Jaime Martínez Veloz / La Jornada 09/04/2010
El dissabte 27 de març Reforma va publicar a la seva nota principal un reportatge sobre l'EZLN, a partir d'un suposat "document de 83 quartilles" (sic) lliurat a aquest periòdic per un presumpte milicià desertor.
La nota destacava dos aspectes: la fotografia d'un home de faç blanca, prim i amb barba, qui, segons el presumpte desertor, era el subcomandant Marcos sense el seu distintiu passamuntanyes; i el suposat finançament d'ETA, el que situaria als zapatistes a la franja de les organitzacions terroristes. Els motius mal amagats de la nota van buscar colpejar al zapatisme. Què doncs? No ho sé, però si que es pot deduir que aquesta publicació tenia les pitjors i més perverses intencions del món. Més de 100 mitjans de comunicació, sense comprovació alguna i donant com certes les fonts de la nota difosa, encapcelaren les seves publicacions amb títols com: "Exigeixen indagar vincle de EZLN i ETA".
Com segon acte de l'opereta muntada pel diari de marres, es va entrevistar i va tractar de sorprendre a diversos senadors. Carlos Jiménez, del PRI, caient en el parany, va parlar de "la necessitat d'arribar a demanar una explicació al govern espanyol"; el perredista Silvano Aureoles va declarar "que no justifica de cap manera la lluita armada de l'EZLN", i Felipe González, del PA, més prudent, va expressar la seva preocupació per la possibilitat que aquesta informació pogués causar represàlies.
A l'endemà, els legisladors del tricolor a la Comissió de Concòrdia i Pacificació (Cocopa), Rubén Moreira i Sami David, en forma moderada van posar en dubte la informació difosa que van qualificar de "mera especulació", el que va significar la primera ensopegada d'aquesta nova maquinació tirada anar en contra dels zapatistes. Encara que el cor de l'escàndol buscava introduir en l'imaginari col·lectiu la relació ETA-EZLN, es va intentar generar un gran impacte al mostrar el rostre d'una persona, que, segons Reforma, era el subcomandant Marcos sense el seu emblemàtic passamuntanyes. En menys d'una setmana, el ciutadà italià Leuccio Rizzo va aclarir en una carta pública que ell era el de la foto i no el dirigent zapatista. El diari, si bé va esmenar l'aclariment a les pàgines interiors, va quedar evidenciat: no va poder sostenir la seva ofensiva antizapatista i la provocació muntada en contra de l'EZLN es desinflà enmig d'un espantós ridícul.
La temptació de vincular a l'EZLN amb activitats de caràcter terrorista ha estat derrotada una vegada i una altra, sent part d'una etapa superada que només a un imbècil se li ocorre intentar reviure.
Qui hem seguit de prop el conflicte des de 1994 hem conegut les múltiples formes de provocació i agressió en contra dels zapatistes, cadascuna està consignada en les pàgines de la història d'aquest moviment. Això ens ha permès conèixer algunes formes i maneres de les conductes de qui fustiguen perquè els molesten les causes i banderes zapatistes.
La història i el context expliquen la trajectòria de l'EZLN i les accions constructives que ha realitzat en l'etapa posterior a l'incompliment dels pactes a San Andrés. Durant 16 anys hi ha hagut una sèrie d'iniciatives polítiques de caràcter nacional i internacional. Des del cessament al foc, a principis de 1994, l'EZLN no ha realitzat cap acció militar, en canvi, ha estat fustigat per grups paramilitars, l'expressió dels quals la més cruenta i dramàtica va ser la massacre d'Acteal.
A la Sexta Declaración de la Selva Lacandona els insurgents han definit amb tota claredat la seva postura: "L'EZLN manté el seu compromís de cessament al foc ofensiu i no farà cap atac contra a forces governamentals ni moviments militars ofensius (...) i el seu compromís d'insistir en la via de la lluita política, amb aquesta iniciativa pacífica, que ara fem. Per tant l'EZLN seguirà en el seu pensament de no fer cap tipus de relació secreta amb organitzacions polític-militars nacionals o d'altres països". La realitat és el millor testimoni del compliment d'aquesta convicció zapatista.
Les iniciatives polítiques zapatistes han tingut sempre una estricta lògica política donat el vincle i participació de sectors socials diversos. L'assumpte de la pau a Chiapas té el seu origen en l'incompliment dels acords de San Andrés. A pesar del silenci governamental, enfront dels temes de fons que han impedit la solució justa i digna que reclamen els pobles indis de Mèxic, l'EZLN ha generat mecanismes encoratjadors de treball intern amb les Juntes de Bon Govern, que s'han convertit en veritables referents de com es pot governar obeint.
La temptació d'aïllar i reduir el zapatisme resulta atractiva per a qui, des d'endins i fora del govern, afirmen que l'EZLN arribarà a l'extinció per mitjà del seu esgotament paulatí, del desgast del seu discurs i la fi del seu impacte. En els fets ha demostrat la seva voluntat per trobar una solució al conflicte; per la via política va complir la seva part, és el govern federal el qual no ha complert amb la seva.
L'expressió més diàfana dels errors de les diferents instàncies polítiques del govern mexicà ha estat la constant obsessió per conèixer o descobrir el rostre de Marcos, en lloc de fer un compromís de fons per a atendre les causes estructurals que originen el rostre de la pobresa que vulnera a milions de famílies al nostre país.
El dissabte 27 de març Reforma va publicar a la seva nota principal un reportatge sobre l'EZLN, a partir d'un suposat "document de 83 quartilles" (sic) lliurat a aquest periòdic per un presumpte milicià desertor.
La nota destacava dos aspectes: la fotografia d'un home de faç blanca, prim i amb barba, qui, segons el presumpte desertor, era el subcomandant Marcos sense el seu distintiu passamuntanyes; i el suposat finançament d'ETA, el que situaria als zapatistes a la franja de les organitzacions terroristes. Els motius mal amagats de la nota van buscar colpejar al zapatisme. Què doncs? No ho sé, però si que es pot deduir que aquesta publicació tenia les pitjors i més perverses intencions del món. Més de 100 mitjans de comunicació, sense comprovació alguna i donant com certes les fonts de la nota difosa, encapcelaren les seves publicacions amb títols com: "Exigeixen indagar vincle de EZLN i ETA".
Com segon acte de l'opereta muntada pel diari de marres, es va entrevistar i va tractar de sorprendre a diversos senadors. Carlos Jiménez, del PRI, caient en el parany, va parlar de "la necessitat d'arribar a demanar una explicació al govern espanyol"; el perredista Silvano Aureoles va declarar "que no justifica de cap manera la lluita armada de l'EZLN", i Felipe González, del PA, més prudent, va expressar la seva preocupació per la possibilitat que aquesta informació pogués causar represàlies.
A l'endemà, els legisladors del tricolor a la Comissió de Concòrdia i Pacificació (Cocopa), Rubén Moreira i Sami David, en forma moderada van posar en dubte la informació difosa que van qualificar de "mera especulació", el que va significar la primera ensopegada d'aquesta nova maquinació tirada anar en contra dels zapatistes. Encara que el cor de l'escàndol buscava introduir en l'imaginari col·lectiu la relació ETA-EZLN, es va intentar generar un gran impacte al mostrar el rostre d'una persona, que, segons Reforma, era el subcomandant Marcos sense el seu emblemàtic passamuntanyes. En menys d'una setmana, el ciutadà italià Leuccio Rizzo va aclarir en una carta pública que ell era el de la foto i no el dirigent zapatista. El diari, si bé va esmenar l'aclariment a les pàgines interiors, va quedar evidenciat: no va poder sostenir la seva ofensiva antizapatista i la provocació muntada en contra de l'EZLN es desinflà enmig d'un espantós ridícul.
La temptació de vincular a l'EZLN amb activitats de caràcter terrorista ha estat derrotada una vegada i una altra, sent part d'una etapa superada que només a un imbècil se li ocorre intentar reviure.
Qui hem seguit de prop el conflicte des de 1994 hem conegut les múltiples formes de provocació i agressió en contra dels zapatistes, cadascuna està consignada en les pàgines de la història d'aquest moviment. Això ens ha permès conèixer algunes formes i maneres de les conductes de qui fustiguen perquè els molesten les causes i banderes zapatistes.
La història i el context expliquen la trajectòria de l'EZLN i les accions constructives que ha realitzat en l'etapa posterior a l'incompliment dels pactes a San Andrés. Durant 16 anys hi ha hagut una sèrie d'iniciatives polítiques de caràcter nacional i internacional. Des del cessament al foc, a principis de 1994, l'EZLN no ha realitzat cap acció militar, en canvi, ha estat fustigat per grups paramilitars, l'expressió dels quals la més cruenta i dramàtica va ser la massacre d'Acteal.
A la Sexta Declaración de la Selva Lacandona els insurgents han definit amb tota claredat la seva postura: "L'EZLN manté el seu compromís de cessament al foc ofensiu i no farà cap atac contra a forces governamentals ni moviments militars ofensius (...) i el seu compromís d'insistir en la via de la lluita política, amb aquesta iniciativa pacífica, que ara fem. Per tant l'EZLN seguirà en el seu pensament de no fer cap tipus de relació secreta amb organitzacions polític-militars nacionals o d'altres països". La realitat és el millor testimoni del compliment d'aquesta convicció zapatista.
Les iniciatives polítiques zapatistes han tingut sempre una estricta lògica política donat el vincle i participació de sectors socials diversos. L'assumpte de la pau a Chiapas té el seu origen en l'incompliment dels acords de San Andrés. A pesar del silenci governamental, enfront dels temes de fons que han impedit la solució justa i digna que reclamen els pobles indis de Mèxic, l'EZLN ha generat mecanismes encoratjadors de treball intern amb les Juntes de Bon Govern, que s'han convertit en veritables referents de com es pot governar obeint.
La temptació d'aïllar i reduir el zapatisme resulta atractiva per a qui, des d'endins i fora del govern, afirmen que l'EZLN arribarà a l'extinció per mitjà del seu esgotament paulatí, del desgast del seu discurs i la fi del seu impacte. En els fets ha demostrat la seva voluntat per trobar una solució al conflicte; per la via política va complir la seva part, és el govern federal el qual no ha complert amb la seva.
L'expressió més diàfana dels errors de les diferents instàncies polítiques del govern mexicà ha estat la constant obsessió per conèixer o descobrir el rostre de Marcos, en lloc de fer un compromís de fons per a atendre les causes estructurals que originen el rostre de la pobresa que vulnera a milions de famílies al nostre país.
Notes relacionades:
· La recepta de Veneçuela, ara contra Chiapas
Unai Aranzadi/Kaos en la red 08/04/2010
O algú treballa intensament o entre ells mateixos es donen idees, el cas és que l'operatiu de propaganda i guerra psicològica llançada recentment contra Veneçuela es dóna ara en Chiapas.
· Reapareix el Subcomandant Marcos?
Chacarotex
Dissabte passat 27 de març el rotatiu Reforma va publicar un reportatge en la primera plana amb el següent títol: REVELEN ESTRUCTURA DE L'EZLN.
· Desencaputxar-nos
Gustavo Esteva / La Jornada 05/04/2010
L'incident seria banal i ridícul si no fos tan amenaçador i perillós. No podem passar-lo per alt.
El 27 de març el titular “Desencaputxen al subcomandant Marcos” va encapçalar la primera plana de Reforma.
· A qui serveixen els "grans" mitjans?
Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 03/04/2010
A ningú importa ja la veritat? Quan i qui posarà un límit a les mentides flagrants dels "grans" mitjans de comunicació? Es pot mentir impunement?
· Compartim rèplica de suposat Sub Marcos assenyalat per Diari Reforma
Frayba/Leuccio Rizzo 31/03/2010
Compartim l'aclariment i rèplica de Leuccio Rizzo, que exhibeixen en una foto com el suposat Sub Comandant Marcos sense caputxa, en el Diari Reforma dissabte passat 27 de març, intitulada “Desencaputxen al Sub Marcos”.
· Reforma Criminalitza a defensors de drets humans en Chiapas
Chacarotex
En resposta a la carta enviada a reforma per part de l'assenyalat com Sub Marcos, Reforma incompleix en dret de rèplica i insisteix a fer assenyalaments greus contra defensors de drets humans.
· Periòdic Reforma menteix sobre l'EZLN
Chacarotex
El periòdic Reforma és un instrument de l'estat fallit de Calderón para distreure i criminalitzar a la protesta social. Reforma menteix.
· La recepta de Veneçuela, ara contra Chiapas
Unai Aranzadi/Kaos en la red 08/04/2010
O algú treballa intensament o entre ells mateixos es donen idees, el cas és que l'operatiu de propaganda i guerra psicològica llançada recentment contra Veneçuela es dóna ara en Chiapas.
· Reapareix el Subcomandant Marcos?
Chacarotex
Dissabte passat 27 de març el rotatiu Reforma va publicar un reportatge en la primera plana amb el següent títol: REVELEN ESTRUCTURA DE L'EZLN.
· Desencaputxar-nos
Gustavo Esteva / La Jornada 05/04/2010
L'incident seria banal i ridícul si no fos tan amenaçador i perillós. No podem passar-lo per alt.
El 27 de març el titular “Desencaputxen al subcomandant Marcos” va encapçalar la primera plana de Reforma.
· A qui serveixen els "grans" mitjans?
Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 03/04/2010
A ningú importa ja la veritat? Quan i qui posarà un límit a les mentides flagrants dels "grans" mitjans de comunicació? Es pot mentir impunement?
· Compartim rèplica de suposat Sub Marcos assenyalat per Diari Reforma
Frayba/Leuccio Rizzo 31/03/2010
Compartim l'aclariment i rèplica de Leuccio Rizzo, que exhibeixen en una foto com el suposat Sub Comandant Marcos sense caputxa, en el Diari Reforma dissabte passat 27 de març, intitulada “Desencaputxen al Sub Marcos”.
· Reforma Criminalitza a defensors de drets humans en Chiapas
Chacarotex
En resposta a la carta enviada a reforma per part de l'assenyalat com Sub Marcos, Reforma incompleix en dret de rèplica i insisteix a fer assenyalaments greus contra defensors de drets humans.
· Periòdic Reforma menteix sobre l'EZLN
Chacarotex
El periòdic Reforma és un instrument de l'estat fallit de Calderón para distreure i criminalitzar a la protesta social. Reforma menteix.
Les 5 Juntes de Bon Govern zapatistes van emetre comunicats per a desmentir enèrgicament informació publicada el 25 de novembre passat en diversos mitjans de comunicació sobre una suposada petició de les 5 Juntes de Bon Govern per a ser reconegudes pel govern de Chiapas i per a rebre suports. Aquestes falses informacions que les 5 Juntes de Bon Govern zapatistas es veuen obligades a desmentir, formen part de la més recent campanya de desinformació i propaganda negra, que acompanyada d'agressions i provocacions està esdevenint en una consolidada campanya d'agressió contra les comunitats autònomes zapatistes, els seus municipis autònoms rebels zapatistas i les juntes de bon govern.