Neix l’Assemblea de la URV

pobleviu.cat

En front els continus atacs al model d’universitat pública en forma de retallades, intrusió d’empreses privades, establiment de criteris d’eficiència empresarial, precarització laboral del professorat, PDI, PAS i investigadors, o augment de taxes, els i les estudiants de la URV han pres consciència i han decidit crear l’Assemblea de la Universitat Rovira i Virgili. Sorgida arran de la mobilització estudiantil del passat 17 de novembre, neix amb la intenció d’aglutinar tota la comunitat universitària (estudiants, professors, investigadors, PDI, PAS) per tal de sumar esforços en la defensa i lluita per la universitat pública i de qualitat.

Per tant s’oposen frontalment a l’augment de taxes anunciat de cara l’any vinent per Artur Mas, que conjuntament amb l’augment de taxes d’enguany i a les retallades aplicades en els pressupostos de la universitat, suposen una devaluació important de la qualitat de l’ensenyament superior. Alhora que en l’actual context de crisi econòmica i amb un panorama on l’atur arriba a quasi un 10% al Principat de Catalunya, mentre que el juvenil frega el 50%, aquestes mesures són un atac directe i injustificat a les possibilitats d’accés de les classes populars a l’ensenyament públic universitari.

Entenen que la defensa de l’ensenyament públic i de qualitat no es pot deslligar de la lluita global per la defensa dels drets públics. Estudiants, professores, metges, infermers, aturats, desnonades, funcionaris… i en definitiva les classes populars són els que estan patint els atacs neoliberals d’un govern supeditat al poder econòmic.

Així doncs, fan una crida al conjunt de la societat per tal d’interconnectar les diferents lluites en un sol front.

Des de l’Assemblea de la URV denucien:

• Que l’educació és un procés de formació integral en el qual és cabdal el pensament crític i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per tal de garantir la qualitat i una major socialització del coneixement

• Que les retallades i augment de taxes suposen una devaluació de la qualitat de l’ensenyament, una elitització i la precarietització de les condicions de treball del conjunt de la comunitat universitària.

Per tot plegat encoratgen al conjunt de la comunitat universitària a unir-se a les assemblees setmanals que se celebren cada dijous a les 14:00h al pati del Campus Catalunya.

Londres aprova l'increment de taxes universitàries enmig del caos al carrer

Una cinquantena de ferits en les manifestacions a Londres contra l'augment de les taxes universitàries

Estudiants s'enfronten a la policia a Parliament Square, a Londres.

El parlament aprova per un marge estret de vots l'increment del cost de les matrícules, enmig de les protestes d'estudiants al centre de la capital britànica

AGÈNCIES Londres / ara.cat

Una quarantena d'estudiants i una desena de policies han resultat ferits durant les protestes al centre de Londres en contra de la pujada del preu de les taxes universitàries. La manifestació s'ha acabat amb una quinzena de detencions, després que s'hi hagin produït aldarulls, enfrontaments entre policia i estudiants i un incendi.

Un grup de manifestants ha atacat el cotxe en què viatjaven el príncep Carles d'Anglaterra i la seva esposa, Camilla. Un portaveu de la família reial britànica ha assegurat que cap dels dos ha pres mal.

El cotxe del príncep Carles, amb els vidres trencats i tacat de pintura en la manifestació d'estudiants de Londres

Mentre es produïen els aldarulls a Parliament Square, la Cambra dels Comuns ha tirat endavant per un marge estret de vots la proposta de triplicar el cost de les matrícules universitàries fins als més de 10.700 euros anuals. La votació s'ha saldat amb la dimissió de tres ajudants de ministres de l'executiu de David Cameron, dos de liberal demòcrates i un de conservador.

Londres ha viscut una nova jornada de manifestacions i enfrontaments entre la policia i els estudiants. Milers d'estudiants s'han concentrat al voltant de la zona del parlament de Westminster en un últim intent per evitar que els diputats votessin a favor d'una reforma que triplicarà el preu de les matrícules universitàries fins a les 9.000 lliures, 11.000 euros, anuals. Els parlamentaris, però, han aprovat la mesura, tot i que el govern ha aconseguit només una majoria de 21 vots. La policia ha tancat els accessos al parlament britànic, i molts manifestants no han pogut arribar a la zona. De moment, hi ha hagut dinou ferits, segons els serveis mèdics de Londres. A més, la policia ha detingut almenys set manifestants.

Mentre milers d'estudiants protestaven als carrers contra els canvis al model educatiu, els diputats votaven dins del parlament de Westminster, protegit per un intens cordó de seguretat per evitar que els manifestants arribessin a la cambra. De fet, la policia britànica ha tancat tots els accessos a Parliament Square, i centenars de manifestants s'han quedat rodejats per les forces de seguretat.

Minuts abans de la votació definitiva dels diputats, els manifestants han cremat contenidors d'escombraries que han provocat intenses flames de foc a pocs metres de Westminster. Quan han conegut el resultats, els estudiants han tornat a intensificar les protestes, i han indicat que continuaran lluitant per evitar que la mesura no s'aprovi, ara, a la cambra dels Lords.

La divisió entre els parlamentaris, especialment dins del partit liberal demòcrata de Nick Clegg, ha provocat la dimissió de tres diputats liberal demòcrates amb càrrecs al govern de coalició: Jenny Willott, Mike Creockart i Lee Scott. Tots tres han deixat el càrrec per poder votar en contra dels plans del govern, que contradiuen la promesa electoral del partit d'evitar qualsevol augment en el preu de les universitats públiques.

La votació final ha donat la victòria al govern de coalició després de llargues negociacions i tensions entre els diversos partits. Fins a 333 diputats han votat a favor de l'increment dels preus de les matrícules, mentre que 302 han votat en contra. La xifra significa que el govern ha aprovat el canvi amb una majoria reduïda de només 21 diputats, molt menor de la que gaudeix normalment. De fet, en condicions normal el govern de coalició entre conservadors i liberal demòcrates té una majoria de més de 80 parlamentaris.