Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mossos d'escuadra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mossos d'escuadra. Mostrar tots els missatges

16 de jul. 2014

El subinspector dels Mossos Jordi Arasa, condemnat

Multat el subinspector dels Mossos que va agredir David Fernàndez durant el desallotjament dels "indignats"

324.Cat 17/07/2014

El mosso Jordi Arasa acusat i David Fernàndez, durant el judici. (Foto: ACN)

Segons ha pogut saber TV3, l'Audiència de Barcelona qualifica de "repudiable" i "desproporcionada" l'actuació del subinspector dels Mossos d'Esquadra que va ser jutjat per agredir David Fernàndez, de la CUP, durant el desallotjament dels "indignats" de la plaça Catalunya fa tres anys. El subinspector va ser absolt a la via penal, però ara l'Audiència el condemna a pagar una multa de 225 euros, més de 200 d'indemnització, per una falta, per no haver actuat d'acord amb la normativa.

El tribunal critica també els cops de porra i la força utilitzada per altres mossos. A més, posa de relleu que Fernàndez no oposava resistència ni tampoc estava en una actitud perillosa que justifiqués la força emprada pels policies.

L'Audiència alerta que les actuacions policials tan desproporcionades provoquen una profunda alarma social i que les persones que protestaven aquell dia ho feien de forma pacífica i sense posar tercers en perill. I subratlla que la violència encara és més reprovable quan l'agressor és justament aquell que està cridat per la llei a protegir els ciutadans i no a maltractar-los.

http://www.324.cat/video/5177153/Sentencia-de-lagressio-a-David-Fernandez

-.-

El mosso Jordi Arasa, condemnat


Jesús Rodríguez  / @albertmartnez
Directe.cat 16/07/2014


L'Audiència de Barcelona ha condemnat el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa a una pena-multa de 45 dies pels múltiples cops de porra que va propinar a David Fernàndez –diputat de la CUP-AE– durant el desallotjament de l'acampada indignada de plaça Catalunya el 27 de maig de 2011.

La secció novena de l'alt tribunal català considera que l'agent va cometre una falta de lesions doloses i assegura que l'actuació va ser "injustificada, contra ciutadans asseguts pacíficament" i, a més, es va fer incomplint els protocols obligats d'actuació per a la policia catalana. La sentència també obliga Arasa a indemnitzar a David Fernàndez amb 210 euros.

A les onze pàgines de la dura resolució judicial, molt fonamentades en el visionat d'un vídeo que va córrer per les xarxes socials i on es veu Arasa donant fins a quaranta-cinc cops de porra, s'afirma que aquest mateix policia condemnat va agredir a altres ciutadans “asseguts a terra i amb les mans alçades”. El jutge, a més, justifica la condemna a partir de la “profunda alarma social que provoquen actuacions policials tan desproporcionades”, i tant més “quan es produeixen contra ciutadans indefensos”, i encara més rebutjable “quan el subjecte agressor és precisament aquell cridat per la llei a protegir els ciutadans i no maltractar-los”.

La sentència ara és ferma, a diferència de l'absolutòria que va dictar el jutjat d'instrucció 4 de Barcelona, i és per això que el Departament d'Interior es veurà obligat a prendre mesures en relació a aquest policia que ocupa un càrrec de responsabilitat a la unitat ARRO Barcelona. Tot plegat també podria afectar a la instrucció d'altres sis casos d'agressions a manifestants durant el desallotjament de plaça Catalunya, que a dia d'avui es troben en fase d'instrucció i en els que Jordi Arasa també va ser assenyalat com a agressor.

Es preveu que demà al matí les advocades que han portat l'acusació contra Arasa facin una valoració de la sentència. És important destacar que Jordi Arasa és reincident en aquest tipus d'actuacions, i ha estat denunciat en múltiples ocasions per abusos policials: per una càrrega contra famílies amb criatures durant una manifestació contrària al Pla Caufec, per la detenció d'un home amb cadira de rodes i per les càrregues a les portes del Parlament de Catalunya contra els bombers en vaga.

-.-

28 d’oct. 2013

Els Mossos van fer rastrejar, des de Reus, piulades d'activistes socials

· Anonymous filtra diversos documents de «seguiment» de piulades fet des del CESICAT de Reus.
· Un dels militants de la CUP de Reus, entre els espiats.

matge de la seu del CESICAT, a Reus. Foto: Reus.cat.

Nació Digital 28/10/2013

Aquest cap de setmana, Anonymous, un grup de ciberactivistes a favor de la llibertat d'expressió i informació, ha publicat diversos documents classificats que demostren, segons ells, que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), organisme de la Generalitat que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació i que té seu a Reus, ha fet seguiment de piulades a Twitter de diversos activistes socials del país. Els documents, que es poden descarregar des de diverses planes web, detallen seguiments de comptes de Twitter i també d'etiquetes. Segons les informacions publicades, aquestes investigacions filtrades es van fer per encàrrec dels Mossos d'Esquadra i coincidint amb diversos moments de tensió a la ciutat de Barcelona com el Primer de Maig —també les accions del #Novullpagar als peatges—, la cimera del Banc Central Europeu a la capital catalana i l'aniversari del 15-M.

Els documents, uns 40 arxius filtrats, es van generar durant el passat mes de maig de 2012 coincidint amb aquestes tres dates, i inclouen imatges d'actuacions policials que els internautes pengen a la xarxa, vídeos i fins i tot enllaços a mitjans de comunicació com NacióDigital.cat i delCamp.cat. Entre altres, hi ha seguiments de membres de la mesa del Parlament, com la diputada republicana Anna Simó o, per altra banda, del diputat de la CUP David Fernández, i altres membres del partit independentista, com treballadors seus al Parlament o el cap de llista per Barcelona a les eleccions del 2011, Xavi Monge. També s'hi poden trobar imatges i piulades d'un militant de la CUP de Reus, Edgar Fernández, o les piulades del compte de Twitter reusenc @PrimaveraReus. Els documents monitoritzen piulades i també algunes etiquetes de Twitter i els «investigadors» detallaven què significava cada una d'aquestes etiquetes. 

Què és el CESICAT?

El CESICAT està ubicat al Tecnoparc, a l'edifici del CEPID, de Reus, tot i que és un organisme controlat pel Govern de la Generalitat i que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació. Segons la plana web d'aquest organisme, la seves competències són executar l'estratègia nacional de seguretat en les TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya, donar suport a la protecció de les infraestructures crítiques de les TIC nacionals, promoure un teixit empresarial català sòlid en seguretat en les TIC i incrementar la confiança i la protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació. Al llarg de tot el matí, aquest mitjà s'ha intentat en posar en contacte amb el CESICAT, però no hem obtingut cap resposta oficial sobre aquestes filtracions fetes aquest cap de setmana.

Fan referència al 15M o el moviment 'No vull pagar' i són seguiments de l'activitat pública a internet d'aquests grups · Anonymous els relaciona amb el Cesicat

Els informes es poden descarregar des d'aquestes adreces:
Anonymous publica informes de CESICAT


Anoymous ha hecho público un comunicado sobre lo que denominan el CNI Catalán que reproducimos en esta entrada. En ella adjuntan un archivo de 70Mbs que incluye 38 informes (PDF) de vigilancia digital de tres operaciones distintas. Estos documentos contienen enlaces de páginas web y redes sociales como facebook, youtube, tweets, fotos y estadísticas de diferentes hashtags, así como quien fue el primer usuario que lo creo. Hay que tener en cuenta que estos datos realmente son públicos, y son habituales en empresas. Lo que evidencia en este caso Anonymous es que se elaboran informes de este tipo por parte de CESICAT. Llegir-ne més

Des d’ahir a la tarda circulen per la xarxa una trentena de documents filtrats per Anonymous que presumiblement demostrarien uns patrons de monitoratge d’activitats a les xarxes socials i també seguiments a comptes determinats per part –directament o via encàrrec- dels Mossos d’Esquadra. Encara que la majoria de comptes recollits es refereixen a activistes socials i col·lectius de diferents ideologies –però sempre centrades en l’espectre d’esquerres, alternatius i/o independentistes,- també s’hi poden trobar periodistes i mitjans de comunicació. Llegir-ne més

Membres de CESICAT de la Generalitat han vigilat a usuaris de Twitter per encàrrec dels Mossos d’Esquadra
Entre els monitoritzats, activistes, moviments socials, periodistes, mitjans de comunicació alternatius i organitzacions com la CGT. Llegir-ne més

-.-

6 d’abr. 2012

Els ulls robats

Els ulls robats. Made in Mossos



MADE IN MOSSOS

Som a la Barcelona del Segle XXI. Aquesta Barcelona alegre, colorista, oberta, cívica, la Barcelona que, després de ser ciutat Olímpica el 1992, ha esdevingut punt de referència per a molts: ciutat mediterrània i europea de primera línia.

Però no tots poden dir el mateix: En Nicola Tanno, en Jordi Sallent, l' Oscar Alpuente, en Jordi Naval i en Carles Guillot han quedat marcats per tota la vida a causa de la violència incomprensible i legitimada pel govern: una bola de goma, disparada per un Mosso d'Esquadra, els va rebentar un ull, esquinçar les parpelles i trencar ossos del crani. Cap d' ells estava fent un acte vandàlic, encara no saben per què els van disparar, i possiblement mai n'obtindran una resposta.

Les boles de goma són una arma de dispersió utilitzada per la policia espanyola ja des dels temps del franquisme. Són uns projectils de cautxú massís que pesen 90 grams i que, disparats amb una escopeta, arriben a la velocitat de 720 km/h. La policia les classifica dins de les armes "less-lethal", és a dir, armes que no causen danys greus i permanents, però segons la definició de la Comissió Europea, multipliquen per set la força màxima que pot tenir una arma per a ser considerada "menys letal". Així doncs, el cos antidisturbis del nostre país fa ús d'una arma letal que sembla més pròpia d'altres països, els que han protagonitzat les revoltes àrabs, o que recorden els temps convulsos d'Irlanda del Nord i els seus conflictes nacional-religiosos, que van provocar tantes morts.

Cap de les víctimes de les boles de goma sap qui els va disparar. Els agents responsables es mantenen en l'anonimat i segueixen anant a treballar cada dia per la seguretat de tots nosaltres. Sembla impossible que un jutge pugui obtenir els informes dels Mossos, trobar incoherències en les declaracions, prendre en consideració els testimonis; i mentrestant, les quatre víctimes esperen; esperen poder saber qui els va disparar i perquè va fer-ho, per entendre una mica més el desgraciat instant que els va deixar cecs d’un ull. Esperen que algú els reconegui el dany causat i que els demanin disculpes. I mentre esperen, s’han associat i lluiten per l’abolició d’aquestes armes: la campanya Stop Bales de Goma començà el setembre de l’any 2010, amb la voluntat d’arribar a la opinió pública i política, per tal que incidents com els seus no tornin a passar més. Al llarg d’ aquest temps han escrit articles, anat als mitjans de comunicació, cercat informació, han fet manifestacions al carrer i han trucat a les portes del Parlament. L’última de les iniciatives de Stop Bales de Goma és mostrar de forma directa i visual els danys que causen aquestes armes. Ells tapen la seva ferida amb un ull fals, de plàstic, per tal que el món no s’ espanti en veure’ls pel carrer, per poder fer una vida “normal”. Però tapant-se la ferida, amaguen també la violència que han rebut. En aquesta ocasió han decidit mostrar-se tal com són: sense la pròtesis, envidenciant les conseqüències que per ells són irremeiables, i amb l’esperança que no hi hagi més ulls perduts de la mateixa manera.

o0o

Nicola Tanno

November 2011
Barcelona, Spain
Nicola Tanno
Italian, 25 years old. Master student at UFP University, Barcelona.
Physical damage: Right eye lost, cerebral hematoma, skull fracture.
Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra ( Catalan antiriot police)
Accident place: Barcelona, 347 Gran via de les Corts Catalanes.
Day of the accident: July 12, 2010.
Hour: 1.30 am during the celebrations for Spain world champion after the World cup.
State of legal process: Sospended because of a conflict of competence.


Jordi Naval

November 2011
Barcelona, Spain
Jordi Naval, Catalan, 25 years old, Telecomunication engineer, analyst programmer for SEMIC Lleida (Barcelona)
Physical damage: Left eye lost.
Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan riot police)
Place of the accident: Carrer de l'Uni—, Raval district, Barcelona, Spain
Date of the accident: May 28, 2009 at 1:30 am during the celebrations for the third victory of the Fc Barcelona in the Champions League.
State of the proceedings: in progress at the Constitutional Court of Catalunya


Carles Guillot

November 2011
Barcelona, Spain
Carles Guillot, Catalan, 39 years old, historian.
Physical damage: RIght eye lost; fractured nose and cheekbone.
Cause: Rubber bullet fired by National police.
Place of the accident: Rambla Mercedes, La Salut, Gràcia district, Barcelona Date of the accident: July 17, 2001.
During the evacuation of the squat "Kan Nyoki's house" and following assault to "The Mountain's house" squat.State of the proceedings: on remand from the Spanish Supreme Court.

Jordi Sallent

November 2011
Barcelona, Spain
Jordi Sallent, Catalan; 32 years old, Salesman for the ONCE lottery tickets
Physical damage: right eye lost.
Cause of the incident: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan riot police)
Place of the incident: BonsuccŽs square, Raval district, Barcelona Date of incident: May 14, 2009 Barcelona.
During the celebrations for the victory of FC Barcelona in the Copa del Rei (King's Cup). State of the judicial process: Pending case to start an administrative process to ask a financial compensation for the permanent damage he gots.


Oscar Alpuente

November 2011
Barcelona, Spain
Oscar Alpuente, Catalan, 30 years old. Computer programmer.
Physical damage: Left eye lost; multiple fractures to the bones of the eye socket; reconstruction of the eyelids.
Place of the accidents: 19, Paseig de Gracia, Barcelona.
Date of the accident: May 27, 2009. At 2:20 am, during the celebrations of the Champions League won for the third time from Barcelona Fc. Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan antiriot police) State of the proceedings: Application not accepted by trial judges in Barcelona, postponed to the National Hearing in Madrid.


o0o

Foto: Francesca Oggiano
o0o

o0o

11 de gen. 2012

El jutge imputa les responsables de l'intent de desallotjament de la Plaça Catalunya del 27 de maig

MANU SIMARRO / Setmanari de comunicació Directa 11/01/2012

El jutge Josep Maria Miquel Porres ha citat a declarar en condició d'imputats els responsables del dispositiu policial que va intentar desallotjar la Plaça Catalunya, el 27 de maig de 2011. De moment, el jutge només ha citat a dos responsables polítics i a dos comandaments policials, dels més de 300 policies que van participar del que oficialment es va anomenar com una "operació de neteja per motius de seguretat" i que va acabar amb centenars de persones ferides i amb diverses persones ingressades a l'hospital. Així doncs, l'aleshores regidora de Mobilitat i Seguretat amb Jordi Hereu, Assumpta Escarp, i el Director General de la Policia i número 2 del conseller d'Interior Felip Puig, Manel Prat, hauran de comparèixer davant la justicia els dies 19 i 25 de gener respectivament, a les 10h, i respondre les preguntes del magistrat del Jutjat nº4 d'Instrucció. El mateix hauran de fer l'intendent de la Regió Metropolitana de Barcelona Antoni Antolín i el sotsinspector de la Brigada Mòbil David Bordas, els dos comandaments dels Mossos d'Esquadra que hauran de declarar els dies 26 i 31 de gener, respectivament, també a les 10h.

El jutge va decidir obrir diligències contra la cadena de comandament policial responsable de l'operatiu l'1 de desembre del passat any quan va admetre a tràmit la querella de 56 persones ferides durant l'intent de desallotjament de la Plaça Catalunya. El visionat dels reportatges gràfics que va aportar l'acusació i les declaracions de fins a 48 de les 56 persones querellades, han servit al jutge per prendre aquesta decisió. Tanmateix, cal incidir en que les declaracions de les querellades deixaven molt clara la implicació dels Mossos d'Esquadra en les múltiples agressions i no carregaven amb tanta força contra la Guàrdia Urbana de Barcelona. Un cop presa declaració, el jutge decidirà si manté les imputacions i, si és així, perquè els imputa. Els querellants demanen l'encausament de tots ells per fins a onze delictes i faltes: prohibició i dissolució d'una reunió pacífica, detenció il·legal, coaccions, amenaces, delicte contra la integritat moral, vexacions, prevaricació, lesions, danys, apropiació indeguda i furt.


Providència on Josep Maria Miquel Porres imputa a Assumpta Escarp, Manel Prat, Antoni Antolín i David Bordas

o0o

Informació relacionada:

El jutge imputa als comandaments políticas dels Mossos i l'Urbana per les càrregues als indignats
11/01/2012

Oberta una investigació als responsables dels Mossos
i l'Urbana per les càrregues a la Plaça Catalunya 01/12/2011



o0o

23 de des. 2011

Els Mossos detenen 5 guàrdies civils en el marc d'una operació contra lladres d'autopistes

Els Mossos d'Esquadra han detingut cinc guàrdies civils en una operació contra una banda de lladres que actuava a les autopistes. Cinc persones més, totes presumptes membres de l'organització, que actuava sobretot a l'AP-7, han estat detingudes en la mateixa operació.


Segons publica el diari "El Periódico" les detencions dels guàrdies civils es van fer fa uns dies i van quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial. Els agents formen part de Grup Operatiu d'Autopistes a Catalunya i, segons el rotatiu, la banda indicava als guàrdies civils on podien recollir alguns dels cotxes que prèviament havien robat, i a canvi els agents presumptament els facilitaven informació dels fitxers policials, una informació que els servia per saber si els investigaven o no.

La mateixa font assegura que no consta que els lladres subornessin els guàrdies civils ni que aquests cooperessin en els robatoris. Les detencions s'han fet a Terrassa, Barcelona, Sant Boi de Llobregat i l'Hospitalet. La policia catalana imputa a la banda més d'un centenar de robatoris i ha recuperat una vintena de cotxes de gamma alta.

25 d’oct. 2009

Agressió policial a Reus contra una manifestació que reclamava preus justos pels productes agraris

[Vídeo] Els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han carregat amb violència contra els concentrats, però aquests, lluny d'arronsar-se, han respost sense embuts a l'agressió.


Unió de Pagesos continua la seva campanya en defensa d'uns preus justos per a la producció agrària (vegeu Accent 161). Per aquest motiu, aquest matí han convocat una tractorada a Reus, que ha acabat amb càrregues policials davant la delegació de la Conselleria d'Agricultura.

Els pagesos protestaven per l'alt diferencial existent entre el preu que ells cobren pel producte i el preu final que paga el consumidor. Els baixos preus que paguen les grans distribuïdores mantenen moltes explotacions agràries al límit de la supervivència. Segons el sindicat agrari, ni el govern autonòmic ni l'estatal ha dut a terme cap tipus de mesura per a solucionar aquesta situació, fet que contrasta amb les ajudes a altres sectors com el Plan E. Precisament avui, el govern espanyol ha anunciat que prorrogava el finançament per a la compra d'automòbils.

Quan la protesta ha arribat davant la delegació de la Conselleria, al passeig Prim, els pagesos hi han abocat productes agrícoles. Els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han carregat amb violència contra els concentrats, però aquests, lluny d'arronsar-se, han respost sense embuts a l'agressió. Els convocants estudien presentar una denúncia per l'actuació dels Mossos.

Font: Kaos en la Red

Traducció al castellà