L'ombra de l'atzavara: migració

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris migració. Mostrar tots els missatges

22 de maig 2012

El pare Alejandro Solalinde, amenaçat de mort a Mèxic. Els Matins TV3

Parlen amb el pare Alejandro Solalinde, mexicà que ha rebut amenaces de mort per “ajudar” els altres.

Els matins de TV3

Alejandro Solalinde

Ja era hora que aquí, a "casa", el pare Alejandro Solalinde sortís a algun mitjà de comunicació massiu i que a banda de parlar de la seva situació (ben fotuda, per cert) també el deixin explicar breument el calvari que passen els migrants centreamericans. Molts d'aquests migrans, trobaran la fi d'aquest calvari sota terra, en una fosa comuna o bé en un senzilla tomba d'un cementiri qualsevol d'un poble qualsevol, sense cap nom, sense cap flor ... D'altres quedaran amputats, mutilats o trinxats sota les rodes de “La Bestia”.

Llàstima de no haver aprofundit una mica més en l'entrevista. De fet, la presentadora tampoc és una Carmen Aristegui o Blache Petrich o una Mònica “Terribles”... En fi, menys és res.

Salutacions.

L'ombra

PS. Aquí us deixo una mica més d'informació sobre qui és el padre Alejandro Solalinde, el que fa ... , del projecte que dirigeix:

Més ...

Sobre el pare Alejandro Solalinde

Albergue Hermanos en el Camino A.C.

El projecte: Albergue de migrantes Hermanos en el Camino A.C.

Més informació sobre els migrants centreamericans

Trata de persones

Un vídeo una mica més profund ....

TvTragaluz entrevista a Alejandro Solalinde 23/02/2012

o0o

7 de maig 2012

"Hellas Hell: L'infern dels refugiats a Grècia"

Font: Sinergy Project

"Hellas Hell" és el relat de la situació de desemparament que viuen milers de sol · licitants d'asil i refugiats a Grècia.

La pressió de fronteres ha traslladat gran part del flux migratori cap a la frontera greco-turca. Els migrants que aconsegueixen entrar al país hel · lè es troben desatesos i sense eines amb què sobreviure. Per escapar de Grècia es dirigeixen a les ciutats portuàries de Patras i Igoumenitsa on cada dia es juguen la vida intentant amagar-se en un camió rumb a Itàlia.

"Hellas Hell" és un projecte periodístic multimèdia independent i de llicència lliure. Ha estat realitzat per la periodista i editora multimèdia Romina Peñate, l'editor web Antonio Rull i el fotoperiodista Gabriel Pecot; partint de la premissa que és possible i indispensable produir periodisme de qualitat.

Més informació a hellas-hell.eu

Volem explicar més històries.
Els ajudes? hellas-hell.eu/colabora

-o0o-

Les claus de l’èxit de “Golden Dawn”, el nazisme grec sense complexos.

Font: Arqueòleg Glamurós 7 de maig de 2012

Les eleccions legislatives gregues d’ahir, tot i l’èxit de l’esquerra alternativa Syriza, ens van deixar l’amarg regust de l’entrada del partit neonazi “Golden Dawn“, que obtenia el 7% de vot i 21 diputats, quan en anteriors comicis era un irrisori grupuscle marginal amb menys del 1%. Analitzem les claus del seu èxit

“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. GRAMSCI

Aquest partit va un pas més enllà del que representa el Front Nacional a França o PxC a Catalunya, doncs en aquest cas no es molesten en disfressar-se de demòcrates sota la fal·lacia eufemística d’”identitaris“. En el cas del partit grec llueix obertament un emblema que recorda a l’svastica, tenen forces paramilitars uniformades que apallissen i apunyalen immigrants, realitzen la salutació romana, tenen creences neo-paganes i veneren l’ocultisme nazi (que alternen amb l’ortodòxia cristiana grega), editen llibres anti-semites, defensen la superioritat de la “raça hel·lènica“, han profanat monuments a Holocaust i mostrat suport al KKK o als afrikaners sudafricans.

Aquest grillats proposen augmentar el pressupost de Defensa (elevadíssim i principal causa del dèficit grec) per tal d’envair la República Iugoslava de Macedònia, ja que consideren que forma part del seu espai vital, mentre reivindiquen obertament la dictadura feixista de Ioannis Metaxás, durant la qual 30.000 persones varen ser torturades o exiliades. També cal destacar que el seu líder és un ex-militar expulsat de els forces armades acusat de terrorisme.

Quines son les claus de l’èxit d’aquest grup feixista?

1.- El context econòmic: Atur del 20%, retallades brutals a l’estat del benestar, plans de rescat draconians imposats per la Troika, rebaixes del sou al·lucinants, un dèficit públic disparadíssim amb uns interessos tan elevats que resulta difícil d’imaginar que algun dia s’arribin a pagar. Fa uns dies m’explicaven el cas d’un catedràtic que vivia en un caixer, ja que amb el seu sou de 400 euros no podia fer front al lloguer.

2.- El fracas de Laos: El partit feixista Laos (un xic més camuflat i moderat), va entrar al Govern de concentració amb el PASOK i Nova Democràcia acceptant el pla de rescat imposat per Europa, fet que els ha comportat un enfonsament total del seu electorat fins al 2,9%, esdevenint extraparlamentaris.

3.- La legitimació del seu discurs xenòfob per part dels dos partits grans: PASOK i ND han competit durant tota la campanya a veure qui prometia més ma dura envers l’arribada d’immigrants, fet que ha normalitzat el discurs nazi, situant-lo en la centralitat política i assenyalant els nouvinguts com a culpables de la crisi dins l’imaginari col·lectiu. Res que no hagi passat abans a Vic o a França.

4.- El fracàs d’un antifeixisme unitari i massiu: el caïnitisme suïcida de l’esquerra grega es per abufetejar-los fins a dir prou. Si bé “Unitat contra el Feixisme” existeix a Grècia, i fins i tot han fet accions mediàtiques impressionants com llençar iogurt en directe a un presentador que havia donat cobertura a Golden Dawn, es tracta d’un moviment molt petit, en mans d’anticapitalistes radicals que es neguen a teixir un moviment ampli i plural, deixant enrere el seu sectarisme i l’absurd fraccionalisme irracional que impedeix a l’esquerra arribar al poder, tot i tenir molts més vots que la dreta o la social-democràcia. Cal destacar que la passada setmana a Anglaterra, el BNP va perdre tots els regidors que es votaven, gràcies a la brillant campanya massiva de “Unite Against Fascism“.

5.- La seva presència normalitzada als mitjans: A part d’editar un diari setmanal amb una tirada de 5.000 números, que es ven als quioscos normals, el seu líder presenta un programa propi cada dilluns en un canal de televisió privat (Tile-Asty, propietat d’un milionari anti-semita). També cal destacar que tenen una xarxa de llibreries, una editorial pròpia i que realitzen festivals de black-metal amb assiduïtat.

6.- La preocupació de la burgesia per l’auge de l’esquerra: I vostè es preguntarà: qui paga tot això? Doncs bé, resulta evident que darrere aquest partit es mou molt diner i que aquest no prové de les quotes de quatre skins poligoneros semi-analfabets, sinó d’un capital financer que observa amb preocupació com l’esquerra radical de Syriza ja és la segona força parlamentària (hauria estat la 1a de lluny si s’hagués presentat unida amb la resta de grups rojos i verds) , cada cop hi han més revoltes al carrer i cada dia més radicals, amb la qual cosa una part de la dreta liberal tem per les seves propietats, comença ja a pensar que la democràcia pot ser un perill i que cal aturar les revoltes amb violència al marge de la llei.

PS. Bé, també m’he oblidat de comentar que la seva campanya s’ha basat en el populsime més repugnant: anar repartint menjar gràtis als barris pobres, com fa Keiku Fujimori al Perú, filla d’un corrupte autócrata d’ultradreta. Arqueòleg Glamurós

-o0o-

30 de nov. 2011

Signatures. Les fronteres dels de dalt no pararan la digna ràbia que s'uneix i enforteix entre els i les de baix

Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la companya DDH, Concepción Suárez.

Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas A. C.

A la Presidència de la República
A la Secretaria de Governació a México
A la Secretaria de Relacions Exteriors
A l'ambaixada d'Espanya a Mèxic
Als mitjans de comunicació
A la Societat Civil nacional i internacional

El Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la nostra companya, defensora de drets humans, Concepción Suárez Aguilar el 25 de novembre, al pas fronterer de Madrid Barajas, impedint la seva participació en el Fòrum Per la Pau i els Drets Humans organitzat per Mundubat a la ciutat Basca de Sant Sebastià (Donostia).

Tot i que la companya portava seus documents migratoris en regla i que Mundubat va fer arribar a temps els requisits que justifiquen l'objecte, les condicions de la seva estada, així com la responsabilitat de les despeses durant la seva permanència a l'Estat Espanyol, a la companya se li va negar l'entrada al país.

De la mateix maner protestem pel mal acompliment de l'advocat d'ofici que se li assignà, la incomunicació, la discriminació, el racisme i burles a què va ser sotmesa durant la seva detenció.

El racisme amb què són aplicades les polítiques migratòries són, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, formes de tortura per les circumstàncies i les condicions en què es desenvolupen, el que representa una relació de tipus colonial, que lluny de fomentar la solidaritat entre els pobles posen en evidència les polítiques d'exclusió dels països centrals cap als estats dependents amb l'aval dels seus governs.

Aquests fets obliguen al Centro de derechos de la Mujer de Chiapas a manifestar públicament les accions violatòries a drets humans dutes a terme pel govern Espanyol cap a la defensora de drets humans Concepció Suárez Aguilar.

En conseqüència, el Centro de derechos de la Mujer de Chiapas, AC, exigeix als governs espanyol i mexicà el respecte als acords de reciprocitat internacional i el conseqüent respecte als drets humans dels nostres conciutadans.

Font: Enlace Zapatista

o0o

Signatures de suport
o0o

Reproduïm el text íntegre sense traduir:

Retienen durante horas y le niegan la entrada al Estado Español a compañera adherente a la Sexta

Compañer@s

El pasado 25 de noviembre una compañera adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona y que participa y se organiza dentro de la Otra Campaña se le negó la entrada al Estado Español cuando se dirigía a Euskal Herria como invitada en calidad de ponente en un foro, en la denuncia explica con detalle todo el proceso que vivió la compañera.

Hacemos un llamado a las organizaciones adherentes a la Otra Camapaña y a aquellas que caminan abajo y a la izquierda a adherirse a esta denuncia pública. Interesad@s en firmar pueden enviar la firma de su organización, colectivo o persona a este correo:
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

Las fronteras de los de arriba no pararán la digna rabia que se une y fortalece entre l@s de abajo.

El día 24 de noviembre del presente, a las 12:00 horas tiempo del estado Español, 05:00 tiempo de México en el aeropuerto de Barajas, Madrid, fue detenida la compañera Concepción Suárez Aguilar adherente de la Otra Campaña Chiapas, en un puesto fronterizo de la policía nacional española, bajo el uso de las leyes racistas y represivas de extranjería.

De este momento a las 14:30 del 25 de noviembre, en que la compañera fue conducida a un avión que la trajo de regreso a México, estuvo retenida durante 3 horas en una especie de separos para interrogatorios y posteriormente en la sala de inadmitidos de la terminal 1 del aeropuerto de Barajas, donde vivió y presenció las siguientes violaciones a los derechos humanos:

Incomunicación durante las primeras horas de detención. La compañera logra comunicarse a México cerca de las 8:30 horas (hora nacional), gracias a que pudo comprar una tarjeta telefónica, que le vendieron en 5 euros.
A todas las personas les es retenido su equipaje, no pueden cambiarse de ropa, no cuentan con artículos de higiene, incluyendo toallas sanitarias, son requisados teléfonos, memorias, usb, cámaras y hasta bolígrafos, que son cruciales para anotar datos que se puedan recibir telefónicamente para resolver su situación.
En la sala de inadmitidos hay una televisión permanentemente encendida, las luces nunca son totalmente apagadas esto suma a la situación de stress, ya que el cerebro humano requiere de oscuridad y silencio para lograr descanso físico.
Burlas, violencia psicológica y sexual en el auscultamiento y con frases como las siguientes: “Viene a un foro de derechos humanos con los vascos, jaja, esto sí que es bueno, los vascos son los que necesitan aprender que son los derechos humanos”, “seguro viene con los del partido ese”, “mira la morena que guapa está” “¿Veniste a buscar un novio español?” “nos dijeron que íbamos a transportar a 3 gatitas pero no dijeron que las gatitas estaban tan buenas”, etc.
Maltrato físico contra una mujer venelozana de más de 50 años de edad que fue empujada para subir a una ambulancia cuando pidió le dieran las medicinas que llevaba en su bolso y que son de un tratamiento médico prescrito por un médico en su país. Esta mujer no podía caminar rápido por el cansancio y el estrés y cuando dijo “soy una mujer mayor, no puedo ir más rápido”, le contestaron: “mujer, que no estás en un paseo por las nubes, joder, muévete ya”.
A otra mujer mexicana que también solicitó sus medicinas la llevan al traslado y pregunta: ¿me llevan a un doctor? Y le responden: “a tí con un veterinario tía”.
Los alimentos eran escasos y se encontraban en muy malas condiciones, el día en que la compañera fue sacada del Estado Español, todas las personas retenidas en la sala de inadmitidos sólo recibieron un café y un pan hasta las 14:30 en que a ella la sacan de ahí para subirla al avión. Pasan cerca de 7 horas más antes de que la compañera reciba los alimentos del vuelo, mismos que no pudo consumir en su totalidad pues el estado de estress, angustia, y falta de alimentos le produjeron trastornos digestivos.
Se realiza una especie de juicio express en manos de la policía, proporcionan un abogado de oficio cuyo papel principal es asegurarse de que la policía encuadre bien los requisitos para sacar a la gente del país.
La declaración de la compañera no fue redactada conforme a su dicho, el policía interpretaba su palabra y la redactaba a modo para coincidir con los criterios de negación de entrada al estado español. Cuando la compañera se negó a firmar, recibió palabras insultantes y un trato más agresivo de parte de los policías.
Durante la toma de declaración fueron bajadas a unas oficinas policiales la compañera y otras dos mujeres mexicanas, durante la toma de declaración una de ellas solicita la lleven al baño y le dicen que al terminar. Después de que la compañera Coni declara, las llevan a unas sillas para que esperen. Las 3 solicitan nuevamente ir al baño y sólo les contestan que gracias a que no firmaron ahora tienen más trabajo y que se esperen. Pasan aproximadamente 30 minutos hasta que después de pedirle al abogado de oficio que intervenga, son conducidas por un policía hacia un baño.
El departamento de acciones en el norte de Mundubat, organización que invitó a la compañera a su jornada en el País Vasco, envió los documentos que acreditaban el motivo de su estancia y quien cubriría sus gastos (motivos por los que le niegan la entrada) mismos que jamás le son entregados a la compañera, ni se consideran como evidencia a favor en su caso.

El neoliberalismo ha creado leyes para neutralizar los flujos migratorios a la vez que provoca la migración forzada a través de los procesos de despojo y explotación en contra de l@s de abajo. Estas mismas leyes les sirven para contar con el instrumento adecuado para impedir los encuentros de las resistencias anticapitalistas. Los defensores de derechos humanos, movimientos sociales, redes feministas, etc. que se asumen anticapitalistas fuera de la lógica de las luchas que se enmarcan en las vías institucionales como las ONGs u organizaciones que no cuestionan de fondo al sistema de explotación, despojo, represión y discriminación, nos convertimos en el blanco directo de estas políticas neoliberales de contención de las luchas.

La detención de Coni, no puede ser vista como un caso más de los muchos que ocurren a diario en los aeropuertos de Europa violando sistemáticamente los derechos humanos de l@s migrantes, es evidente que se trata de una embestida contra la presencia y la voz de una mujer de Chiapas, feminista anticapitalista y de la Otra Campaña que denunciaría en diferentes espacios la situación de violencia que prevalece en Chiapas bajo el gobierno de Juan Sabines Guerrero: la reciente escalada en los ataques a las comunidades autónomas zapatistas, la violencia de género que a diario se suscita en nuestro estado, la situación de l@s pres@s políticos y personas injustamente presas adherentes a La Otra Campaña, los despojos a las tierras y territorios de los pueblos indígenas por la implementación de los megaproyectos, etc., información que ha sido ocultada por el gobierno de Sabines bajo el beneplácito de la ONU y otros organismos internacionales que incluso lo han galardonado.

Los de arriba han desatado la crisis, los de arriba buscan paralizarnos, pero no lo lograrán.

Por ello los colectivos, organizaciones y personas abajo firmantes les decimos a los de arriba:

No nos pararán, abajo y a la izquierda la digna rabia se levanta cada vez con más fuerza y decisión de luchar.

Convocamos a todos y todas las adherentes nacionales e internacionales a manifestarse según sus tiempos y formas.
Movilicémonos en contra de las leyes de extranjería.
Contra el clacismo y racismo de los cuerpos policíacos en puestos fronterizos.
Contra la violencia de género y el abuso de poder que ejercen los cuerpos policíacos contra l@s de abajo y en particular en contra de las mujeres migrantes.
Contra la inoperancia de la embajada mexicana que deja en la indefensión a sus connacionales con lo que evidencia la corresponsabilidad del gobierno de México.

Contra el capitalismo, por la democracia, la libertad y la justicia
La Otra Campaña VA

Pese a las barreras que este sistema nos quiere imponer, con su actitud machista y racista, los colectivos, organizaciones y personas en lo individual que caminamos abajo y a la izquierda demostramos, con acciones de solidaridad como ésta, que son superables y que con rapidez nos

organizamos para hacerles frente.

Muchas gracias a tod@s por el apoyo y las muestras de solidaridad...

México

Brigada Feminista (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Mujeres y la Sexta DF-Edomex
Colectivo de Mujeres Tejiendo Resistencias Adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona.
Tierra Lesbik
Mundubat Delegación Chiapas
Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas, A.C.
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas, A.C.
Grupo de Trabajo No Estamos Todxs (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Red Contra la Represión y por la Solidaridad Chiapas. (adherente a La Otra Campaña)
Municipio Autónomo de San Juan Copala, Oaxaca, México
Comité por la Defensa y Justicia para el MASJC, México, Varios Estados.
Sector Nacional Obrero de Trabajadores de la Ciudad, el Campo, el Mar y el Aire de la Otra Campaña, México.
Frente Único Nacional de Activos, Pensionados y Jubilados del IMSS
Coaliciòn de Trabajadores Administrativos y Acadèmicos del STUNAM
Colectivo Acciòn Inteligente de Desempleados, Estudiantes y Trabajadores
Sindicato de Uniroyal
La Otra Huasteca Totonacapan
La Otra en Juaritox
Grupo Marxista Revolucionario
Promedios A.C
Koman Ilel -Colectivo de comunicación-
K'uxaelan- Colectivo de comunicación
Agencia prensa india
Tequio Jurídico A. C
Niñas y Niños en La Otra Campaña-DF México
Colectivo Educación para la Paz y los Derechos Humanos A.C.
CEPAZ DH A.C
VOCAL (Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Libertad). Oaxaca – México
Producciones Nube Roja
Espacio social y kultural LA KARAKOLA espacio colektivo de kreación
Mariposas de Papel Ameyali

Estado Español

CGT - Estado español
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau
CGT-Andalucía, Comité Confederal, Secretaría de Acción Social.
La Adhesiva, espai de Trobada i Acció
La Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Grupo IRU
Red Libertaria Apoyo Mutuo

País Vasco (Euskal Herria)
Mundubat Bilbao
Mundubat San Sebastián (Donosti)
Bizilur. Asociación para la Cooperación y el Desarrollo de los Pueblos
Plataforma Vasca de Solidaridad con Chiapas
Azkapena
Comités Internacionalistas
Paz con Dignidad Euskadi
Entrepueblos / Herriarte

Reino Unido

Edinburgh-Chiapas Solidarity Group
UK Zapatista Network

Grecia

Colectivo Espiral de Solidaridad Semilla de Resistencia (Grecia)
Asamblea de Solidarios, Anarquistas, Antiautoritarios y Libertarios. (Grecia)

Brasil

Movimiento Utopia e Luta Porto Alegre Brasil

Argentina

Ecoportal.Net, Argentina

Nueva Zelanda

Wellington Zapatista Support Group, New Zealand (Nueva Zelanda)

Personas a título individual

Mercedes Olivera y Bustamante. Feminista, Doctora en Antropología.
María Inés Roque. Realizadora de Cine Documental
Lucrecia Gutiérrez Maupoumé. Realizadora de Cine Documental
Fabiola Ixchel Muñoz Soto, Chiapas México
Yaredh Marín Vazquez
Mtra. Amaranta Cornejo Hernández
Anaïs López Méndez
Javier Garrido Miralles
Cristina Mas Serra
Santiago Mestre Miravet
Carmen Arias Rodríguez
Anna GINE MARCH
Noemi Abad
Martha B. Torres
Luis G. Iglesias
Nicte-Há Dzib Soto
Mónica Alonso San Millán
Gabriel Ramírez Cuevas, D.F
Antonio Sarmiento Galán
Adelina González Marín
Ida Ramundo
Antonio J Silano
Italia Mendez
Salvador Martí Güell
Adherentes a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona en lo individual de varios estados.

-—

Red contra la Represión Chiapas
(RvsR-Chiapas)
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

4 de set. 2011

Les Patrones, dones valentes i solidàries amb els migrants

Sergio Castro Bibriesca / Desinformémonos

Al poblat de la Patrona, a l'estat de Veracruz, hi ha un grup de dones que són conegudes com Les Patrones. Des de 1995 s'organitzen per preparar aliments i repartir als migrants que vénen de Centreamèrica. El tren que passa per aquest poblat porta entre 200 i 300 migrants al dia. Les Patrones no reben suport del govern ni de cap partit polític. Són 12 dones les que cada dia preparen prop de 200 aliments per als que van a la recerca del "somni americà". La seva història és una mostra de solidaritat enmig de la violència i persecució de les quals són víctimes els migrants.

o0o

LA PATRONA Amatlán, Veracruz. 2011
Comunitat d'ajuda als immigrants centreamericans a Mèxic.

Un projecte d'AGENTES 360 INTERNACIONAL.

o0o

"Las Patronas"

El País

28 d’abr. 2011

Xerrada a Reus el 28 d’abril sobre "Immigració i crisi econòmica", a càrrec d’Arcadi Oliveres

Xerrada sobre "Immigració i crisi econòmica" a càrrec d’Arcadi Oliveres, activista social, president de Justícia i Pau i professor d’economia de la UAB.

Dijous 28 d’abril, 20 h. Sala d’actes Germandat Sant Isidre i Santa Llúcia, Raval Robuster 34, Reus.

Un acte per desmuntar tòpics sobre la relació entre immigració i crisi econòmica, analitzar realitats com la de la immigració i el sistema econòmic neoliberal, ajudar-nos a aclarir conceptes i aportar reflexions crítiques sobre la realitat que estem vivint.

Un acte dins la campanya per demanar que els partits polítics no facin demagògia ni populisme amb la immigració i contra l’entrada de partits feixistes a l’ajuntament.

L'entrevista: Arcadi Oliveres . TarragonaTV

Organitza: A Reus primer les persones

www.facebook.com/home.php?sk=group_208801769145805

Unitat contra el feixisme i el racisme

www.unitatcontraelfeixisme.org

Per entrar en matèria, podeu veure aquests vídeos amb fragments d’una xerrada de l’Arcadi Oliveres:

El origen de las migraciones modernas 1/2

www.youtube.com/watch?v=VlelJa79Juo

El origen de las migraciones modernas 2/2
www.youtube.com/watch?v=_TR8dMPBl98

5 de març 2011

Publiquen a Mèxic llibre de John Berger menyspreat a Europa

Es titula Un séptimo hombre i inclou fotografies de Jean Mohr

Fa més de 30 anys va documentar les vexacions contra els migrants, explica Ramón Vera, qui va traduir l'obra

Els lectors reconeixeran l'heroisme dels protagonistes, expressa l'autor

Migrants de diverses nacionalitats, captats pel fotògraf Jean Mohr. Imatges incloses en el llibre Un séptimo hombre , de John Berger, publicat a Mèxic pel segell independent Sud+

Ana Mónica Rodríguez / La Jornada 05/03/2011

Fa més de tres dècades el llibre Un séptimo hombre, de John Berger i Jean Mohr, va ser rebutjat i menyspreat a Europa i ara és posat en circulació per primera vegada a Mèxic.

El volum entreteixeix una sèrie d'històries de Berger i fotografies de Mohr, mitjançant les quals es desvela de manera profètica l'opressió i violació dels drets humans dels migrants fa 35 anys, explicà Ramón Vera, traductor del text i col·laborador de La Jornada.

"Aquest treball va ser considerat mancat de serietat fa diversos anys i actualment és una eina per a documentar el drama i vexacions que persisteixen entorn dels migrants."

Un séptimo hombre (Sur+ediciones) presenta i descriu de manera indissoluble, mitjançant textos i fotografies, les històries d'aquells que "són forçats a abandonar a les seves famílies amb l'esperança de regressar algun dia".

L'obra és "un mirall en el temps", prossegueix l'editor Pablo Rojas, la qual no ha perdut vigència, perquè oferix detalls i exhibeix el tortuós calvari pel qual travessen aquests "homes, dones i nens" en el seu viatge per a obtenir un salari i proveir a les seves famílies.

Fins i tot, en les fronteres de Mèxic és latent aquesta situació deplorable, "tant dels quals creuen a Estats Units, com els centreamericans que arriben aquest país", va afegir Rojas.

Durant aquest trànsit els migrants "es juguen la vida, infinitat de dones són abusades sexualment, milers moren en el camí, uns altres queden sense ser reconeguts i la fossa comuna és el lloc d'infinitat de persones".

Una cruel necessitat

En el prefaci, John Berger escriu que el llibre "buscarà als lectors mexicans", qui reconeixeran “l'heroisme, el respecte propi i la desesperació dels protagonistes que podrien ser els seus pares.

"Aquest reconeixement ajudarà a sostenir-los en els moments de pànic i en altres moments augmentarà el seu coratge indomable, enfrontats a la cruel necessitat d'emigrar", va puntualitzar Berger, crític d'art, pintor, narrador i poeta.

Actualment, va explicar Vera, aquest volum "ens oferix molta més claredat de com és el teixit que crea la migració, el drama d'aquestes persones, detalla l'enorme disparitat, així com l'opressió, violació de drets i assassinats".

Fins i tot, va afegir, s'albira com les empreses i els propis països "mantenen als migrants en situació de fragilitat i en un estat molt pitjor que en l'esclavisme".

Això significa, va dir Ramón Vera, que la història dels migrants no ha canviat amb el pas del temps i, pitjor encara, existeix una recrudescència d'aquesta problemàtica.

Aquest llibre va aparèixer en 1974 a Europa i pretenia mostrar que la majoria de la migració en el sistema capitalista és forçada.

Fins i tot, van explicar Vera i Rojas, en aquesta època “la premsa va ignorar Un séptimo hombre mentre que crítics, acadèmics i investigadors ho van descartar per insubstancial, perquè era un pamflet, segons ells”.

Aquesta situació, van descriure, va imperar en el nord d'Europa, però en el sud el llibre va impactar a les classes treballadores i va ser traduït al turc, grec, àrab, portuguès i al castellà.

"Curiosament la gent de la qual parlava el llibre ho va atresorar i va propiciar que es reconeguessin en aquesta sèrie d'històries".

Escriu John Berger: "El destinatari íntim del llibre, sembla ser aquell que ha experimentat el desarrelament i la separació de les famílies. I com s'ha dit moltes vegades, i viscut un milió de vegades més, el tret històric de l'època que vivim és la migració a escala sense precedent".

Presentació a la feria de Minería

Llegir més

30 d’ag. 2010

Migrants a Mèxic: víctimes invisibles

Dani - Amnistia Internacional Catalunya
Canalsolidai.org

El recent assassinat de 72 migrants irregulars a Tamaulipas, prop de la frontera nord de Mèxic, a mans d’un poderós grup de delinqüents del narcotràfic, ha tret a la llum la dura realitat de les persones que travessen Mèxic per arribar als EUA.

Eren persones d’El Salvador, Hondures, Equador i el Brasil que travessaven Mèxic per creuar la frontera dels EUA de manera irregular i deixar enrere una vida de misèria i inseguretat als seus països d’origen.

Paradoxalment, han trobat la mort en aquest viatge il·lusionant a la recerca d’una vida millor.

La majoria dels migrants irregulars arriben de Centreamèrica i molts inicien el perillós pas per Mèxic creuant des de Guatemala pels estats fronterers de Chiapas o Tabasco. Només arriben a la frontera amb Estats Units els qui sobreviuen a un dels viatges més perillosos del món.

Al llarg del camí, milers d’aquestes persones seran víctimes de pallisses, segrestos, atacs sexuals i violacions, i fins i tot assassinats, la majoria a mans de grups criminals vinculats al narcotràfic.

Però les seves vides i mort gairebé sempre queden ocultes. Moltes de les seves històries mai no s’explicaran. Són les víctimes invisibles.

Els fets de Tamaulipas, l’assassinat a sang freda de migrants indefensos tractant d’arribar als EUA, són terribles per la seva dimensió, i són una evidència clara de la severitat i gravetat dels atacs contra migrants irregulars a Mèxic.

Ja el mes d’abril de 2010, Amnistia Internacional va emetre un informe que alertava d’aquesta situació i que destacava el fracàs de les autoritats federals i estatals de Mèxic per prevenir-la.

Incapacitat de les autoritats per reduir els atacs a migrants

Les morts de Tamaulipas demostren un cop més la duresa i el perill extrem que han d’afrontar els migrants quan arriben a Mèxic, etapa final del seu viatge, i l’aparent incapacitat de les autoritats per reduir-ne els atacs.

Davant de la gravetat dels fets, Amnistia Internacional reclama al govern mexicà que implementi un pla d’acció en el qual tots els agents clau actuïn de manera coordinada i efectiva. Es tracta d’institucions com la Procuraduria General de la República, la Secretaria de Seguretat Pública o l’Institut Nacional de Migració.

Un fet molt preocupant és que, al no disposar de condició jurídica, a les persones migrants en situació irregular se’ls nega el recurs efectiu al sistema de justícia, fet que les converteix en més vulnerables per patir abusos.

Exclosos de la societat, invisibles i sense la protecció de la llei, els migrants irregulars a Mèxic estan condemnats a viure al marge, exposats a l’explotació per part de bandes delictives i funcionaris corruptes, i ignorats en gran mesura per les autoritats que haurien de protegir-los dels abusos contra els drets humans.

Grups de drets humans s’organitzen

Per fer front a aquest buit, a Mèxic nombrosos grups de defensa dels drets humans s’estan organitzant. Un d’aquests grups és el que lidera el pare Alejandro Solalinde, que desde 2007 gestiona el refugi per a migrants de Ciudad Ixtepec, a l’estat d’Oaxaca.

Situat prop de les vies del ferrocarril per on viatgen les persones procedents de Centreamèrica i amb capacitat per a més de 400 persones, el centre ofereix assistència humanitària a les persones migrants que necessiten un lloc on descansar i recuperar-se del viatge.

Aquesta mostra de solidaritat amb les persones migrants ha provocat atacs i l’assetjament per part de membres xenòfobs de comunitats locals, encoratjats sovint per bandes de delinqüents i autoritats locals. El pare Solalinde ha estat objecte de constants amenaces i intimidació, i les autoritats amb prou feines han fet res per protegir-lo ni han investigat les amenaces que ha rebut.

La seva vida corre perill i Amnistia Internacional ha obert una ciberacció per demanar a les autoritats mexicanes que el protegeixin.

Enllaç a l’exposició virtual: Víctimes invisibles, migrants en moviment a través de Mèxic

Foto: Migrants irregulars en el seu pas per Mèxic.

Enllaç a un vídeo de Youtube sobre la realitat d’aquestes persones migrants

Principals rutes de pas

Informació relacionada:

25 d’ag. 2010

Masacre de migrants a Tamaulipas

Fa unes hores saltava la noticia: “L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país, L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic”.

El primer que hom pensa i que els mateixos mitjans ens volen fer creure mitjançant les noticies d'agència (EUROPA PRESS, per exemple), tot és conseqüència de la guerra que des de l'estiu de 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe de Jesús Calderón Hinojosa ha emprès contra els càrtels del narco mexicà, fins hi tot traient l'exercit al carrer, conseqüència d'això son els més de 28.000 morts reconeguts oficialment.

Doncs, no, quan Mèxic està tot esvalotat per l'aplicació de La Ley de Arizona SB1070, per part de l'estat d'Arizona dels EEUU, una llei descaradament racista, feixista, xenòfoba... la qual afecta directament a la migració mexicana als Estats Units, a Mèxic impunement s'extorsiona sota tortura i assassinen a migrants, d'altres països, els quals van de pas a la recerca d'un futur millor. Equatorians, guatemalencs, salvadorencs, hondurenys, brasilers...

Aquest és el cas de la troballa de 72 cadàvers, que passen a formar part de la llarga llista en que els últims anys han estat trobats, d'altres mai seran trobats ni constaran en llistes.

Prou dur és haver de sortir del seu país abandonant llurs famílies, casa, costums, cultura... per que a més de tots els perills que troben pel camí s'hi hagi de sumar el del temor a ser atrapat per les múltiples policies, a més dels inhumans membres del “crim organitzat”.

Val a dir que la guerra que s'anomena contra el narco, no és tal, ja que el que abans només eren càrtels de la droga han ampliat el negocia al trafic d'armes i el de persones, les quals han passat a ser un producte més per comerciar (de fet això és un negoci molt vell).

La tàctica és simple, normalment acostumen a portar un telèfon mòbil, amb el qual els criminals els obliguen a trucar a les seves famílies o coneguts per tal de que paguin un rescat, si a la primera no responen torturen, amputen membres, violen..., a la segona, si veuen que no en trauran cap diner, se'ls treuen de sobre o sigui se'ls assassina i fora noses.

Així que no totes les morts són directament vinculades al combat al narco o de combats entre càrtels del narcos, en molts casos hi haurem de sumar, migrants, periodistes, defensors dels drets humans i activistes desidents polítics. Malgrat ho intentin emmascarar amb la guerra contra el narco.

Aquest és el Mèxic del Bicentenario?

PS. Per diners, per racisme o xenofòbia. Nosaltres, seguim pensant que una vida és una vida i totes són iguals d'importants (amb papers o sense).

Infromació relacionada:

Més informació sobre migracions a Mèxic a L'ombra de l'atzavara

Las almas que se llevo el tren

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE I

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE II

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE III

Inormació relacionada:
"El tren de la muerte": un desafío para migrantes centroamericanos en México
El tren de la muerte: reto para migrantes
Mujeres migrantes: víctimas del tren de la muerte

Una pràctica habitual:
Acción Urgente: Secuestro a migrantes centroamericanos en las vías del tren en Saltillo, Coahuila

Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 1/2

Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 2/2

10 d’ag. 2010

Castells: colles molt unides... i inclusives

Ferran Ramírez/ CanalSolidari.org

T’imagines un casteller que sigui del Senegal o del Perú? Doncs potser en uns mesos no serà tan extrany, perquè un projecte de la Generalitat vol promoure la inclusió social dels nouvinguts mitjançant la seva participació en les colles castelleres.

Poden ser declarats com a patrimoni cultural de la Humanitat per part de la UNESCO i històricament han estat un mitjà d’integració a la cultura catalana de les persones nouvingudes procedents d’arreu del món. Ara tornen a reivindicar aquest paper inclusiu. Estem parlant de les colles castelleres.

La Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya estan duent a terme una prova pilot per integrar a les persones immigrades mitjançant els castells, sota el lema ‘Tots som una colla’. La iniciativa s’emmarca en el Pacte Nacional per a la Immigració que proposa fomentar la incorporació dels nous catalans i catalanes a les entitats culturals i associacions del país.

El projecte el van iniciar quatre colles castelleres el passat novembre. Les primeres experiències han estat molt exitoses, així que probablement el projecte s’obrirà a d’altres colles. Les quatre primeres que van engegar el projecte són: els Margeners de Guissona, els Marrecs de Salt, els Sagals d’Osona i els Nens del Vendrell.

El projecte també inclou materials de difusió en vuit idiomes diferents. L’objectiu és fer difusió dels tallers durant les properes setmanes, especialment entre els col·lectius de persones nouvingudes. Igualment, consta de documents i suport tècnic a més de l’elaboració d’un protocol d’acollida.

La integració de nous castellers es fa principalment a través de tallers d’introducció teòrica i pràctica, de sis hores de durada. Durant aquestes sessions s’explica el fet casteller, la seva història, el paper cabdal i representatiu que tenen en el conjunt de la cultura catalana, nocions bàsiques i terminologia, entre d’altres. També es fa especial incidència en els mètodes per construir les torres humanes, evitant riscos innecessaris per a la salut. La proposta s’orienta a totes les franges d’edat, tant s’hi poden acollir menors per fer d’enxaneta com joves, homes i dones que es puguin distribuir entre les diverses funcions que hi ha dins d’una colla.

Els Sagals d’Osona van engegar el programa a un barri amb un índex molt alt d’immigrants. Una trentena de persones nouvingudes, procedents de països com Senegal, Marroc, Ghana o Paraguai van assistir als tallers i van participar com a castellers, mostrant així els castells a la població estrangera. Una de les integrants del grup, l’Ana Altamirano, destaca que els diferents grups d’immigrants han donat una gran importància al fet de ser convidats a participar en una entitat de cultura popular catalana. “És un pas molt important per a la inclusió i que comencin a desaparèixer els guetos”, comenta.“Tot plegat una experiència molt positiva per part de tots”, diuen des de l’organització.

Font: Canal Solidari

5 de jul. 2010

Què puc fer si presencio una batuda policial?

La imatge és d'Olmovich a Flickr

Estàs prenent alguna cosa en una terrassa, asseguda en una plaça o sortint del metro i per casualitat ets testimoni de com un bon nombre de policies acorralen un bon nombre de persones immigrades per demanar-los els papers. Alguna cosa et grinyola: és això legal? És il·legal? Què he de fer?

Dilluns passat els veïns del barri de Lavapiés que es trobaven cap a les set de la tarda prop de la plaça de Tirso de Molina de Madrid van presenciar una batuda policial massiva i programada basada en criteris racials, una situació que ve repetint-se de manera habitual en els darrers mesos en la zona.

Una vintena de policies acorralar als immigrants, la majoria africans, que es trobaven a la plaça i els va començar a demanar els papers un per un. Un bon nombre de veïns del barri es va acostar als agents per saber què estava passant i davant la desproporció de l’actuació policial els van començar a increpar. Finalment els policies davant la pressió veïnal van marxar de la plaça sense detenir ningú.

L’any passat diversos sindicats de Policia van denunciar que els seus superiors els obligaven a cobrir una quota de persones en situació irregular a canvi de diferents incentius. El ministre de l’Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va sortir del pas prohibint expressament les quotes. “Les batudes massives estan prohibides i no existeix cap tipus de discriminació racial a l’hora d’aplicar la Llei d’Estrangeria”, va assenyalar en aquell moment. Els controls massius d’identitat, doncs, només poden fer-se per perseguir delictes perillosos i no tenir papers de residència no és perillós.

Però la realitat és que, tal com denuncien un bon nombre d’ONG i moviments socials, les batudes continuen donant-se en barris amb un alt nombre de veïns immigrants. I quan en presències una, pots fer alguna cosa? Coneixes els teus drets i deures davant aquest tipus d’actuacions policials?

Des de Ferrocarril Clandestino han elaborat un protocol de com actuar en cas de veure una batuda d’aquest tipus. Basant-nos en les seves recomanacions i en la d’altres col·lectius, com l’Associació sense papers fé10, Casablanca, Precarias o Traficantes de sueños, t’oferim una sèrie de recomanacions per si et trobes davant una situació d’aquest tipus i vols actuar:

>> El primer és informar-te sobre la potestat que tenen els agents de policia o mossos d’esquadra. Més avall trobaràs una llista dels drets i els deures que et emparen i als quals t’has d’acollir.

>> Abans de res cal mantenir la calma i l’educació. Encarar-se a un agent amb males maneres no et portarà més que problemes i és possible que acabis havent de declarar a comissaria. Estalvia-te’ls i simplement acosta’t amb bona actitud per preguntar què està passant i recordar que les batudes massives no estan permeses i molt menys els abusos verbals o físics.

>> Tingues un esborrany de SMS preparat perquè quan presenciïs una actuació policial polèmica puguis avisar tots els teus contactes ràpidament perquè s’apropin a la zona. Pot ser tan simple com: “Batuda a ….”

>> Altres col·lectius, com Estamos enredadas, proposen la utilització de mocadors vermells per alertar que s’està produint una batuda.

>> Recorda el número de placa dels agents amb qui tractis i la matrícula del seu cotxe patrulla.

>> Aconsegueix testimonis o ofereix-te com a tal, deixant el teu número de telèfon per exemple.

>> Si ets testimoni d’una situació d’abús, denuncia. Aquesta situació s’està repetint contínuament i com més persones la denunciïn més cas faran les autoritats. Hi ha diverses possibilitats.

>> Si et queixes davant del mateix agent que està duent a terme la batuda i no et fan cas, el següent pas seria posar una denuncia a la comissaria més propera, encara que ens han comentat que de vegades els agents tracten de dissuadir a la persona que va a posar la denúncia. Si et trobes en aquest cas, tu tries, però si decideixes seguir endavant recorda que és el teu dret i que és seguir amb el procediment que hauria de ser l’habitual. Recorda que en ocasions han estat els mateixos sindicats de policia dels que denuncien els abusos.

>> Interposar una queixa a la Conselleria d’Interior o denunciar els fets davant el jutjat, serien els següents passos als quals pots acudir si ets testimoni d’una situació d’abús policial d’aquest tipus.

>> Altres procediments seria utilitzar les xarxes socials per explicar i denunciar el que has viscut i/o posar una queixa davant el Síndic de Greuges perquè les institucions coneguin què està passant.

>> Pots muntar amb els teus amics i veïns “patrulles antibatudes” amb la idea de evitar-les. La idea seria mostrar als teus veïns immigrants que poden gaudir del barri perquè és de totes i perquè la “patrulla” vetlla pels seus drets.

>> Contacta amb col·lectius i ONG que en el teu barri treballin temes relacionats amb els drets de les persones immigrants i busca formes de col·laborar amb elles.

>> Organitza tallers sobre drets humans amb la informació que hagis obtingut i compartit entre els teus amics i veïns.

>> Utilitza aquestes idees i comparteix-les enganxant-les en cartells per tot el teu barri perquè els teus veïns i veïnes sàpiguen com ajudar.

Et recordem alguns dels teus drets per si et veus enmig d’una situació complicada com una detenció:

>> Només has de declarar davant un jutge o una jutgessa, encara que l’experiència demostra que acollir-se al dret a no contestar les preguntes dels agents no beneficia.

>> Sempre pots demanar l’assistència d’un advocat o una advocada d’ofici per defensar-te assessorar-te.

>> Anar a un centre mèdic en cas de lesió perquè et facin un reconeixement. Fes fotografies de les lesions.

>> T’han de mostrar (i tu tens dret a llegir-la) una ordre judicial si els agents volen entrar al teu domicili. En cas de registre en el teu domicili, si comparteixes pis, només poden registrar les teves habitacions, no les dels teus companys.

>> Només en cas de sospita per part de la policia que portis duguis una arma, tenen dret a palpar-te la roba externament i cap avall.

>> Tens dret a rebre un tracte respectuós dels agents de policia o mossos.

>> Tens dret a conèixer la raó de la detenció i a que et llegeixin els teus drets en cas que els agents no et deixin marxar.

>> No poden detenir-te durant més de 72 hores (excepte en casos d’actes terroristes).

Et recordem que també tens obligacions davant els agents de policia que has de respectar:

>> Has de donar el teu nom, cognoms i número de DNI, passaport o targeta de residència si t’ho demanen.

>> No insultis ni entris en la discussió amb els agents, tampoc tractis d’escapar o resistir-te a la detenció. Sempre perjudica.

Pots veure el vídeo de l’actuació policial i la reacció veïnal del passat dilluns al barri de Lavapiés de Madrid: