El treball tracta com el zapatisme ha abordat estèticament el seu projecte polític de transformació i quins fruits estètics ha arribat. Per això es realitza una interpretació de com s'ha creat i recreat la identitat zapatista a través del llenguatge visual dels 203 murals que són als territoris on s'assenten els Municipis Autònoms Rebels Zapatistes, i com aquesta identitat interpel·la la iconografia revolucionària mexicana oficial i crea una nova iconografia activista per a les bases i per al moviment de solidaritat. El treball s'inspira teòricament en l'obra de Geneviève Zubrzycki sobre creació i reestructuració iconogràfica, i conclou que el muralisme zapatista té trets comuns fruit d'una amalgama de concepcions no explicitades de diversos subjectes externs i interns que han anat fent front de diferents maneres a la vinculació entre art i transformació social.
Aquí podreu descarregar el document sencer, en castellà
Comunicat del Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General de l'Exèrcit Zapatista d'alliberament nacional.
Mèxic.
30 de desembre del 2012.
Al poble de Mèxic:
Als pobles i governs del món:
Germans i germanes:
Companys i companyes:
El passat 21 de desembre del 2012, en hores de la matinada, desenes de
milers d'indígenes zapatistes ens vam mobilitzar i prendre, pacíficament
i en silenci, 5 capitals municipals al sud-oriental estat mexicà de
Chiapas.
A les ciutats de Palenque, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo i San
Cristóbal de Las Casas, us vàrem mirar i ens vam mirar a nosaltres
mateixos en silenci.
No és el nostre un missatge de ressignació.
No és de guerra, de mort i destrucció.
El nostre missatge és de lluita i resistència.
Després del Cop d'Estat mediàtic que va encimbellar al poder executiu
federal la ignorància mal dissimulada i pitjor maquillada, ens vam fer
presents per tal de fer-los saber que si ells no se'n van anar mai,
tampoc nosaltres.
Fa sis anys, un segment de la classe política i intel·lectual va sortir a
cercar un responsable per a la seva derrota. En aquell temps nosaltres
estàvem, a ciutats i comunitats, lluitant per justícia per a un Atenco
que no estava aleshores de moda.
En aquell ahir ens van calumniar primer i volgueren fer-nos callar després.
Incapaços i deshonestos per a veure que en sí mateixos tenien i tenen el
llevat de llur ruïna, pretengueren fer-nos desaparèixer amb la mentida i
el silenci còmplice.
Sis anys després, dues coses resten clares:
Ells no ens necessiten per a fracassar.
Nosaltres no els necessitem a ells per a sobreviure.
Nosaltres, que mai vam marxar encara que així s'hagin entestat en fer-ho
creure els mitjans de tot l'espectre, ressorgim com a indígenes
zapatistes que som i serem.
En aquests anys ens hem enfortit i hem millorat significativament les
nostres condicions de vida. El nostre nivell de vida és superior al de
les comunitats indígenes afins als governs en curs, que reben les
almoines i les malgasten en alcohol i articles inútils.
Els nostres habitatges es milloren sense fer malbé la Natura tot imposant-li camins que li són aliens.
Als nostres pobles, la terra que abans era per engreixar el bestiar de
propietaris i terratinents, ara és per al blat de moro, el fesol i les
verdures que il·luminen les nostres taules.
La nostra feina rep la satisfacció doble de proveir-nos d'allò que cal
per a viure honradament, i de contribuir en el creixement col·lectiu de
les nostres comunitats.
La nostra canalla va a una escola on li ensenyen la seva pròpia
història, la de la seva pàtria i la del món, així com les ciències i les
tècniques necessàries per a créixer sense deixar de ser indígenes.
Les dones indígenes zapatistes no són venudes com a mercaderies.
Els indígenes priistes venen als nostres hospitals, clíniques i
laboratoris perquè en els del govern no n'hi ha de medicines, ni
d'aparells, ni de doctors ni personal qualificat.
La nostra cultura floreix, no pas aïllada sinó enriquida pel contacte amb les cultures d'altres pobles de Mèxic i del món.
Governem i ens governem nosaltres mateixos, tot cercant sempre primer l'acord abans que la confrontació.
Tot això s'ha aconseguit no només sense el govern, la classe política i
mitjans que els acompanyen, també resistint els seus atacs de tota mena.
Hem demostrat, un cop més, que som els qui som.
Amb el nostre silenci ens hem fet presents.
Ara amb la nostra paraula anunciem que:
Primer.- Reafirmarem i consolidarem la nostra pertinència al Congrés
Nacional Indígena, espai de trobada amb els pobles originaris del nostre
país.
Segon.- Reprendrem el contacte amb els nostres companys i companyes
adherents a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona a Mèxic i al món.
Tercer.- Intentarem construir els ponts necessaris cap als moviments
socials que han sorgit i sorgiran, no per a dirigir o suplantar, sinó
per a aprendre'n, de la seva història, camins i destins.
Per a tot plegat hem aconseguit el suport d'individus i grups a
diferents parts de Mèxic, conformats com equips de suport de les
comissions sisena i internacional del EZLN, de manera que esdevinguin
línies de comunicació entre les bases de suport zapatistes i els
individus, grups i col·lectius adherents a la sisena declaració, a
Mèxic i al món, que encara mantenen llur convicció i compromís amb la
construcció d'una alternativa no institucional d'esquerra.
Quart.- Seguirà la nostra distància crítica davant de la classe política
mexicana que, en conjunt, no ha fet més que enriquir-se a costa de les
necessitats i les esperances de la gent humil i senzilla.
Cinquè.- Pel que fa als mals governs federals, estatals i municipals,
executius, legislatius i judicials, i mitjans que els acompanyen diem el
següent:
Els mals governs de tot l'espectre polític, sense cap excepció, han fet
tot el possible per destruir-nos, per comprar-nos, per rendir-nos. PRI,
PAN, PRD, PVEM, PT, CC i el futur partit de RN, ens han atacat militar,
política, social i ideològicament.
Els grans mitjans de comunicació han intentat fer-nos desaparèixer, amb
la calúmnia servil i oportunista primer, amb el silenci murri i còmplice
després. Aquells a qui van servir i se'n van nodrir, dels seus diners,
ja no hi són. I els qui ara els fan el relleu no duraran més que els
seus antecessors.
Com ha estat evident el 21 de desembre del 2012, tots han fracassat.
Resta aleshores al govern federal, executiu, legislatiu i judicial,
decidir si reincideix en la política contra-insurgent que només ha
aconseguit una feble simulació feixugament sustentada en el maneig
mediàtic, o reconeix i compleix els seus compromisos elevant a rang
constitucional els drets i la cultura indígenes, tal i com ho
estableixen els anomenats “acords de San Andrés”, signats pel govern
federal el 1996, encapçalat llavors pel mateix partit ara a l'executiu.
Resta al govern estatal decidir si continua l'estratègia deshonesta i
roí del seu antecessor, que a més de corrupte i mentider, va fer servir
diners del poble de Chiapas en l'enriquiment propi i dels seus
còmplices, i es va dedicar a la compra descarada de veus i plomes als
mitjans, mentre sumia el poble de Chiapas en la misèria, alhora que feia
servir policies i paramilitars per mirar de frenar l'avenç organitzatiu
dels pobles zapatistes; o, en canvi, amb veritat i justícia, accepta i respecta la nostra existència i es fa a la idea de que floreix una nova
forma de vida social en territori zapatista, Chiapas, Mèxic. Floriment
que atrau l'atenció de persones honestes a tot arreu del planeta.
Resta als governs municipals decidir si es continuen empassant les rodes
de molí amb les quals les organitzacions antizapatistes o suposadament
“zapatistes” els extoqueixen per tal d'agredir les nostres comunitats; o
millor fan servir aquests diners per a millorar les condicions de vida
dels seus governats.
Resta al poble de Mèxic que s'organitza en formes de lluita electoral i
resisteix, decidir si continua veient en nosaltres els enemics o rivals
en qui descarregar llur frustració pels fraus i agressions que, al
final, tots patim, i si en la seva lluita pel poder continuen aliant-se
amb els nostres perseguidors; o reconeixen finalment en nosaltres una
altra manera de fer política.
Sisè.- En els propers dies l'EZLN, a través de les seves comissions
sisena i internacional, donarà a conèixer un seguit d'iniciatives, de
caire civil i pacífic, per tal de seguir caminant al costat dels altres
pobles originaris de Mèxic i d'arreu del continent, i al costat de qui, a
Mèxic i al món sencer, resisteixen i lluiten a baix i a l'esquerra.
Germans i germanes:
Companys i companyes:
Abans vam tenir la sort d'una atenció honesta i noble de diferents
mitjans de comunicació. Ho vàrem agrair aleshores. però això va ser
completament esborrat amb la seva actitud posterior.
Els qui van apostar a que només existíem mediàticament i que, amb el
setge de mentides i silenci, desapareixeríem, s'equivocaren.
Quan no hi havia càmeres, micròfons, plomes, oïdes i mirades, existíem.
Quan ens calumniaren, existíem.
Quan ens silenciaren, existíem.
I aquí estem, existint.
El nostre caminar, com ha quedat palès, no depèn de l'impacte mediàtic,
sinó de la comprensió del món i de les seves parts, de la saviesa
indígena que regeix les nostres passes, de la decisió irrenunciable que
dóna la dignitat d'abaix i a l'esquerra.
A partir d'ara, la nostra paraula començarà a ser selectiva en el seu
destinatari i, fora de comptades ocasions, només podrà ser compresa pels
qui, amb nosaltres, han caminat i caminen, sense rendir-se a les modes
mediàtiques i conjunturals.
Aquí, amb molts errors i dificultats, és ja una realitat una altra manera de fer política.
Pocs, ben pocs, tindran el privilegi de conèixer-la i aprendre'n directament.
Fa 19 anys us vam sorprendre prenent amb foc i sang les vostres ciutats.
Ara ho hem fet de nou, sense armes, sense mort, sense destrucció.
Ens diferenciem així de qui, durant els seus governs, van repartir i reparteixen la mort entre els seus governats.
Som els mateixos de fa 500 anys, de fa 44 anys, de fa 30 anys, de fa 20 anys, de fa amb prou feines uns dies.
Som els zapatistes, els més petits, els qui viuen, lluiten i moren a l
últim racó de la pàtria, els qui no claudiquen, els qui no es venen, els
qui no es rendeixen.
Germans i germanes:
Companyes i companys:
Som les zapatistes, rebeu la nostra abraçada.
Democràcia!
Llibertat!
Justícia!
Des de les muntanyes del sudest mexicà.
Pel Comitè Clandestí Revolucionari Indígena – Comandància General del Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
“Latinoamérica”, Calle 13 (formado por René Pérez Joglar
(Residente), Eduardo José Cabra Martínez (Visitante), e Ileana Cabra (PG
13). Con Totó la Mamposina, Susana Baca y María Rita.
El principal ideòleg, portaveu i comandament militar del grup armat
indigenista mexicà anomenat Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN),
Rafael Sebastián Guillén Vicente, conegut com el subcomandant Marcos,
ha emès aquest divendres un comunicat amb motiu del quinzè aniversari de
la matança d'Acteal i 'l'ingrés en una nova era maia'.
'Ho vàreu
sentir? És el so del seu món ensorrant-se. És el del nostre ressorgint.
El dia que ha estat el dia, era nit. I la nit serà el dia', ha dit el
subcomandant Marcos en el seu breu comunicat.
El missatge ha arribat poques hores després que més de 40.000 membres
de les bases de suport zapatistes desfilessin silenciosament a cinc
ciutats de l'estat de Chiapas, en la mobilització més important
d'aquesta organització des que va prendre les armes, l'1 de gener del
1994.
Els participants a l'acte van partir de Sant Cristóbal,
Las Margaritas, Ocosingo, Sant Cristóbal de las Casas, Palenque i
Altamirano, en tots els casos focus de l'aixecament zapatista i llocs on
els pobles maies s'alçaren en rebel·lia (tzeltals, tzotzils, choles,
tojolabales i mam). Es van concentrar a les places principals de les
esmentades localitats en silenci.
La massacre d'Acteal va ser
executada per paramilitars el 22 de desembre del 1997 en la qual van
morir 45 persones, totes elles membres de la comunitat tzotzil. El
govern mexicà va dir que era deguda a un conflicte ètnic, tot i que
l'oposició i diverses organitzacions humanitàries al·leguen que
l'incident va ser part de l'estratègia de defensa del govern en la seva
lluita contra l'EZLN.
El llavors president del país, Ernesto
Zedillo, acusat de crims contra la humanitat per la seva presumpta
implicació en aquesta matança, viu actualment a l'estat nord-americà de
Connecticut.
"Quan l'u de gener de 1994 l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional
(EZLN) ocupà un grapat de municipis a l'estat de Chiapas, allò era una
revolta més de les desenes de revoltes que hi ha hagut els darrers
quatre-cents anys contra la dominació, primer espanyola i després
mexicana. De factors, no en falten: el racisme, la pobresa, la manca de
serveis sanitaris, els sous per sota de l'insuficient salari mínim
mexicà (104 euros el mes), la manca d'oportunitats, la discriminació
lingüística i un sistema d’ensenyament excloent continuen formant part
de les polítiques socials cap als maies. Doncs l'EZLN també és format
per maies i a les seves files també s'hi parlen les llengües que
parlaven els constructors de les piràmides". ... Llegir més, clica AQUÍ
Los de abajo Marcha del silencio y la dignidad Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 22/12/2012
L'EZLNva tornar aparlar ensilenci. Elsfets: elszapatistesvan fer lademostracióde forçamésgran delsgairebé 19anysdesquees van donar aconèixer. Es van concentraren cinccapçaleresmunicipals: SantCristóbal de lesCasas, LasMargaritas, Ocosingo, PalenqueiAltamirano(quatre d'elles presesl'1 degener de 1994). A toteslesplacesvan desfilarenestremidorsilenci. Ni unaparaulava sortir dels seusllavis. Davantlespresidènciesmunicipalsvan col·locaruna tarimasobrelaque van marxartotsambel punyben alt. Es van retirara lamateixa tardaals"caracoles"als qualspertanyen. Idesprésvan donar aconèixer la sevaparaula: "Ésel sodel seu mónensorrant-se. És elnostreressorgint".Elssímbolssónmolts, doncsvan triarl'últimdiadel ciclemaia, elque per a moltshauria de ser"la fi del món" iperaltresl'inici d'unanovaera, el canvide pell,la renovació. Durantaquests 19anysel recorregutde la lluitazapatistahaestatplede simbolismesiprofecies, iaquestaocasiónohauria de serl'excepció. ... Per continuar llegint el text (en castellà), clica AQUÍ
Un article publicat el 30 de setembre a la revista anglesa de finances Finantial Times, dóna compte del conflicte social que representen els plans empresarials-governamentals de la proposta ecoturística a Agua Azul, Chiapas.
Apunta que "per als mexicans rics i els estrangers que busquen alguna cosa exòtic, un complex turístic de Agua Azul, seria perfecte" i que "hi ha molt en joc" ja que "els consultors de turisme nord-americans que van ajudar a desenvolupar l'estratègia estatal de turisme, van dir en el seu informe, que Agua Azul té el potencial per crear una de les experiències ecoturístiques més destacades en l'hemisferi occidental ". en aquest informe" els experts en turisme van identificar diverses possibilitats per al nou complex turístic, incloent el que ells anomenen un hotel boutique de primera classe i un lloc de retir, juntament amb una barra i restaurant amb vista a les cascades. Però també assenyalen que l'adquisició dels territoris a prop de les cascades és vital per a proporcionar espai per al descans i per mantenir els paisatges naturals com a part de l'atractiu del complex turístic ".
L'article assenyala que "d'una banda hi ha el govern, recolzat per les autoritats ejidales oficials, que parla dels ingressos i llocs de treball que el desenvolupament turístic portarà. Diuen que s'ha tingut cura de consultar i assegurar que els beneficis siguin per a tota la comunitat. "De l'altra, estan" els ejidatarios que expliquen una història diferent. Insisteixen en el seu dret a un futur que respecti la seva pròpia forma de vida i reclamen que han viscut intimidació, violència i criminalització. "
Posteriorment el març d'aquest any, el frayba detallava en el seu informe especial "Govern crea i administra conflictes pel control territorial a Chiapas", com "funcionaris de la Secretaria General del Govern de Chiapas, entre ells el seu titular Noè Castañón León, funcionaris públics, operadors polítics, comandaments policíacs i ejidatarios oficialistes van sostenir una sèrie de reunions a on van dissenyar l'operació del pla per al control territorial d'Agua Azul” "i que" segons versions de testimonis directes ... el pla es va anar desenvolupant sota l'argument de la gestió de terres ... per anar preparant una guerra entre indígenes que permetés al govern estatal i altres institucions el control de la zona ".
En les denúncies més recents dels i les ejidataris de Sant Sebastián Bachajón, adherents a La Otra Campaña, es pot percebre la continuació d'aquesta estratègia governamental de fomentar la violència i buscar la confrontació a la regió d'Agua Azul al militaritzar la zona, permetre l'actuació de grups d'assaltants, assetjar i empresonar als que s'oposen als seus projectes, reobrir problemes agraris, entre d'altres.
Als i les companyes bases de suport del EZLN A les Juntas de Buen Gobierno A l'EZLN A l'Otra Campaña
Fem manifest la nostra rabia i indignació així com el suport a les companyes i companys, Bases de Suport de l'EZLN (BAEZLN) de la comunitat autònoma de San Patricio, Municipi Autònom Rebel Zapatista La Dignidad, a la Zona Nord de Chiapas, ens avisaven a través de la Junta de Buen Gobierno, “Nueva semilla que va a producir” (Roberto Barrios) que el passat 12 de setembre estaven patint una nova agressió, amenaces, fustigació i intimidació en contra seu per elements “paramilitars” de Tila i Sabanilla.
Tres dies més tard, la Junta de Buen Gobierno emetia una altre denúncia / comunicat, en el qual s'esmentava l'increment d'efectius que envoltaven la comunitat i la tenien assetjada.
Val a dir que amb dues denuncies esmenten amb noms i cognoms els responsables. No hi ha cap excusa perquè els tres nivells de govern prenguin un determini per parar aquestes agressions i moltes d'altres que s'estan donant contra les comunitats autònomes zapatistes, no tant sols a San Patricio, també a Nueva Purísima és un altra cas recent denunciat per la Junta “El Camino del Futuro”, La Garrucha. Podríem esmentar una llarga llista d'agressions i greuges, però no cal, ja que els responsables saben ben bé quines són i a qui els fa la feina bruta.
Per tots aquests actes i greuges i el que pugui passar, responsabilitzem al govern federal Felipe Calderón Hinojosa, al govern de l'estat Juan Sabines Guerrero al president municipal de Sabanilla Jenaro Vázquez López i la presidenta municipal de Tila, Sandra Llum Cruz Espinoza, del que els pugui passar nostres companys i companyes, germans i germanes.
Continuem expectants pel que pugui succeir, sense deixar de difondre en mitjans propis i aliens tot allò que els masmedies callen.
Rebeu una fraternal i solidària abraçada
Prou guerra contra els pobles zapatistes!
Llibertat pels presos polítics !
Visca els pobles en resistència!
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau Reus, Catalunya reus@lareus.org
PS. No voldríem deixar passar l'ocasió per enviar, també una salutació al espoliat i resistent poble Yaqui i al Movimiento por la Paz, encapçalat pel poeta Javier Sicília en la seva lluita.
Conferència de premsa de la Brigada Europea de Solidaritat amb les/els zapatistes. Comunicat de la Brigada Europea de Solidaritat amb les i els zapatistes
16 / juliol
COMUNICAT DE LA BRIGADA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB LES i ELS ZAPATISTES
A les companyes i companys bases de suport zapatistes A les companyes i companys de les Juntes de Bon Govern A les companyes i companys de l'EZLN A les companyes i companys la Otra campanya A les companyes i companys de la Zezta Internacional Als pobles del món en lluita A la societat civil nacional i internacional
En el nostre “caminar preguntant”, col·lectius europeus participants de la xarxa de solidaritat amb els zapatistes, hem proposat formar una brigada per afirmar el nostre suport al seu projecte de construcció de l'autonomia, per a denunciar les polítiques de contrainsurgència dels mals governs que intenten derrotar-los i per a donar a conèixer aquestes realitats als nostres pobles, barris i lluites. Es tracta de seguir construint l´encontre de les nostres rebel·lies, intercanviant aprenentatges a través d'una relació directa de solidaritat i de companyonia.
Construcció de l'autonomia
Durant el nostre recorregut, hem vist i compartit els forts i importants avanços que són els fruits de la lluita zapatista. Renunciant a hegemonitzar i homogeneïtzar la societat, les i els zapatistes han sabut convertir la resistència al capitalisme en una escola, l'escola de la seva llibertat a través de la construcció de l'autonomia que es declina entre d´altres en organització política, salut, educació, agro-ecologia, comunicació, lluita per la terra i el territori i pels drets de les dones.
Organització política
L'espai polític zapatista s'organitza en tres nivells : la comunitat, el municipi (MAREZ) i la zona (Juntes de Bon Govern). Els principis democràtics són les assemblees i el “manar obeint”. Així, el poble mana, prenent les decisions i nomenant les seves autoritats en assemblea en els distints nivells amb un número de persones suficient per a permetre torns en l'exercici dels càrrecs que tenen una duració generalment de tres anys.
La Junta de Bon Govern té com a càrrec coordinar o controlar el treball de les comissions de les diferents àrees, les qui al seu torn, apliquen les decisions del poble. També s'assegura la repartició equitativa dels recursos financers i materials i intervé a les qüestions de justícia, de terra i territori. Les propostes poden fer-se tan pels pobles com per les autoritats a les assemblees. Una comissió de vigilància, de la mateixa forma designada per les assemblees observa el treball de les autoritats garantint la transparència de la seva acció.
Tots els càrrecs són una responsabilitat que no implica cap tipus de privilegi ni de salari, solament un deure envers la comunitat. Per aquesta raó molts càrrecs són rotatius.
Salut
Un dels àmbits més importants a totes les zones zapatistes és la construcció d'un sistema autònom de salut que ha permès reduir la mortalitat infantil i materna. Els sistemes de salut s'organitzen des de les comunitats que nomenen promotors per a les seves cases de salut i sev clíniques de municipi i / o de zona. Es dóna molta importància a la recuperació de la medicina tradicional que es practica en tres àmbits: herbolària, parteres i "hueseras" sense descartar la medicina al·lòpata. En general, es dóna molt èmfasi al treball de la prevenció i de la vacunació.
Per exemple, al Caracol de la Realidad, s'ha establert un hospital general que té ultrasò i laboratori d'anàlisi i fa cirurgies. La Clínica de la Dona “Comandanta Ramona” situada al Caracol de La Garrucha i inaugurada a 2008 és tot un referent pel que fa als drets de les dones. Les promotores de salut porten a la pràctica el dret a la salut sexual i reproductiva.
Educació
L'educació, “obligatòria fins a la vellesa”, és un dels eixos considerat pels pobles com a fonamental per a la seva emancipació. Per les i els zapatistes, l'educació és un procés del qual l'escola és part, però també compartir i treballar a la comunitat al llarg de la vida. Les comunitats nomenen els seus promotors que porten a terme l'ensenyament primari que es coordina a nivell del municipi i/o de la zona. El nivell secundari s'està desenvolupant a tots els cargols en distintes formes.
Un exemple d'això hem vist al Caracol de Morelia. Allí, els tres graus de la primària duren el temps que es necessita per a adquirir-los. No sols s'ensenya lectura, escriptura, matemàtiques, història, geografia, política i ciències naturals, sinó també cultura, producció i arts. També aquest any 2010 surt la primera generació de l'escola secundària tècnica els alumnes de la qual assumiran càrrecs a l'educació o d´altres sectors segons la necessitat de la seva comunitat i la seva voluntat.
Dones
Un any abans de l'aixecament, a 1993, les/els Zapatistes pronunciaren la Llei revolucionària de Dones. Per a molts/es fou una revolució dintre de la revolució perquè les dones indígenes han fet visible la seva situació de marginació i han assolit el reconeixement de drets fonamentals per a l'equitat. A totes les zones autònomes existeixen col·lectius de dones que tenen un paper important per a l'autonomia i el desenvolupament de la seva auto-emancipació.
Per exemple, al Caracol de Roberto Barrios les dones ens conten que abans del 1994 el seu treball no era considerat important i que no tenien dret a participar als processos col·lectius. Ara aquesta situació ha canviat, les dones tenen responsabilitats a les Juntes de Bon Govern i als consells municipals, a les àrees de la salut o de l'educació.
Al Caracol de La Realidad, un membre de la Junta de Bon Govern va manifestar que la importància de l'equitat entre homes i dones ja s'ensenya des dels primers nivells de l'educació autònoma.
També organitzen xerrades entre els homes per a què prenguin més consciència pel que fa aquest punt i assumeixin igualment el treball a la casa.
Terra i Territori
“No tenim vergonya perquè no estem robant sinó que estem treballant la terra. Mai anem a deixar la lluita.” Així parlà el company representant de torn del balneari El Salvador que pertany a la comunitat d'Agua Clara situada al Caracol de Morelia. Va subratllar que la terra no es ven, sinó que és per als que la treballen. Elles/ells no la mantenen per a fer negoci, afirmen que no necessiten diners, que el que volen és treballar. Treballar la terra en col·lectiu, cuidar-la per a què els seus fills/filles i per a què les generacions futures puguin disposar d'ella. És dur el treball que realitzen però encara així lxs zapatistes ens mostren la cara de la resistència i de la dignitat.
Les seves paraules sobre la importància de la terra i el territori per a la lluita zapatista ressonaren a tots els cargols ja que és la base fonamental de l'autonomia.
Agroecologia
“Tot el que prenem de la terra, hem de tornar-ho (...). És tot el contrari del capitalisme que exigeix més i més de la terra sense tornar-li res”. Així l'autonomia zapatista es construeix sobre el principi fonamental i ancestral de la cura de la terra i dels recursos naturals com l'aigua, el bosc i els animals. La sobirania alimentària depèn d'aquests principis de l'agroecologia així com del rebuig dels productes químics i de la conservació de les llavors nadiues per a no dependre de productors grans o d'empreses multinacionals com Monsanto.
Al Caragol de Oventik, ens van explicar com usar productes orgànics sostenibles i no químics perquè provoquen problemes de salut de la terra. Es tracta aleshores d'ensenyar als pobles com produir sense danyar-la, sense contaminar-la. Depenent del clima, dels costums i de les prioritats dels pobles, els promotors promouen treballs distints.
Comunicació
Un aspecte de la creativitat del moviment zapatista a la resistència quotidiana és el treball col·lectiu de les ràdios comunitàries i dels equips de videoastes. L'empeny i el compromís dels promotors/promotores a difondre els avanços de la lluita són fermes i incansables.
Per exemple, al Caracol de Roberto Barrios, la comissió de vídeo treballa des de 1998 i ha publicat diversos documentals sobre temes com: testimonis de gent gran, música tradicional, treballs col·lectius i processos de resistència entre d´altres. Aquests vídeos funcionen com una memòria política, cultural i social del moviment i a més són eines eficaces per a difondre els avanços de la lluita zapatista al territori autònom i a tot el món.
Al Caracol de la Realidad, existeixen dues ràdios “Radio Despertar” i “Radio San Pedro”. La primera emet de forma quotidiana i la segona els caps de setmana. Aquestes ràdios volen tenir un paper educatiu envers les comunitats zapatistes i no zapatistes. Les/els locutores locutors fan torns en el seu càrrec i se segueixen capacitant.
Situació actual i estratègia de contrainsurgència dels mals governs
El conjunt de les comunitats zapatistes s'enfronta a agressions tan idèntiques que no ens queda més que confirmar l'existència d'una estratègia global elaborada al més alt nivell d'un poder polític estretament lligat als interessos d'una economia capitalista internacional.
Petroli, fusta, aigua, plantes medicinals patentables i riqueses minerals, Chiapas disposa de recursos naturals que no poden més que suscitar els apetits depredadors de les multinacionals cada cop més d'Europa.
Les reivindicacions per l'autonomia de les comunitats indígenes i rebels són, aleshores, una espina al peu del gegant neoliberal. Així, assistim a totes les zones zapatistes a un escenari que, per pocs detalls, presenta el mateix desenvolupament.
En això, l'acció governamental ocupa un lloc central. La posada en pràctica de programes federals i estatals consisteix a injectar a Chiapas un flux financer l'objectiu del qual és dividir les comunitats. A l'exemple d'aquests/es camperols/es que es veuen “oferir” un desplaçament combinat amb l'abandonament de les seves terres. A l'exemple d'aquestes dones a les qui es proposa un suport financer per a la realització de projectes col·lectius en intercanvi de l'abandó de la seva participació a l'organització zapatista. Fins a les autoritats municipals que porten a terme una campanya d'incitació al registre de les terres al Tribunal agrari per a transformar el "ejidatario" en petit propietari susceptible de vendre la seu milpa.
A més a més, on es troben comunitats zapatistes, veiem aparèixer de cop i volta microestructures de salut, consultes de proximitat, veiem també accelerar la construcció de sistemes d'aigua, tot tipus d'especulació sobre la precarietat sabent que qui recorre al servei de l'Estat s'exclou del moviment.
Però les mesures institucionals sent insuficients, l'Estat també conta amb aliats per a intentar dividir les comunitats. En una població profundament religiosa certes sectes cristianes no dubten en imputar misèria i malaltia a la voluntat divina, a presentar la rebel·lia com una ofensa al creador.
El paper jugat per la majoria dels mitjans de comunicació contribuïx també a l'intent d'aïllament del moviment zapatista. Se li atribueix tot tipus de comportaments delictius. Criminalitzant-lo així, es busca aïllar-lo del suport popular.
Si s'adjunten les maniobres clientelistes dels partits polítics, els qui en període electoral compren els vots dels més pobres, disposem d'un quadre bastant complet del que no es pot concebre d'altra forma que com una empresa concertada d´estabilització.
Però una política de contrainsurgència no podria ser completa sense l'intent d'instaurar un clima de temor. Qui no cedeix a la temptació, hauria de viure sota l'amenaça permanent. Amenaces institucionals en primer lloc per la presència militar massiva amb patrulles quotidianes a tota la regió.
També estan les irrupcions intempestives de les policies a la zona zapatista sota el pretext de buscar armes o droga o d'arbitrar “conflictes intercomunitaris” instrumentalitzats. El corol·lari de la criminalització també està l'empresonament arbitrari que es pot produir en qualsevol moment sobre tots els membres del moviment com és el cas dels quatre companys que vam visitar al Cereso 5.
Més enllà de les intervencions dels poders públics, la part més violenta de les pressions s'exerceix per intermedi de grups paramilitars que multipliquen les exaccions en una completa impunitat. Aquests beneficien del suport ocult de les autoritats.
Aquest esquema global que alterna gratificació i càstig és, desgraciadament celebre i s'inscriu en el programa de les escoles militars estatunidenques i europees que han format a més d'un militar mexicà però també de tota Amèrica Llatina.
L'intent de reduir el moviment zapatista respon aleshores a dos objectius essencials del poder: el control de la població a través de la ciutats rurals sostenibles i concretar la privatització de la terra per al benefici d'inversions multinacionals en les esferes de “l'eco-turisme” i de l'explotació dels recursos naturals conforme al projecte neoliberal que caracteritzen el TLCAN, el projecte Mesoámerica (abans Plan Puebla-Panamà) i la Iniciativa Mèrida.
Construint ponts
Durant el temps compartit amb els companys i les companyes dels cinc Cargols hem constatat molts avanços en la construcció de l'autonomia en tots els seus àmbits, a malgrat de la situació de repressió generalitzada que sofreixen les comunitats indígenes rebels. Les els zapatistes s'organitzen i lluiten en base a la seva cultura i als seus principis per a combatre l'avanç del neoliberalisme al seu territori.
En aquesta lluita les/els zapatistes no estan soles/sols. Al llarg d'aquests anys s´ha construït una xarxa de solidaritat amb les comunitats zapatistes, de la qual forma part aquesta brigada europea. Des del 1994 fins avui hem compartit i seguirem compartint encontres, paraules, lectures del món i lluites amb la fi de construir “un món on càpiguen molts mons”. Perquè per a nosaltres no existeixen homes, dones, ni drets prescindibles.
En aquest caminar cap un món just i solidari, l'exemple combatiu, l'esperit crític al model capitalista i els passos determinats en la construcció de l'autonomia dels zapatistes estan presents, d'una o d´altra forma, en diverses de les nostres lluites a Europa. Ens uneix la mirada enfocada cap a la mateixa direcció: acabar amb el model capitalista - neoliberal i els seus mals governs les conseqüències dels quals serien la fi de la humanitat i de la naturalesa a través de la repressió, la despulla, l'explotació, el menyspreu i la mort.
Ens uneix també la voluntat i la necessitat de construir a través de les nostres rebel·lies aquest món que ja creix a la pràctica com ens han donat a conèixer els més dignes d'aquesta terra.
Ens n'anem doncs amb la paraula, la determinació, la dignitat i la ràbia de la lluita de les companyes i dels companys zapatistes compartint altres mons amb llibertat, justícia, democràcia i autonomia, des dels nostres racons europeus.
Agraïm als zapatistes pel seu companyonia, la seva hospitalitat i per compartir la seva lluita i la seva paraula i els enviem una forta abraçada. També agraïm al Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas pel seu suport i els seus consells.
A San Cristobal de las Casas, Chiapas, Mexico
El 16 de juliol del 2010.
BRIGADA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB LES/ELS ZAPATISTES
COMUNICACIONS DE LA BRIGADA DURANT EL SEU RECORREGUT
El govern mexicà i el pentàgon promouen la guerra de baixa intensitat a Chiapas mitjançant grups paramilitars que torturen i assassinen a les bases de suport zapatistes.
En aquest context, la “bretxa chiapaneca” s’ubica en una àrea intensiva en biodiversitat, on hi ha grans recursos aqüífers, petroli i minerals d’ús estratègic, tot el que dóna sentit pràctic rendible a la seva apropiació territorial i espacial.
Per tot això, l’EZLN, les seves bases de suport i aliats signifiquen un perill real, un desafiament estratègic per a Washington i les grans corporacions dels sectors militar, petrolier, miner, biotecnològic, agroalimentari, farmacèutic, hoteler i del fals ecoturisme.
El 20 de març, a Barcelona: concentració política i cultural, per a cridar, juntament amb altres col·lectius d'Europa i Amèrica, que “els zapatistas no estan sols”.
A la Otra Campaña Nacional i Internacional A les bases de suport zapatista (BAZ)
En el marc de les activitats que diversos col·lectius europeus han organitzat entre el 12 i 21 març de 2010, per a aixecar la veu en suport als pobles zapatistas, volem expressar que des de Barcelona, a Catalunya, ens unim a aquestes accions per a denunciar la repressió del govern mexicà, que amb l'exèrcit i paramilitars, reprimeix a les bases de suport zapatista, que dignament s'organitzen i lluiten pels seus drets.
Us informem que el dia 20 de març (17 h.), aquí a Barcelona, en la plaça de Sant Jaume, farem una concentració política i cultural, per a cridar, juntament amb altres col·lectius d'Europa i Amèrica, que “els zapatistas no estan sols”.
- Dilluns 15 a les 19 hores: Casa Aukan, Fontrodona 15 - Dimecres 17 a les 19 hores: Centre Cultural EXIT, Rambla del Raval 34 - Divendres 19 a les 21 hores: CSO Barrilonia, San Rafel 8
20 de Març: Desllorigada Nacional i Internacional de Suport i Solidaritat amb les BAZ
Us cridem a unir les nostres forces, a aixecar les nostres veus en suport i solidaritat amb les Bases de suport Zapatista, amb els pobles i "ejidos" chiapanencs que enfronten l'ofensiva paramilitar dels mals governs i de la classe política i econòmica de Mèxic, realitzant el pròxim dia 20 de març una acció desllorigada nacional i internacional.
Acció Urgent pels desplaçaments forçats a les comunitats indígenes a Montes Azules, Chiapas.
Frayba. Els dies 21 i 22 de gener de 2010, es van realitzar dos operatius en les comunitats Laguna El Suspiro o El Semental i Laguna San Pedro o San Pedro Guanil en el municipi d'Ocosingo, aquesta última Base de Suport de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (BAEZLN), les quals van ser desallotjades de la Reserva de la Biosfera de Montes Azules.
D'acord a fonts governamentals l'operatiu es va donar amb acció coordinada entre elements de la Policia Especialitzada de la Procuraduria General de Justícia de l'Estat de Chiapas, Secretària de Seguretat i Protecció Ciutadana, Procuraduria General de la República, Procuraduria Federal de Protecció a l'Ambient, Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides, i representants de Drets Humans de l'estat.
Segons els testimoniatges de les famílies desplaçades de la comunitat Laguna El Suspiro, el dia dijous 21 de gener de 2010 al voltant de les 11 del matí van arribar diversos helicòpters (refereixen entre 3 i 5), dels quals van baixar aproximadament 60 policies, vestits amb uniformes de color negre i altres de camuflatge. Els policies van treure de seva casa de manera violenta a les Sres. María Cortés Pérez (des d'ara María) i Magdalena García Cortés (des d'ara Magdalena), concentrant-les en el centre de la població per a després pujar-les forçosament a l'helicòpter i traslladar-les en la capçalera municipal de Palenque. El desallotjament es va realitzar sense previ avís, sense mostrar-los cap document oficial, sense cap explicació i sense permetre'ls carregar cap pertinença.
L'endemà, divendres 22 de gener de 2010, al voltant de les 10 del matí van baixar 4 helicòpters a la Laguna San Pedro, la comunitat BAEZLN va ser envoltada amb un nombre aproximat de 250 policies: dient a la població que l'operatiu era per una ordre federal i intimant-los i duent-les arrossegant fins a l'helicòpter a 12 persones entre nens, nenes, dones i homes.
Les famílies desplaçades exposen que van ser traslladades a la ciutat de Palenque on algunes de les persones van ser dutes davant el Sr. Marcos Minor Flores, Ministeri Públic de la Fiscalia de Districte Selva. Segons testimoniatge d'una de les persones desallotjades, al ser interrogada li van preguntar "on tenia el terreny amb droga sembrada”. AL terme de la diligència els van fer signar un document sense conèixer el contingut de l'escrit, no se'ls va proporcionar traductor, ni advocat defensor. Després van ser traslladades a l'alberg del Sistema per al Desenvolupament Integral de la Família de l'Estat de Chiapas (DIF regional), sense que fins al moment se'ls hagi donat una alternativa de re-ubicació.
De l'esdeveniment de desplaçament forçat testimonis de la regió informen que totes les cases i pertinences de dites poblacions van ser cremades.
El dia 26 de gener de 2010 en conferència de premsa, autoritats ambientals estatals i federals van informar que impulsen un esquema de circuits turístics de la ruta maia que inclourà llocs certificats com turisme de naturalesa per a una estratègia de desenvolupament i conservació de la selva Lacandona, a més es va donar a conèixer que en pròximes dates seran desallotges les comunitats Nuevo San Gregorio, Nuevo Salvador Allende, Nuevo San Pedro, 6 de Octubre, Poblado Laguna El Suspiro, Ojo de Agua el Progreso i San Jacinto Lacanjá.
