El Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà objectius dels exportadors d’armes, segons el SIPRI

L’Índia és el principal importador d’armes del món en el període 2006-2010

L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha fet públiques avui les dades sobre les transferències internacionals d’armes.

Segons aquestes dades, els estats del Nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà són vistos com a mercats potencialment lucratius per part dels exportadors d’armes, tenint en compte els beneficis obtinguts en els darrers anys gràcies als recursos naturals. Les tensions internes i interestatals alimenten una demanda creixent alhora que són una causa de preocupació.

En el període 2006-2010, les importacions d’armes van ser particularment importants als Emirats Àrabs Units, Israel, Egipte i Algèria. A la vista de les comandes ja fetes i dels plans d’adquisició anunciats, s’espera que les importacions d’armes de l’Aràbia Saudita i del Marroc s’incrementaran significativament els propers anys.

Segons el Pieter Wezeman, del programa de transferències d’armes del SIPRI, “tot i que Líbia va fer un nombre limitat de comandes d’armes pesades convencionals després de l’aixecament de l’embargament d’armes de les NNUU el 2003, en els darrers anys ha esdevingut un exemple perfecte de la cursa pels contractes que es disputen els principals exportadors: França, Itàlia, el Regne Unit i Rússia.”

De tota manera, hi ha límits pel que fa a allò que els països exportadors volen subministrar, tal i com mostren els embargaments d’armes imposats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, a l’ Iran el juny del 2010 (en referència a la majoria d’armes pesades), i a Líbia el febrer del 2011 (en referència a un ampli ventall d’equipament militar i paramilitar).

L’Índia és el principal importador d’armes del món segons les dades del SIPRI sobre transferències internacionals d’armes.

L’Índia va importar el 9% del volum de transferències internacionals d’armes del període 2006-2010. El 82% d’aquestes importacions són d’origen rus.

“Les importacions índies d’armes pesades convencionals es deuen a diferents factors. Els més citats són les rivalitats amb el Pakistan i amb la Xina i els problemes seguretat interna”, afirma Siemon Wezeman del programa de transferències d’armes del SIPRI. “Com a importador, l’Índia exigeix contrapartides i transferències de tecnologia per estimular la seva pròpia indústria armamentística, i per tal de garantir els contractes, la major part dels exportadors accepten aquestes exigències.

Competència entre els exportadors d’armes

“Hi ha una intensa competència entre els exportadors d’armes pel que fa als mercats de gran pressupost que es poden obtenir en països d’Àsia, l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i l’Amèrica Llatina”, assegura el Dr. Paul Holton, director del programa de transferència d’armes del SIPRI. El consorci de l’Eurofighter (compost per Alemanya, Espanya, Itàlia i el Regne Unit), els EUA, França, Rússia i Suècia es disputen les comandes d’avions de combat en aquestes regions, amb notables competidors al Brasil i a l’Índia. D’altra banda, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit es disputen les comandes d’equipament naval d’Algèria.

Mark Blomley, especialista en Europa del mateix programa, afegeix que “són principalment els productors europeus els que busquen oportunitats d’exportacions i que compten, a més, amb el suport dels seus governs per mitjà de les ajudes a l’exportació”. Aquest és, per exemple, el cas de les firmes d’armament angleses, franceses, italianes i sueques que reben el suport dels seus governs en la competició per les comandes multimilionàries del Brasil per avions de combat i vaixells de guerra, tot i que la recent elegida presidenta del Brasil, Dilma Rouseff, ha ajornat la conclusió d’aquests contractes.

Altres dades destacables

• La mitjana del volum de transferències d’armes mundial en el període 2006-2010 va ser un 24 % més elevat que en el període 2001-2005.
• L’Àsia Oceania es manté com la principal regió importadora en el període 2006-2010 amb un 43% de totes les importacions, seguida per Europa (21%), l’Orient Mitjà (17%), el continent americà (12%) i Àfrica (7%).
• Els quatre principals importadors d’armes convencionals del període 2006-2010 es situen a l’Àsia: L’Índia (9% de totes les importacions), Corea del Sud (6%), Xina (6%), i Paquistan (5%). Aquests països han importat i continuen rebent un ventall d’armes pesades convencionals, en particular avions de combat, i sistemes navals.
• Els EUA continuen sent el principal exportador mundial d’equipaments militars, representant el 30% de les exportacions globals d’armes en el període 2006-2010. Durant aquest mateix període, el 44 % dels lliuraments provinents dels EUA van anar a Àsia i a Oceania, 28% a l’Orient Mijtà i el 19 % a Europa.

L’exhaustiva actualització anual de la base de dades del SIPRI sobre transferències d’armes està disponible des d’avui a www.sipri.org .

Nota de premsa del SIPRI en anglès

Enllaços relacionats:

. SIPRI
. Totes les notícies

El sicari, room 164. Un documental proscrit a Mèxic

Xerris Bowden, escriptor i periodista especialitzat en temes de narcotràfic i autor del llibre La ciutat del crim, va entrevistar durant cinc dies a un sicari mexicà. Les converses van ser enregistrades pel cineasta italià Gianfranco Rosi. El resultat és el documental El sicari, room 164, que ja s'ha projectat a Europa i que serà vist aquest mes a Nova York al film el "matón" penedit explica fins als detalls més grotescs dels crims que va cometre.

El sicari, room 164. Un documental proscrit a Mèxic (1)

El sicari, room 164. Un documental proscrit a Mèxic (2)

També podeu visualitzar-lo a:
Documents TVE
La nit temàtica:
El narcotràfic a Mèxic - El sicario room 164

Des de l'habitació d'un motel a la frontera entre Estats Units i Mèxic un assassí a sou, expert en la tortura i el segrest, ens relata els seus 20 anys de vida al servei del narcotràfic. Assegura que membres de la policia i de l'exèrcit estan al servei dels càrtels i arriba a escenificar la manera que va torturar a l'últim dels seus segrestats.

La detenció de La Barbie

Ricardo Ravelo / Proceso

MÈXIC, D.F., 30 d'agost (apro).- La Policia Federal confirmà avui la detenció d'Edgar Valdez Villareal, conegut com La Barbie, un dels narcotraficants més buscats del país, qui treballava per a l'organització dels germans Beltrán Leyva.

La captura es va realitzar a través dels operatius realitzats des de les primeres hores d'aquest dilluns a Cuernavaca, Morelos --on el capo tenia el seu centre operatiu—i a Toluca, Estat de Mèxic, on van ser revisades diverses cases que pertanyien a l'organització criminal per a la qual servia La Barbie... Llegir més

- "Cop d'alt impacte" la captura de La Barbie: Poiré
- Després de la vacant criminal
- Acapulco, el vedat de poder de La Barbie

Àudio: Narcocorrido de La Barbie

Autor: Roberto Tapia

Lletra completa del corrido de La Barbie:

Se oyen rumores por ahí
que según me andan buscando
por mis negocios prohibidos
y porque soy muy bragado
es que para este negocio
tienes que ser aventado.

Por apodos soy la Barbie
por los contras muy temidos
y por allá en Sinaloa
por los jefes soy muy querido
es que traigo la camisa bien puesta
y también al tiro.

Estoy muy agradecido
también me siento orgulloso
de ser parte del cartel
más grande y más poderoso
Culiacán estoy contigo
siempre lo digo gustoso.

Apreciado por el Mayo
por el Mochomo y el Chapo
Arturo Beltrán lo quiere como si fuera su hijo
5-7 mi plebada ténganme listo el comando.

Lo conocen por el Tigre,
por la Muñeca y Muñeco
hombre de muchos apodos
también de mucho cerebro
pero pa que no se enreden
Barbie díganme primero.

Para la mafia valor,
pal enemigo balazos
pal cerebro es el negocio
pa las mujeres mis brazos
el costal pa los billetes
Colombia pal polvo blanco.

Apreciado por el Mayo
por el Mochomo y el Chapo
Arturo Beltrán lo quiere como si fuera su hijo
5-7 mi plebada ténganme listo el comando.

Més noticies relacionades:

Cau La Barbie; versió de que seria testimoni protegit de la DEA
Delega EU a narcos la política migratòria: The New York Times

La policia federal de Mèxic acomiada el 10% de la seva plantilla per vincles amb el crim organitzat

Mèxic (ACN).- Un total de 3.200 efectius de la policia federal de Mèxic han estat acomiadats en el que portem d'any per possibles vincles amb el crim organitzat o el narcotràfic. A més, segons assenyala la BBC, n'hi ha 1.020 més que estan subjectes a un procés disciplinari, de manera que també podrien acabar al carrer. I 465 estan subjectes a un procés legal acusats de cometre algun delicte, entre els quals hi ha els comandants assignats a Ciudad Juárez i que ja van ser acusats de corrupció. D'aquesta manera, un 10% de la plantilla de la policia federal pateix el procés de depuració de la dependència que s'ha iniciat des de fa mesos.

Font: Vilaweb

Més informació:

• Dados de baja, 3 mil 200 policías desde mayo por faltas al reglamento: PF
• Policía Federal da de baja a 3 mil 200 agentes

Migrants a Mèxic: víctimes invisibles

Dani - Amnistia Internacional Catalunya
Canalsolidai.org

El recent assassinat de 72 migrants irregulars a Tamaulipas, prop de la frontera nord de Mèxic, a mans d’un poderós grup de delinqüents del narcotràfic, ha tret a la llum la dura realitat de les persones que travessen Mèxic per arribar als EUA.

Eren persones d’El Salvador, Hondures, Equador i el Brasil que travessaven Mèxic per creuar la frontera dels EUA de manera irregular i deixar enrere una vida de misèria i inseguretat als seus països d’origen.

Paradoxalment, han trobat la mort en aquest viatge il·lusionant a la recerca d’una vida millor.

La majoria dels migrants irregulars arriben de Centreamèrica i molts inicien el perillós pas per Mèxic creuant des de Guatemala pels estats fronterers de Chiapas o Tabasco. Només arriben a la frontera amb Estats Units els qui sobreviuen a un dels viatges més perillosos del món.

Al llarg del camí, milers d’aquestes persones seran víctimes de pallisses, segrestos, atacs sexuals i violacions, i fins i tot assassinats, la majoria a mans de grups criminals vinculats al narcotràfic.

Però les seves vides i mort gairebé sempre queden ocultes. Moltes de les seves històries mai no s’explicaran. Són les víctimes invisibles.

Els fets de Tamaulipas, l’assassinat a sang freda de migrants indefensos tractant d’arribar als EUA, són terribles per la seva dimensió, i són una evidència clara de la severitat i gravetat dels atacs contra migrants irregulars a Mèxic.

Ja el mes d’abril de 2010, Amnistia Internacional va emetre un informe que alertava d’aquesta situació i que destacava el fracàs de les autoritats federals i estatals de Mèxic per prevenir-la.

Incapacitat de les autoritats per reduir els atacs a migrants

Les morts de Tamaulipas demostren un cop més la duresa i el perill extrem que han d’afrontar els migrants quan arriben a Mèxic, etapa final del seu viatge, i l’aparent incapacitat de les autoritats per reduir-ne els atacs.

Davant de la gravetat dels fets, Amnistia Internacional reclama al govern mexicà que implementi un pla d’acció en el qual tots els agents clau actuïn de manera coordinada i efectiva. Es tracta d’institucions com la Procuraduria General de la República, la Secretaria de Seguretat Pública o l’Institut Nacional de Migració.

Un fet molt preocupant és que, al no disposar de condició jurídica, a les persones migrants en situació irregular se’ls nega el recurs efectiu al sistema de justícia, fet que les converteix en més vulnerables per patir abusos.

Exclosos de la societat, invisibles i sense la protecció de la llei, els migrants irregulars a Mèxic estan condemnats a viure al marge, exposats a l’explotació per part de bandes delictives i funcionaris corruptes, i ignorats en gran mesura per les autoritats que haurien de protegir-los dels abusos contra els drets humans.

Grups de drets humans s’organitzen

Per fer front a aquest buit, a Mèxic nombrosos grups de defensa dels drets humans s’estan organitzant. Un d’aquests grups és el que lidera el pare Alejandro Solalinde, que desde 2007 gestiona el refugi per a migrants de Ciudad Ixtepec, a l’estat d’Oaxaca.

Situat prop de les vies del ferrocarril per on viatgen les persones procedents de Centreamèrica i amb capacitat per a més de 400 persones, el centre ofereix assistència humanitària a les persones migrants que necessiten un lloc on descansar i recuperar-se del viatge.

Aquesta mostra de solidaritat amb les persones migrants ha provocat atacs i l’assetjament per part de membres xenòfobs de comunitats locals, encoratjats sovint per bandes de delinqüents i autoritats locals. El pare Solalinde ha estat objecte de constants amenaces i intimidació, i les autoritats amb prou feines han fet res per protegir-lo ni han investigat les amenaces que ha rebut.

La seva vida corre perill i Amnistia Internacional ha obert una ciberacció per demanar a les autoritats mexicanes que el protegeixin.

Enllaç a l’exposició virtual: Víctimes invisibles, migrants en moviment a través de Mèxic

Foto: Migrants irregulars en el seu pas per Mèxic.

Enllaç a un vídeo de Youtube sobre la realitat d’aquestes persones migrants

Principals rutes de pas

Informació relacionada:

• L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país
  
• Masacre de migrants a Tamaulipas
• Delega EU a narcos la política migratoria: The New York Times

L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país

Vilaweb 25.08.2010

L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic.

Els militars van informar en un comunicat que la macabra troballa s'ha produït després de mantenir un enfrontament amb suposats sicaris en un ranxo de la població de San Fernando, situada al nord de Tamaulipas. En aquest enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà.

Segons el comunicat emès per la Secretaria de Marina, tot ha començat quan un home amb ferida de bala s'ha acostat fins a un control de carretera de l'Exèrcit al voltant de San Fernando, demanant assistència mèdica.

L'home ha dit als militars que havia estat ferit per presumptes membres del crim organitzat que es refugiaven en un ranxo pròxim, informa el diari 'El Universal'.

"Per aquest motiu, personal d'infanteria, amb el suport d'unitats aeronavals, s'ha dirigit a l'àrea indicada, albirant des de l'aire als infractors de la llei, els quals en notar la presència dels elements de l'Armada de Mèxic han obert foc i han iniciat la fugida a bord de diversos vehicles", es pot llegir en el comunicat.

A l'enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà i ha estat detingut un dels presumptes sicaris, un menor d'edat, que ha estat posat a disposició de la Procuradoria General de la República (Fiscalia).

En l'esmentat ranxo els militars han decomissat 21 armes llargues i 101 cartutxos amb diversos calibres, així com divers material militar. També han estat confiscades quatre camionetes, una amb matrícules clonades de la Secretaria General de la Defensa (Sedena, Ministeri de Defensa).

Ha estat després d'aquesta actuació quan els militars s'han disposat a pentinar la zona, i han trobat al nord-est 22 quilòmetres del ranxo els 72 cadàvers.

Des que el 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe Calderón, prengués el poder al país i emprengués una guerra sense quarter contra els càrtels, usant fins i tot a l'Exèrcit per portar a terme tasques policials, han mort de manera violenta a Mèxic unes 28.000 persones, segons dades oficials del mes d'agost.

Noticies relacionades:

· Hallan 72 cadáveres en rancho de Tamaulipas
· Hallan en un rancho en Tamaulipas 72 ejecutados (Catorce son mujeres; se enfrentaron marinos con narcos: cuatro muertos)
· Cobertura Narcotráfico, la lucha por el territorio

(Clicar sobre la imatge)

Més informació relacionada:
· La guerra contra el narcotràfic a Mèxic no dóna els fruits esperats
· Ciudad Juárez, ciutat límit
· Els fills de la guerra
· Guillermo Arias Menció Honorífica a World Press Photo
· Més informació a L'ombra de l'atzavara
· Els assassinats podrien ser migrants

Espanya continua venent armes a països on la llei ho prohibeix

Per: Dani - Amnistia Internacional Catalunya 26/07/2010

El Govern espanyol va exportar el 2009 material de defensa i doble ús per valor de més de 1.491 milions d’euros a Israel, Sri Lanka, Colòmbia, Sudan, Aràbia Saudit i el Marroc, entre altres destinacions, segons un informe d’Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace.

L’informe L’Anàlisi de les exportacions espanyoles de material de defensa i doble ús 2009 l’han realitzat Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace, amb l’assistència del Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària.

Les vendes van augmentar un 33,37% respecte a 2008. Però si es tenen en compte únicament les vendes d’armament, aquestes s’han incrementat un 44%. Aquesta és la xifra d’exportacions d’armes més alta des que es realitzen aquest tipus de controls.

No obstant això, les organitzacions mantenen una valoració positiva de la Llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús: l’informe assenyala avenços en la transparència de les dades d’exportacions i en la informació individualitzada sobre les denegacions de vendes. Així, en l’actualitat, el nombre de països i operacions dels quals és té informació detallada és més alt que abans.

El més alarmant , però, és que s’han continuat exportant quantitats molt significatives de material de defensa i de doble ús a destinacions preocupants. Són països que pateixen un conflicte armat, situacions de greu inestabilitat interna o violacions dels drets humans. Aquestes operacions, amb la llei a la mà, haurien de denegar-se.

Alguns d’aquests països als quals Espanya va vendre armes el 2009 són Aràbia Saudita, Colòmbia, els Estats Units, Geòrgia, Ghana, Indonèsia, Iran, Israel, Líban, Marroc, Pakistan, Sri Lanka, Sudan, Tailàndia o Turquia, entre altres.

Israel: exportacions que s’allunyen de les bones pràctiques
Israel va cometre crims de guerra i altres violacions del dret internacional a la Franja de Gaza durant l’ofensiva militar Plom Fos, el gener de 2009. Hi van morir més de 1.380 palestins, entre els quals hi havia centenars de civils, inclosos més de 330 nens i nenes.

Al llarg del 2009, les forces israelianes van continuar imposant severes restriccions a la llibertat de circulació de la població palestina ocupada, van obstaculitzar l’accés a serveis essencials i sovint van impedir l’entrada d’assistència humanitària i ajuda internacional a Gaza. Aquestes restriccions han continuat al llarg de 2010.

Espanya va realitzar el 2009 exportacions a Israel per valor d’uns 800.000 euros, dels quals 624.000 van correspondre a la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils), i més de 120.000 a cartutxos d’escopeta.

Mentre es presentava aquest informe sobre les exportacions espanyoles el 2009, la setmana passada tenia lloc a la seu de l’ONU, a Nova York, el primer període de sessions del Comitè Preparatori per a un Tractat sobre el Comerç d’Armes.

Aquesta és la primera deliberació formal entre Estats sobre el contingut del Tractat proposat. El Comitè Preparatori celebrarà tres períodes de sessions al llarg de 2011 i 2012, seguits d’una conferència per a la negociació del Tractat el 2012.

Les organitzacions que donen suport a un Tractat sobre el Comerç d’Armes demanen que aquest sigui un instrument internacional estricte i efectiu, jurídicament vinculant que agrupi i consolidi les obligacions que han de complir actualment els Estats en virtut del dret internacional.

Si s’aplica bé, el Tractat reduirà el cost humà de la proliferació d’armes convencionals. Impedirà que els proveïdors d’armes sense escrúpols trobin el punt feble dels sistemes de subministrament, i garantirà que tots els exportadors i importadors d’armes s’atenen a estrictes normes comunes sobre l‘ús, la gestió i la transferència d’armes.

Font Canal Solidari

Noticies relacionades:

Espanya se salta la llei per vendre armes a països en conflicte i ja és el 6è país que n’exporta més

Espanya se salta la llei per vendre armes a països en conflicte i ja és el 6è país que n’exporta més

Lali / Justícia i Pau el 14/05/2010

La llei de control d’exportacions d’armes estableix que no s’han de vendre a països en conflicte armat o que vulneren els drets humans, però, com demostra un recent informe de Justícia i Pau, l’estat espanyol comercia amb Colòmbia, Israel, Índia i Pakistan, entre d’altres.

Justícia i Pau ha publicat un informe sobre les exportacions espanyoles d’armament del periode 1999-2008, que demostra que, malgrat la nova llei de control d’exportacions d’armes estableix que no s’han de vendre armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat, l’Estat espanyol ven armament a països en conflicte com Colòmbia o Israel, o a països en un context de tensió com India, Paquistan, Indonèsia i Sri Lanka.

L’ informe també demostra que l’Estat espanyol, el 2008, ja figura en la sisena posició del rànquing mundial d’exportadors.

I què puc fer jo?

Descarrega’t l’ informe i passa’l als teus contactes! Pots fer el mateix amb un altre informe presentat per Justícia i Pau i NOVA que analitza les vinculacions militars entre Espanya-Israel.

Participa en la Campanya Armes sota control, impulsada per Amnistia Internacional, Intermón Oxfam i IANSA.

Aquest diumenge es clourà la Setmana de l’Acció Global contra la violència armada. Entra a la seva web per veure quines són les reivindicacions per aquest any.

Tens moltes maneres de col·laborar amb Justícia i Pau. Vols fer-hi un voluntariat? Consulta a la seva pàgina web com pots fer-ho!

----

Noticies relacionades

La Chacón va de compres

Veure la web de General Dynamics Santa Bárbara Sistemas

Font: CanalSolidàri.org

L'Escola de les Amèriques. L'Escola d'Assassins

L'Escola de les Amèriques ara anomenada l'Institut de Cooperació per a la Seguretat Hemisfèrica (SOA / WHINSEC per les seves sigles en anglès) va ser establerta a Panamà al 1946 i després traslladada a Fort Benning Geòrgia en 1984. El president de Panamà Jorge Illueca va descriure a la SOA com "una base per a la desestabilització a Amèrica Llatina" i un dels principals diaris panamenys l'anomenà "L'Escola d'Assassins." La història dóna suport aquestes acusacions.

Centenars de milers de llatinoamericans han estat torturats, violats, assassinats, desapareguts, massacrats i obligats a refugiar-se per soldats i oficials entrenats en aquesta Escola. Els ingressats de la SOA persegueixen als educadors, organitzadors de sindicats, treballadors, religiosos, líders estudiantils i als pobres i camperols que lluiten pels drets dels damnificats.

Al llarg dels seus mes de seixanta anys d'existència la SOA ha entrenat a més de 61.000 soldats llatinoamericans en cursos com tècniques de combat, tàctiques de comando, intel·ligència militar i tècniques de tortura. Aquests graduats han deixat un llarg rastre de sang i sofriment en els països on han tornat. Avui dia l'Escola de les Amèriques entrena gairebé mil de soldats i policia cada any.

Sigui aquest post un petit homenatge a Óscar Romero, que el 24 de març es complí el 30 aniversari del seu assassinat.

Joan Sorroca Punsola, empresari català, assassinat a trets a Chihuahua

· Joan Sorroca Punsola tenia 56 anys i vivia des del 1982 a Mèxic. Estava casat i tenia dos fills

Un empresari català, Joan Sorroca Punsola, va ser assassinat a trets dimecres a la nit quan sortia del seu negoci a la ciutat mexicana de Chihuahua. L'home va ser víctima dels elevadíssims nivells d'inseguretat que es viuen en aquesta ciutat, estat i país.

Sorroca, nascut el 1954 al municipi pallarès de la Vall de Cardós, vivia des del 1982 a Mèxic, on s'havia establert. Tenia un negoci -un pàrquing amb el nom de King Kong-, s'havia casat i tenia dos fills.

Segons els testimonis presencials citats per la premsa local, Sorroca va ser sorprès a la sortida del negoci per uns homes que, aparentment, volien robar-li. Ell s'hi va resistir i aleshores va ser tirotejat. Va morir allà mateix. (Versió diari Avui)

Segons la premsa mexicana, no hi hagué testimonis presencials (Heraldo de Chihuahua)

Fonts de l'ambaixada espanyola a Mèxic van explicar que serà enterrat a la mateixa ciutat de Chihuahua.

A tot això, com ja digué mesos enrere Felipe Calderón Hinojosa, tot apunta que hi ha una campanya orquestrada a parlar malament de Mèxic, i que això s'ha convertit en esport nacional i internacional, de la mateixa manera acusava de deslleials als mitjans que difonien notícies negatives del país, acusant aquests mitjans d'exagerats. Si cerqueu a les hemeroteques mexicanes veureu que una altra vegada torna a insistir en el mateix tema a l'Encuentro con Empresarios de Yucatán, casualitat que reclami una bona imatge de Mèxic per cridar inversions internacionals i el mateix dia us trobeu al mateix diari amb la mort d'un empresari català a Mèxic.

Valtros mateixos, així són les coses i així les expliquem, malgrat que Calderón ens tracti de traïdors, de mentiders d'enemics de la pàtria i de no sé quantes coses més... en un altre moment, us farem cinc cèntims d'inversions internacionals i drets humans (contemplat dins dels tractats internacionals entre la Unió Europea i Mèxic o entre les Espanyes i Mèxic).

Joan, que descansis en pau, el nostre més dolgut condol a la seva família.

PS. Malauradament a Mèxic tant sols serà una de les tantes centse de mortes violentes que hi hauran hagut aquesta setmana. Però segons el President no ho hauríem dir que Mèxic s'ha convertit en un del països més perillosos del món.

Més info:
Calderón reclama a quienes hablan mal de México

México, el más peligroso para los periodistas
El país más peligroso del mundo

El orden criminal del mundo

Vídeo de la nova secció de www.rebelión.org: "vídeos rebels". El programa 'En Portada' de TVE ha posat en Internet el magnífic documental: "EL ORDEN CRIMINAL DEL MUNDO", en el qual alguns intel·lectuals (Carlos Estévez amb l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano i l'assagista i relator de la ONU Jean Ziegler...) descriuen el que està passant en la nostra societat, en el qual el model soci-econòmic que alguns han imposat ens arrossega irremissiblement a l'autodestrucció i per tant desaparició de la nostra espècie sobre el planeta i per ventura arrossegarem també a la resta dels éssers vius. Si això no es frena la nostra destinació està definitivament marcada, el problema és que com més temps triguem en frenar-ho la probabilitat que això ocorri augmenta.

Aquí una petita mostra:

Trasnacionales, amenaza a la soberanía alimentaria
·Son propiedad de Monsanto 80% de las semillas que se comercializan en el mundo

FAO y transgénicos: apuesta equivocada

PS. I això només pel que fa als criminals de l'alimentació...