Quaranta anys de l'"I am a Catalan" de Pau Casals a les Nacions Unides

Redacció 324

El 24 d'octubre del 1971, el violoncel·lista català Pau Casals va rebre la medalla de la pau concedida per les Nacions Unides. En aquell acte, Casals va pronunciar un discurs d'agraïment en el qual reivindicava la identitat de Catalunya (en un moment en què el franquisme encara era vigent) i la pau al món.

Les paraules de Casals van ser la primera vegada en què algú va parlar en llengua catalana davant l'Assemblea General de l'ONU. El músic va reivindicar la identitat catalana proclamant el cèlebre "I am a catalan" i també va recordar la història del parlamentarisme i la cultura de pau del país: "Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra".

Per Casals, la Medalla de la Pau representava "l'honor més gran" rebut, ja que considerava la pau com "la meva preocupació més gran". Moments abans de tocar "El cant dels ocells", el músic va relacionar el so que fan els ocells quan són el cel ("peace, peace, peace") amb la defensa de la pau. Amb la interpretació d'aquesta peça tradicional catalana, Casals va trencar l'exili musical que s'havia imposat en protesta per la situació política espanyola.

Durant l'acte, el violoncel·lista del Vendrell va estrenar l'"Himne a les Nacions Unides", que el que era secretari general de les Nacions Unides, el birmà U Thant, va encarregar al músic català i al poeta britànic W. H. Auden. Aquest himne no ha estat assumit oficialment per l'ONU, tot i que s'interpreta en algunes ocasions significatives.

Homenatge del Parlament

Amb motiu de l'aniversari d'aquest discurs, el Parlament català ha homenatjat Casals aquest dijous al vespre. Durant l'acte s'han projectat les paraules del violoncel·lista a les Nacions Unides i, posteriorment, l'Orfeó Lleidatà ha interpretat "El cant dels ocells".

L'homenatge a Casals ha comptat amb les intervencions de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i del president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Rafael Grasa, que ha lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el primer premi Constructors de Pau. La cambra catalana ha estat distingida pel que "representa i simbolitza, com a màxim exponent de la sobirania que emana del poble de Catalunya".

El cant dels ocells - Pau Casals

o0o

Pas endavant cap al Tractat Mundial de Comerç d'Armes

ICIP - Institut Català Internacional per la Pau el 18/07/11

La Tercera Comissió Preparatòria del Tractat, celebrada a Nova York, es tanca amb avenços substancials i amb el suport d’un gran nombre de països. La signatura del text està prevista per l’estiu de l’any que ve i fins aleshores, doncs, continuaran les negociacions.

La Tercera Comissió Preparatòria del Tractat de Comerç d’Armes, celebrada de l’11 al 15 de juliol a la seu de Nacions Unides, a Nova York, s’ha tancat amb avenços substancials gràcies al suport d’un gran nombre de països, entre els quals els cinc membres del Consell de Seguretat de l’ONU (Estats Units, Gran Bretanya, França, Xina i Rússia), que representen el 88% del comerç d’armes mundial. La Comissió també ha estat marcada per la declaració de suport al TCA per part d’un grup de bancs i inversors mundials amb més d’1,2 bilions de dòlars en actius, i per la participació de 140 organitzacions de la societat civil, que també han pres la paraula en els debats.

Bona direcció
La campanya Armes sota control= fa una valoració positiva del desenvolupament de les negociacions i recorda la necessitat del tractat perquè les transferències irresponsables d’armament ‘alimenten els conflictes, la pobresa i les violacions dels drets humans’. El coordinador de la campanya, Jeff Abramson, ha dit que ‘malgrat els buits, importants, que hi ha en els últims documents i els intents d’alguns de fer descarrilar les converses, s’han fet avenços substancials’. Abramson ha afegit que ara és l’hora que els estats afinin les seves postures per tornar el 2012 ‘amb un clar compromís de fer efectiu el tractat’. I és que l’estiu de l’any que ve està previst que se celebri a Nova York la conferència internacional de signatura del tractat. Seran, doncs, les últimes negociacions per a l’aprovació d’un tractat històric que reguli les importacions, les exportacions i les transferències d’armes arreu del món.

Notícies relacionades:

• Les restriccions d'Israel a l'ajuda humanitària costen més de 3,2 milions d'euros a l'any

• Les ONG, protagonistes a la reunió preparatòria del Tractat de Comerç d'Armes

• Grans inversors mundials reivindiquen el Tractat de Comerç d'Armes

Més:

• Tractat de Comerç d'Armes
• Surrealisme a Nacions Unides. #armstreaty
• Grans inversors mundials reivindiquen el Tractat de Comerç d'Armes

L'ICIP segueix la reunió preparatòria del Tractat de Comerç d'Armes

Es fa a Nacions Unides, a Nova York, i hi participa diplomàcia d'arreu del món i 140 organitzacions de la societat civil

Delegats dels estats membres de Nacions Unides i més de 140 organitzacions de la societat civil participen aquesta setmana a Nova York a la Tercera Comissió Preparatòria de la conferència final del Tractat de Comerç d’Armes, prevista per l’estiu del 2012. En les reunions hi participa l’ICIP i també hi són presents representants d’institucions destacades com el PRIO (Peace Reserach Institute Oslo), el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) o el GRIP (Group for Reserach and Information on Peace and secutiry). També hi participen ONGs com Amnistia Internacional, Oxfam o a la xarxa IANSA, i víctimes directes de la violència armada.

Les dues reunions preparatòries anteriors van tractar dels principis i de l’abast del Tractat i dels criteris que regularan les transferències. En aquesta tercera trobada preparatòria, l’última abans de la conferència mundial del 2012, un dels principals punts de discussió és la implementació del Tractat, és a dir, els instruments que s’establiran per a portar a terme el text del tractat. Sobre la taula també hi ha qüestions controvertides, com ara la possibilitat que el TCA reguli el comerç de municions. La reunió s’allargarà fins divendres dia 15.

Podeu seguir tota la informació sobre el TCA en aquest espai al web de l’ICIP i al Facebook i Twitter de l’Institut.

Més informació

• Espai de l'ICIP sobre el Tractat de Comerç d'Armes
• Més informació al Bloc de l'ICIP
• Informació de la reunió al web Armas bajo Control
  

Font: ICIP (Institut Català per la Pau)

Dubtes, espere que raonables

Un jet britànic Typhoon a la base Gioia del Colle, al sud d'Itàlia, forma part de l'Ala Expedicionària 907 que es prepara a patrullar la zona d'exclusió aèria a Líbia · Foto Reuters

Vicent Partal / Vilaweb

Hi ha gent que em demana l'opinió sobre l'atac de Líbia, però no en puc donar cap de contundent i rotunda: tinc el cap ple de dubtes. Hi ha voltes en què és fàcil d'adoptar una posició o una altra. En aquest cas, no ho he aconseguit. Però, sí que puc explicar el perquè dels meus dubtes, ni que siga per a discutir un poc...

Quan era molt jove algú em va explicar per primera volta la guerra, la 'nostra'. I l'explicació va ser: 'Vam perdre perquè ens deixaren sols.' Tothom reconeix que, mentre Franco comptà amb l'ajut de Hitler i Mussolini, les democràcies trobaren excuses de tota mena per a no ajudar el govern legítim de la república. Des d'aleshores tinc la tendència, que difícilment controle, de justificar això que la moderna concepció política denomina 'ingerència humanitària'. Crec, en efecte, que no es pot deixar que un govern ataque els seus propis ciutadans sense respondre-hi. Especialment si, com sol passar, el govern no és democràtic.

Però, a Líbia, són demòcrates els opositors de Gaddafi? Podem comparar els esdeveniments d'aquell país amb els de Tunísia o d'Egipte? Em tem que no, que no és tan fàcil. Els anomenats rebels no estic tan segur que siguen partidaris acèrrims de la democràcia. Coneixent el país i analitzant les dades que ens arriben, hi ha elements –per exemple la pertinença d'uns i altres a tribus diverses o la presència entre els rebels de grups gihadistes–, que compliquen molt el cas libi. Gaddafi té al darrere un historial de repressió i d'agressions molt notable, ningú no en pot dubtar. Però les certeses s'acaben ací.

Malgrat això, els països occidentals no s'ho han pensat dues vegades i han aconseguit una resolució de l'ONU per a atacar aquell país. Una resolució legalment suficient, això no ho discutesc, però políticament complicada, perquè tan solament hi ha un vot de diferència entre el sí i el no, però sobretot perquè Alemanya, el Brasil, l'Índia, la Xina i Rússia es van abstenir, després de manifestar que tenien dubtes seriosos sobre l'oportunitat de la missió.

Siga com siga, els estats occidentals han emprès l'atac sense esperar a tenir al costat ni els països veïns, Tunis i Egipte, ni cap país representatiu del món musulmà. Qatar i Turquia han dit que voldrien participar-hi, però no s'ha concretat res.

Això, jo crec que és un error molt important. Perquè sostreu l'atac de l'esfera de la democràcia i el porta a l'esfera de la contraposició entre una part del món islàmic i occident. Una dimensió que les revoltes democràtiques de Tunísia i d'Egipte havien superat. I, sincerament, em fa por que aquest atac no ature aquest procés. Just quan una generació d'àrabs joves havia estrenat un moviment innovador cap a la democràcia la guerra torna a ser el centre del debat. És un mal senyal, sobretot si la Lliga Àrab, com ha passat, s'hi oposa.

Dit tot això, quina era l'alternativa? Esperar a veure els opositors morts des de la televisió?

No, és clar, això no és cap alternativa. Però potser em sentiria més tranquil si aquest atac no l'haguérem acompanyat d'un altre solemne gest d'hipocresia occidental: hem d'atacar Líbia, però no Bahrain. Els ciutadans d'aquest estat del golf també es manifestaven, també en varen matar en les manifestacions, Bahrain també és una dictadura i, per a fer-ho pitjor, tropes de l'Aràbia Saudita, la pitjor de les dictadures d'aquella zona, hi han entrat per aixafar els rebels. I la resposta d'Occident ha estat el silenci. El fet que els Estats Units hi tinguen la base de Manama, la més important de la zona, m'inquieta encara més. Vol dir que, si a Líbia hi haguessen bases militars occidentals, l'atac no s'hauria fet? Dic que m'agradaria que atacassen Bahrain?

Allò que dic és que crec que tothom té dret de viure en democràcia, en qualsevol lloc. I que les democràcies occidentals haurien de mirar molt de no inspirar dubtes sobre la seua intenció de respectar aquest principi, cosa que em sembla sincerament que ara no fan.

Dues coses finals que m'inquieten: tot allò del 'no a la guerra' i els diners de Gaddafi.

Em sobta, em continua sobtant, que llavors de la guerra de l'Irac la reacció fóra tan gran i ara siga tan exigua. Les diferències són evidents, però la desproporció és tan considerable que no puc deixar de demanar-me si la reacció hauria estat la mateixa en cas que l'actual govern espanyol fóra del PP.

I en segon lloc, el gros interrogant que em persegueix dels diners i de les inversions de Gaddafi a Occident. Fa dies vam publicar un article en què explicàvem les implicacions econòmiques de Gaddafi a Occident. Què hi tenen a veure? Que hi té veure que Líbia diga que va finançar la campanya de Sarkozy amb el fet que els primers avions a disparar siguen francesos?

Ja ho veieu: l'única seguretat és el meu dubte.

director@vilaweb.cat

Notes relacionades:

• En el món àrab, una perspectiva real de llibertat

• El congrés espanyol aprova la intervenció a Líbia

• França proposa una direcció política de l'operació militar a Líbia

Àlbum de fotos de Muhammad el Gaddafi

L'ONU demana que se suprimeixi l'Audiència Nacional espanyola

El relator de Drets Humans de l'ONU, Martin Scheinin, ha emès un informe en el qual demana la supressió de l'Audiència Nacional espanyola i el règim d'incomunicació als detinguts. Això no ha agradat gens al govern espanyol, que no s'ha pres gaire bé que algú, en aquest cas una organització d'abast internaconal, posi en dubte el caràcter democràtic de l'antic Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i ja ha acusat Scheinin de "falta de rigor i credibilitat".

El Consell dels Drets Humans de l'ONU conclou avui la seva 15a sessió analitzant l'informe realitzat per Scheinin, que qüestiona la legalitat de l'Audiència Nacional espanyola i la incomunicació aplicada als detinguts al·legant que perjudica els drets i llibertats fonamentals.

A això el govern espanyol ha respost amb un altre informe en el qual afirma que les anàlisi de Sheinin "no corresponen a la realitat de la lluita contra el terrorisme". No només això, sinó que eludint barroerament les reiterades denúncies de tortures dels presos polítics, l'executiu espanyol s'atreveix a etzibar que les incomunicacions obeeixen al fet que "en aquest país hi ha un terrorisme actiu", fet que segons el govern de l'Estat justificaria les tortures que s'apliquen sota el règim d'incomunicació. Segons el govern espanyol, les denúncies de tortura no estan "ni contrastades, ni fonamentades".

En aquest sentit, retreu al relator de l'ONU que pretengui "qüestionar el marc legal i institucional sobre els quals s'assenta l'actuació d'un Estat democràtic en la lluita contra el terrorisme". A més, per seguir deixant via lliure a les seves actuacions antidemocràtiques, li retreu també que pretengui jutjar sobre una qüestió, el terrorisme, que ni tan sols ha estat definit per la comunitat internacional.

El govern espanyol ha convidat Sheinin a visitar "centres de detenció atesa la preocupació" que mostra pel règim d'incomunicació espanyol.

Per saber-ne més:

• Hospitalitzen un detingut basc després de quatre dies d'incomunicació
• Amnistia Internacional denuncia la incomunicació espanyolista
  
• «Ni tan sols sé quantes vegades vaig perdre el coneixement»
• La denúncia de la tortura i la repressió persegueixen Garzón fins a l'Argentina
• Dues denúncies cada dia: on i qui tortura a l'Estat espanyol?
• Acte sota el títol “Nosaltres NO pensem donar suport al Jutge Garzón” a Sant Cugat del Vallès
• Mare d'un jove basc detingut: "Ningú en ma vida m'ha fet més mal que Garzón"
• L'escrit de 18 indepedentistes recorda a l'Avui la vinculació de Garzón i la tortura
• El diari "AVUI" minimitza la manifestació del 25 d'abril a València i destaca les de Garzón
• Garzón, el jutge que empaitava demòcrates
• Garzón, tots els colors del gris
• Un article a El Punt recorda la vinculació de Garzón amb la tortura
• Garzón i Samaranch
• Defensors dels drets humans recorden el currículum del terror de Baltasar Garzón
• Partal: "Per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón"
  

Font: Llibertat.cat

Per més informació:

Relator de la ONU pide el cierre de la Audiencia Nacional
inSurGente.org

Eduardo Galeano... Chávez, ese extraño dictador