Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paramilitars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paramilitars. Mostrar tots els missatges

12 d’oct. 2011

Dues lògiques paramilitars es barregen a Chiapas

A Mèxic, la Qüestió del paramilitarisme no és nova, l'antecedent immediat si dóna després de l'aixecament zapatista a Chiapas de 1994, on hi ha una estratègia contrainsurgent inclou el paramilitarisme, gent civils que és armada i entrenada per l'exèrcit mexicà i que compleix certes funcions de repressió i que el seu cost l'estat no vol carregar, així és la paramilitarització complementària al procés de militarització.

Però d'altra banda a Mèxic si ha Viscut aquest procés de construcció d'un projecte paramilitars a nivell Nacional, on un dels referents és Colòmbia. El que estan tractant de fer ara al país és que aquests grups tinguin una presència nacional, un discurs proprio, una identitat pròpia i sobre tot una legitimitat davant la societat. El discurs que aquests paramilitars esgrimeixen és que acabaran amb els dolents, faran el que l'estat no pot fer per que té lligams legals. És un discurs que reca legitimar-se però segueix sent l'estat el que comet les massacres, les desaparicions forçades, les execucions a través d'aquests grups paramilitars per que no se li pugui carregar el cost polític. El govern porta una campanya en la que nega l'existència de paramilitars a Mèxic però en realitat és un projecte del propi govern.



El que ha passat recentment a Veracruz amb els 35 exectutats que foren mostrats publicament així com els vídeos anteriors i posteriors dels anomenats Matazetas és la configuració més acabada d'un grup paramilitar fortament armat, entrenat, amb discurs, crecant legitimitat i que practica la neteja social.



Entre aquesta gent que aparegué executada hi havia, per exemple, un jove que va anar a caoprar tortillas, detingut per la policia estatal i després apareix com una de les victimes; o una prostituta del port ...

Són operacions que tenen la finalitat de generar terror a la societat. I a través d'aquest instrument crear terror, per poder exercir més control social. Resultat? A Veracruz ja hi ha un comandament únic a nivell federal, es a dir, unificaren les policies en coordinació amb la Marina, per que el fet els donà el pretext perfecte per fer-ho, cosa que a més a més, la gent inclús aplaudeix

A Chiapas, se està barrejant dues aquestes dues lògiques, la paramilitarització contrainsurgent tradicional i la paramilitar amb la lògica de neteja social i la lluita contra el narcotràfic. Les dues lògiques s'estan ja donat a Chiapas, tabasco, sud de Veracruz i Guatemala, on ho podem veure inclús més desenvolupat. La idea de construir l'enemic intern. Per a uns les comunitats en rebel·lia o per d'altres el narco , però la lògica és la mateixa.

L'informe 2009-2010: Saldo de la Represión en México que presentà el Comité Cerezo l'agost passat, conté un capitol dedicat en més profunditat sobre el paramilitarisme. Porten rastrejant el fenomen des de fa 5 anys i ho veuen com un fenomen que s'aguditzarà. A l'entrevista Hector Cerezo senyala que és interessant mirar el que passa a Colombia, per que tinguem com a referent del cost social d'una guerra que el poble no tria.

Lógicas paramilitares en Chiapas. Entrevista amb Héctor Cerezo.
SOBRE LOS MATAZETAS. Carlos Fazio

o0o

Paramilitars a Mèxic. Entrevista Aristegui a Edgardo Buscaglia

Aristegui - Paramilitares en México (Entrevista Edgardo Buscaglia) 1/2


Aristegui - Paramilitares en México (Entrevista Edgardo Buscaglia) 2/2

o0o

Paramilitars, protagonistes de la contrainsurgencia a Chiapas Zapateando César Rojo 06/10/2011
Els paramilitars a Mèxic: Per què menteix Calderón? Guadalupe Lizárraga / Kaos en la Red 04/10/2011

Notes relacionades:

Hi ha paramilitars a Mèxic? i altres enigmes Salvador Camarena 03/10/2011
Els paramilitars, una realitat Proceso / 01/10/2011
Paramilitars creixen al país. Mèxic Chacatorex 01/10/2011

Veracruz: un altre estat de Mèxic consternat Joan Carles Guisado Cabezas / Font: suite101.net 27/09/2011

Descarregar la Revista Proceso 1822 "Los paramilitares si existen" i "El Horror estilo Zacatecas" (PDF)


Sí que hi ha paramilitars a Mèxic: EZLN Animal Político 30/09/2011
Es consolida el setge paramilitar a la comunitat de San Patricio: zapatistas Hermann Bellinghausen / La Jornada 30/09/2011
Comunicat de la JBG Nueva Semilla que va Producir. Caracol V que Habla para Todos 30/09/2011
Paramilitars de Oaxaca, en la impunitat: eurodiputadas Contralíneas / Chacatorex 30/09/2011

"Detencions i tortures" contra adherents de La Otra Campaña

o0o

21 de set. 2011

Dislocades nacionals i internacionals per les comunitats zapatistes

La JBG de Roberto Barrios va emetre un nou comunicat el 14 de setembre, en què tornen a denunciar "els actes d'agressió, amenaces, fustigació i desallotjament que pateixen els nostres companys base de suport de la comunitat de Sant Patricio del municipi autònom La Dignidad, el denunciat en data de 12 de setembre d'enguany, on un grup de 100 persones es van possessionar a la vora de la comunitat ja esmentada, per desallotjar als nostres companys i companyes de les seves terres que viuen i treballen amb les seves famílies i fills des de fa 15 anys".

Dos dies més tard, el grup s'ha incrementat i són ja 160 les persones que han envaït les terres de les companyes BAZ, amb reforços provinents del Ejido El Paraiso, El Calvario i Rancho Guadalupe. Segons explicava la JBG compten amb 47 canons i dues armes calibre AR 15. Els invasors mantenien a les famílies acorralades per mitjà de trets constants. La situació s'anava empitjorant, ja que començaven a acusar també la manca d'alimentació i altres necessitats.

Davant aquesta greu i preocupant situació, el ​​Frayba va emetre una acció urgent, per la fustigació i risc de desplaçament forçat de la comunitat de Sant Patricio.

Pronunciament de la RvsR Chiapas per assetjament i risc de desplaçament forçat de la comunitat autònoma zapatista de Sant Patrici.

Solidaritat amb les comunitats zapatistes. Atenes. Grècia.

Recordem que ja ho explica el Sup a la seva Tercera Carta al senyor Luis Villoro : "A les nostres terres seguim en resistència. Segueixen les agressions en contra nostra provinents de tot l'espectre polític. Som un exemple que és possible que tots els partits polítics tinguin un mateix objectiu. Afavorits pels governs federal, estatal i municipals, tots els partits polítics ens ataquen".

Recordem també que l'ús de grups paramilitars que es disfressen d'organitzacions socials és una altra cara violenta de la guerra de contrainsurgència, durant 2010 aquest treball va ser realitzat per la OPDDIC (Organització per a la Defensa dels Drets Indígenes i Camperola), mentre que el 2011 la ORCA (Organització regional de cafeticultores de Ocosingo) ha pres un fort paper i és la zona nord i selva de l'estat on el govern té forts interessos econòmics just on s'ha reactivat el setge paramilitar. 5 de les 11 denúncies donades a conèixer aquest any, són dels Caracoles de Garrucha i Morelia en relació a atacs de l'ORCAO.

Davant aquestes situacions es convoca a una dislocada NACIONAL I INTERNACIONAL DE SUPORT I SOLIDARITAT AMB LXS ZAPATISTES per al pròxim 22 de setembre.

Convocatòria a Mitjans Lliures i Independents.

23 de febr. 2011

Atacs a "La Otra Campaña"

radiozapote / Kaos en la Red

radiozapote-23-feb-2011 Els grups de poder contraris a l'EZLN a Chiapas, el govern de Juan Sabines, Organitzacions paramilitars, per sempre priistes, i les cacicades locals, han abandonat qualsevol forma de encobriment als seus atacs i accions de fustigació contra les bases zapatistas i les organitzacions adherents a La Otra Campaña (LOC) a aquest estat. La repressió durant les mobilitzacions del dia d'ahir contra el Consejo Autonomo Regional de la Costa demostra l'imminent, La Otra es troba altra vegada, en la mira de la repressió.

Després d'arrests i processos legals, injustificats, contra les comunitats de Bachajon i Mitziton. la desaparició de l'activista Gerardo González Miranda. La presa de la caseta de les cascades d'Agua Azul per la policia federal, el atacs del Ejército de Dios en Mitziton i el silenci mediàtic persistent són una mostra clara que el govern de Chiapas es troba a l'ofensiva en aquests moments.

El numero de presos de La Otra Campaña va en augment de manera alarmant a l'una de l'ús violent de la força publica per a arrestar, sense major tramiti pel mig, a les organitzacions adherents de LOC. En les accions del dimarts 22 de febrer van ser arrestats mes de 50 homes, dones i nens i es estan obrint accions legals contra 27 persones, en l'arrest contra les camperols a Bachajon va ser contra 110 persones i a 10 se'ls inculpa sense mes proves, que l'ús de la força publica.

En aquests moments semblen no importar les creixents manifestacions de suport i solidaritat a Mèxic i a Europa o almenys no han estat un factor per a detenir l'ona de repressió, mentre les xarxes, llistes i organitzacions adherents a LOC s'organitzen per a fer valer la la consigna sorgida de la repressió de Atenco en 2006 “Si toquen a un ens toquen a tots”.

14 de febr. 2011

Chiapas. Els Paramilitars Alas de Águila disparen contra La Otra Camapaña de Mitziton, en presència de representants de secretària de Governació.

Primer report.

Durant la tarda del dia 13 d'agost es reporta el segrest d'una adherent a la Sisena Declaración de la Selva Lacandona

A les 11 de la nit d'aquest 13 de febrer, integrants de l'organització Alas de Águila - Ejército de Dios, acusada de paramilitar, va començar a disparar contra el "plantón" que els "ejidatarios" de Mitzitón, adherents de La Otra Campaña, mantenien en solidaritat amb els "ejidataris" agredits i presos de San Sebastián Bachajón.

Com a conseqüència de l'agressió va resultar un "ejidatario" ferit de gravetat i hospitalitzat. Els "ejidatarios" es mantenien reunits fins a l'alba, mentre se sabia que un grup de L'Ejército de Dios estava reunit, pel que es temia una nova agressió.


Precisions (14 de febrer 15:00)

S'aclareixen dades en el sentit que les agressions per part d'Alas de Águila van començar a les 17:30 amb la detenció del company de Mitzitón de nom Andrés (no es coneixen els seus cognoms), per diverses hora va ser amarat i copejat, estant nu.

Posteriorment es va donar l'atac descrit del com, és important aclareix que tots els testimonis identifiquen l'origen dels trets la carretera internacional, on no solament es trobaven reunits els membres d'Alas de Águila, sinó que també hi havia la presència de delegats de la secretària de governació i també present un contingent nombrós de la policia.

Es relata també que els agressors que es mobilitzaven en un vehicle pick up van passar per enmig de les forces de l'estat un parell de vegades, a pesar que la població els advertia a crits que eren aquests els quals havien disparat sense que la policia actués per a detenir-los.

Estarem tot esperant majors detalls.

Parmilitars Ejército de Dios realitzant actes públics a San Cristóbal de las Casas, Chiapas.
Foto: Patria Grande.

Última infromació:

9 de set. 2010

Actualització de Chacatorex del 04/09/08/2010 a 09/09/2010

Actualització del bolc amic; Chacatorex del 04/09/08/2010 a 09/09/2010



Chacatorex. Ch'ol. Hormiga colorada

Font: Chacatorex

8 de juny 2010

La Caravana Humanitària Bety Cariño i Jyri Jaakkola cap al Municipi Autònom de San Juan Copala

La caravana dóna la volta. La policia la para degut al fet que "s'escoltaven trets" [Actualització constant]

Fonts:

Kaos en la red
CML-DF
Chiapas Indymedia
Oaxaca en Pie de Lucha
La Haine
Radio Plantón


21.55 Report d'un company de la Otra, deprés del seu retorn i després rueda de la roda de prensa a Huajuapan

Report del company de la Oltra de Chiapas que forma parteix de la Caravana, després de la roda de premsa, sobre com ho estan veient al final del dia, després de la decisió de regressar i anunciar el municipi de San Juan Copala, que demà aniran a la Ciutat de Mèxic.

Arxiu de So / Sound File - MB

Bajar/Save Bajar/Save

20.45 Report de Jorge Albino, portaveu de DDHH de SJC, sobre el succeït i la raó por la que regressaren

De retorn des de San Juan Copala, amb la Caravana que va intentar arribar avui, Jorge Albino ens fa un report del que va ocórrer, i com i per què van prendre la decisió de regressar.

Arxiu de So / Sound File - MB

Bajar/Save Bajar/Save

21:44 Radio Plantón. En roda de premsa Jorge Albino del Municipi Autònom de San Juan Copala va llegir el comunicat sobre l'ocorregut el dia d'avui 8 de juny. Va esmentar que no es van poder lliurar les 30 tones de queviures i medicines ja que els governs federal i estatal van tornar novament per a protegir a Ubisort.

Es va decidir regressar al DF per a no exposar més vides

Els punts principals del comunicat:

  1. Les 30 tones d'aliments es protegiran a Huajapan de León fins que hagi condicions perquè siguin lliurats.
  2. Demà autoritats del Municipi Autònom de San Juan Copala buscaran que la Creu Roja Internacional i la ONU per a poder garantir l'ajuda a Copala
  3. La PGR haurà d'investigar els assassinats del 27 del mes passat i assegurar la pacificació de la zona
  4. Si no es poden lliurar les 30 tones de queviures i medicines, es convocarà a una nova caravana conformada amb dones
  5. S'exigeix el desarmament dels paramilitars
  6. Es fa una crida a la unitat a la zona troqui
  7. Es decideix regressar a la Ciutat de Mèxic per a informar sobre l'esdevingut
La caravana arribarà al DF matí 10 de juny sobre les 15hs.

Per saber tota la cronologia dels fet, CLICA AQUÍ

El dia 7 a les 7 del vespreparteix la Caravana rumb al Municipi Autònom de San Juan Copala

El passat 27 d'abril, una caravana d'observadors de drets humans de diferents nacionalitats era atacada per un grup paramilitar a l'estat mexicà d'Oaxaca. Dues persones van resultar mortes: la mexicana Alberta Cariño Trujillo i el finlandès Jyri Antero Jaakkola. L'objectiu de la caravana era el municipi autònom de San Juan Copala, el qual es troba assetjat, des de començaments d'any, per grups armats paramilitars amb la connivència de les autoritats de l'estat. Un setge que ha provocat el tall de llum i aigua al poble, la marxa del metge, el tancament de l'escola i la manca d'aliments.

El motiu del setge i de l'actual atac és l'intent, per part de l'oligarquia de la zona, de fer fracassar el procés de constitució de San Juan Copala com a municipi autònom. Això vol dir, exercir el govern assembleari de la comunitat, ignorant els partits, les lleis i les institucions de l'estat, i basant-se en els usos i costums tradicionals que, entre altres coses, considera que la terra és patrimoni col·lectiu de la comunitat i no un bé privat.

De llavors en ça moltes han sigut les manifestacions i mobilitzacions arreu del món de protesta per aquests fets i en defensa de l'autonomia de San Juan Copala.

Conferencia de premsa Marcos Albino, portaveu del Municipi Autònom de San Juan Copala al plantón al Zócalo de la Ciutat de Mèxic
Mobilizaciones Nacionals:
· 8 de junio: Acciones Solidarias en el D.F. con la Caravana a Copala

Mobilizacions Internacionals:

· Concentración a Barcelona, Plaça San Jaume, Palau de la Generalitat
· 80 personas denuncian el asedio a Copala ante el Consulado de México en Valencia
· Desde Grecia: acción de Solidaridad con el Municipio Autónomo de San Juan Copala
· Movilizaciones en Boston, Chicago, Seattle y Toronto
· Roma: 4 de junio - Asamblea Pública en Roma y proyección de video en la calle (Italia)
· Roma: 7 de junio - Mitin en Roma (Italia) frente la embajada mexicana
· La Haya: 8 de junio - Mitin en La Haia (Holanda) frente la embajada mexicana
· Lugano: 8 de junio - Eeparto de volantes en Lugano (suiza)
· Lugano: 11 de junio - evento solidario en Lugano (suiza)
· Toulouse: El 8 de junio organizaremos en la Place du Capitole de Toulouse concentración, y mítin
· París, evento de solidaridad frente a la embajada de México, el día martes 8 de junio del 2010 de las 16H a las 20H.
· Frente al consulado Montreal, en solidaridad con la caravana y Copala


Transmissió per San Juan San Juan Copala:

A causa del setge paramilitar que des de fa mesos violenta el procés d'autonomia indígena a San Juan Copala, Oaxaca i el clima de violència a les diferents comunitats triquis al mateix estat, a més dels recents assassinats en contra d'integrants de les comunitats i persones solidàries, aquest 8 de juny la Xarxa de Mitjans Lliures de Baix i a l'Esquerra portarà a terme una transmissió de ràdio entorn de la situació i el context, que a més donarà seguiment a la caravana solidària. En ella participaran Regeneración Radio, La Voz de Villa Radio, Red Global La Voz Roja, Radio Guetza i Radio Sabotaje. Aquesta transmissió es podrà escoltar en les següents paginas electròniques:

http://regeneracionradio.org
http://sabotaje.blogsome.com
http://www.unopii.org

A més de les freqüències 105.3 i 91.7 del FM a la ciutat de Mèxic.

Escolta l'Spot de la transmissió:
http://65.99.205.183/~u53469/vonma/index.html

Xarxa de mitjans lliures a baix i a l'esquerra

Visita la bitàcora Autonomia a Copala

Entre el 7, 8 i 9 de juny, una altra caravana amb el nom la Caravana “Bety Cariño & Jyri Jaakkola”, es dirigeix a la regió Triqui, per tal de trencar el setge i poder lliurar l'ajuda humanitària (aliments, aigua, roba, medicaments... ) al l'assetjada població.

Restem alerta a qualsevol incident que després es pugui lamentar, de la mateixa menera que recentment a succeït amb la "Flotilla de la Llibertat" al intentar trencar el setge a Gaza. Així com exigim als governs Espanyol, l'Unió Europea i a Mèxic el compliment del acords de respecte als drets humans signats bilateralment.

Actualització sobre fets de San Juan Copala, L’ombra de l’atzavara
(Actualització sobre fets de San Juan Copala del mes de maig)

26 de maig 2010

Div 28 maig: Xerrada. Terrorisme d’Estat a Chiapas i violencia a Mèxic. Ateneu Rebel

El govern mexicà i el pentàgon promouen la guerra de baixa intensitat a Chiapas mitjançant grups paramilitars que torturen i assassinen a les bases de suport zapatistes.

En aquest context, la “bretxa chiapaneca” s’ubica en una àrea intensiva en biodiversitat, on hi ha grans recursos aqüífers, petroli i minerals d’ús estratègic, tot el que dóna sentit pràctic rendible a la seva apropiació territorial i espacial.

Per tot això, l’EZLN, les seves bases de suport i aliats signifiquen un perill real, un desafiament estratègic per a Washington i les grans corporacions dels sectors militar, petrolier, miner, biotecnològic, agroalimentari, farmacèutic, hoteler i del fals ecoturisme.

Barrikada Zapatista a Barcelona

Font: Revoltaglobal.org

25 de maig 2010

Les arrels del conflicte a Copala

María Dolores París Pombo, MÈXIC, D.F., (Apro)

El brutal atac, el dimarts 27 d'abril, d'un grup paramilitar priïsta contra la caravana humanitària de periodistes, activistes socials i observadors internacionals que es dirigien al municipi autònom de San Juan Copala, té els seus orígens en una història d'injustícia, corrupció i impunitat que caracteritza aquesta i altres regions d'Oaxaca.

Des de començaments d'aquest any, els prop de 700 habitants del municipi autònom es troben assetjats per membres armats de la Unió de Bienestar Social per a la Regió Triqui (Ubisort), una organització fundada pel PRI a mitjans dels noranta. Els han tallat la llum, l'aigua i tots els serveis bàsics; el metge del centre de salut ha hagut de marxar; la canalla no va a l'escola, i la escassetat de queviures s'està tornant extrema.

La regió Triqui Baja, ubicada a la Mixteca Oaxaquenya, porta alguns anys de conflicte polític entre grups que lluiten pel control de les comunitats i la recepció de recursos econòmics del govern. Aquests enfrontaments han provocat centenars de morts i el desplaçament forçat de més de la meitat de la població triqui cap a altres zones de Mèxic i als Estats Units.

Des de mitjans dels noranta, el conflicte s'ha caracteritzat pels assassinats i els enfrontaments armats entre el Moviment d'Unificació i Lluita Triqui (MULT) i la Ubisort. El gener del 2007, dissidents de totes dues organitzacions van crear el Municipi Autònom de San Juan Copala (MASJC) amb el propòsit de pacificar la regió a través d'un govern indígena que es regís per usos i costums, sense la intervenció dels partits i organitzacions polítiques.

Com a moltes zones del país, a la triqui han regnat la total impunitat, l'absència de l'estat de dret i l'abandonament per part de les institucions estatals i federals. La manca de justícia a gairebé tots els assassinats i els permanents fets de violència han transformat la regió en un territori sense llei, on els drets humans s'hi violen quotidianament i existeix un veritable clima de terror.

Malgrat la notable absència de les institucions federals i estatals que haurien de brindar els serveis bàsics, la regió Triqui Baja no està mancada de recursos públics. Al contrari, durant els darrers anys s'ha vist inundada per milions de pesos canalitzads a través del MULT i de la Ubisort. Aquestes agrupacions governen cadascuna diversos barris de Copala amb la connivència i el suport polític del govern de l'estat, amb les armes i el control total del presupost que arriba a les “seves” comunitats, ja sigui a través de les agències municipals o bé directament als líders.

El setembre del 2003, en una entrevista que vaig fer al barri de Rastrojo a Rufino Merino, dirigent del MULT, aquest em va presumir de que el governador acabava de lliurar-li més de 15 milions de pesos per a la pavimentació de la carretera de Putla a Juxtlahuaca, que travessa tota la regió i que actualment és intransitable. D'altra banda, d'acord amb documents de la Secretaria de Desenvolupament Social, en aquell mateix any va rebre també del Programa Oportunitats gairebé 18 milions de pesos, més que qualsevol altra organització a l'estat d'Oaxaca, incloent-hi les oficials. Cal assenyalar que, a diferència d'altres regions rurals on el programa opera amb el lliurament de beques a les mares de família, a la regió triqui les agències municipals “recullen” la totalitat dels ajuts monetaris i en fan ús d'acord amb les seves pròpies prioritats.

El suport del govern de l'estat als grups paramilitars es va fer evident el 2003, quan el MULT va fundar el Partit d'Unitat Popular. El PUP, presentat pels seus dirigents com el primer partit polític indígena del país, és sobre tot una experiència més de les pràctiques de manipulació i divisió del vot opositor i de la cooptació dels moviments socials per part de les elits priïstes a Oaxaca. En efecte, un dels artífexs principals del nou partit estatal fou l'avui exgovernador José Murat. D'altra banda, la posició privilegiada que va adquirir Unitat Popular com a interlocutor dels triquis amb el govern estatal no va fer més que agreujar la situació de violència a l'àrea. Alguns dirigents del MULT-PUP van marginar o expulsar de la direcció política del moviment líders reconeguts com a “dirigents naturals” de les seves comunitats i van armar grups paramilitars per tal de reprimir l'ascens de joves dirigents.

L'aïllament del conflicte a la regió triqui i la retirada de les institucions socials han permès la imposició d'una veritable dictadura del MULT-PUP i de la Ubisort-PRI. A les comunitats controlades per cadascuna d'aquestes organitzacions armades, tots els habitants són considerads com a “bases” de suport i obligats –sota amenaces de multes, cops o assassinats– a participar a les mobilitzacions i fins i tot als xocs armats. A més de disposar de recursos milionaris, les agrupacions de la zona triqui estan poderosament armades, i regularment són surtides de municions i nou armament.

Amb prou feines el febrer d'enguany, habitants de San Juan Copala que havien fugit cap a Juxtlahuaca burlant el setge de la Ubisort denunciaven que els dirigents d'aquesta organització acabaven de rebre un fort carregament d'armes AK-47 i R-15 i centenars de cartutxos, procedents de Santiago Juxtlahuaca.

Les declaracions dels governs estatal i federal, així com la cobertura que fan molts mitjans de comunicació sobre els assassinats i masacres a les regions indígenes, enfoquen sempre el suposat “caràcter ancestral” dels conflictes i les anomenades “lluites intercomunitàries”. L'Estat sembla desempallegar-se així de qualsevol responsabilitat en el que hauria ser la seva funció primordial: garantir els drets i la seguretat de tots els ciutadans. En efecte, igual que en el cas de l'anomenada “guerra contra el narco”, el que priva és la culpabilització de les víctimes: es maten entre ells; ho han fet durant segles; aquest impuls al crim i a la confrontació armada és part de la seva naturalesa…

Tanmateix, el poble triqui s'ha caracteritzat, abans de res, per la seva trajectòria històrica de mobilització per la defensa dels seus drets i de la seva identitat, de resistència contra el domini racista i l'explotació. Com ho mostra Francisco López Bárcenas al seu llibre San Juan Copala, dominació política i resistència popular. De les rebel·lions d'Hilarión a la formació del municipi autònom, el mite del triqui violent per naturalesa ha estat alimentat per una de les arrels més profundes del conflicte: el racisme, continuament expressat en els discursos dels polítics, administradors, servidors públics i, sobre tot, dels mitjans de comunicació.

Les elits regionals han construit un discurs de desvalorització, de menyspreu del triqui, que ha aconseguit fins i tot de convertir-se en sentit comú entre els mestissos i en bona part de la població mexicana. Aquests discursos racistes han permès de minimitzar la violència endèmica i silenciar la connivència de les autoritats governamentals en els crims que es cometen a l'àrea.

A principis de febrer, va ser notícia l'assassinat de 10 persones a un poblat triqui, San Miguel Copala, en mig d'una disputa entre el MULT i la Ubisort pel control de la agència municipal. La majoria de les víctimes eren habitants del poblat, entre elles l'agent municipal, però també hi va morir un enginyer que feia treballs a la zona per a la Comissió Nacional de l'Aigua. En aquelles dates, es va intensificar el setge contra el municipi autònom per part d'un grup armat dirigit per Rufino Juárez. El 20 d'abril, alguns mitjans van donar compte de l'assassinat de Celestino Hernández (del municipi autònom), comès per un membre de la Ubisort plenament identificat per la comunitat.

Avui les víctimes són defensors de drets humans, activistes socials amb ampli reconeixement a nivell nacional i observadors internacionals. Per primer cop en mesos, el setge paramilitar de San Juan Copala esdevé notícia internacional i ocupa les portades dels diaris nacionals. Quan se savia de l'assassinat d'Alberta Cariño Trujillo i de Jyri Antero Jaakkola –originari de Finlàndia–, i mentre que algunes persones –entre elles un belga i un italià– continuaven desaparegudes, el 28 d'abril Ulises Ruiz [governador d'Oaxaca] declarava amb una fredor impressionant als mitjans de comunicació que els “estrangers” no tenien res a fer en aquesta regió, i exprexsava la seva determinació d'investigar, això sí, a través de la Procuraduria General de Justícia de l'Estat, la qualitat migratòria amb què aquestes persones es trobaven a Mèxic.

El total cinisme del governador equival només al de Rufino Juárez, dirigent de la Ubisort, qui després d'haver amenaçat amb l'afirmació de que detindria a toda costa la caravana, indica ara que els culpables són les autoritats de l'assetjat municipi autònom. Aquest cinisme, però, ha estat alimentat per la impunitat. En efecte, la criminalització de la protesta social, la repressió armada i l'assassinat han estat la marca del govern d'Ulises Ruiz Ortiz. Aquest governador, un dels més sagnants de Mèxic, és a punt de concloure la seva gestió sense que hi pesi, sobre ell cap procés penal.

La Comissión Civil Internacional dels Drets Humans, però, va documentar en un informe 62 assassinats per afers polítics a Oaxaca entre el juny del 2006 i l'abril del 2008, i la Suprema Cort de Justícia de la Nació va responsabilitzar al governant per les violacions als drets humans comeses durant el conflicte amb l'Assemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca (APPO) el 2006. Sense la pressió de la societat civil nacional i internacional, dels organismes internacionals i de governs d'altres països, primarà sens dubte un cop més la impunitat.

María Dolores París Pombo és investigadora del Departament d'Estudis Culturals de El Colegio de la Frontera Norte.

Informació relacionada:

Font: Enfocat

30 d’abr. 2010

Conferència de premsa de VOCAL

Entrevista amb David Venegas narrant l'emboscada i com van fugir del costat contrari que els altres companys:

Entrevista amb David Venegas narrant l'emboscada i com van fugir del costat contrari dels altres companys

Conferència de premsa de VOCAL sobre l'emboscada a San Juan Copala.



Els integrants de VOCAL, van fixar la seva postura en conferència de premsa, després d'haver pogut regressar de la regió Triqui on van ser emboscats al viatjar amb la caravana d'observació el 27 d'abril de 2010.

Rescaten últimes 2 persones atrapades sota foc paramilitar que va agredir Caravana d'Observació, continuen manifestacions

Érika Ramírez

David Cilia

30 d'abril.- A la mitjanit van ser rescatats amb vida els periodistes de Contralínea Érika Ramírez i David Cilia, estigui últim ferit de bala en un peu. Després de les mobilitzacions ocorregudes en les ciutats de Mèxic, Oaxaca i Juxtlahuaca el 28 i 29 d'abril, el govern de Oaxaca es va veure pressionat per a realitzar la recerca i rescat de les últimes dues persones desaparegudes després de l'atac paramilitar contra una Caravana d'Observació que es dirigiria al Municipi Autònom de San Juan Copala. L'última d'aquestes manifestacions va ser copejada per granaders del govern perredista de la ciutat de Mèxic la tarda d'ahir, qui d'aquesta manera de nou tancava files al costat del govern priista de Oaxaca amb els agressors, no amb els agredits

Conferència primera part


Conferència segunda part

Periodistes Érika Ramírez i David Cilia en conferència de premsa, en minuts l'àudio complet.

Érika Ramírez: amb l'emboscada es revela la impunitat amb la qual operen els grups paramilitars a Mèxic / David Cilia: ens vam ocultar en diferents coves de la regió muntanyenca. Érika es va solidaritzar amb mi

Font: Contralínea

29 d’abr. 2010

Els periodistes i els companys de VOCAL, són vius

· Inicien operatiu de rescat a la resta dels membres de la Caravana de pau
· Els periodistes de Contralínea estan vius i van cami de Juxtlahuaca.
· Confirma Miguel Alvarez de SERAPAZ que han sigut trobats els dos periodistes. 00:04 hrs. 30 abril

Carmen Aristegui entrevista a Ana Lilia Pérez


· David Venegas i Noé Bautista acaben de trencar el setge paramilitar i arribaren a la ciutat de Juxtlahuaca. Confirmen que David Cilia y Érika Ramírez, amb qui han estat amagats a la serra, estan vius i fora de perill de mort.

ELS PERIODISTES I ELS COMPANYS DE VOCAL SÓN VIUS
Testimoni de vida dels periodistes de Contralínea



San Juan Copala: crónica de una represión anunciada. Oaxaca, México

Francisco López Bárcenas / La Jornada 29/04/2010

La Unión de Bienestar Social para la Región Triqui (Ubisort) cumplió su palabra. Esta organización paramilitar, creada por el gobierno del estado de Oaxaca desde el año de 1994 para controlar la región triqui, volvió a sacar las armas haciendo que sangre inocente volviera a teñir las verdes laderas de ese territorio indígena. De acuerdo con la información preliminar que públicamente ha circulado, de la agresión resultaron dos personas muertas: la mexicana Beatriz Cariño Trujillo, del Centro de Apoyo Comunitario Trabajando Unidos (Cactus), y Tyri Antero Jaakkola, originario de Finlandia, mientras más de una docena de activistas se encuentra en calidad de desaparecidos, sin que sus compañeros sepan si están muertos, heridos o escondidos en algún lugar, porque tomaron rumbo al monte para protegerse de las balas asesinas.

Tanta saña contra una caravana de personas indefensas se originó en el hecho de que los activistas intentaron romper el cerco tendido por los agresores sobre el municipio autónomo de San Juan Copala, para poder entregar alimentos, ropa y un mensaje de solidaridad a sus habitantes, que desde hace meses se encuentran incomunicados y sin luz eléctrica por el hecho de querer ser autónomos, es decir, libres, es decir, ellos mismos.

La agresión estuvo anunciada, cantada, desde días antes que sucediera. Desde que las autoridades del municipio autónomo informaron que la caravana llegaría, la Ubisort dijo que no la dejaría entrar y que si llegaban no se responsabilizaban de lo que les sucediera. Y cumplieron su palabra con los lamentables resultados de personas inocentes muertas, heridas y desaparecidas. Pero hubo otros sucesos que también anunciaron la represión en la región triqui. El día 28 de noviembre del año pasado el mismo grupo impidió que integrantes del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra (FPDT), de San Salvador Atenco, llegaran al municipio autónomo, donde tenían planeado realizar la clausura de la campaña por la libertad de sus presos. En esa ocasión, muchos pensaron que había una alianza entre los gobernadores Enrique Peña Nieto, del estado de México, y Ulises Ruiz Ortiz, de Oaxaca, los mandatarios más represivos del sexenio, para evitar que los dos movimientos de resistencia se unieran. La hipótesis no era tan descabellada, porque a partir de esa fecha la represión sobre el municipio autónomo aumentó, hasta llegar a donde ahora se encuentra.


Ese mismo día, en los diarios de la capital oaxaqueña se inició una fuerte campaña de desinformación, afirmando que el municipio autónomo había llegado a su fin. Para darle algún viso de veracidad a sus dichos, los integrantes de la Ubisort declararon agente municipal a Anastacio Juárez Hernández, hermano del líder de la organización. A pesar de que las autoridades municipales desmintieron una y otra vez esas versiones, la campaña continuó, mientras en la región triqui la sangre seguía corriendo. El día 29 de noviembre de 2009, las instalaciones del municipio recibieron la agresión más violenta desde su fundación, pero no sólo eso, también el albergue infantil fue baleado y en esos hechos murió el niño Elías Fernández de Jesús y resultaron heridos Tomotelín y Jacinto Velasco, así como otro menor cuyo nombre no se dio a conocer. Ese mismo día los agresores instalaron un retén a la altura de la comunidad La Sabana, el mismo lugar donde ahora se perpetró la agresión a la caravana de activistas, con la clara intención de tender un cerco sobre los habitantes del lugar.


Cuando consideraron que el municipio estaba aislado asestaron lo que tal vez pensaron era su golpe definitivo. El 10 de diciembre, fuertemente armados y acompañados por unas cuantas personas, desalojaron a las autoridades autónomas del municipio y montaron una guardia permanente en él. Así estuvieron hasta el 10 de marzo, día en que un grupo de mujeres y niños que respaldan al municipio y sus autoridades se hicieron del inmueble cuando los usurpadores aflojaron la vigilancia; como éstos ya no pudieron regresar, comenzaron a disparar sobre la comunidad, resultando herida la señora María Rosa Martínez, de 64 años de edad. La situación se puso de tal manera peligrosa que muchas familias abandonaron San Juan Copala y se fueron a refugiar a otros barrios o salieron de la región; también se suspendieron clases y hasta la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (CDI) cerró sus instalaciones. Sólo permaneció abierta la iglesia; los pobladores debieron moverse con cautela. Así estaban las cosas hasta el momento de la agresión a la caravana de observación de derechos humanos.


¿A quién beneficia, en términos electorales, la brutal emboscada de ayer en Oaxaca? Es una pregunta que, con mucha pertinencia, nuestro diario se hace. Las respuestas pueden ser varias. Una de ellas, efectivamente, podría encontrarse en los intereses de los diversos actores político-electorales que se mueven en la región. Otra, en los intereses económicos que transitan por ese rumbo. Habrá que escarbar ahí para ver qué luz arrojan. Por ahora, lo más importante es encontrar formas de proteger a la población de la brutal represión, a los originarios y a los de afuera; exigir que autoridades imparciales, auxiliadas por organismos que vigilen su trabajo, inicien una investigación que dé con los responsables y los lleve a juicio. Desgraciadamente, ni en la Federación ni en el estado de Oaxaca se tiene confianza en las instituciones encargadas por ley de esto; por eso tal vez haya que acudir a instancias internacionales. Por el bien de todos, no podemos permitir que esta represión quede impune.

La Sabana a 4 km de San Juan Copala

Beatriz Cariño Trujillo

Tyri Antero Jaakkola

Més informació:

>>La agresión es responsabilidad del Estado mexicano: Centro Las Casas por Hermann Bellinghausen