Preparant un altre cop d'estat

Tejero 23-F

Vicent Partal 

Vilaweb 02/10/2013

L'ambient va escalfant-se per minuts. I ahir un alt dirigent socialista, d'aquells de quan tenien els GAL de braç armat, s'uní a la reclamació que ja havien fet membres destacats d'UPyD i del PP: que si els catalans insistim a fer la consulta caldria que el govern espanyol dissolgués o suprimís l'autonomia catalana. L'home, a més, no es va pas estar de fer una comparança amb què, segons com, podries entendre que equiparava ETA i el PSC, que ja és dir.

Curiosament, ara han posat en circulació aquesta cosa de suprimir l'autonomia, però són incapaços d'explicar com s'ha de fer, això. A tot estirar, Rosa Díez i Vidal Quadras van coincidir a invocar l'article 155 de la constitució espanyola i he de suposar que Belloch, que és el senyor de qui parlem, també hi pensava, perquè va al·ludir al Senat. 

Però què diu aquest famós article 155? Diu que es pot anul·lar l'autonomia? Doncs no. El copie sencer: 'Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis que li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l'atengués, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.'

I en l'apartat segon diu: 'Per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.' 

On ho llegiu, això de la supressió, vosaltres? Jo enlloc. No veig que el text diga enlloc que l'estat puga liquidar una altra part de l'estat --que, tant si ens agrada com si o no, les autonomies actuals, són estat també--. Fins i tot resulta interessant d'observar que la segona part diu que el govern, s'entén que espanyol, podrà donar instruccions a 'totes les autoritats de les comunitats autònomes'. Ep! Si pot donar instruccions a les autoritats deu ser perquè les autoritats no han desaparegut, supose…

I doncs com és que amb tanta alegria ara els uns i els altres coincideixen a amenaçar-nos de dissoldre la Generalitat? Doncs perquè al cap i a la fi a Espanya la legalitat, la literalitat de les lleis, tan sols és un accident temporal. Lamentablement. Ells han decidit que ens dissoldran i ho faran, o almenys ho provaran, estirant com un xiclet un article de la constitució que no diu que es puga fer. De la mateixa manera que asseguren que ens expulsaran de la Unió Europea sense ser capaços de dir-nos en quin article de quin tractat es basaran. 

Realment van forts, aquesta gent. El problema és que a Europa es trobaran la resistència de la legislació i dels legisladors que saben que una llei és una cosa que s'ha de tractar amb molta cura. És clar que a Espanya el constitucional ja s'encarregarà de dir que aquell article evidentment volia dir allò que ells diuen que diu, encara que no ho diga. El cop d'estat ja el van fer amb la sentència de l'estatut. Ara tot plegat és repetir-lo…

Dues anotacions al marge: si us interessa la qüestió llegiu aquest article de Pere Cardús que detalla les vies legals que té Espanya per a posar fi al procés independentista. I encara que no us interesse el debat potser us interessa de saber que el final de Iugoslàvia va arribar gràcies a un gest molt semblant. Quan Sèrbia va decidir que les regles de la presidència federal ja no tenien sentit i va provar d'imposar als altres les seues, sense tenir cap argument legal irrefutable a favor.

director@vilaweb.cat

El rei compartint un "bocadillo" amb el general Milans del Bosch,
i alguna cosa més

-.-

Per més informació:

'No s'escindirà cap territori sense que hi hagi sang', diu el líder dels assaltants a Blanquerna 02/10/2013

La España en Marcha

"Estamos preparados para la guerra"

La Asociación de Militares Españoles (AME) pide el envío del Ejército a Cataluña para restablecer el orden

-.-

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries

El president de l' Institut Català de la Salut i principal artífex de les retallades sanitàries, Josep Prat, és a més el director general d'un immens conglomerat d'ens instrumentals, molts dels quals sanitaris, nascuts a Reus. Des del 2003, en que deixà de ser director general del Servei Català de Salut, Prat dirigeix de manera omnímode un opac holding municipal reusenc, Innova Grup d'Empreses SA.

Font: Alfons Quintà / diaridegirona.cat24/11/2011

A la imatge: Josep Prat Domènech.

Innova i Prat estan en el centre d' un complex entramat centrat a Reus però estès incomprensiblement fins a la frontera amb el País Valencià. Aquest conjunt és d'una gran utilitat general per entendre com i des de què es vol retallar i recompondre la sanitat pública catalana, atès que la conselleria no ho ha exposat. Per això l'anàlisi de l' insòlit entramat creat per Prat, persona que ha concebut i vol executar les retallades sanitàries, és d'interès per Girona i per tot Catalunya. Davant el silenci oficial, pot resultar ser la millor manera de preveure què es pretén. Reus volia assumir la capitalitat sanitària d'una gran àrea. Però tot indica que Prat mitjançant Innova ha creat un entramat opac, molt car i ara en una situació econòmica que pot resultar ser molt preocupant.

Sembla increïble, però Innova té tres vegades més pressupost municipal específic que tota la resta de l'Ajuntament, que disposa d'un pressupost de 111 milions d'euros. En canvi, el pressupost l'específic del holding municipal citat és de 335 milions d'euros, és a dir 55.610 milions de pessetes. El continent (l'Ajuntament) té tres vegades menys diners que una part del seu contingut (Innova). És un fet sense parió a Catalunya. Hi ha una gran opacitat. Regidors de Reus manifesten ignorar-ho tot d' Innova. No saben quin és el seu endeutament -gran tema- ni tampoc quant cobra Prat, en tant que director general d' Innova. Com a president de l' ICS Prat tampoc té sou, només dietes. Està acreditat que Prat és propietari de diversos béns immobles.

El 2010, després de dos anys de crisi mundial, l'alcalde socialista, Lluís Miquel Pérez, declarava insòlitament que a Reus "tenim el segon pressupost municipal de Catalunya, només superat per Barcelona". Barcelona té 1.600.000 habitants i Reus 109.000.

Entramat opac

La descripció, entre cofoia i vaga, de la finalitat d'algunes empreses d'Innova fa pensar que hi ha força fum. Altrament, Reus seria el centre del progrés tècnic i científic mundial, en particular el sanitari. La cosa va en sentit contrari: en algunes empreses no queda clara la seva realitat pràctica. Regidors de la CUP i del grup Ara Reus reclamen infructuosament conèixer l'estat real de totes les empreses (de les quals diuen que no saben ni tan sols el nombre) i efectuar en totes elles auditories de gestió.

L'arribada al consistori, el passat maig, d'aquests dos grups ha estat crucial. Però l'embolic s'havia anat creant al llarg de molts anys. Fins aleshores CiU, PSC, ERC, PP i IC assumien el que fos, amb l'argument que Reus havia de ser l'avantguarda en sanitat. Una altra dada és que Prat sempre ha tingut una diguem-ne bona entesa amb les cúpules sindicals locals (en especial les sanitàries) de CCOO i UGT.

Fa dos mesos l'alcalde Carles Pellicer (CiU) anuncià una auditoria de gestió a quatre empreses del conglomerat Innova. El temps ha passat i d'auditories res de res, diuen uns regidors.

Fonts municipals han expressat a aquest diari que "com a catalans, ens esgarrifa el gran domini que avui Prat posseeix sobre la sanitat catalana. Com a reusencs, no entenem que es deixi a Prat imposar el seu desastre sanitari, basat en ens instrumentals, extremadament opacs. Voldríem parlar-li els peus perquè aquí deixarà una herència horrible. Però ens costa oposar-nos-hi perquè se'ns amaga informació clau"

Ningú a Reus no ignora la immensa força de Prat. Hi mana de manera absoluta. Això permet recordar el que afirmen alts funcionaris de la Conselleria de Salut, segons els quals qui mana a la conselleria és Prat, no pas el conseller Boi Ruiz.

Cal tenir present que Prat és membre del consell d'administració de la filial espanyola de la multinacional United Surgical Partners (USP), la principal empresa privada de sanitat d'Espanya, ben present a Girona i a Barcelona, entre altres llocs. També és membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, presidit pel mateix Artur Mas.

Ara, a més, es pot revelar que Prat és accionista de la immobiliària Wanplais, amb seu al passeig de la Bonanova de Barcelona. Les operacions de construcció dutes a terme per Prat, des d' Innova, són infinites. Algunes estan aturades i han generat grans problemes econòmics a Reus. Prat va arribar a la multinacional USP de la mà del banc britànic Barclays, que ara està afectat per l'aturada de les obres de construcció d'un gran centre comercial a Reus.

Totes aquestes dades estan confirmades. Ara bé, Prat no ha lliurat oficialment a l' Ajuntament de Reus -com hi està obligat per llei- la còpia de la liquidació de la declaració de Renda corresponent al 2010. Ja han acabat els terminis legals per efectuar-ho.

Paradoxalment, a finals de l'any 2010, Innova declarava tenir beneficis i també 22 milions d' euros de reserves. Els regidors consultats creuen que ara hi ha moltes pèrdues. Però no tenen informació precisa respecte a la situació interna de les empreses del holding Innova. Tot plegat sembla enfortir la presumpció de que Prat no vol, ni sap, crear una sanitat més barata, sinó més cara, més ineficient, més discriminatòria i certament interessant per a personatges com Prat.

Informe negatiu

Un informe del secretari general de l'ajuntament de Reus, de data 27 d'octubre i del qual aquest diari en té un exemplar, ha dictaminat que "la negativa a facilitar informació" (sobre una empresa de Innova) "es contrària a les disposicions legals". Ara, finalment, l'Ajuntament haurà de donar a conèixer la situació de totes les empreses d'Innova o bé els regidors tenen la via oberta a reclamar-la en instàncies judicials. Un camí o l'altre afectarà la seva manera d'obrar de Prat i a la seva voluntat -més severa que la de ningú- de retallar la sanitat pública.

En l'entramat d' Innova hi ha 17 o 18 Societats Anònimes Municipals (una barbaritat: a Barcelona n'hi ha 24 i les estan reduint), les quals participen majoritàriament o minoritàriament en el capital d'infinitat d'ens, ben variats. Unes fonts parlen d'un total de 40, altres de 50. Si malgrat l'informe del mateix secretari general, l'alcalde manté l'opacitat es pot trobar amb una justificada acció judicial. Què farà llavors Mas? Mantenir a Prat com a cap de fet de la sanitat catalana?

En l'origen llunyà de tot plegat hi ha una voluntat cívica reusenca d'esdevenir una capital sanitària més important que no pas Tarragona. Respecte a les terres de l' Ebre això es va assolir, si bé en termes i maneres molt específics.

Algú pogué prendre's aquella voluntat per una invitació a tirar pel dret, pensant també en si mateix, en el grau que fos, o bé en els interessos reals dels partits, quant a control social i finançament.

Informació relacionada:

Dos càrrecs amb elPSC i dos amb CiU.

A Reus, Prat exerceix legalment dos càrrecs. El de director general de l' ajuntament (pel que pot percebre uns tres mil euros mensuals) i, a la vegada, el de director general del holding municipal d'empreses, Innova, amb un sou desconegut fins i tot pels regidors. Ambdós càrrecs els ha ocupat tant amb ajuntaments dominats pel PSC i com per CiU. Després de les municipals de maig, (guanyades a Reus per CiU) Prat va reassumir els dos càrrecs que ja ocupava amb el PSC. La reassumpció del càrrec de director general de l' ajuntament per Prat es va dur a terme sense efectuar un concurs públic, com hi obliga la llei. Ara l'Ajuntament de Reus té un endeutament oficial de 137,5 milions d'euros (22.825 milions de pessetes). Ja en el passat juny, el dèficit municipal d'enguany era, segons informe de l'interventor, de 13,5 milions d'euros. Innova hi té una bona part de culpa. Alfons Quintà barcelona.

Més informació:

La sanitat catalana, privatitzada furtivament Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac"

L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya. Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011

Peces Barba: "Potser ens hauria anat millor amb els portuguesos i sense els catalans"

Resta importància a les possibilitats dels independentismes i creu que "aquesta vegada no caldrà bombardejar Barcelona". Un dels pares de la Constitució fa broma sobre l'encaix de Catalunya a Espanya en el Congrés de l'Advocacia a Cadis

Joan Serra / ara.cat 27/10/2011

Gregorio Peces Barba ha escalfat l'ambient en la seva intervenció d'aquest dijous a la desena edició del Congrés de l'Advocacia que aquests dies es fa a Cadis. Peces Barba, un dels pares de la Constitució espanyola, ha verbalitzat un comentari irònic sobre Catalunya en la conferència que impartia sobre la carta magna. "Sempre dic de broma què hauria passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i haguéssim deixat els catalans. Potser ens hauria anat millor", ha afirmat. "Hi hauria hagut un problema gran, no s'haurien pogut jugar els partits de futbol Madrid-Barcelona, que sempre és molt important", ha afegit Peces Barba.

Un grup d'advocats catalans que escoltaven la conferència, en la qual també participava José Pedro Pérez-Llorca, han abandonat la sala després d'aquestes afirmacions. En observar aquesta escenes, Peces Barba ha completat la seva reflexió: "Deixem que surtin els que han de sortir". El públic ha aplaudit l'afegitó. L'incident ha provocat indignació a les xarxes socials, com a Twitter, on es multipliquen els comentaris crítics.

"Aquesta vegada no caldrà bombardejar Barcelona"
Posteriorment, Peces Barba ha assegurat que ell és més optimista que Pérez-Llorca, que ha advertit que els constitucionalistes haurien fracassat si el procés de 1978 acaba en una Espanya fragmentada per processos independentistes. "No sóc pessimista, estarem en millors condicions que en altres èpoques. No se quantes vegades va caldre bombardejar Barcelona .(...) Crec que aquesta vegada es resoldrà sense necessitat de bombardejar Barcelona", ha dit, segons recull l'agència Efe, tot i que aquesta frase ja no se sent en la part de la conferència enregistrada en vídeo i disponible en la web dels organitzadors del Congrés Nacional de l'Advocacia.

Sacyr ‘strikes again'

A la imatge, captada a Singapur, apareix una plataforma petroliera que serà traslladada a Cuba per Repsol. Petrolis Mexicans busca adquirir un altre 0,38 per cent de les accions d'aquesta empresa espanyola · Fotografia Reuters

L'anticipació de les eleccions es veu que ha agafat alguns ‘lobbies' o traficants d'influències amb els pixats al ventre de cara al nou calendari

Francesc Sanuy / El Punt 04/09/2011

En aquesta recta final del règim del PSOE en versió Zapatero, com en tots els finals d'etapa, es fan visibles les habituals maniobres madrilenyes del ¿qué hay de lo mío? De fet, les grans operacions ja estaven previstes i planificades per a la nova legislatura, amb els mateixos interlocutors o amb uns altres del mateix signe o d'un de diferent. Però l'anticipació de les eleccions es veu que ha agafat alguns lobbies o traficants d'influències amb els pixats al ventre de cara al nou calendari. Cosa que possiblement explica que, a aquestes alçades de la pel·lícula, la privilegiada empresa Sacyr hagi mogut peça. Hi ha moltes formes de practicar el capitalisme a l'estil de Madrid. L'Ibex està ple d'exemples ben eloqüents d'aquest sistema de mercat inexistent i basat en la xarxa de contractes i de malsanes relacions entre les empreses monopolistes, confessionals, explotadores, d'exclusives o gestores de serveis i els governs i partits polítics sense control adequat de les tarifes i els poders públics que, com a còmplices o cooperadors necessaris, els garanteixen uns beneficis exagerats, immerescuts i pagats a costa dels usuaris en règim de mercat captiu o directament dels contribuents.

És en aquest món dels ‘happy few', és a dir, dels pocs agraciats pels poders constituïts, que es mou, com el peix a l'aigua, la Sacyr que ara ens crida l'atenció. El seu president, Luis del Rivero, un senyor que va donar suport primer a les dretes de la seva Múrcia natal i que, després, es va fer íntim dels governants del PSOE –començant per senyor Taguas, abans cap de l'Oficina Econòmica de La Moncloa i home de confiança de Zapatero i, ara, president del SEOPAN la patronal de les obres públiques a la qual Sacyr mana amb mitja dotzena més de contractistes de l'Estat–, és, sens dubte, un personatge rellevant. I és que n'ha fet de tots colors amb el beneplàcit d'una superioritat sempre comprensiva i complaent amb els membres destacats d'un establishment que és, en última instància, el que marca les regles del joc. Una de les seves jugades més agosarades va ser l'intent d'apoderar-se del BBVA amb la col·laboració de Juan Abelló i el suport de l'actual ministre d'Indústria, Miguel Sebastián. El titular del banc, Francisco González, un dels companys de pupitre de J.M. Aznar, designat pel PP amb l'ajut de l'Agència Tributària –que va destapar (casualment) un fons de pensions de tot el consell d'administració situat al paradís fiscal de l'illa de Jersey i va obligar a dimitir tota l'oligarquia de Neguri–, va resistir. I Botín va forçar la sortida d'Abelló del consell del Santander a causa del seu intent de dominar el principal competidor.

Una segona operació perfectament discutible va ser l'intent de Sacyr de quedar-se el control del vaixell insígnia del sector a França, és a dir, d'Eiffage, que porta en el nom el record de Gustave Eiffel, el de la torre. Eren els temps en què als empresaris espanyols se'ls anomenava conquistadors fins que la UE va prohibir que guanyessin les adjudicacions, perquè el govern de Madrid els subvencionava la diferencia de preu. Sacyr va topar amb el govern francès i La Moncloa els va ajudar a sortir més o menys indemnes. Després, va venir l'adjudicació de les obres d'ampliació del canal de Panamà, a partir de la qual el govern de Madrid va callar per sempre més sobre el paradís fiscal panameny. I, curiosament, sempre anaven de la mà el govern central i l'empresa. Eren anys en què Sacyr comprava accions de Repsol amb crèdits bancaris que anava pagant amb els dividends. Però aquest esquema es va trencar quan l'accionista volia rendiments i l'empresa preferia invertir en prospeccions, exploracions i reserves. Moment en què Del Rivero pacta amb la PEMEX mexicana (29% del capital) per canviar la línia de gestió de l'equip actual i poder esprémer el suc de la llimona amb urgències.

Ara, una vegada més, ràpidament, el ministre Sebastián dóna la benedicció a l'operació i afirma que es garanteix l'espanyolitat de l'empresa en el futur; és a dir, que canvia la política energètica sense cap debat sobre un sector tan estratègic. Ja ens va fer empassar que CEPSA passés a ser 100% d'Abu Dhabi o que les badades o errors de Gas Natural ens deixessin fora del gasoducte Medgaz i en actitud de penitència davant la Sonatrach algeriana. Segons el Financial Times, l'acord ha estat impulsat pels banquers (per exemple, els del Santander) que han de cobrar de Sacyr i ha estat un matrimoni d'escopeta, d'aquells en què la núvia, embarassada, es troba el nuvi a l'altar acompanyat del pare amb la lupara siciliana. Si fem una mica de memòria, recordarem que el 2000 Sacyr i La Caixa ja van acordar de vendre el 30% de Repsol a la petroliera russa Lukoil. Però és que ara, amb La Caixa in albis, també està en joc la promesa de Sacyr a Pemex que a part dels dividends faran calaix amb la venda del 30,8% que Repsol té a Gas Natural. En fi, que un senyor de Múrcia, titular d'una empresa que ara ja no té tanta feina de grans construccions, ell solet, ha trasbalsat tot un model dels financers nominalment catalans que, en realitat, només aspiren a participar en els grans festins del capitalisme madrileny del qual són els sipais locals encarregats de fer drenatge dels nostres estalvis.

o0o

Més informació:

Pemex controla el 9.42% de les accions de Repsol

o0o

“¡Váyase, señor Aznar!”

“[J.M. Aznar] sempre ha tingut molt mal gust a l'hora de triar els seus amics predilectes entre gent que voreja la delinqüència o en forma part plenament”

Francesc Sanuy / Avui 17/07/2011

En la llarga història del pensament d'allò que ara definim com a món occidental, sempre hi ha hagut pensadors que han deixat alguna frase lapidària. Des del “nosce te ipsum” fins al “cogito, ergo sum”, qui més qui menys ha deixat una frase resum de la seva ideologia. Fins i tot el falangista José Antonio Primo de Rivera va jugar amb tot allò del “proyecto sugestivo de vida en común y unidad de destino en lo universal”, uns conceptes primaris i elementals que servien per motivar aquells “animals pirinencs de cresta vermella que, confessats i combregats, ataquen l'home”. Tant, que van ser la font principal d'inspiració dels primers articles que, contra la democràcia, va escriure el llavors jove inspector d'Hisenda, J. M. Aznar, als mundialment famosos diaris d'Àvila i Segòvia, on figura que feia de recaptador de tributs. Per cert, algú podria certificar quantes infraccions va detectar i per valor de quina xifra? No fos cas que hagués multat les evasions per quantitats inferiors al sou d'ell mateix i les despeses que generava mentre, en lloc de perseguir el frau fiscal, cosa que a Castella i Lleó està mal vista, es dedicava a pontificar en lletra impresa contra la Constitució de l'Estat que el tenia en nòmina.

Tot això és per subratllar que les dues grans aportacions del senyor Aznar López a la civilització judeocristiana com a far i sentinella d'Occident (“sórdenes, mi general”) són els gloriosos resultats de profundes meditacions que passaran, sens dubte, a la posteritat: “España va bien” i “Váyase, señor González”, que ja veuen que són dues consignes en llenguatge “FET y de las JONS, de gran envergadura i que tindran una vida perdurable. Pel que fa a la primera asseveració, els fets, a ben curt termini, han demostrat que la bombolla immobiliària protegida i propulsada pel govern còmplice del PP ha estat la causa principal de la misèria negra en què ens han col·locat els governants, els especuladors i els banquers caixers, que, a l'estil de Transilvània, vampiritzen amb total impunitat la bona gent d'aquest país que malda per arribar a final de mes i que són la víctima pràcticament exclusiva de la pressió fiscal i de l'abús de les tarifes dels serveis públics.

I pel que fa a la segona afirmació categòrica de reclamar la dimissió del titular del govern, és evident que, per la mateixa regla de tres, el senyor Aznar (tercera frase: “Bush, she is my friend” i “Gaddafi is extravagant but my friend”), segons va dir en una xerrada de la NYU, sense saber que hi havia micròfons, també s'hauria de plantejar en termes ètics, estètics i legals no pas la seva retirada del govern, que ja no hi és, sinó la de determinades posicions que ocupa en el món dels negocis.

El tema de més rabiosa actualitat és el de la News Corp, de Rupert Murdoch, de la qual Aznar és membre molt ben remunerat del consell d'administració. Estem parlant d'una empresa situada en l'ull de l'huracà per espionatge telefònic, gravacions de víctimes de terrorisme, nenes assassinades, comptes corrents de líders polítics, membres de la família reial, corrupció i suborns a la pretesament impecable policia de Scotland Yard i moltes altres actuacions delictives, a part de les liaisons dangereuses amb els sis últims primers ministres que van guanyar les eleccions gràcies al descarat suport del magnat Murdoch. La cosa és tan greu que el Parlament britànic, per unanimitat, ha hagut de reprovar, inclòs el PM Cameron, que s'ha vist obligat a xuclar-se ell mateix la sang infectada per la mossegada de la gegantina serp mediàtica. Evidentment, en un naufragi com aquest tothom salta del barco, però quan no queda clar qui són les rates, n'hi ha alguns que opten per confondre's amb el paisatge i continuar cobrant. Que és exactament el que fa J.M. Aznar, personatge que hauria de ser conscient que la presència d'un excap de govern d'Espanya en una empresa delictiva és un perjudici inacceptable per a la imatge del seu país d'origen. Què més ha de passar perquè deixi d'amorrar-se a la mamella del grup de mitjans de comunicació més antidemocràtic del món sencer? Per uns quants diners, es pot vendre l'ànima al diable? Cada dia que passi abans de dimitir i condemnar els fets, més gran serà la vergonya. És clar que a l'interessat ja no li vindrà d'aquí, ja que fa unes setmanes, ell que havia predicat allò de “als terroristes ni aigua”, encara defensava el libi Gaddafi, responsable de 280 morts de l'atemptat contra l'avió de PanAm a Lockerbie, amb la família del qual el seu gendre presumia de fer negocis. I perquè sempre ha tingut molt mal gust a l'hora de triar els seus amics predilectes entre gent que voreja la delinqüència o en forma part plenament. Companys de pupitre, amics de joventut i de vacances al parador de Nerja, després situats a Gescartera, Mas Canosa (en llenguatge cubà, gusanos de Miami) i a Catalunya, Félix Millet, vicepresident de la FAES, mentre robava a l'Orfeó Català i al Palau de la Música. Salta a la vista que si no l'acomiaden com van fer al fons d'inversió Centaurus, ell prefereix fer de paparra; però, encara que només fos per la imatge d'aquell país que no era veritat que “anava bé”, seria bo i seria un petit gest que dimitís d'un niu de corrupció com és l'imperi Murdoch.

El Govern central condemna els més desfavorits a pagar la crisi, critiquen les ONG catalanes

Premsa FCONGD el 17/05/2010

La Confederació d’ONG catalanes proposa mesures alternatives per no perjudicar els qui menys tenen: control de l’especulació financera i l’evasió fiscal, major esforç de les rendes més altes i reducció de la despesa militar, que arriba als 50 milions d’euros al dia.

La Confederació d’ONG Catalanes considera inacceptable i dramàtica la decisió del Govern de fer pagar la crisi als qui més la pateixen i que no l’han provocada: tant les poblacions més desafavorides de casa nostra, com arreu. Les mateixes “receptes” dels organismes internacionals que han portat a la pobresa extrema milers de persones a tot el món són aplicades ara pels nostres governants en la seva estratègia per reduir el dèficit públic; unes mesures que no tenen en compte les causes estructurals dels desequilibris al món, ni les conseqüències dels nostres models de producció i desenvolupament, que augmenten aquestes desigualtats.

La Confederació d’ONG Catalanes considera que l’eficàcia en la gestió pública no hauria de passar per mesures que ataquen clarament els drets socials i que deixen en paper mullat els compromisos socials i polítics adquirits pel govern amb les persones més febles d’arreu. El Govern podria obtenir prou recursos per controlar el dèficit amb altre tipus de mesures com ara el control de l’especulació financera i de l’evasió fiscal, l’exigència d’un major esforç a les rendes més altes, o la reducció de la despesa militar, que arriba al 4,70% dels pressupostos generals de l’estat, uns 50 milions d’euros al dia.

Les ONG catalanes creuen que atendre la crisi a casa nostra és perfectament compatible amb el compliment dels compromisos en matèria de solidaritat internacional i, per això, demanen als partits i als líders d’opinió que no facin un ús demagògic de la política de cooperació internacional, i que no donin a entendre que és un “luxe” que no ens podem permetre. Aquest discurs és fals i oportunista, i fomenta la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. No es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món. Les polítiques socials a casa nostra i les polítiques de cooperació són mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir necessàriament.

Des del començament de la crisi econòmica global, la Confederació s’ha manifestat en diversos moments a favor d’aprofitar aquesta crisi per repensar el nostre model de desenvolupament i de benestar “perquè no és just ni sostenible, perquè no té sentit, no té ànima i no té futur”.

Amb les mesures anunciades, aquest Govern traeix la confiança no només de la ciutadania espanyola, sinó de la ciutadania de molts països empobrits que creien en la sinceritat del seu compromís.

Font: FCONGD/CanalSolidari.org

La presidència espanyola deixa Catalunya sense veu a la Unió Europea

El govern espanyol impedeix als consellers intervenir en els consells de ministres europeus aquest semestre. Bèlgica permetrà a Flandes i Valònia presidir reunions

Albert Segura (Avui)
Brussel·les 28/03/2010

La presidència de torn espanyola ha deixat el govern català sense veu en els consells de ministres de la Unió Europea. Fins ara els consellers podien intervenir en algunes reunions a Brussel·les, com la resta d'autonomies, i fins i tot se'ls permetia fer-ho en llengua catalana, però aquest semestre el govern espanyol no els dóna la paraula. Francesc Baltasar i Joaquim Llena, consellers de Medi Ambient i Habitatge i d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, ja s'hi han trobat, segons ha pogut saber l'AVUI. Bèlgica, en canvi, permetrà als governs de Flandes i Valònia presidir les reunions de la UE el semestre que ve.

Fonts del govern espanyol asseguren que la decisió només és temporal i al·leguen que "durant aquests sis mesos Espanya no es representa a si mateixa, sinó a tota la UE en el seu conjunt". Des del 2005 els consellers podien ocupar una de les cadires reservades per a la delegació espanyola en els consells de ministres de Medi Ambient, Agricultura, Afers Socials i Cultura i Ensenyament i intervenir-hi. El cafè per a tothom, però, obligava els governs autonòmics a esperar i fer torns per poder participar-hi i havien de defensar el posicionament conjunt de totes les comunitats, prèviament consensuat. A més, per parlar en català, basc o gallec, llengües no oficials, calia avisar i enviar el discurs a Brussel·les amb set setmanes d'antelació. Ara ni així.

Seriositat "No seria seriós que Catalunya o Múrcia parlessin en nom de la UE, que un conseller fes de ministre, ni Alemanya ni cap altre soci no cediria mai aquesta responsabilitat a un land o regió", adverteix l'executiu de Zapatero. Bèlgica, però, desmenteix aquest argument i demostra que és a anys llum d'Espanya. La presidència belga, el segon semestre d'aquest 2010, no només permetrà als governs regionals de Flandes, Valònia i Brussel·les participar i intervenir en els consells de ministres, sinó que anirà molt més enllà: un ministre flamenc podrà, directament, presidir les reunions i parlar en nom de tota la UE.

La presidència espanyola tampoc no està servint per fer cap passa endavant en l'oficialitat del català, tot i que el president José Montilla havia demanat a José Luis Rodríguez Zapatero que aprofités aquest semestre per aconseguir-la.

Una de freda i una de calenta (o al revés)

Espanya repudia el cop d'estat a Hondures. Aquí res a dir, ja que qualsevol cop d’estat es rebutjable i si hi han militronxos pel mig, encara més.

Per altra banda, Espanya pateix una plantofada de la justícia, l’actuació patètica, lamentable, submisa en pro de les altes oligarquies, els anomenats representants “del poble”, fa que qualsevol “espanyolitu” pugui ser vexat, agredit, assassinat i o desaparegut que el Gobiernu de la Nassión no respondrà... de fet, tampoc ho va fer ni per la Cristina Valls ni per la Maria Sostres (l’excusa, que encara s’està investigant). En fi, que de cada dia hom creu menys amb tota aquesta pantomima que “ells” n’anomenen “democràcia”. Defensaran l’empresa però al ciutadà que el donin pel sac. En fi, de cada dia més lluny d’eixos espanyols. Eps! i Convergente, menos.

Si retrocedeix la justicia, maten la democràcia.

Després es preguntaran; què passa? Per què les masses no voten? Qui creu encara en el seu sistema?

O sigui, no us mogueu de casa si voleu estar segurs.


Limita Congrés espanyol atribucions de l'Audiència Nacional sobre justícia universal

A partir d'avui, Espanya ha deixat de ser el model en l'aplicació de la "justícia universal", després que el ple del Congrés va aprovar, per àmplia majoria, la reforma legal que limita l'actuació de l'Audiència Nacional en matèria de jurisdicció universal a aquells casos en els existeixin víctimes espanyoles.

"És un dia de dol", diu l'encapçalat d'un comunicat emès per set organitzacions, entre elles Amnistia Internacional (AI) i Human Right Watch (HRW).

Mitjançant la jurisdicció universal, l'Audiència Nacional va estudiar el cas Atenco, encara que finalment ho va rebutjar el jutge Fernando Grande Marlaska, per considerar que a Mèxic encara estan obertes investigacions del cas.

Encara que freqüentment estan confrontats el Partido socialista obrero Espanyol (PsoE) i el Partido Popular (PP), aquesta iniciativa la van impulsar en conjunt i van tenir el suport del Partit Nacionalista Basc i Convergència i Unió, dos partits conservadors. En contra van estar Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya-Verds, així com el Grup Mixt.

La reforma modifica els apartats 4 i 5 de l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que regula les seves competències en delictes de genocidi, lesa humanitat, terrorisme i pirateria, entre d’altres.

Són els casos d'Israel que ha pressionat al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, degut al fet que l'Audiència Nacional –un òrgan independent de l'Executiu— té obert un procés contra alts comandaments militars per la mort de 14 víctimes innocents durant un "atac selectiu" ...

"Espanya es preocupa més per no ofendre alguns governs poderosos que per posar fi a la impunitat de la qual gaudeixen els criminals", estableixen.

Cliqueu aquí per llegir la noticia sencera