Deu maneres d’evitar que els EUA ens espiïn

Deu maneres d’evitar que els EUA ens espiïn, com fan amb Merkel.

Us expliquem programes i actuacions que dificulten l'espionatge de les vostres comunicacions.

La notícia que la cancellera Merkel ha estat espiada pels Estats Units, mitjançant el telèfon mòbil particular, ha desfermat un escàndol i ha fet evident que totes les nostres comunicacions són interceptades sistemàticament per l'agència de seguretat nord-americana, la NSA. Per tant, és molt difícil d'evitar aquest espionatge, però hi ha maneres d'anul·lar-lo parcialment o, si més no, de posar-hi grans entrebancs. Us n'expliquem deu.

1. Xifreu les comunicacions. La majoria de les comunicacions que fem, de veu o escrites, no són xifrades. El xifratge amaga el contingut darrere una capa que cal que la NSA desxifri, cosa que li fa perdre temps i recursos. Hi ha aplicacions com ara SilentCircle, que permeten de xifrar automàticament les trucades per menys de deu euros el mes. Entre les aplicacions gratuïtes hi ha la popular RedPhone, per a telèfons Android, o Seecrypt, que es pot usar en la majoria de plataformes; és de franc el primer trimestre i, en acabat, costa dos euros el mes.

2. Esquiveu tant com pugueu els programes d’empreses americanes. La NSA ha reconegut que tenia accés obert a tot allò que passa per Yahoo, Google, Skype, Apple, America Online o YouTube. Tot i que no és oficial, sembla que també controlen DropBox. Si voleu dir una cosa important no la digueu per aquests canals. Una curiositat: diuen que YandexMail, el principal servei de correu rus, encara no l’han pogut controlar i que és un bon refugi ara per ara...

3. No feu servir els programes més coneguts. Mireu d'emprar els més nous mentre no es facin populars. Per exemple, creeu missatges mitjançant els clips de sis segons de vídeo de Vine o feu servir KakaoTalk, un nou sistema de missatgeria coreà, o Kik, un sistema canadenc que ha aparegut ara fa poc. Hi ha programes alternatius per a un gran nombre de grans marques: Diaspora fa de Facebook, OpenStreetMaps fa de Google Maps, Piwigo fa de Flickr...

4. Eviteu de cercar al Google. De les preguntes que feu es poden deduir intencions. Hi ha de bons cercadors alternatius que xifren les dades privades. El millor és DuckDuckGo.

5. Si heu de desar arxius, feu servir programes poc amics dels americans. N'és un bon exemple Mega, de Kim Dotocom, famós per haver estat detingut per l’FBI. També podeu emprar Sparkleshare o UbuntuOne.

6. Feu-vos anònims. Hi ha programes i xarxes completes que amaguen la vostra adreça IP real i, per tant, confonen els serveis d’espionatge. El navegador Tor, per exemple, permet de circular anònimament per la xarxa i és tan simple de fer servir com qualsevol altre. També hi ha un programa de correu Tor. De fet, Tor manté una xarxa de servidors arreu del món que canvia les adreces IP originals.

7. Val més escriure que no parlar. És millor enviar missatges de text que no explicar les coses amb la veu. Per més que pugui semblar sorprenent, és més fàcil d'espiar una conversa oral. Així i tot, cal tenir en compte que els SMS també són molt fàcils de llegir. Whatsapp tampoc no xifra el contingut, però és millor que un SMS. Encara són preferibles els programes com l'iMessage, que sí que el xifren.

8. Pagueu en metàl·lic. Les targetes són una gran font d’informació de la NSA. On sou, quant pagueu, què heu comprat. Cada compra feta amb targeta dóna un gavadal d’informació sobre vosaltres. Oficialment, VISA no ha permès l'accés públic de la NSA als seus arxius, però és evident que és un gran objectiu i que és un dels primers llocs on ens espien i ens segueixen la traça.

9. Useu Bitcoin. Andreu Barnils ha explicat l’explosió d’aquesta moneda virtual en uns quants articles. El fet que sigui anònim el propietari dels diners i tot fa gairebé impossible que puguin seguir les vostres operacions i registrar-les.

10. Traieu la bateria del mòbil. Quan no vulgueu que sàpiguen on sou, no n'hi ha prou d'apagar el mòbil. Treure'n la bateria és la millor manera d’assegurar-se que el telèfon no fa 'pings' ni envia cap senyal. Als iPhone, no se’ls pot treure la bateria i hi ha qui creu que això ja va ser una decisió acordada amb la NSA...

Font: Vilaweb 25/10/2013

-.-

Crítiques a la pena de mort als EUA després de l'execució de Troy Davis

Ha estat executat aquesta matinada malgrat un ajornament de quatre hores · Hi havia molts dubtes sobre la seva culpabilitat

Font: Vilaweb 22/09/2011

Els grups de defensa dels drets humans han criticat l'execució aquesta matinada passada de Troy Davis. La Unió Americana per a les Llibertats Civils l'ha qualificada d'abusiva i inconstitucional i ha recordat 'la injustícia sistemàtica que caracteritza el nostre sistema de pena de mort'. El portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, hi incideix: 'Amb les xifres a la mà, la pena de mort és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

'Als EUA s'executen innocents'

El portaveu d'Amnistia Internacional recorda, en declaracions a VilaWeb, els dubtes de culpabilitat que hi ha hagut en el cas Davis: set dels nou testimonis es van retractar i van denunciar coaccions. 'Són massa dubtes, i era justament això que invocàvem per a frenar l'execució', lamenta, i recorda que la Junta d'apel·lacions de Geòrgia va anul·lar l'any 2007 la condemna a port justament per la quantitat de dubtes: 'Què ha passat perquè ara hagi decidit executar Troy Davis? S'han esvaït els dubtes? Aquestes contradiccions demostren que el sistema judicial dels EUA, sobretot en qüestions de pena de mort, no funciona, que té greus imperfeccions'.

En aquests vint anys que Davis ha romàs al corredor de la mort, noranta presos han estat finalment alliberats després de demostrar-se'n la innocència. 'Davant d'aquesta xifra, podem afirmar que als EUA s'executen persones innocents', declara Dani Vilaró: 'El sistema judicial nord-americà permet l'error, i quan es tracta de pena de mort, l'error és irrevocable. No hi ha marxa enrere'.

Un altre aspecte, que no és casual, d'aquest cas és que Troy Davis fos negre. 'Amb les xifres a la mà, diu Vilaró, la pena de mort als EUA és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

Amb tot, el portaveu d'Amnistia Internacional recorda que des que es va restablir la pena de mort l'any 1976, s'han fet avenços cap a l'abolició: 'És una feina lenta i persistent, però hi ha una tendència cap a l'abolició. La percepció de la societat nord-americana ha anat canviant. Li preocupa no tant el debat moral sobre l'aplicació o no de la pena de mort sinó la possibilitat d'executar algú que és innocent. Es va avançant. Lentament. Però s'avança'.

Matinada cruel a Georgia

Pocs minuts abans de la una de la matinada (hora catalana), moment previst de l'execució de Troy Davis, han comunicat que s'ajornava. La intensa campanya internacional de defensa semblava que havia aconseguit l'objectiu, i que el cas era assumit a darrera hora per alguns jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units. Però, poc després de les cinc de la matinada, l'execució s'ha dut a terme. En una matinada cruel, doncs, Davis ha mort quatre hores i vuit minuts més tard, bo i proclamant per última vegada que era innocent.

L'estat de Geòrgia va complir així la pena contra Troy Davis, acusat d'haver assassinat el policia de Savannah Mark MacPhail. I això malgrat que les proves de la condemna, el judici es va fer el 1991, han estat posades en dubte, especialment perquè alguns testimonis han reconegut que no havien vist res i que la policia els havia pressionats a declarar.

Poc abans de ser executat, Davis ha dit als familiars de Mark McPhail i els ha dit que s'equivocaven d'home. 'No vaig matar el seu fill, pare i germà. Només puc demanar és que revisin a fons el cas per a poder veure finalment la veritat'.

Manca de proves

Concretament de les nou persones que inicialment havien acusat Davis de matar el policia Mark MacPhail el 1991 set se n'han desdit. La majoria d'ells han denunciat que van ser pressionats per la policia i que se'ls va amenaçar si no acusaven Davis. Els dos que no se n'han desdit són una persona que no vol parlar del cas des de fa vint anys i Sylvester Coles. Coles és la persona que primer va acusar Davis però ara diversos testimonis coincideixen a dir que va ser ell i no Davis qui va matar el policia.

En cap moment la policia ha trobat evidències físiques o restes d'ADN que puguin incriminar Davis mentre que a casa de Coles s'hi va trobar una pistola del mateix tipus que la que es va usar per a assassinar MacPhail.

Els dubtes sobre el procés han generat una gran campanya de suport a Davis, amb la participació entre altres de Desmond Tutu, Jimmy Carter, Joan Baez, Harry Belafonte i alguns defensors més dels drets humans. El ressò que té a internet la campanya (etiquetes #TroyDavis i #toomuchdoubt) és considerable.

El cas Davis pot marcar un tomb pel que fa a la pena de mort als Estats Units. Ahir a Texas va ser assassinat també un home acusat de diversos homicidis i militant d'extrema dreta, sense grans protestes ja que el seu cas judicialment era provat. Però la possibilitat d'un error judicial en el cas de Davis ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si l'estat pot executar una persona i diversos països, particulament europeus i americans, no han dubtat en atacar el sistema judicial americà per seguir permetent en alguns estats la pena de mort.

El president Obama es va limitar a dir a través del seu portaveu de premsa que no considerava apropiat pronunciar-se sobre una condemna individual per no interferir en el sistema judicial o ens poders dels estats membres de la unió.

Als Estats Units la pena de mort ha estat abolida en setze dels cinquanta estats però en la majoria fa molts anys que no s'hi fa cap execució. L'any 2010 el nombre d'execucions va ser de 44 i l'any abans de 37, el nombre més baix en dècades.

Les farmacèutiques còmplices de la injecció letal als EUA

Quan algú als EUA es decideix a adormir a la seva mascota, pot estar segur que el seu animal no patirà. Per això existeix el Pentobarbital. Aquest fàrmac anestèsic, legal a més de 20 estats, majorment serveix per tractar atacs d'apoplexia. Encara que també és un dels ingredients del còctel letal en les execucions d'humans. Però a l'estat d'Ohio"mata a seques".

La gent corre el risc de morir torturada

"Si alguna cosa no va bé, això pot causar un dolor atroç. I no s'han fet proves en humans per garantir que tot anirà bé. De manera que la gent corre el risc de morir torturada", considera Mia Fao, representant de l'ONG pro drets dels presos Reprieve.

En les presons nord-americanes s'acostumava a fer servir una droga de la mateixa família dels derivats de l'àcid barbitúric. Però després que Gran Bretanya i Itàlia prohibissin la seva exportació, és el Pentobarbital produït per l'empresa danesa Lundbeck el que ha estat utilitzat diverses vegades. "Segons ells som uns animals que no ens mereixem més que l'execució", confessa un condemnat a mort.

En un comunicat als governadors dels estats nord-americans que apliquen la pena de mort, el Govern danès els va confirmar que és perillós incloure les drogues a la injecció letal. No obstant, Dinamarca no pot seguir l'exemple dels seus veïns europeus ja que el laboratori que produeix el Pentobarbital es troba als Estats Units.

"El problema és que aquest producte ha estat en el mercat nord-americà durant anys. Així que es tracta d'un dilema ètic-comercial: No podem simplement deixar de fabricar-lo i retirar-lo de la circulació. D'aquesta manera posaríem en perill la vida dels pacients", informa Anders Schroll, portaveu de Lundbeck.

Els fabricants farmacèutics, còmplices de les execucions?

Lundbeck, que cada any ven 50 milions de dosis del fàrmac, solia afirmar que no està a les seves mans controlar els majoristes. Encara que després de la constant pressió dels activistes de drets humans el laboratori, l'únic subministrador de la droga per execucions que ha quedat, per fi està cedint. Ha promès controlar les seves cadenes de distribució per evitar que s'utilitzi en l'execució dels reus.

"La història ha demostrat que els estats obstinats a consumar la pena de mort sempre trobaran una opció. I com veiem molts continuen la recerca de medicaments alternatius. D'altra banda, és molt important que sota la pressió dels activistes el fabricant farmacèutic hagi canviat d'opinió i deixi de ser còmplice de les execucions", opina Liliana Segura, periodista autònoma a Nova York.

Segons informació oficial recentment difosa en la premsa britànica, la companyia danesa ha cessat la distribució de Pentobarbital als centres penitenciaris. A més, cadascun dels seus clients haurà de signar un paper en el qual es compromet a utilitzar la droga només amb finalitats mèdiques. I encara que això no signifiqui l'eradicació de la pena capital, els que s'oposen a aquest tipus de càstig ho estan celebrant com un pas important en el camí.

Font: MSK
http://actualidad.rt.com/actualidad/sociedad/issue_28381.html