Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges

27 d’oct. 2014

L’escarni de Guillem Agulló i la fiscal en cap de València

El Nou d'Octubre. Imatge LaVeupv.com

Francesc Viadel
LaVeupv.com 27/10/2014

L’escarni és un element central del missatge del terror. La humiliació cruel de l’assassinat desfigura al botxí, esborra qualsevol indici d’humanitat que aquest poguera tenir, ens avisa de la seua naturalesa despietada, de la seua absència de moral i, alhora, ens predisposa a témer el pitjor dels patiments o a acotar el cap i acceptar la dominació per la força. Els nazis apallissaven públicament, entre riallotes, molts dels jueus que en un moment o altre anaven a matar, es fotografiaven al costat dels enfilalls de civils penjats a les ciutats i viles ocupades amb un somrís d’orella a orella, feien ballar còmicament els rabins i cavar les seues pròpies tombes abans d’afusellar-los. Els ústaixes croates del camp d’extermini de Jasenovac posaven teatrals i greus al costat dels presoners que estaven a punt d’executar a colps de martell o a destralades a la riba del riu Drina. L’escarni de la víctima, en definitiva, proclama la bestialitat aterridora de qui agredeix. L’escarni està en l’essència de la propaganda pròpia de la ideologia de l’odi adoptada també pels mafiosos, els fanàtics, els psicòpates com a instrument de perfectibilitat de la seua maldat.

L’altre dia a València, durant la processó del 9 d’octubre, una vegada més, la memòria de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat per Pedro Cuevas el 1993 a Montanejos, fou motiu d’escarni per part de membres de Valencia-Nacional Revolucionaria, un grupuscle nacionalsocialista vinculat a l’estètica skinhead. Les imatges difoses per La Veu del País Valencià no deixen lloc a dubtes ni del fet ni de molts dels seus responsables, fàcilment identificables amb un simple visionat. Al costat d’aquests hi ha també els insults i les provocacions dels membres del GAV i, encara, dels d’España 2000 contra els pacífics manifestants de Compromís.

L’exhibició amenaçadora d’aquestes faccions del feixisme més tronat en un acte tan assenyalat, confirma les dades que apunten al País Valencià com el territori capdavanter pel que fa als delictes de violència racista, a l’activitat de l’extrema dreta en un context on el Partit Popular ja fa dècades que juga la carta d’atiador del conflicte identitari. Justament, l’alcaldessa Rita Barberà va veure, i degué escoltar clarament, els insults contra Agulló, contra els pacífics manifestants valencianistes, les amenaces de mort contra el president Artur Mas, els crits contra els regidors de l’oposició i, a l'última, només va encertar a confondre malèvolament l’opinió pública igualant agressors i agredits, als uns i als altres, proclamant el seu partit com a garant de la democràcia, l’estabilitat social i econòmica i la moderació. L’altre dia, amb les seues declaracions, Barberà també va fer escarni, va humiliar l’existència penosa d’una democràcia durant més de trenta anys colpejada pel terrorisme de baixa intensitat de l’anticatalanisme feixista. Així les coses, atès el cínic tacticisme exhibit, faríem bé de preguntar-nos en veu alta en quina part de la processó estarà el proper 9 d’octubre l’alcaldessa i tots els seus correligionaris.

Han passat més de vint anys des de l’assassinat de Guillem Agulló. La primera humiliació que va patir el jove Agulló va ser la despolitització del seu assassinat per part de l’Audiència Provincial de Castelló, la transformació judicial de la seua mort violenta per raons polítiques en un simple afer de delinqüència juvenil. Després vindrien les pintades ofensives, els insults en l’estadi de Mestalla, les amenaces de mort als seus pares Carme i Guillem, la incapacitat sorprenent de la justícia per esclarir l’autoria de tots aquest fets. L’altre dia –recordem- Agulló tornà a ser insultat només que ara sabem qui són. La justícia, doncs, no pot continuar mirant cap a una altra banda, la fiscal en cap de València no pot ignorar la gravetat d’uns fets que ens situen als valencians a la vora d’un abisme. No pot ignorar més les bombes contra les seus dels partits polítics de l’esquerra, els delictes d’odi, la descaradura del blaverisme organitzat, de l’extrema dreta en general.

En una carta publicada per aquest mateix mitjà, Carme i Guillem, responien digníssimament els nazis que l’altre dia preguntaven sarcàsticament pel parador del seu fill: “Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també de la justícia social, pels drets humans, en contra de la pobresa, dels desnonaments, de l’atur, de l’homofòbia...

Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l’alegria del món, aspira a la seua llibertat”. Prou d’escarni.

-.-

09/10/2014 Vídeo: El Nou d'Octubre, la Diada Segrestada


Individus d'extrema dreta uniformats, fent símbols nazis, portant banderes feixistes, esvàstiques i proferint visques a Hitler. A plena llum i amb total impunitat. És el que va passar, com ja sembla habitual, durant la desfilada de la senyera a València el passat Nou d'octubre. En aquest vídeo del guionista i realitzador Albert Montón, publicat a la Veu del País Valencià, es pot veure com grups nazis van manifestar-se, protegits per la policia, i van insultar i amenaçar els participants en el recorregut, sobretot quan hi passaven simpatitzants de Compromís.

Insults a la gent de Compromís, amenaces a Artur Mas, més insults a la memòria de Guillem Agulló, assassinat fa vint anys per un grup de nazis. En el reportatge, es poden veure els individus feixistes cridant consignes com ara 'Artur Mas, cámara de gas', 'Guillem Agulló, pio, pio, pio', 'Sieg Heil', 'Dónde estan, no se ven, los amigos de Guillem', 'Catalanistes, cabrons, sou espanyols', 'Fora, fora, fora el català de l'escola'.

Font: Vilaweb
-.-

Carta de Carme Salvador i Guillem Agulló, pares de Guillem Agulló sobre els insults del 9 d'Octubre al seu fill

Carme Salvador i Guillem Agulló. Imatge LaVeupv.com

Font: LaVeupv.com

Érem molts els que sabíem que açò passava amb molta freqüència al País València. Tot açò ara s'ha pogut veure gràcies al vídeo de La Veu del País Valencià realitzat per Albert Montón.

Tots sabíem el nivell d'agressivitat i al mateix temps, la tolerància, permissivitat i connivència amb els aparells de l'estat, perquè açò no té res a veure amb la llibertat d'expressió, aquests són delictes d'odi, que no es toleren en cap lloc  d'Europa.

 Açò no canviarà mentre no fem fora el PP, perquè són còmplices necessaris perquè seguisquen impunes. Nosaltres sabem que no els passarà res, i ells també ho saben.

Hi ha molta literatura escrita i visualitzada sobre aquests temes de tanta gravetat, és d'agrair que isca més informació sobre aquest assumpte, perquè ens fa passar de la solitud, a la solidaritat de masses, per a combatre-ho.

Ara el que volíem aclarir, per a qui  no ho sàpiga, és on estan Guillem i els seus amics. Nosaltres els seus pares, us ho expliquem, a veure si després de 21 anys, no ho torneu a preguntar f.de p.

Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també per la justícia social,  pels drets humans, en contra de la pobresa,  dels desnonaments,  de l'atur,  de l'homofòbia...

Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l'alegria del món, aspira a la seua llibertat.

 Carme Salvador i Guillem Agulló

-.- 

Durant la processó del 9 d’octubre

impunitat


 
 
Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

31 de jul. 2014

L'Audiència de València dicta absolució: la investigació de l'operació Panzer va ser "paupèrrima i ridícula"

Un bazuca entre les armes comissades
i posteriorment destruïdes per la Guàrdia Civil

JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ
Directa.Cat 30/07/2014

La secció quarta de l'Audiència de València ha absolt –amb una sentència que es comunicarà a les acusacions i la defensa aquest dimecres al migdia– les divuit persones encausades dins l'operació Panzer. El magistrat José Manuel Megía Carmona considera, amb el vot favorable dels altres dos jutges de la secció, que la investigació feta durant dos anys per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de València va ser “paupèrrima i ridícula”. En referència als informes de la Benemèrita afirma que incorporen “obvietats buides de contingut incriminatori”, i en relació a l'actuació del jutjat d'instrucció diu que “concedeix el valor del dogma a la afirmació policial”. Segons Megía Carmona, l'afirmació que tres dels encausats havien organitzat una cadena de distribució d'armes de foc “és gratuïta, nascuda de quelcom no acreditat”. Es dóna la circumstància que el jutge és el mateix que l'any 2005 va dictar l'absolució dels membres d'un altre presumpte grup neonazi, que es va conèixer com a cas Armagedon.

Tota la sentència està plena de retrets contra la Guàrdia Civil i desqualificacions a la forma d'actuar del jutjat d'instrucció 20 de València, que va ser el que va ordenar punxar els telèfons, fer les detencions i els escorcolls. Segons l'Audiència “no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions", i com a conseqüència d'això, ha anul·lat totes les gravacions de trucades telefòniques incorporades a la investigació i que eren un dels pilars de l'acusació pels delictes d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglamentàries. L'anul·lació de les gravacions com a prova, sumat a la destrucció “errònia” de les armes comissades que es va perpetrar per part de la Guàrdia Civil abans del judici –entre les quals hi havia un bazuca–, o la “mínima” concreció dels testimonis policials durant les sessions de la vista oral, han portat el tribunal a justificar la sentència absolutòria.

Dos militars, un regidor d'España 2000 i l'assassí de Guillem Agulló

Cal recordar que se'ls acusava de formar un presumpte grup neonazi anomenat Frente Antisistema i que, entre els imputats, hi figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla del partit ultradretà España 2000 i Pedro José Cuevas Silvestre, l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort l'abril de 1993. Els informes policials redactats l'any 2005 assenyalaven que aquest presumpte grupúscle es reunia al “Centre Cultural Thule” i tenia com a objectiu “fer proselitisme i adoctrinament de la ideologia nacional-socialista, difonent informacions que justifiquessin l'ús de la violència contra determinats grups de la població per raó de les seves creences i origen racial (moros, homosexuals, immigrants,...)”.

En la part resolutiva del text, es decreta l'absolució de tots ells, se'ls hi retornen totes les fiances dipositades al jutjat i s'acorda que les costes judicials siguin pagades d'ofici. Curiosament, però, malgrat no haver estat condemnats per possessió d'armes ni drogues, l'Audiència ordena que totes les substàncies i efectes incautats durant els registres i que siguin d'il·lícita circulació siguin decomissades, així com que la resta “que no reuneixin aquestes característiques” siguin retornades als seus propietaris.

Informació relacionada:


Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi
-.-

15 de jul. 2014

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa  


  • L'acusació popular confia que serveixi per a posar fi a la impunitat feixista al País Valencià. 
  • Entre els acusats, membres del Frente Antisistema, hi ha l'assassí confés de Guillem Agulló.

Vilaweb.Cat 15/07/2014

Ahir va començar a l'Audiència de València el judici de l'operació Panzer, a divuit membres del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc. Els acusats van insultar els fotògrafs i càmeres de televisió quan van accedir a la sala per a enregistrar-los. El fiscal demana quaranta-dos anys de presó per als acusats, entre els quals l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla.

L'acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància i més entitats i partits d'esquerres i nacionalistes del País Valencià, remarca que es tracta del procés més important a l'estat espanyol contra neonazis i confia que serveixi per a posar fi a la impunitat del feixisme.

Divendres, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, va remarcar la importància del judici per l'envergadura de l'organització i per la 'capacitat, potència estructural i doctrinal'. També es demanava per què aquest judici no es feia a l'Audiència espanyola, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista. Ibarra deia que confiava que el judici aclarís, entre més coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes decomissades i en quin punt se'n va trencar la custòdia judicial.

Sobre aquest aspecte, el secretari general d'Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l'acusació popular, va dir que tot i que moltes de les armes s'havien destruït, els jutjats en tenien informes i fotografies, i confiava que això no fos cap obstacle per a l'acusació. També alertava de l'augment dels delictes d'odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l'estat espanyol. Deia que l'any passat hi havia hagut quatre-centes agressions d'aquesta mena, tot i que deixava clar que no n'hi havia xifres oficials. Hi va haver, això sí, un centenar de denúncies.

Gisbert remarcava que havia baixat el nombre d'agressions a béns immobles (seus d'organitzacions) i havia augmentat el d'agressions verbals i físiques a persones. Els delictes són a ple dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo. Els autors de les agressions fins i tot arriben a enregistrar-les i distribuir-les per les xarxes socials.

També posava en relleu la creixent alarma social: 'Des de la transició, al País Valencià la violència feixista gaudeix d'impunitat, que constatem que és la causa primera de l'augment: la impunitat anima els violents.' Els membres de l'acusació popular --deia Gisbert-- es neguen a acceptar que aquests delictes siguin normals. I denuncien la passivitat amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol. La plataforma demana una reunió amb el delegat del govern espanyol per parlar-ne.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

-.-

 
Entrenador TR-90 utilitzat en la formació dels llançagranades C-90.
Confiscat durant de la 'Operació Pànzer' el 2005. Ha estat destruït

Público.es 13/07/2014 

Totes les armes de l'arsenal incautat als membres de l'organització neonazi FAS en 2005 ha estat destruït a instàncies de la Guàrdia Civil. Procedien de l'Exèrcit. Aquest dilluns anaven a ser exhibides a la vista oral contra els 18 acusats, entre ells dos militars. El judici de la 'Operació Pànzer' se celebra a València. La destrucció va ser aprovada pel TSJCV. Llegir més.. clica AQUÍ

1 de nov. 2011

Irreverència contestatària i revolucionària des de València

Pau Fabregat Bernal / Vents de dignitat

El grup valencià de rap Los Chikos del Maíz s'ha converit en un referent del rap polític a nivell estatal, degut a les seves potents lletres incendiàries que no deixen indiferent a ningú.

Sens dubte un grup de l'escena musical valenciana que hi ha que seguir de ben prop, i més en els temps que corren d'agitació i descontent popular pels carrers d'arreu del món.


o0o

8 de jul. 2011

El Suprem ratifica la paralització del pla del Cabanyal

Maribel Domènech: 'La sentència del TS ens alleuja de l'amenaça permanent de l'ajuntament

Vilaweb

La portaveu de Salvem el Cabanyal es mostra molt satisfeta per la decisió del TS de ratificació de l'ordre de paral·lització del PEPRI

La d'avui és una notícia molt i molt bona. Estem molt satisfets per la sentència del Tribunal Suprem perquè reconeix els efectes irreversibles que tindria l'aixecament de l'ordre ministerial de suspensió dels enderrocaments del Cabanyal. L'ajuntament té ara l'obligació de complir la sentència fins que no hi hagi una resolució en ferm de l'Audiència espanyola sobre la il·legalitat del PEPRI. A més, l'ajuntament ja no la pot recórrer i ha de pagar les despeses d'aquest procés.

El barri viu amb l'amenaça constant de l'ajuntament, que té vuitanta llicències d'enderrocament pendents d'executar tan aviat com la justícia li ho permeti. D'entre aquestes llicències, unes quantes són d'habitatges que encara no són propietat de l'ajuntament. Aquesta sentència ens alleuja d'aquesta amenaça.

Ens fa especialment contents que la sentència faci referència als informes del defensor del poble i a les reclamacions dels veïns contra la situació d'ofegament absolut de la vida i el futur del barri. L'ajuntament ha suspès la concessió de qualsevol tipus de llicència d'obertura d'activitat comercial, de reformes d'habitatge o de nova construcció emparant-se en l'ordre del ministeri de Cultura. Això converteix el barri en un lloc condemnat i els seus habitants veiem impossibilitada la possibilitat d'assegurar una quotidianitat digna. És una situació molt greu que l'ajuntament hauria de reconèixer i rectificar.

-oOo-


El TS ha desestimat la petició de l'Ajuntament de seguir endavant amb els enderrocs al barri

EFE / LEVANTE-EMV.COM El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de l'Ajuntament de València contra la suspensió del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal ordenada pel Ministeri de Cultura, segons indica una sentència facilitada per aquest departament.
El Ministeri de Cultura va dictar una ordre el 29 desembre 2009 declarant que l'esmentada actuació urbanística, que preveu l'enderrocament d'habitatges per a prolongar l'avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, constituïa un acte de "espoliació" del patrimoni històric, per la qual cosa decretar la seva cancel.lació "immediata".

L'Ajuntament de València va interposar un recurs contenciós-administratiu contra la mateixa davant l'Audiència Nacional en el qual demanava, com a primera mesura, la seva suspensió cautelar.

L'Audiència va rebutjar aquesta petició provisionalment a falta de pronunciar-se sobre el fons de la qüestió-, i el Govern local el va recórrer davant el Suprem, que ha ratificat la seva decisió.

Igual que va dictaminar l'Audiència Nacional, el Suprem manté que l'ordre és un acte de "caràcter negatiu" que obliga el Govern local a suspendre el pla, i també creu que "no concorren els requisits" per anul · lar.

A més, assenyala que el "interès general" en aquest assumpte resideix en la "conservació de l'interès cultural", i això requereix que es mantingui l'ordre.

La sentència impedeix a l'Ajuntament de València reprendre les demolicions d'habitatges projectades pel pla i imposa les costes d'aquest recurs al consistori, segons precisa un comunicat del Ministeri.

L'ordre del Ministeri es va basar en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i en una altra del Suprem que van ratificar la competència de l'Estat en la protecció del Patrimoni Històric.

Entre altres punts, aquesta Ordre declarava la suspensió immediata del pla fins que l'Ajuntament ho reformés per garantir la protecció dels béns historicoartístics afectats.

També requeria a la Generalitat perquè suspengués totes les actuacions administratives relacionades amb aquesta actuació urbanística.

El passat mes de gener, l'Ajuntament de València i el Govern autonòmic van presentar una querella davant del Tribunal Suprem contra la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, en entendre que va cometre prevaricació amb aquesta ordre.

Més informació:


Història

El Cabanyal és el nom com es coneix al conjunt històric que s’estén paral.lel a la costa de la ciutat de València, format pel Canyamelar, prop del Grau, i el [...]

Visita virtual

En aquesta pàgina pots fer una visita virtual pel barri i conèixer els seus tresors, els seus carrers i també la degradació induïda els últims anys.

Portes Obertes

La Plataforma Salvem El Cabanyal és un moviment cívic que naix el 1998 com a contestació al projecte de l’Ajuntament de València de prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a [...]

-oOo-