Mor Lou Reed, un dels pioners del rock

El rock perd amb Lou Reed una de les seves veus més llegendàries  

El músic novaiorquès, que al maig s'havia sotmès a un trasplantament de fetge, tenia 71 any

Font: Vilaweb.Cat

Lou Reed, un del pioners del rock, es va morir. En va començar informant inicialment la revista Rolling Stone i posteriorment ho van confirmar els seus agents. Compositor i guitarrista, serà recordat per ser un dels co-fundadors de la mítica Velvet Underground, un dels grups més influents de la història del rock. No s'ha revelat la causa de la mort, però al maig li van fer un trasplantament de fetge. Tenia setanta-un any.

Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, havia nascut a Brooklyn (Nova York) el 2 de març de 1942. L'any 1964, i protegit per Andy Warhol, va impulsar amb John Cale The Velvet Underground, formació que va fer palès que les lletres i el missatge poden ésser més importants que no pas la música en si. De fet, l'àlbum de debut de la formació, 'The Velvet Underground & Nico' (1967), amb portada de Warhol, es considera un dels discs més influents de la segona meitat del segle XX.

El considerat pare del rock independent va escriure, com a cap del grup The Velvet Underground, cançons que han passat a la història com Heroin, Rock and Roll, I'm Waiting for the Man i Sweet Jane. Més tard va dedicar-se a la música en solitari.

Unit sentimentalment amb la violinista i artista experimental Laurie Anderson, la parella sempre va mostrar admiració per la literatura catalana fins al punt que unes quantes vegades havien recitat peces adaptades de Brossa, Casasses, Espriu i Estellés, entre més autors.

Lou Reed, un gran amic de la cultura catalana

La figura de Lou Reed té també una connexió amb la cultura catalana. Des del primer concert al nostre país el 1975 (quan encara actuava la censura franquista i no se li van permetre de cantar temes com el conegut 'Heroin'), va visitar sovint Catalunya o bé demostrava, allà on era, la seva admiració per la literatura catalana.

N'és una bona mostra l'admiració pels poetes catalans, que es va traduir en projectes artístics com l'espectacle 'Made in Catalunya' (ací en teniu el llibret) al Baryshnikov Center de Nova York, el 2007, on va recitar amb la seva companya Laurie Anderson i Patty Smith versos de Brossa, Casasses, Espriu, Estellés i Martí i Pol, entre més autors.

El 2008 ho va tornar a fer a Barcelona, en el Festival de Poesia 'Kosmópolis' del CCCB, on va presentar el llibre de versos 'Travessa el foc'. En la conferència de premsa prèvia, Reed va parlar de política i del conflicte al País Basc (vídeo).

I el 2009 va dur amb Laurie Anderson 'The Yellow Pony' al Festival de la Porta Ferrada.

Amb barretina

Lou Reed amb barretina.
Imatge Xavier Boronat

El desembre passat, Lou Reed va sorprendre a la seva pàgina de Facebook amb la publicació d'una caricatura seva on apareixia amb barretina i, de fons, un paisatge que recordava Montserrat. El dibuix es va publicar al costat del vers 'Jingle all the way', de la nadala 'Jingle Bells', i un vincle a un vídeo amb la seva cançó 'The Bells' (1979). El més sorprès de tots va ésser l'autor de la caricatura, el dissenyador gràfic Xavier Boronat.

Notícies relacionades:

'Lou Reed tenia Blai Bonet al contestador'

Bloc de Vicent Partal: Quan Lou Reed llig Estellés (24-3.2007)

VilaWeb TV: Lou Reed: ‘M’interessa molt el conflicte basc’ (24-10-2008)

Lou Reed penja a Facebook una caricatura seva amb barretina (16-12-2012)

 
 

Made in Catalunya with Lou Reed and Laurie Anderson 

-.-

L'Ovidi torna a casa, a Alcoi, per quedar-se

A partir d'aquest dissabte Alcoi compta amb un nou carrer, en aquest cas un Passeig de nom Ovidi Montllor. Així és com la localitat que va veure nàixer al cantautor comença a saldar part del deute que manté, i mantindrà, amb ell per sempre. Ovidi Montllor ha estat un referent de la cultura catalana, i ha portat el nom de la ciutat d'Alcoi arreu del món mitjançant les seues cançons, pel·lícules o poemes. Precisament quan es compliran (diumenge 10 de març) 18 anys de la seua mort, així l'han recordat tots i cadascun dels participants que han pres part de l'acte d'homenatge i descobriment del nom del Passeig Ovidi Montllor, així com de l'escultura 'Faré Vacances' d'Antoni Miró que a partir d'ara presidirà el lloc.

Al voltant de les sis hores de la vesprada de dissabte s'han concentrat al passeig del Viaducte desenes de persones amb la intenció de reprendre els actes d'homenatge que ha vingut realitzant la ciutat d'Alcoi des de fa més d'un any. Entre elles representants de la cultura, de la política i la societat alcoianes i de les nostres comarques. Manel Rodríguez i Jordi Botella ens han oferit poesia, mentre que la Coral Polifònica Alcoiana, Batà i Pau Miquel Soler han estat els encarregats de la música, acompanyats d'Hugo Mas en 'M'aclame a tu'.

També han intervingut l'alcalde d'Alcoi Toni Francés i el regidor de Política Lingüística Jordi Tormo, sota l'atenta mirada del germà d'Ovidi Montllor i de la seua filla, Jana. Precisament aquesta última ha estat l'encarregada de descobrir la placa amb el nou nom del Passeig Ovidi Montllor, entre emocionats aplaudiments dels presents.

Acte seguit han continuat els parlaments i ha estat la Colla de Dolçaines i Tabals la Degollà l'encarregada de tancar l'acte interpretant La Muixeranga.

Tot açò s'ha succeït sota la imponent presència de l'escultura 'Faré Vacances', com dèiem elaborada per Antoni Miró i què ha comptat amb la participació (finançament) dels ajuntaments d’Alcoi, Barcelona, Alqueria d’Asnar, les universitats d’Alacant, València, Politècnica de València-Campus d’Alcoi i Miguel Hernández, les entitats Centre Cultural Ovidi Montllor, Acció Cultural del País Valencià, Comissions Obreres de Catalunya i del País Valencià, els grups polítics PSPV-PSOE, BLOC-Compromís i Esquerra Unida-l’Entesa i l’Estudio VVV.

A partir d'aquest dissabte Ovidi Montllor torna a casa, a Alcoi, per quedar-se. Romandrà sempre al seu Passeig, a pocs metres del lloc on va nàixer i més prop encara de tots els alcoians i alcoianes que l'estimem i el rebem amb els braços i el cor de bat a bat. Benvingut Ovidi!

Amb informació d'ARA

Vídeos: Ovidi Montllor

o0o

Ens ha deixat la Chavela Vargas

La cantant Chavela Vargas s'ha mort avui, diumenge,a la ciutat de Cuernavaca (Morelos, sud de Mèxic DF). Vargas feia una setmana que havia ingressat a l'hospital en estat greu. Tenia noranta-tres anys.

Chavela Vargas havia estat un dels grans noms de la música llatinoamericana, amiga de grans artistes i coneguda per la seva independència personal.

o0o

Chavela, el seu últim projecte La luna grande: Homenaje de Chavela Vargas a Federico García Lorca, el va presentar al públic el passat mes d'abril al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic (DF)

LA LUNA GRANDE DE Chavela Vargas a Federico García Lorca (disco-libro)

Un excel·lent reportatge de la periodista mexicana Laura Castellanos, una de les últimes entrevistes prèvies al concert de presentació del disc que Chavela va poder concedir pel seu delicat estat de salut: "Chavela Vargas: Ya vengo de vuelta"

Chavela Vargas- La Llorona (Belles Arts) 

ortizcesaryeyo

Chavela a l'homenage a Federico García Lorca, al palacio de Bellas Artes (Mèxic DF). Interpreta "La Llorona"

Chavela Vargas rinde homenaje a Federico García Lorca

o0o

Tossuda i rebel com era, desobeint les indicacions mèdiques, viatjà a Madrid on hagué de quedar-se uns dies hospitalitzada per esgotament. I erre que erre, el pasat 10 de juliol, aconseguí el seu objectiu, Chavela ens presentava el seu últim treball (llibre-disc), homenatge al seu estimat poeta Federico García Lorca  a la Residencia de Estudiantes a Madrid, acompanyada pels seus bons amics, Martirio i el cantaor badaloní Miguel Poveda.

o0o

"Ojalá que te vaya bonito"

Publicat el 20/07/2012 per CanalMiguelPoveda

Aquesta peça és un nou teaser del documental sobre Miguel Poveda produït por Sarao Films. Està gravat el 10 de juliol de 2012 a Madrid a l'homenatge a Federico García Lorca de Chavela Vargas amb la col·laboració de Miguel Poveda y Martirio.

http://www.miguelpoveda.com

Font del vídeo: http://www.youtube.com/user/SARAOFILMS

Miguel Poveda, el proper dia 20 d'aquest mes treu també un disc al mercat homenatge a Chavela, El nou disc s'anomena: “La Chamana. Un tributo a Chavela Vargas”. Aquí us en deixo un tastet, suposo que ella n'estaria satisfeta. Llàstima que ella ja no ho podrà gaudir (... o sí?).

La Chamana - Hacia la Vida

o0o

En fi, millor anem a buscar un "caballito", fem l'última (?) i ...

Tomate esta botella Chavela

Moltes gràcies, Chavela. Fins sempre.

Informació relacionada:

• Chavela, adiós al canto apasionado
• Fallece la señora de los sueños rotos, Chavela Vargas, a los 93 años La Jornada 05/08/2012
• El amor no existe, es un invento en las noches de borrachera: Chavela. Blanche Petrich 05/08/2012. "Quiero morirme un martes para no fregarle el fin de semana a nadie. Los martes son muy aburridos".
• Falleció Chavela Vargas. 'Silencio, silencio: a partir de hoy las amarguras volverán a ser amargas... se ha ido la gran dama Chavela Vargas', se lee en su Twitter. El Universal 05/08/2012
• Chavela Vargas, la dama del poncho rojo. El Universal 05/08/2012
• Chavela Vargas: Ya vengo de vuelta. Per Laura Castellanos, Fotos de Luis Cortés  15/04/2012

o0o

Mor la soprano Montserrat Figueras, creadora de la Capella Reial de Catalunya

Tenia 63 anys d'edat i, juntament amb el seu marit, Jordi Savall, van ser escollits l'any 2008 "artistes per la pau" per la Unesco

Diari de Girona

La soprano catalana Montserrat Figueras, especialitzada en música antiga i una de les creadores del cor La Capella Reial de Catalunya, va morir ahir a Bellaterra, segons va confirmar la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIM). La cantant, de 63 anys, havia nascut a Barcelona en una família de melòmans, i estava casada amb el violagambista i director d'orquestra Jordi Savall, president del CIM, amb el qual va participar en tots els seus projectes musicals.

Des de molt jove, Montserrat Figueras va començar a estudiar cant i teatre i de seguida es va unir al grup de música antiga Ars Musicae de Barcelona, on cantaria les obres dels grans polifonistes espanyols del segle XVI, i on coneixeria a qui seria el seu marit durant més de 40 anys.

Va rebre, entre d'altres premis, el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque i el Grand Prix de l'Académie Charles Cros. Des del 2003 era dama de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

També va participar activament en CIM, una fundació dedicada a la difusió, documentació, catalogació i docència de música antiga a la qual va estar vinculada durant tota la seva vida, i que és un referent internacional per la revaloració de la música antiga interpretada amb instruments d'època.

Savall i Figueras van ser elegits el 2008 com a "artistes per la pau" per la Unesco i van ser els creadors del segell discogràfic Alia Vox, que es dedica en especial a l'edició de música antiga.

per més informació:

Montserrat Figueras i Garcia - Viquipèdia
Jordi Savall · Alia Vox

Lila Downs - IX Festival Cervantino. San Cristóbal, Chiapas 2011

El passat diumenge 30 d'octubre a la plaça de la Catedral de San Cristóbal de las Casas, Mèxic, hi va haver l'oportunitat de gaudir d'una de les millors representants actual de la música mexicana, Lila Downs amb el seu últim treball "Pecados y Milagros", dins del marc del IX Festival Cervantino Barroco.

Aquí una petita mostra del seu talent, una selecció de vídeos trobats per la xarxa.

Disculpeu per la qualitat dels vídeos però és el que hem pogut trobar:

Xochipitzahua y Palomo del comalito, del disc Pecados y Milagros de Lila Downs

La Llorona

Zapata se queda

Arenita azul

Mezcalito

La iguana

Tu cárcel

Hanal Weech

Vamonos

També és cert que podríem posar millors gravacions, però no de la Plaça de la Catedral de San Cristóbal de las Casas i aquest concert ens fa una especial il·lusió.

Val a dir que al costat mateix hi tenia el "plantón" pels presos polítics de Chiapas els quals porten 35 dies amb vaga de fam i reivindicant la llibertat pels presos polítics!

Irreverència contestatària i revolucionària des de València

Pau Fabregat Bernal / Vents de dignitat

El grup valencià de rap Los Chikos del Maíz s'ha converit en un referent del rap polític a nivell estatal, degut a les seves potents lletres incendiàries que no deixen indiferent a ningú.

Sens dubte un grup de l'escena musical valenciana que hi ha que seguir de ben prop, i més en els temps que corren d'agitació i descontent popular pels carrers d'arreu del món.

o0o

Quaranta anys de l'"I am a Catalan" de Pau Casals a les Nacions Unides

Redacció 324

El 24 d'octubre del 1971, el violoncel·lista català Pau Casals va rebre la medalla de la pau concedida per les Nacions Unides. En aquell acte, Casals va pronunciar un discurs d'agraïment en el qual reivindicava la identitat de Catalunya (en un moment en què el franquisme encara era vigent) i la pau al món.

Les paraules de Casals van ser la primera vegada en què algú va parlar en llengua catalana davant l'Assemblea General de l'ONU. El músic va reivindicar la identitat catalana proclamant el cèlebre "I am a catalan" i també va recordar la història del parlamentarisme i la cultura de pau del país: "Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra".

Per Casals, la Medalla de la Pau representava "l'honor més gran" rebut, ja que considerava la pau com "la meva preocupació més gran". Moments abans de tocar "El cant dels ocells", el músic va relacionar el so que fan els ocells quan són el cel ("peace, peace, peace") amb la defensa de la pau. Amb la interpretació d'aquesta peça tradicional catalana, Casals va trencar l'exili musical que s'havia imposat en protesta per la situació política espanyola.

Durant l'acte, el violoncel·lista del Vendrell va estrenar l'"Himne a les Nacions Unides", que el que era secretari general de les Nacions Unides, el birmà U Thant, va encarregar al músic català i al poeta britànic W. H. Auden. Aquest himne no ha estat assumit oficialment per l'ONU, tot i que s'interpreta en algunes ocasions significatives.

Homenatge del Parlament

Amb motiu de l'aniversari d'aquest discurs, el Parlament català ha homenatjat Casals aquest dijous al vespre. Durant l'acte s'han projectat les paraules del violoncel·lista a les Nacions Unides i, posteriorment, l'Orfeó Lleidatà ha interpretat "El cant dels ocells".

L'homenatge a Casals ha comptat amb les intervencions de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i del president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Rafael Grasa, que ha lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el primer premi Constructors de Pau. La cambra catalana ha estat distingida pel que "representa i simbolitza, com a màxim exponent de la sobirania que emana del poble de Catalunya".

El cant dels ocells - Pau Casals

o0o

Vine amb mi - Jesús Fusté

Jesús Fusté - Vine amb mi (Hi ha un altre cel)



Per més informació:

Jesús Fusté

Concert de Jesús Fusté, al Harlem Jazz Club de Barcelona o0o

o0o

Jesús Fusté - Dels trenta anys



o0o

Web oficial Jesús Fusté
Més vídeos de Jesús Fusté
A MySpace: Jesús Fusté "Lletres d'Aigua"
A Facebook:
Jesús Fusté

o0o

Concert de Jesús Fusté, al Harlem Jazz Club de Barcelona

Concert de Jesús Fusté a Barcelona
Font: Tens una racó de món (Jesús M. Tibau)

Barcelona, 3 d'abril, concert de Jesús Fusté, amb el seu espectacle Lletres d'aigua, un dels cantautors amb més projecció d'aquest país. Ho farà dins del BarnaSans, a l'Espai Harlem Jazz Club de Barcelona, c/ Comtessa de Sobradiel, 8, a les 18 hores. Jo no me'l perdria. Com a mostra penjo el vídeoclip de la seva cançó Dels trenta anys, amb lletra d'Artur Bladé, però us passo també enllaços a Maig d'amor, Una sortida digna i a Encara no saps.

Dels trenta anys - Jesús Fusté

Més informació a: www.jesusfuste.cat

---

Lletres d´aigua
(Discmedi, 2008)

Jesús Fusté es un especialista consumat a l'hora de musicar els versos que el commouen, convertint-los en més propers . Així ho posa de manifest en el treball on adapta al format de cançó els poemes d'autores tan diversos como Artur Bladé, Gerard Vergés, Xavier Amorós, Cinta Mullet, entre d'altres.

---

El Barnasants entra a la recta final
Font: Vilaweb

Ivette Nadal, Quim Vila i Jesús Fusté protagonitzen el cap de setmana

El més gran dels festivals dedicats a la cançó d'autor al nostre país, el Barnasants, ha iniciat la recta final de la seua setzena edició, que va inaugurar el mes de gener passat Pau Alabajos amb la presentació del seu nou disc 'Una amable, una trista, una petita pàtria'. Fins al 14 d'abril podem gaudir encara d'onze concerts, amb noms d'artistes com Yhosvany Palma, Rafa Xambó o Andrea Marzi.

Aquest cap de setmana, la programació ofereix les actuacions d'Ivette Nadal (amb el seu segon disc 'A l'esquena d'un elefant'), dissabte a l'Auditori Municipal de Terrassa, i de l'instrumentista i lletrista de Moià, Quim Vila, diumenge a la sala Luz de Gas de Barcelona. També diumenge es farà el concert de Jesús Fusté, al Harlem Jazz Club de Barcelona, concert que en principi estava previst per al 24 de març però que es va haver d'ajornar.

La resta del festival, que tancarà Joan Amèric el 14 d'abril, durà als escenaris Andrea Marzi, Rafa Xambó, Yhosvany Palma, María Inés Ochoa, i l'espectacle en què Ester Formosa, Elena Ledda i Andrea Marzi canten Marisa Sannia. 'Música de telers' aplegarà sis bandes alcoianes, i inevitablement el Barnasannts retrà un homenatge a José Antonio Labordeta, amb un concert a Viladecans i un alttre a Saragossa.

L'Hora de xavier Macaya, al Bravium Teatre de Reus

DISSABTE 11 DESEMBRE

L'HORA DE XAVIER MACAYA. 25 ANYS D'ÈXITS

A LES 21.30h. NIT
AL BRAVIUM TEATRE DE REUS

Ha gravat uns cinquanta discos com a músic d'estudi amb el Lluís Llach, el cantautor Javier Bergia, Els Pets, amb la gent de The Kluba i d'altres. També he fet gires per catorze països: per França, Alemanya, Canadà (amb una gran cantant de música medieval: Maria Lacid), Estats Units, Portugal, Itàlia, Islàndia; sempre col·laborant amb artistes, cantants o grups de folk. I pel que fa a discos, l'any 1986 va publicar l'àlbum Tralmanactrumens , amb música catalana popular infantil, i fa poc amb el pianista i compositor Conrad Setó, va treure un àlbum de folk anomenat Radicel·la i també La milana. Rallo & Xavier Macaya . És un disc de folk fusió, amb violí, percussions orientals i viola de roda, produït pel Jordi Rallo i per ell mateix. Ha participat com a músic en companyies de teatre com Teatrapart, en l'obra de comèdia de l'arte En Pantaleone no pot dormir , sota la direcció de Carles Bigorra; amb Toni Albà en l'espectacle L'Animalada i en l'obra Ràdio Sentiment , de la companyia Copi Raid. Actualment representa l'obra Brots juntament amb Toni Albà, Fermí Fernández i Gerard Domènech.

Font: Campus

Fito Luri + Xavier Macaya (12-1-2007)

El Pitus també ens ha deixat...

El Josep M. Borràs, 'Pitus', ha mort aquest dijous al migdia a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l'edat de 53 anys, després d'una llarga malaltia.

Qui no recorda les múltiples històries quotidianes, festes i nits de marxa passades al seu costat, com també les hores compartint treball, activitats, militàncies i converses. Capaç d'alegrar-li el dia a qualsevol amb el seu humor irreverent, conegut de tanta i tanta gent, la seva desaparició deixa un gran buit.

Activista social i cultural, treballador de les arts gràfiques i la música, programador incansable de concerts i organitzador de festivals,com Reus Blues, ArReus o Autúria, animador d'entitats com l'AMCA o l'Ateneu Llibertari, persona solidària amb qui s'ho ha de ser, company i amic de tanta gent, col·laborador de tantes causes, et trobarem a faltar.

Segur que ens semblarà veure la teva imatge en qualsevol concert o bevent-te una canya en qualsevol bar.

Salut i fins sempre...

Font: Campus

Amb la mort d'Abbey Lincoln, es perd una de les veus més prestigioses del jazz

Abbey Lincoln^© Jost L. Knaepen

Nova York, 15 d'agost. L'aclamada cantant de jazz estatunidenca Abbey Lincoln, coneguda a més pel seu activisme polític i defensa dels drets de les minories, va morir als 80 anys d'edat, va informar la seva neboda, Evelyn Mason, qui no va revelar les causes del decés. Lincoln va ser una de les més prestigioses veus femenines del jazz. El seu primer àlbum, Affair... a Story of a Girl in Love, editat al 1956 i en poc temps fou un èxit de vendes. Aquest any, a demés actuà a la seva primera pel·licula, The Girl Can’t Help It. Nascuda el 6 d'agost de 1930 a Chicago, Lincoln, el veritable nom del qual era Anna Marie Wooldridge, va ser activa defensora dels drets humans, sobretot després del seu matrimoni amb el bateria i compositor Max Roach, al 1962.

Font: Afp / La Jornada

Abbey Lincoln (Web)

Una petita mostra:

A TURTLE'S DREAM (1995)

En aquest increïble viatge emocional, Abbey està acompanyada per músics de la talla de Pat Metheny (guitarra), Kenny Barron (piano), Charlie Haden (baix), Roy Hargrove (trompeta), Rodney Kendrick (piano), Julian Loreau (saxo)..., que sonen amb una naturalitat i un sentiment que només podem escoltar en discos en viu. Definitivament, la música no té res a veure amb pentagrames, corxeres ni tonalitats.

Abbey Lincoln "Down Here Below" (1995)

Abbey Lincoln "Nature Boy" (1995)

Abbey Lincoln: Throw It Away "Abbey Sings Abbey" (2007)

Sílvia Pérez Cruz obre el Portalblau de l'Escala

Avui comença aquest festival de música mediterrània que acaba el dia 14

La cantant Sílvia Pérez Cruz és l'encarregada d'inaugurar la tercera edició del Festival Portalblau. Repartit entre les localitats empordaneses d'Empúries i l'Escala vol ser-se un lloc enmig de l'àmplia oferta de festivals d'estiu que tenen lloc a la Costa Brava. Així doncs, avui a dos quarts d'onze del vespre Sílvia Pérez Cruz donarà el tret de sortida del festival des de la platja del Mar d'en Manassa, a l'Escala.

En el concert d'aquest vespre la palafurgellenca presentarà els seus temes més personals. Educada en el jazz i el flamenc, aquesta posseïdora d'una veu única oferirà el primer d'un seguit de concerts prop de la seva terra. Després d'anys immersa en altres projectes i grups, com Las Migas, recitals amb Refree, la col·laboracions amb Coetus... ara Pérez Cruz mostra la seva faceta artística més íntima.

El Festival Portalblau va néixer l’estiu de 2008, en el marc de la commemoració del centenari de l’inici de les excavacions a Empúries. L'edició d'enguany porta a músics dels quatre punts cardinals de la Mediterrània: d'Orient venen els dansaires otomans Galata Mevlevi Ensemble (13 d'agost), del sud als ritmes algerians de Neila Benbey (9 d'agost), d'Itàlia la tarantel·la de la formació d’Antonio Castrignanò (10 d'agost). Finalment Portalblau també compta amb una nutrida representació de cantants d'aquí, com Quimi Portet (8 d'agost), Cris Juanico (7 d'agost) o Miguel Poveda (14 d'agost).

Font: Vilaweb

Mesclat - Corrandes Colonials

Au, amunt!
Que l'imperi espanyol, per fi se'n va a fer punyetes!
Ai adéu, Espanya adéu, ja marxem fotem el camp, que ara és l'hora de ser lliures!

"Somos viento"

Recuperem "El documental"

"Somos viento"

"Somos viento" reflecteix, a través de la mirada d'Amparo, líder del grup musical Amparanoia, la seva experiència personal viscuda durant la visita a Mèxic D.F. i Chiapas per tal de realitzar una sèrie de concerts.

Més:
Corazón De La Realidad - Amparo Sanchez

Corazón De La Realidad - Amparo Sanchez

Amparo Sánchez
(Web oficial)

Aquí trobes tota la info sobre “Tucson-Habana”, el primer àlbum com a solista d'Amparo Sánchez. Per suposat, molts van pensar amb “Amparonoia”, el grup que formà el 1997 i amb el que deu més de 1000 concerts i 7 àlbums en tant sols 11 anys. Però al 2008, Amparo decideix acomiadar aquest repertori de cançons i proposar una nova aventura musical. I aquí està el resultat: “Tucson-Habana”. Es tracta d'un àlbum més personal, íntim i acústic que dona un gir total a la seva carrera d'una manera original i autèntica. Totes les cançons estan escrites per ella i la col·laboració d'Amparo amb el duo de Calexico, Joey Burns y John Convertino, ens regala una instrumentació exquisita, paisatges del desert càlid i en Carib més autèntic, so analògic, lletres que mouen per dins, veu directe i estripada, emoció i art estat pur... Clica aquí per continuar

Amparo Sanchez
(Web oficial)

Aquí encuentras toda la info sobre ‘Tucson-Habana’, el primer álbum como solista de Ámparo Sánchez. Por supuesto, muchos van a pensar en ‘Amparanoia’, el grupo que formó en 1997 y con el que hizo más de 1000 conciertos y 7 álbumes en tan sólo 11 años. Pero en 2008, Amparo decide despedir ese repertorio de canciones y proponer una nueva aventura musical. Y aquí está el resultado: ‘Tucson-Habana’. Se trata de un álbum más personal, intimo y acústico que da un giro total a su carrera de una manera original y autentica. Todas las canciones están escritas por ella y la colaboración de Amparo con el dúo de Calexico, Joey Burns y John Convertino, nos regala una instrumentación exquisita, paisajes del desierto calido y el caribe mas añejo, sonido analógico, letras que mueven por dentro, voz directa y desgarrada, emoción y arte en estado puro... Clica aquí para continuar

Ovidi Montllor 2.0

Martí Crespo / Vilaweb 09/03/2010

Quinze anys després de fer vacances internet redescobreix el cantant d'Alcoi amb tot de webs i materials

El 10 de març de 1995 es va morir a Barcelona el cantant i actor alcoià Ovidi Montllor. Quan ens va deixar, internet tot just feia els primers passos; avui, just quinze anys després, la xarxa ja forma part de la nostra vida quotidiana. I l'Ovidi, és clar, hi té el seu racó. Us proposem, tot seguit, de descobrir la seva força completa petja digital. El primer pas és OvidiMontllor.com, de Joan Santonja, amb molta informació de la seva vida i obra (i algunes cançons). També és indispensable l'Arxiu Personal Ovidi Montllor, una iniciativa de la Universitat Politècnica de València que inventaria el fons personal de l'artista, dipositat durant uns quants anys a casa del pintor alcoià i amic íntim seu Antoni Miró. S'hi inclouen articles, cançons, cartells, cartes, dibuixos, fitxers audiovisuals, partitures... El mateix Antoni Miró manté a la seva pàgina personal el dossier especial que va dedicar a l'Ovidi en ocasió dels deu anys de la seva mort, el 2005, amb fotografies originals, pintures i dibuixos amb el cantant de protagonista. El desè aniversari, també es va commemorar digitalment a VilaWeb amb aquest especial i al Diari de l'Escola amb aquest reportatge.

El perfil més literari d'Ovidi Montllor s'aplega a la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i el seu vessant més musical s'analitza al portal Botiboti.org. Sense deixar la música, a Kumbaworld hi ha un bon grapat de lletres i partitures; a Cancioneros.com s'esmenta la seva llarga discografia, i a Música de Poetes es poden escoltar desenes de poemes d'autors dels Països Catalans interpretats per Montllor. I el seu pas davant les càmeres, queda recollida a l'Internet Movie DataBase.

Pel desè aniversari de la seva mort, TVE Catalunya va preparar el programa Te'n recordes, Ovidi? (descripció detallada), consultable íntegrament a YouTube. Al mateix servidor de vídeos de Google s'apleguen molts més vídeos amb l'artista alcoià de protagonista, entre els quals hi ha l'Ovidoscopi, un homenatge personal i audiovisual de Gilberto Dobon. TV3, per la seva banda, va dedicar-li un capítol del programa Noms.

Ovidi Montllor ha fet passos fins i tot a les xarxes socials: disposa de grup a Facebook i de compte a MySpace.

Cultura: Pat Metheny exhibeix la seva orquestra d’instruments robotitzats

• El músic presenta a l’Auditori l’espectacular ‘The Orchestrion Project’
• «És el més meu que he fet mai perquè ho toco tot jo», diu l’artista

Orchestrion, el projecte en solitari de Pat Metheny a Barcelona

Final (Joan Brossa) 20 de novembre de 1975

Final (Joan Brossa), cantat per Miguel Poveda - del disc "Desglaç"

Una joia, tant el poema com la cançó.
Alcem la copa

Salut companys

Final! (Joan Brossa)

Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

Jesús Fusté

Clica sobre la imatge i entra a la Web oficial del Jesús Fusté

Jesús Fusté és natural de Pradell de la Teixeta (Priorat). És autor de diversos treballs discogràfics, entre els quals destacarem Lletres d'aigua i Vine amb mi (hi ha un altre cel).

Una veu de les que n'hi ha poques, unes lletres precioses, plenes de sensibilitat i tendresa. Compositor, fusiona jazz, jota, blues, espiritual negre... sense perdre mai l'ànima ni l'essència de la seva terra. A qui no ha posat la pell de gallina o bé no l'ha escoltat mai o alguna cosa falla...

Compromès amb la llengua, la cultura, la memòria històrica i les causes socials i humanitaries...

Com que no ens dediquem a la crítica musical, millor que ho escolteu valtros mateixos/es

Trobareu més vídeos al canal de youtube de Jesús Fusté: http://www.youtube.com/jesusfuste

Dels trenta anys