Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impunitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impunitat. Mostrar tots els missatges

25 d’oct. 2010

Les matances que han sacsejat Mèxic

· Atacs a Tamaulipas, Chihuahua, Baixa Califòrnia i Sinaloa han cintrat a la societat mexicana

Dilluns 25 d'octubre de 2010 Redacció | El Universal

Cinc atacs amb desenes de morts van sacsejar el país en el que va de l'any: l'assassinat de 72 de migrants a Tamaulipas; en Ciutat Juárez, l'assassinat primer de 14 estudiants de Villas de Salvárcar, i aquest cap de setmana un altre atac que va deixar 14 morts.

Aquest dilluns, d'altra banda, 13 interns d'un centre de rehabilitació van ser ultimats a Tijuana per un comando, que després va amenaçar amb almenys 135 assassinats. Finalment, a Navolato, Sinaloa, el març passat, vuit persones van ser assassinades durant una festa d'aniversari d'un agricultor.

La història es va saber per un supervivent

Els 72 migrants van ser assassinats per integrants del càrtel de Los Zetas, que els van segrestar per obligar-los a creuar la frontera cap als Estats Units amb paquets de droga, però en negar-se, van ser morts.

Luis Fredi Lala, equatorià, va sobreviure i va poder donar avís a les autoritats, la qual cosa posteriorment va generar un escàndol a nivell mundial per la magnitud del crim, i la detenció de vuit responsables.

Les bandes criminals segresten als migrants al seu pas cap als Estats Units per extorsionar-los, a causa de la seva condició en extrem vulnerable. Els familiars en EU dels segrestats paguen en mitjana 2 mil 500 dòlars pel seu alliberament. Els que no tenen familiars ni mitjans per pagar, són assassinats.

Bales sense mirar qui

Ciutat Juárez va ser catalogada com la més violenta del món el 2009, a causa de la disputa per les rutes de tràfic de drogues entre càrtels, ja que és un pas natural cap als Estats Units, el principal consumidor de drogues al món. El càrtel de Juárez té una lluita amb el de Sinaloa a la ciutat.

El febrer d'aquest any, un comando va assassinar 16 joves que estaven en una festa a la colònia Villas de Salvárcar. Els atacants anaven per uns "doblados", és a dir, un o dos membres de la banda “Artistas Asesinos”, que serveixen al càrtel de Sinaloa.

L'escàndol va esclatar quan Felipe Calderón va dir que l'assassinat va ser per un ajust entre "bergants", i va resultar que la majoria de les víctimes eren joves estudiants que no tenien relació amb el crim organitzat. Quatre persones van ser detingudes per aquest crim.

Dues setmanes després d'aquest fet, un comando va atacar un funeral i van matar vuit persones, i en va deixar unes altres quatre ferides.

El dissabte passat a la nit, de nou va ocórrer una matança a la ciutat: 14 joves van ser morts a trets a la colònia Horizontes del Sur, on presumptament els atacants volien assassinar una persona anomenada "El Ratolí", o "El Mouse", qui va resultar ferit junt amb unes altres 14 persones que romanen hospitalitzades.

Cinc de les víctimes formaven part de l'església catòlica El Señor de los Milagros. El rector Roberto Ramos va advocar per ells, i va comentar que van estar en una circumstància inadequada, per la qual cosa van ser "sang innocent vessada".

Centres de rehabilitació: sense "aliviane"

A Tijuana, un comando va assassinar 13 persones en un centre de rehabilitació per a addictes, i minuts després va interferir la freqüència policíaca per amenaçar amb almenys 135 morts, ja que això amb prou feines comença.

Aquest tipus de centres han estat blancs una altra vegades d'atacs. El setembre de 2009, en un d'anomenat "L'Aliviane", en Ciutat Juárez, 18 persones van ser assassinades en el seu interior. Va desencadenar una polèmica després del crim, ja que algunes versions apuntaven que les víctimes utilitzaven aquestes organitzacions per distribuir drogues.

Tanmateix, els defensors d'aquests centres van assenyalar que es va tractar d'un ajust de comptes per persones que havien abandonat el crim per buscar una alternativa de vida. En les colles generalment es fa un pacte per tota la vida amb l'organització, per la qual cosa les traïcions són castigades amb la mort.

Creixen atacs contra civils... i policies

Finalment, el març passat, un comando d'almenys 20 homes va assassinar a vuit persones durant la festa d'aniversari d'Aarón Sing, que també va ser mort.

D'altra banda, en un guàrdia en l'encreuament Culiacán-Las Brisas, vuit policies municipals van ser assassinats, i tres més van resultar greument ferits. Després d'aquest fet, les autoritats estatals i federals van assumir la vigilància de les carreteres en l'estat.

La guerra entre càrtels del narcotràfic ha escalat gradualment cap a pràctiques terroristes, que a més d'"ajustar comptes" entre rivals, busquen crear pànic entre la població civil. Des dels atacs amb granades contra civils a Morelia, Michoacán, la violència contra persones deslligades amb el narcotràfic ha crescut.

Una altra pràctica creixent és l'ús de les xarxes socials per mostrar vídeos on càrtels assassinen els seus contraris amb tortura. Primer els obliguen a confessar la seva participació en crims, i després els assassinen amb extrema crueltat.

Guanyar la pau

El visitador de la Comissió estatal de Drets Humans de Chihuahua, Gustavo de la Rosa Hickerson, va condemnar en un article per a EL UNIVERSAL els assassinats videogravats.

Qui ens assegura que són només delinqüents els que van fer tal barbaritat?, va qüestionar, i va assenyalar que la violència creix com en una espiral ascendent i al final els que sofreixen són els més vulnerables, que són els pobres, nens i dones.

Per això, va urgir crear estratègies de combat al crim que es recolzin exclusivament en l'Estat de Dret. Per guanyar una guerra en una societat civil, s'ha de guanyar la pau.

Llocs relacionats:

Cobertura Narcotràfic. La disputa pel territori
Gustavo de la Rosa Hickerson Amb venjadors anònims, no
Editorial Més lamentacions per a Juárez?
Ricardo Alemán Altra massacre en Juárez; altre candidat narco del PRD

Més:

Aquest dilluns 17 execucions en Guerrero, Colima i Sinaloa

Demanen presencia de l'ONU i CIDH a Juárez
El narco en Internet
El Bolc del Narco

30 d’ag. 2010

La detenció de La Barbie

Ricardo Ravelo / Proceso

MÈXIC, D.F., 30 d'agost (apro).- La Policia Federal confirmà avui la detenció d'Edgar Valdez Villareal, conegut com La Barbie, un dels narcotraficants més buscats del país, qui treballava per a l'organització dels germans Beltrán Leyva.

La captura es va realitzar a través dels operatius realitzats des de les primeres hores d'aquest dilluns a Cuernavaca, Morelos --on el capo tenia el seu centre operatiu—i a Toluca, Estat de Mèxic, on van ser revisades diverses cases que pertanyien a l'organització criminal per a la qual servia La Barbie... Llegir més

- "Cop d'alt impacte" la captura de La Barbie: Poiré
- Després de la vacant criminal
- Acapulco, el vedat de poder de La Barbie

Àudio: Narcocorrido de La Barbie

Autor: Roberto Tapia



Lletra completa del corrido de La Barbie:

Se oyen rumores por ahí
que según me andan buscando
por mis negocios prohibidos
y porque soy muy bragado
es que para este negocio
tienes que ser aventado.

Por apodos soy la Barbie
por los contras muy temidos
y por allá en Sinaloa
por los jefes soy muy querido
es que traigo la camisa bien puesta
y también al tiro.

Estoy muy agradecido
también me siento orgulloso
de ser parte del cartel
más grande y más poderoso
Culiacán estoy contigo
siempre lo digo gustoso.

Apreciado por el Mayo
por el Mochomo y el Chapo
Arturo Beltrán lo quiere como si fuera su hijo
5-7 mi plebada ténganme listo el comando.

Lo conocen por el Tigre,
por la Muñeca y Muñeco
hombre de muchos apodos
también de mucho cerebro
pero pa que no se enreden
Barbie díganme primero.

Para la mafia valor,
pal enemigo balazos
pal cerebro es el negocio
pa las mujeres mis brazos
el costal pa los billetes
Colombia pal polvo blanco.

Apreciado por el Mayo
por el Mochomo y el Chapo
Arturo Beltrán lo quiere como si fuera su hijo
5-7 mi plebada ténganme listo el comando
.


Més noticies relacionades:

Cau La Barbie; versió de que seria testimoni protegit de la DEA
Delega EU a narcos la política migratòria: The New York Times

La policia federal de Mèxic acomiada el 10% de la seva plantilla per vincles amb el crim organitzat

Mèxic (ACN).- Un total de 3.200 efectius de la policia federal de Mèxic han estat acomiadats en el que portem d'any per possibles vincles amb el crim organitzat o el narcotràfic. A més, segons assenyala la BBC, n'hi ha 1.020 més que estan subjectes a un procés disciplinari, de manera que també podrien acabar al carrer. I 465 estan subjectes a un procés legal acusats de cometre algun delicte, entre els quals hi ha els comandants assignats a Ciudad Juárez i que ja van ser acusats de corrupció. D'aquesta manera, un 10% de la plantilla de la policia federal pateix el procés de depuració de la dependència que s'ha iniciat des de fa mesos.

Migrants a Mèxic: víctimes invisibles

Dani - Amnistia Internacional Catalunya
Canalsolidai.org

El recent assassinat de 72 migrants irregulars a Tamaulipas, prop de la frontera nord de Mèxic, a mans d’un poderós grup de delinqüents del narcotràfic, ha tret a la llum la dura realitat de les persones que travessen Mèxic per arribar als EUA.

Eren persones d’El Salvador, Hondures, Equador i el Brasil que travessaven Mèxic per creuar la frontera dels EUA de manera irregular i deixar enrere una vida de misèria i inseguretat als seus països d’origen.

Paradoxalment, han trobat la mort en aquest viatge il·lusionant a la recerca d’una vida millor.

La majoria dels migrants irregulars arriben de Centreamèrica i molts inicien el perillós pas per Mèxic creuant des de Guatemala pels estats fronterers de Chiapas o Tabasco. Només arriben a la frontera amb Estats Units els qui sobreviuen a un dels viatges més perillosos del món.

Al llarg del camí, milers d’aquestes persones seran víctimes de pallisses, segrestos, atacs sexuals i violacions, i fins i tot assassinats, la majoria a mans de grups criminals vinculats al narcotràfic.

Però les seves vides i mort gairebé sempre queden ocultes. Moltes de les seves històries mai no s’explicaran. Són les víctimes invisibles.

Els fets de Tamaulipas, l’assassinat a sang freda de migrants indefensos tractant d’arribar als EUA, són terribles per la seva dimensió, i són una evidència clara de la severitat i gravetat dels atacs contra migrants irregulars a Mèxic.

Ja el mes d’abril de 2010, Amnistia Internacional va emetre un informe que alertava d’aquesta situació i que destacava el fracàs de les autoritats federals i estatals de Mèxic per prevenir-la.

Incapacitat de les autoritats per reduir els atacs a migrants

Les morts de Tamaulipas demostren un cop més la duresa i el perill extrem que han d’afrontar els migrants quan arriben a Mèxic, etapa final del seu viatge, i l’aparent incapacitat de les autoritats per reduir-ne els atacs.

Davant de la gravetat dels fets, Amnistia Internacional reclama al govern mexicà que implementi un pla d’acció en el qual tots els agents clau actuïn de manera coordinada i efectiva. Es tracta d’institucions com la Procuraduria General de la República, la Secretaria de Seguretat Pública o l’Institut Nacional de Migració.

Un fet molt preocupant és que, al no disposar de condició jurídica, a les persones migrants en situació irregular se’ls nega el recurs efectiu al sistema de justícia, fet que les converteix en més vulnerables per patir abusos.

Exclosos de la societat, invisibles i sense la protecció de la llei, els migrants irregulars a Mèxic estan condemnats a viure al marge, exposats a l’explotació per part de bandes delictives i funcionaris corruptes, i ignorats en gran mesura per les autoritats que haurien de protegir-los dels abusos contra els drets humans.

Grups de drets humans s’organitzen

Per fer front a aquest buit, a Mèxic nombrosos grups de defensa dels drets humans s’estan organitzant. Un d’aquests grups és el que lidera el pare Alejandro Solalinde, que desde 2007 gestiona el refugi per a migrants de Ciudad Ixtepec, a l’estat d’Oaxaca.

Situat prop de les vies del ferrocarril per on viatgen les persones procedents de Centreamèrica i amb capacitat per a més de 400 persones, el centre ofereix assistència humanitària a les persones migrants que necessiten un lloc on descansar i recuperar-se del viatge.

Aquesta mostra de solidaritat amb les persones migrants ha provocat atacs i l’assetjament per part de membres xenòfobs de comunitats locals, encoratjats sovint per bandes de delinqüents i autoritats locals. El pare Solalinde ha estat objecte de constants amenaces i intimidació, i les autoritats amb prou feines han fet res per protegir-lo ni han investigat les amenaces que ha rebut.

La seva vida corre perill i Amnistia Internacional ha obert una ciberacció per demanar a les autoritats mexicanes que el protegeixin.

Enllaç a l’exposició virtual: Víctimes invisibles, migrants en moviment a través de Mèxic

Foto: Migrants irregulars en el seu pas per Mèxic.

Enllaç a un vídeo de Youtube sobre la realitat d’aquestes persones migrants


Principals rutes de pas

Informació relacionada:

25 d’ag. 2010

Masacre de migrants a Tamaulipas

Fa unes hores saltava la noticia: “L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país, L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic”.

El primer que hom pensa i que els mateixos mitjans ens volen fer creure mitjançant les noticies d'agència (EUROPA PRESS, per exemple), tot és conseqüència de la guerra que des de l'estiu de 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe de Jesús Calderón Hinojosa ha emprès contra els càrtels del narco mexicà, fins hi tot traient l'exercit al carrer, conseqüència d'això son els més de 28.000 morts reconeguts oficialment.

Doncs, no, quan Mèxic està tot esvalotat per l'aplicació de La Ley de Arizona SB1070, per part de l'estat d'Arizona dels EEUU, una llei descaradament racista, feixista, xenòfoba... la qual afecta directament a la migració mexicana als Estats Units, a Mèxic impunement s'extorsiona sota tortura i assassinen a migrants, d'altres països, els quals van de pas a la recerca d'un futur millor. Equatorians, guatemalencs, salvadorencs, hondurenys, brasilers...

Aquest és el cas de la troballa de 72 cadàvers, que passen a formar part de la llarga llista en que els últims anys han estat trobats, d'altres mai seran trobats ni constaran en llistes.

Prou dur és haver de sortir del seu país abandonant llurs famílies, casa, costums, cultura... per que a més de tots els perills que troben pel camí s'hi hagi de sumar el del temor a ser atrapat per les múltiples policies, a més dels inhumans membres del “crim organitzat”.

Val a dir que la guerra que s'anomena contra el narco, no és tal, ja que el que abans només eren càrtels de la droga han ampliat el negocia al trafic d'armes i el de persones, les quals han passat a ser un producte més per comerciar (de fet això és un negoci molt vell).

La tàctica és simple, normalment acostumen a portar un telèfon mòbil, amb el qual els criminals els obliguen a trucar a les seves famílies o coneguts per tal de que paguin un rescat, si a la primera no responen torturen, amputen membres, violen..., a la segona, si veuen que no en trauran cap diner, se'ls treuen de sobre o sigui se'ls assassina i fora noses.

Així que no totes les morts són directament vinculades al combat al narco o de combats entre càrtels del narcos, en molts casos hi haurem de sumar, migrants, periodistes, defensors dels drets humans i activistes desidents polítics. Malgrat ho intentin emmascarar amb la guerra contra el narco.

Aquest és el Mèxic del Bicentenario?

PS. Per diners, per racisme o xenofòbia. Nosaltres, seguim pensant que una vida és una vida i totes són iguals d'importants (amb papers o sense).

Infromació relacionada:
Més informació sobre migracions a Mèxic a L'ombra de l'atzavara

Las almas que se llevo el tren

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE I

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE II

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE III

Inormació relacionada:
"El tren de la muerte": un desafío para migrantes centroamericanos en México

El tren de la muerte: reto para migrantes
Mujeres migrantes: víctimas del tren de la muerte

Una pràctica habitual:
Acción Urgente: Secuestro a migrantes centroamericanos en las vías del tren en Saltillo, Coahuila

Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 1/2

Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 2/2

4 de juny 2010

El Club Bilderberg a Sitges?

Es reuneixen cada any en un lloc diferent per exercir com a govern mundial a l'ombra

Xavier Garcia / El Punt 04.06.2010

Diuen –internet en va ple, encara que costi de creure– que el selecte (per dir alguna cosa), privatista i fins no fa gaire secretíssim Club Bilderberg (no més de 130-150 persones de tot el món) es reuneix a Sitges a primers de juny. Es trobaran en un hotel (forçosament gran i reservat exclusivament per a ells) a uns dos quilòmetres de l'anomenada Blanca Subur, davant del mar, per tant, i envoltats del verd de camps de golf, talment Escòcia.

Es reuneixen cada any en un lloc diferent del món, com fan des de 1954, i –vés per on– el juny de 2009 es van trobar a Grècia. Aquest any han escollit Sitges, amb el benentès que a ells –que no volen saber res, perquè els molesta, de nacions històriques ni d'estats moderns– tant els fa un lloc com un altre (el món és gran). La qüestió és que estiguin tranquils per decidir. També es diu que són «els amos del món», «el govern mundial a l'ombra» (per bé que, ja ho dic, últimament han sortit o els han fet sortir de l'armari) i, entre altres coses, els que «decideixen el que governa, empreses i organismes internacionals executaran».

O sigui que ja només ens faltava aquesta. Entre els assistents, tots molt ben seleccionats –presidents de govern, caps d'estat, institucions mundials suposadament benefactores, grans empreses de les finances i l'economia, altes jerarquies militars i màxims representants dels mitjans de comunicació–, encara s'hi arrosseguen alguns membres històrics d'aquest club, com David Rockefeller i Henry Kissinger, hermanitas de la Caridad, com si diguéssim.

Bé, ja deuen veure per on van els trets. Tanmateix –i fent honor al pacte de secret que tenen des dels seus orígens–, és més que probable (segur si no hi ha per entremig un Capità Enciam) que vostès, l'anomenada però gens tinguda en compte «opinió pública», no sàpiguen gaire res del que es courà dintre dels espais elegants (no és cap Pensión Lolita) de l'hotel Dolce Sitges.

Recorden aquella dita dels nostres avis que deia «tiren la pedra i amaguen la mà»? Doncs comptin que pot passar una cosa semblant. De fet, aquests nois del Bilderberg –també hi ha algunes noies, atenent a la quota femenina i al fet de la incorporació de la dona al treball– ja fa anys que actuen sota aquesta divisa i, justament, a efectes de divises, no sembla que els hagi anat gens malament.

De manera que, després de La Toja (Pontevedra), on van reunir-se el 1989 –essent rebuts pel socialista González, a qui devien convidar pels serveis prestats a la causa de la democràcia i la pau al món–, ara deurà ser el torn per a un altre socialista, a qui seria estrany (són ben educats i cortesos) que no felicitessin per les seves últimes accions, ja no cal dir-ho, també en favor de les grans causes de la llibertat, la democràcia, la pau, el progrés i l'armonia mundi.

I el poble, què? Doncs, excepte uns quants, s'estaran torrant al sol (si en fa) de les platges sitgetanes, sense saber (a molts ni els importa) que a prop altres van per feina. Segurament, els reunits també es distrauran (jugant a golf, sovint arriben idees millors que les que surten de llargues sessions tancades) i així deurem passar aquests primers dies de juny, en un dels quals, el 5, es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, que recorda la Primera Conferència Mundial de l'ONU dedicada a l'afer, celebrada aquell dia i mes de 1972 a Estocolm.

Des de llavors –però ja de vint anys abans, com a mínim–, es pot dir que la realitat mundial s'ha accelerat més que en tota la seva història anterior. Això conclouen els entesos, i no seré pas jo, un simple cronista local, qui ho posi en remull. Aquesta acceleració, en diferents graus, l'hem produïda entre tots, però sempre n'hi ha hagut uns quants –els autoconsiderats elegits o il·luminats– que també han considerat que mai no n'hi ha prou, divisa que argumenten amb el progrés de la tecnologia, la ciència i el diner.

De manera que continuem amb les mateixes, com a mínim des de l'alta edat mitjana, amb guerres localitzades (que salvaran la pau en uns llocs, tot condemnant la resta) i treves pactades (que només serviran per encendre el foc quan els il·luminats ho considerin oportú), però ara amb la diferència que el poder ja no desitgen que s'estructuri nacionalment, sinó a base d'un superorganisme que abasti el món, davant del qual les llibertats individuals i dels grups nacionals haurien de sotmetre's, amb l'objectiu, diuen, de contrarestar les tensions humanes. Amb aquest propòsit –que ni Llucifer seria tan hàbil–, el Club tindrà les seves sessions: a prop físicament, però tan lluny mentalment.

Font: El Punt

Informació relacionada:

· El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges

· El Sindicat de Mossos d'Esquadra denuncia la despesa en seguretat pel Club Bilderberg a Sitges
El Sindicat de Mossos d'Esquadra qualifica de "desorbitat" el cost en agents i diners de la trobada de poderosos del Club Bilderberg a Sitges. Toni Castejón assegura que s'hi destinen 300 policies i afirma que no és acceptable que per cobrir una reunió privada s'estiguin desprotegint altres zones de Catalunya. Castejón cita concretament patrulles de l'Hospitalet i Cornellà de Llobregat que han hagut d'anar a Sitges per cobrir un punt estàtic de control.

3 de juny 2010

El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges



Sitges acull des d'avui i fins dissabte una reunió de poderosos envoltada de misteri. Els integrants del Club Bilderberg, presidents d'empreses, bancs, caps d'estat, membres de les monarquies europees i altres persones influents, es trobaran en un hotel de luxe de la localitat, l'hotel Dolce, i debatran sobre l'estat del món.

Fonts diplomàtiques han confirmat la presència de la reina Sofia en aquesta trobada, a la qual també està previst que hi assisteixin el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; el president d'Acciona, José Manuel Entrecanales; el de La Caixa, Joan Maria Nin; l'exministre d'Economia Pedro Solbes; el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, o l'exsecretari de l'OTAN Jaap de Hoop Scheffer.

La trobada del Club Bilderberg se celebra cada any en un país diferent, la darrera va ser a Atenes, i reuneix més d'un centenar de destacats dirigents mundials. La reunió és privada, envoltada de discreció i no fa públic el contingut del debat ni les conclusions a què s'hagin arribat. De fet, als treballadors de l'hotel on es farà se'ls ha demanat discreció i l'accés al recinte serà molt difícil. Els Mossos d'Esquadra garantiran la seguretat dels alts càrrecs reunits i han organitzat un dispositiu de seguretat especial davant les convocatòries de manifestacions de grups antiglobalització.

La primera conferència Bilderberg es va organitzar a l'hotel Bilderberg, prop d'Arnhem, als Països Baixos, el 1954.

Font: TV3

Llista completa dels participants a la partida: Clica AQUÍ
Conferència Bilderberg
a Viquipedia

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres - Entrevista (segona part) from AttacTV on Vimeo.

4 d’abr. 2010

L'Escola de les Amèriques. L'Escola d'Assassins



L'Escola de les Amèriques ara anomenada l'Institut de Cooperació per a la Seguretat Hemisfèrica (SOA / WHINSEC per les seves sigles en anglès) va ser establerta a Panamà al 1946 i després traslladada a Fort Benning Geòrgia en 1984. El president de Panamà Jorge Illueca va descriure a la SOA com "una base per a la desestabilització a Amèrica Llatina" i un dels principals diaris panamenys l'anomenà "L'Escola d'Assassins." La història dóna suport aquestes acusacions.

Centenars de milers de llatinoamericans han estat torturats, violats, assassinats, desapareguts, massacrats i obligats a refugiar-se per soldats i oficials entrenats en aquesta Escola. Els ingressats de la SOA persegueixen als educadors, organitzadors de sindicats, treballadors, religiosos, líders estudiantils i als pobres i camperols que lluiten pels drets dels damnificats.

Al llarg dels seus mes de seixanta anys d'existència la SOA ha entrenat a més de 61.000 soldats llatinoamericans en cursos com tècniques de combat, tàctiques de comando, intel·ligència militar i tècniques de tortura. Aquests graduats han deixat un llarg rastre de sang i sofriment en els països on han tornat. Avui dia l'Escola de les Amèriques entrena gairebé mil de soldats i policia cada any.

Sigui aquest post un petit homenatge a Óscar Romero, que el 24 de març es complí el 30 aniversari del seu assassinat.

20 de set. 2009

Doncs, sí… ja hi tornem a ser

És evident que les migracions s’han convertit en un greu problema, no pel fet en sí, sino pel que comporten les greus violacions a els drets humans, despreci, mort, negoci.

En situacions com aquestes es generen negocis, començant pel tràfic de persones, l'extorsió, violacions… i assassinats.

El passat més d’agost, vàrem tenir l’ocassió de visitar les vies a l’estació de Apakal’Na, a Palenque, l’estat de Chiapas (Xiapes), Mèxic.

El centre del migrant, “casa del caminante Tatic Samuel”, que és troba a la vora de les vies, fa uns mesos l’assaltaren els “maras”, destruint tot el que van poder, a part es feren amb l’espai, cosa que s’han hagut de cercar uns nous terrenys per tal d’ubicar la nova casa del migrant, en més condicions i seguretat, tant pels que hi van de pas, com els que s’atenen en cas de malaltia, seguretat, també pels que hi treballen, que en moles casos són voluntaris/es, principalment persones de la tercera edat i joves.

Actualment, la situació ha canviat un xic, ja que no hi passen tants migrants, el motiu és senzill, no és que ja no vulguin millorar la vida, sortir de la misèria de la qual tots i totes en som responsables, el motiu és que hi ha por, si abans el control de la zona el tenien les “maras”, ara, el crim organitzat que s’ha estès pel país ho controla tot, el càrtel del golfo ja ha diversificat el seus negocis, els seus sicaris, altrament anomenats “zetas”, s’han menjat als tant temuts maras. Fa temps que se’n parla als mitjans de comunicació, els grups mafiosos (ara en diuen delinqüència organitzada), no tant sols destinen els seus interessos a un sol gènere, en tenim un exemple a ca nostra, quants i quants bitllets no s’hauran rentat en els negocis de la ja petada bombolla immobiliària? Doncs bé, pel que fa al cas del càrtel del golfo, també, no tant sols són famosos pel tràfic de coca (cap a les espanyes), també es dediquen al tràfic d’armes i a un dels negocis més vells del món i no hem refereixo al digne ofici de prestar serveis "d’estimar") sinó al indigne negoci de tràfic de persones.

Ara han trobat un bon negoci amb els segrestos de migrants, comesos pels coneguts “zetas” o els “maras” reconvertits (ara els anomenen "zetitas") a diari i amb el consentiment de les forces de l'ordre, cada dia es segresten cents de migrants, els quals si no tenen ningú per pagar un rescat, ja us podeu imaginar la fi que fan. Hi han constatades, violacions, tortures, mutilacions i assassinats.

Doncs bé, ja veieu com està la idíl•lica ruta del tren “Chiapas-Mayab” de l’empresa estats units Genesee & Wyoming que no mostren al turisme. Si mai passeu per allà i l’agafeu, ja ho sabeu, haureu d’anar al sostre, porteu roba d’abric i una capelina, quan el tren enfila cap l’estat de Tabasco puja força alçada, generalment plou hi ha humitat i acostuma a fer fresca, diners per quan us assaltin i si us extorsiona la policia (la coneguda “mordida”), no retxis-teu, que si us poseu “farrucos”, aquests no s’estan de punyetes, tenen molt mala baba, millor nos us refieu mai de ningú que porti uniforme. Ah! Se m'oblidava, no hi ha vagons de primera, ni de segona, són trens de càrrega. L'anomenen: “La bèstia”, “el cuc de ferro”,...

Dos dies més tard que visitàrem l’estació, recolliren un jove hondureny partit en dos, una noticia petita en algun diari local. Hauria caigut o l’haurien tirat? Digueu-me morbós, però és el dubte que ens quedà, sols passar tot sovint.

L'ombra

PS. Aprofitant l’avinentesa, recomano a aquells o aquelles que sàpiguen remenar aquest invent diabòlic que en diuen internet, que intenti descarregar-se 'Sin nombre' , una pel•licula que il•lustra força bé el que per allà passa.


Trailer: Sin Nombre - Starmedia US
La pel·lícula, produida pels amigos Gael García Bernal i Diego Luna, està dirigida pel californià Cary Fukunaga.Copyright New2Air


'Sin nombre', cinta que tracta el pas de migrants centreamericans per Mèxico.
Sin nombre, una historia que barreja immigració clandestina i "pandilles" en una cinta amb clara consciencia social amb la que el californià Fukunaga guanyà el premi al millor director al festival Sundance.

Informació relacionada:

· El inquietante silencio de la muerte (Slideshow)

Cada día llegan a Tapachula decenas de centroamericanos, situada en la frontera de Guatemala, Tapachula se convierte en el inicio de la travesía a través de México y en el comienzo de uno de los tramos más peligrosos para el migrante... Por Toni Arnau

· Migración centroamericana. Dominio Z

Un periodista salvadoreño y un fotógrafo catalán, ambos del equipo En el Camino –una organización formada en México en 2008 por reporteros, fotógrafos y documentalistas de diversos países-, recorrieron durante una semana territorio tabasqueño para tomar registro de las atroces vicisitudes que enfrentan los centroamericanos indocumentados en su tránsito hacia Estados Unidos. Son vividos, descarnados, los relatos que se incluyen en este amplio reportaje, donde desfilan desde autoridades corruptas hasta sicarios del grupo armado Los Zetas y de bandas –“zetitas”- que asolan a los indocumentados.

· “Nosotros somos Los Zetas”
Texto: Óscar Martínez/Fotografías: Toni Arnau. Publicada el 24 de agosto de 2009 - El Faro
Un recorrido por el sureño Estado de Tabasco y encuentros con una diversidad de fuentes que solo tras rigurosos rituales de seguridad acceden a contar lo que saben, permite entender cómo el cártel de la droga conocido como Los Zetas logra operar con tanto éxito y con tanta impunidad en un terreno de reciente incorporación: el secuestro de migrantes indocumentados. Lo suyo es atemorizar, matar e infiltrar. Infiltrar todo. Todo.

· Cuidado con el Tren

· Més sobre migració: Clica aquí

· Mujeres en el camino
Tres madres migrantes. Tres mujeres, una con sus tres hijos, otra sin un pie, una más con sus recuerdos. Las tres con una misma idea: sus hijos. Una teme por lo que les pueda pasar viajando en el lomo de un tren, las otras dos se lamentan por estar lejos de ellos. Estas son las voces de tres centroamericanas que tuvieron que huir. Voces en el camino.
· Mujeres en el camino (Parte I)
· Mujeres en el camino (Parte II)
· Mujeres en el camino (Parte III)

18 de juny 2009

Dones violades a Atenco busquen condemna internacional a l'Estat Mexicà

La tortura sexual és acceptable per a les autoritats mexicanes. Òbviament és una de les mesures que consideren necessàries per a acoquinar a la gent i evitar ones de resistència davant una situació econòmica i social intolerable. Tres anys després de les violacions denunciades per veintissís de les quaranta-set dones detingudes arbitràriament en Texcoco i San Salvador Atenco el 3 i 4 de maig de 2006, ni tan sols un dels responsables es troba en la presó.

Avui manifestants davant la FEVIMTRA a la ciutat de Mèxic van rebutjar el regne de la impunitat al país.

Al febrer d'aquest any, la Suprema Cort de la Nació va reconèixer l'existència de les greus violacions de drets humans en Atenco, però es va negar a enjudiciar als alts comandaments responsables pels crims: Enrique Peña Nieto, Eduardo Medina Mora, Wilfrido Robledo Madrid, Miguel Ángel Yunez, Nazario Gutiérrez i Ardelio Vargas.

Se suposa que Guadalupe Morfín és defensora dels drets humans de les dones de Mèxic. Encapçala una entitat coneguda com la Fiscalia Especialitzada en Delictes Violents Comeses contra les Dones i Tracta de Persones (FEVIMTRA). Però a pesar que les dones violades a Atenco han presentat les seves denúncies degudament, la FEVIMTRA no ha consignat a un solo policia per aquests delictes sexuals violents. Evidentment, Guadalupe Morfín i el seu cap Eduardo Medina Mora han pres la decisió que ningú pagarà per aquests crims.

A nivell estatal, l'únic policia que havia estat sentenciat per les violacions, Doroteo Blas Marcelo, va ser absolt recentment per la Sala de Segona Instància Penal del Tribunal Superior de Justícia de l'Estat de Mèxic. En dos altres processos per delictes no greus com “abús d'autoritat”, les irregularitats continuen.

Davant la falta total de justícia a Mèxic, les dones duen la seva denúncia a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) per a assolir una condemna internacional a l'Estat Mexicà. Les protestes als carrers segueixen.

Informació relacionada:

· Luz verde a la tiranía en México.
Carolina S. Romero
· En el caso Atenco s’ha tornat a imposar-se la raó d'estat
Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH)
· La Audiencia Nacional se desmarca del caso Atenco por segunda vez. Sergio de Castro Sánchez
· Oaxaca exigeix: llibertat i Justícia per Atenco.
FPDT-ATENCO / APPO

Més informació:

· Atenco: Romper el cerco Canal 6 de julio
· CARMEN ARISTEGUI A LA CNN, PROGRAMA SOBRE ATENCO
Carmen Aristegui - ATENCO, A Tres Anys D’INJUSTICIA
· Butlletí 40 de la CCIODH