· El sindicat Metges de Catalunya exigeix al govern tornar a la situació prèvia a les retallades
· Salut considera “inassumible” un increment del pressupost per al 2012
· El pes social i econòmic de la sanitat pública fa que es visqui amb especial tensió l'efecte de la tisorada
Barcelona -
Marta Ciércoles / El punt 13/11/2011
En plena campanya electoral, els 16.500 metges de la sanitat pública estan cridats a dues jornades de vaga, convocades pel sindicat Metges de Catalunya per als propers dimarts i dimecres. Els efectes de la restricció pressupostària aplicada a la partida sanitària –un 10% del pressupost, l'equivalent a uns 900 milions d'euros– han fet de la sanitat la cara més visible de les retallades imposades pel govern. Cap servei públic ha viscut la tisorada amb la tensió que s'ha apoderat de la sanitat.
Els motius de la vaga
El sindicat Metges de Catalunya (MC) demana que el pressupost de sanitat de l'any vinent torni a la situació de 2010. Els metges exigeixen recuperar l'activitat assistencial i les condicions laborals i retributives prèvies a la retallada, un punt de partida que, segons el secretari d'estratègia i coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho, és “inassumible”.
A banda del perjudici que les retallades han suposat per als usuaris –més llistes d'espera, tancament de centres i serveis assistencials, etc.–, els facultatius denuncien el deteriorament de les seves condicions laborals. Mentre que als centres concertats –on s'inclouen més de 50 hospitals–, sindicats i patronals han arribat a acords que han implicat rebaixes salarials a canvi de minimitzar els acomiadaments, la negociació amb l'Institut Català de la Salut (ICS) fa mesos que està enquistada.
La direcció de l'ICS ha començat a aplicar de manera unilateral mesures com ara la reducció de la jornada d'alguns professionals i la rebaixa de les retribucions per guàrdies que els metges consideren inadmissibles. L'entitat planteja, a més, una reducció de la paga de Nadal que afectaria tots els treballadors, a canvi de mantenir els llocs de treball del personal interí. L'estancament de les negociacions a l'ICS ha estat un dels principals detonants de la vaga convocada per MC.
Suport a la vaga
El sindicat MC és l'únic convocador de la vaga de la setmana vinent. Ni el sindicat d'infermeria Satse ni els sindicats generals (UGT, CCOO i CATAC) hi donen suport. Tant CCOO com UGT no consideren que sigui el moment de fer una vaga i han acusat MC d'haver trencat la unitat sindical i haver deixat de banda el problema de la qualitat assistencial per defensar els interessos corporatius.
Més enllà dels sindicats, Salut va rebre l'anunci de vaga “amb sorpresa”, tenint en compte que les negociacions a l'ICS “encara estan obertes”. D'altra banda, malgrat que, des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el seu vicepresident, Jaume Padrós, apostava fa uns dies per exhaurir les vies de diàleg, res sembla indicar que la vaga pugui ser desconvocada demà.
L'experta en economia de la salut Anna Garcia-Altés considera “injustificada” la vaga prevista per a la setmana vinent. “Els metges estan posant el sistema contra les cordes”, afirma, ja que “de moment, el govern no ha plantejat noves retallades”.
El catedràtic d'economia de la UPF Guillem López-Casasnovas assegura que “la vaga suposarà una retallada més a les prestacions sanitàries que alguns professionals diuen defensar”. Per aquest expert, “cal seny, responsabilitat i un discurs positiu per oferir un escenari intel·ligent més enllà de les retallades”. Fer el contrari generarà “més desànim i més angoixa” als usuaris de la sanitat.
Temor de més retallades
Tot i que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el mateix president Artur Mas van garantir davant del Parlament que no hi hauria més retallades en l'assistència sanitària de cara al 2012, MC tem que l'any vinent s'apliqui una altra tisorada que afecti les condicions laborals. El sindicat sosté que la intenció del govern és reduir el pressupost de Salut un 4,8%. “Ho sabem de fonts ben informades”, assegura el president de MC, Albert Tomàs.
Des del Departament de Salut, Francesc Sancho recorda que “el pressupost encara està en fase d'elaboració” i apel·la al compromís expressat pel govern. El temor de MC –explica Tomàs– és que una altra retallada deixi sense efecte els pactes assolits als hospitals concertats i que, l'any vinent, desenes de llocs de treball tornin a estar en perill. “El govern s'ha compromès a no fer més retallades en assistència, però no ha dit res sobre el personal ni sobre les condicions laborals”, afirma Tomàs.
Tensions en la sanitat
Tot i que el govern ha aplicat retallades a totes les partides, no n'hi ha cap que hagi generat el mateix malestar que s'ha viscut en l'àmbit de la sanitat. El secretari d'estratègia i coordinació de Salut, Francesc Sancho, ho atribueix al fet que la salut és un tema d'“especial sensibilitat”, tant pel fet que afecta la totalitat de la població com pel volum de professionals que treballen en el sistema sanitari o en sectors que en depenen. Sancho admet que “l'ajustament s'ha hagut d'aplicar amb molta urgència” i considera que això “potser ha impedit que, des de la conselleria, s'expliquessin les mesures prou bé als ciutadans”.
El vicepresident del COMB, Jaume Padrós, també atribueix bona part de la tensió a una “gestió de la comunicació millorable”, ja que, segons afirma, “no hi ha informació objectiva que demostri que s'estigui produint un dèficit assistencial per culpa de la retallada”.
L'economista Anna Garcia-Altés destaca que la sanitat pública és un servei “molt valorat” pels ciutadans, motiu pel qual alguns missatges que s'han pervertit han acabat “generant molts nervis”. Albert Tomàs, de MC, recorda que el pressupost de Salut (9.188 milions d'euros) és, amb diferència, el més elevat de la Generalitat. “Retallar-ne el 10% implica perdre prop de mil milions de cop.”
La salut, un motor econòmic
Però si la retallada ha fet més mal en sanitat que en altres àmbits, també ha estat pel paper que juga el sector salut en l'economia del país. La despesa pública en salut representa al voltant del 5% del PIB català, un percentatge que arriba a més del 7% si s'hi suma la despesa sanitària privada, que és de més de 4.500 milions anuals.
Més de 200.000 afiliats a la Seguretat Social treballen en diversos àmbits del sector sanitari, tant públic com privat (un 7,3% del total d'afiliats, segons l'informe El sector de la salut a Catalunya, publicat l'any 2009 per la Cambra de Comerç de Barcelona). Es tracta del quart sector en nombre d'ocupats, molt per sobre d'altres serveis bàsics com ara l'educació.
Aquesta realitat és la que explica que “els ajustaments salarials hagin afectat molta més gent en la sanitat que en altres sectors, i això ha fet que el debat sobre la salut hagi estat molt més present en l'esfera pública”, argumenta el secretari d'estratègia i coordinació de Salut.
“De cada deu euros que es gasta la Generalitat, quatre es destinen a salut”, recorda Sancho. Aquesta despesa té un efecte multiplicador sobre el conjunt de l'economia, ja que la inversió en salut genera una gran demanda de béns i serveis, bona part dels quals (bàsicament tecnologia avançada i serveis basats en el coneixement) són, a més, d'alt valor afegit.
A més, el sector salut destaca pel seu propi valor afegit, ja que el 60% dels professionals que hi treballen són titulats superiors, un potencial que proporciona innovació i que genera constantment nou coneixement.
