29/2005-IP: L’informe secret de la sanitat catalana

· Per Albano Dante Fachin / Cafeambllet.com

(Los vídeos en castellano, aquí)
 

Fa poques setmanes va arribar a la nostra redacció un document molt delicat: el que explica la història de l’Informe 29/2005-IP de la Sindicatura de Comptes. L’informe 29/2005-IP  va trobar greus irregularitats a la Corporació de Salut Maresme i La Selva. Però aquell informe mai va veure la llum. En aquests dos vídeos expliquem la història d’aquest informe que implica a persones molt destacades de la política catalana.

Part I

Part II

Per veure la investigació completa fet pel cafèambllet sobre la Corporació de Salut Maresme i La Selva, click aquí

-.-

Un spot alternatiu sobre la Marató de la Pobresa triomfa a la xarxa

Vídeo crític amb la Marató de la Pobresa

David Fenàndez / La Directa 23/05/2012

De l'abisme antagònic: de tot el que distancia la caritat que humilia de la solidaritat que transforma, ha nascut 'No falten cadires, sobra cinisme'. Un treball audiovisual que qüestiona obertament la Marató de la Pobresa de TV3 i aquells que la patrocinen (Abertis, La Caixa, Movistar, entre d'altres). En menys de 12 hores, el vídeo ha multiplicat per 10 les visites rebudes per l'anunci oficial de la Marató a Youtube i ha superat les 22.000 visualitzacions.

Sobren cínics i cinisme

El treball, una lectura crítica i contrapublicitària que imita i replica l'anunci oficial, ha estat impulsat des dels moviments sociopolítics sabadellencs. Membres del SIPS, l'MPS, la PAHC, la CUP i la comunitat amazigh han prés part per criticar la hipocresia d'aquells emporis econòmics que desnonant (La Caixa), acomiadant amb beneficis (Telefònica) o enriquint-se amb autopistes amortitzades (Abertis) pretenen, en una operació de marketing, presentar-se com agents actius en la lluita contra la pobresa, l'exclusió i la marginació social.

Pobresa als Països Catalans

Una pobresa que afecta avui 1'3 milions de persones a Catalunya -2'7 milions als Països Catalans- i que no és de nou encuny. La pobresa a Catalunya és crònica i està cronificada: des de fa tres dècades, situa un 20% de la població en paràmetres de vulnerabilitat i exclusió. Els darrers cinc anys de crisi han aguditzat l'empobriment, que ja afecta una de cada cinc persones a Catalunya. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys (23,4%). 1 de cada 5 llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a 14.000 euros mentre el 32% de les llars catalanes tenen la percepció d'arribar a finals de mes amb dificultat.

Les darreres dades disponibles sobre l’index de Gini català, que mesura les desigualtats, descriuen una estructura social on el 20% més ric de la població accedeix al 37% de la renda, mentre el 20% més pobre només accedeix al 7,9%. El 10% de les llars més favorides a Catalunya ingressen 7,6 vegades més que el 10% de les llars més pobres. A l’Estat espanyol, el 10% més ric controla el 41% de la riquesa i l’1% més ric detenta el 18,23%.

Empreses que mai perden i sempre guanyen

Aquesta realitat social conviu amb un beneficis extraordinaris de les majors empreses de l'IBEX 35 -entre elles, algunes de les patrocinadores- que en els darrers cinc anys de crisi han guanyat més de 230.000 milions d'euros en beneficis nets. I amb un frau fiscal català que s'apuja als 16.000 milions, quan la millor previsió de la Marató és superar els 10 milions de recaptació. El cas de CaixaBank, una de les entitats que donen suport, és paradigmàtic. Des de l'inici de la crisi ja ha guanyat 8.612 milions d'euros en beneficis nets: 4'7 milions d'euros al dia, 200.000 euros l'hora, 3.000 euros al minut, 55 euros al segon. Només dos dies de guanys de 'la Caixa' cobririen els objectius de la Marató. És per aquest motiu, que el vídeo apel·la, front la caritat oficial, a "la solidaritat, la consciència i la lluita". I ho fa afegint un altre element d'actualitat: els mossos d'esquadra de paisà i braçalet que han perimetrat les darreres mobilitzacions socials contra les retallades. Una metàfora que recorda l'antològic 'Diccionari del Nou Ordre Mundial' d'Eduardo Galeano, quan escrivia: "Riquesa: segons els rics, no produeix la felicitat. Segons els pobres, produeix quelcom força semblant. Però les estadistíques indiquen que els rics són rics perquè són pocs, o les forces armades i la policia se n'ocupen d'aclarir qualsevol possible confusió al respecte".

L'economista Josep Maria Busqueta, del setmanari d'Economia Crítica Taifa, ja va escriure la setmana passada una dura anàlisi titulada "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme". Fins i tot dins de la casa, el periodista de TV3 Joan Carles Peris ha escrit un post al seu bloc reclamant que s'informi sobre les "causes reals" d'una pobresa que és estructural.

Informació relacionada:

"La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme"

La Marató de TV3: #sobrencadires

Vídeo crític amb la Marató de la Pobresa

-·-

REFLEXIONS SOBRE LA MARATÓ DE LA POBRESA

Font: Té la mà Maria 23/05/2012 

Que el Govern que més ha contribuït en generar misèria en tota la Història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una pornogràfica “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant. És una broma de mal gust que la televisió pública recapti diners per a que "ningú quedi fora de joc" després de la retallada i tancat el grifo de la Renda Mínima d'Inserció (la eina més potent que es tenia contra l'exclusió i pobresa), imposat el pagament de les receptes mèdiques, retallat la sanitat, l'educació, apujat el transport públic. La Marató per la pobresa de TV3 del proper 27 de maig, que en tot cas hauria de ser “contra” i no “per” la pobresa, és un insult a la intel·ligència, ens prenen per rucs. Ens estan robant a la cara i després tenen la barra d’intentar-nos fer creure que no hi ha lladres, que tot plegat passa per que si, que és un fet natural. En comptes de potenciar una falsa solidaritat aprofitant-se dels sentiments nobles de la gent el que han de fer és tornar-nos els diners! Hem de ser valents i valentes i sortir al carrer a lluitar en comptes de plorar i practicar la caritat.

Les empreses que “aporten” diners a aquesta campanya, per tal de rentar-se la cara: 

-ABERTIS, l’empresa que cobra tots els peatges a Catalunya, va augmentar el 2011 un 8% els seus beneficis fins als 720 milions d’euros, al mateix temps que redueix la seva plantilla en 400 treballadors. Tot un exemple d’ètica !

-La Caixa, com no, també hi participa, després de rebre 977 milions públics del FROB i acomiadar 3.500 treballadors en el seu procés de fusió.

-Movistar: va tancar 2010 amb un augment dels beneficis del 31% (uns 10.000 milions). Tot i això ha anunciat un ERO per a 8.500 treballadors, al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius.

-Pricewaterhouse-Coopers: empresa que es dedica a l’auditoria financera. Assessorava Lehman Brothers el 2008, quan es va enfonsar. El seu president a Espanya era llavors Luis de Guindos, actual Ministre d’Economia. Actualment assessora a la Generalitat de Catalunya en com fer les retallades en Sanitat.

-El Corte Inglés: empresa que va aplicar primer la reforma laboral, fent centenars d’acomiadaments per absències justificades al treball.

 El procés d’atorgament de les ajudes es farà mitjançant un grup assessor format, entre altres, per:

-Jaume Lanaspa Gatnau, President de la Fundació La Caixa (entitat que té un pressupost de 168.929.000 euros anuals).

-Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros)

-Salvador Cardús Ros (col·laborador de La Vanguardia, Grup Godó)

-Anna Mercadé Ferrando, Cambra de Comerç de Barcelona (Patronal dels empresaris comerciants de Barcelona)

Lamentablement serà un esforç estèril si el que es vol és eliminar la pobresa.  I serà molt trist perquè s’estarà enganyant als milers de persones de bona fe que participin d’aquesta iniciativa que només està pensada per netejar la cara a un govern que aplica unes polítiques amb uns resultats totalment oposats als objectius que predica als quatre vents.

-·-

Un dirigent de CDC i un alt càrrec de la Generalitat de Catalunya imputats per corrupció

Josep Tous i Andreu en un acte de la seva empresa IEconsumo

Jesús Rodríguez RODRÍGUEZ / setmanaridirecta.info

El jutjat d'instrucció 9 de Barcelona, després de tenir durant diversos mesos nombrosos telèfons mòbils intervinguts, ha ordenat aquest matí la detenció de 5 persones i la imputació d'una sisena en relació a una carpeta separada del 'Cas Campeón', investigat fins ara per l'Audiència Nacional. Les persones arrestades no són pas irrellevants, un d'ells és el Coordinador General de la Diputació de Barcelona, Josep Tous i Andreu, qui va ser nomenat en aquest càrrec ara fa vint dies, l'endemà que el seu predecessor, Josep Maria Matas, abandonés la plaça també per haver estat investigat per la Fiscalia General de Catalunya com a responsable de diversos delictes al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). Tous és conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i propietari d'una empresa especialitzada en assessorament sobre consum, Instituto de Estudios del Consumo. Tots dos són persones de la màxima confiança de Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Martorell. Un altre dels detinguts és Isidre Masalles, sotsdirector general de Seguretat Industrial de la Generalitat, així com tres destacats empresaris relacionats amb el negoci de les ITV: Ricard Puignou (exdirector general de Menta ITV –escissió d'APPlus, Eca ICV), Sergi Alsina i Sergi Pastor (exconseller delegat d'APPlus i d'Excalestric, i actual director general d'Uprime Energy –Ficosa–). Segons informa La Vanguardia –tot i que no ho han confirmat fonts judicials– també ha quedat imputada la cap dels serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya, Margarida Gil i Domènech, qui pocs dies després d'accedir al seu càrrec l'any 2011 va ser acusada pel PSC d'haver retirat l'acusació particular de la Generalitat de Catalunya contra Daniel Osàcar i Àngel Colom pels fets delictius del cas Palau de la Música. En aquests moments es produeixen registres policials a diferents despatxos professionals i oficines de la ciutat de Barcelona, entre aquests, a la Sotsdirecció General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

o0o

Josep Tous i Andreu

Detingut el número dos de la Diputació de Barcelona i un alt càrrec del govern

Acusats de tràfic d'influències en les concessions d'estacions d'ITV
· També hi ha tres empresaris encausats

Vilaweb.cat

La Guardia Civil ha detingut dos alts càrrecs de la Generalitat i la Diputació de Barcelona i tres empresaris, encausats en una trama de suposades concessions d'ITV. Es tracta del coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, que només feia vint dies que era en el càrrec, des que va substituir Josep Maria Matas, destituït per un altre suposat cas de corrupció. L'altre alt càrrec detingut és Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat. I els tres empresaris són Ricard Puignou, ex-director general de Menta ITV; Sergi Pastor, ex-conseller delegat d'APPlus i director general d'Uprime Energy, i Sergi Alzina.

El jutge investiga un cas de tràfic d'influències en la negociació i l'adjudicació d'estacions per a la inspecció tècnica de vehicles (ITV). L'operació, conjunta amb l'Agència Tributària, és dirigida pel jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona i forma part de l'anomenat cas Campió, que investiga una suposada concessió de subvencions irregulars en canvi de comissions a càrrecs públics.

Es dóna el cas que un dels detinguts, el número dos de la Diputació, Josep Tous, només feia vint dies que va assumir el càrrec de coordinador general de la Diputació, arran de la destitució de Josep Maria Matas per l'acusació d'haver facturat irregularment centenars de milers d'euros a l'Associació Catalana de Municipis quan n'era el secretari general.

Fonts judicials han explicat que hi ha hagut escorcolls en diferents edificis a Barcelona, com per exemple a les oficines de la subdirecció de seguretat industrial i a les oficines d'Alta Partners.

Noticies relacionades:

El govern desconeix el motiu i l'abast de les detencions sobre les concessions d'ITV

L'oposició demana la destitució del número dos de la Diputació de Barcelona

o0o

L'Agència29 i la Vaga General del 29 de març

DESCARREGA
materials de difusió

BANNERS AGÈNCIA 29

TANCAT PER VAGA



OCTAVETES AGÈNCIA 29

L’Agència29 va néixer l'any 2010 per explicar la vaga general del 29 de setembre d'aquell any, un any i mig després tornem a trobar-nos per seguir difonent les mobilitzacions al carrer.

Mitjans de comunicació independents, alternatius i horitzontals dels Països Catalans ens hem unit per crear aquest pol d’informació amb l’objectiu de visibilitzar totes les accions que succeeixin al llarg de la jornada de vaga.

La feina d’aquesta agència serà recollir la informació que es generi als piquets, a les empreses, a les diferents accions descentralitzades i a les mobilitzacions que s’organitzin contra la reforma laboral i les retallades dins la propera convocatòria de vaga general el 29 de març d'enguany.

És per això que hem creat aquest portal. A més, hem obert una direcció de correu info@agencia29.net i habilitat dos telèfons (674408031 / 674400307) per tal que ens pugueu informar de tot el que succeeixi durant les 24 hores de la vaga.

Els mitjans que participem a l’Agència29 som: Okupem les ones-La Tele, Llibertat.cat, Diari Catalunya, 15mbcn.tv, LaHaine, Setmanari de Comunicació Directa, Radio Bronka, Contrabanda FM, Diagonal, L'Accent, Kaosenlared.

Farem un seguiment conjunt de la jornada. A més de difondre a través de la web, teletips, notícies i fotografies de tot el que succeeixi les 24 hores del dia de vaga, les ràdios lliures emetran en directe per les ones totes les notícies que anirem recollint. Ho faran a través de les freqüències 91.4 i 104.5 de la FM a la ciutat de Barcelona, i a d'altres dials per concretar a ràdios lliures de diversos municipis. El telèfon de participació en directe serà el 933177366.

Necessitem la vostra participació per poder difondre informació veraç, de primera mà i segura sobre tot el que succeeixi al llarg de la jornada a les empreses i grans indústries, als centres educatius i sanitaris, als pobles i barris, a les cases i llars, a tot arreu on hi hagi protestes.

Sense la teva ajuda no aconseguirem arribar a tot arreu. Participa d’aquest projecte informatiu.

o0o

El moviment 'freegan'. Deixalles que alimenten

El moviment 'freegan' converteix el reciclatge del menjar en una opció de vida

Jo, freggan

Vilaweb.Cat

Quan un parla amb la gent gran sobre el reciclatge alimentari a Catalunya, la majoria diuen: “Això sempre s’ha fet!”. No obstant, degut a la postguerra i la pobresa extrema en la que vivien moltes famílies, aquest fenomen anava més lligat a la necessitat de menjar que a la crítica al consumisme, tal i com fan ara algunes moviments socials nascuts cap als anys 90 a Catalunya.

A diferència d’altres països, a Catalunya el reciclatge alimentari mai ha estat organitzat, sinó que la gent el practica individualment per ideologia pròpia. Malgrat això, existeix un col·lectiu independent a Barcelona anomenat La Olla Móvil que aprofita aliments des del 2005.

Aquest grup està format per persones que no estan conformes amb les desigualtats socials i el malbaratament de productes que es viu actualment. Així doncs, recullen aquells aliments que el mercat de l’Abaceria Central de Barcelona ha de llençar, per després oferir-lo com a plat vegetarià cada dissabte a aquella gent que ho necessita. En concret, es distribueix per la nit al Raval i el Barri Gòtic de Barcelona. Pel que fa al reciclatge a títol individual, aquests han crescut en número en poc temps, però han vist com ajuntaments, en concret el de Barcelona, i diferents cadenes de supermercats posaven traves a la seva acció.

La paraula 'freegans' ve de la suma de “free” i de “vegans”, que vol dir lliures i vegetarians. Tanmateix, actualment es consideren 'freegans' qualsevol persona que recicla menjar com a una opció vital.

Abans, un 'freegan' podia passar per davant els comerços i recollir part del menjar que els botiguers deixaven separat, però ara han de cercar-lo dins les escombraries. A més, l’Ajuntament de Barcelona sanciona, a través de l'Ordenança del Medi Ambient, amb multes d'entre 400 i 3000 euros el fet de remenar els contenidors. Aquesta tipifica com falta lleu "transvasar o manipular deixalles dipositades en els elements de contenció ubicats a la via pública". Els dos motius principals d’aquests dos canvis han estat, en primer lloc, les cues de gent recollint menjar donaven “mala imatge” a la ciutat i, en segon, hi havia barris on la tria d’aliments comportava brutícia al carrer i els veïns es queixaven.

Malgrat aquest canvi, a trashwiki.org, una pàgina web dedicada exclusivament a donar informació sobre aquells llocs on es pot recollir menjar a tot el món, diu que l'estat espanyol compta amb la reputació de ser un país meravellós pels 'freegans'. Això és gràcies a l’existència de mercats, botigues petites de queviures i fleques que ofereixen menjar sobrant a aquells qui ho demanen.

No obstant, alguns d'aquests activistes denuncien que algunes grans cadenes són bastant reticents a donar menjar a canvi de res. Segons expliquen, molts cops tenen els contenidors a l'interior dels seus establiments, o bé barregen el menjar amb lleixiu perquè aquest no pugui ser aprofitat. Per altra banda, moltes d'aquestes grans superfícies tenen convenis amb bancs d'aliments.

Sembla ser que és un moviment que va en augment, alhora que cada cop es malgasta més menjar. Ara falta saber com evolucionaran les polítiques dels diferents ajuntaments i els supermercats.

Informació relacionada:

• El reciclatge alimentari arreu del món Es calcula que cada europeu i cada nord-americà llança, anualment, entre 95 i 115 kg d’aliments en estat encara òptim
• Donar abans que llençar Hi ha negocis i mercats col•laboren perquè els sobrants no acabin a les escombreries

o0o

#primaverareus, contracongrés al de CDC

Els que ens roben i ens retallen es reuneixen a Reus, plantem cara a les seves polítiques!

Assemblea Popular de Reus

Davant la realització del CONGRÉS NACIONAL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA QUE ES CELEBRARÀ A REUS ELS PROPERS DIES 23, 24 I 25 DE MARÇ, L'ASSEMBLEA POPULAR DE REUS CONVOCARÀ UN SEGUIT D'ACTES ELS MATEIXOS DIES DEL CONGRÉS.

PRIMAVERA REUS

Els que ens roben i ens retallen

es reuneixen a Reus,

plantem cara a les seves polítiques!

Davant la realització del CONGRÉS NACIONAL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA QUE ES CELEBRARÀ A REUS ELS PROPERS DIES 23, 24 I 25 DE MARÇ, L'ASSEMBLEA POPULAR DE REUS CONVOCARÀ UN SEGUIT D'ACTES ELS MATEIXOS DIES DEL CONGRÉS PER TAL D'ASSENYALAR I DENUNCIAR ALS QUI ESTAN PORTANT A TERME LES RETALLADES, PRIVATITZACIONS I DESMANTELLAMENT DEL SECTOR PÚBLIC a Catalunya, als qui ens retallen drets laborals i socials, als qui ens reprimeixen si protestem i exigim els nostres drets, als qui ens exigeixen "sacrificis" mentre cobren uns sous elevats per portar a terme les polítiques marcades per la banca i els poders econòmics, veritables responsables de la crisi.

Des de l'Assemblea Popular s'està organitzant la resposta ciutadana a aquest congrés per tal de mostrar el nostre rebuig a les polítiques encapçalades per persones com Artur Mas, Boi Ruiz, Mas Colell o Felip Puig. Per això s'estan organitzant un seguit d'activitats, assemblees, debats, accions i manifestacions a Reus, que s'aniran concretant progressivament.

Fem una crida a participar-hi a tota la gent afectada per les retallades de serveis públics i prestacions i per les privatitzacions, que bàsicament som totes i tots, però de forma molt especial als treballadors i treballadores, als usuaris i usuàries, dels sectors més afectats, com són sanitat i educació.

Recordem de pas que CDC (i CiU com a coalició) han donat el seu suport i aprovació a la reforma laboral aprovada el passat mes de febrer pel govern del PP, l'atac més fort contra els drets laborals produït des de la Transició, una reforma que, a més de l'abaratiment de l'acomiadament, el foment de la precarietat i la flexibilització de les condicions laborals, significarà una desregulació quasi total de les relacions laborals, la pèrdua de valor dels convenis i el sotmetiment total dels treballadors i treballadores als interessos empresarials.

Per tot això, fem una crida al conjunt de dels i les treballadroes de Catalunya, als moviments socials, als sindicats alternatius i combatius, als col·lectius i organitzacions de l'esquerra anticapitalista, vinguin a donar suport a les mobilitzacions que es duin a terme a Reus i a participar-hi.

Per més informació: www.primaverareus.cat

Per contactar amb nosaltres: primaverareus@gmail.com

twitter: @primaverareus

pàgina de facebook: contra congrés de CDC a Reus

#primaverareus

Programa detallat #primaverareus:

Dimecres 21 de març: Comença la Primavera!

Convocatòria de rodes de premsa arreu del territori davant les seus de convergència Democràtica de Catalunya per donar a conèixer el rebuig cap a les seves privatitzacions i difondre la convocatòria del contracongré

Divendres 23 de març:

16:00: Alliberament i acampada a la plaça del Mercadal.

18:00: Des de la plaça del Mercadal, cercavila + performance pel centre de la ciutat per denunciar les retallades i les privatitzacions.

19:30: Xerrada “Parlamentarisme i assemblearisme al segle XXI” a càrrec de l’escriptor i activista Félix Rodrigo Mora, vinculat al 15-M de Madrid.

21:00: Sopar popular al Mercadal.

22:00: Assemblea oberta al Mercadal.

23:00 / 1:00: Concerts i activitats al Mercadal

Dissabte 24 de març:

11:00 / 13:00: Taula rodona a la plaça del Mercadal entorn les alternatives al capitalisme, amb la participació de Félix Rodrigo Mora, del 15-M de Madrid, David Fernández, activista social i periodista del setmanari La Directa, un membre de la Cooperativa Integral Catalana, i Àngels Martínez, de Dempeus per la Salut Pública i la Iniciativa Penal Popular en defensa del sistema públic de salut.

14:30: Dinar popular al Mercadal.

16:30: Des de plaça Mercadal, manifestació cap al Tecnoparc (indret on se celebra el congrés de CDC) amb el lema “No tinguem por! Plantem cara!”.

18:30 (aprox.): arribada de la manifestació al Tecnoparc. Lectura del manifest de l’Assemblea Popular de Reus, parlaments de diferents activistes sindicals i socials, del 15-M de Reus, de l’EIC i de la CGT.

21:00: Sopar popular al Mercadal.
22:00 / 1:00: Concerts i activitats al Mercadal.

Diumenge 25 de març:

11:00: Concentració al Mercadal i marxa cap al Tecnoparc.

o0o

TRENS DE BARCELONA A REUS 23 MARÇ 2012.
Bcn Sants- Vilanova i la Geltru- Sant Vicents- Torredenbarra- Altafulla- Tgn- Vilaseca- Reus

MÉS INFO DELS TRENS DE BCN o LLEIDA, ETC... www.rodaliesdecatalunya.cat

* Tota la informació: cartells, programa, manifest, qui som, actes previs… a http://www.primaverareus.cat

o0o

Presentació a Tarragona del llibre: “Vivir en deudocracia”

La Llibreria La Capona es complau a convidar-vos a la presentació del llibre:

'VIVIR EN DEUDOCRACIA'
Iban un portugués, un irlandés, un griego y un español...
Quién debe a quién

Editorial Icaria, 2011

ISBN: 978-84-9888-388-6

Año Publicación: 2011

La presentació anirà a càrrec de la Mònica Vargas i l'Olivier Chantry, coautors del llibre.
L'acte tindrà lloc dijous 9 de febrer, a les 8 del vespre, a la llibreria la Capona.

Carrer Gasòmetre 41-43
Tarragona.

Els països del Sud han viscut durant dècades asfixiats pel deute, el FMI i el Banc Mundial. Ara, en el Nord, el deute recau sobre Grècia, Irlanda i Portugal, i ja són països més empobrits i amb major desigualtat social del que eren abans dels “rescats”. A qui li toca ara? A Itàlia? A Espanya?

És necessari aclarir a què responen els ajustaments pressupostaris exigits pel FMI i la UE. Pot el país veure’s abocat a un “rescat”? Què hi ha darrere del deute espanyol? Pot una auditoria del deute ajudar-nos a sortir de la crisi? I si no paguem?

Solament quan els pobles coneixen la veritat, poden reclamar els seus drets i oposar-se amb força a les mesures d’austeritat i a la càrrega insostenible del deute. Aquest llibre, i les alternatives que proposa, com l’auditoria del deute, ofereixen el coneixement necessari per a la resistència.

La campanya Qui deu a qui? és una xarxa d’organitzacions i moviments socials que des de 2005 lluita per l’abolició del deute il·legítim i el reconeixement del deute ecològic. Aquest llibre l’han elaborat de forma col·laborativa activistes de Qui deu a qui? i persones vinculades a altres organitzacions.

o0o

Informació relacionada:

• Reseña "Vivir en deudocracia". Nació digital

• PDF Vivir en deudocracia. Gratuït
  

o0o

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI. Articles d’opinió de Jordi Martí

campusreus.org noticies

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu”

No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l’ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d’aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.

Als Estats Units d’Amèrica, Goldman Sachs és ben conegut, no només per ser un dels causants de la crisi econòmica que el món sencer passa ara mateix sinó, sobretot, perquè ha esdevingut també un dels màxims beneficiaris d’aquesta mateixa crisi. I no beneficiari per casualitat sinó perquè si manes prou sempre pots muntar-t’ho perquè els mecanismes econòmics dependents de l’Estat et beneficiïn, fins i tot si ets ultraliberal com ells mateixos són i odies l’Estat. No és per casualitat que se’ls anomeni “Govern Sachs”.

Així, el secretari del Tresor de Clinton, Robert Rubin, responsable de la total desregulació financera, venia de Goldman Sachs. El va succeir, ja amb Bush, Hank Paulson, prèviament president executiu de Goldman Sachs i membre del Directori de Governadors del Fons Monetari Internacional; va ser qui es va encarregar de transferir als estats el deute podrit dels bancs durant la crisi financera i també se l’acusa de ser una peça clau a l’hora de deixar caure el banc d’inversions Lehman Brothers, un dels màxims rivals de Goldman, la caiguda del qual, junt amb les hipoteques subprime s’apunten com a desencadenants de la crisi capitalista mundial actual. Ja sigui per implicació o per omissió, aquests alts càrrecs econòmics està clar que han estat jugadors de primera fila en el desenvolupament de la situació de crisi total d’ara mateix i sobta moltíssim que cap ni un dels implicats hagi estat acusat formalment de res. Bé, sobta si pensem que els delictes i fer anar malament milions de persones hauria d’estar penat molt més que ho està el petit furt o els robatoris sense violència. No és el cas. En aquest terreny, també, els riquíssims i poderosíssims ho tenen tot lligat i ben lligat. I entre els lligams evidents, públics i coneguts, per exemple, el finançament de la campanya que va portar Obama a la presidència dels EUA.

Aquestes i altres informacions apareixen a un dels dos llibres de què ara mateix disposem per entendre com és i quina cara té aquest amo del món que existeix del de finals del segle XIX però que mai havia tingut tan poder com ara mateix. Es tracta d’”El banc. Com Goldman Sachs dirigeix el món”, disponible en espanyol i en francès però encara no en català. És obra del periodista francès Marc Rocha i a banda d’haver guanyat el Prix du Livre d’Économic, al millor assaig econòmic de l’any, crec que hauria de ser lectura obligatòria per a qualsevol persona que vulgui entendre on som i qui ens hi ha portat. De les preguntes sobre el futur que ens espera, potser millor no fer-nos-les ara ja que estem en època de canvis i vés a saber qui o què prendrà aquest poder que ara té Goldman Sachs en les properes hores, dies o anys. En tot cas, potser seria bo de recordar les paraules de l’actual president del banc, Lloyd Blankfein, a qui li agrada dir que ell s’encarrega de fer “el treball de Déu”.

---------------------------------------------------------------------

Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

D’una banda, tenim Lucas Papademos, que va ser governador del Banc Central Grec entre 1994 i 2002; i, per tant, va participar en la falsificació dels comptes de l’Estat grec al costat de Goldman Sachs. S’han acabat els mitjancers, els polítics d’un partit o de l’altre que feien d’intermediaris de les decisions dels amos. Ara, manen directament. Alhora, el nou govern grec inclou, per primera vegada des de la dictadura dels coronels, membres de l’extrema dreta. Una bona mostra pràctica de com els ultres del liberalisme no tenen cap mena de dubte, a través dels governs de “concentració nacional”, a l’hora d’abraçar el feixisme i de netejar la imatge i donar prestigi social als qui connecten directament el país amb l’anterior dictadura, aleshores militar.

D’una altra banda, el nou primer ministre d’Itàlia, Mario Monti, és assessor del mil vegades anomenat banc nord-americà des del 2005, però no només. El seu currículum no té palla, és tot gra fort. Amb 68 anys, ha estat comissari europeu i director de la Trilateral, el lobby ultraliberal fundat per Rockefeller al 1973. Alhora, també és membre del Club Bilderberg, al qual cada cop més gent qualifica de “govern mundial a l’ombra”. Li haurem d’estar agraïts per haver fet fora l’odiat Berlusconi? No cal, amb el temps i sense tant d’espectacle si analitzem bé què fa i què farà en tindrem prou odiant-lo a ell. Perquè la seva feina està ben clara: desmuntar tot l’estat del benestar i fer-ne negoci i diners per als amics i amigues.

El Poder capitalista s’està reinventant davant dels nostres ulls, i ho fa amb una rapidesa que no ens deixa espai per a la reflexió ni per a la contesta social. El pensament, exterminat i relegat a la consideració social d’excentricitat inútil, s’escapa com pot per sobreviure en els boscos dels llibres. Monti assegura que plegarà quan calgui, quan s’acabi la crisi i com ja ens deia Orwell: “el sistema és la crisi, la crisi és el sistema”.

No hi ha sortida davant d’aquests cops d’estat amb forma acceptada per la majoria i sense sang vessada? Doncs sí, n’hi ha però costa. Tenim la llibertat que ens dóna veure la realitat i explicar-la, anomenar-la, conèixer-la i intentar transformar-la. Costarà, però com sempre: podrem si volem. Ara bé, que ningú deixi de pensar que ara serà encara més complicat, tot i que alhora més necessari. Totes aquelles que quan eren joves o no tant preguntaven als seus antecessors com era possible que no s’haguessin implicat en la lluita antifranquista, ja es poden calçar, perquè si ara no lluitem els que vinguin després ens diran exactament el mateix. Cal que ens enfrontem a cada una de les dictadures que imposen i imposaran, perquè no són tecnocràcies, tal com les anomenen ells i la seva premsa, són dictadures! I com a tals les hem de combatre.

* Jordi Martí és periodista, professor i militant de la CGT de Tarragona

Depressió Post-Electoral 20-N

Crec que s'escau començar amb la banda sonora del NO-DO, després dels últims esdeveniments.

Celebracions de joia a Madrid diumenge passat 20-N
poc ha canviat des de fa 36 anys

Diumenge passat 20-N, els mitjans ens informaven minut a minut dels resultats a peu d'urna, des de l'estudi central, l'estudi mòbil al carrer ... tot mentre ens les anaven engaltant, retallades a tort i a dret durant una campanya electoral esperpèntica que ens costa un caleram a la societat civil, tant si participes o no. Evidentment no podien fer públiques aquestes retallades (en diuen mesures) en plena campanya, així ho han reconegut. Saben que molts dels que els van donar la confiança, no els l'haurien donat.

Per altra banda, casualitat o no, la coincidència de la data, tot apunta que la memòria és feble o ens la volen esborrar i això pinta que tirem enrere. No vaig veure ni llegir cap mitjà que recordés aquella data de fa 36 anys en que va passar espero que a pitjor vida el criminal dictador. No és que hi tingui una especial devoció, crec que és just i necessari no perdre la memòria històrica. I ara més que mai.

Cada any, quan arriba aquesta data no se m'oblida, sempre em ve a la ment un poema "Final!", creat la mateixa nit de la seva mort, l'autor és en Joan Brossa, sorprenent amb la senzillesa i simplicitat amb què en uns pocs mots pugui sintetitzar tant i descriure'l tant bé. Millor us el copio i pego a que jo m'enrotlli.

Final! (Joan Brossa)

Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

---

Buff, és quedà descansat. Bé, doncs aquí la tenim interpretada per un cantaor com la copa d'un pi. Miguel Poveda, (Barcelona, 1973) cantant de flamenc català El poema "Final!" està inclòs al seu disc Desglaç.

Aquí la prova:

Cantant de flamenc i intèrpret d'altres gèneres musicals amb els que enriqueix la seva trajectòria artística en una experimentació constant dins la seva obra, gèneres com la copla, el tango, el bolero o el fado no li son aliens, encara que el flamenc sigui des dels seus inicis la seva música de partença, deixa la seva pròpia petjada amb arrel flamenca en la interpretació d'altres tipus de músiques.

Poveda s'interessa per anar més enllà de la imatge tòpica del cantautor típic i s'endinsa en altres terrenys artístics que no sempre són ben vistos pel món del flamenc més ortodox. Mostra del seu interès per cercar l'art en altres gèneres musicals són les seves nombroses col·laboracions amb altres artistes de disciplines ben diverses, treballs que donen a conèixer la seva veu a uns altres públics no habituats al flamenc.

Pel seu origen català, nascut a Barcelona, passa la seva infantesa i adolescència a Badalona, amb pare de Múrcia i mare de Castella-La Manxa, sense cap ascendència andalusa, trobà més dificultats en els seus inicis que gràcies al seu talent finalment aconsegueix vèncer per a créixer artísticament com a cantautor des de Barcelona. Comença a cantar el 1988, però és en el 33 Festival Nacional del Cante de las Minas de La Unión (Múrcia) de 1993 quan és reconegut el seu valor artístic a un nivell més professional. Després del seu creixement artístic i personal, el 2003 trasllada la seva residència a Sevilla per ser més a prop de les fonts de l'art flamenc, sense oblidar Catalunya en la seva trajectòria musical, com ho demostra posteriorment amb el seu disc Desglaç. Més informació a wikipedia.org

Bé, ara tornem a tocar de peus a terra i fem cinc cèntims de tal com ha anat la "cosa".

Repassant els mitjans destaquem algunes noticies:

Divendres 18-N

L'ASSEMBLEA POPULAR DE REUS EMPAPERA SEUS DE BANCS EN PROTESTA PER LA CRISI ECONÒMICA

L'Assemblea Popular de Reus ha empaperat avui les seus del BBVA (a la imatge), Santander i La Caixa, situades en l'entorn de la cèntrica plaça Prim de la ciutat, amb pamflets en els que convidaven els ciutadans a votar els banquers, que són, en la seva opinió, "els que realment manen".

Dissabte 19-N

El passat dissabte 19 ens comunicaven que els diputats italians deixaran de percebre la pensió "vitalícia", mentre aquí fèiem veure que reflexionàvem.

Diumenge 20-N

Dades i més dades que aquí no les posarem, ja hi ha molts mitjans que ho han fet, però en trobem algunes de força interessants evidentment a la xarxa, no als mitjans massius.

8 coses sobre el 20-N que NO ens van explicar els telenotícies:

1 .- El 20-N Rajoy va obtenir 458.642 vots menys que Zapatero el 2008
2 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 3 de cada 10 espanyols amb dret a vot. El 30,1% exactament.
3 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 12 de cada 100 bascos amb dret a vot.
4 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 13 de cada 100 catalans amb dret a vot.
5 .- L'únic diputat per la Ciutat de Melilla va ser per al PP. Només el van votar 3,4 de cada 10 Melilla amb dret a vot.
6 .- El gran triomf popular a Madrid: 63 de cada 100 madrilenys amb dret a vot no van votar al Partit Popular.
7 .- En el gran feu popular, València, el 61% dels valencians amb dret a vot, no van votar al Partit Popular.
8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals.

És evident que tot depèn del l'objectiu i l'angle de com es miri. Alguna cosa no acaba de rutllar.

o0o

Dilluns 21-N

Ressaca ...

El patriotisme de Mariano Rajoy

Marco Roitman Rosenmann / La Jornada 2011.11.21

El futur president de govern a Espanya, Mariano Rajoy, és una persona singular. Vilipendiat en el seu partit, amb detractors en la seva direcció nacional i el nivell d'acceptació pels espanyols no arriba a l'aprovat, s'alça amb el triomf i la majoria absoluta.

Sense haver fet res per merèixer-ho, serà el nou inquilí de la Moncloa. Els votants del PSOE li van donar l'esquena al seu candidat. Rubalcaba no va ser capaç de convèncer els defraudats i el gairebé milió i mig dels seus votants es van quedar a casa, augmentant en cinc punts l'índex d'abstenció. La resta de vots que se li escapen ha anat a parar majoritàriament a l'esquerra. Cap novetat, els resultats eren previsibles i la majoria absoluta també. Segir llegint ...

Dimarts 22-N

El govern reduirà els salaris dels funcionaris aquest 2012, pujarà matrícules, aigua i gasolina i introduirà el copagament farmacèutic

Només 48 hores després que CiU guanyés per primer cop unes eleccions generals al Principat (convertides en un referèndum sobre les retallades aplicades per l’executiu català), el president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dimarts que hi haurà una reducció de les retribucions dels empleats públics aquest 2012, si bé no l’ha precisat. Llegir més ...

Un referèndum guanyat amb un 20%? Cal que s'ho facin mirar. Els aniria bé baixar al carrer i visitar alguna de les assembles populars.

Artur Mas anuncia un 2012 d'increment de taxes i rebaixes salarials
Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
La Generalitat retallarà els sous dels empleats públics l'any 2012

o0o

Pedro Olalla: Diguem no!

Entrevista a Pedro Olalla, filòleg, hel·lenista i actualment professor a la Universitat d'Atenes. Olalla és extremadament dur i crític i diu ben clar que els que controlen el poder financer s'estan apropiant del poder polític a través del deute dels estats.

Per Pedro Olalla, el que ha passat a Grècia no és només cosa dels grecs, és una amenaça per a tothom.

L'indigna el discurs polític i mediàtic dels països europeus, Espanya inclosa, que diuen "nosaltres no som com Grècia"; titllen els grecs de poc treballadors i diuen que es mereixen el que els està passant. Per ell, la crisi no és altra cosa que un atac econòmic organizat pels poders financers, i defineix el deute com un producte dissenyat com a arma de sotmetiment dels ciutadans.

Una perla de document

o0o

Dimecres 23-N

Guaita quines confiances, quanta generositat en temps de retallades.

“Artur Mas puja 12.000 euros el sou de set càrrecs de confiança de les delegacions territorials”

Tarragona21

Austeritat, sí, però no igual per a tothom. Perque mentre Artur Mas no para de retallar en temes com la sanitat i reclama sacrifici als ciutadans, set als càrrecs de la Generalitat que exerceixen com com a caps de gabinet dels delegats en els àmbits equiparables a les vegueries han vist incrementat el seu sou en 12.000 euros bruts l’any (fins a sumar 60.000 euros, si atenem a les xifres més conservadores fetes públiques en diversos mitjans). Entre ells el de Tarragona, el periodista procedent de Canal Català, Joan Martínez. La decisió, que fa grinyolar la coherència del discurs de l’executiu convergent, es posa en pràctica a partir de l’augment de l’escala funcionarial dels caps de gabinet i es justifica pels estalvis aconseguits en les delegacions territorials gràcies a la reducció de presència territorial d’alguns dels departaments. Ara bé, la pregunta és òbvia: comptat i debatut, quant s’estalvia realment al final? I més si tenim en compte que la mateixa Generalitat ha ajornat l’aplicació de la llei de vegueries. Alhora, i per poder tenir elements comparatius que ajudin a valorar la pujada, cal tenir present que el cap de gabinet del delegat de govern a Tarragona cobrarà més que l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, que tenia un sou de 64.000 euros abans de retallar-se’l en un 10% arran de la decisió del govern central de reduir el salari dels funcionaris.

Segons es reflecteix en diversos mitjans d’informació, entre ells ‘El Periódico’, tots els beneficiats per aquesta contradicció del discurs de Mas “són personal eventual i van ser contractats com a càrrecs de confiança. Estan adscrits al Departament de Presidència i bàsicament la seva funció és coordinar la tasca dels delegats territorials”.

o0o

Té pebrots la cosa trobem al mateix mitjà i al mateix dia una altra noticia que ens diu: El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral. Recordem aquella dada "8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals". És creuen legitimats amb aquestes dades per imposar el que els mercats "ordenen".

El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral

Tarragona21

Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat, ha afirmat aquest dimecres a RAC 1 que no es van presentar els pressupostos abans del 20-N perquè les retallades anunciades “necessiten de grans consensos” i en campanya electoral haurien estat “una bomba de rellotgeria” per al debat parlamentari. Una forma com altra de reconèixer que el Govern tenia preparades les retallades i que no van voler anunciar-les durant la campanya per les conseqüències electorals que podrien haver tingut per a CiU durant les eleccions del passat diumenge.

Les declaracions d’Homs no acaben d’encaixar amb el que va afirmar ahir dimarts Artur Mas, quan va assegurar que el Govern català “en el seu conjunt” no coneixia les noves retallades i que per als seus membres ha estat una “sorpresa”. De fet, el conseller de Salut, Boi Ruiz, unes setmanes abans de les eleccions, tampoc va descartar que de cara al 2012 es tinguessin que tocar sous dels treballadors públics, com finalment acabarà passant.

Homs ha justificat les noves mesures i s’ha mostrat “orgullós” d’estar en un país “que pren la iniciativa” sense esperar a que li diguin què ha de fer, en al·lusió a altres regions de l’Estat. Ha recordat que a altres països europeus amb millor situació econòmica, retallades d’aquest tipus ja s’han dut a terme. En aquest sentit ha dit que s’ha de triar entre “el model andalús” i “el model alemany”.

Avui, ja no serien 80, ens serien un grapat més.

Mas era el beneficiari dels fons evadits pel seu pare a Liechtenstein

El jutge Pedraz ha arxivat un delicte fiscal del pare d'Artur Mas en considerar que ha prescrit. El líder de CiU era un dels beneficiaris dels fons evadits pel seu progenitor en Liechstentein i Suïssa, on durant 24 anys va mantenir dues comptes opacs amb gairebé dos milions. Llegir més ... (ojo! les fonts no són de massa fiar, tot i que la noticia existeix)

Comencen a fer els deures

Rajoy explicarà els seus plans econòmics a Merkel i Sarkozy en dues setmanes

o0o

Els voltors sobrevolen la presa, o la poca carronya que resta de la difunta democràcia.

Aznar posa deures a Rajoy per al 21-N

Aznar ha advertit que "Espanya no té temps per a cent dies de cortesia" o per a una lluna de mel electoral per la "fallida" a la qual, segons Aznar, l'ha portat el PSOE.

Rato es reuneix amb Rajoy a Gènova
La trobada suscita tot tipus d'especulacions, ja que Rajoy està conformant l'equip que formarà part del seu proper Govern.

Un tecnòcrata amb un llarg currículum al servei dels mercats. Va ser premiat al juny de 2004 siguent nomenat Director Gerent del Fons Monetari Internacional (FMI)

I els "sindicats"? és despengen una mica tard o és que fins ara han esta fent el joc. Qui us ha vist i qui us reconeix, CC OO i UGT
Els sindicats carreguen contra l'anunci de noves retallades al País Basc i Catalunya

o0o

La resta del món, doncs el tenim ben embolicat, indignats d'aquí i d'allà despleguen imaginació i creativitat.

La història després de les batsenyals del 99%

Milers marxaven cap al Pont de Brooklyn quan van veure aparèixer sobre un gegantí edifici una projecció estil Batman que deia: "99% / Prova de micròfon! / Mirin al seu voltant / són part / d'un aixecament global / som una crida / des del cor / del món / som imparables / altre món és possible / feliç aniversari / # moviment ocupa / ocupa Wall Street / (una llista de ciutats, estats i països) / ocupa Terra / anem guanyant / és el començament del començament / no tinguin por / amor ". Va passar en culminar el dia de mobilització nacional per commemorar els dos mesos d'Ocupació Wall Street, el 17 de novembre. El bloc Boing Boing entrevistar Mark Read, creador de les projeccions. Llegir més ...

o0o

De fet, actualment els cops d'estat ja no són militars, ara son tecnocràtics, de tal manera ho em pogut veure a Grècia i Itàlia. Excepte a Egipte que encara utilitzen el vell sistema per imposar el "Deu" Mercat.

Ens governen els "mercats", i n'han fet dels polítics els seus titelles i executors.

Avui, Rajoy comença a rebre els banquers

Com diu l'amic Roitman: "Corren mals temps per a la democràcia, encara que sigui la representativa, l'estat de salut ja era precari. Franco tenia raó, va deixar tot lligat i ben lligat. En el patriotisme hi ha la solució a la crisi. ¡¡Arriba España, Una, Grande y Libre!!"

Això no és democràcia

Ens enviaran monitors?

Qualsevol observador diria que el poder real està en mans dels financers i especuladors. En efecte, actualment, els governs es comporten com a subordinats

Francesc Sanuy 13/11/2011

Al final de la seva carrera, el president Eisenhower va denunciar que els EUA eren un país dominat per un complex industrial i militar. Avui, en canvi, qualsevol observador diria que el poder real està en mans dels financers i especuladors. En efecte, actualment, els governs es comporten com a subordinats, perquè realment ho són tal com visiblement es nota quan la camarilla dels tràfics d'influència fa ostentació del seu poder sobre els servents polítics que, com a col·laboradors necessaris, els faciliten els monopolis, les exclusives i les adjudicacions. Són acròbates que treballen en xarxa, és a dir, sense risc o toreros que s'enfronten a bous afaitats. En tot cas, hi ha entre polítics i financers una relació incestuosa reforçada per una justícia com l'espanyola que garanteix la impunitat dels grans delinqüents de coll blanc. El capitalisme Cibeles de Madrid és gairebé tot ell de grans empreses d'obres públiques, en règim de concessions o de serveis públics privatitzats i de tarifa regulada.

Nogensmenys, això de posar les guineus a vigilar els galliners o de posar els carrabiners a fer de contrabandistes (cosa que a la inversa sí que podria funcionar) no és un fenomen únicament madrileny. Als EUA, per exemple, hi ha el rei Goldman Sachs, la mostra més representativa de la cobdícia portada fins als últims extrems i de portar la interlocució amb els poders públics a nivells d'autèntica complicitat. Ja coneixen segurament aquella definició d'hongarès que diu: és una persona que et cedeix el pas davant d'una porta giratòria i, després, et rep a dintre. Doncs bé, els homes de Goldman Sachs són genials tant a l'entrada com a la sortida. Vegin, si no, on es col·loquen quan pleguen. Sense anar gaire més lluny, l'equip Draghi-Monti, ex-Goldman, és ara la peça més influent de l'intent de salvació de l'euro. Per tant, els nous dirigents han transformat un banc de negocis tradicional caracteritzat per la prudència en un engranatge més de l'economia de casino. L'exconseller delegat del Goldman, Jon Corzine, ha protagonitzat la fallida de l'MF Global. Hi ha gent que en lloc de Goldman Sachs diuen Sacks (que vol dir ‘saqueig') i d'altres que diuen Goldman Sex. Es refereix a l'episodi del director Samuelides que recorda molt la pel·lícula Una proposició indecent, de Robert Redford i Demi Moore. La casa té normes d'indumentària i pautes de comportament com de secta. I en moments de recessió no és partidària d'exhibir riquesa i despesa no pas per puritanisme, sinó per qüestió d'imatge. Així, doncs, són aquesta mena de personatges els que ens han de guiar cap a la sortida de la crisi!

La situació és particularment difícil, perquè,igual com s'ha produït una primavera àrab que s'ha escampat d'un país a un altre, l'efecte dòmino també afecta ja per contagi els països perifèrics i meridionals de la UE. Curiosament les primeres víctimes són els caps de govern que ja han estat defenestrats i els que són a la cua tot esperant tanda. En el cas de Grècia, és interessant de subratllar el paper que han tingut les oligarquies com a causants de moltes de les desgràcies. Són unes quantes famílies que controlen els negocis i el sector financer del país. L'exprimer ministre Papandreu, en un discurs al Parlament, va expressar la seva preocupació per l'estat de molts bancs de Grècia. També va revelar una gran operació de contraban a tots els Balcans que representa 3.000 milions d'euros de pèrdues anuals d'ingressos per a Grècia. La reacció dels oligarques ha estat l'habitual: situar els diners als paradisos fiscals. A més a més, han quedat a l'expectativa i pendents de quedar-se, a preu de ganga, les privatitzacions que queden per fer (xarxa elèctrica, aeroports, loteries, etc.) coses ue aquí, al capitalisme Cibeles, no van reeixir. D'altra banda, Grècia ha consentit una corrupció generalitzada. A Itàlia, també hi ha una esclerosi institucional que fa possible el domini de Berlusconi sobre totes les televisions o l'activa presència de la Camorra, la N'Drangheta i la Cosa Nostra. Tal com és el cas, aquí, també les classes treballadores assalariades són els únics que paguen impostos, atès que els rics són evasors amb escapatòries que figuren a la llei.

Després d'Irlanda, Portugal i Grècia, ara és el torn d'Itàlia, que pel seu volum i dimensió pot ser un problema massa gran per digerir-lo. Estem parlant d'1,9 bilions d'euros amb B de Barcelona i no amb la B dels anglosaxons, que són mil vegades menys. A Itàlia, dimecres passat, es van presentar els supervisors de la UE, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional amb l'encàrrec de monitorar l'economia transalpina. El programa incorpora la venda d'actius, privatitzacions, flexibilització del mercat de treball i reforma de les pensions. Veiem, doncs, que estem parlant d'una seriosa emergència. Alguns malpensats opinen que Draghi, des del BCE, va ser un dels partidaris de fer fora Berlusconi i que va pressionar amb unes exigències que sabia perfectament que Itàlia no podria complir. I és que, de vegades, al darrere d'això eteri que en diuen mercats hi ha persones que mouen els fils. La pregunta és, en última anàlisi, si val la pena lluitar per la supervivència de l'euro. En cas afirmatiu, segons el professor Roubini la prioritat haurà de ser el creixement econòmic, aplicar facilitats monetàries, un euro devaluat amb polítiques d'estímul i, finalment, reestructuració del deute i fractura parcial de l'eurozona. Finalment, vetllar per la gran regla de la democràcia que si truquen de matinada no sigui la policia i tampoc, de cap manera, el cobrador del frac de la zona euro.

Informació relacionada:

Banquers i prestidigitadors 30/10/2011

Més articles ...

o0o