Periodistes catalans qüestiona el nomenament del cònsol mexicà a Barcelona

Fidel Herrera va aterrar a la capital catalana el 19 d’octubre sota una aurèola d’acusacions de presumptes vincles amb el crim organitzat durant la seva etapa de governador de l'Estat de Veracruz 

 Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

Barcelona, 4 de novembre
Marta Molina.- @martamoli_RR / La Directa

En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, quatre periodistes catalans, amb el suport de diverses organitzacions de drets humans i col·lectius que treballen per la pau a Catalunya, han qüestionat el nomenament de Fidel Herrera com a nou cònsol mexicà a Barcelona. Jordi Évole, Natza Farré, David Fernández i Marc Marginedas han formulat dotze preguntes al nou cònsol de Mèxic, relacionades amb l’assassinat de periodistes, les desaparicions forçades, les violacions dels drets humans de les migrants que passen cada dia per l’Estat de Veracruz i les amenaces contra les seves defensores. El president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, s’ha dirigit al govern espanyol per preguntar per què Mariano Rajoy va declarar que no veia cap impediment en el nomenament del nou cònsol i quina informació tenien del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació per concedir aquesta autorització diplomàtica tenint en compte que se’l vincula amb activitats il·legals.

Més de 60 persones seguien la compareixença a la sala de premsa –entre periodistes i organitzacions de drets humans– i l'streaming de l'acte ha comptat amb més de 300 connexions. Lolita Bosch, escriptora i activista catalanomexicana, ha iniciat la conferència de premsa explicant que, des de l’arribada d’Herrera a la ciutat, les organitzacions que treballen per la pau a Mèxic no han deixat de rebre trucades de diversos mitjans perquè els expliquessin "qui era aquest senyor, què passa a Veracruz i quina opinió tenen sobre Herrera". Davant aquesta inquietud i a través de cinc persones de la societat catalana, han volgut donar veu a les persones mexicanes que viuen a Barcelona i que no poden qüestionar Fidel Herrera personalment per por de les represàlies, contra elles o les seves famílies. També contra les periodistes que treballen cada dia des de Mèxic per exercir el seu dret d'informar i de ser informades. Bosch ha deixat clar des de l’inici que no tenen cap investigació sòlida sobre els vincles del cònsol amb el narcotràfic i que no volen desacreditar ningú sense haver investigat amb rigor. "Per a nosaltres, el que estem fent avui és una oportunitat única per establir un diàleg amb el cònsol Herrera sobre temes que ha deixat pendents a Mèxic, com l’assassinat de periodistes durant el seu govern i la violació sistemàtica dels drets humans dels immigrants o les amenaces a activistes".

Natza Farré, periodista de RAC 1, ha formulat la seva pregunta mentre es projectaven les imatges dels 170 periodistes assassinats o desapareguts a Veracruz durant els darrers anys. Farré ha preguntat al cònsol sobre les investigacions dels casos dels nou periodistes assassinats durant la seva gestió i per què es va blindar la informació sobre les despeses en comunicació social durant els sis anys que va durar el seu govern. El també periodista David Fernàndez ha preguntat què va fer el govern de Veracruz per buscar les 134 persones desaparegudes durant el govern d’Herrera i quines propostes de col·laboració van rebre les seves famílies per part de les autoritats estatals.

La pregunta de Marc Marginedas, periodista i corresponsal d'El Periódico a Rússia, ha arribat a través de vídeo i feia referència a la fustigació de mitjans digitals com Aristegui Noticias, Sin Embargo i d’altres mitjans de Veracruz, Ciutat de Mèxic i Tamaulipas. Aquestes pressions es van produir després de la publicació d’una foto de Fidel Herrera amb Francisco Pancho Colorado, persona vinculada al crim organitzat. Marginedas ha preguntat al cònsol sobre el seu vincle amb Juan Carlos Zaragoza Ríos, extraballador de Televisa actualment acusat d’amenaçar periodistes que "embruten" la imatge d’alguns polítics.

El periodista i presentador del programa Salvados de La Sexta, Jordi Évole, s’ha ocupat d'interrogar el cònsol sobre el tracte que reben les migrants que passen per Veracruz i sobre per què aquest Estat de l’orient mexicà es va convertir en l’Estat més perillós per a les migrants centreamericanes i les defensores de drets humans durant el seu govern. Évole ha citat part d’una entrevista de Regina Martínez, periodista del setmanari Processo que va ser assassinada el 28 d’abril de 2012 a casa seva. Martínez havia descobert i publicat els vincles amb el narco de l’actual governador de Veracruz, Javier Duarte. El seu assassinat encara resta impune, malgrat els intents del govern de Veracruz de relacionar-lo amb un crim passional.

Al final de la conferencia de premsa, Barcelona En Comú ha publicat un comunicat al seu web on interpel·la "les autoritats espanyoles i catalanes perquè es pronunciïn sobre l’acceptació del nou cònsol mexicà a Barcelona, vinculat al narcotràfic i la corrupció". David Fernández ha anunciat que les CUP (Candidatura d’Unitat Popular) faran boicot institucional al consolat mexicà a Barcelona per respecte a les víctimes.

Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

* A la memòria del periodista i fotògraf Rubén Espinosa, que va ser assassinat aquest estiu a la Ciutat de Mèxic tot i denunciar les amenaces de mort que rebia constantment quan treballava a Veracruz i intentava fer la seva feina en un país en guerra. 

Informació relaionada:

• Un grup de periodistes catalans qüestiona el nomenament del cònsol mexicà a Barcelona
• Associacions mexicanes denuncien el cònsul de Mèxic a Barcelona
• Fidel Herrera, del narcopopulisme a cònsol de Mèxic a Barcelona
• Indignació i alarma de la comunitat mexicana a Barcelona amb el nou cònsol a la ciutat
• Periodistas cuestionan públicamente a Fidel Herrera como cónsul de Barcelona; ayuntamiento no lo quiere 
• Periodistas catalanes piden a Fidel Herrera responder por hechos graves sucedidos en Veracruz 
• #PeriodistasBCNporMexico demanant que estiguem atentes, que preguntem, que ens informem sobre el cónsul Herrera.  Thais Bonilla
• Jordi Évole y David Fernández inquieren en público al cónsul de México en Barcelona
• Nombramiento de Fidel Herrera genera indignación
• Preguntas para el cónsul mexicano Fidel Herrera
• Comunicat de Barcelona En Comú

-.-

Més de 500 persones reclamen a Barcelona justícia pels 43 estudiants desapareguts a Ayotzinapa

Desapareguts des del passat 26 de setembre s'estan duent a terme mobilitzacions a Mèxic i altres parts del món en solidaritat. Aquesta era la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa 

César Rojo
La Directa 21/11/2014

A Mèxic, cada 20 de novembre se celebra la Revolució Mexicana de 1910. No obstant això, en aquesta ocasió la celebració va tenir un significat especial. En lloc dels actes oficials, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa, Guerrero.

Desapareguts, segons denuncien les activistes mexicanes, a causa de la repressió policíaca i el crim organitzat que predomina a Mèxic en els últims anys. Desapareguts des del passat 26 de setembre, i des de llavors, paradoxalment, la seva presència s'ha reproduït en tot Mèxic i en moltes altres parts del món, on la gent reclama en veu alta: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!”.

Barcelona és una de les ciutats on els 43 estudiants de Ayotzinapa han fet presència. Una presència que cobra vida amb les paraules de dolor i indignació dels centenars de persones que han sortit als carrers per exigir justícia, per demandar a l'Estat mexicà –presidit per Enrique Peña Nieto– que resolgui el cas, que no esmenta, i que lliuri amb vida als estudiants.

Aquest 20 de novembre, convocats per la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa, més de 500 persones van prendre el carrer a Barcelona per solidaritzar-se, una vegada més, amb els pares, amics i companyes dels 43 estudiants desapareguts. La cita va ser a les Rambles, el centre neuràlgic del turisme barceloní.

A partir de les vuit del vespre va començar la concentració a la part alta de les Rambles. No només hi havia persones d'origen mexicà, sinó també català i d'altres països. Estaven allà per aixecar la seva veu. I ñés que la indignació és tan gran que ha creuat fronteres. La gent present es preguntava: “Com és possible tanta injustícia? Com és possible tant salvatgisme?”.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació”
 

La paraula s'aixeca i camina. S'aixequen també els cartells, s'encenen les veles, i una musiquita comença a sonar: un grup de noies jaraneras han vingut a compartir les seves melodies de son jarocho –música tradicional mexicana. Inicia llavors una marxa que baixa a un costat de les Rambles. I la seva presència cobra vida. Malgrat estar desapareguts, els 43 estudiants de Ayotzinapa estan aquí: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!” és la consigna que després del 26 de setembre la gent no es cansa de repetir i cridar.

La marxa avança, tomba a l'alçada del carrer Portaferrissa i arriba finalment a la plaça de la Catedral. Allà les participants nomenen, un per un, als 43 estudiants desapareguts. I acusen: “¡Fue el estado, fue el estado!”. Per elles, l'Estat mexicà és el responsable d'aquesta injustícia, i ve una altra consigna: “¡Que renuncie, que renuncie!”; que renunciï Enrique Peña Nieto, president de Mèxic, que fins ara no ha estat capaç de resoldre el cas ni oferir justícia.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació” diu un dels participants a través d'un altaveu. Els fets recents li donen la raó. En els últims anys, no només han estat assassinats i desapareguts els estudiants de Ayotzinapa, hi ha centenars de persones que també han estat assassinades i desaparegudes per les forces policials i militars. I Ayotzinapa, en efecte, és la suma d'aquesta indignació.

Llavors es va fer el silenci. Es va demanar un minut de silenci en solidaritat amb els 43 estudiants de Ayotzinapa. Mentre no hi hagi proves fefaents que estan morts, la consigna és que apareguin amb vida. És el que exigeixen els seus familiars i és la demanda que es defensa.

Aquest 20 de novembre ha estat especial. Fins i tot, en el zocalo de Ciutat de Mèxic, el govern va decidir clausurar els festejos oficials de la Revolució Mexicana. En el seu lloc, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa. Ells també, com els zapatistes de la Revolució, han lluitat per la democràcia i la justícia. Ahir, la Revolució Mexicana no va ser relegada, sinó reivindicada.

Informació relacionada

Comunicat llegit en suport a Ayotzinapa des de la Plaça de la Catedral de Barcelona.
 

Marxa per Ayotzinapa i Mèxic. Barcelona 20 nov. Vivos los queremos. Vivas nos queremos! 

Davant de la catedral de Barcelona, Catalunya, mobilització per Ayotzinapa

Augmenten les protestes a Mèxic pels 43 estudiants desapareguts 

17/11/2014 Jorge Zepeda: "La corrupció i l'absència d'estat de dret han generat una gran inseguretat a Mèxic"

-.-

El grup feixista Democracia Nacional fa el ridícul el 9-N

El partit ultra Democracia Nacional havia amenaçat amb mobilitzar “centenars” de militants a Cardedeu per evitar que es votés el 9-N

La concentració convocada per Ana Castillo va reunir tres persones

Llibertat.Cat 11/11/2014

Fa una setmana la militant del partit ultradretà Democracia Nacional a Cardedeu Ana Castillo (ex-secretaria del PP a Sant Antoni de Vilamajor i ex-candidata de Plataforma per Catalunya a Cardedeu) va anunciar que el seu partit reuniria “centenars” de militants a Cardedeu per evitar que el dia 9 es votés. En realitat la concentració feixista del dia 9 a Cardedeu va reunir 3 persones (al migdia encara esperaven que vingués un autocar de Madrid amb els centenars de militants però els reforços mai van arribar).

Durant la concentració ultradretana els Mossos d’Esquadra van identificar els 3 membres del partit (Ana Castillo, el seu marit Eduardo Lera Benavides i un tercer militant) trobant-se amb la sorpresa que Lera Benavides tenia un assumpte pendent amb la justícia per una causa relacionada amb la violència domèstica. L’any 2005 Eduardo Lera Benavides va ser sentenciat a tractament psiquiàtric per difondre en diferents mitjans de comunicació que la seva dona (ara ex-dona) era amant del comte Lecquio i que la seva filla era d'aquest. La magistrada del Jutjat penal número tres de Santander va condemnar Eduardo Lera Benavides al tractament psiquiàtric i al pagament d'una indemnització a la seva dona, de la qual es trobava en tràmits de separació, de 6.000 euros, si bé l'absolia del delicte d'injúries del qual havia estat acusat en aplicar l'eximent completa de l'article 20.1 del Codi penal, que s'aplica a qui en el moment de cometre la infracció penal, a causa de qualsevol anomalia o alteració psíquica, no pugui comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió. L’acusat s’havia de sotmetre a tractament mèdic psiquiàtric per un especialista del Servei Càntabre de Salut, durant el termini de dotze mesos, amb informes mensuals. La detenció del passat dia 9 de novembre pot estar relacionada amb el no compliment d’aquesta sentència ja sigui perquè Lera no ha pagat la multa o perquè no ha acabat el tractament psiquiàtric.

Democracia Nacional no es va limitar en fer el ridícul a Cardedeu perquè també va participar en el desastrós intent d'assalt de l'Escola d'Hosteleria de Girona on cinc ultradretans van intentar trencar una urna sense aconseguir-ho ja que van ser expulsats i retinguts pels votants i posteriorment detinguts pels Mossos d’Esquadra. Un integrant d’aquest grup d’assaltants frustrats és un militant gironí de les joventuts de Democracia Nacional anomenat Lluis Serrat que es va posar a plorar quan va ser retingut a les portes del punt de votació. La web de Democracia Nacional Joven ha fet una recopilació de les seves “gestes” durant el 9-N.

 -.-

Clam per la independència amb una V gegantina

· Riuades de gent han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona formant una senyera.

· Un milió vuit-cents mil catalans van omplir ahir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona.

Vilaweb.Cat 11/09/2014

Dues grans senyeres formades per centenars de milers de persones han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona i han confluït al vèrtex de la plaça de les Glòries a les 17.14. D'aquesta manera s'ha format una gran V per demanar la independència del país i demostrar la determinació de votar el 9 de novembre. Segons la guàrdia urbana, hi han participat un milió vuit-cents mil manifestants.

'9N Votarem. 9N Guanyarem', deia la pancarta de la capçalera, on s'han situat les presidentes de l'ANC i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, al costat de membres del govern i representants de partits polítics. Quan la V s'ha completat, una noia que el dia de la consulta farà setze anys ha dipositat un vot en una de les urnes de l'escenari principal, amb què ha simbolitzat la voluntat de votar i de victòria.

En acabar la V, Forcadell i Casals s'han adreçat al Palau de la Generalitat a reunir-se amb el president Artur Mas. Acabada la reunió, Mas ha fet una declaració pública.

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes!'

En un enèrgic discurs, Carme Forcadell ha instat el parlament i el president del govern a disposar les urnes per poder votar el 9 de novembre, i ha anunciat que l'ANC i Òmnium es comprometien 'a fer la campanya unitària més participativa que s'hagi fet mai a Catalunya, que arribarà a totes les llars del país'.

'Ara és l'hora de la veritat, dels ciutadans. Tots i cadascun de nosaltres hem de fer-nos voluntaris del nou país.' Forcadell ha recordat les paraules del president Mas en què deia que en moments excepcionals calien decisions excepcionals: 'Ha arribat l'hora de les decisions excepcionals. Demanem als nostres representants polítics que deixin de banda els interessos de partit i que actuïn d'acord amb el moment i la transcendència històrica que vivim. Som garants de la unitat. No hem arribat fins aquí per fer-nos enrere i arronsar-nos. Arribarem fins al final i guanyarem.'

'President, posi les urnes!', ha exclamat Forcadell. I ha insistit: 'El 9 de novembre votarem i guanyarem'.

Un milió vuit-cents mil manifestants 

Un milió vuit-cents mil manifestants, segons dades de la guàrdia urbana, han desbordat el centre de Barcelona. Un cop formada la V, cantaires de corals, acompanyats al piano per Lluís Llach, han interpretat l'himne 'Ara és l'hora' i el 'Cant de la senyera'. Tot seguit, hi ha hagut els discursos polítics i l'acte s'ha tancat a quarts de set amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya.

En els onze quilòmetres llargs del traçat de la V, una cinquantena de colles han alçat castells de manera simultània. Prèviament, hi havia hagut actuacions als escenaris dels extrems de la V --a la plaça Pius XII ('Voluntat') i a la plaça de Sarah Bernhardt ('Votar'). Hi ha actuat grups com ara 9Son, Elèctrica Dharma, Pep Sala, Joan Fortuny, Joan Rovira, Tremendos i Pepet i Marieta. L'escenari del vèrtex de la V, a la plaça de les Glòries Catalanes ('Victòria'), dissenyat per Lluís Danés, simbolitzava la voluntat de votar, amb divuit columnes d'urnes.

-.-

Informació relacionada:

Especial multimèdia de l'Onze de Setembre, amb fotos dels participants a la V de la Diada

Editorial de Vicent Partal: Ara no és l'hora de les excuses

Les millors imatges aèries de la V de la Diada

La V de la Diada, a la premsa internacional

La foto més impressionant de la V de la Diada

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes' La presidenta de l'ANC i Muriel Casals demanen a govern i partits que facin possible el 9-N

Comparació entre la V de la Diada i l'acte unionista de Societat Civil

Foto: @Cartesys99

Els piulets geolocalitzats dibuixen la V

Els ultres agredeixen Sánchez-Llibre a la sortida de la Blanquerna de Madrid.

S'hi van aplegar una trentena d'individus.

Foto: @324cat

El diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre ha tornat a ser objecte d'una agressió a la porta del Centre Blanquerna de Madrid, seu de la delegació de la Generalitat, quan sortia de l'acte informal organitzat amb motiu de la Diada. Segons fonts de la federació, mentre caminava en direcció al congrés ha rebut una empenta i insults d'un dels ultres que havia de participar en la concentració feixista de Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional davant de Blanquerna. Tot i les empentes, no ha arribat a caure a terra. El diputat de CiU, que ja va ser agredit a la Diada de l'any passat en l'assalt dels ultres a la delegació, ha dit que demà denunciaria els fets.

La convocatòria d'aquests tres partits ha tingut molt poc ressò: tan sols una trentena d'ultres, que s'han manifestat sense incidents davant un fort desplegament policíac.

Ha tingut molt més seguiment l'acte organitzat per Libres e Iguales uns quants metres més enllà, al Círculo de Bellas Artes, que ha convocat uns quants centenars d'assistents, entre els quals Mario Vargas Llosa.

-.-

#CatalansVote9N, 'trending topic' mundial. Crida feta per a traslladar a la xarxa el clam de la V de la Diada.

-.-

El millor de la Via Catalana 2014

A fora ens observen:

https://www.facebook.com/lajornadaonline/posts/10152784619388706?comment_id=10152785118878706&ref=notif&notif_t=like

The New York Times: With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid
With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid

-.-

Els antipujolistes teníem raó

Des del fiord. Una visió de Catalunya des de Noruega

S’ha acabat.

Jo sempre he estat un fervent antipujolista. Em resulta totalment incomprensible la veneració d’alguns per un polític de tan curta volada, per un fals estadista que va poder muntar una nova administració i va copiar els pitjors defectes de la castellana, per un cínic que s’omplia la boca de Catalunya mentre en destruïa el paisatge, per un prepotent que sempre va prioritzar els interessos particulars davant de les necessitats generals (vint anys per fer l’Eix Transversal!), per algú que va confondre país, partit i família.

Pujol no és el salvador de la pàtria ni de la llengua, és un dels principals responsables de la seva decadència. Durant dues dècades va muntar un país de fireta sense poder real, però que ell podia manegar al seu gust, i encara posant pals a les rodes al món municipalista, l’autèntic element de transformació social. El 1999, per mi l’any clau de la Catalunya actual, va poder tornar a governar gràcies a la inexistència d’una llei electoral, i va condemnar el país a una legislatura d’inactivitat i politiqueig mediocre (la tria entre Mas i Duran) mentre Aznar muntava amb els diners de tots el Gran Madrid (i la Gran València). Això sí, aquells quatre anys li van servir per donar un gran grup audiovisual als Godó, a canvi que aquests es carreguessin el tripartit maragallià.

Però ara per fi coneixem la raó de tot plegat, resumida a l’esgarrifós primer paràgraf d’un article de Francesc Valls a El País:

Cuentan los políticos veteranos de CiU que cuando un negociador de Convergència comparecía ante algún ministro del Gobierno central, ya fuera del PSOE o del PP, una enorme carpeta con los negocios de la familia Pujol, a modo de comodín, les disuadía de cualquier reivindicación intempestiva que perturbara los planes del Ejecutivo de Madrid. CiU ayudaba a gobernar España y el PP o PSOE —PSC, en su encarnación catalana— contribuían a que los convergentes se mantuvieran sobre la maroma del poder. Por eso CiU nunca quiso pactar con Esquerra Republicana, aunque tuviera la oportunidad de hacerlo, como sucedió en 1999 (..) Entre CiU y el gobernante central de turno había también un pacto tácito de silencio, que comprendía los negocios de la familia Pujol y que ha perecido víctima del fuego cruzado provocado por el proceso soberanista.

* * *

Aquests darrers anys hem vist un Pujol amargat, desagradable, i obsessionat amb el seu llegat. La seva nèmesi, Pasqual Maragall, ja ha passat a la història com l’alcalde olímpic, com el president que va intentar el darrer i definitiu pacte amb Espanya (l’Estatut), i com el valent que no es va amagar de la seva malaltia. Però i Pujol? El procés sobiranista ha esmicolat la imatge que s’havia construït, perquè ha fet comprendre tothom la Catalunya de cartró-pedra que tenim. Si Mas afirma que necessitem “estructes d’estat”, és que allò del pujolisme era una altra cosa.

Pujol ha fet alguns intents de redreçar-ho, però poc reeixits. Les seves memòries, dictades a Manuel Cuyàs, són tan blanques i esbiaixades que ningú no se les ha pres com un document seriós. L’intent d’apropiar-se el mèrit dels Jocs Olímpics durant les celebracions del vintè aniversari va ser repugnant, i la famosa entrevista amb Jordi Évole, la més reveladora del seu estat d’ànim actual, no va convèncer ningú.

Ara entenem la misteriosa frase que va deixar anar a El convidat (“encara sóc a temps d’espatllar el meu llegat”), i per què, segons Francesc-Marc Álvaro, aquests mesos deia que li tocaria morir-se. Per sort no ho ha fet, i ha de viure en primera persona l’escarni i la vergonya pública.

L’alegria infinita que em produeix l’enfonsament del mite Pujol només queda atemperada per les conseqüències que hem patit tots per culpa d’aquest fals mite, d’aquest mentider.

Font: Els antipujolistes teníem raó. 30/07/2014
Autor: Josep Sala i Cullell
Des del fiord. Una visió de Catalunya des de Noruega

-.-

Informació relacionada:

El jutge Ruz cita a declarar Jordi Pujol fill i la seva dona el 15 de setembre

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president

Pujol i els seus fills, la mala consciència Opinió contundent Francesc-Marc Álvaro

-.-

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Guillem Agulló

Vilaweb 29/07/2014

La sentència de l'operació Panzer [que resol l'absolució del grup nazi Frente Antisistema] demostra que els aparells oficials encobreixen grups neonazis i terroristes. Ara els agradaria --a la justícia i els governants-- que féssem una defensa de la lluita armada d'autodefensa davant d'estos grups terroristes i que ens col·locàrem en la mateixa situació d'il·legalitat i terrorisme. Hagueren volgut que anéssem al judici i que hi haguera bronca per poder dir 'són iguals'. Però a la família no ens hi trobaran mai de la vida, perquè nosaltres venim de la cultura de la pau. Som pacifistes, demòcrates convençuts i creiem que l'única via per resoldre les coses és parlant, en democràcia i pacíficament. 

Jo sabia que tot açò podia passar. Quan la gent s'escandalitzà perquè van confondre el nom de Guillem amb el seu assassí, ens ho agafàrem amb calma. Ja patírem tota la pressió mediàtica de criminalitzar la memòria de Guillem, i a nosaltres per ser els pares. Sabíem que açò era un judici per a rentar la cara a la justícia. Però aquesta situació de gravetat és difícil de resoldre perquè ells --institucions penitenciàries, justícia, policia, guàrdia civil…-- són part del problema. Emparen els grups terroristes, que són els que els fan la feina bruta. I per això han de mantenir-los, protegir-los i tenir-ne cura. 

Tot plegat demostra que s'ha de liquidar la transició i anar cap a una ruptura democràtica i un procés constituent; i els qui som catalanistes, cap a la independència. Perquè amb aquesta gent no es pot anar enlloc. Els independentistes no podem perdre-hi ni un minut més. 

Guillem Agulló
(Opinió recollida per telèfon)

-.-

L'Audiència de València absol l'assassí de Guillem Agulló i la resta de processats en l'operació Panzer

Salvador Almenar
Ara.Cat 29/07/2014

L'Audiència de València ha absolt els 18 acusats en el judici de la coneguda operació Panzer que va permetre desarticular l'any 2005 el grup neonazi Frente Antisistema. Els imputats van ser jutjats fa dues setmanes a València acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglametades.

Entre els acusats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla pertanyent al partit ultra España2000 i l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort a l'abril de 1993.

El tribunal ha decidit absoldre tots els acusats perquè "no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats", expliquen fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Les mateixes fonts assenyalen que el tribunal arriba a aquesta conclusió en la sentència perquè anul·la totes les diligències que es van practicar en fase d'instrucció arran unes converses telefòniques intervingudes entre els suposats membres del Frente Antisistema.

El TSJ valencià explica que la sala ha acordat anul·lar les intervencions telefòniques que es van acordar en fase d'instrucció "perquè no existeix cap indici objectiu de comissió de delicte que permeti vulnerar el secret de les comunicacions". "El tribunal entén que la informació que es va facilitar a la instructora per acordar aquestes intervencions és inexistent a efectes penals, objectivament mancava de qualsevol indici raonable", apunten les mateixes fonts.

La informació que es va facilitar a la instructora del cas partia de l'existència de dues pàgines web que venien armes prohibides, però no il·legals. "És a dir, la tinença d'aquestes armes no està inicialment penada. És a dir, s'inicia una recerca per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives fent fallida així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei", explica el TSJ valencià.

A més, el tribunal considera que la identificació de les persones responsables de la gestió aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics que es disposaven, com és la identificació d'una adreça IP, sinó que es va fer a través d'informacions referides per confidents.

"És aquesta informació insuficient segons la jurisprudència per vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions –pel qual el Tribunal Suprem és clarament exigent en l'existència objectiva d'indicis–, amb la qual se sustenta l'autorització a través del primer acte d'intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga", explica el TSJ en un comunicat.

Per aquest motiu, per haver iniciat una investigació per una activitat que no suposava un il·lícit penal, el tribunal "ha hagut de declarar nul l'acte que va permetre aquestes converses i, en conseqüència, el resultat d'accions derivades d'aquestes intervencions".

"Anul·lades les intervencions telefòniques i, en el que seria l'aplicació de la Teoria de l'arbre enverinat, el resultat de les diligències practicades com a conseqüència d'aquestes intervencions el tribunal no té elements per condemnar pels fets pels quals van ser jutjats en vista pública", expliquen fonts del TSJ valencià.

Durant el judici, la Fiscalia va demanar per als acusats penes de presó d'entre 2 i 6 anys. En el transcurs de les vistes, diversos dels agents de la Guàrdia Civil que van dirigir la denominada operació Panzer contra aquest col·lectiu van explicat que el Frente Antisistema disposava d'estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus integrants a la seva seu social de València.

Segons es desprèn de les escoltes telefòniques que es van realitzar durant la recerca, els agents creuen que els dirigents d'aquest grup determinaven el compliment de les ordres, i si s'incomplien es discutia el fet entre els caps, així com la possibilitat de possibles càstigs.

En el local social de l'organització es realitzava la captació de nous membres, i a través de la seva pàgina web es podien adquirir armes, com defenses extensibles i punys americans, encara que no es va poder confirmar si es va arribar a realitzar alguna venda, sempre segons el testimoni dels agents que van comparèixer com a testimonis en el judici.

Les armes que es van confiscar en les entrades als habitatges dels acusats no es van poder exhibir durant el judici perquè van ser destruïdes per la Guàrdia Civil per culpa d'un error judicial. Entre les armes confiscades l'any 2005 i eliminades temps després per l'Institut Armat hi havia un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs-pistola i d'altres armes blanques, així com munició per a les armes de foc.

-.-

Información relacionada:

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya 

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

L'Audiència considera nul·les les escoltes telefòniques · Acusació popular: Quin missatge dóna el tribunal a la societat?

Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'Audiència Provincial de València ha absolt els setze integrants del grup neonazi Frente Antisistema perquè considera nul·les les escoltes telefòniques enregistrades als seus integrants. Fa dues setmanes que es va fer el judici de l'anomenada operació Panzer, enmig de tensió amenaces, provocacions i insults. Entre els acusats, hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla

Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la guàrdia civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, però no il·legals, de manera que la seva tinença no és inicialment penada.

Així, considera que s'ha trencat la proporcionalitat i vulnerat un dret fonamental, el secret de les comunicacions, en intervenir converses basant-se en una activitat no delictiva. Com que no hi havia altres indicis o proves complementàries (ja que la guàrdia civil va destruir les armes) que portessin a investigar els acusats, s'aplica la doctrina de l'arbre enverinat, que anul·la totes les proves que derivin d'una prova anul·lada.

El tribunal considera que la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals, com la identificació d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, són insuficients per a vulnerar un dret fonamental i el Suprem exigeix que hi hagi indicis objectius de delicte per a fer-ho.

Acusació popular: 'Açò no anul·la la realitat'

L'acusació popular encara no ha rebut la sentència, i retreu el pcomportament anormal del tribunal, que l'ha filtrada sense que una de les parts en tinguera coneixement. En funció de l'argumentació legal de la sentència, l'acusació valorarà la possibilitat de presentar un recurs. 

'L'eliminació de les escoltes pot significar l'anul·lació d'una prova però no de la realitat. I la realitat és que està comprovat que existia un grup nazi organitzat, amb una ideologia i una actitud violentes, i que posseïa armes prohibides --diu Toni Gisbert, portaveu de l'acusació popular. I la pregunta que fem en veu alta és: considera el tribunal que no és delicte la possessió d'armes prohibides, ni l'organització d'un grup nazi, ni l'existència d'un grup d'ideologia i actitud violentes? Quin missatge dóna el tribunal a la societat?'. 

A més, Gisbert posa damunt la taula el context europeu, 'en què hi ha una alarma social creixent respecte l'emergència del feixisme i el populisme'. 'Han sorgit moltes veus socials amb un missatge de preocupació. I mentrestant, la possessió d'armes i la creació de grups feixistes no són delicte a l'estat espanyol.'

La sala, de la secció 4 de l'Audiència de València, ja té un precedent en el mateix sentit, recorda l'acusació popular: l'any 2005 va absoldre el grup nazi Armagedon.

Judici

El judici s'ha fet aquest mes en quatre sessions. La guàrdia civil hi ha explicat que el grup tenia una estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus membres a la seu social que tenia a València. 

Durant la investigació es van fer escoltes telefòniques, de les quals la guàrdia civil va concloure el funcionament jeràrquic del grup: els dirigents donaven ordres, i si no es complien es discutia sobre el fet amb els caps i també es parlava de possibles càstigs. 

Al local social del grup a València es captaven nous membres, i a través de la web es podien adquirir porres extensibles i punys americans, segons un testimoni dels agents. L'agent responsable de la investigació va dir al judici que la guàrdia civil intentava evitar les agressions que el grup planejava i de les quals tenien coneixement per les escoltes. I van decidir decomissar les armes per por de possibles agressions. 

La guàrdia civil havia destruït la principal prova

Tanmateix, pocs dies abans de començar el judici, es va saber que la guàrdia civil havia destruït les armes de guerra, que eren una de les proves més importants del cas. Es va descobrir quan el fiscal va demanar que s'exhibís el material per al judici.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

Informació relacionada: 

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

"L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país"


Valoració de la CUP sobre la sentència.

-.-

Armes confiscades i desaparegudes

-.-

La lluita Zapatista segons l@s Zapatistas

!!! Aquí i allà reconstruint la realitat !!!

Nit solidària amb les comunitats zapatistes.
! Si toquen a una ens toquen a totes !
Perquè nostra millor arma és la solidaritat.

H. 21.00
Musica rebel amb MUNA

H. 22.00
Cinema a la fresca: Projecció de curts realitzats per l@s zapatistes + debat.

*15 preguntes per apropar-se al Zapatismo.
*L’altra comunicació.
*La vida de les dones en resistència.
*La terra és de qui la treballes.
*La escuelita Zapatista.

CAN VIES Carrer Jocs Florals n. 40-42 Sants Barcelona

Pinxos mexicans + begudas + refrescs + materials informatius.

Presentat per la Adhesiva – Espai de trobada y acció.

Moltes gràcies a CAN VIES per compartir l’espai i fer possible l’esdeveniment!

Cinema Can Vies, Viernes 18 de Julio, a partir de las 21 horas, con la Adhesiva, espai de Trobada i Acció

Las comunidades zapatistas en práctica de su proyecto de Resistencia y Existencia, se organizan para tener acceso a la Tierra, el Agua, la Educacion, la Salud...

Desde 1998 las Base de Apoyo Zapatistas tomaron las video-cámaras y se apropiaron de los medios de comunicacion audiovisual

Apoyados por la Asociacion ProMedios, promotores de Comunicación, encargados por sus comunidades, toman talleres de Grabación, de Edición y de Sonido.

Así se genera la herramienta que da testimonio de las represiones, los abusos y la destruccion del medio ambiente, además de mostrar los esfuerzos, las luchas, las fiestas y dar una mirada desde el interior de la Resistencia Zapatista. Esas imagénes nos permiten vivir un momento de su Realidad.

Estos reportajes se diferencian del todos los reportajes y documentales realizados sobre los rebeldes de Chiapas en un punto esencial: fueron realizados por aquellos que luchan.

Repasaremos diferentes videos donde l@s zapatistas explican su lucha, y haremos denuncia de las recientes agresiones paramilitares contra el proceso de Autonomía zapatista.

El 2 de mayo de 2014 en Chiapas fueron atacados compañeros y compañeras zapatistas en el Caracol I, La Realidad uno de los lugares centrales del movimiento zapatista, donde se coordinan todos los pueblos zapatistas de la región fronteriza, El ataque paramilitar tuvo como sueldo varios heridos graves, el asesinato cruel de “Galeano”, …, un compañero zapatista nativo de ahí, y la destrucción de una escuela y de una clínica autónoma.

Por ello desde la Adhesiva les inviatamos a participar en la “campaña mundial para la reconstrucción de la escuela y clínica de La Realidad, Chiapas, México”, convocada por el Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

!!! Aquí y allà reconstruyendo la Realidad !!!

¡Si tocan auna nos tocan a todas!

Porque nuestra mejor arma es la solidaridad

Fuente: ADHESIVA, espai de trobada i acció

-.-

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya

Pedro Pablo Peña és jutjat per un discurs del 12 d'octubre en què va dir: 'No hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang'

Vilaweb.Cat 16/07/2014

El president de la formació ultradretana Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ha declarat com a encausat davant el jutge que l'investiga per un delicte de provocació a l'odi, arran del seu discurs del 12 d'octubre passat en un acte públic a Montjuïc. Peña ha ratificat aquelles declaracions i ha justificat que el poble espanyol usi la violència contra la independència de Catalunya si el govern espanyol no fa res contra el procés sobiranista.

Peña va pronunciar expressions com 'no hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang' o 'no hi haurà ni un atemptat més, ni una mort més, ni un atemptat contra la nació que quedi sense resposta'.

La fiscalia de delictes d'odi i discriminació de Barcelona va denunciar Peña i el cap de la Falange, Manuel Andrino, per provocació a l'odi, la violència i la discriminació. Andrino, amb tot, ha demanat de declarar de Madrid estant.

El fiscal també demana que Peña sigui encausat per un delicte d'injúries greus amb publicitat adreçades contra institucions de l'estat per un escrit publicat a la web d'Alianza Nacional. En aquell text refermava el discurs pronunciat el 12 d'octubre a Montjuïc davant cinc-centes persones i manifestava, una vegada assabentat de la querella de la fiscalia: 'Se me'n fum la fiscalia i els fiscals, que s'han mantingut muts davant els actes de traïció a Espanya: Les diligències que obrin o puguin obrir els esbirros del règim ens les passem per l'arc del triomf.'

Pel que fa a Andrino, en el discurs va afirmar: 'Estem disposats a donar fins l'última gota de sang en defensa de la sagrada unitat d'Espanya, que no ho dubtin. Estem disposats a morir, però també a matar per Espanya, només faltaria.' I encara: 'Hi ha en joc l'existència d'Espanya i això obliga a donar-ho tot com van fer els falangistes el juliol del 1936.'

Segons l'escrit de la fiscalia, durant la manifestació prèvia fins a Montjuïc es van sentir crits com 'Artur Mas, cambra de gas' i 'Aquesta és la nostra terra i s'ha de defensar', mentre s'exhibien tota mena de banderes i simbologia vinculades als moviments d'extrema dreta i neonazis, com ara creus cèltiques i banderes espanyoles pre-constitucionals.

Els dos denunciats per la fiscalia tenen antecedents. Peña ha estat condemnat per un delicte de tinença o dipòsit d'explosius a la pena de tres anys i mig de presó, i Andrino té una condemna de vuit mesos de presó --ja cancel·lada-- per un delicte d'estafa i també antecedents policíacs per un delicte relatiu a drets fonamentals.

Informació relacionada:

15/07/2014 El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

-.-

Un nou manifest d'intel·lectuals espanyols, ara pel federalisme i contra el 9-N

El subscriuen Garzón, Ángel Gabilondo, Zarzalejos i Ignacio Escolar, entre més

Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

L'endemà de la presentació del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra la consulta i contra la negociació de Rajoy amb Mas, ha aparegut un altre text promogut per personalitats espanyoles en relació amb el procés sobiranista a Catalunya. Aquest nou text, titulat 'Una Espanya federal en una Europa federal', demanen que hi hagi una reforma federal a l'estat espanyol que permeti d'aturar el procés d'independència català. Entre els primers signants hi ha els periodistes Ignacio Escolar, José Antonio Zarzalejos i Joaquín Estefanía; l'ex-ministre i catedràtic Ángel Gabilondo; el jutge Baltasar Garzón; i l'escriptora Almudena Grandes.

La reforma federal que demanen consisteix a reconèixer 'les identitats diverses que componen Espanya'. També volen que hi hagi una cambra territorial, amb atribucions legislatives exclusives, per a permetre la participació de totes les comunitats; una distribució clara de les competències entre l'administració general i les comunitats; un finançament just i equilibrat, basat en els principis d'igualtat de drets, de solidaritat entre territoris i d'ordinalitat, de manera que cap comunitat no s'empobreixi per causa d'aquesta solidaritat.

A diferència del manifest 'Libres e iguales', els signants demanen que no hi hagi 'actituds immobilistes', que serien 'd'una ceguesa imperdonable que no podem ni hem de permetre'ns'.

Amb aquestes propostes, consideren que es podria aturar l'augment de l'independentisme tant a Catalunya com al País Basc, que fa perillar greument 'la unitat de l'estat amb conseqüències que serien nefastes per a tothom'.

Heus ací la llista dels primers signants del manifest:

Luis Aguiar, catedràtic
Carlos L. Alfonso, catedràtic
Cristina Almeida, advocada
José Luis Alvarez, sociòleg
Ignacio Amestoy, escriptor i periodista
Joaquín Aparicio, catedràtic
Belén Barreiro, sociòloga
Pere J. Beneyto, professor
Rodolfo Benito , sindicalista
Carlos Berzosa, catedràtic
Valeriano Bozal, catedràtic
Javier Braña, catedràtic
José M. Caballero Bonald, poeta
Victoria Camps, catedràtica
Fernando Castro, crític d'art
Amparo Climent, actriu
José Luis Cuerda, director de cinema
Elias Díez, catedràtic
Félix Duque, catedràtic
Ignacio Escolar, periodista
Joaquín Estefanía, periodista
Bruno Estrada, Economista
Jorge Fabra, economista
Ángel Gabilondo, catedràtic
Luis García Montero, poeta
Javier García Roca, catedràtic
Baltasar Garzón, jutge
Josefina Gómez, catedràtica
Fernando González Urbaneja, periodista
Almudena Grandes, escriptora
Manuel Gutiérrez Aragón, director de cine
Javier Gutiérrez Vicén, director VEGAP
Juan Miguel Hernández, catedràtic
Elena Hernández Sandoica, catedràtica
Amalia Iglesias, escriptora
Alejandro Inurrieta, economista
Juan Laborda, professor
Antón Lamazares, pintor
Patxi Lanceros, professor
Francisco Laporta, catedràtic
Fernando Lara, crític de cinema
Sandra León, professora
Alfonso Maldonado, catedràtic
Jesús Maraña, periodista
Frederic Monell, sindicalista
Ignacio Muro, professor
Javier Nadal, president d'AFCE
Emilio Ontiveros, catedràtic
Daniel Peña, rector de la Universitat Carlos III
Borja Puig de la Bellacasa, director de comunicació
Delfín Rodríguez Ruiz, catedràtic
Oliva María Rubio, comissària d'exposicions
Alberto Ruiz de Samaniego, professor
Jesús Ruiz Huerta, catedràtic
Carlos Sánchez, periodista
Marciano Sánchez Bayle, metge
Jaime Sartorius, advocat
Nicolás Sartorius, advocat i escriptor
Beatriz Terrer, metge
Alejandro Tiana, rector de la UNED
Ignacio Urquizu, professor
Mariola Urrea, catedràtica
Fernando Vallespin, catedràtic
José Antonio Zarzalejos, periodista i advocat

Llegir més.. Clica AQUÍ (Manifest, signatures i adhesions)

-.-

Arcadi Espada compara la consulta amb la màfia en unes agressives declaracions a Catalunya Ràdio

El periodista és un dels impulsors del manifest espanyolista 'Libres e iguales'

Arcadi Espada

Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

El periodista Arcadi Espada, un dels impulsors del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra el dret de decidir a Catalunya, ha comparat la convocatòria de la consulta amb la màfia. En una entrevista marcada pel to agressiu de l'entrevistat, Espada s'ha declarat convençut que no hi haurà cap convocatòria de consulta feta per part d'Artur Mas en cas que l'estat espanyol la prohibeixi, i ha fet aquesta comparació: 'És una hipòtesi com si vostè em digués que a Catalunya s'instal·larà una sucursal de la Camorra. És completament impensable des del punt de vista de la legalitat, i, per tant, no tingui cap mena de dubte que les autoritats catalanes respectaran la llei'.

Heus ací un fragment de l'entrevista:

L'entrevistador, el periodista Marc Garriga, li ha demanat que justifiqués la comparació amb la màfia. Espada ha respost: 'La Camorra es dedica al delicte i al crim organitzat, i incompleix sistemàticament la llei.'

Garriga li ha demanat: 'Qui se n'ocupa, aquí, del crim organitzat?'

I Espada ha dit: 'Ells sabran. Jo només dic que de la mateixa manera que no li respondré sobre la hipòtesi que la Camorra s'instal·li a Catalunya o a Ciudad Real tampoc no li respondré sobre la hipòtesi que el president de la Generalitat incompleixi la llei.'

Informació relacionada:

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta 

-.-

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta

Reben una allau d'adhesions falses

Vilaweb.Cat 16/07/2014

Un grup de cinquanta intel·lectuals i polítics espanyolistes va presentar ahir a Madrid el manifest 'Libres e iguales' ('Lliures i iguals') contra la consulta sobre la independència de Catalunya. Hi demanen al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no negociï res amb el president de la Generalitat, Artur Mas. El manifest, que surt ara que Rajoy i Mas han acordat de reunir-se, demana d'evitar 'la derrota de la democràcia espanyola'. El subscriuen, entre més, els escriptors Mario Vargas Llosa, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi, Andrés Trapiello, Xavier Pericay, Fernando Sánchez Dragó i Féliz de Azúa. Tanmateix, s'ha obert a tothom qui s'hi volgués adherir i hi ha hagut una allau de signatures falses.

Entre els més de mil dos-cents signats, hi ha noms com els de Luis Bárcenas, Cristiano Ronaldo, Pablo Iglesias, Pere Navarro, el Timbaler del Bruc, Jordi Pujol i Iñaki Urdangarin. També hi ha personatges de ficció com Mary Poppins i el Capità Enciam.

Els impulsors deien ahir que miraven d'aturar-ho, mitjançant filtres, i reconeixien que es trobaven desbordats per aquestes accions.

Els cinquanta signants

Entre els cinquanta primers adherits, també hi ha la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza; Federico Jiménez Losantos; els periodistes Arcadi Espada, Hermann Tertsch, Carlos Herrera i David Gistau; la filòloga María San Gil; l'empresari Carlos Falcó; l'economista Joaquín Leguina; el director de teatre Albert Boadella; l'ex-president socialista de la comunitat de Madrid Joaquín Leguina; l'ex-secretari general dels socialistes bascs Nicolás Redondo Terreros; el filòsof Fernando Savater; el director de cinema José Luis Garci; i l'ex-secretari general de CCOO José María Fidalgo.

Els signants consideren que el procés sobiranista català no ha tingut la resposta que es mereix. I afegeixen: 'Espanya és avui una nació adormida, en les elits de la qual prevalen el tacticisme i la resignació. [...] Proliferen les maniobres opaques per a oferir nous privilegis al nacionalisme en detriment de la sobirania dels espanyols.'

Demanen a l'estat que 'apliqui tota la llei i avisi amb claredat de les conseqüències de violar-la. [...] Cap infracció legal no pot quedar impune i cap sentència no pot ser desacatada.'

Finalment, demanen un pacte públic d'unitat d'acció contra el procés que sigui subscrit per PP, PSOE i UPyD.

Informació relacionada:

Allau d'adhesions falses al manifest espanyolista

Espinete i el Timbaler del Bruc, entre els «signants» del manifest espanyolista

Els signants més extravagants del manifest espanyolista

-.-

Manifest íntegre (en espanyol)

España vive un momento crítico.

El secesionismo catalán pretende romper la convivencia entre los españoles y destruir su más valioso patrimonio: la condición de ciudadanos libres e iguales. El nacionalismo antepone la identidad a la ciudadanía, los derechos míticos de un territorio a los derechos fundamentales de las personas, el egoísmo a la solidaridad. Desprecia el pluralismo social y político, y cuando trata de establecer fronteras interiores arrincona como extranjeros en su propio país a un abrumador número de ciudadanos.

El secesionismo catalán se hermana con el populismo antieuropeo y promueve la derrota de la democracia española. Evitar esa derrota es responsabilidad de todos y la primera obligación de los partidos políticos.

Hasta ahora el desafío secesionista no ha recibido la respuesta que merece. España es hoy un Estado a la defensiva y en sus élites prevalecen el tacticismo y la resignación. No existe un auténtico debate público sobre el fondo gravemente reaccionario del nacionalismo ni sobre las consecuencias de su proyecto para la libertad, la igualdad y la seguridad de los ciudadanos. En cambio proliferan maniobras opacas para ofrecer nuevos privilegios al nacionalismo a costa de la soberanía de los españoles.

En estas circunstancias, los abajofirmantes, ciudadanos radicalmente comprometidos con los principios constitucionales de la libertad y la igualdad, entendemos que es imprescindible abrir un debate público que informe y comprometa al conjunto de los españoles. Nosotros asumimos la responsabilidad y pasamos a la acción.

Reclamamos al Estado que aplique toda la ley y advierta con claridad de las consecuencias de violarla. Ninguna infracción debe quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada.

Pedimos a los partidos políticos que se identifican con los principios de libertad, igualdad, justicia y solidaridad que demuestren su compromiso con hechos. El Partido Popular, el Partido Socialista, Unión Progreso y Democracia, Ciudadanos, y cuantas formaciones quieran preservar las bases de nuestra convivencia democrática, deben:

1. Reivindicar la Constitución como consigna de ciudadanía y convivencia, sin renunciar a las reformas cíclicas que permitan que España sea una nación cada vez más integradora y de mayor calidad democrática.

2. Rechazar cualquier negociación que con el pretexto de evitar el conflicto que plantea el secesionismo catalán limite la soberanía del conjunto de los ciudadanos y el ejercicio de sus derechos.

3. Alcanzar un pacto público, solemne y conciso que establezca un compromiso transversal de unidad de acción frente al secesionismo y garantice la decisión de someter al referendo común cualquier alteración de las bases constitucionales.

Finalmente, nos dirigimos a todos los ciudadanos españoles.

Les pedimos que trabajen organizadamente por la deslegitimación intelectual y política del nacionalismo y que se movilicen con nosotros en defensa de la comunidad de libres e iguales que es responsable de la época más justa y fértil de la historia de España.

 En Madrid, a 15 de julio de 2014

-.-

FAES i PRISA cuinen un manifest que accelera la derrota d’Espanya

Signat per 50 col·laboradors d’El País i alguns vinculats a la FAES, el text reclama mà dura a Rajoy contra el nacionalisme català. Els partidaris de la tercera via s’estiren els cabells

 Albert Boadella (El bufó del regne)

directe.cat 16/07/2014

Avui el diari El País anuncia que 50 intel·lectuals i polítics espanyols presentaran aquesta tarda a les portes del Congrés un manifest que reclama a Rajoy que no negociï res amb Mas per evitar "la derrota democràtica espanyola", alhora que reclamen al PP, PSOE i UPyD, un pacte públic d’unitat contra l’independentisme, i insisteixen en que si Mas convoca la consulta caigui damunt de Catalunya tot el pes de la llei. Els signants són els habituals en aquests casos i el manifest és el lament d’un nacionalisme espanyol caduc i a la defensiva què veu amenaçada la unitat pàtria. El mateix diari recull un article de Jordi Gracia, un unionista defensor de la tercera via, que alerta dels efectes contraris del manifest que acabarà per reforçar l’independentisme, dinamitarà una sortida política al conflicte, i conclou que quan en unes eleccions a Catalunya la opció independentista guanyi “se'ns quedarà a tots cara de tontos”.

El manifest de la impotènciaEntre els signants del manifest hi ha els de sempre: Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi i Félix de Azúa, Arcadi Espada, David Gistau, Joaquín Leguina, Cayetana Álvarez de Toledo, Nicolás Redondo Terreros, i José María Fidalgo. La dreta i l’esquerra nacionalista espanyola intransigent unida per la indissoluble unitat d’una Espanya que fa aigües.

-.-