Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges
15 de des. 2011
1 de nov. 2011
Celebració de "día de muertos" a Pátzcuaro, Michoacán. Mèxic
Descobreix com llueix la ciutat de Pátzcuaro, a Michoacán, durant la tradicional celebració de Dia de Morts, els primers dies de novembre.
Font: México DesconocidoPátzcuaro, Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, llueix bella en un dia normal, descobreix com és aquest Poble Màgic a la calor de la celebració més popular a Mèxic: la festa del "día de muertos".
La seva imatge rústica i tradicional li ha valgut el reconeixement mundial com Patrimoni de la Humanitat. A part dels seus costeruts carrers empedrats i cases colonials de sostres de teula i amplis ràfecs, l'acompanya sempre la bellesa del llac que jeu al seu costat. Una vegada que visiteu aquest lloc, conservareu per sempre aquella imatge romàntica i evocadora de les places, cases i patis que t'explicaran una i mil històries. També tindràs sempre viu el desig de tornar
El culte a la mort a Pátzcuaro
Els poblats de la ribera del llac de Pátzcuaro i els seus illots (Quiroga, Janitzio, Ihuatzio i Tzintzuntzan) són per excel · lència dels llocs on any rere any es celebra la festa de morts. Encara que molts dels llocs varien quant als seus ritus i formes de celebració, usualment les festes inicien el 31 d'octubre amb la cacera de l'ànec (pràctica que s'ha anat oblidant, ja que l'au està en perill d'extinció en el seu hàbitat lacustre) amb el qual es preparen alguns platerets per l'ofrena. Un dia després es col · loca un altar anomenat d'"angelets" per als nens morts, i el dia 2 es realitzen les celebracions per als difunts adults.
En la vasta geografia Michoacana gairebé podríem dir que tots els seus de pobles i ciutats sempre hi ha alguna cosa que celebrar i Pátzcuaro n'és una mostra.
La seva imatge rústica i tradicional li ha valgut el reconeixement mundial com Patrimoni de la Humanitat. A part dels seus costeruts carrers empedrats i cases colonials de sostres de teula i amplis ràfecs, l'acompanya sempre la bellesa del llac que jeu al seu costat. Una vegada que visiteu aquest lloc, conservareu per sempre aquella imatge romàntica i evocadora de les places, cases i patis que t'explicaran una i mil històries. També tindràs sempre viu el desig de tornar
El culte a la mort a Pátzcuaro
Els poblats de la ribera del llac de Pátzcuaro i els seus illots (Quiroga, Janitzio, Ihuatzio i Tzintzuntzan) són per excel · lència dels llocs on any rere any es celebra la festa de morts. Encara que molts dels llocs varien quant als seus ritus i formes de celebració, usualment les festes inicien el 31 d'octubre amb la cacera de l'ànec (pràctica que s'ha anat oblidant, ja que l'au està en perill d'extinció en el seu hàbitat lacustre) amb el qual es preparen alguns platerets per l'ofrena. Un dia després es col · loca un altar anomenat d'"angelets" per als nens morts, i el dia 2 es realitzen les celebracions per als difunts adults.
En la vasta geografia Michoacana gairebé podríem dir que tots els seus de pobles i ciutats sempre hi ha alguna cosa que celebrar i Pátzcuaro n'és una mostra.
"Día de muertos" Pátzcuaro Michoacán Mèxic -1
"Día de muertos" Pátzcuaro Michoacán Mèxic -2
"Día de muertos" Pátzcuaro Michoacán Mèxic -3
"Día de muertos" Pátzcuaro Michoacán Mèxic -3
o0o
25 de març 2011
Troballa de l'estela número sis del calendari de la cultura maia a Tabasco
- La peça permet explicar com presagiar el canvi de la humanitat el 2012: INAH
René Alberto López/ La Jornada 24/03/2011
Villahermosa, Tab., 24 de març. El director de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), Alfonso de Maria i Campos, i el governador de l'entitat, Andrés Granier Melo, van donar a conèixer la troballa de l'estela número sis de l' calendari de la cultura maia, peça que va ser trobada en el turó El Tortuguero, situat al municipi de Macuspana.
Es tracta de l'estela que explica com els maies presagien el canvi de la humanitat a una nova era a partir del 21 de desembre de 2012, i es troba ja protegida al Museu d'Antropologia i Història de Tabasco, actualment en restauració, localitzat a la capital tabasquenya.
D'acord amb informació de les autoritats, la peça és un de tres vestigis trobats recentment; conté inscripcions sobre prediccions astrològiques de 2012 i està considerada com la sisena i última estela del calendari maia.
De Maria i Campos va estar aquest dijous a Villahermosa per conèixer els avenços dels treballs de redisseny del museu Carlos Pellicer, que es troba a la zona del Centre d'Investigacions de les Cultures Olmeca i Maya (CICOM)-les estructures van resultar danyades durant les severes inundacions ocorregudes el 2007 - i posteriorment es va traslladar al municipi de Tenosique per supervisar la zona arqueològica Santa Elena.
Informació relacionada:
Villahermosa, Tab., 24 de març. El director de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), Alfonso de Maria i Campos, i el governador de l'entitat, Andrés Granier Melo, van donar a conèixer la troballa de l'estela número sis de l' calendari de la cultura maia, peça que va ser trobada en el turó El Tortuguero, situat al municipi de Macuspana.
Es tracta de l'estela que explica com els maies presagien el canvi de la humanitat a una nova era a partir del 21 de desembre de 2012, i es troba ja protegida al Museu d'Antropologia i Història de Tabasco, actualment en restauració, localitzat a la capital tabasquenya.
D'acord amb informació de les autoritats, la peça és un de tres vestigis trobats recentment; conté inscripcions sobre prediccions astrològiques de 2012 i està considerada com la sisena i última estela del calendari maia.
De Maria i Campos va estar aquest dijous a Villahermosa per conèixer els avenços dels treballs de redisseny del museu Carlos Pellicer, que es troba a la zona del Centre d'Investigacions de les Cultures Olmeca i Maya (CICOM)-les estructures van resultar danyades durant les severes inundacions ocorregudes el 2007 - i posteriorment es va traslladar al municipi de Tenosique per supervisar la zona arqueològica Santa Elena.
Informació relacionada:
- Protegeixen a Tabasco l'Estela número 6
- La fi del món gravat a la peça anomenada Estela número 6
- Els Maies mai van assenyalar la data de la fin del món (INAH)
___
Subscriure's a:
Missatges (Atom)