Amenaces a un company. Guerra contra el narco. Estat de dret.
Ell, es diu Adolfo Guzmán Ordaz, però tots l'anomenen Fito. Està casat i té dos fills. Viu a Comitán Domínguez, un petit poblet a l'estat de Chiapas a poques hores de la frontera amb Guatemala. El seu treball? Treballa a l'organització social Enlace de Comunicació Comunitària. Dóna tallers i assessories sobre desenvolupament local a organitzacions i comunitats indígenes i camperoles de Chiapas.Per alguna d'aquestes raons, encara no se sap quina exactament, el dia 8 de novembre de 2009, 20 efectius de la Policia Estatal Preventiva van entrar a seva casa a dos quarts de quatre de la matinada. Amb tot luxe de violència van treure del llit a tota la família, els van encanonar i interrogar sobre el seu treball. No els van donar raons del per què.
El dia 10 d'aquest mateix mes van decidir posar una denúncia en un jutjat, i per al 25 ja tenien una primera nota esperant a casa seva: “Sóc el seu veí. Anit 5 homes van estar vigilant la casa, vagin amb compte si us plau tinguin cura dels seus fills”. Al jutjat li van donar cita per declarar el dia 16 de desembre, i el 14 va arribar una altra nota, molt més clara, que els va treure els ànims per a anar al jutjat: “No segueixin moriran”.
El 25 de desembre, dia de Nadal, a la una de la matinada una trucada telefònica: “Feliç Nadal, perquè aquest serà el teu últim Nadal”.
El matí del 6 de gener un grup de persones que es van identificar com Policia Estatal Preventiva va anar a buscar-lo a casa seva, no el van trobar. Quan la família va arribar en la tarda del mateix dia una nova nota amb tinta vermella els esperava: “Mort, mort, mort”... ...fins a dia d'avui.
El 27 de novembre d'aquest mateix any, Mariano Abarca Roblero, defensor de drets humans i membre de la Xarxa Mexicana d'Afectats per la Mineria, REMA, va morir després de rebre tres trets d'un home amb motocicleta. Vivia a Chicomuselo, a poques hores de Comitán. Mesos abans un operatiu de la policia l'apressà i se'l endugué a la capital de l'estat. Setmanes després va ser alliberat per la pressió de persones, institucions i organismes nacionals i internacionals.
Què passa a Mèxic?
Diuen que a Mèxic hi ha una guerra contra el narcotràfic. Una guerra que segons algunes dades s'ha cobrat la vida de set mil set-centes vint-i-quatre persones l'any 2009. Una guerra que suposadament té dos bàndols: d'una banda els vils i malvats càrtels de la droga i la delinqüència organitzada i per altre els il·luminats polítics defensors de l'estat de dret i les seves lleials hosts de policies i militars.
Però aquest simple i maniqueu conte no acaba de convèncer, i menys quan les fronteres entre els bàndols es fan tan difuses que resulta difícil dir qui és qui.
No ho diem nosaltres:
Segons informes d'intel·ligència civils i militars s'estima que al voltant del 62 per cent dels agents de policia de Mèxic han estat o són controlats pel narcotràfic.
Els "Zetas", braç armat del càrtel del Golf, que ara funciona de forma autònoma es va formar a partir d'un grup de militars que van desertar de les Forces Especials de l'Exèrcit Mexicà.
A l'estat de Michoacán, al maig de 2009, van ser detinguts deu alcaldes, disset funcionaris i un jutge per suposats vincles amb el crim organitzat.
Des del 2002 el 80 per cent dels testimonis protegits a Mèxic desapareixen: la majoria són executats.
A Mèxic no hi ha guerra contra el "narco", a Mèxic hi ha una lluita de poder aferrissada on tot val i on es castiga durament al que amenaça el manteniment dels beneficis.
Un immens negoci on tots en treuen un bon tall i on cada dia es lluita per un tros més gran. On les estructures de poder arcaiques xoquen contra les noves i aquell que s'oposa o perjudica un tros de pastís és llevat del mig.
Adolfo és algú que molesta, no se sap a qui. Pel seu treball en favor dels drets humans, en favor del desenvolupament de les comunitats indígenes camperoles en Chiapas. És la nostra elecció mirar cap un altre costat o fer que les amenaces que arriben constantment a casa seva no siguin iguals que les quals van arribar a casa de Mariano Abarca Roblero.
Acció urgent (Clica Aquí)
Per més informació sobre la "guerra contra el narcotràfic" (Clica Aquí)
Font: Col·lectiu Koman Ilel
A tot això, hi podríem afegir:
Mèxic està batent rècords, 65 periodistes han perdut la vida durant l'ultima dècada i uns quants més desapareguts, perseguits, amenaçats, exiliats. L'últim periodista assassinat o millor dit, el primer d'aquesta dècada, Valentín Valdés.
