Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges

2 de des. 2014

París i Madrid avancen en les interconnexions elèctriques

Francia echa en falta que España no luchara por el fondo de crecimiento

Construcción de una línea de muy alta tensión en Girona. / Pere Duran

Gabriela Cañas
El País

Francia y España celebran hoy en el palacio del Elíseo su XXIV Cumbre bilateral. Sobre la mesa están los proyectos que más convienen a las eléctricas españolas: las interconexiones para poder acceder a los mercados europeos de la energía a través del país vecino. También tratarán la posibilidad de trasladar a más de 50 presos etarras, la mitad de los que permanecen en cárceles galas, como ayer adelantó EL PAÍS.

Entre los documentos que suscribirán ambos países, hay cinco proyectos de interconexión eléctrica ya identificados que conjuntamente podrían aumentar de manera importante la ahora baja capacidad de intercambio (menos del 3% de la capacidad instalada).

Ambos Gobiernos van a constatar la próxima apertura de la línea de alta tensión Baixas-Santa Llogaïa y el avance de otras cuatro nuevas infraestructuras. Se trata del cable submarino a través del Golfo de Vizcaya que unirá el País Vasco y la Aquitania en 2020 y que ya cuenta con financiación europea. Identificadas están también las líneas Navarra-Burdeos, Sabiñánigo-Marsillón y Monzón-Cazaril. Los proyectos se han encarecido en la medida en que Francia exige que tales líneas sean subterráneas para reducir el impacto medioambiental. El hecho de que la ministra de Ecología, Ségolène Royal, sea sustituida en la cumbre por el titular de Economía, Emmanuel Macron, se considera una gran oportunidad para impulsar estos proyectos que nunca han contado con el entusiasmo francés.

Las relaciones políticas a alto nivel entre ambos países no atraviesan, sin embargo, su mejor momento. La férrea alianza de Madrid con la política de austeridad de Berlín no es bien percibida en París. Francia no logró el apoyo explícito de España para la propuesta franco-italiana de promover el crecimiento con un fondo comunitario de 310.000 millones de euros que la UE acaba de aprobar. Es un fondo que llega en el momento en que Francia más lo necesita para dinamizar la economía y reducir el desempleo, que sigue aumentando hasta cotas inimaginables en este país. El jueves se conoció el último dato disponible: un aumento del 0,8% en octubre, hasta alcanzar los 3,46 millones de parados, cifra histórica.

Francia considera, sin embargo, que si hay un país especialmente beneficiado de ese nuevo fondo europeo para el crecimiento es España, con una tasa de paro próxima al 20% y una economía que sigue estancada. “En lo que sí coinciden plenamente Madrid y París es la profundización de la coordinación de las políticas económicas de la zona euro”.

Hollande recibe a Rajoy en el Elíseo / Reuters-Live




-.-

22 de juny 2011

El 15M segons la TV francesa (Subtitulat en castellà - Versió completa)



France 2, la segona cadena de la televisió pública francesa, dóna la seva visió sobre el 15M.

Més info

Mor la infermera de la maternitat d’Elna (22 de maig de 2011)

El llegat de la maternitat d'Elna (Vídeo documental. TV3)


25 de maig 2011

Mor la infermera de la maternitat d’Elna

Elisabeth Eidenbenz va salvar 597 nadons de la mort

Assumpta Montellà / Sàpiens

Dilluns 22 de maig va morir Elisabeth Eidenbenz, la infermera de la maternitat d'Elna. Tenia 97 anys i una gran experiència de vida. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 nens, fills de dones que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes. L’any 2005, SÀPIENS va explicar per primera vegada la història de la Maternitat d’Elna, un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Amb motiu de la mort d’Eidenbenz recuperem aquell reportatge de la historiadora Assumpta Montellà.

La nostra llista de Schindler
Una onada d’exiliats pressionava la frontera francesa. Era el gener del 1939 i els vençuts de la guerra givil s’escolaven per cada pas de muntanya, per cada entrada de camins, per la carretera... Hi havia tanta gent fugint, que semblava que Catalunya quedaria buida. Tots caminaven en silenci, sense pensar, només volien travessar la ratlla i l’instint de supervivència els empenyia cap endavant.

El dia 27 es va permetre el pas a la població civil i els ferits. En els dies posteriors passaren el gruix d’exiliats: en tres setmanes escasses, un total de 465.000 persones van creuar el pas fronterer. El 31 de gener, els ministres Sarraut i Rucart del gabinet francès, després d’un viatge llampec a la zona, idearen una solució per a engolir aquella marea humana. Els camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló van ser els primers grans contenidors d’aquest flux migratori, el més gran de la història del nostre país.

Fam, set i fred als camps de refugiats
Però les condicions dels camps eren deplorables. Per a molts refugiats, l’ingrés fou l’inici d’un altre malson. Els crits “allez!, allez!” dels gendarmes i les teles metàl·liques vorejant les platges es van incrustar en la memòria dels exiliats. La fam, la set, el fred i el menyspreu de les autoritats franceses varen marcar com ferro roent la resta de les seves vides.

En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l’administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l’estació perpi-nyanesa. Allà, amb total manca de garanties sanitàries, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons. I seguidament, mare i fill eren tornats al camp de concentració sense establir cap protocol de postpart que assegurés uns mínims de supervivència dels nounats.

Parir amb dignitat
L’índex de mortaldat infantil superava l’escruixidora xifra del 95%. Mercè Domènech, natural de Figueres, sobrevisqué a l’internament d’Argelers. En aquella època estava embarassada i Sàpiens ha conversat amb ella per a recordar un cas que la va colpir especialment: “hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava dia i nit de gana. Quan es rendia de tant de plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el cos. Les mantes que te-nien sovint estaven xo-pes de la pluja d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, l’enterrava a l’arena fins deixar-li només el caparró; la sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies, el nadó es va morir de fred i de gana.”

La Mercè es va conjurar perquè el seu fill no nasqués en aquell infern, i el desig es va fer realitat. “Després d’unes setmanes, al barracot d’infermeria del camp, vaig trobar l’Elisabeth Eidenbenz, o més ben dit, ella em va trobar a mi. Va proposar-me de parir en una maternitat que ella regentava, situada a Elna, allà mateix al Rosselló. El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra de la platja d’Argelers”.