Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sexta Declaración de la Selva Lacandona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sexta Declaración de la Selva Lacandona. Mostrar tots els missatges

30 de nov. 2011

Signatures. Les fronteres dels de dalt no pararan la digna ràbia que s'uneix i enforteix entre els i les de baix

Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la companya DDH, Concepción Suárez.

Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas A. C.

A la Presidència de la República
A la Secretaria de Governació a México
A la Secretaria de Relacions Exteriors
A l'ambaixada d'Espanya a Mèxic
Als mitjans de comunicació
A la Societat Civil nacional i internacional

El Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la nostra companya, defensora de drets humans, Concepción Suárez Aguilar el 25 de novembre, al pas fronterer de Madrid Barajas, impedint la seva participació en el Fòrum Per la Pau i els Drets Humans organitzat per Mundubat a la ciutat Basca de Sant Sebastià (Donostia).

Tot i que la companya portava seus documents migratoris en regla i que Mundubat va fer arribar a temps els requisits que justifiquen l'objecte, les condicions de la seva estada, així com la responsabilitat de les despeses durant la seva permanència a l'Estat Espanyol, a la companya se li va negar l'entrada al país.

De la mateix maner protestem pel mal acompliment de l'advocat d'ofici que se li assignà, la incomunicació, la discriminació, el racisme i burles a què va ser sotmesa durant la seva detenció.

El racisme amb què són aplicades les polítiques migratòries són, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, formes de tortura per les circumstàncies i les condicions en què es desenvolupen, el que representa una relació de tipus colonial, que lluny de fomentar la solidaritat entre els pobles posen en evidència les polítiques d'exclusió dels països centrals cap als estats dependents amb l'aval dels seus governs.

Aquests fets obliguen al Centro de derechos de la Mujer de Chiapas a manifestar públicament les accions violatòries a drets humans dutes a terme pel govern Espanyol cap a la defensora de drets humans Concepció Suárez Aguilar.

En conseqüència, el Centro de derechos de la Mujer de Chiapas, AC, exigeix ​​als governs espanyol i mexicà el respecte als acords de reciprocitat internacional i el conseqüent respecte als drets humans dels nostres conciutadans.

Font: Enlace Zapatista
o0o

Signatures de suport
o0o

Reproduïm el text íntegre sense traduir:

Retienen durante horas y le niegan la entrada al Estado Español a compañera adherente a la Sexta

Compañer@s

El pasado 25 de noviembre una compañera adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona y que participa y se organiza dentro de la Otra Campaña se le negó la entrada al Estado Español cuando se dirigía a Euskal Herria como invitada en calidad de ponente en un foro, en la denuncia explica con detalle todo el proceso que vivió la compañera.

Hacemos un llamado a las organizaciones adherentes a la Otra Camapaña y a aquellas que caminan abajo y a la izquierda a adherirse a esta denuncia pública. Interesad@s en firmar pueden enviar la firma de su organización, colectivo o persona a este correo:
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

Las fronteras de los de arriba no pararán la digna rabia que se une y fortalece entre l@s de abajo.

El día 24 de noviembre del presente, a las 12:00 horas tiempo del estado Español, 05:00 tiempo de México en el aeropuerto de Barajas, Madrid, fue detenida la compañera Concepción Suárez Aguilar adherente de la Otra Campaña Chiapas, en un puesto fronterizo de la policía nacional española, bajo el uso de las leyes racistas y represivas de extranjería.

De este momento a las 14:30 del 25 de noviembre, en que la compañera fue conducida a un avión que la trajo de regreso a México, estuvo retenida durante 3 horas en una especie de separos para interrogatorios y posteriormente en la sala de inadmitidos de la terminal 1 del aeropuerto de Barajas, donde vivió y presenció las siguientes violaciones a los derechos humanos:
  • Incomunicación durante las primeras horas de detención. La compañera logra comunicarse a México cerca de las 8:30 horas (hora nacional), gracias a que pudo comprar una tarjeta telefónica, que le vendieron en 5 euros.
  • A todas las personas les es retenido su equipaje, no pueden cambiarse de ropa, no cuentan con artículos de higiene, incluyendo toallas sanitarias, son requisados teléfonos, memorias, usb, cámaras y hasta bolígrafos, que son cruciales para anotar datos que se puedan recibir telefónicamente para resolver su situación.
  • En la sala de inadmitidos hay una televisión permanentemente encendida, las luces nunca son totalmente apagadas esto suma a la situación de stress, ya que el cerebro humano requiere de oscuridad y silencio para lograr descanso físico.
  • Burlas, violencia psicológica y sexual en el auscultamiento y con frases como las siguientes: “Viene a un foro de derechos humanos con los vascos, jaja, esto sí que es bueno, los vascos son los que necesitan aprender que son los derechos humanos”, “seguro viene con los del partido ese”, “mira la morena que guapa está” “¿Veniste a buscar un novio español?” “nos dijeron que íbamos a transportar a 3 gatitas pero no dijeron que las gatitas estaban tan buenas”, etc.
  • Maltrato físico contra una mujer venelozana de más de 50 años de edad que fue empujada para subir a una ambulancia cuando pidió le dieran las medicinas que llevaba en su bolso y que son de un tratamiento médico prescrito por un médico en su país. Esta mujer no podía caminar rápido por el cansancio y el estrés y cuando dijo “soy una mujer mayor, no puedo ir más rápido”, le contestaron: “mujer, que no estás en un paseo por las nubes, joder, muévete ya”.
  • A otra mujer mexicana que también solicitó sus medicinas la llevan al traslado y pregunta: ¿me llevan a un doctor? Y le responden: “a tí con un veterinario tía”.
  • Los alimentos eran escasos y se encontraban en muy malas condiciones, el día en que la compañera fue sacada del Estado Español, todas las personas retenidas en la sala de inadmitidos sólo recibieron un café y un pan hasta las 14:30 en que a ella la sacan de ahí para subirla al avión. Pasan cerca de 7 horas más antes de que la compañera reciba los alimentos del vuelo, mismos que no pudo consumir en su totalidad pues el estado de estress, angustia, y falta de alimentos le produjeron trastornos digestivos.
  • Se realiza una especie de juicio express en manos de la policía, proporcionan un abogado de oficio cuyo papel principal es asegurarse de que la policía encuadre bien los requisitos para sacar a la gente del país.
  • La declaración de la compañera no fue redactada conforme a su dicho, el policía interpretaba su palabra y la redactaba a modo para coincidir con los criterios de negación de entrada al estado español. Cuando la compañera se negó a firmar, recibió palabras insultantes y un trato más agresivo de parte de los policías.
  • Durante la toma de declaración fueron bajadas a unas oficinas policiales la compañera y otras dos mujeres mexicanas, durante la toma de declaración una de ellas solicita la lleven al baño y le dicen que al terminar. Después de que la compañera Coni declara, las llevan a unas sillas para que esperen. Las 3 solicitan nuevamente ir al baño y sólo les contestan que gracias a que no firmaron ahora tienen más trabajo y que se esperen. Pasan aproximadamente 30 minutos hasta que después de pedirle al abogado de oficio que intervenga, son conducidas por un policía hacia un baño.
  • El departamento de acciones en el norte de Mundubat, organización que invitó a la compañera a su jornada en el País Vasco, envió los documentos que acreditaban el motivo de su estancia y quien cubriría sus gastos (motivos por los que le niegan la entrada) mismos que jamás le son entregados a la compañera, ni se consideran como evidencia a favor en su caso.
El neoliberalismo ha creado leyes para neutralizar los flujos migratorios a la vez que provoca la migración forzada a través de los procesos de despojo y explotación en contra de l@s de abajo. Estas mismas leyes les sirven para contar con el instrumento adecuado para impedir los encuentros de las resistencias anticapitalistas. Los defensores de derechos humanos, movimientos sociales, redes feministas, etc. que se asumen anticapitalistas fuera de la lógica de las luchas que se enmarcan en las vías institucionales como las ONGs u organizaciones que no cuestionan de fondo al sistema de explotación, despojo, represión y discriminación, nos convertimos en el blanco directo de estas políticas neoliberales de contención de las luchas.

La detención de Coni, no puede ser vista como un caso más de los muchos que ocurren a diario en los aeropuertos de Europa violando sistemáticamente los derechos humanos de l@s migrantes, es evidente que se trata de una embestida contra la presencia y la voz de una mujer de Chiapas, feminista anticapitalista y de la Otra Campaña que denunciaría en diferentes espacios la situación de violencia que prevalece en Chiapas bajo el gobierno de Juan Sabines Guerrero: la reciente escalada en los ataques a las comunidades autónomas zapatistas, la violencia de género que a diario se suscita en nuestro estado, la situación de l@s pres@s políticos y personas injustamente presas adherentes a La Otra Campaña, los despojos a las tierras y territorios de los pueblos indígenas por la implementación de los megaproyectos, etc., información que ha sido ocultada por el gobierno de Sabines bajo el beneplácito de la ONU y otros organismos internacionales que incluso lo han galardonado.

Los de arriba han desatado la crisis, los de arriba buscan paralizarnos, pero no lo lograrán.

Por ello los colectivos, organizaciones y personas abajo firmantes les decimos a los de arriba:

No nos pararán, abajo y a la izquierda la digna rabia se levanta cada vez con más fuerza y decisión de luchar.

Convocamos a todos y todas las adherentes nacionales e internacionales a manifestarse según sus tiempos y formas.
Movilicémonos en contra de las leyes de extranjería.
Contra el clacismo y racismo de los cuerpos policíacos en puestos fronterizos.
Contra la violencia de género y el abuso de poder que ejercen los cuerpos policíacos contra l@s de abajo y en particular en contra de las mujeres migrantes.
Contra la inoperancia de la embajada mexicana que deja en la indefensión a sus connacionales con lo que evidencia la corresponsabilidad del gobierno de México.

Contra el capitalismo, por la democracia, la libertad y la justicia
La Otra Campaña VA

Pese a las barreras que este sistema nos quiere imponer, con su actitud machista y racista, los colectivos, organizaciones y personas en lo individual que caminamos abajo y a la izquierda demostramos, con acciones de solidaridad como ésta, que son superables y que con rapidez nos
organizamos para hacerles frente.

Muchas gracias a tod@s por el apoyo y las muestras de solidaridad...

México

Brigada Feminista (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Mujeres y la Sexta DF-Edomex
Colectivo de Mujeres Tejiendo Resistencias Adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona.
Tierra Lesbik
Mundubat Delegación Chiapas
Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas, A.C.
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas, A.C.
Grupo de Trabajo No Estamos Todxs (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Red Contra la Represión y por la Solidaridad Chiapas. (adherente a La Otra Campaña)
Municipio Autónomo de San Juan Copala, Oaxaca, México
Comité por la Defensa y Justicia para el MASJC, México, Varios Estados.
Sector Nacional Obrero de Trabajadores de la Ciudad, el Campo, el Mar y el Aire de la Otra Campaña, México.
Frente Único Nacional de Activos, Pensionados y Jubilados del IMSS
Coaliciòn de Trabajadores Administrativos y Acadèmicos del STUNAM
Colectivo Acciòn Inteligente de Desempleados, Estudiantes y Trabajadores
Sindicato de Uniroyal
La Otra Huasteca Totonacapan
La Otra en Juaritox
Grupo Marxista Revolucionario
Promedios A.C
Koman Ilel -Colectivo de comunicación-
K'uxaelan- Colectivo de comunicación
Agencia prensa india
Tequio Jurídico A. C
Niñas y Niños en La Otra Campaña-DF México
Colectivo Educación para la Paz y los Derechos Humanos A.C.
CEPAZ DH A.C
VOCAL (Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Libertad). Oaxaca – México
Producciones Nube Roja
Espacio social y kultural LA KARAKOLA espacio colektivo de kreación
Mariposas de Papel Ameyali

Estado Español

CGT - Estado español
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau
CGT-Andalucía, Comité Confederal, Secretaría de Acción Social.
La Adhesiva, espai de Trobada i Acció
La Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Grupo IRU
Red Libertaria Apoyo Mutuo

País Vasco (Euskal Herria)
Mundubat Bilbao
Mundubat San Sebastián (Donosti)
Bizilur. Asociación para la Cooperación y el Desarrollo de los Pueblos
Plataforma Vasca de Solidaridad con Chiapas
Azkapena
Comités Internacionalistas
Paz con Dignidad Euskadi
Entrepueblos / Herriarte

Reino Unido

Edinburgh-Chiapas Solidarity Group
UK Zapatista Network

Grecia

Colectivo Espiral de Solidaridad Semilla de Resistencia (Grecia)
Asamblea de Solidarios, Anarquistas, Antiautoritarios y Libertarios. (Grecia)

Brasil

Movimiento Utopia e Luta Porto Alegre Brasil

Argentina

Ecoportal.Net, Argentina

Nueva Zelanda

Wellington Zapatista Support Group, New Zealand (Nueva Zelanda)

Personas a título individual

Mercedes Olivera y Bustamante. Feminista, Doctora en Antropología.
María Inés Roque. Realizadora de Cine Documental
Lucrecia Gutiérrez Maupoumé. Realizadora de Cine Documental
Fabiola Ixchel Muñoz Soto, Chiapas México
Yaredh Marín Vazquez
Mtra. Amaranta Cornejo Hernández
Anaïs López Méndez
Javier Garrido Miralles
Cristina Mas Serra
Santiago Mestre Miravet
Carmen Arias Rodríguez
Anna GINE MARCH
Noemi Abad
Martha B. Torres
Luis G. Iglesias
Nicte-Há Dzib Soto
Mónica Alonso San Millán
Gabriel Ramírez Cuevas, D.F
Antonio Sarmiento Galán
Adelina González Marín
Ida Ramundo
Antonio J Silano
Italia Mendez
Salvador Martí Güell
Adherentes a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona en lo individual de varios estados.

-—

Red contra la Represión Chiapas
(RvsR-Chiapas)
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

8 de gen. 2011

Ofensiva antizapatisme

Los de Abajo

Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 08/01/2011


El proper 12 de gener es compleixen 17 anys de la històrica marxa que va protagonitzar la societat civil per exigir el cessament del foc de l'Exèrcit federal contra les comunitats indígenes zapatistes, que es van rebel·lar a Chiapas durant el primer despertar de 1994. Una marxa per la pau que va inundar el "Zócalo" de la capital i va obligar al llavors president Carlos Salinas de Gortari a decretar el cessament de les hostilitats. L'EZLN va fer el propi i des de llavors ha mantingut el seu compromís de continuar la lluita per la via pacífica. No així el govern i els seus còmplices.

El 12 de gener es va convertir en un símbol de la participació col·lectiva i de la solidaritat entre pobles. El zapatisme és l'únic moviment a Mèxic que pot preuar-se d'haver construït i mantingut un moviment global que comparteix la seva causa i ha sabut respondre en múltiples ocasions a les ofensives dels diferents governs. I aquest moment no és l'excepció.

Davant la campanya iniciada el passat 1 de gener amb la publicació d'un comunicat escrit per un suposat integrant del EZLN, que li va adjudicar a aquest moviment l'autoria del segrest del panista Diego Fernández de Cevallos, la indignació s'ha fet present en moltes parts del món. En els més de tres lustres de vida pública del EZLN, mai s'ha posat en dubte la seva legitimitat i molt menys la seva ètica, així és que pràcticament ningú va creure en l'autenticitat del comunicat. Però aquest no és el problema, sinó les intencions de la seva divulgació, que no són unes altres que l'increment a les hostilitats contra els pobles en resistència.

Intel·lectuals, sindicats, organitzacions i col·lectius de Mèxic, Argentina, Brasil, Uruguai, Colòmbia, Equador, Veneçuela, Canadà, Estats Units, Estat Español, Itàlia, Àustria, Grècia, França, Suïssa, Holanda, Alemanya i Eslovènia, entre uns altres, difonen un pronunciament en el qual rebutgen la informació que es va difondre, no només contra l'EZLN, sinó també contra el moviment social i pacífic que aglutina a les organitzacions i individus que conformen La Oltra Campaña.

El que s'intenta, adverteixen a la declaració col·lectiva, "és una nova envestida amb l'esperança que aquesta vegada els creen i serveixi per facilitar una nova escalada d'agressions contra comunitats zapatistes, al temps de criminalitzar i reprimir tota classe de protesta, lluita social i inconformisme amb les males i impunes pràctiques del govern mexicà, les seves institucions i esbirros".

I finalitzen: “…poden tenir la seguretat que no estan sols. Prestarem especial atenció al que pugui succeir en els propers dies i setmanes”. (El correu per enviar signatura de suport a l'EZLN és: contacto@cedoz.org).

losylasdeabajo@yahoo.com.mx.

.:·.:·.:·.:·.:·.:·.:·.:·.:·.:·.


Notas relacionadas:
Notas relacionadas con desaparecedores de Diego Fernández de Cevallos:

17 de març 2010

El 20 de març, a Barcelona: “els zapatistas no estan sols”.

El 20 de març, a Barcelona: concentració política i cultural, per a cridar, juntament amb altres col·lectius d'Europa i Amèrica, que “els zapatistas no estan sols”.

A la Otra Campaña Nacional i Internacional
A les bases de suport zapatista (BAZ)

En el marc de les activitats que diversos col·lectius europeus han organitzat entre el 12 i 21 març de 2010, per a aixecar la veu en suport als pobles zapatistas, volem expressar que des de Barcelona, a Catalunya, ens unim a aquestes accions per a denunciar la repressió del govern mexicà, que amb l'exèrcit i paramilitars, reprimeix a les bases de suport zapatista, que dignament s'organitzen i lluiten pels seus drets.

Us informem que el dia 20 de març (17 h.), aquí a Barcelona, en la plaça de Sant Jaume, farem una concentració política i cultural, per a cridar, juntament amb altres col·lectius d'Europa i Amèrica, que “els zapatistas no estan sols”.

Atentamente

Barrikada Zapatista de Barcelona
NomadaSintópico

Xerrades i debats:

- Dilluns 15 a les 19 hores: Casa Aukan, Fontrodona 15
- Dimecres 17 a les 19 hores: Centre Cultural EXIT, Rambla del Raval 34
- Divendres 19 a les 21 hores: CSO Barrilonia, San Rafel 8

http://www.europazapatista.org/?El-20-de-marzo-en-Barcelona

20 de Març: Desllorigada Nacional i Internacional de Suport i Solidaritat amb les BAZ

Us cridem a unir les nostres forces, a aixecar les nostres veus en suport i solidaritat amb les Bases de suport Zapatista, amb els pobles i "ejidos" chiapanencs que enfronten l'ofensiva paramilitar dels mals governs i de la classe política i econòmica de Mèxic, realitzant el pròxim dia 20 de març una acció desllorigada nacional i internacional.

Llegir més...

Seguiment de la setmana solidària amb els i les zapatistes a Europa

5 de març 2010

Alerten d'agressions contra zapatistas a la Selva Lacandona, Chiapas


Carta d'organitzacions i intel·lectuals repudiant les amenaces contra bases de suport zapatistes


4 de març del 2010.

A l'Opinió Pública

Des del 12 de gener de 1994, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) es va comprometre, amb la societat civil nacional i internacional, a no realitzar cap tipus d'acció armada ofensiva en contra del govern federal, estatal o municipal. Des de llavors, l'EZLN ha fet honor a la seva paraula, a pesar de l'existència d'una forta militarització en el seu territori i de la creació de diversos grups paramilitars, els quals, d'una manera recurrent, han provocat enfrontaments, sense que fins al moment assoleixin el seu objectiu.

Ara, la Junta de Buen Gobierno “El camino del futuro”, del Caragol de “Resistencia hacia un nuevo amanecer”, a La Garrucha, denúncia que han caigut en les seves mans documents on el grup paramilitar de l'Organització Per a la Defensa dels Drets Indígenes i Camperols (OPDDIC), de filiació priísta i perredista (segons diuen els propis paramilitars), preparen un atac en forma per a desallotjar als zapatistes de Santo Domingo, utilitzant armes de foc i fins i tot bombes.

Originalment, l'acció es tenia planejada pel 20 de març, no obstant això, es va avançar per al 5 d'aquest mateix mes.

Nosaltres, que hem acompanyat als zapatistes en la seva lluita per una pau amb justícia i dignitat ens posem en alerta davant aquesta amenaça i assenyalem als tres ordres de govern, l'executiu, l'estatal i el municipal, el mateix que a les forces armades aquí aquarterades (acampades), com els directament responsables de qualsevol atac.

Sabem de la força de voluntat dels nostres germans zapatistes per a, al mateix temps, resistir en la defensa de la seva terra i mantenir la seva paraula de no realitzar cap acció ofensiva.

Fem una crida als mexicans i internacionals de bona fe que es pronunciïn i estiguin vigilants.

Gruppe B.A.S.T.A. (Münster/Alemania)
Asociacion Ya Basta Italia
Coordinamento Toscano di Sostegno alla lotta zapatista. Italia
Colectivo ALANA (Solidaridad, Resistencia, Dignidad) Grecia
Cooperativa de Comercio Solidario “LA SEMILLA” Grecia
Colectiva de Trabajo-Cooperativa “EL CAMINO” Grecia
UFU - Universidad Free Underground Grecia
Grupo Les trois passants, Francia
Grupo IRU (Estado Español)
Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Confederación General del Trabajo (CGT) del Estado Español
Caracol mundo-eco de latido en solidaridad. Austria
Association Espoir Chiapas / Esperanza Chiapas, Francia
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau, Reus, Catalunya, Europa
Centro de Documentación sobre Zapatismo (CEDOZ), Madrid
Alain Touraine
Sylvia Marcos
Paulina Fernández
Fernanda Navarro
Luis Villoro
Jean Robert
Ronald Nigh
Gustavo Esteva
François Houtart
John Berger
Immanuel Wallerstein
Walter Mignolo
Javier Sicilia
Guillermo Villaseñor García
Raúl Fornet-Betancourt
Aldo y Brunella Zanchetta
Jérôme Basche
Mercedes Olivera
Pietro Ameglio
Myriam Fracchia
Benno Glauser
Carlos Aguirre Rojas
Sergio Rodríguez Lascano
Raymundo Sánchez Barraza.

9 de febr. 2010

Dimecres 10 de febrer: Dia d'acció per les comunitats zapatistes

Diversos col·lectius i organitzacions adherents a La Otra Campaña estan convocant a un dia d'acció i solidaritat per les comunitats zapatistes, donada la recent onada d'agressions contra l'autonomia zapatista.

Per a aquest dimecres 10 de febrer s'estan convocant accions, que se sumaran a les accions solidàries dels últims dies.


La JBG del Caracol III, Resistència cap a un nuevo amanecer, denuncia el desallotjament que van sofrir famílies base de suport de Laguna San Pedro, Municipi Autònom Ricardo Flores Magón en un operatiu de policies, exèrcit i funcionaris del govern, el passat 22 de gener. Les famílies van ser traslladades a un alberg de Palenque per ser “reubicadas”. En el transcurs del desallotjament van cremar cases i van causar perjudicis de fins a $585,115.00

Notas relacionadas: desalojo de Laguna San Pedro, Municipio Autónomo Ricardo Flores Magón

Denuncia de la Junta de Buen Gobierno de Morelia

El passat 23 de gener, la Junta de Buen Gobierno Corazón del Arco Iris de La Esperanza Caracol IV Torbellino de nuestras Palabras de Morelia, denunciava que integrants de la OPDDIC (Organització para la Defensa de los Derechos Indígenas y Campesinos), habitants de l'ejido Agua Azul, prengueren un terreny que està dins del territori del nou Ejido Bolón Ajaw, municipi autònom Comandante Ramona.
denuncia completa

Denúncies d'agressions a adherents de La Otra Campaña a Chiapas

El passat 28 de gener, adherents de la Otra Campanya del ejido Sant Sebastián Bachajón van denunciar que integrants de la OPDDIC van atacar el terreny recuperat Verge de Dolores, destruint rètols de la lluita i disparant trets tractant de provocar als i les companyes en resistència. Denuncia. Aquí torbareu una mica de recull cronològic del conflite.

El 2 de febrer, el Centre de Drets Humans Digna Ochoa va denunciar que integrants dels industrials de la massa i la tortilla del grup denominat “Els Cueto” van arribar a una reunió del Frente Cívico Tonalteco i van agredir a integrants d'aquest front i del mateix Centre de Drets degut al fet que estan organitzant la resistència contra l'alça de preus de la tortilla. Denuncia

El company pres polític, integrant de la Voz del Amate, Alberto Patishtán Gómez, va denunciar aquest 2 de febrer que en el penal 5 de San Cristóbal de les Cases, on es troba reclòs, l'atenció mèdica és negada als presos i en el seu cas això ha derivat en la pèrdua de la seva vista. Denuncia. Actualment en vaga de fam. Llegir més ...

El passat 3 de febrer, Servicios y Asesoría para la Paz, el Comité de Derechos Humanos Fray Pedro Lorenzo de La Nada i el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas fan una crida urgent per parar els desallotjaments a Montes Azules. Aquí ...
ACCIONS DE SOLIDARITAT:

Concentració davant la Casa de mal govern de Chiapas a el DF
Comunicat solidari de la CGT de l'Estat Espanyol
Comunicat solidari de Les trois passants, França
Carta de recolzament des de Noruega
Col·lectiu europeus exigeixen el cessament de la violència en Chiapas

NOTICIES:

Retienen presuntos zapatistas a indígenas (mentides governamentals)
Zapatistas liberan a ejidatarios retenidos en Chiapas (mentides governamentals)
A 15 años de la ofensiva en Chiapas contra el zapatismo persiste la militarización

2 de des. 2009

7 preguntes i 7 respostes sobre els i les zapatistes

Fa uns quants dies que anem parlant dels zapatistes, que si les Juntes de Bon Govern, que si les demandes, que si els aniversaris, pot ser ja comença a ser hora de que sintetitzem una mica per tal de definir-los amb “quatre” ratlles, al menys fins arribar a La Otra Campaña, que de fet, també hauríem de parlar de La Sexta Declaración de la Selva Lacandona, que per aquells o aquelles que no els faci peresa llegir una mica (res, només són sis o set folis), és un bon tractat polític, molt i molt recomanable per periodistes i politicòlegs especialment neoliberals. De ben segur els serà amè, acostumats a llegir tots aquells totxos dels Chicago Boys, això se'ls farà més entenedor


7 preguntes i 7 respostes sobre els i les zapatistes

1.- Qui són ?

Els zapatistes han dit “som producte de 500 anys de lluites, primer contra l'esclavitud en la guerra d'independència; després per evitar ser absorbits per l'expansionisme nord-americà, després per promulgar la nostra Constitució i expulsar a l'Imperi Francès del nostre sòl, després la dictadura porfirista ens va negar l'aplicació justa de les Lleis de Reforma

...som els hereus dels veritables forjadors de la nostra nacionalitat, els desposseïts som milions” “'...els comandaments i elements de tropa de l'EZLN són majoritàriament indígenes chiapanecs, això és així perquè els indígenes representem el sector mes humiliat i desposseït de Mèxic, però també, com es veu el més digne, som milers d'indígenes alçats en armes, darrere de nosaltres hi ha desenes de milers de familiars nostres. Així les coses, estem en lluita desenes de milers d'indígenes”

2.- Per què estan en lluita?

“ AVUI DIEM !PROU!... per a no morir de fam davant l'ambició insaciable d'una dictadura de més de 70 anys encapçalada per una “camarilla” de traïdors que representen als grups més conservadors i “vendepatrias”. Són els mateixos que es van oposar a Hidalgo i a Morelos, els quals van trair a Vicente Guerrero... són els mateixos que avui ens ho lleven tot”.

3.- Per què van prendre les armes?

L'EZLN va escriure als nens de Jalisco al febrer de 1994 “...nosaltres no ens aixequem en armes pel gust de matar i morir... Per als nostres nens i nenes no hi ha escoles ni medicines, no hi ha roba ni aliments, no hi ha un sostre digne on guardar la nostra pobresa. Per als nostres nens solament hi ha treball, ignorància i mort. La terra que tenim no serveix per a res. Els nostres fills han d'entrar a treballar des de molt petits per a poder aconseguir una mica d'aliment, roba i medicines... mengen el mateix que nosaltres: blat de moro, frijol i chile. No poden anar a escola i aprendre el castilla perquè el treball mata tot el dia i la malaltia la nit mata. Així viuen i moren els nostres nens i nenes des de fa 501 anys. Nosaltres els seus pares, les seves mares, els seus germans i germanes no vam voler carregar més amb la culpa de no fer res pels nostres nens i nenes. Busquem camins de pau per a tenir justícia i trobem mort; trobem sempre dolor i pena. Ja no vam poder més... era tant el dolor i la pena. I llavors vam haver d'arribar a trobar el camí de la guerra, perquè el que demanem amb veu no va ser escoltat.”

4.- Què demanen els Zapatistes?

“...no demanem almoines o caritats, nosaltres demanem justícia: un salari just, un tros de bona terra, una casa digna, una escola de veritat, medicina que guareixi, pa en les nostres taules, respecte al nostre, llibertat de dir el que arriba en el nostre pensament i obre les portes de la boca perquè les paraules ens uneixin a uns altres en pau i sense mort. Això demanem sempre, nens i nenes de Jalisco, i no van escoltar el que la nostra veu clamava.”

I també han afirmat “...els nostres problemes, i els de la pàtria tota, només poden resoldre's per mitjà d'un moviment nacional revolucionari entorn de tres demandes principals: llibertat, democràcia i justícia.”

Els zapatistes diuen “...la situació que estem vivint no només és un estat ni només alguns pobles sinó que sabem i coneixem que mateixos germans estan sofrint molts altres pobles en molts altres estats, així com estem sofrint on vivim.”

5.- Com estan organitzats i qui pren les decisions?

Els zapatistes tenen una direcció que es diu Comitè Clandestí Revolucionari Indígena, molt nombrosa i on es prenen les decisions de forma col•lectiva, segons el que ells diuen, organitzada per ètnies i regions, i electa per la base “... el Comitè Directiu està format per indis tzotzils, tzeltals, chols, tojolabals, mames i soques, els principals grups ètnics de Chiapas.”

“...quan es va avançant doncs cada pobles ha triat als seus representants, als seus dirigents ... els mateixos pobles van proposar doncs qui va a dirigir aquestes organitzacions.”

“Doncs així avançant de poble en poble, hi va haver temps, de nomenar delegats, així arribem, doncs a ser el CCRI.” “...el que va dir el poble és el que tractem de complir. Es fa el pla del que vol el poble.”

“Així és que si algun membre del CCRI si no compleix amb el seu treball, si no respecta a la gent, doncs company, aquí no et convé ser-hi ... Així està constituït el comitè, d'una manera democràtica.”

“Es fan assemblees en cada regió, en cada zona llavors aquí se li demana l'opinió a la gent. Llavors aquesta opinió es recull, de diferents comunitats.” “També se li va a informar... Per això cada pas que volem donar, volem reflexionar-lo. I cada proposta que ens faci el govern... volem reflexionar-la. No podem anar a adquirir (prendre) el que no coneixem.”

“...tot ho hem de consultar-lo al poble... No podem dialogar-nos o negociar nosaltres així només, sinó primer ho hem de preguntar al poble.”

6.- Per que es diuen zapatistes?

“I conten els més vells entre els vells de les comunitats que hi va haver un tal Zapata que es va alçar pels seus i que la seva veu cantava, més que cridar, ! Terra i Llibertat !. I conten aquests ancians que no ha mort, que Zapata ha de tornar. I conten els vells més vells que el vent i la pluja i el sol li diuen al camperol quan ha de preparar la terra, quan ha de sembrar, quan collir. I conten que també l'esperança se sembra i es cull.”

“...10 d'abril de 1992. A fora els camperols indígenes d'Ocosingo, Oxchuc, Hustlán, Chilón, Yajalón, Sabanilla, Salto de Agua, Palenque, Altamirano, San Andrés, i Cancuc, ballen enfront d'una imatge gegantesca de Zapata pintada per un d'ells, declamen poemes, canten i diuen la seva paraula ... Els camperols criden que Zapata viu la lluita segueix. Un d'ells llegeix una carta dirigida a Carlos Salinas de Gortari on l'acusen d'haver acabat amb els assoliments zapatistes en matèria agrària, vendre al país amb el Tractat de Lliure Comerç i tornar A Mèxic als temps del porfirisme...”

“Hi va haver un home que, caminant la seva paraula des de lluny, a la nostra muntanya va arribar i va parlar amb la llengua dels homes i dones veritables. Era i no era d'aquestes terres el seu pas, en la boca dels nostres morts, en la veu dels sabedors ancians, va caminar la seva paraula d'ell fins al nostre cor...”

“Votan Zapata, llum que des de lluny va venir i aquí va néixer en la nostra terra... Votan Zapata, tímid foc que en la nostra mort va viure 501 anys. Votán Zapata, nom que canvia, home sense rostre tendra llum que ens empara... Va venir venint Votán Zapata. Nom sense nom, Votán Zapata va mirar en Miguel, va caminar en José María, Vicente va anar, es nomenà en Benito, va volar en ocellet, va muntar en Emiliano, va cridar en Francisco, va vestir a Pedro...”

“És i no és tot en nosaltres... caminant està... Amo de la nit... Senyor de la muntanya... Nosaltres... Votan, guardià i cor del poble. Un i molts és. Cap i tots. Estant ve. Votán Zapata, guardià i cor del poble”

7.- Què estan proposant ara els zapatistes?

Estan proposant un gran moviment a nivell nacional: L'Altra Campanya (La Otra Campaña, neix a l'1 de gener del 2006)

“El que nosaltres venim a dir-los, companys i companyes, és que no podem seguir pensant que algú vindrà a fer per nosaltres el que ens toca a nosaltres, perquè el que puguem construir aquí en Quintana Roo i aquí en el nostre país que es diu Mèxic, no importa que Estat estigui un, el que hem de construir l'hem de construir nosaltres i el que estem fent en l'Altra Campanya és aixecant un moviment.”

“Nosaltres el que volem és que s'organitzi la gent i que sigui la gent la qual mani. Moltes vegades ens volen vendre la idea que la gent gens només vol la disbauxa i el relax, però aquí els qui estan en la disbauxa i en el relax, els criminals, els quals són els governants.”

“Es tracta que anem fent junts el que es diu un Programa Nacional de Lluita, o sigui que no ve només un polític a dir que és el que necessitem. Sinó que nosaltres mateixos diguem què és el que necessitem i vegem també la forma que anem a lluitar per aconseguir això.”

Per veure el document original, clica AQUÍ
Font: CEDOZ

· Que és la Sexta?
· Que és La Otra Campaña?