Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Presos Polítics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Presos Polítics. Mostrar tots els missatges

1 de nov. 2013

Un mestre indígena mexicà (Alberto Patishtán) aconsegueix modificar el codi penal

http://www.324.cat/video/4741417/Un-mestre-indigena-mexica-aconsegueix-modificar-el-codi-penal

Un mestre indígena de Mèxic, Alberto Patishtán Gómez, empresonat injustament durant 13 anys ha aconseguit que es reformi el codi penal per indultar-lo. És un cas emblemàtic de les dificultats dels indígenes mexicans per accedir a la justícia. Amnistia Internacional demana al govern que reflexioni sobre un sistema judicial en què els condicionants socials d'un acusat determinen la sentència. (Vídeo).

-.-

Informació relacionada:

13 anys d'injust enpresonament: Alberto Patishtán ¡LLIURE!


Patishtán ja està lliure. "Des del primer dia que lvaig arribar a la presó estic lliure"

Foto Marta Molina
"I què significa la llibertat? Jo des del primer dia que vaig arribar a la presó estic lliure, i m'he sentit sempre lliure, innocent i net en consciència.
I l'indult? M'estan donant la llibertat no perquè vaig cometre un delicte i em perdonin sinó per les grans violacions que es van veure i que van manipular el meu procés ".31 octubre 2013, Ciutat de Mèxic. Alberto Patishtan (dreta) minuts després que li atorguessin l'indult. Al seu costat, el seu fill Hèctor (esquerra) acompanyats de Pedro López (darrere, al fons) qui va estar pres al CRESS 5 de Sant Cristóbal de las Casas, Chiapas amb el professor Patishtan i amb qui va formar el grup dels Solidaris de la Voz del Amate.

Font: Marta Molina
-.-

Patishtán ja és lliure

Després de tretze anys d'una presó denunciada com a injusta, vagues de fam, mobilitzacions de la societat civil, plançons i el rebuig de totes les instàncies judicials de Mèxic per esmenar el procés, la llibertat del professor tzotzil arribat avui.

Els primers minuts de la llibertat de Patishtán

Patishtán està lliure



El camí de la llibertat arrabassada a l'Estat  


Més informació:
 
"Van voler restar la meva lluita i el que van fer va ser multiplicar. Van voler amagar la meva lluita, però resplendir ", ha expressat.

Encara existeix oblit i marginació als pobres: Alberto Patishtan
'Sóc innocent davant els ulls de Déu i de mi mateix', ha assegurat el mestre tzotzil, qui va obtenir avui la seva llibertat gràcies a l'indult presidencial.
Mai va estar a l'altura de les circumstàncies, adverteix l'advocat Leonel Rivero, mentre el fill del professor, Héctor, va dir que l'indult cap al seu pare és al mateix temps una tristesa perquè va deixar al descobert una falla del sistema judicial mexicà. Llegir més ...

Satisfà a la ministra Sánchez Cordero la imminent llibertat de Patishtán
Ha assegurat que "tècnicament" era impossible que la Cort atragués al març passat el recurs de reconeixement d'innocència del mestre tzotzil. Llegir més ...


Conferència de premsa del Comitè per la Llibertat d'Alberto Patishtán. 30 octubre 2013

Alberto Patishtán accepta l'indult 

Indult al mestre Alberto Patishtán 

1 de març 2013

Puig Antich, aniversari d'un crim legal

La mala consciència que va causar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme.

Salvador Puig Antich
Xavier Montanyà
Vilaweb 01/03/2013

'A Barcelona, el 2 de març de 1974 i essent les nou quaranta hores, s'estén la present diligència per fer constar que a la presó d'homes d'aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de mort en la persona del reu Salvador Puig Antich.' Ell tenia 26 anys. Ja en fa 39 d'aquell crim legal. Amb els anys, uns quants hem intentat explicar la seva història i la del MIL, amb més fortuna o menys. Hi ha una qüestió clau que sempre ha estat apuntada: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana. Tot va anar massa de pressa, i quan es van despertar ja era massa tard. Un silenci i una inacció que, per alguns, ja deixava entreveure un tàcit acord, per acció o omissió, amb els franquistes.

Per contra, quatre anys abans, hi havia hagut pressió i mobilitzacions arreu --també a Catalunya-- contra les penes de mort a sis militants d'ETA en el procés de Burgos. I aquesta pressió havia aconseguit que s'aturés la maquinària criminal del règim i que les penes fossin commutades. A Salvador i als seus camarades del MIL, aparentment, els van abandonar. Ells eren revolucionaris, no s'alineaven, en absolut, amb les estratègies de l'oposició tradicional. Però això no es podia fer servir per a justificar el silenci oficial majoritari quan es tractava de salvar una vida de la crueltat feixista.

S'acaba de publicar 'Ejecución sumaria' (El Viejo Topo), de Lidia Falcón, una novel·la basada en fets reals que descriu la impotència d'ella i d'un grup de dones d'esquerres que intenten fer alguna cosa per impedir l'execució. Van lluitar, diu, contra l'hostilitat dels dirigents antifranquistes, per mobilitzar una 'indiferent ciutadania barcelonina satisfeta i golafre'. El relat és un fresc de la Barcelona d'aquells anys, sobretot de l'actitud, segons ella, passiva del líders polítics, especialment els de l'organització més forta, el PSUC, i de la burgesia catalana respecte de l'execució imminent. Tot eren excuses i possibilisme, estratègies pactistes amb els feixistes, l'avantsala d'allò que arribaria després de la mort de Franco. 

Falcón descriu la quotidianitat, el sacrifici i els anhels dels militants de base --alguns dels quals, en el futur, se sentiren traïts pels seus líders--, la prepotència de certs dirigents clandestins, els plans burgesos de control futur del poder, de negoci i d'enriquiment immobiliari, i els brutals, sòrdids, mètodes de repressió de la policia. Els retrats d'Antoni Gutiérrez Díaz, Miguel Núñez o Pere Duran Farell, gran aliat de Jordi Pujol,  són reveladors i inquietants. Espatarrant, la sàtira, amb noms i cognoms, de la 'gauche divine'. 

La mala consciència que va motivar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme. Cal fer justícia a la història, reconstruir críticament aquells anys. Lidia Falcón ens n'aporta ara la seva versió. Però la memòria no es conforma, solament, amb la restitució del relat. La memòria també recorre al dret exigint justícia. Actualment, hi ha en procés una querella criminal a l'Argentina per genocidi i crims contra la humanitat comesos a l'estat espanyol entre el 1936 i el 1977. Ja són 150 denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers afusellats el 1975, militants d'ETA i del FRAP. També hi ha 6.000 adhesions personals. A Euskadi, s'hi han adherit més de 20 institucions forals i municipals: l'Ajuntament de Vitòria, Arrasate, Ondarroa, Eibar, Sant Sebastià, Rentería, Gernika, Irun, i les Juntes Generals de Guipúscoa, entre més. És la iniciativa legal més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai. A Catalunya, però, de moment, no sembla haver-hi hagut gaire interès institucional a donar-hi suport.

14 d’oct. 2012

Lluís Companys i Jover, fou assassinat al Castell de Montjuïc el 15 d'octubre de 1940

Lluís Companys i Jover
el Tarròs, Urgell, 21 de juny de 1882 — Barcelona, 15 d'octubre de 1940
.
Lluís Companys i Jover
Fill d'una família benestant pagesa. Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l'Associació Escolar Republicana (1900) i milità en la Unió Republicana. Creà un nucli homogeni amb Francesc Layret i Albert Bastardas. Presidí (1910) les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, amb les quals col·laborà activament.

Fou redactor en cap (1912) de La Barricada, setmanari del Bloc Autonomista Català. Esdevingué dirigent important del reformisme a Catalunya, especialment després de l'anada de Melquíades Álvarez a Reus (juliol del 1912); col·laborà estretament amb Josep Zulueta, Laureà Miró  i Eusebi Corominas a través de la seva tasca en La Publicidad , diari des del qual sostingué una polèmica amb Layret (aquest, des d'El Poble Català) pel setembre del 1912, amb l'intent d'emportar-se'l a l'òrbita del reformisme.

Candidat a les eleccions municipals del 1913, el fet de perdre-les —com Eusebi Corominas i d'altres— inicià la crisi del reformisme, accelerada en 1914-15. La Publicidad deixà d'ésser òrgan oficial del reformisme en retirar-se Companys del periòdic. La seva actuació política prosseguí dins la Joventut Republicana de Lleida, i amb Layret, Marcel·lí Domingo i d'altres participà en el míting del setembre del 1916, el qual portà a la celebració de l'assemblea (abril del 1917) que constituí el Partit Republicà Català. Formà part de la redacció de La Lucha, òrgan del nou partit.En representació d'aquest, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1917), i des d'aquest càrrec formà part de la comissió que intentà obtenir del Govern una intervenció positiva respecte als conflictes obrers (1919). Amb Layret, representà la tendència esquerrana del partit durant els conflictes socials d'aquests anys, i exercí d'advocat laboralista en defensa de militants sindicalistes.Tanmateix, i malgrat que perdurà fins el 1931, el partit s'anà desfent a causa de contradiccions internes. Pel novembre del 1920 fou detingut, juntament amb Salvador Seguí, Martí Barrera, Josep Viadiu i altres sindicalistes, i fou deportat al castell de la Mola (Maó); quan Layret es disposava a assumir-ne la defensa, fou assassinat.En les eleccions legislatives del desembre del 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català (escó que havia ocupat Layret), i hagué d'ésser posat en llibertat. Participà activament en el debat sobre el terrorisme barceloní (febrer del 1921) contra el governador Severiano Martínez Anido. Fou un dels membres fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (1922), i dirigí La Terra, òrgan d'aquest sindicat.Participà en la gran campanya de propaganda organitzada per la Unió, que portà a la gran assemblea del 1923, en la qual es pronuncià contra el projecte elaborat per l'oficina jurídica de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest fet comportà el suport de la Unió de Rabassaires a la seva candidatura per Sabadell (abril del 1923), que guanyà. Durant la Dictadura de Primo de Rivera actuà com a advocat assessor de la Unió de Rabassaires (1925), i des del 1928 formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política. Fou empresonat durant l'octubre del 1930. Participà en el Comitè Revolucionari de Catalunya el mes següent, en signà el manifest i des d'aleshores s'hagué d'amagar. Havia format part (1930) del comitè d'enllaç dels tres partits republicans catalans al marge d'Estat Català i del grup de L'Opinió.

Cofundador i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya
 


Al març del 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, de la qual sortí Esquerra Republicana de Catalunya, i formà part del directori en representació del Partit Republicà Català. Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 12 d'abril de 1931, a mig matí del dia 14 entrà, amb Amadeu Aragay, Joan Lluhí i Vallescà i d'altres, a la casa de la ciutat, on deposà l'alcalde accidental, Antoni Martínez i Domingo, prengué possessió de l'alcaldia i des del balcó proclamà la República a Catalunya.Expulsà del govern civil el radical Emiliano Iglesias, fou nomenat governador civil de Barcelona (16 d'abril) fins al mes de maig, que fou substituït per Carles Esplà. Cap de la minoria d'Esquerra Republicana, dirigí La Humanitat, òrgan del partit, després de col·laborar en la segona època de L'Opinió. Fou elegit diputat a corts per la província de Barcelona (juny del 1931) i al Parlament de Catalunya per Sabadell (novembre del 1932).Intervingué activament en les discussions del projecte de constitució de la Segona República Espanyola (setembre del 1931); votà a favor del vot femení (octubre del 1931); fou vicepresident de l'assemblea de la Generalitat i president provisional, en substitució de Jaume Carner (gener del 1932); en nom dels diputats catalans s'abstingué de votar el dictamen de l'Estatut en el debat de l'article VI sobre l'ensenyament (juliol del 1931). Cessà el càrrec de president del Parlament de Catalunya, i en juny-novembre de 1933 fou ministre de Marina. Pel mateix juny fou elegit membre de l'executiu d'Esquerra Republicana en el seu segon congrés nacional ordinari. En les eleccions legislatives del novembre del 1933 fou elegit diputat per la ciutat de Barcelona.

President de la Generalitat de Catalunya

Després de la mort de Francesc Macià, Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya, el presentà com a president de la Generalitat: ocupà el lloc (1 de gener de 1934) per 56 vots a favor, 6 en blanc i l'abstenció dels diputats de la Lliga Catalana. Al mateix gener formà el primer govern de concentració dins la línia política que havia de marcar la seva presidència.Donà pas a corrents polítics com Estat Català, Acció Catalana Republicana, el grup de L'Opinió, etc, que Macià no havia acceptat, juntament amb la Unió Socialista de Catalunya i Esquerra Republicana. Convocà també (gener) un míting electoral d'Esquerra amb figures no catalanes, com Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Santiago Casares Quiroga, etc, dins el nou plantejament d'una acció política d'aliances.Al juny del 1934 presentà la llei de Contractes de Conreu. Durant els mesos següents patí la tensió creixent entre les tendències d'Estat Català i les de l'Aliança Obrera. Cada vegada més es refermà en el seu nacionalisme, que el portà, el 6 d'octubre de 1934, a proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i a viure directament els fets del Sis d'Octubre. Condemnat a trenta anys de reclusió major pel govern radical-cedista de la República Espanyola, complí part de la condemna al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis).Alliberat per la victòria del Front Popular (febrer del 1936), fou elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i ocupà de nou la presidència de la Generalitat. En produir-se els esdeveniments del juliol del 1936, s'instal·là al despatx del cap de serveis de policia de Catalunya i treballà activament en la resistència de Barcelona. Bé que en uns primers moments fou desbordat per les forces revolucionàries, s'esforçà a mantenir l'equilibri de les forces polítiques catalanes durant tota la Guerra Civil, dins la seva tònica de govern de concentració, fins a arribar a obtenir un govern d'unitat popular, presidit per Josep Tarradellas, al setembre del 1936. El setembre d'aquest mateix any es divorcià de Mercè Micó, amb qui s'havia casat el 1910 i havia tingut dos fills, i es casà amb la seva companya Carme Ballester i Llasat. A l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener del 1939).

Detenció i afusellament. Reivindicació de la memòria de Lluís Companys

Detingut per les forces del Govern alemany a Baule-les-Pins (Bretanya) a l'agost de 1940, li fou aplicada l'extradició i el dugueren a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat, el 15 d'octubre de 1940, al castell de Montjuïc. Des del 1985, les seves despulles reposen en un mausoleu, al Fossar de la Pedrera. De la seva obra escrita destaquen el comentari al llibre Crítica del 6 d'Octubre, de Jaume Miravitlles, el pròleg a Què és la Unió de Rabassaires, de Nònit Puig i Vila (1935), i la salutació del llibre La presse catalane depuis 1641 jusqu'à 1937 (1937).Després del franquisme i amb la reinstauració de les institucions democràtiques a l'estat espanyol, tant la trajectòria personal i política com la mort de Lluís Companys han estat objecte d'un gran nombre d'estudis, debats i homenatges d'autors de procedència ideològica i generació diverses.La memòria de la seva figura i, especialment, de la seva mort ha estat reivindicada en qualitat de símbol de Catalunya i d'un govern democràtic suprimit per la força de les armes d'un règim totalitari.Des de la societat civil catalana, especialment la Comissió de la Dignitat, d'una part dels partits polítics catalans i també de la Generalitat de Catalunya, hom ha exigit a l'Estat espanyol l'anul·lació del judici sumaríssim pel qual Lluís Companys fou afusellat, demanda que no ha estat atesa o bé rebutjada pels governs espanyols i les altes instàncies judicials de l'Estat. Tot i l'aprovació de la Llei de la memòria històrica espanyola (2007), aquesta no tenia en compte l'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme tot i considerar-los "il·legítims".El vint-i-nou de setembre de 2008, en un acte solemne a la Generalitat de Catalunya, la cònsol general d'Alemanya i el cònsol general francès a Catalunya, en representació dels respectius governs, assumiren la responsabilitat en la detenció i deportació del president Lluís Companys, lliurat als franquistes. L'octubre de 2010 se celebrà el setantè aniversari de l'afusellament de Lluís Companys amb diversos actes oficials i d'entitats cíviques en els quals hom tornà a reclamar l'anul·lació del judici.L'octubre de 2011, els documents personals de l'agent franquista Pedro Urraca, el qual tingué una actuació destacada en la detenció de Lluís Companys, foren dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya mitjançant la donació del seu fill Juan Luis Urraca. Aquests arxius contenien valuosos testimoniatges de l'agent relatius als darrers moments del President de la Generalitat de Catalunya. 
TVE Catalunya  Arxiu TVE Catalunya - Lluís Companys 1882-1940


 
Amb motiu de la mort de l'ex president Lluís Companys tots els 15 d'octubre se celebra un acte al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc on es fa una ofrena a la seva tomba per retre-li homenatge a ell i als que varen ser afusellats per la mateixa causa. Les seves últimes paraules abans de morir foren "Per Catalunya!". 

L'ex president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover, fou assassinat al Castell de Montjuïc de Barcelona l'any 1940.

Des de TVE Catalunya també volem retre-li un petit homenatge amb aquest documental històric sobre la personalitat política i humana del que va ser president de la Generalitat en esclatar la Guerra Civil Espanyola.

Aquest és un reportatge titulat "Lluís Companys 1882-1940" i data de l'any 1990.

o0o

72 anys després ...

Els hereus han enviat un requeriment a la sala de subhastes Balclis i un escrit al Tribunal Militar de Barcelona perquè consideren que la missiva va ser sostreta il·legalment i va suposar un acte delictiu. Continuar llegint...

Manuel Fernández-Monzón de Altolaguirre, que va ser portaveu del Ministeri de Defensa, diu que els serveis secrets no han prestat atenció a l'independentisme.
Després d'afirmar que "el referèndum sobre la independència de Catalunya és il·legal", va recordar el que li va passar al president Lluís Companys, en referència a la seva destitució i detenció l'octubre del 1934 després que proclamés l'Estat català dins de la República espanyola. "Que s'atreveixin a formular-ho clarament... Hi va haver un català molt valent, Lluís Companys, que es va atrevir a proclamar la República", va evocar Monzón Altolaguirre, un dels militars més coneguts de la transició, entre altres coses per participar en les tertúlies de 'La clave'. Continuar llegint...

o0o

9 de set. 2012

‘A un policia armat’, homenatge a Xirinacs

Arcadi Oliveres llegeix la carta (1976) de  Lluís Maria Xirinacs davant la presó Model

Per visualitzar el vídeo clicar sobre la imatge
Font: Vilaweb.Cat

L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Angle Editorial i la Fundació Randa van fer divendres un acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, coincidint amb els cinc anys de la seva mort aquest estiu. El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va llegir fragments de 'Carta a un policia armat' (vídeo), un dels textos de Xirinacs compresos en el llibre 'El valor humà de la pau i altres textos inèdits', coeditat per Angle Editorial i l'ICIP. L'acte es va celebrar davant la presó Model de Barcelona, on Xirinacs va protagonitzar una de les protestes amb més repercussió: una plantada al carrer, durant un any i mig, per reclamar l'alliberament dels presos polítics. 

Informació relacionada:

En ocasió dels cinc anys de la mort s'han programat tot d'actes per recordar el polític i activista

Xirinacs a la plaça de Sant Jaume el 2000

Vilaweb
05.08.2012

Cinc anys de la mort de Lluís Maria Xirinacs, una notícia que va commocionar la societat catalana. Per això s'han organitzat tot d'actes al país per a reivindicar la vida i el pensament del polític i activista català. Avui a migdia, per exemple, s'ha inaugurat la pedra del Memorial Xirinacs, esculpida per Jaume Rodri, al Parc de la Font dels Oms de Cardedeu, el seu poble natal.Aquesta escultura vol ésser un memorial i ha estat finançada amb aportacions populars. Durant la inauguració, l'economista i pacifista Arcadi Oliveres ha recordat Xirinacs. L’espai 31 de Cardedeu, per la seva banda, acollirà durant tota la setmana una exposició de documents, llibres i papers d’en Lluís M. Xirinacs. 

Paral·lelament, dues columnes de caminants, l'una que eixirà des de Sant Joan de les Abadesses i l’altra des de Ripoll, conflueixen avui a l'indret on van trobar el seu cos fa cinc anys, al pla de Can Pegot, a Ogassa. A l'acte de record s'hi sumaran els participants de la caminada de caràcter iniciàtic pels mites de Xirinacs i Ramon Llull a Ogassa, que va començar ahir organitzada pel Camí

Del dia 11 al dia 15 d’agost, de deu del matí a deu del vespre, la Capella de Sant Corneli convida tothom qui vulgui a participar en una 'vetlla popular de silenci en plena indignació' per recordar la lluita no violenta de Xirinacs. 

De l'amnistia a la independència

VilaWeb TV va oferir, el 29 de setembre del 2007, el documental, inèdit per al gran públic, 'Xirinacs: de l'amnistia a la independència', enregistrat l'any 2000 per Lala Gomà i Xavier Montanyà. Durant trenta minuts, Xirinacs hi parla de la no-violència de Gandhi, de la transició, de religió, de l'independentisme, etc. El mateix dia, Xavier Montanyà va dedicar el Mail Obert de VilaWeb a la figura de l'ex-capellà i ex-senador fidel als seus principis que va decidir morir l'agost del 2007.

Commoció de la societat

La desaparició sobtada de Xirinacs va commocionar la societat catalana. Moltes personalitats polítiques van destacar-ne la lluita pacífica i ferma per la llibertat i la blocosfera es va omplir de mostres de condol. El 16 d'agost, la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona va omplir-se a vessar amb milers de persones que volien acomiadar-se de Xirinacs.

El cos de Xirinacs es va trobar al pla de Can Pegot, a Ogassa (el Ripollès). Just en aquell mateix indret hi ha un monòlit en la seva memòria, que es va inaugurar el 24 de juny amb la presència de mig miler de persones, en el marc del Memorial Xirinacs.

Textos de comiat

L'endemà que es trobés el seu cos, la Fundació Randa va fer públic un text on l'ex-senador mostrava la seva disposició a passar els últims dies en soledat i on recordava, en un poema que data del 6 d'agost, que havia viscut esclau en uns Països Catalans ocupats per Espanya, França i Itàlia. També deia que es deixava morir 'per contrapuntar la covardia dels nostres líders'. A més a més, el 22 d'agost, el diari Avui publicava un article inèdit de Xirinacs, 'Cultura de mort', on hi defensava el dret de morir lliurement. Lluís Maria Xirinacs va ser triat com a personatge de l'Any 2007 pels lectors de VilaWeb. 

Notícies relacionades: 

20 de març 2012

Exigeixen a Chiapas alliberar Patishtán

  • Des d'octubre roman castigat
Hermann Bellinghausen / La Jornada 2012.03.19

San Cristóbal de las Casas, Chis., 18 de març. Companys, familiars i veïns d'Alberto Patishtán Gómez, pres des del 19 de juny de 2000, van aconseguir reunir el dissabte prop d'un miler de persones en la capçalera municipal de El Bosque, per demanar el retorn a Chiapas i l'alliberament del professor tzotzil, qui al moment de la detenció era mestre normalista en aquesta regió, situada al nord dels Altos. Tots van coincidir a considerar innocent i pres polític de successius governs estatals, fins a arribar al de Juan Sabines Guerrero.

Actualment adherent de la Otra campaña de l'EZLN, Patishtán va ser fundador el 2005 de l'organització de presos La Voz del Amate, i es troba castigat des de l'octubre passat al penal federal número 8 de Guasave, Sinaloa.

El seu col·lega, el professor Martín, va iniciar la reunió recordant els fets de fa 12 anys i les implicacions que el seu empresonament ha tingut per a familiars, alumnes i paisans. En la trobada es van succeir testimonis d'amics, companys de feina i particularment d'aquells pares de família i col·legues que acompanyaven al professor el dia de la presumpta emboscada contra policies de la qual se l'acusa, i que han expressat reiteradament que ell no es trobava al lloc dels fets; les seves versions mai van ser preses en compte.

El llavors procurador de Justícia chiapanenc, Eduardo Montoya Liévano (per cert, espòs de la senadora priísta María Elena Orantes, virtual candidata perredista al govern de Chiapas), va intentar primer culpar els zapatistes, i en quedar evidenciada la falsedat d'aquesta acusació, va optar per assenyalar a Patishtán, priísta non grat, doncs denunciava la corrupció del llavors alcalde del Bosque i els seus afins.

L'any 2000 governava Chiapas Roberto Albors Guillén, que entre les seves gestes havia desmantellat diversos municipis zapatistes, amb particular violència a San Juan de la Llibertat (El Bosque), el consell autònom va empresonar, i va assassinar a bases zapatistes i fins priístes en Chavajeval i Unión Progreso. En ocórrer la massacre, l'alcalde impost a El Bosque era Manuel Gómez Ruiz, i el diputat local, Ramiro Miceli Maza, compa del primer batlle.

Ara, en un nou bloc, dedicat a Patishtán i la seva lluita per la llibertat (albertopatishtan.blogspot.mx) es ressenya que, davant la mala aplicació dels projectes de govern i la difícil situació que vivien la gent del municipi, diversos homes, alguns amb cartera sense sou al "cabildo", van buscar al professor per parlar sobre les condicions de pobresa i com accedir a recursos públics. En repetides ocasions van sol·licitar dialogar amb Gómez Ruiz, però la seva resposta va ser desqualificacions i assenyalar al professor com a agitador.

Al grup d'inconformes es van unir camperols i artesanes de diversos paratges. Es van elaborar escrits per buscar la substitució de l'edil, i es van enviar a l'ajuntament ia instàncies de govern com la Procuradoria General de Justícia i la Secretaria d'Educació estatals.

o0o

Notícia:

* El dia 17 de març de, juntament 1000 persones per exigir la llibertat d'Alberto Patishtan en la Capçalera Municipal del Bosque
* Crònica de l'Assemblea del Bosque
* Conferència de Premsa al Frayba denunciant mentides del govern de Chiapas

7 de des. 2011

L'activista Mumia Abu-Jamal no serà executat

Després de 30 anys de lluita li commutaran la pena per la cadena perpètua · Fou condemnat per la mort d'un policia el 1981 que ell sempre ha negat


Font: Vilaweb

L'activista i periodista Mumia Abu-Jamal no serà finalment executat. La decisió de la fiscalia de no acceptar la condemna arriba quan fa trenta anys que Abu-Jamal, ex-membre del Partit Pantera Negra, va ser condemnat per la mort del policia Daniel Faulkner, el 1981. La condemna a mort ha estat commutada ara per la cadena perpètua, d'acord amb les lleis de l'estat nord-americà de Pensilvània.

Abu-Jamal sempre ha negat que matés un policia blanc després d'un control viari al seu germà negre a Filadèlfia, el 1981. El jurat, format per blancs, el va condemnar a mort, però ell va recórrer la sentència al·legant que havia estat víctima del racisme. Un jutge va demanar que es repetís la vista oral perquè hi havia trobat irregularitats, però la fiscalia va recórrer la sentència el 2001: el fet va desencadenar protestes d'universitaris i advocats, oimés que els escrits i els discursos crítics d'Abu-Jamal sobre el sistema de justícia nord-americà havien sacsejat la societat nord-americana. En aquests trenta anys, Abu-Jamal s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el racisme i contra la pena de mort.

13 de nov. 2011

Situació d'Alberto Patishtán i presos polítics. Chiapas

En el Centre Federal de Readaptació Social de Sinaloa, Alberto Patishtán rep la seva primera visita

Font: Chiapas Indymedia

El passat 8 de novembre, Gabriela Patishtán va estar en Guasave, Sinaloa, i per espai de 20 minuts va tenir oportunitat de veure a Alberto Patishtán. Així explica com va ser la primera visita que va tenir el company:

Gabriela Patishtán.

Informe Gral de la visita.
Bloc sobre la visita a Alberto Patishtán al penal de màxima seguretat en Sinaloa.

Els presos que ocupen les presons federals són els sentenciats per un delicte federal, els que estan subjectes a investigació i els sentenciats que estan en procés d'apel·lació de les seves sentències.

Oficialment tenen com a objectiu fer complir les penes privatives de llibertat a interns considerats d'alta perillositat, en un règim de màxima seguretat i estricte afecció a la legislació aplicable ... Com clar exemple de la criminalització social, com a delinqüents d'alta perillositat van ser tractats Ignacio de la Valle , Felipe Álvarez i Hèctor Galindo, després dels fets del 3 i 4 de maig a Atenco. Així van ser considerats també els germans Cerezo o Gloria Arenas i Jacobo Silva, presos per qüestions polítiques. I ara Alberto Patishtán.

La presó política que van viure va tenir tots els elements d'aquest tipus de presó a Mèxic i al món: detenció il·legal, desaparició per diversos dies, tortura, irregularitats processals ... Tots ells i ella van recobrar la seva llibertat després d'anys d'injusta presó, i saben molt bé per què lluny de tractar-se de centres per a la reaptación social s'han de considerar penals d'extermini.

Comitè Cerezo.

La informació sobre Ceferesos està restringida. La gent no es pot acostar més enllà de cert perímetre de distància no pot fer fotos .... Una política del govern és que poden moure als presos indiscriminadament a on vulguin, reubicar-los en qualsevol dels ceferesos del país i poden ser canviats a discreció de les autoritats sense que donin cap tipus d'explicació.

Mantenen a les persones recloses 23 hores a les seves cel·les per la més absoluta ociositat, amb el clar objectiu de destruir la seva consciència, destruir física i psicològicament.

Glòria Arenas, referent al trasllat de Patishtán apuntava a una represàlia contra el moviment i explica que els ceferesos busquen acabar psicològicament amb la persona:

Gloria Arenas.

El règim també és molt més agressiu per a la persona presa i la seva família, que és despullada i revisada de cap a cap, en tots els orificis, obligada nua a posar-se a la gatzoneta, entre d'altres, i qualsevol reclam de qualsevol tipus, redunda en un càstig per al pres del que mai avisen a la família.

Jacobo Silva dóna una idea del que li està tocant viure ara a Patishtán:

Jacobo Silva.

Recordar que Alberto Patishtán, va ser traslladat el 20 d'octubre al penal federal de Guasave, Sinaloa, a més de 2.000 quilòmetres de San Cristóbal de las Casas. Per a la família, va començar el viacrucis de tractar d'arribar allà i aconseguir entrar.

Fayba parla sobre la vaga de fam, la situació d'Alberto Patishtán, la carta pública a Calderón i Sabines i la situació a les comunitats zapatistes

Víctor Hugo López, director del Centro d'Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, fa una valoració de la vaga de fam i dejuni que van emprendre els companys i la companya injustament presxs en els penals de Sant Cristóbal de les Cases, Motozintla i Cintalapa i de l'actitud que ha mostrat el govern davant aquesta acció que va posar en situació d'extrema gravetat a diversos dels companys, que finalment van desistir de seguir endavant amb la vaga després de 39 dies, sense negociar res a canvi i amb una lluita per endavant en la defensa dels drets de les persones recloses.

També explica la situació actual del company Alberto Patishtán qui va ser traslladat al penal federal de Guasave, Sinaloa, el 20 d'octubre, com una mostra més de la fustigació que durant l'acció d'exigència per justícia i llibertat van venir patint les companyes presos i les seves famílies.

Víctor H. López explica també la interpretació que el Centre fa sobre la Carta pública a Felipe Calderón i Juan Sabines, que fins ara ha rebut més de 400 adhesions d'organitzacions, col·lectius i persones a títol individual i que ha generat dos "respostes", però únicament a través de mitjans de comunicació, per part del govern. Ambdues en to similar. Una el 29 d'octubre, pocs dies després de difosa la carta i on s'emplaçava al Consell Directiu del centre a una reunió el 4 de novembre, i l'altra nota el 6 de novembre, després de l'actualització de la carta pública amb les nombroses adhesions. Un joc mediàtic que acostuma a fer el govern, ja que hi ha més vies de comunicació amb el centre i no va hi va recórrer.

I recorda, davant l'increment preocupant des de fa almenys dos anys de la violència i de la confrontació en zones autònomes, que l'objectiu d'aquesta carta pública és precisament posar de manifest les situacions de les quals es responsabilitza el govern federal i estatal, per acció i per omissió. El que expressa la mateixa és a més compartit per organitzacions, col·lectius i persones que treballen de una o altra manera a prop de les comunitats zapatistes i destaquen les agressions de les que han estat aquestes objecte, ja denunciades pels les diferents Juntas de Buen Gobierno. Assenyala els casos de Sant Marcos Avilés i Sant Patricio, però no només.

I finalitza que, malgrat els intents recents del govern de Sabines de fer veure que va resoldre el conflicte a San Patricio amb gran desplegament de mitjans, la situació d'amenaça i d'emergència a la zona segueix vigent. Sense oblidar que precisament l'estratègia mediàtica és un dels pilars de la política de l'estat.


Recol·lecta per les comunitats zapatistes.

Suport de provisións per a les comunitats zapatistes.

Convocatòria a noves activitats. Campanya Miles de rabia, un corazón: Vivan La comunidades zapatistas!

Acaba la vaga de fam i dejuni, però no acaben les violacions als drets de les persones preses a Chiapas.

En una breu nota difosa per la Xarxa contra la Repressió de Chiapas, assenyalaven que autoritats del penal de Motozintla, van castigar a Joan Collazo: "pel matí va arribar un guàrdia a treure a Juan Collazo, suposadament per portar-lo a la infermeria, però ara es troba en l'àrea de càstig. El van treure a base d'engany i no té roba".El company es trobava en vaga de fam l'última setmana, després de diverses setmanes de dejuni i després de l'anunci del desistiment, hauria d'estar recuperant-se i en lloc d'això, l'han estat castigat. Des del penal de San Cristóba els companys denuncien aquest fet.

Informe des del penal de San Cristóbal. 8 nov

En pronunciament de GT i RvsR en solidaritat amb Juan Collazo, expressen que Juan va continuar la vaga exigint el seu trasllat al Cereso 5, probable causa del càstig. S'ignora la situació d'Enrique i se sap que Patishtán va seguir el dejuni en Guasave fins al 31 d'octubre.

S'aixeca plantada de familiars .-

Un dia després d'anunciar el desistiment de l'acció de vaga de fam i dejuni, els i les familiars que recolzant l'acció han estat en plantón a la plaça de la resistència de San Cristóbal de las Casas des del passat 8 d'octubre, han abandonat ja el lloc, per tornar a les seves comunitats i, igual que els companys i la companya des dels penals, seguiran la lluita, encara que d'una altra manera, i agraeixen tota la solidaritat i suport que han rebut al llarg de l'últim mes.

Famílies aixequen plantada a San Cristóbal.

Patishtán segueix a Sinaloa i els companys continuen presos, i continua també la solidaritat .-

* Des de l'Estat espanyol, com a persones i membres de l'acadèmia compromeses, activistes i solidaris amb els moviments indígenes de Chiapas i Mèxic, llancem el següent comunicat per signar i difondre:


Suïssa, exigeixen l'alliberament dels presos polítics de Chiapas.

* Dia, (7 de novembre), sent la fi de la vaga de fam, nosaltres els participants d'Ocupació Wall St i els integrants del Movimento por Justicia del Barrio, reunits aquí a l'Est de Harlem, Nova York, en una declaració en suport als presos adherents a La Otra Campaña reclamem que tornin al company Alberto Patishtán Gómez a Chiapas i que l'alliberin immediatament, i exigim la llibertat immediata i incondicional de la resta dels presos. Denunciem fortament les violacions a Chiapas, Mèxic, i fem responsable al govern Mexicà per la salut i benestar dels presos.

Des de França, dislocada internacional per la llibertat dels presos.
Acció a París per la llibertat.
DF: actes de solidaritat en acabar la vaga de fam.
Manifest d'organitzacions i col·lectius en suport les i als presos.

S'AIXECA LA VAGA DE FAM

A 39 dies de vaga de fam, la tarda del diumenge 6 de novembre, els companys i companya en vaga de fam i dejuni van decidir deixar l'acció que ja havia posat en perill la seva situació de salut.

Per via telefònica, el company Pedro ens explica el desistiment de l'acció. S'aixeca la vaga de fam.

38 dies de vaga de fam i dejuni: amb dolor i ràbia la lluita continua
Els cossos s'afebleixen, la voluntat es reafirma

Notícies des de la presó

Aquesta setmana va començar amb una dolorosa notícia que es suma una injustícia més a la ja injusta situació de presó que viuen les companyes Rosa, en dejú i Alfredo, en vaga de fam: la pèrdua del seu petit fill Natanael de 4 anys d'edat, qui va morir causa de la negligència mèdica i qui tingués paràlisi cerebral a causa de la tortura que va patir Rosa quan va ser presa tenint 4 mesos de gestació.

Rosa compartir el seu dolor i coratge en una trucada telefònica i Alfredo expressar en una carta "el meu fill va morir per una negligència mèdica que la meva família els negar tot per ser pobres i analfabets, els van discriminar."

I des de la presó, en informe telefònic , el compa Pedro, en vaga de fam, explica que no hi ha resposta del govern sobre la seva exigència de llibertat i comparteix l'acció de protesta que ha emprès Alfredo per la mort de Natanael iniciant una vaga de set per 10 hores cada dia durant tres dies.

També aquesta setmana, en un comunicat Juan Collazo des del penal de Motozintla, continua exigint l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni.

I les companyes presxs en lluita envien paraules d'ànim al professorat Patish en una carta : "et diem que aquí estem pregant molt per tu i per la seva família perquè Déu et protegeix en aquest lloc d'on el mal govern t'ha enviat com si fos un delinqüent. "

L'informe mèdic a 36 dies de vaga expressa dades alarmants: "En tots els casos, hi ha impossibilitat per mantenir-se en peu per si mateixos ... el seu estat de consciència és lúcid, encara que s'ha manifestat afectació en la memòria i episodis de confusió i desorientació espacial i temporal. En tots hi ha manifestacions de deshidratació.

En tots hi ha taquicàrdia, la tensió arterial és baixa, el pols s'aprecia feble i els nivells de sucre es mantenen per sota de nivells adequats. La temperatura corporal és inferior a la normal en alguns.

La situació de salut dels vaguistes és crítica. No existeixen encara dades de falla orgànica, però es manté la situació actual, és d'esperar danys en la funció renal de risc immediat per a la seva vida ... és menester la presència de personal mèdic que pugui brindar seguiment diàriament, però les autoritats del CERSS continuen restringint el pas al personal de salut. "

Les accions i mostres de solidaritat continuen

Davant la crida a realitzar accions per exigir l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni, el proper dilluns 7 de novembre:

A Chiapas es convoca a una mobilització a la ciutat de Tuxtla Gutiérrez a partir de les 12:00 enfront del palau del govern de l'estat. De San Cristóbal de las Casas la sortida està convocada a les 10 am.

Al Districte Federal es convoca mobilitzacions davant de la Casa de Representació de Chiapas a les 11 am i davant la Direcció de Centres Penitenciaris Federals a les 12 pm.

El Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat publica una carta de Gaby Patishtán en resposta a la carta que el moviment dirigís al professorat en ser traslladat i difon la convocatòria del 7 de novembre.

En altres accions, diverses ràdios lliures estan fent difusió de la lluita per la llibertat que porten les companyes en vaga i dejuni i els seus familiars des del plantón:

Transmissió especial des del plantón del 2 de novembre de ràdio Koman ilel.

Transmissió especial des del plantón del 6 de novembre de ràdio Koman ilel.

Programa especial de Zapateando a Veracruz i Contrabanda ràdio a Barcelona.

Transmissió de entrevista a Pedro de ràdio Tas-tes des del país Basc.

Reportatge sobre la vaga de fam del informatiu Más Voces desde Madrid en la seva edició del 3 d'novembre.

Des de França, 6 organitzacions es manifesten en una carta de suport.


Comunicat del Grupo de Trabajo no estamos Todos i todas i la Red contra la repressión y la solidaridad Chiapas.

Carta de John Berger dirigida als i les compas presxs en vaga i dejuni, aquesta és resposta a una carta dels i les companys presxs l'escriptor anglès.

Per més informació i seguiment:

Segiment. Presos polítics de Chiapas
Chacatorex
Chiapas Indymedia