Ajuntaments catalans retiren l'ajuda a Barcelona Acció Solidària per recomanació del Fons Català de Cooperació

Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Sant Quirze del Vallès han retirat la subvenció que destinaven a l'ONG Barcelona Acció Solidària, organitzadora de la caravana en què Al-Qaeda del Magreb Islàmic va segrestar tres cooperants el novembre del 2009 a Mauritània. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha instat a denegar-los les ajudes perquè, entre d'altres motius, destinen més del 40% del pressupost a viatges. La decisió s'ha fet pública quan es compleix un any de l'alliberament de dos dels seus cooperants, retinguts al desert de Mali durant nou mesos.

L'informe tècnic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, encarregat pel consistori de Santa Coloma de Gramenet i al qual ha tingut accés Europa Press, insta els ajuntaments catalans a denegar la subvenció a l'ONG Barcelona Acció Solidària (BAS) perquè considera que el seu pressupost està "bastant descompensat".

Critica que es destini el 41% del pressupost total –que és de 106.850 euros- a viatges, estades i salaris dels cooperants i subratlla que se sol·liciten 9.200 euros per a despeses de funcionament sense desglossar-les.

L'organisme de cooperació dels ens locals rebutja, a més, que el servei de transport de material s'ofereixi de manera gratuïta. "El transport el paguen altres organismes públics. A cost zero seria que el personal que viatja ho fes gratuïtament o aportant ells els recursos necessaris."

Entre els altres punts discutibles, el FCCD argumenta que el projecte no té cap contrapart als països on viatja i que "les beneficiàries són les mateixes ONG del nord".

El Fons també posa en dubte l'argument de Barcelona Acció Solidària (BAS) que la seva tasca soluciona el problema de les ONG de trobar els materials que necessiten als països receptors de l'ajuda. L'organisme entén que això no pot ser excusa per a cap projecte, a menys que es tracti de situacions excepcionals. "Això demostra que el projecte ha estat mal identificat i que no es coneix la zona on es pretén treballar", conclou l'informe.

Només Barcelona

L'ONG ha canviat el transport per terra de la Caravana Solidària, creada el 2001, pel de via marítima de la Plataforma Solidària, tot i que aquesta fórmula no ha mantingut el suport de Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà ni el de Sant Quirze del Vallès, que han optat per finançar altres projectes humanitaris.

Només ha mantingut la subvenció de 25.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, per la vigència del conveni amb l'ONG pel 2010 i 2011.

Un any del desenllaç feliç

La retirada de les subvencions s'ha conegut coincidint amb el primer aniversari, aquest 22 d'agost, de l'alliberament de Roque Pascual i Albert Vilalta després de nou mesos de captiveri a mans d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic.

Amb ells, havia estat segrestada una tercera cooperant, Alicia Gámez, que havia estat alliberada el mes de març.

• Un any de l'alliberament dels cooperants catalans

Font: 3cat24.cat

L'Índia: més ONG que no escoles

Per: Carabassa

El govern indi ha publicat recentment un informe sobre les organitzacions no governamentals (ONG) i entitats no lucratives que treballen sobre el terreny al país. I les dades, que no són exhaustives, fan pensar: l‘Índia és, actualment, el país amb més ONG del planeta.

En concret, el cens revela que hi ha 3,3 milions d’organitzacions en territori indi, tot i que la xifra pot ser encara molt més elevada: les ONG a l‘Índia es poden enregistrar de moltes maneres, però l’estudi només fa càlculs a partir de dues grans vies d’obtenció de permisos. Sigui com sigui, la xifra de 3,3 milions significa que hi ha una entitat per a cada quatre-cents habitants. O que, comparativament, hi ha més ONG que no pas escoles o hospitals al país.

Una altra dada digna de reflexió: un 80% d’aquestes entitats es concentren en tan sols deu estats dels vint-i-vuit de la federació. Són Maharashtra (amb 480.000 ONG), Andra Pradesh (460.000), Uttar Pradesh (430.000), Kerala (330.000), Karnataka (190.000), Gujarat (170.000), Bengala Occidental (170.000), Tàmil Nadu (140.000), Orissa (130.000) i el Rajasthan (100.000).

L‘Índia, un dels països considerats emergents del planeta (amb índexs de creixement econòmic superiors a la mitjana mundial), ha vist augmentar aquestes últimes dècades, en paral·lel a l’economia, el nombre d’organitzacions no governamentals: el 1970 el govern en tenia censades 144.000; el 1980, n’eren 179.000, i el 1990, 552.000. El 2000 es va superar la barrera psicològica del milió, amb 1,12 milions d’ONG presents al territori. I deu anys després, el nombre encara s’ha multiplicat per tres. La causa principal d’aquest últim augment, diu l’informe, és l’augment de la consciència ecologista al món, en general, i a l‘Índia, en particular: segons el cens actual, una bona part de les ONG creades aquests últims anys es dediquen a qüestions ambientals.

L’estudi representa el primer intent del govern d’analitzar amb més o menys profunditat les ONG al país, un sector molt ampli i que, com en molts altres aspectes de la societat índia, de vegades no és prou transparent. De fet, el govern prepara ara una segona part de l’estudi, dedicat a les seves fonts de finançament.

En la imatge, panoràmica d’un barri de Mumbai, la capital econòmica índia.

Font: Canal Solidari