28 d’ag. 2012
Joan Fontcuberta inaugura una obra a la Rioja
2 de gen. 2012
La Casa Elizalde censura una exposició sobre la dona palestina
El Triangle La fotoperiodista Patricia Bobillo ha denunciat que la Casa Elizalde li ha cancel·lat l'exposició Dones palestines sota l'ocupació israeliana que estava prevista per al 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Segons ella, Casa Elizalde, un equipament cultural del districte de l'Eixample que depèn de l'Ajuntament de Barcelona, va al·legar "criteris de programació" per censurar la mostra. Bobillo explica que "es van adonar que als textos que s'adjuntaven a l'exposició, hi havia una reivindicació política de la dona palestina per l'alliberament nacional del país. És a dir, per la fi de l'ocupació israeliana".
La negativa a mostrar l'exhibició ja ha generat una campanya de suport a Bobillo [a la imatge una fotografia feta per ella a Palestina] i a la llibertat d'expressió als centres cívics, amb l'adhesió, entre d'altres, de la Xarxa d'Enllaç de Palestina. Segons una carta de la mateixa fotoperiodista, Casa Elizalde "no volia la realitat sobre el patiment i la lluita de les dones palestines al llarg de la història". Malgrat que Bobillo els hauria explicat als responsables de l'equipament que totes les "facetes de la vida diària de la dona palestina estan condicionades per l'ocupació israeliana", ells haurien deixat clar que volien una mostra "folklòrica" i no reivindicativa.
Durant el procés de converses per tirar endavant l'exposició, a Bobillo -segons detalla- li van censurar una imatge d'una dona amb un cartell contra Israel amb motiu de les mobilitzacions a Barcelona per rebutjar l'operació Plom Fos que va arrasar Gaza el gener de 2009. Així mateix, exposa que el títol Dones palestines sota l'ocupació israeliana tampoc va rebre el vistiplau i que els sobrava la segona part (sota l'ocupació israeliana). Malgrat tot, Bobillo va canviar el títol i va enviar els textos que acompanyaven les fotografies, però aleshores va ser quan se li va comunicar que la mostra quedava cancel·lada per "criteris de programació".
Campanya a favor de la llibertat d'expressió
La decisió ha provocat que s'hagi endegat una campanya de suport a la llibertat d'expressió i a la mateixa Patricia Bobillo a través de l'enviament de cartes a la direcció de Casa Elizalde. En el text, s'exposa que un "equipament municipal ha de servir per mostrar totes les realitats que hi ha al nostre món, per dures i conflictives que siguin, i advocar pel respecte del Dret Internacional i per la preservació de la justícia social, sense la necessitat que la institució hagi de prendre partit o posicionar-se en el contingut de les mostres".
Així mateix, afegeix que "una entitat pública no pot censurar fotografies, títols o texts d'un treball foto-periodístic per tal de 'no generar debats'". El document acaba amb l'exigència que els centres públics "no tornin a excloure treballs que reivindiquin la igualtat de drets entre les persones i els pobles".
Patricia Bobillo i la censura de la seva exposició sobre "dones palestines sota l'ocupació israeliana" a facebooc
Web de Patricia Bobillo Rodríguez
Dones palestines sota l'ocupació israeliana
o0o
Palestina, apartheid i vida quotidina: Patrícia Bobillo
Patrícia Bobillo, fotògrafa, ensenya en l'exposició que recull aquest vídeo, imatges de la vida quotidiana als territoris ocupats on es veu amb claredat la dificultat que suposa superar el dia a dia. Bobillo reflexiona sobre les polítiques racistes que aplica el govern israelià i compara la situació a Cisjordània i Gaza amb l'antic règim d'apartheid a Sud-àfrica. També anima Bobillo a boicotejar productes israelians tot convidant a participar de les campanyes de consum responsable contra l'ocupació israeliana sobre tot no adquirint productes elaborats per Israel en els territoris ocupats.
Patrícia Bobillo treballa en col•laboració amb el SCI -- Servei Civil Internacional.
15 de set. 2011
La maleta mexicana
La maleta mexicana![]() |
| Pas de l'Ebre |
![]() |
| Foto: Robert Capa [Ernest Hemingway (tercer per l'esquerra), periodista del New York Times Herbert Matthews (segon des de l'esquerra) i dos soldats republicans, Teruel, Espanya], a finals de desembre de 1937. Negatiu. © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC lainformacion.com |
Comissària: Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP
El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presentarà a Barcelona les fotografies realitzades per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim' a la Guerra Civil espanyola, de les quals s’havia perdut tot rastre des de 1939. Aquestes extraordinàries imatges, moltes inèdites, formen el que es coneix com la 'maleta mexicana' i són sens dubte el conjunt de negatius recuperats més important del segle XX.
Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim', entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP de Nova York, on s’exposen des de setembre de 2010 i fins a gener de 2011.
Entre aquests negatius es troben retrats fins ara desconeguts de personatges com ara Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, coneguda com La Passionària, o Ernest Hemingway. Els negatius trobats a la 'maleta mexicana' també permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies que van ser publicades al seu moment i que es van convertir en imatges icòniques de la Guerra Civil. Aquestes imatges poden ser ara llegides en l’orde en el qual van ser preses, i aporten una informació interessantíssima sobre moments crucials del conflicte i els seus protagonistes, alhora que aporten llum sobre la manera de treballar dels tres fotògrafs, pioners del fotoperiodisme. D’altra banda, l’estudi d’aquestes imatges ha permès també confirmar o reatribuir les autories d’algunes de les fotografies.
Alguns documents de 'La maleta mexicana' es van presentar ja al MNAC l’estiu de 2009, amb motiu de les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro, organitzades pel Museu amb gran èxit de públic.
La mostra va acompanyada de la publicació d’un catàleg que aplega, en dos volums, els estudis d’especialistes com ara Paul Preston, Simon Dell, David Balsells, Michel Lefebvre, Bernard Lebrun, Brian Wallis, Cynthia Young i Kristen Lubben. Al catàleg, a més, es reprodueixen els 4.500 negatius trobats a la maleta.
L’exposició La maleta mexicana i el seu catàleg són possibles gràcies a la col·laboració del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman, i Christian Keesee. A més, també li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.
![]() |
| Foto: Chim (David Seymour): Dolores Ibárruri (La Pasionaria), Madrid, finals d'abril- començaments de juliol de 1936 © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com |
![]() |
| Foto: Chim (David Seymour) Mare alletant al seu nadó mentre escolta un discurs polític prop de Badajoz, Extremadura, finals d' abril, principis de maig de 1936 © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com |
![]() |
| Foto: Robert Capa y Taro en una imagen incluida en una muestra anterior que tuvo lugar en 2009 en el MNAC (Foto: MNAC) © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com |
Un documental de Trisha Ziff produït per Berlin212 i Mallerich Films.
Productor: Eamon O'Farrill, Paco Poch
Delegat: Víctor Cavaller
http://www.maletamexicana.com/spanish
Aquest llarg documental relata la troballa de 4.500 negatius de fotos fetes durant la Guerra Civil pels fotoreporters Robert Capa, Gerda Taro y David Seymour ‘Chim’, que van ser recuperats coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei de la Memòria Històrica.
Aquests 4.500 negatius van ser descoberts a Ciutat de Mèxic el 2007, 70 anys després de la seva desaparició. Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’, tres amics exiliats d’Alemanya, Polònia i Hongria, es van conèixer a París entre el 1936 i el 1937 i es van unir per combatre el feixisme amb les seves càmeres. Van aconseguir dotar la contesa de visibilitat en publicacions com Regards, Ce Soir, Look o Life, que van convertir algunes de les seves cèlebres instantànies en icones.
El film segueix el viatge dels negatius des de França a Mèxic i descobreix el paper que aquest país va jugar durant el conflicte bèl·lic i el seu suport a la República en l’exili. Segons la directora, tot i que la pel·lícula tracta sobre Espanya i la Guerra Civil, “els records de la repressió, la dictadura i l’exili a Mèxic, aborda qüestions universals com la necessitat de desenterrar històries polítiques o personals per afrontar més bé el futur”.
El músic Michael Nyman i el cineasta John Sayles han participat en el documental en qualitat de productors executius.
Trisha Ziff va debutar amb el llargmetratge Chevolution (2008), que va participar, entre altres, en els festivals de Tribeca, Silver Docs i el Festival Latino de Los Ángeles –on va obtenir una Menció Especial-.
![]() |
| Capa, Seymour i la pionera fotográfa Gerda Tarovan captar la marxa cap a l'exili francès durant la Guerra Civil Espanyola |
-0-
La Maleta Mexicana
(El documental)
o0o
29 de jul. 2011
El llegat d’Agustí Centelles no es mourà de Salamanca

Juan Carlos Moreno / Sàpiens
L’arxiu del fotoperiodista Agustí Centelles “és de tots els espanyols” i la seva ubicació física no ha de ser cap obstacle per a ser accessible als experts. Aquesta va ser la resposta que la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, va donar quan, amb motiu de l’enviament a Catalunya de 365 noves caixes amb els anomenats “papers de Salamanca”, va ser preguntada sobre el llegat del gran fotògraf català, dipositat des del 2009 precisament al Centro Documental de la Memoria Histórica salmantí pels seus fills, Sergi i Octavi. Una resposta que tot seguit va posar en dubte el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, convençut que tard o d’hora el fons retornarà a Catalunya.
Ara bé, en una carta de quatre folis registrada dijous a la Conselleria de Cultura, Octavi Centelles, fill del fotògraf, nega cap possibilitat de retorn del fons del seu pare i remarca que aquest s’ha de quedar únicament i exclusivament a la ciutat castellana “per facilitar l’estudi a tots aquells investigadors que vulguin accedir-ne al contingut”. A més, i tal com especifica el document de venda de l’arxiu fotogràfic al Ministeri de Cultura, sense l’acord dels dos germans és impossible que es retorni res a cap administració, ni local ni autonòmica. L’episodi és un més de la llarga sèrie d’enfrontaments i discrepàncies dels Centelles amb la Generalitat, a la que acusen de no haver-se interessat mai per l’obra del gran fotoperiodista català.
Informació relacionada:Sergi Centelles reclama ser consultat sobre la ubicació de l’arxiu del seu pare
25 de març 2011
Mor la fotògrafa Ursula Bernath, va captar el món indígena i les tradicions mexicanes
- En l'esperit Bauhaus es considerava una artesana, diu la seva filla Anette Schzulte
Retrat de la fotògrafa Ursula Bernath per la seva col.lega Paulina Lavista, pres el 2007. I, al seu torn, imatge que va realitzar Ursula el 1960 de Paulina sent adolescent.
Alondra Flores / La Jornada 25/03/2011
Contemporània d'una generació de fotògrafs que van treballar per documentar la vida nacional, com el seu compatriota Walter Reuter, en la seva obra destaquen nombrosos retrats fets a intel.lectuals com Luis Barragán, Mathias Goeritz, Seki Sa, Héctor Atzar i Manuel Felguérez.
També va realitzar fotografia industrial, entre elles una sèrie sobre les instal.lacions de Petrolis Mexicans.
Com molts artistes en la segona meitat del segle XX, Bernath capturar el món indígena i les tradicions mexicanes, com ho van fer Juan Rulfo, Graciela Iturbide i Mariana Yampolsky.
Ursula Bernath va néixer el 26 de desembre de 1915 a la ciutat de Leipzig, en el si d'una família jueva.
Va arribar a Mèxic el 1946, vídua i amb els seus tres fills, on el seu pare havia arribat quatre anys abans i tenia una botiga d'antiguitats al barri de La Lagunilla.
Publicar part de la seva obra en els llibres Mèxic: la terra, l'art i la gent (1967) i Tu ets el meu germà. No obstant això deixa un extens arxiu de negatius sense classificar.
"La meva mare mai li va donar importància a les seves fotografies, sempre va treballar fent "talacha" il.lustrant amb fotografies, com ho va fer a la revista Expansión. En l'esperit Bauhaus, es considerava una artesana de la fotografia, comptant molt de la vida", va expressar la seva filla.


20 de febr. 2011
L'artista mexicana Rosa María Robles explora “la relació tremenda entre narco i Església”
- Rosa María Robles exhibeix obra a l'Ex Teresa Art Actual
- En La rebelión de los iconos proposa versions sui generis de les escultures La pietat, de Miquel Àngel, y El Àngel de la Independencia
Dues versions sui generis de les escultures La pietat, de Miquel Àngel Buonarrotti, i L'Àngel de la Independència, proposades per l'artista sinaloenca Rosa María Robles, integren la vídeo-instal·lació i performance La rebelión de los iconos, que des del passat dijous s'exhibeix a l'Ex Teresa Art Actual.
Es tracta de dos noves impressions fotogràfiques de gran format finançades per la Universitat Autònoma Metropolitana (UAM), unitat Cuajimalpa, perquè les originals van ser exhibides al setembre passat en el Centre d'Art Contemporani Wifredo Lam, a L'Havana, dintre de l'exposició Navajas, i encara es troben en trànsit cap a Mèxic. A més, l'obra anirà directament a Monterrey, on a partir del 7 d'abril serà muntada en el Centre de les Arts d'aquesta ciutat.
Navajas va ser considerada per la premsa cubana com la millor mostra internacional de 2010.
Conclosa l'estada de l'exposició La rebelión de los iconos a l'Ex Teresa (Licenciado Verdad 8, Centro Histórico), la nova impressió de La piedad,peça central d'una instal·lació integrada per 365 imatges de Fernando Brito, fotògraf sinaloenc recentment premiat per World Press Photo, ingressarà al patrimoni de la UAM per a la seva exhibició en una de les seves seus, situada en l'avinguda Baixa Califòrnia 200, colònia Roma Sud.
La exhibició de La rebelión de los iconos, a l'Ex Teresa, transcorre dins del projecte del projecte Des/montar la re/presentación, coordinat por Ileana Fuentes, professora investigadora de la UAM-Cuajimalpa. De fet, és la cinquena col·laboració de la universitat a aquest recinte a càrrec de l'Instituto Nacional de Bellas Artes.
Fa més de dues dècades que Robles no exhibia a la ciutat de Mèxic. Des de la seva mostra anterior, Escultures a l'aire lliure, que va estar de juliol de 1988 a febrer de 1989 al Museo de Arte Moderno, la seva obra ha canviat de forma radical. Al desembre de 1992, Robles va rebre el Gran Premi d'Escultura en la primera Bienal Monterrey, per una peça el punt de la qual de partida era un tros de fusta. No obstant això, mai ha estat del seu interès estar inserida "a l'actual com moda".
Un aspecte de la proposta de vídeo-instal·alció i performance de Rosa María Robles, que la nit del dijous es va inaugurar en el recinte de Licenciado Verdad 8, Centre Històric · Foto Cortesia de l'Ex Teresa Art Actual“Vull parlar d'aquesta relació fosca, tremenda –prossegueix Rosa María Robles–, que hi ha entre l'Església i el narcotràfic. Sé que és un tema molt delicat, molt fort en aquest país. No sé què és més perillós, ficar-me amb els narcos o amb l'Església, perquè ficar-te amb aquesta és ficar-te amb l'Estat, també. No busco barallar-me amb les instàncies o les persones, sinó donar un punt de vista crític, perquè tots sabem què succeïx. Tinc una postura antirreligiosa des de fa temps, específicament amb l'Església catòlica. Exploro fins a on és permeable el narcotràfic en tots els àmbits de la nostra societat.”
Informació relacionada:

L'artista ofereix algunes explicacions a Silvio sobre la seva obra…
7 de gen. 2011
Facebook torna a censurar, ara a Jan van Breda
Les imatges van ser realitzades en una festa popular pel fotògraf professional, Jan van Breda, que les va penjar en el seu compte.
El fotògraf conta que no solament van suprimir les fotos, sinó que també (en poca estona) va ser bloquejat el seu compte
El compte Jan van Breda a Facebook"Poc després que pengés les fotos en el meu perfil, em va resultar impossible accedir a elles. A continuació vaig rebre un missatge de correu electrònic, en el qual em comunicaven que el meu compte de Facebook havia estat bloquejada", va explicar Van Breda.
"Sense adonar-se, al final, m'han fet una publicitat, gratuïta, formidable", sentencia el fotògraf.
Jan van Breda és conegut en els cercles gais d'Holanda per les seves fotos, realitzades freqüentment en festes d'homosexuals.
Web oficial de Jan Van Breda
14 de juny 2010
Antonio Turok: els trets d'una Reflex a la línia de foc
yanet.aguilar@eluniversal.com.mx
Sempre lliurant-la al front de batalla com aquell 1 de gener de 1994, quan un milicià de l'EZLN l'apuntava amb el fusell al mateix temps que ell, Antonio Turok, l'apuntava amb la càmera... dels dos, només el fotògraf va disparar. O les múltiples ocasions en les quals sense armilla antibalas ni casc, només armat amb el seu càmera Reflex de rotlle, es va mantenir a la línia de foc entre la policia i la APPO.
Antonio Turok, el fotògraf mexicà i documentalista social dona conta del seu pas per la fotografia de guerra a l'exposició Antonio Turok. La línia de foc, integrada per 30 peces que exhibeix el Centre de la Imatge “en la qual faig una reflexió sobre la guerra que avui dia sembla estar més de moda que qualsevol altra cosa”.
Sense ser una retrospectiva doncs “encara tinc curiositats per caminar”, l'exposició planteja una altra manera d'observar. “És una visió més mesurada, més filosòfica i poètica. Quan un fa periodisme, la intenció és informar, en aquest cas la meva intenció és que l'espectador es formuli una sèrie de preguntes, que usi la seva intel·ligència visual: no què veus, sinó que penses i què sents”.
Mirada més reflexiva i filosòfica
Des d'aquesta perspectiva més profunda, Antonio Turok proposa una visió des del tercer ull que està entre els dos ulls que observen. El seu afany és trobar aquest punt en el qual els objectes se suspenen, vol tibar les imatges per a "cimbrar" a l'espectador, per a confrontar-lo amb la condició humana, però equesta vegada més a través del paisatge, com no ho ha fet abans.
Turok diu que poques vegades va posar interès en el paisatge “però en aquest cas faig una referència a partir de tres de les meves primeres obres impreses en plata sobre gelatina, preses al 72 i 74, que és un poc el meu origen com fotògraf. Quan les vaig trobar al meu arxiu em vaig preguntar: què pensava com adolescent a l'enfrontar-me a aquestes imatges?”
Aquestes imatges marquen l'inici d'una història sens fi que conclou amb una gran obra presa entre 2009 i 2010 per a la qual Turok ha utilitzat una càmera panoràmica des de la qual va forjar els seus discursos i diàlegs.
El documentalista social vol deixar constància del que li ha tocat viure i capturar, com els registres que inclou aquesta exposició: la guerrilla a Centreamèrica als anys 80, imatges de Chiapas durant l'aixecament zapatista, el 11 de setembre a Nova York, el naixement de la APPO a Oaxaca, així com les migracions centreamericanes, la raça mexicana a la frontera i els barris de Texas, Los Àngeles i Chicago,.
“Si alguna cosa vull en aquestes imatges és que quan creixi la meva filla digui: ‘almenys el meu pare va intentar documentar i narrar aquests desastres’; jo vull que no se'ns oblidi la memòria històrica, aquests són els meus fronts de batalla ara que veig amb altres ulls”.
Antonio Turok accepta que sempre ha buscat situar-se a la línia de foc perquè la vida es regeix pel desig de sobreviure. “Potser és la meva naturalesa de curiós, de xafarder, d'estar observant. Un dels ensenyaments és que li he perdut por a les coses i voldria que els éssers humans tinguéssim menys por de plantar cara als nostres instints. En el front de batalla no dic aquest és el bo i aquest el dolent, el que observo és la condició humana”, diu el fotògraf.
Més informació:
Antonio Turok
http://www.antonioturokphoto.com
25 de maig 2010
Un català a Darfur: dietari en imatges d'un caçador d'experiències
La imatge és d'Albert GonzálezOscar - Coordinadora ONGD i aMS de Lleida
“Malauradament, els qui treballem en cooperació internacional pequem d’egocentrisme. Venim a salvar el Tercer Món quan ni tan sols tenim en compte la gent a qui venim a ajudar”. Albert González ens explica en un fotobloc el seu dia a dia com a fotògraf de Nacions Unides.
Albert González Farran (Nascut a BCN el 1975 però molt vinculat a Lleida), carregat amb una càmera i molta humilitat, contribueix amb el seu treball diari a crear ponts d’enteniment arreu del planeta. Mentre es troba al Darfur (Sudan) fent de fotògraf per a la missió de pau de Nacions Unides, l’atzar ha volgut que descobrim el seu fotobloc. “Es tracta d’una mena de dietari on deixo totes les meves cabòries fotogràfiques, les meves frustracions i alegries i, sobretot, aquelles experiències que m’han marcat”
L’Albert ha recollit el seu treball de manera escrupolosa i l’ha recollit per acostar-nos reportatges fotoperiodístics carregats de vivències (Sudan, Perú,...) i treballs fotogràfics centrats en viatges (Bolívia, Bòsnia i Herzegovina, Etiòpia, Marroc, Síria i Jordània,...)
Les dificultats de submergir-se en realitats del tot noves
“Per submergir-se en la realitat d’un país nou i desconegut cal temps. I l’experiència que estic vivint aquí al Sudan així m’ho ha demostrat. No és una tasca gens fàcil haver d’eliminar prejudicis i amotllar-se a una cultura que és completament diferent a la pròpia. Així que l’única solució és invertir-hi temps i apostar per una actitud empàtica. Després de cinc mesos justos al Sudan puc confirmar que ara ha arribat el moment en què m’he adaptat. Sembla mentida que es necessiti tant de temps però, com vaig escriure el novembre (En una bombolla al Sudan), el fet de treballar per a Nacions Unides encara dificulta més aquest procés d’adaptació. Malauradament, els que treballem en cooperació internacional pequem d’egocentrisme. Venim a salvar el Tercer Món quan ni tan sols tenim en compte la gent a qui venim a ajudar. Hi ha cooperants que van a la seva, que troben que tot el que els envolta és infinitament pitjor que al seu país, que no volen sentir parlar de quedar-s’hi un dia més del compte, que critiquen les incomoditats que sofreixen… I aquest tipus de gent és malauradament la gran majoria. Hi ha molt pocs que asseguren ser feliços al Darfur, perquè malgrat els tocs de queda, la sufocant calor del desert, les tempestes de sorra, els perills d’un conflicte endèmic i la soledat de certs moments, saben que hi ha una part màgica, una part que, quan et captura, t’hipnotitza i no et deixa lliure. I aquest sentiment és impagable.”
20 de febr. 2010
Cultura: Guillermo Arias Menció Honorífica a World Press Photo
Arias, qui treballa per a l'agència de notícies Associated Press, va assolir la Menció Honorífica a la categoria "Temes contemporanis" per la foto "Cos d'un presumpte traficant de drogues", feta a Tijuana al setembre de l'any passat.
Millor no escriure massa i mostrar el seu treball, ja que les imatges parlen per elles mateixes.
Així doncs, felicitats a Guillermo i serveixi aquest post per donar la mà a Té, un blog company, el qual es un bon afeccionat (o afeccionada?) a la fotografia. De ben segur li agradarà
Salut
L'ombra



















