El jove que va gravar l'agressió racista al metro admet els fets i diu que va ser una 'criaturada'

L'únic major d'edat implicat nega que els missatges neonazis que penja a internet siguin racistes

Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'únic major d'edat implicat en l'agressió racista al metro de Barcelona del passat 28 de juny, i que va gravar els fets, ha declarat aquest dimarts al jutjat que investiga el cas que l'agressió. Segons ell,  el fet d'enregistrar i penjar el vídeo a internet va ser una 'criaturada'.

D'acord amb les fonts judicials, la versió de l'implicat és que el jove agredit d'origen mongol va increpar una dona que demanava diners al metro, cosa que va fer que el menor d'edat detingut la defensés. Va ser aleshores quan el mongol hauria increpat aquest menor d'edat i s'hauria originat l'agressió i l'enrenou posterior.

Aquest relat però, no coincideix amb el dels testimonis del vagó que van declarar a comissaria. D'acord amb les declaracions d'alguns d'ells, l'agressor va atacar sense motiu aparent el passatger mongol.


VÍDEO de l'agressió nazi al metro de Barcelona... por vilawebtv

Apologia del nazisme 

Al jove se li ha recordat que en els seus comptes a les xarxes socials hi ha nombrosos missatges i vídeos exaltant la violència i el nazisme, com lemes a favor de Hitler o de la raça blanca i en contra dels negres. Però segons ell, això no és racisme.


També ha explicat que feia uns sis anys que coneixia el menor agressor, però que no s'havien vist de feia molt temps. Es van retrobar i van quedar, ha dit. Així ha volgut negar que formessin un grup organitzat o amb intenció premeditada d'agredir ningú.




Aquest jove és l'únic major d'edat entre els implicats en l'agressió, la resta són menors. L'agressor directe del jove mongol haurà d'estar ingressat almenys fins al setembre en un centre de menors.

Els fets

Aquell dissabte 28 de juny a la nit, els tres implicats van pujar al metro a l'estació d'Universitat de la Línia 1. Dues parades més endavant, a Urquinaona, va pujar un jove de 25 anys, d'origen mongol i veí de Santa Coloma de Gramenet. Per causes encara no aclarides, entre les estacions de Sagrera i Fabra i Puig, el menor d'edat detingut es va encarar al jove asiàtic i després d'un breu intercanvi de paraules va començar a colpejar-lo amb les mans a la cara.

Això va provocar un cert enrenou al vagó, ja que diverses persones van intentar interposar-se en l'agressió. Ja a l'estació de Fabra i Puig un dels passatgers va fer fora del vagó la víctima, que va quedar asseguda a l'andana. Tot i així, va poder tornar a pujar al mateix comboi, mentre que l'agressor i dos dels seus acompanyants van baixar allà i van sortir de l'estació.

L'intercanvi de paraules i l'agressió dins del vagó van ser gravades per un telèfon mòbil d'un acompanyant de l'agressor, fins que la víctima va ser expulsada del vagó. Aquest acompanyant va pujar el vídeo a internet i a partir d'aleshores les xarxes socials se'n van fer ressò, arribant a concretar detalls de la identitat de l'agressor i del noi que va penjar el vídeo. Això i la denúncia de la víctima van permetre als Mossos d'Esquadra actuar amb rapidesa i detenir l'agressor menys de 48 hores després.

Notícia relacionada:

- Vídeo d'una nova agressió nazi al metro de Barcelona

- Qui són els nazis agressors del metro?

- Identifiquen el nazi agressor del metro i en publiquen les dades a Twitter

-.-

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa  

 

• L'acusació popular confia que serveixi per a posar fi a la impunitat feixista al País Valencià. 

• Entre els acusats, membres del Frente Antisistema, hi ha l'assassí confés de Guillem Agulló.

Vilaweb.Cat 15/07/2014

Ahir va començar a l'Audiència de València el judici de l'operació Panzer, a divuit membres del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc. Els acusats van insultar els fotògrafs i càmeres de televisió quan van accedir a la sala per a enregistrar-los. El fiscal demana quaranta-dos anys de presó per als acusats, entre els quals l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla.

L'acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància i més entitats i partits d'esquerres i nacionalistes del País Valencià, remarca que es tracta del procés més important a l'estat espanyol contra neonazis i confia que serveixi per a posar fi a la impunitat del feixisme.

Divendres, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, va remarcar la importància del judici per l'envergadura de l'organització i per la 'capacitat, potència estructural i doctrinal'. També es demanava per què aquest judici no es feia a l'Audiència espanyola, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista. Ibarra deia que confiava que el judici aclarís, entre més coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes decomissades i en quin punt se'n va trencar la custòdia judicial.

Sobre aquest aspecte, el secretari general d'Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l'acusació popular, va dir que tot i que moltes de les armes s'havien destruït, els jutjats en tenien informes i fotografies, i confiava que això no fos cap obstacle per a l'acusació. També alertava de l'augment dels delictes d'odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l'estat espanyol. Deia que l'any passat hi havia hagut quatre-centes agressions d'aquesta mena, tot i que deixava clar que no n'hi havia xifres oficials. Hi va haver, això sí, un centenar de denúncies.

Gisbert remarcava que havia baixat el nombre d'agressions a béns immobles (seus d'organitzacions) i havia augmentat el d'agressions verbals i físiques a persones. Els delictes són a ple dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo. Els autors de les agressions fins i tot arriben a enregistrar-les i distribuir-les per les xarxes socials.

També posava en relleu la creixent alarma social: 'Des de la transició, al País Valencià la violència feixista gaudeix d'impunitat, que constatem que és la causa primera de l'augment: la impunitat anima els violents.' Els membres de l'acusació popular --deia Gisbert-- es neguen a acceptar que aquests delictes siguin normals. I denuncien la passivitat amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol. La plataforma demana una reunió amb el delegat del govern espanyol per parlar-ne.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

-.-

Judici a la banda neonazi més perillosa d'Espanya

 

Entrenador TR-90 utilitzat en la formació dels llançagranades C-90.
Confiscat durant de la 'Operació Pànzer' el 2005. Ha estat destruït

Público.es 13/07/2014 

Totes les armes de l'arsenal incautat als membres de l'organització neonazi FAS en 2005 ha estat destruït a instàncies de la Guàrdia Civil. Procedien de l'Exèrcit. Aquest dilluns anaven a ser exhibides a la vista oral contra els 18 acusats, entre ells dos militars. El judici de la 'Operació Pànzer' se celebra a València. La destrucció va ser aprovada pel TSJCV. Llegir més.. clica AQUÍ

Més..

16/07/2014 El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya 

-.-

Anglada defensa al candidat de PxC a Reus imputat per un delicte de racisme

Josep Anglada: «Cap associació islamista no ens taparà la boca»

Josep Anglada i Albert Tafalla

 Nació Digital, 09/11/2013

El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada ha sortit al pas per donar el seu suport a Albert Tafalla, el candidat de PxC a Reus en les últimes eleccions, que ha estat imputat després que l’associació Watani Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo de Reus el denunciés per una campanya electoral «racista» . Anglada s’ha referit a aquesta denúncia com un «nou intent de censura i de persecució política per part de l'advocat musulmà Hilal Taku», president de l'associació Watani, i confia que aquesta denúncia serà un nou «fracàs, com ja ho va ser quan la Generalitat va presentar una denúncia contra PxC per aquest mateix motiu, i va quedar arxivada pel jutge».

Anglada ha aprofitat per criticar, d’una banda, l’associació islàmica i «la progressiva interferència dels islamistes en la nostra societat:no només no s'adapten sinó que a més pretenen que les nostres lleis s'ajustin als seus desitjos i capricis», explica. De l’altra, ha carregat contra el que qualifica de «partits de la casta», els quals «estan contínuament citats als tribunals per aclarir les seves permanents estafes, finançaments il·legals i robatori de diners públics», mentre que PxC, a parer seu, està citada als tribunals «per defensar els de casa».

Albert Tafalla

-.-

Asegura que 'ninguna asociación islámica nos tapará la boca'

Diari de Tarragona 11/11/2013

, Josep Anglada, líder de
Plataforma per Catalunya

El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha defendido públicamente al candidato de este partido en Reus durante las últimas elecciones municipales, Albert Tafalla, quien ha sido imputado por el Juzgado de Instrucción número 3 de Reus por una campaña electoral de corte presuntamente racista. Tafalla fue denunciado por el abogado Hilal Tarkou, presidente de la asociación Watani Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo, por un supuesto delito de racismo e incitación al odio, a consecuencia de la propaganda electoral utilizada por PxC en las municipales.

Anglada ha manifestado «todo mi apoyo a Albert Tafalla, nuestro valiente candidato en Reus. Es un orgullo que las denuncias que se presentan contra nosotros sea por defienden a a gente de casa, mientras todos los partidos de la casta están continuamente citados en los tribunales para aclarar sus permanentes estafas, financiaciones ilegales y robo de dinero público».

Sobre la denuncia, Anglada asegura que «es un nuevo intento de censura y de persecución política por parte del abogado musulmán Hilal Tarkou. Pero será un nuevo fracaso, como ya lo fue cuando la Generalitat presentó un denuncia contra Plataforma per Catalunya por ese mismo motivo, y quedó archivada por el juez».

Para el líder de PxC «en el fondo, esta actitud por parte de Tarkou indica algo que extremadamente peligroso, la progresiva interferencia de los islamistas en nuestra sociedad. No sólo no se adaptan sino que además pretenden que nuestras leyes se ajusten a sus deseos y caprichos. Con nosotros están muy equivocados. Estamos aquí para defender a los catalanes de esta invasión demográfica e ideológica que es el islamismo. Nadie nos va a callar, y mucho menos Tarkou».

Informació relacionada:

Vic, 08/11/2013; Josep Anglada: "Tot el meu suport a Albert Tafalla, el nostre valent candidat a Reus"

Nació Digital, 09/11/2013; Josep Anglada: «Cap associació islamista no ens taparà la boca»

Nació Digital, 08/11/2013; Imputen el cap de PxC a Reus per una «campanya racista»
.

Nació Digital, 09/04/2013; El jutge no veu cap delicte en anomenar «racistes» i «feixistes» a PxC

Nació Digital, 09/04/2013; Així es «retraten» les joventuts de Plataforma per Catalunya

-.-

Mas, Trias i Rajoy, denunciats pel Moviment Cívic 12-O

Per no haver convocat actes per la diada de la Hispanitat

Vilaweb 30/09/2013

El Moviment Cívic 12-O, l'entitat que va convocar i anul·lar posteriorment una contramanifestació anti-independentista a la Sagrada Família la passada diada, ha presentat una denúncia davant la fiscalia contra el president de la Generalitat, Artur Mas, el batlle de Barcelona, Xavier Trias, i el president espanyol, Mariano Rajoy. L'associació considera que, com a màxims responsables de les institucions de Catalunya i Espanya, podrien haver comés un delicte de 'prevaricació i d'incompliment de la llei' en no haver convocat actes civils de commemoració del 12 d'octubre com a 'dia nacional espanyol'.

L'assemblea d'afiliats del Moviment Cívic 12-O va acordar dissabte portar Mas, Trias i Rajoy a la Fiscalia Superior de Catalunya pel que ells consideren que és un incompliment legal greu. Segons l'entitat, aquest dilluns al matí han presentat la denúncia per presumpta prevaricació i 'altres possibles incompliments de la llei'.

Els dirigents de l'associació asseguren que a la Llei 18/1987 sobre 'la festa nacional espanyola' es diu, en l'exposició de motius, que cal 'una data d'adequada solemnitat', el fitxa el 12 d'octubre pel que 'simbolitza', i es proclama que serà 'la Festa Nacional a tots els efectes'. Això, segons l'entitat, xoca amb el fet que ni l'Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat, ni el govern espanyol hagin convocat 'actes institucionals civils i populars per a la celebració solemne que la llei exigeix'. És en base a això que el Moviment Cívic 12-O interpreta que s'està incomplint la norma i que podrien incórrer en 'altres delictes del Copi Penal'.

L'entitat també ha recordat que participaran en la concentració que s'ha convocat per reclamar la unitat d'Espanya a la plaça de Catalunya el proper 12 d'octubre i que celebraran una marxa unes hores abans que acabarà, precisament, en aquest indret de Barcelona. '

12-O Día de la Raza
(La España en Marcha) Vindran a Barcelona el 12 d'octubre

 -.-

El burca i l’estigmatització dels musulmans

Pau Fabregat Bernal / Vents de dignitat

El burca i el nicab tornen a ser objecte de polèmica en la societat catalana arrel de l’anunci fet pel Govern de la Generalitat d’aprovar una llei que pretén prohibir el seu ús, no només en espais públics com ja han fet diversos ajuntaments catalans, sinó també en la via pública.

Segons el Conseller d’Interior Felip Puig, aquesta llei obeeix a raons de “seguretat ciutadana” ja que afirma “aborda els efectes per a la seguretat pública de l’ocultació de la identitat personal”.

No s’han fet esperar les reaccions crítiques de col·lectius i entitats islàmiques, així com d’estudiosos/es en la matèria, com és el cas de l’escriptora i professora de la UAM, Ángeles Ramírez que argumenta “la prohibició serveix a les administracions per demostrar a la resta de la societat que les dones son subjectes governables, i que l’Estat està controlant als musulmans” també explica la diversitat de motius pels quals algunes dones musulmanes utilitzen el vel integral, ja que no es pot generalitzar que sempre s’utilitza el burca o nicab per imposició de l’home, sinó també per qüestions culturals i d’estatus social.

Arguments de la Generalitat

Segons la Generalitat la llei que s’està gestant obeeix a la raó de que l’utilització del vel integral es pot fer servir per a amagar la identitat de la persona a la vegada que possibles artefactes perillosos, descuidant que qualsevol persona por ocultar la seva identitat i dur objectes perillosos sense la necessitat de vestir un burca o nicab.

L‘alliberament de la dona front al suposat masclisme musulmà, és una altra de les raons més potents que abanderen des del Govern per a tirar endavant l’esmentada llei. No obstant cal tenir en compte que, com ja s’ha dit abans, l’utilització del burca no només respon a criteris d’imposició per part de l’home i que s’ha d’anar amb peus de plom al jutjar desde la nostra perspectiva occidental i etnocentrista la pressuposada submissió de la dona musulmana, ja que a casa nostra encara queda molt per fer en aquest àmbit.

Possibles conseqüències

La prohibició del vel integral als espais públics de Catalunya es posada en dubte per alguns sectors de la societat degut a que podria desencadenar una serie de conseqüències contraproduents tant en la població musulmana resident a Catalunya com en la mateixa societat catalana. Si de veritat aquestes dones estan coaccionades pels seus homes a dur el burca o nicab cap la possibilitat de que ja ni tan sols surtin al carrer i es cree més marginació cap a la figura de la dona musulmana incrementant així el problema.

També s’ha de tenir en compte el context actual que viu Catalunya, d’immigració i auge de l’extrema dreta racista, la qual aprofitaria la prohibició del vel integral per reafirmar-se en les seves postures feixistes i estigmatitzar, ara ja amb marc polític que els empare, la cultura musulmana i el món islàmic incrementant així la xenofòbia front a aquestes dones que “vulnerarien la llei”.

Crítiques a la pena de mort als EUA després de l'execució de Troy Davis

Ha estat executat aquesta matinada malgrat un ajornament de quatre hores · Hi havia molts dubtes sobre la seva culpabilitat

Font: Vilaweb 22/09/2011

Els grups de defensa dels drets humans han criticat l'execució aquesta matinada passada de Troy Davis. La Unió Americana per a les Llibertats Civils l'ha qualificada d'abusiva i inconstitucional i ha recordat 'la injustícia sistemàtica que caracteritza el nostre sistema de pena de mort'. El portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, hi incideix: 'Amb les xifres a la mà, la pena de mort és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

'Als EUA s'executen innocents'

El portaveu d'Amnistia Internacional recorda, en declaracions a VilaWeb, els dubtes de culpabilitat que hi ha hagut en el cas Davis: set dels nou testimonis es van retractar i van denunciar coaccions. 'Són massa dubtes, i era justament això que invocàvem per a frenar l'execució', lamenta, i recorda que la Junta d'apel·lacions de Geòrgia va anul·lar l'any 2007 la condemna a port justament per la quantitat de dubtes: 'Què ha passat perquè ara hagi decidit executar Troy Davis? S'han esvaït els dubtes? Aquestes contradiccions demostren que el sistema judicial dels EUA, sobretot en qüestions de pena de mort, no funciona, que té greus imperfeccions'.

En aquests vint anys que Davis ha romàs al corredor de la mort, noranta presos han estat finalment alliberats després de demostrar-se'n la innocència. 'Davant d'aquesta xifra, podem afirmar que als EUA s'executen persones innocents', declara Dani Vilaró: 'El sistema judicial nord-americà permet l'error, i quan es tracta de pena de mort, l'error és irrevocable. No hi ha marxa enrere'.

Un altre aspecte, que no és casual, d'aquest cas és que Troy Davis fos negre. 'Amb les xifres a la mà, diu Vilaró, la pena de mort als EUA és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

Amb tot, el portaveu d'Amnistia Internacional recorda que des que es va restablir la pena de mort l'any 1976, s'han fet avenços cap a l'abolició: 'És una feina lenta i persistent, però hi ha una tendència cap a l'abolició. La percepció de la societat nord-americana ha anat canviant. Li preocupa no tant el debat moral sobre l'aplicació o no de la pena de mort sinó la possibilitat d'executar algú que és innocent. Es va avançant. Lentament. Però s'avança'.

Matinada cruel a Georgia

Pocs minuts abans de la una de la matinada (hora catalana), moment previst de l'execució de Troy Davis, han comunicat que s'ajornava. La intensa campanya internacional de defensa semblava que havia aconseguit l'objectiu, i que el cas era assumit a darrera hora per alguns jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units. Però, poc després de les cinc de la matinada, l'execució s'ha dut a terme. En una matinada cruel, doncs, Davis ha mort quatre hores i vuit minuts més tard, bo i proclamant per última vegada que era innocent.

L'estat de Geòrgia va complir així la pena contra Troy Davis, acusat d'haver assassinat el policia de Savannah Mark MacPhail. I això malgrat que les proves de la condemna, el judici es va fer el 1991, han estat posades en dubte, especialment perquè alguns testimonis han reconegut que no havien vist res i que la policia els havia pressionats a declarar.

Poc abans de ser executat, Davis ha dit als familiars de Mark McPhail i els ha dit que s'equivocaven d'home. 'No vaig matar el seu fill, pare i germà. Només puc demanar és que revisin a fons el cas per a poder veure finalment la veritat'.

Manca de proves

Concretament de les nou persones que inicialment havien acusat Davis de matar el policia Mark MacPhail el 1991 set se n'han desdit. La majoria d'ells han denunciat que van ser pressionats per la policia i que se'ls va amenaçar si no acusaven Davis. Els dos que no se n'han desdit són una persona que no vol parlar del cas des de fa vint anys i Sylvester Coles. Coles és la persona que primer va acusar Davis però ara diversos testimonis coincideixen a dir que va ser ell i no Davis qui va matar el policia.

En cap moment la policia ha trobat evidències físiques o restes d'ADN que puguin incriminar Davis mentre que a casa de Coles s'hi va trobar una pistola del mateix tipus que la que es va usar per a assassinar MacPhail.

Els dubtes sobre el procés han generat una gran campanya de suport a Davis, amb la participació entre altres de Desmond Tutu, Jimmy Carter, Joan Baez, Harry Belafonte i alguns defensors més dels drets humans. El ressò que té a internet la campanya (etiquetes #TroyDavis i #toomuchdoubt) és considerable.

El cas Davis pot marcar un tomb pel que fa a la pena de mort als Estats Units. Ahir a Texas va ser assassinat també un home acusat de diversos homicidis i militant d'extrema dreta, sense grans protestes ja que el seu cas judicialment era provat. Però la possibilitat d'un error judicial en el cas de Davis ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si l'estat pot executar una persona i diversos països, particulament europeus i americans, no han dubtat en atacar el sistema judicial americà per seguir permetent en alguns estats la pena de mort.

El president Obama es va limitar a dir a través del seu portaveu de premsa que no considerava apropiat pronunciar-se sobre una condemna individual per no interferir en el sistema judicial o ens poders dels estats membres de la unió.

Als Estats Units la pena de mort ha estat abolida en setze dels cinquanta estats però en la majoria fa molts anys que no s'hi fa cap execució. L'any 2010 el nombre d'execucions va ser de 44 i l'any abans de 37, el nombre més baix en dècades.

Matthew Tree: 'L'extrema dreta juga amb foc i la gent s'adonarà dels monstres que crea'

Laura Ruiz i Trullols / Bloc Informatiu / Vilaweb.cat

Els discursos d'aquests partits acaben fent estralls, com els de Noruega, i la gent deixa de confiar-hi

L'escriptor Matthew Tree, que va néixer a Londres el 1958 i que fa més de vint-i-cinc anys que resideix a Catalunya, sempre s'ha interessat per la riquesa resultant de la barreja entre cultures. En un llibre seu, 'Negre de merda', reflexiona sobre què és el racisme, d'on ve i per què existeix. Quan el va presentar, va dir que li agradaria que fos un vaccí contra els vestigis de racisme que portem a dins. Tree és optimista: creu que el racisme es troba en declivi, que la gent va adonant-se a poc a poc dels estralls a què porta el discurs de l'extrema dreta i deixa de donar-li suport.

La major part de les informacions de l'atemptat de Noruega l'atribuïen a al-Qaida…
Sí! Hi ha molta confusió. Al-Qaida no és un moviment, és una mena d'associació poc coordinada de grups que creuen en una cosa que es diu islamisme i que volen que regeixi la vida política. És un corrent molt minoritari dins el món musulmà, però s'ha convertit en la gran amenaça, a ulls dels mitjans de comunicació occidentals i, per tant, de la societat. Quan hi ha violència, de seguida s'associa amb aquest islamisme.

Per què?
És curiós, un amic meu noruec, amb tres coneguts que van morir en aquells atemptats, viu a prop de la zona de l'atemptat d'Oslo. I ell diu que va passar com en l'11-M de Madrid, però al revés: la consigna de la dreta espanyola va ser ETA, ETA, ETA, però va resultar que havia estat al-Qaida; en canvi, a Noruega, de tan condicionats pels missatges sobre al-Qaida, de seguida van atribuir els atemptats a al-Qaida. A l'estat espanyol ens han bombardejat vint anys amb propaganda contra ETA, i allà contra al-Qaida.

Com és que, a la societat occidental, li costa tant de reconèixer que és racista, quan casos com aquest palesen que ho és?
Perquè el racisme cada dia és més mal vist. El procés va començar arran de la Segona Guerra Mundial i del moviment de drets civils dels EUA. El discurs racista dels orígens, de la superioritat d'una raça, és anacrònic. Ara hi ha una cosa que anomeno 'criptoracisme': grups d'extrema dreta que tenen capacitat d'influència sobre la societat i que basen el seu discurs en les diferències culturals negatives. Han convertit la religió de certes persones de pell fosca en una mena de substitut del racisme. Ja no diuen que els moros són inferiors pel color de la pell, sinó que tenen les mateixes característiques negatives perquè creuen en l'islam.

Hi ha una mena de fòbia a l'islam?
Sí, tot i que a mi no m'agrada parlar d'islamofòbia, perquè jo també tinc fòbia a totes les religions! De fet, l'islamofòbia no és res més que el racisme que s'amaga darrere un moviment pretesament antimusulmà.

L'extrema dreta creix, però ningú es reconeix racista...
És que l'extrema dreta mateix nega que ho sigui! Els sentiments no han desaparegut, solament s'han transformat. L'odi a la gent que no té un fenotip europeu s'ha transformat en odi a la seva religió. Un cas semblant és el dels jueus: abans del segle XVIII, els jueus eren odiats per motius religiosos i supersticiosos; però amb l'arribada de la Il·lustració, van continuar essent odiats per raons pseudocientífiques.

Potser és que les societats necessiten enemics...?
No, cada vegada hi ha menys odi a la gent de fenotips diferents perquè el racisme va clarament a la baixa. El 'criptoracisme' és l'últim intent de reconstruir-lo. Quan vaig a Londres, on aquest procés fa molt que dura, la cosa més normal del món és de trobar-hi parelles de fenotips i religions diferents. Les noves generacions cada vegada rebutgen més el racisme clàssic.

Com es pot eradicar aquest últim vestigi?
Explicant els fets, per comptes de fer insinuacions. Si mirem els últims atemptats d'Europa, veurem que n'hi ha molts més de fets per europeus que no pas per grups islamistes. Si donem les dades reals de quants musulmans segueixen la religió, veurem que no són tants. Cal desfer tabús i explicar la realitat.

Cal més cultura?
Sí, hi ha ignorància. Hi ha molta gent que no sap que l'islamisme deriva del cristianisme i del judaisme. Són les tres religions amb més lligams del planeta.

Si el racisme decau, per què puja l'extrema dreta?
Crec que és una pujada relativa. No hi ha cap país d'Europa governat per l'extrema dreta, tret de Polònia. El secret de l'èxit és que diuen que són realistes, que diuen allò que la gent pensa i que els polítics convencionals no volen dir. I hi ha molta gent a qui agrada aquest discurs. Com que encobreixen les seves idees reals, la gent els accepta. Ara, tan bon punt surten de l'amagatall i produeixen algun monstre com el de Noruega, la gent, de cop i volta, se'n vol allunyar. Pensa: 'Ui, ui, ui, això no ho volíem pas!'

La societat és poc conscient de l'abast que pot tenir aquest discurs?
Diria que sí. Els partits d'extrema dreta juguen amb foc, juguen a distingir grups d'éssers humans que en realitat són iguals. Un cop es veu realment en què creuen i es fa evident que tot plegat únicament pot conduir a la violència, molta gent comença a tenir por i els retira la confiança.

Si aquest discurs solament mena a la violència, s'haurien de prohibir els partits que el sostenen?
No sóc partidari de la prohibició. Ara, quan a les darreres eleccions Plataforma per Catalunya va fer eslògans que incitaven a l'odi, això sí que caldria prohibir-ho. No s'ha de prohibir Plataforma per Catalunya, però sí aquesta mena d'eslògans.

Però la línia és molt fina, qui l'hauria de traçar?
La justícia hauria de vigilar tot això. És una qüestió de legalitat.

.:.

Dossier sobre l'extrema dreta noruega.

Hva skjer i Norge. Apunt al bloc Badalona - Trondheim sobre els atemptats de Noruega, escrit l'endemà de la matança (24.07.11).

L'extrema dreta, més present que mai en les eleccions. Anàlisi de la nostra extrema dreta, feta arran de les eleccions del mes de maig (19.05.2011).

Xerrada a Reus el 28 d’abril sobre "Immigració i crisi econòmica", a càrrec d’Arcadi Oliveres

Xerrada sobre "Immigració i crisi econòmica" a càrrec d’Arcadi Oliveres, activista social, president de Justícia i Pau i professor d’economia de la UAB.

Dijous 28 d’abril, 20 h. Sala d’actes Germandat Sant Isidre i Santa Llúcia, Raval Robuster 34, Reus.

Un acte per desmuntar tòpics sobre la relació entre immigració i crisi econòmica, analitzar realitats com la de la immigració i el sistema econòmic neoliberal, ajudar-nos a aclarir conceptes i aportar reflexions crítiques sobre la realitat que estem vivint.

Un acte dins la campanya per demanar que els partits polítics no facin demagògia ni populisme amb la immigració i contra l’entrada de partits feixistes a l’ajuntament.

L'entrevista: Arcadi Oliveres . TarragonaTV

Organitza: A Reus primer les persones

www.facebook.com/home.php?sk=group_208801769145805

Unitat contra el feixisme i el racisme

www.unitatcontraelfeixisme.org

Per entrar en matèria, podeu veure aquests vídeos amb fragments d’una xerrada de l’Arcadi Oliveres:

El origen de las migraciones modernas 1/2

www.youtube.com/watch?v=VlelJa79Juo

El origen de las migraciones modernas 2/2
www.youtube.com/watch?v=_TR8dMPBl98

"La Culpa La Tenen Els Racistes" (SOS Racisme França)

Aquesta particular publicitat francesa contra el racisme ens fa reflexionar sobre les frases i argumentacions que els racistes utilitzen per a discriminar al diferent. El vídeo ha estat realitzat per SOS RACISME i mirant-lo un no pot deixar de fer la reflexió que tal vegada oblidem que som l'altre de l'altre o com deia Alberto Cortez "els altres dels altres".

"La diversitat passa per la diversitat dels punts de vista possibles: des del punt de vista del Sud, l'estiu del Nord és hivern. I des del punt de vista d'un cuc, un plat de fideus és una orgia; on els hindús veuen una vaca sagrada, uns altres veuen una gran hamburguesa. Des del punt de vista de Hipócrates, Galeno, Maimónides i Paracelso, existia una malaltia anomenada indigestió, però no existia una malaltia anomenada fam. Des del punt de vista del mussol, de la ratapinyada, del bohemi i del lladre, el crepuscle és l'hora de l'esmorzar. La pluja és una maledicció per al turista i una benedicció per al camperol. Des del punt de vista del nadiu, és el turista el pintoresc. Des del punt de vista dels indis de les illes del Carib, Cristòfol Colón, amb el seu barret de plomes i la seva capa de vellut vermella, era un papagai de dimensions mai vistes… " [Eduardo Galeano]

Font: campusreus.org noticies

Partit Popular: La xenofòbia al servei de la campanya política

LA XENOFÒBIA AL SERVEI DE LA CAMPANYA POLÍTICA

Un cop més, dirigents del Partit Popular de Catalunya són noticia per centrar el seu discurs electoralista xenòfob en un sector de la població vulnerable de discriminació i prejudicis, sense miraments de les greus conseqüències dels seus actes, pensant només en un grapat de vots.

La visita de l’eurodiputada del partit del president del govern francès, UPM, a la ciutat de Badalona no és més que una estratègia política de les que ja ens té acostumats el PPC, especialment el dirigent del partit a Badalona, el Sr. Garcia Albiol.

És una provocació per les agrupacions ciutadanes que realment treballen dia a dia al territori per fomentar la convivència entre els veïns i veïnes i atenent les necessitats que en puguin sorgir. Aquest acte, que no pot tenir conseqüències beneficioses per ningú, creiem que només contribueix a instigar l’odi i el racisme cap als veïns i veïnes gitano-romanesos, que reben els atacs d’en García Albiol des de fa anys.

Intentar treure rèdit electoral del descontent social fomentant pors i prejudicis, tot utilitzant argument demagògics és ja part de la seva política de partit. Tant en García Albiol a Badalona com en Fernández Díaz a Barcelona, han utilitzat l’agressiva i denunciable política del govern francès de deportar els gitanos-romanesos, per crear alarma social i jugar amb les pors de la ciutadania.

Considerem especialment greu que aquestes accions rebin el recolzament no només de la presidenta del PP a Catalunya, la Sra. Sánchez Camacho, sinó també del president estatal, el Sr. Rajoy. I exigim al partit que rectifiqui en la seva política d’instigació a l’odi. No es pot crear un problema afegit als que es repeteixen seguidament en determinats barris; en el seu lloc haurien de treballar per la cohesió social.

Un cop més, des de la FAGIC i SOS Racisme-Catalunya volem exigir als partits polítics responsabilitat en els seus actes i els seus discursos. Instigar l’odi entre veïns i veïnes, treballadors i treballadores, només per aconseguir vots, té com a conseqüència la fractura social, l’augment de racisme i de violència als nostres veïnats. I alertem de l’augment d’aquest discurs així com s’apropa el període electoral.

Demanem als agents socials, entitats, associacions i ciutadans i ciutadanes, que continuem sumant esforços per garantir la convivència i la cohesió social. I recordem que des de les nostres entitats continuarem actuant contra qualsevol proposta política o acció que encengui els focs del racisme a la nostra societat, i que aposi en perill l’estabilitat social als municipis de Catalunya.

I a diferència dels dirigents europeus, SÍ creiem que les accions que demonitzen un sector de la població degut a la seva ètnia, cultura, religió o color de pell segueixen la línia dels lamentables fets de l’Holocaust i que estem segurs que cap ciutadà d’un estat democràtic voldria que es repetissin.

17 de setembre del 2010, Barcelona

Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya - FAGIC
SOS Racisme-Catalunya

(In)humans: 3 notícies sobre explotació, violació i maltractament

Per: CiJ / Canal Solidari

La imatge és de Bogdan Danescu/Mediafax

Foto: Una dona romanesa gitana crida contra uns agents de policia quan intenten retenir-la, fora de Craiova, al sud de Romania, durant la demolició de les construccions il·legals habitades per uns 200 gitanos.

72 migrants assassinats prop de la frontera amb els EUA, centenars de persones d‘ètnia gitana expulsades de França, desenes de brasilers obligats a prostituir-se a Espanya… tres històries que parlen de persones que obtenen beneficis econòmics a costa de l’anul·lació de la dignitat d’altres.

Els últims dies d’agost ens han deixat diverses notícies esgarrifoses. Al nord de Mèxic, els cossos de 72 persones (54 homes i 18 dones) van ser trobades per l’exèrcit mexicà prop de la frontera amb els EUA.

Tots eren migrants procedents del Brasil, Hondures, Equador i El Salvador que buscaven assolir el pas fronterer per provar fortuna als EUA. Van ser assassinats per una banda de Los Zetas, segons sembla, per negar-se a convertir-se en sicaris. Aquest episodi posa en relleu una cosa que Amnistia Internacional porta molt de temps denunciant: la desprotecció total i l’abús, violacions, pallisses, segrestos, detencions i extorsions als quals els migrants llatins es veuen sotmesos al seu pas per Mèxic, on les bandes del narcotràfic han trobat en els migrants un objectiu fàcil i constant. Segons un informe de la Comissió Nacional de Drets Humans, només entre setembre de 2008 a febrer de 2009, van ser segrestats 9.758 migrants, prop de 1.600 per mes.

Ja a Europa, a França, el Govern Sarkozy ens ha deixat també una inesborrable fotografia del miler de persones d’ètnia gitana que han estat expulsades a Romania. Temorosa Europa de l’increment en els últims anys de l’extrema dreta encapçalada per Le Pen, ara resulta que s’ha infiltrat en el mateix si de l’Executiu francès. El discurs de l’odi i la por que Sarkozy i el seu cercle més estret gestionen des de fa temps, ha tingut algunes reaccions. Alguns sectors del mateix Govern i els sectors d’esquerra francesos han denunciat la deriva xenòfoba empresa amb la decisió, la Comissió Europea està avaluant la possibilitat d’emprendre accions i, a Romania, líders gitanos han exhortat a emprendre un boicot contra els productes francesos. A principis d’agost, 190 adults i 49 nens immigrats van ser també desallotjats a la força per la policia francesa dels seus apartaments en un barri de París, en unes imatges també inesborrables.

Finalment, a Espanya, recentment ha estat desarticulada una xarxa de prostitució masculina que explotava a 80 brasilers, els quals havien estat enganyats amb el reclam d’obtenir a l’arribar un treball de model o de ballarí. Vivien amuntegats en petits pisos i eren obligats a exercir jornades de treball interminables i a consumir estupefaents i pastilles per mantenir el ritme de trobades sexuals. Aquesta és la primera xarxa de prostitució masculina que s’ha desarticulat a Espanya. En els darrers anys, però, han estat nombroses les notícies relatant l’existència de xarxes de prostitució, en aquest cas, femenines, que exploten de manera sistemàtica a dones que són enganyades amb algun fals reclam i que són obligades a prostituir-se.

Les tres notícies parlen de l’explotació, violació i maltractament d’uns éssers humans contra els altres, de persones que obtenen beneficis econòmics a costa de la humiliació d’altres, de l’anul lació absoluta de la seva dignitat. Les tres històries deixen vides que no existeixen, que han estat negades perquè altres visquin per sobre de les seves possibilitats: uns, enriquint-se; altres, dibuixant una ideologia i un model de societat en la qual molts no hi caben; alguns, aprofitant-se d’una realitat que lluny de ser aliena, els converteix en còmplices, legitimant com a usuaris la prostitució, per exemple. És el món ‘Patas arriba’ de què parla Eduardo Galeano, en el qual l’humà i el inhumà es barregen amb massa facilitat.

Escrit per Óscar Mateos, cap de l‘àrea social de Cristianisme i Justícia.

Informació relacionada:

• Masacre de migrants a Tamaulipas
• Migrants a Mèxic: víctimes invisibles

5 claus per entendre el fenomen de les pasteres i 5 claus per actuar

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 19/04/10

Per què mentre centenars de persones moren intentant arribar a Europa, els nostres governs només inverteixen en reforçar fronteres? Carlos Arce, co-coordinador de l‘Àrea d’Immigració de l’ Associació Pro-Drets Humans d’Andalusia ens dóna 5 claus per entendre el fenomen i 5 claus per actuar.

El passat 11 d’abril catorze algerians van partir d’Oran amb l’objectiu de començar una nova vida a Europa. La impossibilitat de migrar per vies legals els va obligar a embarcar en una llanxa rígida que, després de dos dies de viatge, va naufragar a 33 quilòmetres de la costa d’Almeria. Només tres tripulants van ser rescatats amb vida. Als altres onze se’ls dóna per desapareguts.

El mar Mediterrani s’ha convertit en una gran fossa comuna. Com l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) recull en el seu informe Frontera Sud 2009, tot i que el nombre de persones mortes a les aigües espanyoles ha disminuït l‘últim any, no podem oblidar que centenars moren cada any intentant arribar a les nostres costes. Moltes més perden la vida a les aigües magribines o africanes o als seus deserts, a més dels seus drets fonamentals, reiteradament violats al llarg de tota la seva peregrinació migratòria.

5 claus per entendre el fenomen de les pasteres, segons Carlos Arce:

1) “Efecte expulsió”: La situació social, política, econòmica, ambiental i de Drets Humans dels països d’origen.
Quan es parla de la immigració africana per vies irregulars se sol al·ludir com a causa d’un suposat “efecte crida” que constituirien les presumptament “fràgils” polítiques migratòries i de control de fronteres d’Europa en general i Espanya en particular.

Per contra, el que existeix és un “efecte expulsió” determinat per la manca d’unes condicions de vida mínimament respectuoses amb la dignitat humana als països d’origen de les persones immigrants africanes que utilitzen via irregulars d’entrada a Espanya i Europa. N’hi ha prou amb una mirada a les dades relacionades amb els països del Magrib, del Sahel i de l‘Àfrica Subsahariana als Informes de Desenvolupament Humà del PNUD per tenir una constatació objectiva de l’esmentat “efecte expulsió”.

2) L’Estret, la frontera més desigual del món.
Tenint com a base els mateixos Informes de Desenvolupament Humà del PNUD, es pot afirmar que els 14 km. de l’Estret de Gibraltar que separen Europa i Àfrica constitueixen la frontera més desequilibrada del món.

L’abisme de reconeixement de drets fonamentals i respecte a la dignitat humana, unit a la proximitat geogràfica, explica que les persones africanes mirin a Europa com a principal via d’accés cap a una vida millor.

3) L’ “externalització” de fronteres d’Espanya i la Unió Europea: font de violacions de Drets Humans.
Des de fa anys la Unió Europea i Espanya han portat una política sistemàtica de “externalització” de les seves fronteres, consistent en deixar la responsabilitat del control dels fluxos migratoris a països fronterers amb la Unió a canvi d’acords que els afavoreixen en altres àmbits (econòmic , militar …). El fet que la majoria d’aquests Estats (Marroc, Algèria, Líbia o Mauritània, per exemple) tinguin, dit amb generositat, una trajectòria més que dubtosa en el respecte dels Drets Humans, ha generat una multitud de situacions de violació de drets fonamentals de les persones immigrants en trànsit cap a Europa als seus territoris. Aquestes violacions, reiteradament denunciades per col·lectius socials europeus i africans, han comptat amb la indiferència, quan no l’aquiescència, de la Unió Europea i els seus estats membres. Pots trobar informació actualitzada al respecte a l’informe de l’ APDHA Drets Humans a la Frontera Sud 2009.

També de gran interès i actualitat l’informe de Metges Sense Fronteres Violència sexual i Migració, sobre la realitat de les dones immigrants subsaharianes en trànsit cap a Europa al Marroc.

4) Situació als països d’acollida: L’exclusió de la ciutadania de les persones immigrants.
El no reconeixement de les persones immigrants com a ciutadanes plenes en les societats europees d’acollida els suposa una situació de gran vulnerabilitat. En no tenir possibilitat de prendre part en la vida política de la comunitat a la qual pertanyen, no tenen capacitat de reacció davant la constant retallada dels seus drets fonamentals que estan suposant les últimes reformes legislatives que en matèria migratòria s’han dut a terme nivell europeu i espanyol.

En aquesta línia s’emmarca la “recent reforma de la Llei d’Estrangeria a Espanya, operada per la LO 2 / 2009 i també la coneguda com a Directiva de Retorn, aprovada en l‘àmbit de la Unió durant l’any 2008.

A més de la citada retallada de drets fonamentals, l’actual marc normatiu configura una situació on la immigració per vies regulars, l’objectiu que suposadament busquen la legislació d’estrangeria de la Unió i d’Espanya, es converteixi en una quimera ratllant la impossibilitat.

5) La vigent crisi social i econòmica global: Agreuja l’ “efecte expulsió” i pot adobar el terreny per al racisme i la xenofòbia als països d’acollida.
Com va reconèixer el propi Ministre de l’Interior, Sr. Pérez Rubalcaba, la crisi econòmica global no suposa un debilitament del descrit “efecte expulsió”, sinó que en tot cas suposa un reforç del mateix, ja que les malmeses economies africanes estan patint amb especial virulència els efectes de la crisi i no disposen dels recursos socials dels països del Nord per pal·liar-los.

Aquests dos articles de La Región i El Economista són especialment aclaridors.

Per tant, el tan celebrat pel Ministeri de l’Interior espanyol descens d’arribada de pasteres a les costes espanyoles durant 2009 té molt més a veure amb l’aprofundiment en la política de “externalització” de fronteres descrita i l’increment de mitjans polítics , tecnològics i militars en el control de fronteres (Pla Àfrica, SIVE, o FRONTEX, per exemple) que la crisi faci d’Espanya un destí migratori menys atractiu.

El que sí que està facilitant la crisi és que circulin determinats missatges polítics i mediàtics que poden tenir preocupants conseqüències de foment del racisme o la xenofòbia.

5 claus per actuar davant del fenomen de les pasteres, segons Carlos Arce:

1) Informa’t. Coneix la realitat dels països d’origen de les persones migrants, de les polítiques de fronteres i de la situació de les persones immigrants a través de fonts independents. Les pàgines webs dels col·lectius de la societat civil implicats amb aquestes situacions i els canals informatius socials i alternatius són una bona eina per fer-ho.

Fins i tot en els teus moments de lleure, a través de la literatura i el cinema, et pots apropar al fenomen migratori. Dues pel·lícules recomanables: “14 quilòmetres”. Espanya. 2007. Director: Gerardo Olivares i “En un món lliure”. Gran Bretanya. 2007. Director: Ken Loach.

2) Mirada crítica. Molt vinculada amb l’anterior. És essencial prendre certa distància i sotmetre a constant anàlisi les informacions que ens arriben dels mitjans de comunicació “oficials” i les declaracions abocades al “fòrum polític”.

Partint d’una informació obtinguda per fonts independents, i aplicant el sentit crític, et serà més fàcil “esbrinar” els interessos político-econòmics que de vegades subjauen sota les informacions negatives relacionades amb el fenomen migratori.

3) Implica’t en la societat civil. Hi ha milers de col·lectius socials que treballen en tots els aspectes relacionats amb les migracions: des d’aquells que es dediquen a la cooperació, passant pel que tenen com a principal objectiu la vigència global dels Drets Humans i acabant pels que específicament lluiten pels drets de les persones migrants. I hi ha diverses maneres de col·laborar amb ells, depenent de les teves possibilitats i disponibilitat: difon les seves denúncies i campanyes entre els teus contactes, col·labora econòmicament en el seu sosteniment (com a soci o través de donacions puntuals) o, millor encara, passa a la militància activa en qualsevol d’ells.

4) Vota “amb consciència”. A més de la militància en la societat civil, com a ciutadà tens una poderosa arma: el teu vot.

Llegeix quines propostes inclouen en els seus programes electorals els diferents partits respecte el fenomen migratori. Comprova quines mesures polítiques i legislatives han impulsat i/o recolzat en aquesta matèria (per exemple, comprova quins partits van donar suport al Parlament Europeu a la “Directiva Retorn” o quins partits han fet el mateix amb la recent reforma de la “Llei de Estrangeria” al Parlament espanyol…).

Un cop tinguis aquesta informació, reflexiona, pensa si aquests programes electorals o mesures polítiques han afavorit el respecte ple dels drets humans de les persones migrants… i després vota “en consciència”.

5) Actua també en el teu entorn proper. No deixis de ser un factor d’acollida i inclusió dels teus veïns i veïnes, companys i companyes de treball i d’estudis d’origen immigrants.

Transmet valors positius als més petits del teu àmbit familiar, i d’especial importància que ho facis en l‘àmbit educatiu si tens responsabilitats docents.

No et quedis indiferent davant fets o opinions de caràcter racista o xenòfob.