sánchez Pachón va ser condemnat a 25 anys i nou mesos de presó per haver assassinat Isanta, de 22 anys, en una pallissa multitudinària al carrer.

Segons ha avançat el diari 'Regió 7', Pachón s'hauria mort de sobredosi d'heroïna, extrem que no ha estat confirmat oficialment, a l'espera dels resultats de l'autòpsia.

Sánchez Pachón va morir diumenge passat després que el 2007 va ser condemnat per l'assassinat d'Isanta. Segons el diari, complia pena en un mòdul amb certa llibertat de moviments dels presos i que, en teoria, servia per desintoxicar els presos drogoaddictes. Com sempre que hi ha un mort en una presó, el Departament de Justícia ha obert una investigació reservada per aclarir les circumstàncies de la mort.

Font: Vilaweb