L'aventura de Ramon Viñas per arribar a un dels conjunts de pintures rupestres més importants del món
Font: Sàpiens
Font: Sàpiens
 |
Jordi Mestre, Juan F. Ruiz, Albert Rubio
i Ramon Viñas a la Cueva Pintada |
L'investigador de l’IPHES Ramon Viñas s’ha convertit en el màxim expert
de la Cueva Pintada, un jaciment situat en un lloc remot del desert de
la Baixa Califòrnia. Però, com va arribar aquest arqueòleg català fins a
una cova perduda de Mèxic?
En aquest reportatge, SÀPIENS narra aquesta aventura de la mà del seu protagonista. Va ser un viatge llarg, a bord d’autobusos, vehicles tot terreny i, finalment, mules, les úniques que podien baixar els penya-segats pedregosos.
Però aquell trajecte tortuós va tenir la seva recompensa en forma d’enormes cérvols, animals marins i homes gegantins d’entre dos i deu metres pintats a la roca. Era el 'gran mural', la peça central de la Cueva Pintada, unes pintures que l’equip de Viñas ha datat en 9.000 anys d’antiguitat, una descoberta que ha tombat totes les teories de poblament a la zona que hi havia fins aleshores.
Trenta anys després d’aquell viatge, Viñas rememora per a SÀPIENS aquella aventura, alhora que ens explica tot el que han donat de si les seves investigacions i les moltes incògnites que encara queden per resoldre.
En aquest reportatge, SÀPIENS narra aquesta aventura de la mà del seu protagonista. Va ser un viatge llarg, a bord d’autobusos, vehicles tot terreny i, finalment, mules, les úniques que podien baixar els penya-segats pedregosos.
Però aquell trajecte tortuós va tenir la seva recompensa en forma d’enormes cérvols, animals marins i homes gegantins d’entre dos i deu metres pintats a la roca. Era el 'gran mural', la peça central de la Cueva Pintada, unes pintures que l’equip de Viñas ha datat en 9.000 anys d’antiguitat, una descoberta que ha tombat totes les teories de poblament a la zona que hi havia fins aleshores.
Trenta anys després d’aquell viatge, Viñas rememora per a SÀPIENS aquella aventura, alhora que ens explica tot el que han donat de si les seves investigacions i les moltes incògnites que encara queden per resoldre.
-:-
Entrevista a Ramon Viñas
 |
Ramon Viñas
|
L'establiment de les diferents fases cronològiques de la Cueva Pintada i, de retruc, haver incentivat la investigació dels jaciments arqueològics a la Baixa Califòrnia, tant entre especialistes mexicans com estrangers. El meu interès per la Cueva també va acabar suscitant la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Quin element dels teus estudis ha estat més polèmic?
Sens dubte, el de la temporalitat de les pintures, és a dir, el de la seva cronologia. Amb el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, vàrem organitzar un primer projecte de tres anys amb l’objectiu de conèixer millor el context i datar les primeres figures del 'gran mural'. El nostre equip va considerar que aquelles pintures s'havien fet en vuit etapes, començant fa 9.000 anys i acabant al segle XVI. Ningú no creia que poguessin ser tan antigues i això va provocar una polèmica que ha durat dues dècades, fins que altres arqueòlegs han aconseguit datacions encara més antigues.
Actualment, quin aspecte seguiu estudiant a la Cueva?
Tenim un projecte de l'IPHES, “Biodiversidad y sociedades cazadoras recolectoras del Cuaternario de México”, que es realitza amb la codirecció d’un paleontòleg de l'INAH de Mèxic. Per la meva part, estic seguint l'estudi de diversos fronts: les datacions de les fases de La Pintada, la interpretació de les composicions i associacions de figures d’altres conjunts, i les connotacions astronòmiques de certs conjunts i figures com la Cova de la Serp o la dels Músics, que remeten a temàtiques relacionades amb la petició de pluja.
-:-
