Nit solidària amb les comunitats zapatistes.
! Si toquen a una ens toquen a totes !
Perquè nostra millor arma és la solidaritat.
H. 21.00
Musica rebel amb MUNA
H. 22.00
Cinema a la fresca: Projecció de curts realitzats per l@s zapatistes + debat.
*15 preguntes per apropar-se al Zapatismo.
*L’altra comunicació.
*La vida de les dones en resistència.
*La terra és de qui la treballes.
*La escuelita Zapatista.
Presentat per la Adhesiva – Espai de trobada y acció.
Moltes gràcies a CAN VIES per compartir l’espai i fer possible l’esdeveniment!
Cinema Can Vies, Viernes 18 de Julio, a partir de las 21 horas, con la Adhesiva, espai de Trobada i Acció
Las comunidades zapatistas en práctica de su proyecto de Resistencia y Existencia, se organizan para tener acceso a la Tierra, el Agua, la Educacion, la Salud...
Desde 1998 las Base de Apoyo Zapatistas tomaron las video-cámaras y se apropiaron de los medios de comunicacion audiovisual
Apoyados por la Asociacion ProMedios, promotores de Comunicación, encargados por sus comunidades, toman talleres de Grabación, de Edición y de Sonido.
Así se genera la herramienta que da testimonio de las represiones, los abusos y la destruccion del medio ambiente, además de mostrar los esfuerzos, las luchas, las fiestas y dar una mirada desde el interior de la Resistencia Zapatista. Esas imagénes nos permiten vivir un momento de su Realidad.
Estos reportajes se diferencian del todos los reportajes y documentales realizados sobre los rebeldes de Chiapas en un punto esencial: fueron realizados por aquellos que luchan.
Repasaremos diferentes videos donde l@s zapatistas explican su lucha, y haremos denuncia de las recientes agresiones paramilitares contra el proceso de Autonomía zapatista.
El 2 de mayo de 2014 en Chiapas fueron atacados compañeros y compañeras zapatistas en el Caracol I, La Realidad uno de los lugares centrales del movimiento zapatista, donde se coordinan todos los pueblos zapatistas de la región fronteriza, El ataque paramilitar tuvo como sueldo varios heridos graves, el asesinato cruel de “Galeano”, …, un compañero zapatista nativo de ahí, y la destrucción de una escuela y de una clínica autónoma.
Por ello desde la Adhesiva les inviatamos a participar en la “campaña mundial para la reconstrucción de la escuela y clínica de La Realidad, Chiapas, México”, convocada por el Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).
'Hem passat del llibertat, igualtat i fraternitat a l'austeritat,
desigualtat i autoritat', ha dit el diputat de la CUP David Fernàndez en
el debat de política general. Amb una samarreta en record de Guillem
Agulló, i després de col·locar-ne al faristol una de verda en suport a
la vaga de docents a les Illes, Fernàndez ha començat avaluant la
situació econòmica i de crisi del país.
Ha recordat que les
retallades de l'últim cicle polític equivalien al 66% del rescat de
Catalunya Caixa; ha repassat uns quants casos de corrupció política, i
s'ha demanat: 'Per què costa tant la transparència, la justícia,
l'ètica? Fins quan continuarà la justícia de classe, la impunitat i la
falta de transparència?'
Sobre el procés d'independència, ha
dit que hi havia 'un excés d'emocionalització' i que calia
'racionalitzar i articular el procés'. Per la CUP, ha dit, 'qui hi ha
deixat sempre la pell han estat les classes populars, fos en la
república, en la dictadura o en el nazisme'.
També ha demanat
'més sincronització' a Mas en el procés, perquè 'alliberar un país
requereix intel·ligència i coratge col·lectiu'. I ací ha defensat la
desobediència civil per superar el 'xoc entre legalitat i legitimitat a
favor d'una majoria social' i ha avisat de les estratègies de 'por i
dilació' que assegura que vindran.
'No es poden posar portes a
la llibertat política d'aquest poble, i algun dia caldrà desobeir', ha
sentenciat. Ha insistit que 'la gent no entén en renúncies' i s'ha
demanat quin diàleg podia haver-hi amb el govern espanyol i un partit,
'el de Bárcenas, que ha fet bandera de tantes desigualtats'.
També s'ha referit a la Unió Europea: 'És part del problema i no de la
solució.' Ha demanat que el procés independentista situï el país 'fora
d'aquesta Unió Europa' i ha defensat 'l'Europa i la Mediterrània dels
pobles'.
Finalment, ha blasmat les accions de grups feixistes i
ha recordat: 'Nosaltres no celebrarem mai el 12 d'octubre. Perquè tenim
memòria: el va instaurar el general Franco el 1940 com a dia de la
raça.'
Zombilaridad. Tema musical de la pel·lícula “El Santos contra la Tetona Mendoza”. Interpretada per: Ely Guerra, Benny Ibarra, Carla Morrison, Moderatto, Fernando Rivera Calderón, Julieta Venegas, Quique Rangel, Camilo Lara i Juan Carlos Lozano.
És un pitorreo del següent vídeo:
amb el que Carlos Salinas de Gortari iniciava, amb el recolzament delsgransmitjans, de la seva"tranza"anomenada"Solidaritat" (que ha de ser reeditadaperEPN).
Comunicat del Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General de l'Exèrcit Zapatista d'alliberament nacional.
Mèxic.
30 de desembre del 2012.
Al poble de Mèxic:
Als pobles i governs del món:
Germans i germanes:
Companys i companyes:
El passat 21 de desembre del 2012, en hores de la matinada, desenes de
milers d'indígenes zapatistes ens vam mobilitzar i prendre, pacíficament
i en silenci, 5 capitals municipals al sud-oriental estat mexicà de
Chiapas.
A les ciutats de Palenque, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo i San
Cristóbal de Las Casas, us vàrem mirar i ens vam mirar a nosaltres
mateixos en silenci.
No és el nostre un missatge de ressignació.
No és de guerra, de mort i destrucció.
El nostre missatge és de lluita i resistència.
Després del Cop d'Estat mediàtic que va encimbellar al poder executiu
federal la ignorància mal dissimulada i pitjor maquillada, ens vam fer
presents per tal de fer-los saber que si ells no se'n van anar mai,
tampoc nosaltres.
Fa sis anys, un segment de la classe política i intel·lectual va sortir a
cercar un responsable per a la seva derrota. En aquell temps nosaltres
estàvem, a ciutats i comunitats, lluitant per justícia per a un Atenco
que no estava aleshores de moda.
En aquell ahir ens van calumniar primer i volgueren fer-nos callar després.
Incapaços i deshonestos per a veure que en sí mateixos tenien i tenen el
llevat de llur ruïna, pretengueren fer-nos desaparèixer amb la mentida i
el silenci còmplice.
Sis anys després, dues coses resten clares:
Ells no ens necessiten per a fracassar.
Nosaltres no els necessitem a ells per a sobreviure.
Nosaltres, que mai vam marxar encara que així s'hagin entestat en fer-ho
creure els mitjans de tot l'espectre, ressorgim com a indígenes
zapatistes que som i serem.
En aquests anys ens hem enfortit i hem millorat significativament les
nostres condicions de vida. El nostre nivell de vida és superior al de
les comunitats indígenes afins als governs en curs, que reben les
almoines i les malgasten en alcohol i articles inútils.
Els nostres habitatges es milloren sense fer malbé la Natura tot imposant-li camins que li són aliens.
Als nostres pobles, la terra que abans era per engreixar el bestiar de
propietaris i terratinents, ara és per al blat de moro, el fesol i les
verdures que il·luminen les nostres taules.
La nostra feina rep la satisfacció doble de proveir-nos d'allò que cal
per a viure honradament, i de contribuir en el creixement col·lectiu de
les nostres comunitats.
La nostra canalla va a una escola on li ensenyen la seva pròpia
història, la de la seva pàtria i la del món, així com les ciències i les
tècniques necessàries per a créixer sense deixar de ser indígenes.
Les dones indígenes zapatistes no són venudes com a mercaderies.
Els indígenes priistes venen als nostres hospitals, clíniques i
laboratoris perquè en els del govern no n'hi ha de medicines, ni
d'aparells, ni de doctors ni personal qualificat.
La nostra cultura floreix, no pas aïllada sinó enriquida pel contacte amb les cultures d'altres pobles de Mèxic i del món.
Governem i ens governem nosaltres mateixos, tot cercant sempre primer l'acord abans que la confrontació.
Tot això s'ha aconseguit no només sense el govern, la classe política i
mitjans que els acompanyen, també resistint els seus atacs de tota mena.
Hem demostrat, un cop més, que som els qui som.
Amb el nostre silenci ens hem fet presents.
Ara amb la nostra paraula anunciem que:
Primer.- Reafirmarem i consolidarem la nostra pertinència al Congrés
Nacional Indígena, espai de trobada amb els pobles originaris del nostre
país.
Segon.- Reprendrem el contacte amb els nostres companys i companyes
adherents a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona a Mèxic i al món.
Tercer.- Intentarem construir els ponts necessaris cap als moviments
socials que han sorgit i sorgiran, no per a dirigir o suplantar, sinó
per a aprendre'n, de la seva història, camins i destins.
Per a tot plegat hem aconseguit el suport d'individus i grups a
diferents parts de Mèxic, conformats com equips de suport de les
comissions sisena i internacional del EZLN, de manera que esdevinguin
línies de comunicació entre les bases de suport zapatistes i els
individus, grups i col·lectius adherents a la sisena declaració, a
Mèxic i al món, que encara mantenen llur convicció i compromís amb la
construcció d'una alternativa no institucional d'esquerra.
Quart.- Seguirà la nostra distància crítica davant de la classe política
mexicana que, en conjunt, no ha fet més que enriquir-se a costa de les
necessitats i les esperances de la gent humil i senzilla.
Cinquè.- Pel que fa als mals governs federals, estatals i municipals,
executius, legislatius i judicials, i mitjans que els acompanyen diem el
següent:
Els mals governs de tot l'espectre polític, sense cap excepció, han fet
tot el possible per destruir-nos, per comprar-nos, per rendir-nos. PRI,
PAN, PRD, PVEM, PT, CC i el futur partit de RN, ens han atacat militar,
política, social i ideològicament.
Els grans mitjans de comunicació han intentat fer-nos desaparèixer, amb
la calúmnia servil i oportunista primer, amb el silenci murri i còmplice
després. Aquells a qui van servir i se'n van nodrir, dels seus diners,
ja no hi són. I els qui ara els fan el relleu no duraran més que els
seus antecessors.
Com ha estat evident el 21 de desembre del 2012, tots han fracassat.
Resta aleshores al govern federal, executiu, legislatiu i judicial,
decidir si reincideix en la política contra-insurgent que només ha
aconseguit una feble simulació feixugament sustentada en el maneig
mediàtic, o reconeix i compleix els seus compromisos elevant a rang
constitucional els drets i la cultura indígenes, tal i com ho
estableixen els anomenats “acords de San Andrés”, signats pel govern
federal el 1996, encapçalat llavors pel mateix partit ara a l'executiu.
Resta al govern estatal decidir si continua l'estratègia deshonesta i
roí del seu antecessor, que a més de corrupte i mentider, va fer servir
diners del poble de Chiapas en l'enriquiment propi i dels seus
còmplices, i es va dedicar a la compra descarada de veus i plomes als
mitjans, mentre sumia el poble de Chiapas en la misèria, alhora que feia
servir policies i paramilitars per mirar de frenar l'avenç organitzatiu
dels pobles zapatistes; o, en canvi, amb veritat i justícia, accepta i respecta la nostra existència i es fa a la idea de que floreix una nova
forma de vida social en territori zapatista, Chiapas, Mèxic. Floriment
que atrau l'atenció de persones honestes a tot arreu del planeta.
Resta als governs municipals decidir si es continuen empassant les rodes
de molí amb les quals les organitzacions antizapatistes o suposadament
“zapatistes” els extoqueixen per tal d'agredir les nostres comunitats; o
millor fan servir aquests diners per a millorar les condicions de vida
dels seus governats.
Resta al poble de Mèxic que s'organitza en formes de lluita electoral i
resisteix, decidir si continua veient en nosaltres els enemics o rivals
en qui descarregar llur frustració pels fraus i agressions que, al
final, tots patim, i si en la seva lluita pel poder continuen aliant-se
amb els nostres perseguidors; o reconeixen finalment en nosaltres una
altra manera de fer política.
Sisè.- En els propers dies l'EZLN, a través de les seves comissions
sisena i internacional, donarà a conèixer un seguit d'iniciatives, de
caire civil i pacífic, per tal de seguir caminant al costat dels altres
pobles originaris de Mèxic i d'arreu del continent, i al costat de qui, a
Mèxic i al món sencer, resisteixen i lluiten a baix i a l'esquerra.
Germans i germanes:
Companys i companyes:
Abans vam tenir la sort d'una atenció honesta i noble de diferents
mitjans de comunicació. Ho vàrem agrair aleshores. però això va ser
completament esborrat amb la seva actitud posterior.
Els qui van apostar a que només existíem mediàticament i que, amb el
setge de mentides i silenci, desapareixeríem, s'equivocaren.
Quan no hi havia càmeres, micròfons, plomes, oïdes i mirades, existíem.
Quan ens calumniaren, existíem.
Quan ens silenciaren, existíem.
I aquí estem, existint.
El nostre caminar, com ha quedat palès, no depèn de l'impacte mediàtic,
sinó de la comprensió del món i de les seves parts, de la saviesa
indígena que regeix les nostres passes, de la decisió irrenunciable que
dóna la dignitat d'abaix i a l'esquerra.
A partir d'ara, la nostra paraula començarà a ser selectiva en el seu
destinatari i, fora de comptades ocasions, només podrà ser compresa pels
qui, amb nosaltres, han caminat i caminen, sense rendir-se a les modes
mediàtiques i conjunturals.
Aquí, amb molts errors i dificultats, és ja una realitat una altra manera de fer política.
Pocs, ben pocs, tindran el privilegi de conèixer-la i aprendre'n directament.
Fa 19 anys us vam sorprendre prenent amb foc i sang les vostres ciutats.
Ara ho hem fet de nou, sense armes, sense mort, sense destrucció.
Ens diferenciem així de qui, durant els seus governs, van repartir i reparteixen la mort entre els seus governats.
Som els mateixos de fa 500 anys, de fa 44 anys, de fa 30 anys, de fa 20 anys, de fa amb prou feines uns dies.
Som els zapatistes, els més petits, els qui viuen, lluiten i moren a l
últim racó de la pàtria, els qui no claudiquen, els qui no es venen, els
qui no es rendeixen.
Germans i germanes:
Companyes i companys:
Som les zapatistes, rebeu la nostra abraçada.
Democràcia!
Llibertat!
Justícia!
Des de les muntanyes del sudest mexicà.
Pel Comitè Clandestí Revolucionari Indígena – Comandància General del Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
“Latinoamérica”, Calle 13 (formado por René Pérez Joglar
(Residente), Eduardo José Cabra Martínez (Visitante), e Ileana Cabra (PG
13). Con Totó la Mamposina, Susana Baca y María Rita.
El principal ideòleg, portaveu i comandament militar del grup armat
indigenista mexicà anomenat Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN),
Rafael Sebastián Guillén Vicente, conegut com el subcomandant Marcos,
ha emès aquest divendres un comunicat amb motiu del quinzè aniversari de
la matança d'Acteal i 'l'ingrés en una nova era maia'.
'Ho vàreu
sentir? És el so del seu món ensorrant-se. És el del nostre ressorgint.
El dia que ha estat el dia, era nit. I la nit serà el dia', ha dit el
subcomandant Marcos en el seu breu comunicat.
El missatge ha arribat poques hores després que més de 40.000 membres
de les bases de suport zapatistes desfilessin silenciosament a cinc
ciutats de l'estat de Chiapas, en la mobilització més important
d'aquesta organització des que va prendre les armes, l'1 de gener del
1994.
Els participants a l'acte van partir de Sant Cristóbal,
Las Margaritas, Ocosingo, Sant Cristóbal de las Casas, Palenque i
Altamirano, en tots els casos focus de l'aixecament zapatista i llocs on
els pobles maies s'alçaren en rebel·lia (tzeltals, tzotzils, choles,
tojolabales i mam). Es van concentrar a les places principals de les
esmentades localitats en silenci.
La massacre d'Acteal va ser
executada per paramilitars el 22 de desembre del 1997 en la qual van
morir 45 persones, totes elles membres de la comunitat tzotzil. El
govern mexicà va dir que era deguda a un conflicte ètnic, tot i que
l'oposició i diverses organitzacions humanitàries al·leguen que
l'incident va ser part de l'estratègia de defensa del govern en la seva
lluita contra l'EZLN.
El llavors president del país, Ernesto
Zedillo, acusat de crims contra la humanitat per la seva presumpta
implicació en aquesta matança, viu actualment a l'estat nord-americà de
Connecticut.
"Quan l'u de gener de 1994 l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional
(EZLN) ocupà un grapat de municipis a l'estat de Chiapas, allò era una
revolta més de les desenes de revoltes que hi ha hagut els darrers
quatre-cents anys contra la dominació, primer espanyola i després
mexicana. De factors, no en falten: el racisme, la pobresa, la manca de
serveis sanitaris, els sous per sota de l'insuficient salari mínim
mexicà (104 euros el mes), la manca d'oportunitats, la discriminació
lingüística i un sistema d’ensenyament excloent continuen formant part
de les polítiques socials cap als maies. Doncs l'EZLN també és format
per maies i a les seves files també s'hi parlen les llengües que
parlaven els constructors de les piràmides". ... Llegir més, clica AQUÍ
Los de abajo Marcha del silencio y la dignidad Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 22/12/2012
L'EZLNva tornar aparlar ensilenci. Elsfets: elszapatistesvan fer lademostracióde forçamésgran delsgairebé 19anysdesquees van donar aconèixer. Es van concentraren cinccapçaleresmunicipals: SantCristóbal de lesCasas, LasMargaritas, Ocosingo, PalenqueiAltamirano(quatre d'elles presesl'1 degener de 1994). A toteslesplacesvan desfilarenestremidorsilenci. Ni unaparaulava sortir dels seusllavis. Davantlespresidènciesmunicipalsvan col·locaruna tarimasobrelaque van marxartotsambel punyben alt. Es van retirara lamateixa tardaals"caracoles"als qualspertanyen. Idesprésvan donar aconèixer la sevaparaula: "Ésel sodel seu mónensorrant-se. És elnostreressorgint".Elssímbolssónmolts, doncsvan triarl'últimdiadel ciclemaia, elque per a moltshauria de ser"la fi del món" iperaltresl'inici d'unanovaera, el canvide pell,la renovació. Durantaquests 19anysel recorregutde la lluitazapatistahaestatplede simbolismesiprofecies, iaquestaocasiónohauria de serl'excepció. ... Per continuar llegint el text (en castellà), clica AQUÍ
Llargmetratge documental en vídeo que presenta una crònica de les activitats del l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), des del seu alçament i irrupció en l'escena pública l'1 de gener de 1994 fins la Convenció Nacional Democràtica, celebrada a Chiapas el 9 d'agost del mateix any. El recompte és exposat a través d'imatges de la vida quotidiana i entrevistes als pobladors de la zona, així com amb suport de testimonis de personatges com el Subcomandante Marcos, Samuel Ruiz, bisbe de Sant Cristóbal de les Cases, el polític Manuel Camacho Solís , comissionat per la Pau i la Reconciliació a Chiapas, i l'activista maia-guatemalenca Rigoberta Menchú.
La Rebel·lió
L'acció militar del gener de 1994 va coincidir amb l'entrada en vigor del TLC, signat per Mèxic, Estats Units i Canadà. Més tard van declarar que era la seva manera de dir encara estem aquí al mig de la globalització. Els revoltats, tapats amb passamuntanyes, van començar un aixecament i van prendre 4 capçaleres municipals que es van estendre a 7 com són San Cristóbal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo, Oxchuc, Huixtán i Chanal, a més d'altres diverses poblacions fan pública la (llavors primera) declaració de la Selva Lacandona.
A San Cristóbal de les Cases, l'1 de gener de 1994, els rebels van prendre la capçalera municipal, rendint als judicials. Mentrestant, Ocosingo va ser assetjada per neozapatisme des de les 6 am, seguint el mateix procediment que a San Cristobal de les Cases, on es trobava Marcos. A San Cristobal de les Cases dels zapatistes llancen un comunicat reivindicant les preses completes de Sant Cristóbal de les Cases i Ocosingo, i esperant la caiguda de Las Margaritas i Altamirano. Els neozapatismo declaren oficialment la guerra al Govern de Mèxic i anuncien els seus plans de dirigir cap a la capital. A Las Margaritas mor en les primeres hores del primer de gener el Subcomandante Pedro, qui en aquell moment era Cap de l'Estat Major i segon al comandament de l'EZLN. El 2 de gener de 1994, durant la Batalla d'Ocosingo, de la mateixa manera mor el Comandant Hugo "El senyor Ik" en els embats contra l'Exèrcit Federal per aquesta plaça. En els combats l'EZLN pren com a presoner de guerra a l'ex governador de Chiapas, el general Absalón Castellanos Domínguez. Segueixen les hostilitats al sud de Sant Cristóbal i als voltants de la caserna de Rancho Nuevo. El bisbe Samuel Ruiz emet un comunicat anomenat treva i la suspensió d'hostilitats.
Després d'uns dies de lluita, el president Carlos Salines de Gortari, en aquell moment en el seu últim any de mandat, va oferir un alto el foc per dialogar amb els rebels, el portaveu era el Subcomandante Marcos.
Y sigue la mata dando: els nous jóvens zapatistes Fotografia blanc i negre: Simona Granati Fotografia color: Ricardo Trabulsi Text: Hermann Bellinghausen Música: Contra el poder. Pedro Guerra
El primer de gener de 1994, farts de l’oblit i les agressions al seu territori, els indígenes de Chiapas (Mèxic) criden “YA BASTA”. S’aixequen per sostre, terra, treball, alimentació, independència, informació, cultura, educació, pau, democràcia, justícia, llibertat i salut.
L’any 2005, unes estudiants de medicina de la URV engeguen un projecte de cooperació amb els sistema de salut autònom zapatista. En vista de la negativa del govern d’atendre aquesta necessitat bàsica, la societat civil d’alguns territoris de Chiapas decideix organitzar un sistema de salut universal que respongui a la manca d’atenció sanitària que es pateix en Mèxic.
Des de la URV, ja fa 7 anys que es dona suport a aquesta alternativa justa i necessària. Cada any, un grup d’estudiants, acompanyats d’un metge i un membre de LaReus marxen a Chiapas a compartir els seus coneixements i material sanitari amb la societat civil de les comunitats zapatistes.
LA SALUT ÉS UN DRET, NO UN PRIVILEGI! Ateneu Llibertari Alomà Carrer Misser Sitges número 9 Tarragona
- 21 de Juliol: 22’00h, Passi del film-documental “¡Viva México!”
- 22 de juliol: 19’30h, Xerrada sobre Projecte de Salut a Chiapas, a càrrec d’una participant al projecte (al local de l’Ateneu)
-:-
Cinema a la fresca!:
- 7 de juliol: “Sessió de curtmetratges”
- 14 de juliol: “Whisky Galore!”
- 21 de Juliol: 22’00h, Passi del film-documental “¡Viva México!”
Sinopsis:
Los Ángeles, Estats Units. Emigrants mexicans són perseguits per la policia, mentre lluiten per sobreviure sense renunciar a la seva cultura.
A l'altre extrem del mapa, a les muntanyes del sud-est mexicà clareja amb boirina. És 1er de gener del 2006, milers d'indígenes zapatistes acomiaden el Subcomandante Insurgente Marcos, també anomenat Delegado Zero. La seva missió: recórrer durant 6 mesos tot el país per escoltar les paraules de resistència de mexicans i mexicanes que lluiten per un Mèxic millor. Així arrenca un viatge que planeja arribar fins a la frontera amb Estats-Units, a l'altre extrem del país ...
Des Chiapas a Quintana Roo, de Yucatán a Oaxaca, de Nayarit a Colima, de Michoacán a Guerrero, i fins al cor del país en l'enorme urbs anomenada Ciutat de Mèxic, seguim els passos d'aquest viatge que va dibuixant la cara de "un altre "Mèxic, cara diferent a la imatge que els mass medies construeixen cada dia. És un viatge que aposta a "començar a construir el mirall que som a baix" com ho expressa el Delegado Zero.
L'aposta no va sense riscos ... al destapar la cara del Mèxic digne i rebel, en irrigar les llavors de rebel.lia i solidaritat d'un país sencer, aquest viatge és una provocació per als que controlen la seva economia i la seva imatge. El que va començar com murmuri aïllat es fa gran en el crit de centenars de milers: Visca Mèxic!Quina serà la resposta del poder?
