Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecologia. Mostrar tots els missatges

24 de maig 2013

Manifest. Espurnes d’alta tensió sobre el Camp i les Terres de l’Ebre


Manifest. Xarxa Sud

Espurnes d’alta tensió sobre el Camp i les Terres de l’Ebre

L’amenaça de l’alta tensió plana sobre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona després que Red Eléctrica de España hagi projectat una línia d’alta tensió que ha de fragmentar de baix a dalt bona part de les comarques ebrenques i del Camp.

La línia afectaria a 6 comarques en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions que estarien afectades: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp. Molts d’aquests municipis encara no han rebut cap tipus d’informació oficial del projecte.

L’objectiu del projecte, segons informa mínimament Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eòlica existent i prevista a la zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pateix sobrecàrregues. Però el que no se li escapa a ningú és que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia generada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una autopista energètica que finalment acabi interconnectant amb l’alta tensió del nord del Principat i França, amb l’Estat Espanyol i el nord d’Àfrica.

Tenint en compte que l’Estat espanyol genera més energia de la que consumeix i que, per tant, en ven a l’exterior, s’entén que aquesta necessitat d’ampliació de capacitat de transport energètic només respon a interessos comercials. Segons dades oficials la demanda energètica de l’estat espanyol ha baixat un mínim d’un 0,8 % anual des del 2008 i un 1.7% al 2012, en canvi, la potència generadora va augmentar un 2.3% el 2012 a nivell estatal. Per novè any consecutiu, l’Estat espanyol ha exportat electricitat, l’any 2012, va exportar 18,857 Gwh i va importar 7.427 Gwh, que fa un balanç exportador de 11.430 Gwh, un 87,7% més que l’any passat.

En un moment en que les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’intenta fer una revitalització de l’espai en base al paisatge, els seus valors intrínsecs i la recuperació econòmica sostenible, projectes com aquests trenquen de dalt a baix aquest esquema. A més a més, ja existeixen 7 línies de molt alta tensió de 400 kv, 5 procedents d’Ascó i Vandellós i 2 de 220 KV de Riba Roja i els Aubals, per tant hi ha suficient infraestructura per a evacuar l’energia.

A més a més, recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de 2010-2011 de REE, Eoliccat i el mateix Ministerio de Industria.

Actualment el consum energètic no està en creixement sinó en declivi, i malgrat les fantasies del sector elèctric i polític, el sentit comú ens diu que, en un planeta finit, el consum de qualsevol recurs no pot ser infinit. Proposem aprofitar el moment de crisi econòmica actual per replantejar aquest model que durant tants anys ens han venut – o imposat -, ja que es tracta d’un model utòpic, depredador i territorialment injust, que beneficia només les grans empreses elèctriques. Ni és possible, ni és desitjable. En aquest escenari de canvi cap a un model de consum conscient i racional de l’energia, i de producció descentralitzada i no massificada d’energies renovables, una nova línia de molt alta tensió simplement no hi té cabuda.

En un país com el nostre, que es diu democràtic, creiem que és imperdonable que des de les institucions polítiques no es consulti la població, a la qual representa, per a projectes d’aquestes característiques, i que una qüestió tan crucial com el model energètic no sigui sotmesa a debat públic. La societat civil organitzada ens proposem fer aquesta tasca d’informació i debat, que en un país realment democràtic no ens correspondria, i ho vehicularem a través de diferents activitats en els propers mesos.

Ja van trinxar el paisatge amb la concentració de parcs eòlics, prometent una repercussió econòmica important sobre els municipis. Després, com ha demostrat un recent estudi de la URV, l’impacte econòmic és irrisori i els impactes sobre el paisatge, el turisme i la qualitat de vida són molt elevats.

No permetrem que això torni a passar, per aquest motiu ens oposem rotundament a aquesta nova línia de molt alta tensió.
maig de 2013

o0o

Informació relacionada:
.

UNIÓ DE PAGESOS
NOVA AGRESSIÓ AL TERRITORI!

LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ (MAT)
A LA SELVA DEL CAMP

XERRADA INFORMATIVA
Intervindrà: ANDREU ESCOLÀ (XARXA SUD)

Data: Dilluns 27 de maig a 2/4 de 9 del vespre
Lloc: SANTA LLÚCIA – LA SELVA DEL CAMP

Organitza: UNIÓ DE PAGESOS de la Selva del Camp

o0o

Més: 
o0o

2 de maig 2013

Molt Alta Tensió a les Terres del Sud de Catalunya

"Red Eléctrica Española pretén construir una nova línia de molt alta tensió (MAT) entre les poblacions d’Escatrón i La Secuita, passant per diversos termes municipals de les nostres comarques: Caseres, Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Ascó, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia a les terres de l’Ebre; el Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta al Priorat; i Duesaigües, Riudecols, Alforja, L’Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp al Camp de Tarragona. Els motius que presenten en el document inicial de projecte són les sobrecàrregues d’energia que hi ha a les línies actuals de les nostres comarques, i la possibilitat d’evacuar en el futur l’energia de noves centrals de producció. Aquest document està signat el juliol de 2010, i a dia d’avui hi ha hagut silenci i opacitat".


"Aquesta nova infraestructura que es pretenen construir no respon en absolut a una necessitat real de la població, i en el context energètic actual i en escenaris futurs és totalment desproporcionada. Fins avui hem tingut un model energètic basat en el creixement del consum, que alguns pretenien infinit, i la concentració d’infraestructures energètiques a les comarques del sud de Catalunya (recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de 2010-2011 de REE, Eoliccat i Ministerio de Industria i en consumim un 3%)".



Les Terres del Sud de Catalunya ens tornem a enfrontar amb una nou projecte agressiu al territori, aquesta vegada es tracta d'una nova línia elèctrica aèria de 400KV per al transport d'energia, que projecta Red Electrica de España.

Línia Vandellòs-Rubí 400KV, Aleixar, en cas que no s'aturi el projecte,
en aquest punt passaran les 2, 800.000 V
Font Gepec

La línia, amb el nom de Escatrón- Els Aubals - La Secuita, en cas que s’executés, pot afectar a un total de 26 poblacions: Calaceit i Caseres a la franja Batea, Gandesa, Corbera d´Ebre, La Fatarella, Ascó, Mora d’Ebre, Mora la Nova, Garcia, El Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, L'Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort y Vilallonga del Camp.

Des de Xarxa Sud ens oposem a la construcció d'aquesta monstruosa línia de molt alta tensió. Com a Xarxa d'entitats i plataformes que aglutina molta representació dels nostres pobles, denunciem que aquesta línia no és necessària en el territori ni per l'abastament de la població ni de la indústria, a més de la inutilitat d’augmentar la potència instal·lada d'energia en grans centres productors, ja que ens sobra energia. Pensem, doncs, que la única utilitat per tanta afectació del territori és l'enriquiment d'unes poques empreses.

Creiem que és necessària una nova cultura de l'energia envers a la generació, distribució i consum d'energia local i descentralitzat, independent de les macrocorporacions, de generació propera als punts de consum amb la reducció en pèrdues en el transport que comporta (actualment les pèrdues des del punt de producció fins a la bombeta de casa són de fins un 70%). cal afavorir l'auto-generació i eliminar les traves legals per l'autoconsum i per fi afavorir d'una vegada una nova cultura del consum responsable i eficient d'energia.

Així doncs, instem als Ajuntaments i Consells Comarcals afectats pel pas de la línia i als altres que de manera solidària s'hi puguin adherir a signar una moció per aturar la Linia de 400KV d'Escatron- Els Aubals- La Secuïta.

PDF Informatiu:


PDF Button

o0o

Informació relacionada: 

Projecte de línia d’Alta tensió, segons el BOE del 04-12-12

BOE del 21/07/2012 Anuncio del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza de información pública sobre la línea aéreo/subterránea de transporte de energía eléctrica a 400 kV doble circuito "Escatrón-Els Aubals-La Selva-Entronque E1-La Secuita" (Zaragoza, Teruel y Tarragona); las subestaciones eléctricas de transporte Els Aubals 400 kV y La Secuita 400 kV (Tarragona) y la línea aérea de transporte de energía eléctrica a 400 kV Entrada/Salida en La Secuita de la línea "Vandellós-Garraf" (Tarragona).
La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques.
La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita. Llegir més..

o0o

Segons el Gepec, la línia, amb una extensió de 163 quilòmetres totals, comptarà amb torres de fins a 15 pisos d’alçada que creuaran camps, rius i boscos.

Els municipis afectats per la línia d’alta tensió de 400KV que Red Elèctrica Española ha projectat a cavall entre l’Aragó i Tarragona, ja van traslladar el seu malestar a la companyia en la reunió que es va dur a terme a finals de 2012.

o0o

4 de set. 2011

La fí de la bombeta incandescent: L'estafa ecològica puja de preu

Redacció Sírius Font: Rosa Muñoz Lima

Un les pot trobar, fins avui, en qualsevol llar. Però no serà per molt de temps, llevat que algú hagi acaparat reserves. A partir d'aquest 1 de setembre de 2011 els mercats de la Unió Europea (UE) no podran assortir amb noves bombetes incandescents de 60 watts. Quan s'hagin esgotat les restes disponibles en els seus magatzems, no hi haurà recanvis. Els crítics llancen advertències contra aquestes bombetes 'estalviadores' que resulten fins a deu vegades més cares i que ara augmenten, sense raó, un 25%. En trencar-se desprenen mercuri en gas, va ser un dels arguments contra la prohibició discutits el 2009 a Brussel.les. "Sabem que la protecció del medi ambient té un preu", comenta ara el WAZ, però "què es pot esperar de fonts de llum que, si bé són més eficients, es converteixen després en residus perillosos?".

La tradicional bombeta ha estat gradualment desplaçada del mercat i, en conseqüència, de les llars i oficines dels 27 membres del bloc, d'acord amb un decret de la Comissió Europea aprovat el 2009. Primer va tocar acomiadar-se de les de 100 watts, després de les de 75. I les últimes, de 40 i 25 watts, tampoc sobreviuran al 2012. En total, s'estima que uns 4.000 milions de bombetes sortiran de circulació.

Les "bombetes" convencionals s'associen amb calidesa, ... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i la seva encesa ràpid .... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i el seu encès ràpid.

Amb això, es força als consumidors a adquirir fonts més modernes de llum de baix consum. Hi ha diverses alternatives, argumenta des de Brussel la Comissió: tubs fluorescents, bombetes halògenes compactes, díodes emissors de llum (LED). Els tubs fluorescents tenen l'avantatge d'oferir una llum "equiparable" amb les fonts convencionals i els LEDs -els més eficients de totes- són més els més 'ecològics'... i els més cars de llarg i encarint-se.

El preu més elevat d'aquests es compensa, menteixen, amb una vida útil considerablement més llarga, però no s'en fan responsables quan peten en hores, dies o setmanes. Les bombetes halògenes, a més, resulten les grans consumidores energètiques, en un estudi recentment publicat per l'organització alemanya de protecció al consumidor Stiftung Warentest.

"Ens treuen calidesa, rapidesa, tradició..."

Els alemanys -com varies generacions d'europeus- tenen "una relació molt íntima" amb la bombeta incandescent, amb la calidesa de la seva llum, amb la seva encesa ràpid, assegura a l'emissora Deutschlandradio Kultur Stefan Grünwald, director de l'Institut Rheingold d'Investigació de Mitjans i Mercats, a Colònia.

Això explica que alguns alemanys hagin arribat a considerar la prohibició com "una interferència en la seva esfera privada", "una disposició totalment absurda, que se'ls imposa burocràticament, sense tenir en compte les seves costums, això que aprecien encara que s'hagi tornat costós", va explicar Grünwald a la ràdio pública alemanya.

Les seves successores, les estalviadores, pel que sembla no són res "ecològiques"

La notícia va arribar titulars en diversos diaris, inclòs el de major tiratge, el tabloide de masses Bild: "De com Angela Merkel es va carregar la bombeta", va titular aquest dia el Westdeutsche Allgemeine Zeitung (WAZ). "Un exemple clàssic del sense sentit amb marca Brussel.les", i amb impuls de la cancellera alemanya, assegura el rotatiu. Angela Merkel hauria llançat la primera pedra, carrega el periodista, en posar la bombeta com a exemple durant una cimera de la UE de 2007, que va aprovar un pla d'acció per a la protecció del clima.

Ni bo per al medi ambient, ni per a la butxaca

Segons la Comissió, experts han estudiat els possibles efectes negatius de la irradiació d'aquestes bombetes alternatives sense trobar "cap indici de problemes per a la salut si es manté una distància d'almenys 30 centímetres". I tampoc el mercuri contingut en les bombetes halògenes representa un perill real, va afirmar fa un any el portaveu Ferran Tarradellas, el que contradiu tota l'experiència ecològica, com amb les piles i bateries, i altres estudis independents.

De moment, i enmig d'aquests dubtes, l'entrada en vigor de la prohibició de comerciar les velles bombetes de 60 watts els arriba als consumidors de la mà d'una pujada de fins al 25% dels preus dels focus estalviadors, com si no haguessin estat ja prou costosos. Els llums LED podrien costar ara fins a 45 euros.

Productors com la signatura alemanya Osram o l'holandesa Phillips neguen la relació d'aquest encariment amb la mesura de Brussel.les. La culpa la té, diuen, el dràstic ascens dels preus de terres rares com el lantà, l'europi i el terbi, generalment provinents de la Xina i continguts en aquestes modernes llums de la discòrdia.

"Irritat" es va mostrar un portaveu de la Central de Protecció al Consumidor de l'estat federat alemany de Renània del Nord Westfàlia. El contingut de metalls rars en les bombetes estalviadores, va assegurar l'expert en energia, amb prou feines arriba al màxim d'un gram per l'interior de cada làmpada.

o0o
Comprar, llençar, comprar

Comprar, tirar, comprar from Dinero Libre on Vimeo.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

17 d’ag. 2011

Vessament petrolier al Mar del Nord: El més greu de la dècada

Aquest dimarts (2011.08.16), la companyia petroliera holandesa Royal Dutch Shell va informar que el vessament de cru en un dels seus oleoductes del mar del Nord és més greu del que es va pensar en un primer moment: l'ominosa taca negra de 37 quilòmetres quadrats que es veu en l'aigua, a 180 quilòmetres de la ciutat escocesa d'Aberdeen, és el producte de no una, sinó dues fissures a les seves instal.lacions. La primera fugida va ser descoberta el passat dimecres (2011.10.08) i la segona va ser vista des d'un helicòpter aquest 15 d'agost.

"La infraestructura que es troba sota l'aigua és molt complexa i la fuita de cru es troba en un lloc de difícil accés", ha declarat un portaveu de Shell, sense fer cap referència a la quantitat de petroli que la segona fissura pot haver alliberat fins el moment, però emfatitzant que la primera pot donar-se per segellada. Les organitzacions ecologistes han condemnat la política informativa de l'empresa, assenyalant que van passar dos dies abans que la petroliera deixés saber el que havia passat en una de les plataformes.

No hi ha perill per a les costes alemanyes... encara

El 12 d'agost, Shell va fer públic el vessament petrolier en la seva plataforma Gannet Alpha, assegurant simultàniament que els seus tècnics tenien la situació sota control i s'afanyaven a segellar la fuga. No obstant això, amb 216 tones de cru abocament, l'incident ja ha estat reconegut per les autoritats britàniques com la pitjor catàstrofe petroliera al mar del Nord des de l'any 2000, quan 500 tones van anar a donar a les aigües que banyen les costes de Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França.

Els portaveus de Shell sostenen que les emissions de la primera fuga s'han reduït de 180 a 5 barrils de petroli diaris o menys, i el ministeri britànic d'Energia ha secundat l'opinió de la companyia petroliera, segons la qual les ones dissoldran la taca negra abans que aquesta arribi les costes. Però, quins riscos comporta el vessament produït per la segona fuga?: "Res indica que les costes alemanyes estiguin en perill", va dir Bernd Brügge, director del departament de Ciències Marines de l'Oficina Federal per al transport marítim i la Hidrografia, en ser consultat per Deutsche Welle.

Royal Dutch Shell, seguint els passos de BP?

"Nosaltres fem una mesura per determinar en quina direcció i la velocitat es mou la taca de petroli al mar del Nord i tot apunta que, d'aquí a divendres (2011.08.19), ni la costa alemanya ni la britànica es veuran afectades pel vessament de cru. Segons els nostres càlculs, la taca s'està distribuint al voltant del lloc de la fuita, en una àrea d'aproximadament 30 quilòmetres. No obstant això, seguirem monitoritzant la zona per constatar si hi ha canvis", va delimitar l'expert.

Aquest vessament és molt més petit que el que va ocórrer en el Golf de Mèxic el 2010 -quan un accident a la plataforma Deepwater Horizon de British Petroleum (BP) va contaminar les seves aigües amb cinc milions de barrils de petroli-, però Shell està lluny de poder dir que el cas està tancat. "La possibilitat que la fuita de petroli es converteixi o no en un perill per als ecosistemes del mar del Nord dependrà de la quantitat de cru vessat o, millor dit, de la rapidesa amb què l'empresa aconsegueixi segellar les fugues en qüestió", explica Brügge.

16 de maig 2011

Un altre incident consecutiu en menys d'un mes a Vandellòs II obliga a parar la planta

  • La causa de l'aturada ha estat l'incorrecte funcionament de la vàlvula del ruixador de pressió
Imatge d'arxiu de la central nuclear de Vandellós

Redacció - delCamp.Cat Vandellós (Baix Camp)

La central nucleat de Vandellòs II ha fet a tres quarts de nou del matí d'aquest diumenge una nova aturada no programada després de detectar que la vàlvula del ruixador del pressionador estava lleugerament oberta i no permetia la regulació correcta de la pressió del sistema primari.

Segons informa el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), es tracta d'una "aturada segura" i en ple procés de refredament que es necessita per reparar la vàlvula. Fa menys de deu dies, els passat 6 de maig, la planta també es va aturar per motius de seguretat a causa de problemes amb el controlador electrònic de la unitat de refrigeració del sistema d'aigua. La central nuclear va estar aturada durant tres dies.

12 de des. 2010

La COP 16. E1 Govern català segueix pixant fora de test

El Govern celebra l'acord de la cimera de Cancún perquè 'assenta les bases per continuar fent front al canvi climàtic'

Vilaweb

Barcelona (ACN).- El Govern ha celebrat aquest dissabte els resultats de la 16a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (COP 16) i la 6a Conferència de les Parts signatàries del Protocol de Kioto, que ha finalitzat aquesta matinada a Cancún (Mèxic). Segons la Generalitat, els documents adoptats a la COP 16 'assenten les bases per continuar fent front al canvi climàtic' i rellancen el procés multilateral de presa de decisions per lluitar contra l'escalfament global. Igualment, el Govern destaca el manteniment definitiu en el text de l'acord de Cancún de l'esmena catalana que reconeix el paper dels govern subnacionals i nacionals en la lluita contra el canvi climàtic.

-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-

28 de nov. 2010

Arrenca la cimera del Clima de Cancún

Els països pobres esperen ven poc de la trobada

LAIA GORDI / ara.cat

Els ministres de més de 190 països estan volant cap a Mèxic, a la ciutat de Cancún on demà han de començar les converses del clima per minimitzar l'impacte de l'escalfament global, la necessitat que s'arribi a un acord contrasta amb les baixes expectatives dels participants.

Si la cimera no aconsegueix un pacte eficient per reduir seriosament les emissions de CO2, l'escalfament global podria afectar centenars de milions de persones que viuen en les àrees més pobres del món i hi ha un gran perill que puguin els nivells del mar, la sequera i la fam.

Els experts i les ONGs alerten els delegats a la conferència de la urgència d'arribar a un compromís.

Les decisions de la cimera de l'any passat a Copenhagen no va ser suficient ni tant sols per assolir la meitat dels objectius per mantenir l'escalfament a 2 graus centígrads en 100 anys. Si continuem com fins ara, diuen els científics, les temperatures pujaran entre 3 i 4 graus.

Noticies relacionades:

Converteixen Cancún en una fortalesa per la cimera del canvi climàtic
"Uns 5 mil a 6 mil efectius policials i militars s'encarregaran de mantenir la seguretat a partir del dilluns i fins al 10 de desembre durant la Conferència dels Pobles sobre el Canvi Climàtic"
Llegir més: Clica AQUÍ

Cancún i la resistència a la barbàrie ambiental
"... constructors, polítics i cadenes hoteleres multinacionals que han finançat la construcció de més de 27 mil cambres d'hotel i precipitat la formació d'un nucli urbà de més de 700 mil habitants. Un projecte que ha provocat un ecocidi i en el qual milers de persones viuen sense clavegueram, i amb pocs serveis d'aigua i electricitat”.
“Cancún,... un territori per a rentar diners, per al tràfic de blanques i el narcotràfic, floreixen allí fortunes i inseguretat”.
“... Rubén Flores Hernández, guardià dels boscos de Morelos, va ser assassina el passat 28 d'abril, pels saquejadors del lloc. No és l'únic. En els últims anys més de 30 ambientalistes han estat assassinats”.
Llegir més: Clica AQUÍ

20 de set. 2010

El gran negoci privat amb l'aigua de tots

Les elèctriques paguen menys de 20 milions al Govern pel cabal dels rius, amb el que guanyen 1.000 milions. Com en el cas de la nuclear, creix el debat per revisar la seva retribució.

Els rius són miraculosos. Es sabia que portaven riquesa i bellesa, però el que aconsegueixen amb ells les elèctriques va molt més enllà. El Ministeri de Medi Ambient ha demanat entre totes les seves confederacions hidrogràfiques les dades disperses i opacs sobre quant li paguen les elèctriques per usar l'aigua per produir electricitat. El recompte dóna com a resultat que per usar l'aigua, per llei un bé públic i sense amo, les elèctriques paguen entre 10 i 20 milions d'euros a l'any al Govern, segons fonts de l'Executiu. Amb aquest cabal produeixen electricitat que, al seu torn, les elèctriques cobren al preu de mercat. De mitjana, en els últims anys han aconseguit al voltant de 1.000 milions anuals de beneficis amb aquest sistema.

El sistema de fixació de preus de l'electricitat és singular. Les empreses van oferint l'electricitat en funció de la demanda de cada moment. Les elèctriques primer aporten la nuclear, que no pot variar la seva potència, totes les renovables entren per llei i, si hi ha aigua en els embassaments, la hidràulica. El que falta es completa amb carbó i gas, que són més cars, i al final totes cobren el preu més alt.

El resultat és que la hidroelèctrica gairebé sense costos i amb preses construïdes fa dècades, es cobra al preu del gas. Si el gas puja en els mercats internacionals, pugen els beneficis de les preses. Els experts bategen aquest fenomen com "beneficis caiguts del cel".


Font: Té la mà Maria

13 de set. 2010

Descobreix quins additius consumeixes i... passa d'ells!

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org

Per què: Perquè les multinacionals de l’alimentació no decideixin contra la teva salut

L‘ús de colorants, edulcorants, emulsionants i saboritzants és una pràctica habitual a l’hora de processar els aliments que consumim. El seu consum genera creixents dosis d’intolerància i al·lèrgies als mateixos.

Agafa tres productes que consumeixis habitualment, fes una llista amb els additius que contenen comparant entre marques o amb altres alternatives per adoptar uns hàbits més saludables i millorar el teu consum.

Pst! I una altra coseta molt important: Ens ajudes? Intentem estudiar l’impacte de la comunicació per a l’acció. Si respons les preguntes del qüestionari de sota ens fas un gran favor. Merci!

Clica aquí

Informació relacionada:

Qui ha posat això al meu plat?

31 d’ag. 2010

Ascó II es desconnecta a causa d'un problema dels detectors de gasos del condensador

Central nuclear d'Ascó II

La central nuclear d'Ascó II s'ha desconnectat de la xarxa elèctrica durant mitja hora aquest dilluns per un problema dels detectors de gasos del condensador. Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), els dos detectors de radiació de l'extracció de gasos del condensador del circuit secundari han estat "inoperables". El monitor de radiació secundari, que ha patit una pèrdua de tensió, substituïa el sistema principal. Aquest també es trobava inoperable perquè es portava a terme el manteniment d'una bomba del sistema. L'avaria s'ha pogut resoldre i la planta ja opera amb total normalitat després d'entrar de nou a la xarxa elèctrica.

L'avaria no ha suposat cap risc pels treballadors ni pel medi ambient i ha estat classificat com a nivell 0 a l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), segons el CSN.

Font: Reus Digital

28 de jul. 2010

Cadena humana "Salvem la Platja Llarga de Tarragona" el 31 de juliol



31/07/2010 12:00

La Plataforma “Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa” convoca AQUEST DISSABTE 31 de juliol a les 12.00h una nova CADENA HUMANA de punta a punta de la PLATJA LLARGA de Tarragona

Descarregar el cartell (clica a sobre la imatge)

Aquestes són les peticions-recomanacions que fan des de la Plataforma per a la cadena humana:

Per tal que surti bé, és important que molt/es de vosaltres arribeu a les 10, o almenys a les 11, per ajudar a situar la gent sense forats i que es faci alhora a tots els punts de la platja. Quedem a l’aparcament, prop del restaurant “Mirall d’Estiu”.

Si arribeu JUST/ES de temps, podeu anar a alguna zona de la platja on calculeu que hi haurà menys gent.

La cadena és molt puntual, esteu on esteu a les 12.00 h. us apropeu a l’aigua i comenceu a formar la cadena, que calculem es completarà cap a les 12.15 h.

I si voleu ajudar a protegir les dunes i la cesquera de l’actual aparcament, estarem posant canyes i cordill a partir de les 8 del matí (també prop del restaurant).

Plataforma “Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa”

www.platjallargatarragona.cat

23 de jul. 2010

Laboratorios Silanes iniciarà l'activitat al Tecnoparc el setembre

L'empresa identificarà principis actius procedents de fonts vegetals mexicanes

Redacció / Reus Digital 23/07/2010

La famarcèutica mexicana Silanes iniciarà la seva activitat a la base operativa d'Europa, situada al Tecnoparc, el proper mes de setembre, tal i com ha explicat el seu president, Antonio López de Silanes, durant una visita a les noves instal·lacions, acompanyat de l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. La companyia operarà a Europa amb el nom de Biosil, en un espai de 105 metres quadrats inclosos dins del Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID) i amb una plantilla inicial de quatre investigadors.

La instal·lació de l'empresa mexicana a Reus és fruit de l'acord entre Tecnoparc SA i Laboratorios Silanes per a la col·laboració en la identificació i obtenció de nous principis actius, procedents de fonts vegetals de la biodiversitat mexicana per al desenvolupament d'una línia de complements alimentaris, així com en la caracterització de soques probiòtiques pel tractament i prevenció de la mastitis i altres trastorns relacionats.

Aquesta col·laboració neix de la intenció del Tecnoparc de projectar-se comercialment a Llatinoamèrica. Laboratorios Silanes compta amb un portafoli de cent medicaments, produeïx 35 milions d'unitats cada any i disposa de més de setanta patents. A Mèxic, és el principal fabricador d'antidiabètics orals combinats.

Més informació:

Laboratorios Silanes rubrica els primers passos internacionals del Tecnoparc
Tecnoparc y Silanes acuerdan desarrollar nuevos productos para Europa y Latinoamérica
OJO!
Chiapas estalló en la mañana del 1° de enero de 1994 poniendo al desnudo todas las contradicciones del capitalismo mexicano, si no es que mundial.
El interés que importantes corporaciones transnacionales y farmacéuticas
La Selva Lacadona y Montes Azules, Manifestación de las Demandas

18 de jul. 2010

Greenpeace alerta que el 89% de la costa catalana està edificada

La demarcació amb 'elements més preocupants' és la de Tarragona

ACN / Reus Digital

La situació de la costa catalana és delicada. Així ho ha alertat aquest divendres Greenpeace, que ha assegurat que el 89% de la costa catalana, si no es té en compte el litoral protegit, està edificada. A més, el 46,5% de la mateixa es trobava urbanitzada el 2009. Aquestes xifres converteixen Catalunya en la comunitat amb un índex més alt de saturació del seu litoral. L'entitat ecologista, que ha presentat el seu informe 'A tota costa 2010', ha afirmat que la situació no ha millorat en la darrera dècada i ha demanat a les administracions que deixin d'apostar per la construcció i inverteixin més en la preservació del litoral.

La costa catalana, i l'espanyola en general, es troba en una situació més preocupant cada any. Aquest és l'anàlisi que ha fet Greenpeace en el seu desè informe sobre la situació de la costa. En les darreres dues dècades, la construcció d'infraestructures i la contaminació han destruït a la costa espanyola l'equivalent a vuit camps de futbol al dia.

En el cas de Catalunya la situació no és més esperançadora. Gairebé la totalitat del seu litoral està edificat i la meitat de la costa està urbanitzada. D'altra banda, compta amb un port esportiu cada 10 kilòmetres, amb els inconvenients que aquestes infraestructures artificials comporten per a l'ecosistema marí, com per exemple l'erosió de les platges. En total hi ha 47 ports esportius i comercials a Catalunya i es pretén fer un de nou a Salou, cosa que Greenpeace ha criticat.

La delegada de l'entitat ecologista a Catalunya, Ana Rosa Martínez, ha explicat que la demarcació que concentra els elements més preocupants és Tarragona. En primer lloc per la indústria química i petroquímica, en segon lloc pel projecte Els Muntanyans a Torredembarra i en tercer lloc el projecte d'ampliació del port de Coma- Ruga, que acabaria amb la biodiversitat marina.

La comunitat catalana acumula el 42% de la contaminació que es vessa directament al litoral mediterrani a Espanya. El responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace, Julio Barea, ha explicat que les zones més problemàtiques van del riu Besòs al Llobregat, el Delta de l'Ebre i el sector químic i petroquímic de Tarragona.

Sobre aquesta última zona, ha alertat que si es dóna el consentiment per iniciar l'explotació de dos nous pous, com ha assegurat que ha demanat Repsol, es pot produir el mateix incident que al Golf de Mèxic, on una fuga en un pou d'extracció ha vessat petroli durant més de dos mesos. 'No és descartable que pogués passar a la costa catalana', ha assegurat.

A més, ha informat que s'estan estudiant dos vessaments que es van produir l'any passat per conèixer amb detall què va passar i si es poden demanar responsabilitats.



Més informació:

· Vuit espais naturals protegits de la Costa Catalana estan en perill
28.497 vivendes, sis ports, un hotel o un polígon industrial es projectaran sobre suposats espais naturals protegits de la costa.

· Greenpeace denuncia que el 90% de la costa catalana no protegida està edificada

· En els últims 20 anys s'ha destruït a la costa espanyola la superficie equivalent a vuit camps de futbol al dia


Destrucció a tot drap, 2008. Benidorm, Alacant. Comunitat Valenciana

L'anàlisi de Greenpeace dels últims anys de destrucció de la costa mostra que no hi ha cap indici d'abandó de la construcció massiva en el litoral ni de la fi de l'assetjament als últims espais verges.

5 de jul. 2010

La Fiscalia imputa dos directius de Repsol pel vessament de cru al delta de l'Ebre

S'investiga un segon vessament que s'hauria produït el passat 23 de juny


La Fiscalia ha imputat dos directius d'una filial de prospeccions de Repsol pel vessament de cru prop del delta de l'Ebre ara fa un any. En declaracions a l'ACN, el fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou, ha explicat que se'ls imputa un delicte contra el medi ambient per la fuita de petroli, el 15 de maig del 2009. Segons Jou, la Fiscalia va veure indicis de negligència en l'actitud dels tècnics i responsables de les prospeccions, que no haurien comunicat l'incident al Ministeri. Per no haver de sol·licitar pròrroga del procés, el fiscal va traslladar directament l'informe al jutge, que interrogarà els dos imputats.

En paral·lel, prossegueixen les diligències per un segon vessament, el 23 de juny passat, que es va produir al mateix punt a la plataforma subcontractada a l'empresa Pride North America. Segons el fiscal en cap, però, mentre el primer vessament va posar "en greu perill el medi ambient", aquest segon no tindria el mateix "gruix" -en quantitat de fuel vessat.

Són pous situats davant les costes del delta de l'Ebre, a quaranta quilòmetres de la costa tarragonina i a 2.400 metres sota el nivell del mar, uns pous que Repsol sondeja per poder ser explotats per la companyia d'aquí a quatre anys. L'any passat, Repsol ja va indemnitzar els pescadors amb 250.000 euros per les fugues de cru que ni plataforma ni companyia van comunicar a les autoritats.

Les fugues van ser detectades, una per un satèl·lit, i l'altra, per la torre de control del Port de Tarragona. Ara el jutjat número 3 de Tarragona, a instàncies de la Fiscalia, ha iniciat la investigació -que culminarà en un judici oral-, la qual podria acabar implicant responsables de la filial Ripsa i de Pride North America, subcontractada de Repsol per a les prospeccions petrolieres.

Repsol ha assegurat que desconeixia la decisió judicial, tot i reconèixer tenir constància de les diligències prèvies que havia obert la Fiscalia. Jou ha afirmat que "és possible" que l'empresa no n'estigués informada, i que la notícia d'enviar el cas a judici transcendís abans als mitjans de comunicació.

Per la seva banda, el president de Mediterrània-CIE, Ángel Juárez, ha manifestat sentir-se satisfet amb la decisió de la fiscalia ja que "dóna la raó a tots aquells que portem dècades denuncinant delictes ecològis i mediambientals". Juárez ha recordat que Mediterrània va denunciar el cas de Pride North America i ha demanat la creació d'un Tribunal Ambiental Internacional que persegueixi a les empreses que "atemptin contra el medi ambient".

4 de maig 2010

Petroli i desastres: quan qui contamina no paga


Aida Sánchez/ CanalSolidari.org

Estats Units afronta un dels pitjors desastres ecològics de la seva història després del gran abocament de petroli procedent d’una filtració d’un pou submarí de la petroliera BT al Golf de Mèxic. No ha estat el primer desastre en el qual es veu embolicada una petroliera. Serà l‘últim?

En l’emmagatzematge i transport del cru fins a les refineries és bastant habitual que es presentin fugides i vessaments, que solen ser originats sobretot per negligències, accidents o sabotatges entre armadors. Aquest tipus d’abocaments atempten contra tots els organismes vius, ocasionant als ecosistemes veïns seriosos danys que perduren llargs períodes de temps. Repassem alguns dels desastres mediambientals més dramàtics produïts pel petroli:

>> Deepwater Horizon

Quan? 2010

On? Delta del Mississipi i en els estats que voregen el Golf de Mèxic (EUA).

Impacte: L’accident va ocórrer la setmana passada quan una plataforma de perforació arrendada per British Petroleum (BP) va explotar i va enfonsar causant-li la mort a 11 operaris. Es calcula que la fugida de cru, procedent d’una filtració en un pou submarí, pot ser d’uns cinc mil barrils al dia (uns 955 mil litres), segons l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, cinc vegades més quantitat del que es pensava inicialment. La taca de cru ja té l’extensió de Puerto Rico.

Com està la situació? Membres de l’Executiu nord-americà accepten que l’abocament en el Golf de Mèxic pot ser més gran que el de l’Exxon Valdez

Responsabilitats: De moment la Casa Blanca defensa la seva gestió de les crítiques de no haver reaccionat a temps i fa a BP única responsable de netejar la costa.

>> Prestige

Quan? 2002

On? La part més afectada va ser la Costa da Morte gallega, encara que el galipot va arribar a tota la costa cantàbrica i va afectar a la zona que va des del nord de Portugal fins a França.

Impacte: El casc del Prestige es va trencar en dues parts i el petrolier es va enfonsar davant la costa gallega provocant una devastadora catàstrofe mediambiental. L’abocament del Prestige va llançar al mar 63.000 tones de fuel-oil. La marea negra provocada per l’abocament resultant va causar una de les catàstrofes mediambientals més grans de la història de la navegació, tant per la quantitat de contaminants alliberats com per l’extensió de l‘àrea afectada.

Com està la situació? Encara segueixen apareixent residus de l’abocament del Prestige al llarg de tota la costa gallega. Galícia ha estat un dels territoris més afectats per les marees negres sobretot en aquests últims 30 anys. Alguns dels desastres marítims més nocius han estat el Polycommander (1970), l’Erkowit (1973), l’Urquiola (1976), l’Andros Pàtria (1978), el Cason (1987) i el Mar Egeu (1992). Segons el moviment Nunca Máis i les entitats ecologistes, Galícia segueix sota el risc que aquest tipus d’accidents tornin a repetir-se, ja que fins a 13.000 vaixells amb mercaderies perilloses passen anualment davant les costes de la comunitat. Julio Varea, responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace, recorda que 8 anys després d’una tragèdia de les dimensions que va tenir el desastre del Prestige encara no s’han determinat els ports refugi ni s’han realitzat plans de contingència.

Responsabilitats: El vessament de petroli del Prestige ha estat el tercer accident més car de la humanitat; la neteja i segellat va costar 12 mil milions de dòlars, segons els informes oficials. Les investigacions han demostrat la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica.

>> Erika

Quan? 1999

On? Costes de Bretanya, França

Impacte: El buc es va trencar en dues parts a causa de un defecte estructural i al desgast normal en un vaixell de la seva edat (25 anys) i va provocar una catàstrofe ecològica en forma de marea negra sobre les costes de Bretanya.

Com està la situació? Segueixen apareixent rastres del fuel abocat.

Responsabilitats: El 2007 un tribunal francès va dictar sentència condemnatòria contra Total, contra l’armador, el gestor del petrolier i la societat italiana de certificació Rina (responsable de les inspeccions tècniques del buc), que els obligava a pagar col·lectivament 192 milions d’euros en indemnitzacions a les víctimes de la marea negra. La sentència és històrica perquè instaura a França per primera vegada el concepte de “perjudici ecològic”.

>> Exxon Valdez

Quan? 1989

On? Costes d’Alaska, Estats Units

Impacte: El buc va abocar 37.000 tones de cru que es van expandir sobre més de 2.000 quilòmetres de costa a Alaska.

Com està la situació? Especialistes expliquen que el territori necessitarà diverses dècades per a recuperar-se. Els estudis dels quals disposa Greenpeace indiquen que encara s’estan detectant residus i els danys a la fauna que es van produir en aquesta zona encara se segueixen estudiant.

Responsabilitats: Alyeska, l’associació que representa a set companyies petrolieres que funcionen al port Valdez, entre elles Exxon, va ser la primera en assumir la responsabilitat de la neteja, d’acord amb la planificació d’urgència de l‘àrea.

———————————————————————————————————————————

Però de qui és la culpa que es donin aquests desastres?

“Està clar que són catàstrofes i que els responsables directes són els armadors, les navilieres i les empreses petrolieres, però també són responsables els governs que no endureixen les legislacions i que segueixen apostant per les energies brutes i fòssils com el petroli i l’energia nuclear”, explica Julio Varea, responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace. “Si deixessin de perforar el mar, les possibilitats que es donessin desastres d’aquest tipus serien cada vegada més petites”, afegeix.

Estem més prop que aquest sigui l‘últim desastre d’un petrolier al mar?

Varea ho té clar: “en absolut”. “Els països estan augmentant les prospeccions en lloc d’anar reduint-les poc a poc. De fet fa tan sols dues setmanes, Obama estava plantejant-se recuperar les prospeccions petrolíferes en una zona tan sensible com el nord d’Alaska”, explica el responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace.

On es pot donar el següent desastre: Ceuta, Barcelona, Sines (Portugal)...?

Tots aquests ports tenen bastants punts, segons Ecologistes en Acció perquè es doni algun desastre relacionat amb l’abocament de combustibles al mar, però sembla que el port espanyol en el punt de mira és el d’Algesires. “A la badia d’Algesires hi ha fondejats 10, 12, 14 o 16 superpetroliers més grans que el Prestige, carregats amb moltes més tones de combustible”, explica Antonio Muñoz, coordinador de Medi Marí i Litoral de Verdemar-Ecologistes en Acció. Per l’Estret de Gibraltar passen uns 90 superpetroliers al dia, que, segons denuncia l’ONG ecologista, els darrers anys han provocat centenars d’abocaments al mar. “Quilòmetres i quilòmetres de platja s’estan veient impregnades d’hidrocarburs constantment davant la passivitat del govern espanyol, amb la complicitat del govern gibraltareny, i amb l’ajuda d’empreses com la refineria CEPSA, una de les subministradores d’hidrocarburs policíclics aromàtics a Gibraltar”, explica Antonio.

“Després d’haver denunciat la situació a totes les administracions, després d’haver denunciat any rere any abocament rere abocament, després que tot Espanya s’ha estremit pel desastre del Prestige, dels vaixells Sierra Nava, Samothraki, New Flame… ens despertem amb accidents i abocaments d’aquests petroliers que transporten combustible ens grans quantitats sense parar”, explica referint-se a la pràctica del “Bunkering “, el transvasament d’hidrocarburs d’un vaixell a un altre en alta mar, que es realitza davant diversos ports espanyols com el d’Algesires, Ceuta o Barcelona.

———————————————————————————————————————————

I què puc fer jo?


Saps que tots els dies uses productes que vénen del petroli? Reduir la nostra dependència dels productes d’aquest material i estalviar energia és una de les coses que com ciutadans i ciutadanes podem fer perquè el risc que es donin aquests desastres es redueixi.

També pots decantar-te per energies renovables, utilitzant-les i difonent els seus avantatges entre els teus familiars i amics.

No t’oblidis a més d’exigir a les Administracions un canvi en la seva política energètica, que fomenti l‘ús d’energies netes.

La plataforma Tanquem les nuclears t’anima, per exemple, a fer arribar la teva opinió al Govern sobre l‘ús de les energies netes. Fes un cop d’ull a tot el que pots fer a la seva pàgina web. A les webs de Greenpeace i Ecologistes en Acció també pots trobar recursos i consells útils de cara a sumar-te a una nova cultura de l’energia.

Llegix altres notícies relacionades amb el medi ambient publicades a CanalSolidari.org

Font: CanaSolidari.org