Els Mossos van fer rastrejar, des de Reus, piulades d'activistes socials

· Anonymous filtra diversos documents de «seguiment» de piulades fet des del CESICAT de Reus.
· Un dels militants de la CUP de Reus, entre els espiats.

matge de la seu del CESICAT, a Reus. Foto: Reus.cat.

Nació Digital 28/10/2013

Aquest cap de setmana, Anonymous, un grup de ciberactivistes a favor de la llibertat d'expressió i informació, ha publicat diversos documents classificats que demostren, segons ells, que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), organisme de la Generalitat que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació i que té seu a Reus, ha fet seguiment de piulades a Twitter de diversos activistes socials del país. Els documents, que es poden descarregar des de diverses planes web, detallen seguiments de comptes de Twitter i també d'etiquetes. Segons les informacions publicades, aquestes investigacions filtrades es van fer per encàrrec dels Mossos d'Esquadra i coincidint amb diversos moments de tensió a la ciutat de Barcelona com el Primer de Maig —també les accions del #Novullpagar als peatges—, la cimera del Banc Central Europeu a la capital catalana i l'aniversari del 15-M.

Els documents, uns 40 arxius filtrats, es van generar durant el passat mes de maig de 2012 coincidint amb aquestes tres dates, i inclouen imatges d'actuacions policials que els internautes pengen a la xarxa, vídeos i fins i tot enllaços a mitjans de comunicació com NacióDigital.cat i delCamp.cat. Entre altres, hi ha seguiments de membres de la mesa del Parlament, com la diputada republicana Anna Simó o, per altra banda, del diputat de la CUP David Fernández, i altres membres del partit independentista, com treballadors seus al Parlament o el cap de llista per Barcelona a les eleccions del 2011, Xavi Monge. També s'hi poden trobar imatges i piulades d'un militant de la CUP de Reus, Edgar Fernández, o les piulades del compte de Twitter reusenc @PrimaveraReus. Els documents monitoritzen piulades i també algunes etiquetes de Twitter i els «investigadors» detallaven què significava cada una d'aquestes etiquetes. 

Què és el CESICAT?

El CESICAT està ubicat al Tecnoparc, a l'edifici del CEPID, de Reus, tot i que és un organisme controlat pel Govern de la Generalitat i que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació. Segons la plana web d'aquest organisme, la seves competències són executar l'estratègia nacional de seguretat en les TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya, donar suport a la protecció de les infraestructures crítiques de les TIC nacionals, promoure un teixit empresarial català sòlid en seguretat en les TIC i incrementar la confiança i la protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació. Al llarg de tot el matí, aquest mitjà s'ha intentat en posar en contacte amb el CESICAT, però no hem obtingut cap resposta oficial sobre aquestes filtracions fetes aquest cap de setmana.

Informació relacionada:

Anonymous publica informes del seguiment d'internet per part dels Mossos d'Esquadra

Fan referència al 15M o el moviment 'No vull pagar' i són seguiments de l'activitat pública a internet d'aquests grups · Anonymous els relaciona amb el Cesicat

Els informes es poden descarregar des d'aquestes adreces:

• http://www.crocko.com/384302F0A18749E991443629ECFE4CFA/anon-cesicat.zip 
• http://www.crocko.com/265E1E99C178431CA07D6D0A8EC04CA5/anon-cesicat.zip
• http://turbobit.net/k396ytoyisu3.html 
• http://sendfile.su/886135

Anonymous publica informes de CESICAT

Anoymous ha hecho público un comunicado sobre lo que denominan el CNI Catalán que reproducimos en esta entrada. En ella adjuntan un archivo de 70Mbs que incluye 38 informes (PDF) de vigilancia digital de tres operaciones distintas. Estos documentos contienen enlaces de páginas web y redes sociales como facebook, youtube, tweets, fotos y estadísticas de diferentes hashtags, así como quien fue el primer usuario que lo creo. Hay que tener en cuenta que estos datos realmente son públicos, y son habituales en empresas. Lo que evidencia en este caso Anonymous es que se elaboran informes de este tipo por parte de CESICAT. Llegir-ne més

Més:

Mitjans i periodistes en les llistes de seguiment virtual dels Mossos 

Des d’ahir a la tarda circulen per la xarxa una trentena de documents filtrats per Anonymous que presumiblement demostrarien uns patrons de monitoratge d’activitats a les xarxes socials i també seguiments a comptes determinats per part –directament o via encàrrec- dels Mossos d’Esquadra. Encara que la majoria de comptes recollits es refereixen a activistes socials i col·lectius de diferents ideologies –però sempre centrades en l’espectre d’esquerres, alternatius i/o independentistes,- també s’hi poden trobar periodistes i mitjans de comunicació. Llegir-ne més

Membres de CESICAT de la Generalitat han vigilat a usuaris de Twitter per encàrrec dels Mossos d’Esquadra

Entre els monitoritzats, activistes, moviments socials, periodistes, mitjans de comunicació alternatius i organitzacions com la CGT. Llegir-ne més

-.-

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI. Articles d’opinió de Jordi Martí

campusreus.org noticies

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu”

No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l’ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d’aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.

Als Estats Units d’Amèrica, Goldman Sachs és ben conegut, no només per ser un dels causants de la crisi econòmica que el món sencer passa ara mateix sinó, sobretot, perquè ha esdevingut també un dels màxims beneficiaris d’aquesta mateixa crisi. I no beneficiari per casualitat sinó perquè si manes prou sempre pots muntar-t’ho perquè els mecanismes econòmics dependents de l’Estat et beneficiïn, fins i tot si ets ultraliberal com ells mateixos són i odies l’Estat. No és per casualitat que se’ls anomeni “Govern Sachs”.

Així, el secretari del Tresor de Clinton, Robert Rubin, responsable de la total desregulació financera, venia de Goldman Sachs. El va succeir, ja amb Bush, Hank Paulson, prèviament president executiu de Goldman Sachs i membre del Directori de Governadors del Fons Monetari Internacional; va ser qui es va encarregar de transferir als estats el deute podrit dels bancs durant la crisi financera i també se l’acusa de ser una peça clau a l’hora de deixar caure el banc d’inversions Lehman Brothers, un dels màxims rivals de Goldman, la caiguda del qual, junt amb les hipoteques subprime s’apunten com a desencadenants de la crisi capitalista mundial actual. Ja sigui per implicació o per omissió, aquests alts càrrecs econòmics està clar que han estat jugadors de primera fila en el desenvolupament de la situació de crisi total d’ara mateix i sobta moltíssim que cap ni un dels implicats hagi estat acusat formalment de res. Bé, sobta si pensem que els delictes i fer anar malament milions de persones hauria d’estar penat molt més que ho està el petit furt o els robatoris sense violència. No és el cas. En aquest terreny, també, els riquíssims i poderosíssims ho tenen tot lligat i ben lligat. I entre els lligams evidents, públics i coneguts, per exemple, el finançament de la campanya que va portar Obama a la presidència dels EUA.

Aquestes i altres informacions apareixen a un dels dos llibres de què ara mateix disposem per entendre com és i quina cara té aquest amo del món que existeix del de finals del segle XIX però que mai havia tingut tan poder com ara mateix. Es tracta d’”El banc. Com Goldman Sachs dirigeix el món”, disponible en espanyol i en francès però encara no en català. És obra del periodista francès Marc Rocha i a banda d’haver guanyat el Prix du Livre d’Économic, al millor assaig econòmic de l’any, crec que hauria de ser lectura obligatòria per a qualsevol persona que vulgui entendre on som i qui ens hi ha portat. De les preguntes sobre el futur que ens espera, potser millor no fer-nos-les ara ja que estem en època de canvis i vés a saber qui o què prendrà aquest poder que ara té Goldman Sachs en les properes hores, dies o anys. En tot cas, potser seria bo de recordar les paraules de l’actual president del banc, Lloyd Blankfein, a qui li agrada dir que ell s’encarrega de fer “el treball de Déu”.

---------------------------------------------------------------------

Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

D’una banda, tenim Lucas Papademos, que va ser governador del Banc Central Grec entre 1994 i 2002; i, per tant, va participar en la falsificació dels comptes de l’Estat grec al costat de Goldman Sachs. S’han acabat els mitjancers, els polítics d’un partit o de l’altre que feien d’intermediaris de les decisions dels amos. Ara, manen directament. Alhora, el nou govern grec inclou, per primera vegada des de la dictadura dels coronels, membres de l’extrema dreta. Una bona mostra pràctica de com els ultres del liberalisme no tenen cap mena de dubte, a través dels governs de “concentració nacional”, a l’hora d’abraçar el feixisme i de netejar la imatge i donar prestigi social als qui connecten directament el país amb l’anterior dictadura, aleshores militar.

D’una altra banda, el nou primer ministre d’Itàlia, Mario Monti, és assessor del mil vegades anomenat banc nord-americà des del 2005, però no només. El seu currículum no té palla, és tot gra fort. Amb 68 anys, ha estat comissari europeu i director de la Trilateral, el lobby ultraliberal fundat per Rockefeller al 1973. Alhora, també és membre del Club Bilderberg, al qual cada cop més gent qualifica de “govern mundial a l’ombra”. Li haurem d’estar agraïts per haver fet fora l’odiat Berlusconi? No cal, amb el temps i sense tant d’espectacle si analitzem bé què fa i què farà en tindrem prou odiant-lo a ell. Perquè la seva feina està ben clara: desmuntar tot l’estat del benestar i fer-ne negoci i diners per als amics i amigues.

El Poder capitalista s’està reinventant davant dels nostres ulls, i ho fa amb una rapidesa que no ens deixa espai per a la reflexió ni per a la contesta social. El pensament, exterminat i relegat a la consideració social d’excentricitat inútil, s’escapa com pot per sobreviure en els boscos dels llibres. Monti assegura que plegarà quan calgui, quan s’acabi la crisi i com ja ens deia Orwell: “el sistema és la crisi, la crisi és el sistema”.

No hi ha sortida davant d’aquests cops d’estat amb forma acceptada per la majoria i sense sang vessada? Doncs sí, n’hi ha però costa. Tenim la llibertat que ens dóna veure la realitat i explicar-la, anomenar-la, conèixer-la i intentar transformar-la. Costarà, però com sempre: podrem si volem. Ara bé, que ningú deixi de pensar que ara serà encara més complicat, tot i que alhora més necessari. Totes aquelles que quan eren joves o no tant preguntaven als seus antecessors com era possible que no s’haguessin implicat en la lluita antifranquista, ja es poden calçar, perquè si ara no lluitem els que vinguin després ens diran exactament el mateix. Cal que ens enfrontem a cada una de les dictadures que imposen i imposaran, perquè no són tecnocràcies, tal com les anomenen ells i la seva premsa, són dictadures! I com a tals les hem de combatre.

* Jordi Martí és periodista, professor i militant de la CGT de Tarragona

Xerrada "Futur i anarcosindicalisme: quo vadis CGT" a Barcelona

Xerrada "Futur i anarcosindicalisme: quo vadis CGT" a Barcelona

Dijous 10 de febrer, 19 h.
Museu d’Història de Catalunya, Plaça Pau Vila 3, Barcelona
Xerrada-col·loqui cloenda de l’exposició «100 anys d’Anarcosindicalisme»

L’exposició i les activitats tindran lloc al Museu d’Història de Catalunya, Plaça Pau Vila 3.

Des que la consciència obrera es va despertar obertament en el segle XIX el proletariat va lluitar pel que consideraven fonamental, el seu dret d’associació.

Els obrers i obreres, a més de lluitar pels seus drets, van començar a forjar la seua ideologia i ètica, calant en ells el pensament anarquista, basat en l’abolició de tota forma de govern i en l’exaltació de la llibertat individual, així van passar de pàries i miserables a convertir-se en protagonistes del seu destí.

La necessitat d’unió solidària entre el proletariat militant antiautoritari va fructificar amb l’aparició de l’anarcosindicalisme.

L’anarcosindicalisme, moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista, va més enllà de millorar les condicions laborals. És conscient que sense un canvi de societat les millores serien passatgeres. Així va arrelar la idea de revolució social, amb el desig d’una societat organitzada de baix a dalt per mitjà d’associacions lliures i la lliure federació dels individus en comunes.

En poques paraules, l’exercici de la llibertat com un dret inalienable. Des de fa cent anys, els companys i companyes confederals vénen cantant a la llibertat, conjurant l’opressió i actuant de forma ètica sota els dictats de la raó.

La Confederació General del Treball, la CGT, pretén amb aquesta commemoració homenatjar als homes i dones que van militar i militen en l’anarcosindicalisme i lluiten per la transformació social.

Salut i endavant

Comissió Organitzadora de l’Exposició - Fundació Salvador Seguí i CGT

Programa

Del 15 de gener al 15 de febrer

Dissabte 15 de gener: 12:00 h Obertura de l’exposició

Horaris de visita: Dimarts a dissabtes de 10 a 19h. Dimecres de 10 a 20 h. Diumenges de 10 a 14.30 h. Dilluns i festius tancat.

Dimarts 18 de gener:

11:00 h Inauguració

12:00 h Roda de premsa

18:30 h Presentació del catàleg «100 anys d’anarcosindicalisme»

Amb la participació de:

Mary Nash, Universitat de Barcelona, Susanna Tavera, Universitat de Barcelona, Rafael Maestre i Cristina Escrivá, comissaris de l’exposició. Presenta Mª. Àngels Rodríguez, Presidenta de la Fundació Salvador Seguí.

Xerrades amb col·loqui: (Auditori -planta 4-)

Dijous 20 de gener, 19 h. La creació d’una organització anarcosindicalista en temps de crisi. Teresa Abelló Güell, Universitat de Barcelona.

Dijous 27 de gener, 19 h. L’aportació llibertària a la literatura en els últims 100 anys. Pere Joan i Tous, Historiador.

Dijous 3 de febrer, 19 h. Les realitats d’una societat anarcosindicalista: les col·lectivitats. Jordi Ibarz Gelabert, Universitat de Barcelona.

Dijous 10 de febrer, 19 h. Xerrada col·loqui - cloenda de l’exposició -

FUTUR I ANARCOSINDICALISME: QUO VADIS CGT?

Amb Laura Gómez, CGT Barcelona
Emili Cortavitarte, CGT Ensenyament
Jordi Martí, CGT Camp de Tarragona
Ermengol Gassiot, CGT Catalunya

Amb debat posterior a les intervencions.

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4767