La Casa Elizalde censura una exposició sobre la dona palestina

La fotoperiodista Patricia Bobillo denuncia que no van acceptar la "reivindicació política" de la mostra i que només volien que fos "folklòrica". S'engega una campanya per demanar als equipaments públics que no censurin exhibicions "que reivindiquin la igualtat de drets entre les persones i els pobles"

El Triangle

La fotoperiodista Patricia Bobillo ha denunciat que la Casa Elizalde li ha cancel·lat l'exposició Dones palestines sota l'ocupació israeliana que estava prevista per al 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Segons ella, Casa Elizalde, un equipament cultural del districte de l'Eixample que depèn de l'Ajuntament de Barcelona, va al·legar "criteris de programació" per censurar la mostra. Bobillo explica que "es van adonar que als textos que s'adjuntaven a l'exposició, hi havia una reivindicació política de la dona palestina per l'alliberament nacional del país. És a dir, per la fi de l'ocupació israeliana".

La negativa a mostrar l'exhibició ja ha generat una campanya de suport a Bobillo [a la imatge una fotografia feta per ella a Palestina] i a la llibertat d'expressió als centres cívics, amb l'adhesió, entre d'altres, de la Xarxa d'Enllaç de Palestina. Segons una carta de la mateixa fotoperiodista, Casa Elizalde "no volia la realitat sobre el patiment i la lluita de les dones palestines al llarg de la història". Malgrat que Bobillo els hauria explicat als responsables de l'equipament que totes les "facetes de la vida diària de la dona palestina estan condicionades per l'ocupació israeliana", ells haurien deixat clar que volien una mostra "folklòrica" i no reivindicativa.

Durant el procés de converses per tirar endavant l'exposició, a Bobillo -segons detalla- li van censurar una imatge d'una dona amb un cartell contra Israel amb motiu de les mobilitzacions a Barcelona per rebutjar l'operació Plom Fos que va arrasar Gaza el gener de 2009. Així mateix, exposa que el títol Dones palestines sota l'ocupació israeliana tampoc va rebre el vistiplau i que els sobrava la segona part (sota l'ocupació israeliana). Malgrat tot, Bobillo va canviar el títol i va enviar els textos que acompanyaven les fotografies, però aleshores va ser quan se li va comunicar que la mostra quedava cancel·lada per "criteris de programació".

Campanya a favor de la llibertat d'expressió

La decisió ha provocat que s'hagi endegat una campanya de suport a la llibertat d'expressió i a la mateixa Patricia Bobillo a través de l'enviament de cartes a la direcció de Casa Elizalde. En el text, s'exposa que un "equipament municipal ha de servir per mostrar totes les realitats que hi ha al nostre món, per dures i conflictives que siguin, i advocar pel respecte del Dret Internacional i per la preservació de la justícia social, sense la necessitat que la institució hagi de prendre partit o posicionar-se en el contingut de les mostres".

Així mateix, afegeix que "una entitat pública no pot censurar fotografies, títols o texts d'un treball foto-periodístic per tal de 'no generar debats'". El document acaba amb l'exigència que els centres públics "no tornin a excloure treballs que reivindiquin la igualtat de drets entre les persones i els pobles".

o0o

Patricia Bobillo i la censura de la seva exposició sobre "dones palestines sota l'ocupació israeliana" a facebooc

Web de Patricia Bobillo Rodríguez

Dones palestines sota l'ocupació israeliana

o0o

Palestina, apartheid i vida quotidina: Patrícia Bobillo

Patrícia Bobillo, fotògrafa, ensenya en l'exposició que recull aquest vídeo, imatges de la vida quotidiana als territoris ocupats on es veu amb claredat la dificultat que suposa superar el dia a dia. Bobillo reflexiona sobre les polítiques racistes que aplica el govern israelià i compara la situació a Cisjordània i Gaza amb l'antic règim d'apartheid a Sud-àfrica. També anima Bobillo a boicotejar productes israelians tot convidant a participar de les campanyes de consum responsable contra l'ocupació israeliana sobre tot no adquirint productes elaborats per Israel en els territoris ocupats.

Patrícia Bobillo treballa en col•laboració amb el SCI -- Servei Civil Internacional.

o0o

Dos vaixells intentaran trencar altre cop el bloqueig criminal d'Israel a Gaza

Redacció Sírius 03/11/2011

Dos vaixells civils, el Tahrir (Alliberament), del Canadà, i l'irlandès Saoirse (Llibertat), condueixen 27 persones de nou països (inclosos els periodistes i la tripulació), que es troben en aigües internacionals i que es dirigeixen a la assetjada franja de Gaza desafiant el bloqueig permanent i criminal d'Israel al territori palestí. Un jove activista palestí de Haifa s'ha sumat a aquesta missió internacional renovant el desafiament contra el domini implacable d'Israel a Gaza a través del mar.

El missatge que porten és el de la unitat, la rebel·lia i l'esperança, tot i les polítiques d'Israel que manté els palestins separats físicament un de l'altre. Els organitzadors de les "Onades de Llibertat per a Gaza" van decidir no donar a conèixer l'esforç amb anticipació donat els esforços d'Israel per bloquejar i sabotejar la II Flotilla de la Llibertat el juliol passat.

Els vaixells, que van salpar de Fethiye, Turquia, s'espera que arribin a Gaza el divendres a la tarda, navegant per aigües internacionals i entrant directament a les aigües territorials de Gaza, sense entrar en les aigües d'Israel. Els vaixells porten una càrrega simbòlica -30.000 dòlars en medicaments-, juntament amb un grup divers de persones, tots ells compromesos amb la defensa no violenta de la flota i els drets humans palestins.

"Israel ha engabiat els palestins a Gaza i Cisjordània, i prohibeix el contacte físic entre nosaltres. Volem trencar el bloqueig que Israel ha imposat al nostre poble", va dir Majd Kayyal, un estudiant de filosofia palestí de Haifa a bord del Tahrir. Kayyal afegí: "El fet que estem en aigües internacionals és ja una victòria per al moviment. El setge d'Israel de Gaza és insostenible i és una responsabilitat moral posar fi a aquesta injustícia".

Font:
http://electronicintifada.net

o0o

La flota per la llibertat encara no ha atracat: posa't rumb a Gaza!

Cultura i pau. Canalsolidari.org el 25/10/10

La imatge és de Rumbo a Gaza

El maig passat l’exèrcit israelià va assassinar 9 membres d’una flota que intentava dur ajuda humanitària a Gaza. Ara dos dels seus participants, residents a Catalunya, ho tornaran a intentar. El proper dissabte Barcelona acull una Festa Solidària per presentar aquesta nova iniciativa. T’hi apuntes?

El passat mes de maig va sortir una flota composta per 6 vaixells i més de 700 persones direcció a Gaza amb l’objectiu de trencar el bloqueig imposat per Israel i de portar més de 10 tones d’ajuda humanitària. En aquesta ocasió, l’exèrcit d’Israel va atacar la flota ocasionant 9 morts i més de 50 ferits de diversa consideració. En aquesta primera Flotilla de la Llibertat van participar dos ciutadans residents a Catalunya, Manuel Tapial i Laura Arau, que són els promotors d’aquesta nova flota que, juntament amb centenars de persones més, pretén sortir la propera primavera des de l’estat espanyol.

Demanem la vostra solidaritat i compromís per poder portar a bon port aquesta proposta de solidaritat amb el poble palestí. Us animem a participar en actes com el del proper dissabte així com sumar el major nombre d’adhesions i compromisos possibles ja que volem comprar dos vaixells, carregar d’ajuda humanitària i emprendre aquest viatge solidari un cop més per d’una banda, acabar amb el setge a Gaza i de l’altra pressionar la comunitat internacional i que implementi les accions necessàries de pressió que obliguin a Israel a respectar la legislació internacional i els drets humans dels palestins.

D’altra banda, us informem que el proper dimecres 27 d’octubre a les 12.30h al Col.legi de Periodistes (Rbla. Catalunya, 10, pral - Barcelona) tindrà lloc una roda de premsa de presentació del grup Catalunya Rumbo a Gaza, oberta al públic.

Participants a la roda de premsa:
>> Laura Arau, activista participant a la Flotilla de la Llibertat
>> David Segarra, documentalista i participant a la Flotilla de la Llibertat
>> Usama Khaldy, ciutadà palestí expulsat de Gaza
>> Maria del Mar Fernández, activista de Free Gaza participant en el primer vaixell que va trencar el setge a Gaza

I comptarà amb la moderació de:
>> Rita Marzoa, periodista

Esperem poder comptar amb la vostra participació en els diferents actes que us proposem! D’altra banda, podeu veure tota la informació relativa a la campanya Rumbo a Gaza a www.rumboagaza.org.

Manuel Tapial: "S'ha vist com tiraven cadàvers al mar"

Un dels cooperants que viatjava en la flotilla denuncia que els soldats van llançar cadàvers al mar

Manuel Tapial, un dels cooperants de Taradell detingut per Israel, ha desmentit la versió que ha donat el govern hebreu. Tapial assegura que "els soldats van disparar a matar abans de saltar al vaixell". A més, ha afirmat que hi ha més morts. "Es diu que hi ha nou morts, però l'organització IHH en té comptabilitzats entre 16 i 20. S'ha vist com alguns dels cadàvers els tiraven al mar".

Manuel Tapial ha fet aquestes declaracions en arribar a Turquia juntament amb Laura Arau i el periodista valencià David Segarra, els tres espanyols que viatjaven al vaixell assaltat per les tropes israelianes. El cooperant ha negat que els soldats actuessin per legítima defensa. "Abans que comencessin a saltar des dels helicòpters, des de les Zodiacs ja van disparar a matar. Quan van saltar des dels helicòpters ja hi havia dos morts al vaixell".

Tots tres han denunciat maltractaments i insults durant la seva detenció, així com el robatori de les seves pertinences. "Vam ser detinguts per comandos d'elit, que ens van apuntar amb els làsers al cap, a la sala de premsa, identificats com a premsa internacional", ha explicat David Segarra.

A banda de la seva experiència personal, consideren intolerable la manera d'actuar d'Israel. "Que hi hagi un país que s'atorgui el dret d'atacar en aigües internacionals a civils és", segons Manuel Tapial, "una cosa inacceptable".

Els dos cooperants i el periodista valencià arribaran a Catalunya aquest divendres.

Israel cedeix a les peticions d'obrir una investigació

La pressió de la comunitat internacional podria haver donat els primers resultats. Israel està estudiant amb els Estats Units la possibilitat de crear una comissió d'investigació sobre l'atac del seu exèrcit a la "Flotilla de la Llibertat" que sigui paral·lela i que pugui contrarestar la investigació de les Nacions Unides.

La comissió estaria integrada per israelians independents i observadors nord-americans. El Consell de Drets Humans de l'ONU ha aprovat una resolució on condemna els fets i decideix enviar una missió internacional per investigar-los.

Funerals:
• Els turcs morts en l'assalt reben l'últim adéu en funeral multitudinari

Dues comissions d'investigació:
• Israel i els Estats Units estudien crear-ne una per contrarestar la de l'ONU

Israel desmenteix els cooperants:
• Nega el tracte vexatori als activistes

Font: TV3

Israel-Palestina. Atrapats en el conflicte etern

· Reproduïm un article sobre les claus de la disputa
Víctor Gavín / Sàpiens 02/06/2010

L’atac de l’exèrcit israelià als vaixells que pretenien fer arribar ajut humanitari a la franja de Gaza ha posat de nou en primera línia informativa aquest vell conflicte del Pròxim Orient. SÀPIENS va dedicar la secció “Per què passa” del número 90 de la revista a la qüestió dels territoris àrabs ocupats per Israel després de la Guerra dels Sis Dies (1967). A causa dels fets ocorreguts i de les reaccions internacionals, creiem que val la pena reproduir l’article íntegre en el web.
____

S’explica que, després de la guerra dels sis dies, quan el primer ministre israelià Levi Eshkol sobrevolava en helicòpter els territoris ocupats de Cisjordània i Jerusalem Est va dir: “El dot [fent referència a la terra] és formós, però què farem de la núvia [fent referència als palestins]?”. Quatre dècades després, la indefinició al voltant d’aquesta pregunta és un dels principals esculls per a la pau al Pròxim Orient.

Danny Halamish és un jueu britànic que va decidir traslladar-se a viure en un assentament jueu a Cisjordània. Per a ell la motivació era clara: “la nostra presència aquí serveix per afirmar que aquesta terra és nostra i de ningú més. Els àrabs tenen vint-i-dos països; nosaltres, només un”. La seva lògica sembla clara, tot i que les coses no són tan simples com ell les vol veure. De fet, s’ha instal·lat en una àrea que no pertany a Israel. No oblidem que Cisjordània és un territori de població àrab que Israel va conquerir l’any 1967 durant la guerra dels sis dies i que, a partir d’aquell moment, va passar a ser un dels anomenats territoris ocupats.

Per entendre-ho, cal retrocedir fins a l’abril d’aquell 1967, quan, en un escenari de tensió creixent, l’aviació israeliana va abatre sis avions sirians. Davant d’això, el món àrab va exigir una resposta ferma per part del seu líder, el rais egipci Nasser, que ràpidament va enviar les seves tropes a la península del Sinaí, fronterera amb Israel, i va decretar el tancament de l’estret de Tiran, amb la qual cosa bloquejava la sortida a la mar d’Israel pel sud. Uns dies després, Jordània es va unir a la coalició entre Egipte i Síria. Davant d’aquesta situació, que semblava presagiar un atac imminent dels estats àrabs, Israel va formar l’1 de juny un govern d’unitat nacional, amb Moshé Dayan com a ministre de Defensa. Quatre dies més tard, aquest posava en marxa el que ara anomenaríem una guerra preventiva que va acabar amb una victòria esclatant en només sis dies. Així, l’11 de juny del 1967, Israel havia ocupat Gaza i la península del Sinaí a Egipte i Cisjordània, Jerusalem Est a Jordània i els alts del Golan a Síria. Aquesta victòria, que va multiplicar per quatre la seva superfície, és clau per entendre les característiques de l’actual conflicte araboisraelià, molt marcat per la qüestió dels territoris ocupats, amb presència jueva.

Els territoris ocupats van ser originalment quatre: Cisjordània, Gaza, la península del Sinaí i els alts del Golan. Actualment només en queden la meitat, ja que Israel va marxar del Sinaí l’any 1979, després de signar un acord amb Egipte i, posteriorment, també es va retirar de la franja de Gaza, tot i que encara avui continua controlant-ne les entrades i sortides, l’espai aeri i les aigües territorials. També és important de recalcar que les paraules territori ocupat no ens serveixen per a Jerusalem Est (la part de la ciutat que també va ser conquerida per Israel en la guerra dels sis dies). A diferència dels altres casos mencionats, Jerusalem Est va ser annexionada i tota la ciutat, convertida en la capital de l’Estat. Aquesta realitat, que no ha estat mai reconeguda per la comunitat internacional, provoca que totes les ambaixades es trobin a Tel-Aviv, la capital administrativa d’Israel. La gran pregunta és per què la resta de territoris no van ser annexionats com Jerusalem Est sinó ocupats? La resposta té molt a veure amb una qüestió demogràfica. Si Israel s’hagués annexionat tots aquells territoris poblats per àrabs, aquests s’haurien convertit en ciutadans israelians. Això hauria canviat radicalment el perfil demogràfic de l’Estat hebreu. Creat com un estat jueu per als jueus, una majoria d’àrabs al seu cens liquidaria la seva raó de ser.

Paral·lelament, i d’acord amb la llei internacional, Israel s’ha de fer càrrec de la població dels territoris ocupats mentre hi sigui present, i de cap manera pot destinar aquestes terres a colonització per als seus ciutadans, ja que, teòricament, algun dia les haurà de tornar als àrabs. A més, les Nacions Unides exigeixen des del novembre del 1967, amb la resolució 242 del Consell de Seguretat, que Israel abandoni els territoris ocupats per tornar a la situació anterior a l’inici de la guerra dels sis dies. El cert és que Israel no compleix cap d’aquests acords. Ni s’ocupa de la població àrab dels territoris ocupats, ni impedeix ni deixa de fomentar que ciutadans jueus colonitzin aquelles terres, ni compleix amb el que diu la resolució 242. El dels territoris ocupats és un tema que apareix contínuament en els mitjans de comunicació, especialment per la qüestió dels assentaments jueus. Precisament, l’existència d’aquests assentaments, on viuen persones com Danny Halamish, amb el qual hem començat aquest article, compliquen enormement la resolució d’un conflicte que clava les seves arrels en aquell 1967 i en la guerra dels sis dies.
__

Cronologia

Novembre del 1947. L’ONU aprova el pla que divideix Palestina en dos estats: un de jueu i un d’àrab.

Maig del 1948. Després que Israel proclami de manera unilateral la seva independència, comença oficialment la primera guerra araboisraeliana. Aquest és l’origen del problema dels refugiats palestins.

Octubre del 1956. Després que Egipte nacionalitzi el canal de Suez, comença la guerra del Sinaí, el segon conflicte entre àrabs i israelians.

5 de juny del 1967. Inici de la guerra dels sis dies. Israel destrueix la força aèria egípcia.

6 de juny del 1967. Israel ocupa Gaza a Egipte i Cisjordània a Jordània.

7 de juny del 1967. Israel ocupa Jerusalem Est.

9 de juny del 1967. Israel ocupa el Sinaí a Egipte.

10 de juny del 1967. Israel ocupa els alts del Golan a Síria.

11 de juny del 1967. Final de la guerra dels sis dies. Israel havia ocupat Gaza i la península del Sinaí a Egipte, Cisjordània i Jerusalem Est a Jordània, i els alts del Golan a Síria. Aquesta victòria va multiplicar per quatre la superfície d’Israel.

22 de novembre del 1967. La resolució 242 del Consell de Seguretat de l’ONU exigeix la retirada d’Israel dels territoris ocupats.

Juliol del 1979. Després d’un acord amb Egipte, Israel culmina la seva retirada del Sinaí.

Maig del 1994. Fruit dels acords d’Oslo, es crea l’Autoritat Nacional Palestina, que governa parts de Cisjordània i la franja de Gaza.

Setembre del 2005. Comença la retirada israeliana de Gaza; no obstant això, Israel en controla les entrades i sortides, l’espai aeri i les aigües territorials.

Enllaços relacionats

Blog del CEHI: 'La represa de les negociacions a Israel - Palestina'

Font: Revista Sàpiens

Israel ataca la flota per Gaza i mata almenys 16 activistes

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 31/05/10

Almenys una desena de persones han mort i altres 60 han resultat ferides en l’assalt per part de l’exèrcit israelià als vaixells de la flota de la llibertat que es dirigiria cap a Gaza. Tres activistes espanyols formen part de la flota.

Soldats israelians han interceptat aquesta matinada el grup de vaixells internacionals que tenia previst arribar avui a la Franja de Gaza amb 10.000 tones d’ajuda humanitària. Segons la televisió israeliana, els trets israelians haurien causat almenys 10 morts i provocat ferides a una trentena d’activistes desarmats. Les imatges retransmeses des del mar mostren als soldats abordant un dels vaixells cap a les 4.00 hora local (1.00 GMT).

Segons aquesta informació, els militars israelians, han traslladat a la zona almenys tres bucs de guerra i helicòpters, des d’on han disparat amb foc real per reprimir els tripulants malgrats que aquests han mostrar banderes blanques. Haurien aconseguit assaltar almenys un dels sis vaixells que porten 10.000 tones d’ajuda humanitària i en el qual viatgen entorn de 800 activistes desarmats, de 50 nacionalitats. Entre ells tres espanyols: Manuel Tapial, Laura Arau i David Segarra, periodista amb qui vam parlar dijous passat via xat.

Centenars de persones s’han concentrat ja davant del consulat d’Israel a Istanbul per condemnar l’assalt.

El ministre d’Indústria i Comerç israelià, Binyamin Ben Eliezer, ha afirmat que lamenta les fins a ara 10 baixes que segons una televisió israeliana s’han produït en l’assalt.

“Les imatges són certament desagradables. Només puc lamentar totes les baixes que s’han produït”, ha afirmat Ben Eliezer en declaracions recollides per l’emissora local Israel Ràdio.

Aquest és el vídeo de l’atac:

L’activista espanyol Manuel Tapial explica en aquest vídeo la situació que es viu al vaixell moments abans de l’atac israelià i del tall de comunicacions:


Font: Canalsolidàri

Fi del bloqueig i ruptura de relacions: primeres peticions d'ONG després de la massacre d'Israel

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 31/05/10

ONG reclamen a la comunitat internacional que expressi el seu rebuig i condemni l’atac d’Israel contra activistes internacionals i demanen al Govern espanyol que s’iniciïn accions diplomàtiques en el si de la UE i de Nacions Unides per rescindir els acord de cooperació amb el país.

>> El president de Cultura, Pau i Solidaritat, ONG de la vigatana Laura Arau i el madrileny Manuel Tapial (únics representants de l’estat junt amb el periodista valencià David Segarra a bord de la Flota per Gaza) ha afirmat que Espanya i la Unió Europea són culpables. Manuel Espinar, pare de Tapial, ha demanant la retirada de l’ambaixador d’Israel a Madrid.

>> La Plataforma Aturem la Guerra, la Comunitat Palestina de Catalunya, la Plataforma amb Palestina al Cor i altres entitats, com l’ Institut de Drets Humans de Catalunya i Sodepau, han fet arribar un comunicat unitari en què denuncien i condemnen les greus violacions del Dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari que una vegada més ha comès i ha ordenat cometre el govern israelià. “Més enllà que l’abordatge s’hagi comès en aigües internacionals o dins de l’espai marítim palestí, controlat per Israel, l‘ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacionall”, han assenyalat.

Les entitats reclamen un clar pronunciament de les autoritats polítiques internacionals, de l’Estat espanyol i de Catalunya contra “aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes cap al principi del respecte de la dignitat humana” i ha recordat que el silenci equival a complicitat.

>> Fundació per la Pau ha exigit al Govern israelià una opció per a la legalitat i de ple respecte als drets humans. Han expressat també la seva solidaritat amb les organitzacions i activistes per la pau i els drets humans que, dins d’Israel, reclamen un canvi de rumb enèrgic a la política oficial d’aquest país i que avui mateix han convocat concentracions de protesta.

“Reclamem a les institucions catalanes, espanyoles, europees i internacionals que condemnin amb contundència aquesta acció i, d’una vegada per totes, deixin clar a Israel que no pot actuar fent el que li plau, saltant-se totes les normes internacionals i tot sentit comú. Deixar impune aquest tipus d’accions (i en van moltes) només fa que restar credibilitat al sistema internacional de garanties i protecció dels drets humans”, han assenyalat en el seu comunicat.

>> Per Justícia i Pau l’atac militar israelià és una “agressió criminal, inadmissible i intolerable”. Han reclamat a les institucions que expressin el seu rebuig i condemnin l’atac d’Israel contra cooperants internacionals i han demanat al Govern espanyol la retirada immediata del seu ambaixador a Israel fins que no s’aclareixin els fets. També han exigit que s’iniciïn accions diplomàtiques en el si de la UE i de Nacions Unides per dur a terme una condemna de l’atac i la suspensió immediata i la rescissió de l’acord de cooperació militar signat entre el ministeri de Defensa espanyol i el ministeri de Defensa israelià, signat el passat 14 de març, tenint en compte no només aquests fets sinó també l’acció de guerra sobre Gaza de gener de 2009.

>> Amnistia Internacional demana un investigació creïble i independent sobre l’atac de l’exèrcit israelià. “Les forces israelianes semblen haver fet ús excessiu de la força”, ha manifestat Malcolm Smart, director del Programa d’Amnistia Internacional per a l’Orient Mitjà i el Nord d‘Àfrica. “No és creïble que els mitjans letals que han emprat estiguessin justificats. Semblen una resposta totalment desmesurada a l’amenaça que s’hagi pogut plantejar “.

AI ha demanat a les autoritats israelianes que, en primer lloc, facin públiques immediatament les regles d’intervenció dictades a les tropes que han efectuat aquest mortal atac. “Els activistes de la flota van explicar clarament que el seu objectiu principal era protestar contra la persistència del bloqueig israelià, que constitueix una forma de càstig col·lectiu i és, per tant, una violació del dret internacional”, ha assenyalat Smart.

L’ONG també ha denunciat que Israel duu gairebé tres anys aplicant una política de prohibició absoluta de la circulació de persones i béns, excepte en el cas dels articles de primera necessitat que importen els organismes internacionals d’ajuda humanitària. Només a un reduït nombre de persones malaltes se’ls permet sortir de Gaza per rebre el tractament que necessiten, i han mort desenes esperant el permís israelià per viatjar fora.

>> L’ Institut Català Internacional per la Pau ha condemnat la massacre, subratllant que “és important analitzar els fets i demanar responsabilitats des d’una perspectiva radical i pedagògica. Radical, anant a les arrels: aquesta fase de l’enfrontament té com a origen l’ocupació, il·legal, de Gaza, i, per tant, l’única solució és abandonar l’ocupació. Pedagògica, perquè cal evitar la percepció, ja força difosa, que la comunitat internacional té un doble raser, segons qui violi les regles i les normes, facilitant a vegades la impunitat Això implica demanar i
imposar les sancions previstes i codificades per a comportaments com aquests, inclosa la utilització de la clàusula de condicionalitat de la UE prevista a l’acord d’associació”.

>> L’ Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat condemna l’atac a la flota “Gaza Lliure” i reclama una reacció contundent de la comunitat internacional. Demana a la UE que exigeixi responsabilitats “per la greu acció israeliana, les conseqüències de la qual no poden ser silenciades ni obviades”.

>> Nacions Unides ha condemnat l’atac de l’Exèrcit d’Israel a través d’un comunicat públic. El seu secretari general, Ban Ki-moon, ha declarat estar “commocionat” per la sagnant operació en què Israel ha interceptat en aigües internacionals l’embarcació dels activistes amb les 10 tones d’ajuda humanitària a bord. Ban ha exigit també explicacions al govern de Benjamin Netanyahu i li ha demanat que faci una investigació a fons. També el coordinador de l’ONU per a l’Orient Mitjà, Robert Serry, i el director de l’agència internacional per als refugiats palestins (UNRWA), Filip Grandisse, han expressat el seu pesar per les víctimes a través d’un comunicat en què han condemnat la violència. Però si fas una ullada a la web de l’ONU no trobaràs cap referència ni a Gaza ni a la flota, ni molt menys a l’atac d’Israel.

>> El ministeri d’Afers Exteriors de Turquia, el país amb el major nombre d’activistes a la Flotilla, ha advertit que l’assalt “tindrà conseqüències impossibles de compensar”.

>> Països com Grècia, França i l’Iran també han fet públics comunicats en què han assenyalat que l’assalt és israelià és “injustificable” i s’han mostrat consternats per les conseqüències tràgiques d’aquesta acció i va demanar una ràpida i profunda investigació sobre les circumstàncies del drama.

>> La Lliga Àrab, organització que agrupa 22 països, a través del seu representant, Iussef Ahmed, ha convocat una reunió urgent i ha emès un comunicat en què condemna l’assalt militar israelià, el qual califica de “crim” i d’ “acció terrorista “, segons informa l’agència oficial de notícies siriana SANA.

>> El Govern espanyol han cridat a reunió l’ambaixador d’Israel per demanar-li explicacions. Izquierda Unida ha demanat la ruptura de relacions amb Israel.

Font: Canalsolidàri

Signa el manifest de suport a la Flota per la llibertat de Gaza.

Pots seguir la travessia de la Flota per la LLibertat a través del seu bloc.

Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría