Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FMI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FMI. Mostrar tots els missatges

13 de nov. 2011

Ens enviaran monitors?

Qualsevol observador diria que el poder real està en mans dels financers i especuladors. En efecte, actualment, els governs es comporten com a subordinats

Francesc Sanuy 13/11/2011

Al final de la seva carrera, el president Eisenhower va denunciar que els EUA eren un país dominat per un complex industrial i militar. Avui, en canvi, qualsevol observador diria que el poder real està en mans dels financers i especuladors. En efecte, actualment, els governs es comporten com a subordinats, perquè realment ho són tal com visiblement es nota quan la camarilla dels tràfics d'influència fa ostentació del seu poder sobre els servents polítics que, com a col·laboradors necessaris, els faciliten els monopolis, les exclusives i les adjudicacions. Són acròbates que treballen en xarxa, és a dir, sense risc o toreros que s'enfronten a bous afaitats. En tot cas, hi ha entre polítics i financers una relació incestuosa reforçada per una justícia com l'espanyola que garanteix la impunitat dels grans delinqüents de coll blanc. El capitalisme Cibeles de Madrid és gairebé tot ell de grans empreses d'obres públiques, en règim de concessions o de serveis públics privatitzats i de tarifa regulada.

Nogensmenys, això de posar les guineus a vigilar els galliners o de posar els carrabiners a fer de contrabandistes (cosa que a la inversa sí que podria funcionar) no és un fenomen únicament madrileny. Als EUA, per exemple, hi ha el rei Goldman Sachs, la mostra més representativa de la cobdícia portada fins als últims extrems i de portar la interlocució amb els poders públics a nivells d'autèntica complicitat. Ja coneixen segurament aquella definició d'hongarès que diu: és una persona que et cedeix el pas davant d'una porta giratòria i, després, et rep a dintre. Doncs bé, els homes de Goldman Sachs són genials tant a l'entrada com a la sortida. Vegin, si no, on es col·loquen quan pleguen. Sense anar gaire més lluny, l'equip Draghi-Monti, ex-Goldman, és ara la peça més influent de l'intent de salvació de l'euro. Per tant, els nous dirigents han transformat un banc de negocis tradicional caracteritzat per la prudència en un engranatge més de l'economia de casino. L'exconseller delegat del Goldman, Jon Corzine, ha protagonitzat la fallida de l'MF Global. Hi ha gent que en lloc de Goldman Sachs diuen Sacks (que vol dir ‘saqueig') i d'altres que diuen Goldman Sex. Es refereix a l'episodi del director Samuelides que recorda molt la pel·lícula Una proposició indecent, de Robert Redford i Demi Moore. La casa té normes d'indumentària i pautes de comportament com de secta. I en moments de recessió no és partidària d'exhibir riquesa i despesa no pas per puritanisme, sinó per qüestió d'imatge. Així, doncs, són aquesta mena de personatges els que ens han de guiar cap a la sortida de la crisi!

La situació és particularment difícil, perquè,igual com s'ha produït una primavera àrab que s'ha escampat d'un país a un altre, l'efecte dòmino també afecta ja per contagi els països perifèrics i meridionals de la UE. Curiosament les primeres víctimes són els caps de govern que ja han estat defenestrats i els que són a la cua tot esperant tanda. En el cas de Grècia, és interessant de subratllar el paper que han tingut les oligarquies com a causants de moltes de les desgràcies. Són unes quantes famílies que controlen els negocis i el sector financer del país. L'exprimer ministre Papandreu, en un discurs al Parlament, va expressar la seva preocupació per l'estat de molts bancs de Grècia. També va revelar una gran operació de contraban a tots els Balcans que representa 3.000 milions d'euros de pèrdues anuals d'ingressos per a Grècia. La reacció dels oligarques ha estat l'habitual: situar els diners als paradisos fiscals. A més a més, han quedat a l'expectativa i pendents de quedar-se, a preu de ganga, les privatitzacions que queden per fer (xarxa elèctrica, aeroports, loteries, etc.) coses ue aquí, al capitalisme Cibeles, no van reeixir. D'altra banda, Grècia ha consentit una corrupció generalitzada. A Itàlia, també hi ha una esclerosi institucional que fa possible el domini de Berlusconi sobre totes les televisions o l'activa presència de la Camorra, la N'Drangheta i la Cosa Nostra. Tal com és el cas, aquí, també les classes treballadores assalariades són els únics que paguen impostos, atès que els rics són evasors amb escapatòries que figuren a la llei.

Després d'Irlanda, Portugal i Grècia, ara és el torn d'Itàlia, que pel seu volum i dimensió pot ser un problema massa gran per digerir-lo. Estem parlant d'1,9 bilions d'euros amb B de Barcelona i no amb la B dels anglosaxons, que són mil vegades menys. A Itàlia, dimecres passat, es van presentar els supervisors de la UE, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional amb l'encàrrec de monitorar l'economia transalpina. El programa incorpora la venda d'actius, privatitzacions, flexibilització del mercat de treball i reforma de les pensions. Veiem, doncs, que estem parlant d'una seriosa emergència. Alguns malpensats opinen que Draghi, des del BCE, va ser un dels partidaris de fer fora Berlusconi i que va pressionar amb unes exigències que sabia perfectament que Itàlia no podria complir. I és que, de vegades, al darrere d'això eteri que en diuen mercats hi ha persones que mouen els fils. La pregunta és, en última anàlisi, si val la pena lluitar per la supervivència de l'euro. En cas afirmatiu, segons el professor Roubini la prioritat haurà de ser el creixement econòmic, aplicar facilitats monetàries, un euro devaluat amb polítiques d'estímul i, finalment, reestructuració del deute i fractura parcial de l'eurozona. Finalment, vetllar per la gran regla de la democràcia que si truquen de matinada no sigui la policia i tampoc, de cap manera, el cobrador del frac de la zona euro.

Informació relacionada:

Banquers i prestidigitadors 30/10/2011

o0o

14 de juny 2010

No et quedis tallat davant tanta tisorada: retalla el que toca!

Oscar - Coordinadora ONGD i aMS de Lleida

El poder d’institucions sense representació democràtica, com l’FMI i el Banc Mundial: retallada! El cost de la seguretat del Club Bildeberg: retallada! 17.000 milions d’euros de despesa militar: retallada! Mira si hi havia coses a retallar…

La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida llença un vídeo de denúncia de les retallades. Unes tisorades que fan pagar la crisi als qui més la pateixen, tant pel que fa a la població més desafavorida a casa nostra com arreu. Son víctimes de la retallada sense haver-la provocat. Els causants més directes de la situació actual, lluny de patir la crisi, se’n beneficien. La banca, aliena al terratrèmol de l’estat del benestar, continua sumant beneficis mastodòntics.

Posats a retallar, retallem el que toca

Posats a agafar les tisores, perquè no retallem el poder d’institucions sense cap mena de representació democràtica com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial?

Tisores en mà, també es podria anar pensant en retallar despeses pel desmesurat blindatge de seguretat que ha acompanyat la reunió del selecte Club Bilderberg a Sitges. I, de passada, retallar la influència d’aquest grup, una mena de govern invisible format per grans empresaris, banquers, economistes i polítics que sembla decidir de manera unilateral i pensant només en els seus interessos el futur del planeta.

Per què no retallem la despesa militar, que enguany superarà a l’estat espanyol els 17.000 milions d’euros, uns 50 milions d’euros al dia? I, posats a retallar, perquè no retallem els països als quals l’Estat ven armes infringint la seua pròpia Llei de Control?

Per què no retallem la demagògia i l’electoralisme barat?

Es pot atendre la crisi aquí i, alhora, complir els compromisos en matèria de solidaritat internacional. I és indispensable que ningú utilitzi demagògicament la política de cooperació internacional, evitant donar a entendre que és un luxe que ara no ens podem permetre. Convé recordar, més que mai, les estretes interrelacions que es donen entre els països arreu del món. Les polítiques socials a casa nostra i les polítiques de cooperació són mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir necessàriament.

Tks! Tks! L’última tisorada suggerim dedicar-la a retallar, i si pot ser eradicar del tot, els incompliments de compromisos. Com el que els nostres governants van assumir a la Cimera del Mil·lenni de l’any 2000, on es plantejava haver assolit els Objectius del Mil·lenni l’any 2015. El 18 de juny, el Consell Europeu, presidit per Espanya, reunirà als líders europeus per acordar una posició comú sobre els ODM que es presentarà formalment davant la Cimera de les Nacions Unides sobre els ODM al setembre. Exigeix que compleixin amb els seus compromisos! Passa a l’acció!

16 de maig 2010

Eus ací el New World Order…

El FMI li diu a l'Obama que li digui al Zatapero que digui al subdits del reino d'España que...

I els súbdits i submisos i obedients? Doncs, res, que el Fernando Alosno patrocinat per la germaneta de la caritat Botí ha fet una remuntada impressionant amb els seu torino rampante. Puxa Asturias i el Reino de España. El Barça guanya la lliga, Visca el Barça. Aquesta nit, allà per los madriles n'hi ha que ploren, lo Florentino se'n fot bé, ell ja a rentat els seus bitllets amb CR9 i altres detergents.

Que ve el llop, que ve el llop... de fet, ja és aquí. I què?


Professors temporals grecs assalten la TV grega i diuen veritats com catedrals...

FMI en Espanya – La Revolució Encoberta (TRÀILER)



FMI en Espanya – La Revolució Encoberta (1ª Part)



FMI en Espanya – La Revolució Encoberta (2ª Part)



Últim Part del FMI a Espanya & Revolució Encoberta (HD)



Eus ací el New World Order...

9 de maig 2010

Kanellos el gos revolucionari

Entre els amants dels gossos i els gats, hi ha un debat etern sobre quin animal és el millor. Per descomptat, jo que sóc amant dels gossos, opino que són millors que els gats. No només es tracta del millor amic de l'home, fidel acompanyant en les bones i en les males, sinó que la seva fidelitat excedeix els límits de la seva pròpia integritat física.

Erich Moncada SDP Noticies

Tal és el cas de Kanellos, el gos anarquista, que des de fa dos anys va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació per aparèixer-se en totes les protestes socials de Grècia, i més recentment, en les manifestacions contra les mesures d'austeritat adoptades pel govern grec per ordres del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea.

El valent ca apareix en diverses imatges del periòdic The Guardian bordant als policies antiavalots, llepant les ampolles de llet deixades pels agricultors, acompanyant als seus companys de lluita o dormit sobre una cinta de seguretat.

Ja m'agradaria veure a un gat posant-se cara a cara amb els granaders, sense importar-li les garrotades i els gasos lacrimògens. Tot un exemple a seguir.

Gossos revolucionaris del món, uniu-vos!

Els cosins de la reina Sofia, a La Zarzuela
La crisi de Grècia també sacseja Espanya. Els cosins grecs de la reina Sofia han vingut a passar uns dies al palau reial, i no volen marxar. El rei Joan Carles comença a estar-ne tip.