Pemex podria incórrer en un conflicte d'interès a Llatinoamèrica

Pemex podria incórrer en un conflicte d'interès en algunes de les decisions que adopti el consell d'administració de Repsol respecte al seu negoci a Llatinoamèrica, segons alguns experts en govern corporatiu consultats.

Ep - Madrid 04/09/2011

Aquest conflicte sorgeix de la condició de Pemex de competidor directe de Repsol i de la seva nova posició en el consell de la companyia, en la qual passaria de comptar amb un conseller, José Manuel Carrera, i una representació institucional a integrar-se en un bloc de quatre consellers i major pes en l'òrgan rector.

Els experts consideren a més que la sindicació de les accions amb Sacyr-fins el 29,8% - no tindria per què procurar més consellers cap de les companyies, que ja compten amb quatre seients en l'òrgan rector de la petroliera.

D'acord amb les recomanacions de bon govern, Repsol faria bé en mantenir els seus vuit consellers independents, i dins del marge per als dominicals caldria repartir sis seients, dos d'ells per a La Caixa. Tot i això, Sacyr i Pemex han expressat el seu desig de "comptar amb una representació d'acord amb la seva participació en el capital social de la companyia".

Sobre el conflicte d'interès, les normes per a operacions vinculades recollides en els codis de bon govern podrien fins i tot obligar a Pemex a absentar-se del consell quan es tractin alguns assumptes. Per a això, serà clau la participació dels consellers independents a l'hora de valorar les matèries controvertides.

En la sindicació de participacions entre Sacyr i Pemex, els experts fan algunes recomanacions sobre bon govern i expressen també algunes reticències de caràcter jurídic, entre elles la del possible frau de llei en què podrien incórrer els socis si prenen el control de la petroliera sense haver llançat abans una opa.

En tot cas, adverteixen que el temps decidirà si l'aliança entre la constructora i la petroliera mexicana els aporta un pes suficient per equivaler a un canvi de control o si, per contra, queda limitada al perfil d'accionistes minoritaris.

Interès particular i societari

Els experts coincideixen que els sindicats han de tenir cura especialment l'encaix entre els seus interessos particulars i els de la petroliera, ja que en cas contrari podrien fins i tot incórrer en un delicte.

Si bé en les juntes d'accionistes cada soci té dret a vetllar pel seu interès i reclamar amb la major contundència polítiques com les millores de dividend, en els consells d'administració hi ha un compromís de defensa de l'empresa. La direcció de Repsol, assenyalen, podria utilitzar aquest front per atacar els socis sindicats.

D'altra banda, els experts indiquen que, un cop adquirit el 29,8%, Sacyr i Pemex tindrien capacitat per convocar una junta d'accionistes i proposar el canvi en la direcció de la petroliera. No obstant això, adverteixen dels riscos d'aquesta decisió si abans no s'han garantit no només un suport majoritari, sinó també una bona acollida de la decisió entre la massa accionarial.

o0o

Antonio Brufau e Isidre Faine . - Pablo Monge

Brufau compta amb el suport de La Caixa

CincoDías.com Madrid 04/09/2011

Tot i que la caixa catalana encara no s'ha posicionat públicament davant l'aliança de Sacyr i Pemex a Repsol, en privat, el seu president, Isidre Fainé, ha manifestat el seu suport a l'actual equip directiu de la petroliera, amb Antonio Brufau al capdavant, segons recull el diari El País.

El pacte assolit entre Sacyr i Pemex amb la sindicació dels seus vots dins de Repsol sembla tenir un objectiu: aconseguir el control de la petroliera, desplaçant als actuals gestors. Davant d'aquest escenari, la postura adoptada per la resta d'actors en la companyia i els seus moviments resultaran decisius.

La Caixa, soci de referència dins de la petroliera amb un 12,8% del capital, encara no ha explicat oficialment quina és la seva opinió davant la nova situació, però el diari El País publica avui que la caixa catalana ha ofert al president de Repsol, Antonio Brufau, "un suport incondicional".

Segons aquest diari, la postura de La Caixa serà donar suport a l'actual equip directiu i "oposar-se a qualsevol pla de Sacyr-Pemex d'intentar donar un tomb a la cúpula i controlar el poder executiu de la companyia".

Enllaç a la informació d'El País.

També us pot interessar:

• Sacyr ‘strikes again' 04/09/2011
• Pemex controla el 9.42% de les accions de Repsol 03/09/2011

o0o

• Felipe González dissenteix del Govern: no veu garantida la 'espanyolitat' de Repsol 04/09/2011
• Argentina avisa: té poder de veto en YPF 03/09/2011
• Brufau i Fainé es reuneixen per analitzar la situació a Repsol 02/09/2011
• Sacyr reobre la guerra pel poder a Repsol amb el suport de Pemex 30/08/2011
• Sebastián es reuneix amb Pemex després de la seva acord amb Sacyr 30/08/2011
• Caixabank eludeix pronunciar-se sobre l'aliança entre Sacyr i Pemex 30/08/2011
• Brufau té les espatlles ben cobertes en cas de sortir 30/08/2011
• Els analistes aproven la aliança i les companyies la celebren en Borsa 30/08/2011

o0o

Sacyr ‘strikes again'

A la imatge, captada a Singapur, apareix una plataforma petroliera que serà traslladada a Cuba per Repsol. Petrolis Mexicans busca adquirir un altre 0,38 per cent de les accions d'aquesta empresa espanyola · Fotografia Reuters

L'anticipació de les eleccions es veu que ha agafat alguns ‘lobbies' o traficants d'influències amb els pixats al ventre de cara al nou calendari

Francesc Sanuy / El Punt 04/09/2011

En aquesta recta final del règim del PSOE en versió Zapatero, com en tots els finals d'etapa, es fan visibles les habituals maniobres madrilenyes del ¿qué hay de lo mío? De fet, les grans operacions ja estaven previstes i planificades per a la nova legislatura, amb els mateixos interlocutors o amb uns altres del mateix signe o d'un de diferent. Però l'anticipació de les eleccions es veu que ha agafat alguns lobbies o traficants d'influències amb els pixats al ventre de cara al nou calendari. Cosa que possiblement explica que, a aquestes alçades de la pel·lícula, la privilegiada empresa Sacyr hagi mogut peça. Hi ha moltes formes de practicar el capitalisme a l'estil de Madrid. L'Ibex està ple d'exemples ben eloqüents d'aquest sistema de mercat inexistent i basat en la xarxa de contractes i de malsanes relacions entre les empreses monopolistes, confessionals, explotadores, d'exclusives o gestores de serveis i els governs i partits polítics sense control adequat de les tarifes i els poders públics que, com a còmplices o cooperadors necessaris, els garanteixen uns beneficis exagerats, immerescuts i pagats a costa dels usuaris en règim de mercat captiu o directament dels contribuents.

És en aquest món dels ‘happy few', és a dir, dels pocs agraciats pels poders constituïts, que es mou, com el peix a l'aigua, la Sacyr que ara ens crida l'atenció. El seu president, Luis del Rivero, un senyor que va donar suport primer a les dretes de la seva Múrcia natal i que, després, es va fer íntim dels governants del PSOE –començant per senyor Taguas, abans cap de l'Oficina Econòmica de La Moncloa i home de confiança de Zapatero i, ara, president del SEOPAN la patronal de les obres públiques a la qual Sacyr mana amb mitja dotzena més de contractistes de l'Estat–, és, sens dubte, un personatge rellevant. I és que n'ha fet de tots colors amb el beneplàcit d'una superioritat sempre comprensiva i complaent amb els membres destacats d'un establishment que és, en última instància, el que marca les regles del joc. Una de les seves jugades més agosarades va ser l'intent d'apoderar-se del BBVA amb la col·laboració de Juan Abelló i el suport de l'actual ministre d'Indústria, Miguel Sebastián. El titular del banc, Francisco González, un dels companys de pupitre de J.M. Aznar, designat pel PP amb l'ajut de l'Agència Tributària –que va destapar (casualment) un fons de pensions de tot el consell d'administració situat al paradís fiscal de l'illa de Jersey i va obligar a dimitir tota l'oligarquia de Neguri–, va resistir. I Botín va forçar la sortida d'Abelló del consell del Santander a causa del seu intent de dominar el principal competidor.

Una segona operació perfectament discutible va ser l'intent de Sacyr de quedar-se el control del vaixell insígnia del sector a França, és a dir, d'Eiffage, que porta en el nom el record de Gustave Eiffel, el de la torre. Eren els temps en què als empresaris espanyols se'ls anomenava conquistadors fins que la UE va prohibir que guanyessin les adjudicacions, perquè el govern de Madrid els subvencionava la diferencia de preu. Sacyr va topar amb el govern francès i La Moncloa els va ajudar a sortir més o menys indemnes. Després, va venir l'adjudicació de les obres d'ampliació del canal de Panamà, a partir de la qual el govern de Madrid va callar per sempre més sobre el paradís fiscal panameny. I, curiosament, sempre anaven de la mà el govern central i l'empresa. Eren anys en què Sacyr comprava accions de Repsol amb crèdits bancaris que anava pagant amb els dividends. Però aquest esquema es va trencar quan l'accionista volia rendiments i l'empresa preferia invertir en prospeccions, exploracions i reserves. Moment en què Del Rivero pacta amb la PEMEX mexicana (29% del capital) per canviar la línia de gestió de l'equip actual i poder esprémer el suc de la llimona amb urgències.

Ara, una vegada més, ràpidament, el ministre Sebastián dóna la benedicció a l'operació i afirma que es garanteix l'espanyolitat de l'empresa en el futur; és a dir, que canvia la política energètica sense cap debat sobre un sector tan estratègic. Ja ens va fer empassar que CEPSA passés a ser 100% d'Abu Dhabi o que les badades o errors de Gas Natural ens deixessin fora del gasoducte Medgaz i en actitud de penitència davant la Sonatrach algeriana. Segons el Financial Times, l'acord ha estat impulsat pels banquers (per exemple, els del Santander) que han de cobrar de Sacyr i ha estat un matrimoni d'escopeta, d'aquells en què la núvia, embarassada, es troba el nuvi a l'altar acompanyat del pare amb la lupara siciliana. Si fem una mica de memòria, recordarem que el 2000 Sacyr i La Caixa ja van acordar de vendre el 30% de Repsol a la petroliera russa Lukoil. Però és que ara, amb La Caixa in albis, també està en joc la promesa de Sacyr a Pemex que a part dels dividends faran calaix amb la venda del 30,8% que Repsol té a Gas Natural. En fi, que un senyor de Múrcia, titular d'una empresa que ara ja no té tanta feina de grans construccions, ell solet, ha trasbalsat tot un model dels financers nominalment catalans que, en realitat, només aspiren a participar en els grans festins del capitalisme madrileny del qual són els sipais locals encarregats de fer drenatge dels nostres estalvis.

o0o

Més informació:

Pemex controla el 9.42% de les accions de Repsol

o0o

Compra Pemex 825.000 150 accions a Repsol, puja participació al 5%

L'adquisició es va dur a terme el 13 de juliol, va indicar l'àrea de finances de la paraestatal, però no va revelar la suma de l'operació.

Reuters / La Jornada

Ciutat de Mèxic. Pemex ha indicat avui que recentment va adquirir 825.000 150 accions de l'espanyola Repsol YPF, per tant la seva participació accionària en aquesta signatura arriba ara cinc per cent.

La compra de les accions de Repsol es va dur a terme el 13 de juliol, va indicar l'àrea de finances de Pemex, però no va revelar la suma de l'operació.

"Pemex a través de la seva filial PMI Holding BV va comprar el 13 de juliol de 2011, 825.000 150 accions de Repsol YPF buscant consolidar la seva posició en aquesta empresa en congruència amb els avantatges fiscals que ofereix arribar a una posició de cinc per cent en empreses espanyoles ", va dir l'àrea en un breu avís.

Pemex és l'empresa estatal mexicana i els seus ingressos alimenten una tercera part del pressupost del govern.

Patriotisme empresarial

Francesc Sanuy / AVUI 01/05/2011

De vegades, els governs fan pactes fàustics amb els mefistòfils de la banca. Però què dic! Els fan sovint o gairebé sempre, tot seguint el model d'aquell doctor Faustus, alquimista del segle XVI, que Goethe va convertir en la figura universal que encarna la voluntat de vendre's l'ànima al diable a canvi d'obtenir tot allò que es desitja. Per exemple, el govern britànic va establir acords amb els financers de la City de Londres 10 anys abans que no esclatés la crisi econòmica actual, que, per dir-ho ras i curt, autoritzava la banca a practicar legalment el saqueig i l'obtenció de botins, això sí, amb la contrapartida de crear llocs de treball, comprar serveis auxiliars i, sobretot, pagar molts impostos. Ja s'ha vist que la primera part no ha funcionat gens bé, perquè s'ha comprovat ben ràpidament que els bancs, si tenen plena llibertat d'actuació, són perfectament capaços de dinamitar-se i cavar-se la pròpia sepultura. I, a la recíproca, també ha fracassat l'altra part del tracte, perquè els banquers no han pagat els impostos al nivell que s'havia previst. El Barclays, concretament, només va pagar, l'any 2009, 178 milions sobre uns beneficis de 4.600, cosa que resulta tan escandalosa com indignant.

Curiosament, els directius de la banca, després de socialitzar les pèrdues i reclamar subvencions o rescats, no han parat de privatitzar els beneficis i, després d'una temporada d'acte de contrició, equivalent a “l'any de plor” de les vídues en el sistema successori del dret civil català, han dit que ja n'hi ha prou de demanar disculpes i que és hora de tornar al “business as usual”, és a dir, a la forma habitual de fer negocis, com si aquí no hagués passat res. I per demostrar, en cas que no ens n'haguessin adonat, que no hi ha cap propòsit d'esmena, han tornat de manera obscena a autoadjudicar-se uns sous extravagants i unes recompenses que continuen cobrant malgrat el cost que han causat als contribuents i la misèria que han causat a les classes més humils o indefenses de la societat. Ho han fet sense remordiments i sense demanar perdó. Saben que la seva amenaça d'anar-se'n del país si no se'ls permet tot ha fet un cert efecte en els polítics que, d'altra banda, han rebut ja tota mena de favors que els predisposen cap al principi pervers segons el qual les coses massa grans no es poden deixar caure i que els reguladors no gosaran imposar tallafocs que separin la banca convencional de la banca-casino. Ni tampoc que els banquers incompetents o deshonestos quedin automàticament inhabilitats per exercir la professió si han provocat danys a la col·lectivitat.

En relació amb aquest gran debat d'ètica en els negocis i de la suprema obligació de pagar impostos a l'Estat que els ha concedit una patent de cors en forma de fitxa bancària, m'ha vingut a la memòria un estudi publicat a Mercados que descriu les escapatòries fiscals de les entitats financeres i de les grans empreses espanyoles de l'IBEX. I val a dir que, en un moment d'austeritat, de sacrifici dels més dèbils i de necessària exemplaritat i solidaritat, com l'actual, m'ha semblat especialment feridor el panorama antipatriòtic dels qui més s'han beneficiat d'aquest país que han espremut fins a l'última gota i al qual, després, giren l'esquena a l'hora de pagar impostos. Ja sé que algun polític dels que tenen una consulting per evadir la tributació, d'això en diu una legitima “optimització fiscal” i que aquests grans empresaris tan condecorats i mimats pel poder polític de cada moment, de l'evasió o del paradís fiscal, en diuen “evitació”. Però, per favor, no tornin a presentar-se com a patriotes, perquè això ja supera tots els límits de l'audàcia i, sobretot, de la decència.

Vegin, sisplau, alguns exemples molt “edificants”. La Telefónica té la central de compres a Munic a fi de compensar el cataclisme de pèrdues per valor de 4.845 milions d'euros de la fracassada compra d'una llicència de mòbils a Alemanya. A més a més, a través de Telfin Irlanda finança 3.400 milions en negocis estrangers. Ja se sap que Irlanda, Holanda i Luxemburg són relativament paradisíacs en termes tributaris. A Holanda, per exemple, hi va instal·lar Iberia la seva filial Binter, cosa que, després de l'euro, va deixar de tenir sentit, però llavors això ho feia una companyia anomenada “de bandera”. Iberdrola té la Reinsurance a Luxemburg igual que Gamesa hi té l'asseguradora Eolo Re, perquè només paguen un 1% d'impost de societats. Acciona té una financera a Suïssa; Abengoa, una societat de cartera a Holanda; Red Eléctrica, a Holanda, i Repsol té quatre financeres a les Cayman i les Bermudes.

A les Cayman, hi té també quatre empreses holding Gas Natural. Els dos grans bancs Santander i BBVA canalitzen emissions de deute a través de societats a Irlanda. Recordem també que tot el consell d'administració anterior del BBVA tenia un fons de pensions individual per a cadascun dels membres, al paradís fiscal de l'illa de Jersey i que a cap d'ells no se'ls va sancionar quan, essent banquers, van declarar que no sabien que signar cal·ligràficament en números volia dir que era un compte xifrat.

En resum, les empreses que han crescut a costa de l'Estat i dels contribuents podran presumir de moltes coses, però de patriotes, res.

Patagonia: Pescadors bloquegen terminal de Repsol per contaminar

Des de fa una setmana pescadors de Caleta Olivia ( Patagonia Argentina) es movilitzen amb les seves barques de "la flota amarilla" bloquejant la monoboia d´exportació de petroli TERMAP. Denuncien que Repsol-YPF i Pan American han dinamitat el subsòl marí fent prospeccions sísmiques i la pesca ha desaparegut.

Llegir més..
Repsol Mata
Momentos de tensión en la monoboya de Caleta