Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neoliberalisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neoliberalisme. Mostrar tots els missatges

14 d’abr. 2013

The Witch is dead

Quan no ens respectem els morts els uns als altres, senyal que la divisió és molt profunda. Això ha passat amb Margaret Thatcher. 


Andreu Barnils
Vilaweb.cat 14/04/2013

Quan no ens respectem els morts els uns als altres senyal que la divisió és profunda. Molt profunda. No cal ser gaire llest per veure que això ha passat amb Margaret Thatcher. Poc després de morir a l'Hotel Ritz apareixia aquesta pintada a les parets d'Irlanda del Nord: 'Iron Lady? Rust in peace.' De fet, s'han fet festes per celebrar-ne la mort i són múltiples les cançons que animen a ballar d'alegria: Ding Dong! The Witch is dead, cançó infantil convertida en himne anti-Thatcher, i la punk Maggie you cunt, en són exemples destacats. La proposta del cineasta Ken Loach de privatitzar l'enterrament de Thatcher ('ella ho voldria') n'és un colofó. Sí, Thatcher és odiada fins més enllà de la mort i jo no descarto aldarulls aquest dimecres, dia de l'enterrament.

Aquí a Nova York vaig voler anar al Brecht Forum, un dels pocs centres marxistes que he trobat a Manhattan. Vaig suposar que el ponent, l'economista Richard Wolff, no tan solament parlaria d'ella sinó que en parlaria amb intel·ligència i punyent sentit de l'humor. Efectivament:

'Avui parlarem de Margaret Thatcher encara que no li guardem un minut de silenci.' Els somriures van recórrer el saló principal de la sala, plena a vessar de blancs de classe mitjana. 'Us parlaré d'ella a través d'una cita que m'ha enviat un amic. La frase de Thatcher diu així: El problema del socialisme és que aviat se li acaben els diners dels altres.' Murmuris entre el públic i, no en tinc cap dubte, rialla franca d'un lector d'aquest article que, ara mateix, deu haver dit 'Quanta raó tenia la Thatcher!'. A tu, lector de la rialla, et dedico aquest article. Pel què fa al públic, em va impressionar de veure edats tant barrejades. Allà dins hi havia des de joves tatuats de divuit anys fins a precioses àvies amb caminadors que s'obrien pas entre la gent. La crisi desperta interès i consciències. Ja fa temps que passa. El diccionari anglès Merriam-Webster, consultat per milions de persones, va anunciar aquest Nadal quines eren les paraules més cercades durant l'any 2012: 'socialisme' i 'capitalisme'. No ens ha d'estranyar, doncs, que la sala fos plena.

'Quedem-nos amb la idea: els diners dels altres. Així veia Thatcher el socialisme. Com algú a qui s'acaben els diners dels altres. Avui, amics, m'agradaria explicar-vos la manera com funcionen els bancs capitalistes que ella defensava. Preparats? Els bancs privats funcionen ... amb els diners dels altres!' I aquí la rialla va ser general. 'Això que us explicaré ara no és gens complicat. Els bancs aconsegueixen diners de tres maneres. Primer, inversors. Els inversors, en canvi de posar-hi diners, voldran part dels beneficis que faci el banc. En segon lloc, demanant-los a creditors, que n'esperen un retorn amb interessos. I, finalment, la tercera manera d'aconseguir diners és a través dels dipositants. Els xai..., perdó, la gent com vosaltres que posa diners al banc. Les nòmines i coses per l'estil. Per què posen els diners al banc els dipositants? Això us encantarà: per seguretat. Ha ha ha! En fi: els bancs aconsegueixen diners de tres maneres: inversors, creditors i dipositants.'

'Ara els bancs agafen aquests diners dels altres i bàsicament els deixen a particulars, a empreses i governs. El banc només farà negoci si els interessos que cobra per haver deixat diners són més rendibles que no els interessos que ha de pagar. Fàcil. El sistema bancari és tan fàcil com això. Per aquí demano diners als altres a baix interès. Per allà deixo diners als altres a interès més alt.'

No crec recordar que Wolff insultés en cap moment la senyora Thatcher. Simplement, la va desmuntar: 'La causa de la crisi ha estat, bàsicament, que els bancs han perdut els diners dels altres. Ho repetiré: els bancs han perdut els  diners dels altres. Tercer cop: els bancs han perdut ...(més rialles a la sala). Van agafar diners dels altres i van invertir-los malament en negocis ruïnosos, o van deixar diners a pobres de solemnitat. La qüestió és que van perdre els diners que els havien deixat. Caixa buida. Que ningú no s'enganyi: aquest és un risc habitual dels bancs. És feina seva saber a qui deixen diners! Què passa quan els bancs no poden tornar els diners que els han deixat? Per comprendre en quin món vivim només cal veure la solució que s'hi ha trobat. Els bancs, en comptes de declarar-se en fallida, i desaparèixer (com diuen les regles del lliure mercat) han anat a parlar amb els governs i els han dit això: "L'he espifiada. No puc tornar els diners. Però sàpigues que si jo caic, tu també caus. Si jo no puc tornar els diners, grans empreses cauran, grans inversors cauran, la gent perdrà la feina, i a tu no et votaran més. O sia que dóna'm els diners si no vols caure tu també. Rescata'm o et moriràs!" Ha ha ha!'

I això han hagut de fer els governs. Tots han hagut de trobar, com fos, diners per donar als bancs. Ha passat als EUA, a Espanya, a Xipre, a tot arreu. És a dir, quan els bancs perden diners dels altres, la solució és aconseguir més diners dels altres (a través del xantatge al govern) per poder continuar perdent diners dels altres.

Amics, se'ns pixen a la cara i la Maggie diu que plou. La importància de la senyora Thatcher ha estat enorme i ha estat aquesta: que la gent, mullada de pixum a la cara, digui: 'Mira, sí, plou!' La seva ha estat una victòria ideològica que fa trenta anys que dura. La cosa ha arrelat i tot just ara despertem. Jo no tinc cap dubte que el seu enterrament, per molt que digui Ken Loach, es pagarà amb els diners... dels altres. Concretament, amb els impostos. El president britànic, David Cameron ja ha anunciat que serà un funeral d'estat, pagat per l'estat, sense dir-ne funeral d'estat. Mira, plou! Això sí, els seus partidaris, la legió dels seus partidaris, continuaran insistint que ella va morir a l'Hotel Ritz, perquè Thatcher era una dona que mai, però mai de mai de la vida, hauria potinejat els diners dels altres com fan els socialistes.


Margaret Thatcher continua generant divisió entre els britànics fins i tot després d'haver mort, ara per la qüestió de l'import del seu funeral, que està previst per a dimecres vinent, 17 d'abril. Costarà més d'11 milions d'euros, segons càlculs de la BBC, una part dels quals els pagarà la família Thatcher. Però els crítics amb la Dama de Ferro reclamen que la cerimònia sigui privatitzada, subratllant que l'exprimera ministra britànica era una ferma defensora de la ideologia del lliure mercat. (llegir més.. 324.cat)


El director britànic, activista d'esquerres i declarat enemic de la Dama de Ferro, diu que és gràcies a les seves polítiques conservadores que "ens trobem en l'embolic actual". (llegir més.. ARA.cat)





o0o

21 de juny 2012

Forcades: "La dictadura financera actual s'ha carregat la democràcia"

Teresa Forcades explica les línies mestres del seu pensament en un interessant llibre d'entrevistes publicat a Edicions DAU

Teresa Forcades, a Barcelona

La monja Teresa Forcades és molt crítica amb el sistema capitalista però també té esperances en un canvi. Així ho ha demostrat en la presentació del llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU), escrit amb la periodista Eulàlia Tort, en què ha afirmat que la gent pot canviar aquesta "dictadura financera", que permet "escàndols" com l'especulació alimentària, per una democràcia real. Però perquè la gent sàpiga el que passa, cal llibertat d'expressió, i no la veu en moltes persones que en privat comparteixen les seves opinions, sobre les farmacèutiques o la grip, però no la diuen en públic. Forcades ha estat crítica amb la por i ha explicat que intenta opinar amb honestedat i rigor. Durant un any, la periodista Eulàlia Tort s'ha entrevistat diverses vegades amb Teresa Forcades al monestir de Sant Benet de Montserrat, i el resultat és aquest llibre, "escrit a sis mans" entre Tort, Forcades i l'editor Ton Barnils, presentat aquest migdia a Barcelona. 

Una monja popular 

Després que Forcades es fes molt popular per les seves declaracions contra l'interès de les farmacèutiques en les vacunes durant la crisi de la grip aviària, la monja continua la seva lluita perquè la veritat sobre temes que coneix i l'interessen surti a la llum.

'Converses amb Teresa Forcades' està estructurat en tres blocs. El primer versa sobre la seva biografia i la seva vocació, i Forcades reconeix que li ha fet certa vergonya revelar algunes parts més personals de la seva vida. La segona part és la Forcades més coneguda, la que opina de forma molt crítica sobre la societat actual, i la tercera aborda la seva fe i el seu coneixement teològic. 

Hugo Chávez 

En aquesta tercera part explica la seva defensa d'algunes polítiques d'Hugo Chávez, ja que la seva experiència a Veneçuela li ha mostrat una realitat que no és la que arriba aquí a través dels mitjans. "No el pintaré com un sant", afirma, però vol deixar constància que ella ha vist un "Chávez culte, estrateg, intel·ligent i amorós amb la història del seu país", un país que ha millorat molt en els últims anys en reduir els nivells de pobresa i d'analfabetisme i on ha trobat gent amb ganes de crear un món nou. També posa en dubte que no hi hagi llibertat d'expressió perquè assegura haver vist programes i llibres crítics amb Chávez. 

L'aliment i les editorials 

Forcades ha estat crítica amb la deriva actual de l'economia i la política mundial i ha convidat els ciutadans a posar un "filtre crític" a les opinions dels experts i a lluitar per un món més just. De fet, al seu parer, el que hi ha ara és una "dictadura financera" que "s'ha carregat la democràcia", però creu que entre tots es poden canviar les coses i defensa la importància de no desmantellar l'estat del benestar per preservar la llibertat d'expressió.

Com a exemple de la dictadura financera ha posat Goldman Sachs, que "va tenir la brillant idea als anys noranta d'especular amb les matèries agroalimentàries". Ella és de l'opinió que això és un "escàndol" que s'hauria d'investigar. Forcades lamenta que el món generi menjar per a 12.000 milions de persones i n'hi hagi 37 milions que cada any moren de gana, quan a la Terra hi viuen poc més de 6.000 milions.

Forcades és crítica amb les multinacionals en general i, de fet, només començar la roda de premsa han rebut les grans editorials. Forcades s'ha compromès a no publicar mai un llibre amb una d'aquestes perquè creu que "fan llibres com qui fa patates". La monja ha criticat que les editorials tenen per costum cremar els estocs de llibres que no s'han venut al cap d'uns mesos de sortir al mercat.


Presentació Converses amb Teresa Forcades

o0o

Teresa Forcades: 'S'ha de ser contundent. Vaga general d'un dia? 
No, vaga general indefinida!'

Font: Vilweb


Us oferim, en text, l'entrevista amb Teresa Forcades que aquest cap de setmana hem publicat en vídeo. Dos formats diferents, per a poder aprofundir en el pensament de la teòloga que parla d'un canvi de sistema, i de l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis cristians

Hem entrevistat en profunditat la teòloga Teresa Forcades . En aquests moments convulsos i plens de desorientació, Forcades té un discurs didàctic i unes idees pròpies, i es fa escoltar. Fa pocs dies, va pronunciar la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu. Ella, que se situa dins la Teologia de l'alliberament, és contrària al rescat bancari, proposa un canvi de sistema econòmic, demana presó pels responsables de Goldman Sachs… També comenta alguns dels temes més polèmics que apareixen en el llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU Edicions), sobre l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis cristians. La teòloga és especialment punyent al final de l'entrevista, quan parla de l'avortament i de com interpel·la el Vaticà, que la va sancionar fa tres anys. 

—Com va anar la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu? Sembla un bon símptoma que els empresaris us vulguin escoltar. 

—Això és una trobada d'empresaris, penso que la més important de Catalunya. Aquest any hi han participat unes sis-centes persones, no totes empresàries, em penso que d'empresaris n'hi havia uns tres-cents i escaig. Hi havia molts petits empresaris i mitjans. La meva posició és absolutament favorable a l'empresariat, però no a l'empresariat capitalista, així és com es podria resumir. Aquí al monestir som empresàries, tenim un taller i una botiga de ceràmica, i no donem a l'abast amb les comandes i tenim una persona de fora que hi treballa. A aquesta persona li paguem un sou. Això és tenir una empresa. Jo voldria que això fos una possibilitat per a tothom: tenir iniciatives pròpies i tenir un espai on poder convertir-les en una empresa (una botigueta, un taller... el que vulguis). O sigui, jo no m'imagino una 'societat ideal', on l'estat et digui què pots fer i què no pots fer, per exemple. Ara bé, una cosa és defensar aquest espai d'exercici de les pròpies capacitats i una altra la de muntar una 'empresa' (necessitem un nom nou per això...) en el marc capitalista. Què vol dir per a mi el marc capitalista? Doncs en aquesta conferència vaig concretar-ho en tres aspectes. Llegir més ... 

o0o

Teresa Forcades - Conferencia inaugural Trobada Empresarial al Pirineu
Conferencia inaugural de Teresa Forcades a la 23 Trobada empresarial al Pirineu a la Seu d'Urgell el 7 de juny de 2012. La intervenció de Forcades comença al minut 7.00

Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern
'Cal investigar el deute extern i no pagar el que sigui il·legítim' 

La monja benedictina denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX'

La monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Teresa Forcades, ha demanat portar els polítics a la justícia per la crisi econòmica com s'ha fet a Islàndia i ha proposat 'fer el mateix que Correa a l'Equador: investigar el deute extern i no pagar el que sigui il.legítim'. Forcades denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar 'per una onada neoliberal' que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX' i es pregunta 'si ens permetem mentalment pensar en una alternativa al capitalisme'. Per Forcades, 'el lliure mercat és una fal·làcia que oculta qui i on es regula'.

Forcades ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la conferència inaugural de la 23 Trobada empresarial al Pirineu que es fa avui i demà a la Seu d'Urgell. 

Mercat 

'Qui pren les decisions? Qui regula a qui les pren? Qui les coneix? Qui té la responsabilitat d’aquestes decisions? La fal·làcia del lliure mercat amaga on i qui les regula. És un eufemisme o una burla parlar de llibertat en el mercat. Les grans empreses que es deslocalitzen cada dia ho tenen més fàcil per operar a nivell internacional, mentre que els treballadors no, cada dia tenen lleis d’immigració més estrictes i tenen el moviment més controlat. No formen part els treballadors del mercat en aquest sentit ampli? Es pot considerar doncs lliure aquest mercat si no contempla tots els seus membres?' 

Marc capitalista 

'Fins fa poc parlàvem de capitalisme salvatge als EUA, però a Europa es parlava de capitalisme de l’estat del benestar. El benefici no pot ser l’últim marc de presa de decisions perquè això no crea relacions igualitàries, provoca diferències entre rics i pobres. No tothom neix amb la mateixa intel·ligència, talents o oportunitats. En el marc del capitalisme salvatge, la societat no té responsabilitat per compensar-ho. Les compensacions de l’estat del benestar, que han costat sang i revolucions durant el segle XX, s’estan desmantellant en els últims anys d’ofensiva neoliberal.'

'Elements com l'ensenyament, la salut, l'habitatge i l'alimentació haurien de quedar al marge de l’especulació', ha dit Forcades, i ha defensat que 'el millor sistema no és el que té com a objectiu la maximització del benefici sinó la germanor'. 'Les 500 empreses més grans del planeta tenen un benefici que equival al 51% de la riquesa del món', ha afegit. 

Antropologia i capitalisme 

'Una persona pot crear una empresa i d’altres persones poden treballar per a aquesta persones. Una persona ven part de la seva capacitat de treball a través d’un contracte a un empresari i aquest últim té un benefici i gaudeix del dret del marge de benefici. Des d’un punt de vista antropològic això provoca una anàlisi: Què ocorre amb la relació contractual quan falla l’ètica?'

o0o

Teresa Forcades, directora convidada de VilaWeb 
Font:
La monja benedictina, Teresa Forcades, és la catorzena convidada de 'Quinze directors per un dia'.

Informació relacionada:

CAMPANES PER LA GRIP A
TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la història de la GRIP A, aportant dades científiques, i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema.

A YouTube

o0o

23 de maig 2012

Un spot alternatiu sobre la Marató de la Pobresa triomfa a la xarxa

Vídeo crític amb la Marató de la Pobresa
David Fenàndez / La Directa 23/05/2012

De l'abisme antagònic: de tot el que distancia la caritat que humilia de la solidaritat que transforma, ha nascut 'No falten cadires, sobra cinisme'. Un treball audiovisual que qüestiona obertament la Marató de la Pobresa de TV3 i aquells que la patrocinen (Abertis, La Caixa, Movistar, entre d'altres). En menys de 12 hores, el vídeo ha multiplicat per 10 les visites rebudes per l'anunci oficial de la Marató a Youtube i ha superat les 22.000 visualitzacions.

Sobren cínics i cinisme
El treball, una lectura crítica i contrapublicitària que imita i replica l'anunci oficial, ha estat impulsat des dels moviments sociopolítics sabadellencs. Membres del SIPS, l'MPS, la PAHC, la CUP i la comunitat amazigh han prés part per criticar la hipocresia d'aquells emporis econòmics que desnonant (La Caixa), acomiadant amb beneficis (Telefònica) o enriquint-se amb autopistes amortitzades (Abertis) pretenen, en una operació de marketing, presentar-se com agents actius en la lluita contra la pobresa, l'exclusió i la marginació social.

Pobresa als Països Catalans
Una pobresa que afecta avui 1'3 milions de persones a Catalunya -2'7 milions als Països Catalans- i que no és de nou encuny. La pobresa a Catalunya és crònica i està cronificada: des de fa tres dècades, situa un 20% de la població en paràmetres de vulnerabilitat i exclusió. Els darrers cinc anys de crisi han aguditzat l'empobriment, que ja afecta una de cada cinc persones a Catalunya. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys (23,4%). 1 de cada 5 llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a 14.000 euros mentre el 32% de les llars catalanes tenen la percepció d'arribar a finals de mes amb dificultat.

Les darreres dades disponibles sobre l’index de Gini català, que mesura les desigualtats, descriuen una estructura social on el 20% més ric de la població accedeix al 37% de la renda, mentre el 20% més pobre només accedeix al 7,9%. El 10% de les llars més favorides a Catalunya ingressen 7,6 vegades més que el 10% de les llars més pobres. A l’Estat espanyol, el 10% més ric controla el 41% de la riquesa i l’1% més ric detenta el 18,23%.

Empreses que mai perden i sempre guanyen
Aquesta realitat social conviu amb un beneficis extraordinaris de les majors empreses de l'IBEX 35 -entre elles, algunes de les patrocinadores- que en els darrers cinc anys de crisi han guanyat més de 230.000 milions d'euros en beneficis nets. I amb un frau fiscal català que s'apuja als 16.000 milions, quan la millor previsió de la Marató és superar els 10 milions de recaptació. El cas de CaixaBank, una de les entitats que donen suport, és paradigmàtic. Des de l'inici de la crisi ja ha guanyat 8.612 milions d'euros en beneficis nets: 4'7 milions d'euros al dia, 200.000 euros l'hora, 3.000 euros al minut, 55 euros al segon. Només dos dies de guanys de 'la Caixa' cobririen els objectius de la Marató. És per aquest motiu, que el vídeo apel·la, front la caritat oficial, a "la solidaritat, la consciència i la lluita". I ho fa afegint un altre element d'actualitat: els mossos d'esquadra de paisà i braçalet que han perimetrat les darreres mobilitzacions socials contra les retallades. Una metàfora que recorda l'antològic 'Diccionari del Nou Ordre Mundial' d'Eduardo Galeano, quan escrivia: "Riquesa: segons els rics, no produeix la felicitat. Segons els pobres, produeix quelcom força semblant. Però les estadistíques indiquen que els rics són rics perquè són pocs, o les forces armades i la policia se n'ocupen d'aclarir qualsevol possible confusió al respecte".

L'economista Josep Maria Busqueta, del setmanari d'Economia Crítica Taifa, ja va escriure la setmana passada una dura anàlisi titulada "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme". Fins i tot dins de la casa, el periodista de TV3 Joan Carles Peris ha escrit un post al seu bloc reclamant que s'informi sobre les "causes reals" d'una pobresa que és estructural.


La Marató de TV3: #sobrencadires
-·-

REFLEXIONS SOBRE LA MARATÓ DE LA POBRESA


Font: Té la mà Maria 23/05/2012 

Que el Govern que més ha contribuït en generar misèria en tota la Història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una pornogràfica “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant. És una broma de mal gust que la televisió pública recapti diners per a que "ningú quedi fora de joc" després de la retallada i tancat el grifo de la Renda Mínima d'Inserció (la eina més potent que es tenia contra l'exclusió i pobresa), imposat el pagament de les receptes mèdiques, retallat la sanitat, l'educació, apujat el transport públic. La Marató per la pobresa de TV3 del proper 27 de maig, que en tot cas hauria de ser “contra” i no “per” la pobresa, és un insult a la intel·ligència, ens prenen per rucs. Ens estan robant a la cara i després tenen la barra d’intentar-nos fer creure que no hi ha lladres, que tot plegat passa per que si, que és un fet natural. En comptes de potenciar una falsa solidaritat aprofitant-se dels sentiments nobles de la gent el que han de fer és tornar-nos els diners! Hem de ser valents i valentes i sortir al carrer a lluitar en comptes de plorar i practicar la caritat.

Les empreses que “aporten” diners a aquesta campanya, per tal de rentar-se la cara: 

-ABERTIS, l’empresa que cobra tots els peatges a Catalunya, va augmentar el 2011 un 8% els seus beneficis fins als 720 milions d’euros, al mateix temps que redueix la seva plantilla en 400 treballadors. Tot un exemple d’ètica !

-La Caixa, com no, també hi participa, després de rebre 977 milions públics del FROB i acomiadar 3.500 treballadors en el seu procés de fusió.

-Movistar: va tancar 2010 amb un augment dels beneficis del 31% (uns 10.000 milions). Tot i això ha anunciat un ERO per a 8.500 treballadors, al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius.

-Pricewaterhouse-Coopers: empresa que es dedica a l’auditoria financera. Assessorava Lehman Brothers el 2008, quan es va enfonsar. El seu president a Espanya era llavors Luis de Guindos, actual Ministre d’Economia. Actualment assessora a la Generalitat de Catalunya en com fer les retallades en Sanitat.

-El Corte Inglés: empresa que va aplicar primer la reforma laboral, fent centenars d’acomiadaments per absències justificades al treball.

 El procés d’atorgament de les ajudes es farà mitjançant un grup assessor format, entre altres, per:

-Jaume Lanaspa Gatnau, President de la Fundació La Caixa (entitat que té un pressupost de 168.929.000 euros anuals).

-Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros)

-Salvador Cardús Ros (col·laborador de La Vanguardia, Grup Godó)

-Anna Mercadé Ferrando, Cambra de Comerç de Barcelona (Patronal dels empresaris comerciants de Barcelona)

Lamentablement serà un esforç estèril si el que es vol és eliminar la pobresa.  I serà molt trist perquè s’estarà enganyant als milers de persones de bona fe que participin d’aquesta iniciativa que només està pensada per netejar la cara a un govern que aplica unes polítiques amb uns resultats totalment oposats als objectius que predica als quatre vents.

-·-

24 d’ag. 2011

La tisorada sanitària

Almenys una seixantena d'ambulatoris es queden sense urgències de nit

Una de les decisions més polèmiques del govern actual de la Generalitat ha estat la retallada del pressupost destinat a Salut. Això implica la reducció horària d'alguns ambulatoris, principalment dels serveis d'urgències nocturns, i el tancament d'altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l'amenaça d'un adéu definitiu. També s'han tancat sales d'operacions i s'han aprovat EROs, a banda de la rebaixa d'un 5% del salari dels professionals. La Conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d'estalviar, uns 50 milions d'euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l'atenció urgent i pròxima. Al 3cat24.cat hem començat a fer un recompte de les afectacions.


Mostra La tisorada sanitària en un mapa més gran

El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. En la primera setmana d'agost, segons les dades que facilita el Departament, dels 194 CAPs que tenen atenció continuada -és a dir, atenen urgències a la nit- 56 han perdut hores d'atenció, 32 s'han canviat per un metge de guàrdia localitzable, que es desplaça al domicili del pacient, i en 22 no hi ha servei i es remet el pacient a un altre centre.

També d'acord amb les dades de Salut, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d'Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total.

En el cas de les ambulàncies, des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s'ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.

A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns ha alertat que el servei s'ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d'urgències que l'Hospital Clínic tenia al carrer València.

Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.

Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s'atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.

A Gràcia, tanca el torn de nit de l'Hospital de l'Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s'hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l'Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.

La retallada no distingeix entre els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s'han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l'hivern- per ser atesos.

També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l'Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d'assistència primària de Ripoll i Camprodon.

Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d'urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s'hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l'horari habitual. També s'han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d'Anoia.

A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l'estiu també està tancat l'ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d'agost i, en principi, fins a l'octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D'aquests dotze, a més, tres tanquen tot l'agost.

La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l'accés als serveis.

La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.

Font: 3cat24.cat

1 de maig 2011

Patriotisme empresarial

De vegades, els governs fan pactes fàustics amb els mefistòfils de la banca. Però què dic! Els fan sovint o gairebé sempre, tot seguint el model d'aquell doctor Faustus, alquimista del segle XVI, que Goethe va convertir en la figura universal que encarna la voluntat de vendre's l'ànima al diable a canvi d'obtenir tot allò que es desitja. Per exemple, el govern britànic va establir acords amb els financers de la City de Londres 10 anys abans que no esclatés la crisi econòmica actual, que, per dir-ho ras i curt, autoritzava la banca a practicar legalment el saqueig i l'obtenció de botins, això sí, amb la contrapartida de crear llocs de treball, comprar serveis auxiliars i, sobretot, pagar molts impostos. Ja s'ha vist que la primera part no ha funcionat gens bé, perquè s'ha comprovat ben ràpidament que els bancs, si tenen plena llibertat d'actuació, són perfectament capaços de dinamitar-se i cavar-se la pròpia sepultura. I, a la recíproca, també ha fracassat l'altra part del tracte, perquè els banquers no han pagat els impostos al nivell que s'havia previst. El Barclays, concretament, només va pagar, l'any 2009, 178 milions sobre uns beneficis de 4.600, cosa que resulta tan escandalosa com indignant.

Curiosament, els directius de la banca, després de socialitzar les pèrdues i reclamar subvencions o rescats, no han parat de privatitzar els beneficis i, després d'una temporada d'acte de contrició, equivalent a “l'any de plor” de les vídues en el sistema successori del dret civil català, han dit que ja n'hi ha prou de demanar disculpes i que és hora de tornar al “business as usual”, és a dir, a la forma habitual de fer negocis, com si aquí no hagués passat res. I per demostrar, en cas que no ens n'haguessin adonat, que no hi ha cap propòsit d'esmena, han tornat de manera obscena a autoadjudicar-se uns sous extravagants i unes recompenses que continuen cobrant malgrat el cost que han causat als contribuents i la misèria que han causat a les classes més humils o indefenses de la societat. Ho han fet sense remordiments i sense demanar perdó. Saben que la seva amenaça d'anar-se'n del país si no se'ls permet tot ha fet un cert efecte en els polítics que, d'altra banda, han rebut ja tota mena de favors que els predisposen cap al principi pervers segons el qual les coses massa grans no es poden deixar caure i que els reguladors no gosaran imposar tallafocs que separin la banca convencional de la banca-casino. Ni tampoc que els banquers incompetents o deshonestos quedin automàticament inhabilitats per exercir la professió si han provocat danys a la col·lectivitat.

En relació amb aquest gran debat d'ètica en els negocis i de la suprema obligació de pagar impostos a l'Estat que els ha concedit una patent de cors en forma de fitxa bancària, m'ha vingut a la memòria un estudi publicat a Mercados que descriu les escapatòries fiscals de les entitats financeres i de les grans empreses espanyoles de l'IBEX. I val a dir que, en un moment d'austeritat, de sacrifici dels més dèbils i de necessària exemplaritat i solidaritat, com l'actual, m'ha semblat especialment feridor el panorama antipatriòtic dels qui més s'han beneficiat d'aquest país que han espremut fins a l'última gota i al qual, després, giren l'esquena a l'hora de pagar impostos. Ja sé que algun polític dels que tenen una consulting per evadir la tributació, d'això en diu una legitima “optimització fiscal” i que aquests grans empresaris tan condecorats i mimats pel poder polític de cada moment, de l'evasió o del paradís fiscal, en diuen “evitació”. Però, per favor, no tornin a presentar-se com a patriotes, perquè això ja supera tots els límits de l'audàcia i, sobretot, de la decència.

Vegin, sisplau, alguns exemples molt “edificants”. La Telefónica té la central de compres a Munic a fi de compensar el cataclisme de pèrdues per valor de 4.845 milions d'euros de la fracassada compra d'una llicència de mòbils a Alemanya. A més a més, a través de Telfin Irlanda finança 3.400 milions en negocis estrangers. Ja se sap que Irlanda, Holanda i Luxemburg són relativament paradisíacs en termes tributaris. A Holanda, per exemple, hi va instal·lar Iberia la seva filial Binter, cosa que, després de l'euro, va deixar de tenir sentit, però llavors això ho feia una companyia anomenada “de bandera”. Iberdrola té la Reinsurance a Luxemburg igual que Gamesa hi té l'asseguradora Eolo Re, perquè només paguen un 1% d'impost de societats. Acciona té una financera a Suïssa; Abengoa, una societat de cartera a Holanda; Red Eléctrica, a Holanda, i Repsol té quatre financeres a les Cayman i les Bermudes.

A les Cayman, hi té també quatre empreses holding Gas Natural. Els dos grans bancs Santander i BBVA canalitzen emissions de deute a través de societats a Irlanda. Recordem també que tot el consell d'administració anterior del BBVA tenia un fons de pensions individual per a cadascun dels membres, al paradís fiscal de l'illa de Jersey i que a cap d'ells no se'ls va sancionar quan, essent banquers, van declarar que no sabien que signar cal·ligràficament en números volia dir que era un compte xifrat.

En resum, les empreses que han crescut a costa de l'Estat i dels contribuents podran presumir de moltes coses, però de patriotes, res.

5 de març 2011

El parlament de Catalunya defuig el debat sobre els transgènics

Font: Vilaweb

Fa quasi dos anys que el parlament va desestimar la ILP · No s'ha complert cap dels compromisos contrets aleshores pels partits

Els vots de CiU, PSC i PP van aturar el 2009 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP, pdf) que promovia la prohibició del cultiu de productes transgènics al Principat. La iniciativa, que era avalada per més de cent mil signatures, ni tan sols es va debatre. Malgrat això, tots els partits, incloent-hi els que n'havien vetat el debat parlamentari, es van comprometre a continuar treballant en aquest àmbit (vegeu els discursos de tots els partits). Gairebé dos anys després, no hi ha ni rastre d'aquells compromisos. En tot aquest temps no se n'ha parlat ni un sol dia al parlament.

Concretament, tots els partits es van comprometre a preparar una normativa d'etiquetatge específic dels productes transgènics i a fomentar la recerca sobre els beneficis i perjudicis d'aquest cultiu en la salut dels consumidors i en el model econòmic del país. Dels partits que formaven el parlament quan es va desestimar la ILP, tan solament ICV ha dit, en unes declaracions a VilaWeb, que fomentaria un debat parlamentari sobre la qüestió durant aquesta legislatura. 'Forma part del nostre programa electoral i no defallirem', diu la diputada Hortènsia Grau. A més, informa que el seu partit té prevista una estratègia conjunta per a portar el debat sobre els transgènics al congrés dels diputats espanyol i al parlament europeu.

El Principat, juntament amb l'Aragó, és la regió d'Europa amb major producció de blat de moro transgènic. Per això, Josep Pàmies, de la plataforma Som lo que Sembrem, impulsora de la ILP, es sent molt decebut de tots els partits polítics, també d'Iniciativa, perquè han relegat aquest debat, ignorant, si més no, els més de cent mil ciutadans que van signar la ILP i la importància que aquesta pràctica té en l'economia agroalimentària del nostre país. 'CiU, PSC i PP van impedir un debat democràtic; però és que després ningú no hi ha dedicat ni un minut durant mesos'.

La normativa sobre l'etiquetatge, encara pendent

CiU, PSC i PP han reiterat a VilaWeb, un any i vuit mesos després, la voluntat de fer una normativa sobre l'etiquetatge dels productes transgènics, però cap dels seus grups parlamentaris no té previst de presentar cap mena d'iniciativa sobre la matèria aquests mesos vinents. I el diputat Ramon Espadaler confessa que no hi ha cap debat sobre els transgènics en l'agenda política de CiU, ni a terme curt ni mitjà.

Cal recordar que ILP incloïa un punt concret sobre l'etiquetatge, però aquests tres partits van presentar i votar conjuntament tres esmenes a la totalitat, una cadascun, impedint així que també es debatés sobre aquest punt. Malgrat la insistència d'aquest diari, el grup parlamentari d'Esquerra, que el 2009 va donar suport a la ILP, no s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió.

Els efectes dels transgènics a la salut

El debat polític que es generà als mitjans de comunicació arran de la presentació de la ILP es centrà sobretot en els efectes que els productes transgènics poden tenir sobre la salut humana, ja sigui pel consum o el contacte directe d'un producte transgènic o pel consum de carn provinent de bestiar alimentat amb gra transgènic. És un debat espinós, car al si de la comunitat científica hi ha estudis i opinions discordants.

Els partits i col·lectius defensors de la ILP van exhibir aleshores diversos estudis que relacionaven el consum d'aliments d'origen transgènic amb determinades malalties i van denunciar els informes d'assessorament encarregats pel Parlament al Consell Assessor sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), qualificant-los d'esbiaixats. Els defensors dels transgènics, en canvi, apel·len a estudis científics en sentit contrari i als controls alimentaris de la Unió Europea, que n'avalen el cultiu. El sindicat Unió de Pagesos, per la seva banda, que va signar la ILP, defuig de posicionar-s'hi, argüint que no hi ha consens científic i tenint molt present que una part important dels agricultors del país centren la seva activitat en el cultiu de blat de moro transgènic.

Els pagesos, lligats per les patents?

Hi ha una altra qüestió de fons, però, igualment important i controvertida, que va tenir poc ressò mediàtic i que s'ha demostrat cada vegada més rellevant, amb el pas del temps: les patents de llavors de varietats transgèniques. Es tracta d'una pràctica comercial creixent al nostre país segons la qual grans empreses agroalimentàries patenten determinades varietats transgèniques de blat de moro i ofereixen les llavors als agricultors amb el compromís de comprar-los la collita sencera. Això implica que, un cop tancat l'acord comercial, l'agricultor ja no pot cultivar per iniciativa pròpia les llavors de la seva collita futura sense un compromís de venda a l'empresa que en té la varietat patentada. A més, com a conseqüència, l'agricultor deixa de cultivar una varietat autòctona del blat.

Molts agricultors catalans s'han acollit aquesta fórmula, car els assegura la venda de la collita a preus estables. Això sí, té efectes evidents en la biodiversitat del territori, lliga la solvència dels agricultors a l'empresa que en té la patent i pot condemnar pagesos amb cultius petits, per les dificultats de vendre el seu producte a preus raonables front a aquesta competència. 'En aquest punt la pagesia catalana està dividida', explica a VilaWeb Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos, que no n'amaga els riscos i admet que és 'una qüestió confusa i no gens resolta.'

Per Som lo que Sembrem, 'és un engany a gran escala que acabarem pagant els ciutadans i que ja fa temps que demana un debat polític clar i profund a Catalunya que els partits defugen per no haver-se de mullar, i només per un grapat de vots'. Dels partits polítics consultats per VilaWeb, novament només ICV es mostra sensible aquesta qüestió. El diputat popular Joan Bertomeu confessa no estar-ne al corrent i la diputada socialista Mònica Lafuente diu estar assabentada de la problemàtica, especialment en altres països, però admet no conèixer la seva dimensió al nostre país. Per Espadaler (CiU), que apel·la a la llibertat dels agricultors de poder triar què cultiven i de quina manera, 'encara és molt aviat per afirmar que la indústria agroalimentària té collats els pagesos'.

Contagi de transgènics en un país complicat

D'altra banda, l'orografia catalana fa que les parcel·les de cultiu siguin petites, en comparació a altres països, i pròximes l'una de l'altra. I fàcilment, en època de pol·linització i per causa del vent, varietats transgèniques acaben contagiant cultius sencers de varietats autòctones. En alguns països com Alemanya hi ha hagut fins i tot denúncies per part d'empreses agroalimentàries contra pagesos que han venut una collita accidentalment esdevinguda transgènica per aquest procés. Les companyies argüeixen aleshores tenir la patent d'aquella varietat i exigeixen els beneficis de la venda com a compensació.

Aquest és un dels motius que ha portat diversos de la Unió Europea a prohibir el cultiu de determinats productes transgènics o a promoure legislacions que regulin aquesta pràctica. La Unió de Pagesos admet tenir constància de diversos casos de contagi de cultius a Catalunya, però nega que s'hagi perseguit judicialment cap agricultor del nostre país per aquest motiu.

En aquest context, Som lo que Sembrem reitera la necessitat urgent de debatre al parlament de Catalunya 'el cultiu dels transgènics des de tots els angles' i demana als partits d'encarar la qüestió 'd'una vegada per totes, com ja han fet i continuen fent molts països europeus; cal un autèntic debat de país, democràtic, i sense interessos electorals, abans que no sigui massa tard.'

Mapa de les zones que s'han declarat lliures de transgènics

Les Illes Balears, lliures de transgènics?

L'octubre de 2007 el parlament dels Illes Balears va aprovar una declaració institucional segons la qual les Illes es declaraven 'zona lliure de transgènics'. Fou una declaració política, que no implicava en cap cas la prohibició dels cultius. Tot amb tot, sí que es va aprovar aquell mateix any la creació d'un registre de cultius transgènics. Quasi quatre anys després, aquests cultius han augmentat, especialment a Mallorca, segons que explica la plataforma Mallorca Lliure de Transgènics, i no n'existeix encara cap registre.

Fa dues setmanes, aquesta plataforma va presentar l'informe 2010 en conferència de premsa (vídeo) i va demanar al govern de les Illes Balears que com a mínim fes públiques les ubicacions de les parcel·les de cultius transgènics, pel risc de contagi d'altres cultius. De moment, no hi ha hagut resposta del govern.

Mapa de les zones lliures de transgènics

Catalunya Nord, les Illes Balears i la comarques del Prioriat, l'Alt Camp i el Baix i l'Alt Penedès, al Principat, també s'han declarat zones lliures de transgènics. En aquest mapa podeu veure tots els territoris del país i els ajuntaments que s'han declarat oficialment lliures de transgènics.

L'estat espanyol, el més transgènic d'Europa

Suïssa, França, Hongria, Itàlia, Àustria i Grècia han prohibit el cultiu de productes transgènics. I a Alemanya, on s'ha regulat de manera molt estricta, només es permet el cultiu de l'anomenada patata 'Amflora', modificada genèticament, en determinades condicions. Pel que fa als estats europeus on sí que és permès el cultiu de trasngènics, l'estat espanyol encapçala el rànquing de producció, amb cent mil hectàrees cultivades amb productes transgènics el 2010, seguit de la República Txeca, Romania i Portugal. Dins de l'estat espanyol, aquesta producció es concentra a l'Aragó i al Principat.

Pel que fa a la resta del món, Estats Units és el país amb més hectàrees de cultius transgènics (67 milions), seguit del Brasil (25 milions), l'Argentina (23 milions), l'Índia (9 milions), el Canadà (8 milions), la Xina (3 milions), el Paraguai (2,5 milions) i el Paquistan (2,4 milions).

Preocupació per la ILP, en un cable de Wikileaks

Un cable de Wikileaks fet públic a finals de l'any passat, però amb data del 19 de maig del 2009, dos mesos abans del refús del parlament de la ILP, assenyalava la preocupació que la iniciativa catalana havia causat al director comercial de Monsanto Espanya, empresa dedicada a la tecnologia agrícola i al cultiu de transgènics, i al secretari d'estat d'agricultura Josep Puxeu. Segons el cable, signat per l'ambaixada nord-americana de Madrid, Puxeu i el directiu de Monsanto van informar l'ambaixada dels detalls de la ILP catalana i la llei de coexistència basca, que regula el cultiu dels transgènics, i van alertar dels riscos d'ambdues lleis.

Aquest mateix cable també parla d'una reunió dels senadors nord-americans Charles Grassley i John Thune amb el secretari espanyol de Comerç Internacional, Pedro Mejías, i el secretari general Alfredo Bonet. En aquesta reunió, El senador Thune va demanar per quins mitjans podia influir Espanya en l'acceptació de la biotecnologia agrícola a Europa. I els secretaris de comerç internacional espanyols van afirmar que un augment del preu dels productes bàsics alimentaris podria afavorir una major liberalització de les importacions dels transgènics a Europa. Un cop fet públic aquest cable, Som lo que Sembrem va emetre aquest comunicat, en què recorda que sis mesos després de la reunió recollida al cable els preus dels aliments bàsics es van disparar.

Notícies relacionades

'Som lo que sembrem' ha consultat els partits sobre els transgènics (19.11.2010)

Estudis científics sobre els transgènics

19 de jul. 2010

Comiat Iñaki Gabilondo temporada de HOY (CNN+)

Per flipar. Si aquestes declaracions les fa algun “pelut”, “perroflauta” o “antissitema”, de ben segur el titllen de radical i el crucifiquen. Molts i moltes som els que ho estem dient de fa temps, ara tot sembla que Gabilondo ha vist la llum.



Comentari de comiat d'Iñaki Gabilondo de la temporada de CNN+ fins després de l'estiu. "La naturalitat amb que ha imposat la seva llei la doctrina que ens va arrossegar a l'abisme, ha descorregut la gran cortina d'una gran veritat. Fins i tot els ulls que no volien veure han hagut de donar-sen per assabentats. Som súbdits dels mercats, és a dir, que el règim que vivim és una dictadura; una dictadura molt particular, una dictadura disfressada amb les vestidures de la democràcia, però una dictadura".

13 de jul. 2010

Llençols i bugades

Francesc Sanuy
La Tribuna / El Punt 13/07/10

· "A Catalunya les desgràcies no vénen mai soles, sinó massa seguides"

Ara que ja ens hem manifestat contra un Tribunal Constitucional que vulnera la Constitució, quan diu que la llengua catalana no pot ser preferent, malgrat el precepte que diu que el nostre idioma serà objecte d'especial ajut i protecció o la vulnera també quan se salta les seves pròpies sentències a favor de la immersió lingüística, potser toca pensar també en d'altres qüestions a part d'aquest TC que va indultar els Albertos. Tornem, doncs, a la vida real i normal, que sortosament encara pot continuar malgrat l'handicap de les mutilacions que ens van imposar Alfonso Guerra i el PP, que és qui va encetar tota aquesta confrontació a base de les taules petitòries que demanaven «echen una firma contra los catalanes». Per cert, un recurs que no van presentar contra els mateixos articles que figuren amb el mateix tenor literal els estatuts d'Andalusia i València. Cosa que també és per ella mateixa inconstitucional, perquè aplica una norma que no és igual per a tots, sinó únicament anticatalana. Anem, per tant, amb compte, que es comença amb l'antisemitisme i s'acaba amb l'holocaust. Poca broma!

Doncs bé, en aquests dies equivalents al 12 de setembre del 1714, si parem una mica d'atenció a tot allò que ens envolta, trobarem, sens dubte, seriosos motius de preocupació. Veurem, per exemple, que Agbar, venuda per «la Caixa» a una empresa estrangera (Suez), el primer que fa és, sense baixar de l'autocar, presentar una OPA hostil per a comprar Aigües de Sabadell. Veurem també la brillantíssima operació de Panrico, de la qual era conseller delegat Javier de Paz, l'amic més íntim del president Zapatero d'entre tots els qui es dediquen als negocis, avui feliçment col·locat de vicepresident de Telefónica. Per cert, que el fet que «la Caixa» sigui el primer accionista institucional de Telefónica no ha impedit la seva gran inversió a Inbursa, l'empresa de l'home més ric del món i principal operador telefònic de l'Amèrica Llatina, Carlos Slim. A primera vista sembla que és un cas com un cabàs de conflicte d'interessos, però la presència al consell en dues empreses competidores s'ha resolt amb el pueril argument que quan es parli de l'altra, Slim sortirà de la sala. En tot cas, la private equity Apax Partners, que va fer d'instrument per al gran pelotazo de la panificadora, una vegada tots els implicats van quedar satisfactòriament remunerats, al final ha deixat caure l'empresa.

Tanmateix, a cada bugada perdem un llençol, i a Catalunya les desgràcies no vénen mai soles, sinó, ans al contrari, massa seguides i sovint per culpa, negligència o incompetència de determinades entitats financeres. A part, és clar, de presumptes delinqüents com ara Mestre, el rei del port ara detingut per narcotràfic, o Demetrio Carceller, amo de la Damm, nét de l'expert en economia de la Falange i ministre d'Indústria del govern de Franco entre 1940 i 1944, acusat ara del més gran frau fiscal de la història en una truculenta trama de paradisos fiscals. Mentrestant ha fet també un pet com una gla l'imperi Sanahuja (Sacresa - Metrovacesa), malgrat els favors governamentals en els projectes Les Arenes, Finistrelles, terrenys requalificats arximultimilionàriament a Fecsa-Endesa, i tants altres casos que, com a mínin, resulten estupefaents. Recorden la compra de Caprabo? Doncs bé, ha passat a mans d'Eroski, i en un joc de mans digne del mag Fassman ha estat centrifugada fora de Catalunya.

Però, tal com diuen els cantants de blues a Bourbon Street - Nova Orleans, “you ain't seen nothing yet”, és a dir, encara no heu vist res. Perquè a la primera plana de la premsa estrangera de color salmó, ens avisaven la setmana passada que, després de l'aigua, el pa, els supermercats, etcètera, ara s'ha posat a la venda la joia de l'àvia, concretament Abertis (l'empresa de peatges), a fi de tapar els forats de Criteria i d'ACS i que el protagonista del leveradged buy eut tornarà a ser una private equity que serà la CVC.

Déu hi faci més que nosaltres.

4 de juny 2010

El Club Bilderberg a Sitges?

Es reuneixen cada any en un lloc diferent per exercir com a govern mundial a l'ombra

Xavier Garcia / El Punt 04.06.2010

Diuen –internet en va ple, encara que costi de creure– que el selecte (per dir alguna cosa), privatista i fins no fa gaire secretíssim Club Bilderberg (no més de 130-150 persones de tot el món) es reuneix a Sitges a primers de juny. Es trobaran en un hotel (forçosament gran i reservat exclusivament per a ells) a uns dos quilòmetres de l'anomenada Blanca Subur, davant del mar, per tant, i envoltats del verd de camps de golf, talment Escòcia.

Es reuneixen cada any en un lloc diferent del món, com fan des de 1954, i –vés per on– el juny de 2009 es van trobar a Grècia. Aquest any han escollit Sitges, amb el benentès que a ells –que no volen saber res, perquè els molesta, de nacions històriques ni d'estats moderns– tant els fa un lloc com un altre (el món és gran). La qüestió és que estiguin tranquils per decidir. També es diu que són «els amos del món», «el govern mundial a l'ombra» (per bé que, ja ho dic, últimament han sortit o els han fet sortir de l'armari) i, entre altres coses, els que «decideixen el que governa, empreses i organismes internacionals executaran».

O sigui que ja només ens faltava aquesta. Entre els assistents, tots molt ben seleccionats –presidents de govern, caps d'estat, institucions mundials suposadament benefactores, grans empreses de les finances i l'economia, altes jerarquies militars i màxims representants dels mitjans de comunicació–, encara s'hi arrosseguen alguns membres històrics d'aquest club, com David Rockefeller i Henry Kissinger, hermanitas de la Caridad, com si diguéssim.

Bé, ja deuen veure per on van els trets. Tanmateix –i fent honor al pacte de secret que tenen des dels seus orígens–, és més que probable (segur si no hi ha per entremig un Capità Enciam) que vostès, l'anomenada però gens tinguda en compte «opinió pública», no sàpiguen gaire res del que es courà dintre dels espais elegants (no és cap Pensión Lolita) de l'hotel Dolce Sitges.

Recorden aquella dita dels nostres avis que deia «tiren la pedra i amaguen la mà»? Doncs comptin que pot passar una cosa semblant. De fet, aquests nois del Bilderberg –també hi ha algunes noies, atenent a la quota femenina i al fet de la incorporació de la dona al treball– ja fa anys que actuen sota aquesta divisa i, justament, a efectes de divises, no sembla que els hagi anat gens malament.

De manera que, després de La Toja (Pontevedra), on van reunir-se el 1989 –essent rebuts pel socialista González, a qui devien convidar pels serveis prestats a la causa de la democràcia i la pau al món–, ara deurà ser el torn per a un altre socialista, a qui seria estrany (són ben educats i cortesos) que no felicitessin per les seves últimes accions, ja no cal dir-ho, també en favor de les grans causes de la llibertat, la democràcia, la pau, el progrés i l'armonia mundi.

I el poble, què? Doncs, excepte uns quants, s'estaran torrant al sol (si en fa) de les platges sitgetanes, sense saber (a molts ni els importa) que a prop altres van per feina. Segurament, els reunits també es distrauran (jugant a golf, sovint arriben idees millors que les que surten de llargues sessions tancades) i així deurem passar aquests primers dies de juny, en un dels quals, el 5, es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, que recorda la Primera Conferència Mundial de l'ONU dedicada a l'afer, celebrada aquell dia i mes de 1972 a Estocolm.

Des de llavors –però ja de vint anys abans, com a mínim–, es pot dir que la realitat mundial s'ha accelerat més que en tota la seva història anterior. Això conclouen els entesos, i no seré pas jo, un simple cronista local, qui ho posi en remull. Aquesta acceleració, en diferents graus, l'hem produïda entre tots, però sempre n'hi ha hagut uns quants –els autoconsiderats elegits o il·luminats– que també han considerat que mai no n'hi ha prou, divisa que argumenten amb el progrés de la tecnologia, la ciència i el diner.

De manera que continuem amb les mateixes, com a mínim des de l'alta edat mitjana, amb guerres localitzades (que salvaran la pau en uns llocs, tot condemnant la resta) i treves pactades (que només serviran per encendre el foc quan els il·luminats ho considerin oportú), però ara amb la diferència que el poder ja no desitgen que s'estructuri nacionalment, sinó a base d'un superorganisme que abasti el món, davant del qual les llibertats individuals i dels grups nacionals haurien de sotmetre's, amb l'objectiu, diuen, de contrarestar les tensions humanes. Amb aquest propòsit –que ni Llucifer seria tan hàbil–, el Club tindrà les seves sessions: a prop físicament, però tan lluny mentalment.

Font: El Punt

Informació relacionada:

· El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges

· El Sindicat de Mossos d'Esquadra denuncia la despesa en seguretat pel Club Bilderberg a Sitges
El Sindicat de Mossos d'Esquadra qualifica de "desorbitat" el cost en agents i diners de la trobada de poderosos del Club Bilderberg a Sitges. Toni Castejón assegura que s'hi destinen 300 policies i afirma que no és acceptable que per cobrir una reunió privada s'estiguin desprotegint altres zones de Catalunya. Castejón cita concretament patrulles de l'Hospitalet i Cornellà de Llobregat que han hagut d'anar a Sitges per cobrir un punt estàtic de control.

3 de juny 2010

El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges



Sitges acull des d'avui i fins dissabte una reunió de poderosos envoltada de misteri. Els integrants del Club Bilderberg, presidents d'empreses, bancs, caps d'estat, membres de les monarquies europees i altres persones influents, es trobaran en un hotel de luxe de la localitat, l'hotel Dolce, i debatran sobre l'estat del món.

Fonts diplomàtiques han confirmat la presència de la reina Sofia en aquesta trobada, a la qual també està previst que hi assisteixin el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; el president d'Acciona, José Manuel Entrecanales; el de La Caixa, Joan Maria Nin; l'exministre d'Economia Pedro Solbes; el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, o l'exsecretari de l'OTAN Jaap de Hoop Scheffer.

La trobada del Club Bilderberg se celebra cada any en un país diferent, la darrera va ser a Atenes, i reuneix més d'un centenar de destacats dirigents mundials. La reunió és privada, envoltada de discreció i no fa públic el contingut del debat ni les conclusions a què s'hagin arribat. De fet, als treballadors de l'hotel on es farà se'ls ha demanat discreció i l'accés al recinte serà molt difícil. Els Mossos d'Esquadra garantiran la seguretat dels alts càrrecs reunits i han organitzat un dispositiu de seguretat especial davant les convocatòries de manifestacions de grups antiglobalització.

La primera conferència Bilderberg es va organitzar a l'hotel Bilderberg, prop d'Arnhem, als Països Baixos, el 1954.

Font: TV3

Llista completa dels participants a la partida: Clica AQUÍ
Conferència Bilderberg
a Viquipedia

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres - Entrevista (segona part) from AttacTV on Vimeo.