Marcel·lí Perelló i Valls. Unes pinzellades

Marcel·lí Perelló (al micròfon) amb César Tirado, Roberto Escudero i José Nasar, a la conferència de premsa del CNH, el 6 d'octubre de 1968, primera després de la matança de Tlatelolco

Avui dediquem aquest post a un personatge que creiem força interessant, en Marcel·lí Perelló. Aquí unes pinzellades per qui pugui interessar. De pas, com que encara estem dins el mes d'octubre, i com que té relació amb el personatge unes pinzelladestes més al que fou el 2 d'octubre, Mèxic 1968 i més ara que estem una altra vegada en una situació similar pel que fa al descontentament estudiantil. També per que barbaritats com aquella mai s'han d'oblidar ni repetir. Molts recordaran el maig del 68 a París, segurament Mèxic passà més desapercebut, però no per això fou menys important.
 

Marcel·lí Perelló, parla al míting de Ciutat Universitària del 20 d'agost de 1968

Marcel·lí Perelló i Valls (Ciutat de Mèxic, 1944), com a estudiant de física a la Facultat de Ciències de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), fou un dels dirigents del gran moviment estudiantil de l'any 1968, la repressió del qual ocasionà, entre d'altres coses, la matança d'estudiants del 2 d'octubre, a la Plaça de les Tres Cultures, a Tlatelolco.

Marcel·lí Perelló i Valls, fill de Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona 1897? - Ciutat de Mèxic 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.

En Marcel·lí Perelló (fill), va estudiar a l'Acadèmia Hispano Mexicana, a Mèxic DF

Estudiava física a la Facultat de Ciències de la UNAM quan va esclatar el Moviment Estudiantil-Popular Mexicà de 1968. Va ser representant d'aquest planter davant el Consell Nacional de Vaga. Havia ingressat a la Joventut Comunista de Mèxic el 1965.

El 1968, a l'inici del Moviment, va ser detingut quan la policia va ocupar el local del PCM i alliberat poc després. Després de l'aixecament de la vaga, després de la matança de Tlatelolco, va sortir a l'exili al gener de 1969. Va estar a França, Romania i Catalunya. Aquest any va canviar impressions a París amb Daniel Cohn-Bendit i Alain Krivine, dos dels principals dirigents de la Revolució de Maig. Es va graduar com matemàtic a la Universitat de Bucarest el 1975 i va obtenir el mestratge en Ciències en aquesta mateixa institució el 1977.

Va donar classe a la Universitat de Barcelona de 1977 a 1985 quan va tornar a Mèxic. A la Universitat Autònoma de Sinaloa (1985-86). I a la Universitat Autònoma de Puebla (1987-88). Des de 1990 fins a data d'avui és professor a la Facultat de Ciències de la UNAM i és també secretari per a Assumptes dels Estudiants del mateix planter.

Actualment és editorialista del diari Excelsior i realitzador radiofònic a la RadioUNAM.

Per saber-ne més del Marcel·lí... a Wikipèdia

Pel que fa al Moviment estudiantil de 1968 a Mèxic

Movimiento de 1968 en México i Masacre de Tlatelolco  (Cast.)

El pare: Marcel·lí Perelló i Domingo

Germana: Mercè Perelló i Valls (Mèxic, 1947) revolucionària, activista política i cultural

Un altre dels germans: Carles Perelló i Valls (1932), matemàtic i professor a la UAB;

o0o

Aquí un dels programes del Miquel Calçada, “Afers exteriors” TV3 (1era temporada) a Mèxic, on apareix el Marcel·lí Perelló i la seva germana Mercè, una revolucionària, activista política i cultural (El març 2003 encapçala la brigada mexicana d'Escuts Humans, és una dels últims escuts humans a sortir de Bagdad, abans del bombardeig massiu del trio de les Açores a la recerca d'armes de destrucció massiva).

Afers exteriors 30/04/2003 Mèxic (1a temporada)

Miquel Calçada, Mercè Perelló i Marcel·lí Perelló a la Plaça de les Tres Cultures, a Tlatelolco

 

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/161481497

o0o

Via llibre 22/05/12. Pere Calders,Tísner, Pius Alibek ...

"Via llibre" commemorarà el centenari del naixement dels escriptors Pere Calders i Tísner, en un programa que dedicarà a l'exili. A partir de les 21.45, farà un primer viatge a Mèxic per descobrir com va ser l'exili d'aquestes dues figures clau de la literatura catalana, i com aquest exili va afectar la seva obra, al llarg dels molts anys que van passar exiliats a Mèxic. 

D'altra banda, oferirà una conversa entre Pius Alibek, un iraquià instal·lat a Barcelona des de fa trenta anys, i Olga Merino, una periodista i escriptora que ha voltat pel món fent de corresponsal. Tots dos presenten novetat: Pius Alibek, "El dol del quetzal"; i Olga Merino, "Perros que ladran en el sótano". 

Finalment, es farà un repàs de la vida de Neus Català, que va patir els rigors del camp de concentració nazi de Ravensbrück i que ara ha estat protagonista de la novel·la de Carme Martí "Un cel de plom". Martí parlarà de com ha sigut la seva relació amb Neus Català durant el procés d'escriptura.

o0o

Mor la infermera de la maternitat d’Elna

Elisabeth Eidenbenz va salvar 597 nadons de la mort

Assumpta Montellà / Sàpiens

Dilluns 22 de maig va morir Elisabeth Eidenbenz, la infermera de la maternitat d'Elna. Tenia 97 anys i una gran experiència de vida. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 nens, fills de dones que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes. L’any 2005, SÀPIENS va explicar per primera vegada la història de la Maternitat d’Elna, un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Amb motiu de la mort d’Eidenbenz recuperem aquell reportatge de la historiadora Assumpta Montellà.

La nostra llista de Schindler
Una onada d’exiliats pressionava la frontera francesa. Era el gener del 1939 i els vençuts de la guerra givil s’escolaven per cada pas de muntanya, per cada entrada de camins, per la carretera... Hi havia tanta gent fugint, que semblava que Catalunya quedaria buida. Tots caminaven en silenci, sense pensar, només volien travessar la ratlla i l’instint de supervivència els empenyia cap endavant.

El dia 27 es va permetre el pas a la població civil i els ferits. En els dies posteriors passaren el gruix d’exiliats: en tres setmanes escasses, un total de 465.000 persones van creuar el pas fronterer. El 31 de gener, els ministres Sarraut i Rucart del gabinet francès, després d’un viatge llampec a la zona, idearen una solució per a engolir aquella marea humana. Els camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló van ser els primers grans contenidors d’aquest flux migratori, el més gran de la història del nostre país.

Fam, set i fred als camps de refugiats
Però les condicions dels camps eren deplorables. Per a molts refugiats, l’ingrés fou l’inici d’un altre malson. Els crits “allez!, allez!” dels gendarmes i les teles metàl·liques vorejant les platges es van incrustar en la memòria dels exiliats. La fam, la set, el fred i el menyspreu de les autoritats franceses varen marcar com ferro roent la resta de les seves vides.

En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l’administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l’estació perpi-nyanesa. Allà, amb total manca de garanties sanitàries, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons. I seguidament, mare i fill eren tornats al camp de concentració sense establir cap protocol de postpart que assegurés uns mínims de supervivència dels nounats.

Parir amb dignitat
L’índex de mortaldat infantil superava l’escruixidora xifra del 95%. Mercè Domènech, natural de Figueres, sobrevisqué a l’internament d’Argelers. En aquella època estava embarassada i Sàpiens ha conversat amb ella per a recordar un cas que la va colpir especialment: “hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava dia i nit de gana. Quan es rendia de tant de plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el cos. Les mantes que te-nien sovint estaven xo-pes de la pluja d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, l’enterrava a l’arena fins deixar-li només el caparró; la sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies, el nadó es va morir de fred i de gana.”

La Mercè es va conjurar perquè el seu fill no nasqués en aquell infern, i el desig es va fer realitat. “Després d’unes setmanes, al barracot d’infermeria del camp, vaig trobar l’Elisabeth Eidenbenz, o més ben dit, ella em va trobar a mi. Va proposar-me de parir en una maternitat que ella regentava, situada a Elna, allà mateix al Rosselló. El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra de la platja d’Argelers”.

En aquest reportatge

• Fundem una maternitat?
• Millors condicions per néixer
• El primer nadó de la maternitat
• Tanca la Maternitat
• Qui era Elisabeth Eidenbenz?
• Pau Casals, músic i filàntrop
• La meva Elisabeth Eidenbenz

--0--

El llegat de la maternitat d'Elna

(Vídeo documental. TV3)

--0--