Parlen amb el pare Alejandro Solalinde, mexicà que ha rebut amenaces de mort per “ajudar” els altres.
Els matins de TV3
 |
| Alejandro Solalinde |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris migrants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris migrants. Mostrar tots els missatges
22 de maig 2012
7 de maig 2012
"Hellas Hell: L'infern dels refugiats a Grècia"
Font: Sinergy Project
"Hellas Hell" és el relat de la situació de desemparament que viuen milers de sol · licitants d'asil i refugiats a Grècia.
La pressió de fronteres ha traslladat gran part del flux migratori cap a la frontera greco-turca. Els migrants que aconsegueixen entrar al país hel · lè es troben desatesos i sense eines amb què sobreviure. Per escapar de Grècia es dirigeixen a les ciutats portuàries de Patras i Igoumenitsa on cada dia es juguen la vida intentant amagar-se en un camió rumb a Itàlia.
"Hellas Hell" és un projecte periodístic multimèdia independent i de llicència lliure. Ha estat realitzat per la periodista i editora multimèdia Romina Peñate, l'editor web Antonio Rull i el fotoperiodista Gabriel Pecot; partint de la premissa que és possible i indispensable produir periodisme de qualitat.
Més informació a hellas-hell.eu
Volem explicar més històries.
Els ajudes? hellas-hell.eu/colabora
-o0o-
Les claus de l’èxit de “Golden Dawn”, el nazisme grec sense complexos.
Font: Arqueòleg Glamurós 7 de maig de 2012
Les eleccions legislatives gregues d’ahir, tot i l’èxit de l’esquerra alternativa Syriza, ens van deixar l’amarg regust de l’entrada del partit neonazi “Golden Dawn“, que obtenia el 7% de vot i 21 diputats, quan en anteriors comicis era un irrisori grupuscle marginal amb menys del 1%. Analitzem les claus del seu èxit
 |
“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. GRAMSCI
|
Aquest partit va un pas més enllà del que representa el Front Nacional a França o PxC a Catalunya, doncs en aquest cas no es molesten en disfressar-se de demòcrates sota la fal·lacia eufemística d’”identitaris“. En el cas del partit grec llueix obertament un emblema que recorda a l’svastica, tenen forces paramilitars uniformades que apallissen i apunyalen immigrants, realitzen la salutació romana, tenen creences neo-paganes i veneren l’ocultisme nazi (que alternen amb l’ortodòxia cristiana grega), editen llibres anti-semites, defensen la superioritat de la “raça hel·lènica“, han profanat monuments a Holocaust i mostrat suport al KKK o als afrikaners sudafricans.
Aquest grillats proposen augmentar el pressupost de Defensa (elevadíssim i principal causa del dèficit grec) per tal d’envair la República Iugoslava de Macedònia, ja que consideren que forma part del seu espai vital, mentre reivindiquen obertament la dictadura feixista de Ioannis Metaxás, durant la qual 30.000 persones varen ser torturades o exiliades. També cal destacar que el seu líder és un ex-militar expulsat de els forces armades acusat de terrorisme.
Quines son les claus de l’èxit d’aquest grup feixista?
PS. Bé, també m’he oblidat de comentar que la seva campanya s’ha basat en el populsime més repugnant: anar repartint menjar gràtis als barris pobres, com fa Keiku Fujimori al Perú, filla d’un corrupte autócrata d’ultradreta. Arqueòleg Glamurós
Quines son les claus de l’èxit d’aquest grup feixista?
- 1.- El context econòmic: Atur del 20%, retallades brutals a l’estat del benestar, plans de rescat draconians imposats per la Troika, rebaixes del sou al·lucinants, un dèficit públic disparadíssim amb uns interessos tan elevats que resulta difícil d’imaginar que algun dia s’arribin a pagar. Fa uns dies m’explicaven el cas d’un catedràtic que vivia en un caixer, ja que amb el seu sou de 400 euros no podia fer front al lloguer.
- 2.- El fracas de Laos: El partit feixista Laos (un xic més camuflat i moderat), va entrar al Govern de concentració amb el PASOK i Nova Democràcia acceptant el pla de rescat imposat per Europa, fet que els ha comportat un enfonsament total del seu electorat fins al 2,9%, esdevenint extraparlamentaris.
- 3.- La legitimació del seu discurs xenòfob per part dels dos partits grans: PASOK i ND han competit durant tota la campanya a veure qui prometia més ma dura envers l’arribada d’immigrants, fet que ha normalitzat el discurs nazi, situant-lo en la centralitat política i assenyalant els nouvinguts com a culpables de la crisi dins l’imaginari col·lectiu. Res que no hagi passat abans a Vic o a França.
- 4.- El fracàs d’un antifeixisme unitari i massiu: el caïnitisme suïcida de l’esquerra grega es per abufetejar-los fins a dir prou. Si bé “Unitat contra el Feixisme” existeix a Grècia, i fins i tot han fet accions mediàtiques impressionants com llençar iogurt en directe a un presentador que havia donat cobertura a Golden Dawn, es tracta d’un moviment molt petit, en mans d’anticapitalistes radicals que es neguen a teixir un moviment ampli i plural, deixant enrere el seu sectarisme i l’absurd fraccionalisme irracional que impedeix a l’esquerra arribar al poder, tot i tenir molts més vots que la dreta o la social-democràcia. Cal destacar que la passada setmana a Anglaterra, el BNP va perdre tots els regidors que es votaven, gràcies a la brillant campanya massiva de “Unite Against Fascism“.
- 5.- La seva presència normalitzada als mitjans: A part d’editar un diari setmanal amb una tirada de 5.000 números, que es ven als quioscos normals, el seu líder presenta un programa propi cada dilluns en un canal de televisió privat (Tile-Asty, propietat d’un milionari anti-semita). També cal destacar que tenen una xarxa de llibreries, una editorial pròpia i que realitzen festivals de black-metal amb assiduïtat.
- 6.- La preocupació de la burgesia per l’auge de l’esquerra: I vostè es preguntarà: qui paga tot això? Doncs bé, resulta evident que darrere aquest partit es mou molt diner i que aquest no prové de les quotes de quatre skins poligoneros semi-analfabets, sinó d’un capital financer que observa amb preocupació com l’esquerra radical de Syriza ja és la segona força parlamentària (hauria estat la 1a de lluny si s’hagués presentat unida amb la resta de grups rojos i verds) , cada cop hi han més revoltes al carrer i cada dia més radicals, amb la qual cosa una part de la dreta liberal tem per les seves propietats, comença ja a pensar que la democràcia pot ser un perill i que cal aturar les revoltes amb violència al marge de la llei.
PS. Bé, també m’he oblidat de comentar que la seva campanya s’ha basat en el populsime més repugnant: anar repartint menjar gràtis als barris pobres, com fa Keiku Fujimori al Perú, filla d’un corrupte autócrata d’ultradreta. Arqueòleg Glamurós
-o0o-
4 de set. 2011
Les Patrones, dones valentes i solidàries amb els migrants
Sergio Castro Bibriesca / Desinformémonos
Al poblat de la Patrona, a l'estat de Veracruz, hi ha un grup de dones que són conegudes com Les Patrones. Des de 1995 s'organitzen per preparar aliments i repartir als migrants que vénen de Centreamèrica. El tren que passa per aquest poblat porta entre 200 i 300 migrants al dia. Les Patrones no reben suport del govern ni de cap partit polític. Són 12 dones les que cada dia preparen prop de 200 aliments per als que van a la recerca del "somni americà". La seva història és una mostra de solidaritat enmig de la violència i persecució de les quals són víctimes els migrants.
Al poblat de la Patrona, a l'estat de Veracruz, hi ha un grup de dones que són conegudes com Les Patrones. Des de 1995 s'organitzen per preparar aliments i repartir als migrants que vénen de Centreamèrica. El tren que passa per aquest poblat porta entre 200 i 300 migrants al dia. Les Patrones no reben suport del govern ni de cap partit polític. Són 12 dones les que cada dia preparen prop de 200 aliments per als que van a la recerca del "somni americà". La seva història és una mostra de solidaritat enmig de la violència i persecució de les quals són víctimes els migrants.
o0o
LA PATRONA Amatlán, Veracruz. 2011
Comunitat d'ajuda als immigrants centreamericans a Mèxic.
LA PATRONA Amatlán, Veracruz. 2011
Comunitat d'ajuda als immigrants centreamericans a Mèxic.
29 de jul. 2011
La "Caravana Paso a Paso hacia La Paz"
En la Llar refugi per a les persones migrants conegut com "La 72", a la ciutat de Tenosique, Tabasco, frontera amb Guatemala, es van reunir activistes, periodistes i migrants per abordar "La bèstia", el tren de càrrega que transporta diàriament a centenars de migrants rumb al nord. A unes hores de l'inici del viatge, es van sentir les paraules de diverses organitzacions coordinadores de la "Caravana Paso a Paso hacia La Paz", una temptativa de la societat civil per aturar la violència contra els migrants a Mèxic.
Frenemos el Holocausto – Pronunciamiento de Fray Tomás:
Comité de Derechos Humanos de Tabasco (CODEHUTAB):
Movimiento Migrante Mesoamericano:
Comité Parroquial de la Pastoral de Migrantes de Palenque, Chiapas:
Padre Alberto, párroco de Santo Domingo, Palenque, Chiapas:
Centro de Derechos Humanos del Usumacinta, Tabasco:
Equipo Indignación, Promoción y Defensa de Derechos Humanos, Mérida, Yucatán:
Per més informació: Clica AQUÍ
18 de jul. 2011
Chiapas. Cristóbal Sánchez, defensor pels drets humans emprèn vaga de fam a Tapachula
Després de ser detingut i torturat per autoritats de migració, i posat en llibertat sota fiança, el defensor pels drets de persones migrants, Cristóbal Sánchez, emprèn vaga de fam a TapachulaDissabte, Cristóbal Sánchez, estudiant, defensor pels drets humans i coordinador de la caravana "Paso a paso hacia la Paz" va sortir lliure després de pagar 31.000 pesos de fiança, després de ser detingut il.legalment a Tapachula dijous passat. El diumenge al matí, es va declarar en vaga de fam per exigir la destitució i càstig dels policies estatals i de migració que van agredir i van colpejar després de la seva detenció.
El dissabte a la tarda va arribar la seva llibertat sota caució i va donar a conèixer en conferència de premsa que no aixecarà la protesta fins que les autoritats de Chiapas no castiguin als seus agressors. Des de les deu del matí, Cristóbal es va instal.lar davant de les oficines de la Fiscalia Especialitzada en Delictes Comeses en Contra d'Immigrants del govern de Chiapas, on va dir que "a Chiapas es parla de donar suport als migrants i s'utilitza a la fiscalia d'immigrants per detenir-los, empresonar i deportar. Creiem que l'esperit d'aquesta fiscalia no era per donar suport caceres de migrants. Ara es troba sota el comandament de l'Institut Nacional de Migració ".
Cristóbal també va aprofitar per demanar als relators de l'ONU i OEA que en breu recorreran, cada un pel seu compte, alguns estats de la república mexicana que no es deixin enganyar per les autoritats estatals de Chiapas i que investiguin pel seu compte, la veritable realitat dels i les migrants.
"És urgent i necessari que investiguin les irregularitats que es cometen a l'estació migratòria, Segle XXI de Tapachula. És una presó, no un centre de retenció. De la mateixa manera demandar els representants d'aquests organismes de drets humans, que visitin Frontera Comalapa, Suchiate i Huixtla considerats com els principals centres d'explotació sexual i laboral de menors d'edat. "
Això contrasta amb la imatge que continua tractant de donar el govern de Juan Sabines allà on tingui l'oportunitat. Mentre aquestes instàncies colpejaven i desposseïen del seu equip de treball a Cristóbal Sánchez, Sabines participava en un fòrum sobre migració on van posar a l'estat com a punta de llança en el tema migratori i van dir que "els seus avenços en polítiques públiques al respecte com la creació d'una Fiscalia Especial d'Atenció al Migrant, i l'existència de la Secretaria de la Frontera Sud són una mostra patent d'aquest compromís del govern de l'estat de Chiapas amb la protecció dels migrants" .
Segona caravana Paso a Paso hacia la Paz.
Àudio sobre la situació de Cristóbal Sánchez. Radio Pozol
Font: Chiapas IndymediaEl dissabte a la tarda va arribar la seva llibertat sota caució i va donar a conèixer en conferència de premsa que no aixecarà la protesta fins que les autoritats de Chiapas no castiguin als seus agressors. Des de les deu del matí, Cristóbal es va instal.lar davant de les oficines de la Fiscalia Especialitzada en Delictes Comeses en Contra d'Immigrants del govern de Chiapas, on va dir que "a Chiapas es parla de donar suport als migrants i s'utilitza a la fiscalia d'immigrants per detenir-los, empresonar i deportar. Creiem que l'esperit d'aquesta fiscalia no era per donar suport caceres de migrants. Ara es troba sota el comandament de l'Institut Nacional de Migració ".
Cristóbal també va aprofitar per demanar als relators de l'ONU i OEA que en breu recorreran, cada un pel seu compte, alguns estats de la república mexicana que no es deixin enganyar per les autoritats estatals de Chiapas i que investiguin pel seu compte, la veritable realitat dels i les migrants.
"És urgent i necessari que investiguin les irregularitats que es cometen a l'estació migratòria, Segle XXI de Tapachula. És una presó, no un centre de retenció. De la mateixa manera demandar els representants d'aquests organismes de drets humans, que visitin Frontera Comalapa, Suchiate i Huixtla considerats com els principals centres d'explotació sexual i laboral de menors d'edat. "
Això contrasta amb la imatge que continua tractant de donar el govern de Juan Sabines allà on tingui l'oportunitat. Mentre aquestes instàncies colpejaven i desposseïen del seu equip de treball a Cristóbal Sánchez, Sabines participava en un fòrum sobre migració on van posar a l'estat com a punta de llança en el tema migratori i van dir que "els seus avenços en polítiques públiques al respecte com la creació d'una Fiscalia Especial d'Atenció al Migrant, i l'existència de la Secretaria de la Frontera Sud són una mostra patent d'aquest compromís del govern de l'estat de Chiapas amb la protecció dels migrants" .
Segona caravana Paso a Paso hacia la Paz. Àudio sobre la situació de Cristóbal Sánchez. Radio Pozol
Més informació:
24 de nov. 2010
El Mercat d'Art Solidari a Reus, 3 i 4 de desembre
Els dies 3 i 4 de desembre
Per la Casa del Caminante, Tatic Samuel a Palenque, Chiapas
Dels grups que passen predominen persones d’Hondures, El Salvador, Guatemala, i d’altres països d’Amèrica Llatina, la majoria són joves i menors d’edat, a banda hi ha moltes dones amb nens petits o embarassades. Les autoritats migratòries i altres elements de la policia a més de perseguir-los els extorqueixen prenent-los-hi els pocs diners que porten i el mateix fan els "polleros", persones que trafiquen amb els immigrants en conxorxa amb les autoritats. Les dones pateixen violacions i poden ser segrestades per passar a les xarxes de prostitució.
Qui és La Reus
LaReus -Societat civil cultural i solidària per la pau-, som una associació independent, plural i solidària.
La nostra actuació no té cap finalitat de lucre i es basa en la dedicació totalment voluntària dels associats.
Contrapart
DIVENDRES 3 · De 20h a 22h
DISSABTE 4 · De 10h a 14h
i de 17h a 22h
“Sin nombre” explica la història de Sayra (Paulina Gaytán), una adolescent hondurenya, famolenca d'un futur millor, que decideix emigrar a Estats Units juntament amb el seu oncle i el seu pare, qui ara té una nova família allà. A partir de Chiapas, viatgen en el sostre d'un vagó de càrrega, on són vulnerables a la naturalesa i a la violència. Mentrestant, en un grup de “maras salvatrucha” un dels seus membres se separa i fuig en un tren de càrrega.
“Sin nombre” és una pel·lícula que desplega totes les contradiccions humanes. Un thriller èpic i dramàtic escrit i dirigit pel director Cary Joji Fukunaga, ens retrata la realitat que viuen centenars d'immigrants centreamericans que deixen el seu país en la recerca incerta i moltes vegades amb risc d'un futur millor.
INSONORA és la conseqüència d’un periple musical iniciat l'any 2000 que va créixer poc a poc i a foc lent. Es tracta d’una proposta estrictament instrumental que busca un so personal i contundent; una única i exclusiva manera de sonar, circòfila, mediterrània, desenfadada i d’envelat.
El repertori resultant és fruit de composicions pròpies i d'una actitud activa de recerca, que ens duu a despullar i arranjar els temes qüestionant-ne els ritmes, les harmonies i deixant-los només en lo essencial INSONORA proposa un directe consolidat amb un ritme que ràpidament et transporta al seu univers sonor, un passeig agradable que busca moments trepidants i petits racons íntims.
Salutacions
LaReus
- Es realitzarà el Mercat d'Art Solidari, organitzat per la regidoria i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, a la Sala Fortuny del Centre de Lectura
Per la Casa del Caminante, Tatic Samuel a Palenque, ChiapasEl flux migratori a la frontera sud de Mèxic es dóna principalment pel conducte ferroviari i en quantitats variables que en ocasions arriba a ser aproximadament entre 300 i 500 persones en un viatge, el trajecte el realitzen als sostres dels carros de càrrega del tren, a la intempèrie. A vegades van caminant per les vies quan no passa el tren. Segons els seus propis testimonis, en cada viatge una mitjana de 3 persones s’accidenten i desgraciadament són freqüents les caigudes ocasionant ferits, mutilats i fins i tot morts.
Dels grups que passen predominen persones d’Hondures, El Salvador, Guatemala, i d’altres països d’Amèrica Llatina, la majoria són joves i menors d’edat, a banda hi ha moltes dones amb nens petits o embarassades. Les autoritats migratòries i altres elements de la policia a més de perseguir-los els extorqueixen prenent-los-hi els pocs diners que porten i el mateix fan els "polleros", persones que trafiquen amb els immigrants en conxorxa amb les autoritats. Les dones pateixen violacions i poden ser segrestades per passar a les xarxes de prostitució.A l’estació de Pakal-na, Palenque, es troba la segona estació del tren en territori mexicà (la primera és a la frontera, a Tenosique) i és on el tren s’atura més temps per proveir-se de combustible, és aquí on els immigrants busquen avituallament, aigua, aliments i suport, ja que vénen amb condicions físiques molt dolentes.
Davant de les violacions dels drets humans que pateixen els immigrants centreamericans la comunitat parroquial de Palenque, amb la cobertura de la diòcesis de Sant Cristóbal de las Casas, fa dos anys van començar a organitzar-se en grups per portar aliments, roba, medicaments, ànims i esperança, a les vies del ferrocarril de Pakal-ná
El dia 20 de setembre de 2008, els voluntaris de la parròquia de Palenque van llogar una petita casa de fusta on es van fer tres habitacions, amb 3 banys i unes dutxes, amb el més elemental, per poder cobrir les necessitats bàsiques i donar atenció mèdica i psicològica a les persones que van arribant. Li van posar el nom “Casa del Caminante Tatic Samuel” fent un homenatge a Don Samuel Ruiz, bisbe emèrit de Sant Cristóbal de las Casas i gran defensor dels indígenes i dels drets humans.
En aquesta casa es va donar suport als immigrants durant un any i mig, però la seva situació al costat mateix de les vies la feia poc segura, i va ser presa pels “maras salvatrucha” bandes dedicades al crim organitzat i pels zetas, grups paramilitars que fins fa uns mesos van estar al servei del cartel del Golfo, però que ara controlen el tràfic de drogues, d’armes i de persones. Són els que van perpetrar la matança de 72 immigrants a San Fernando (Tamaulipas).
Davant d’aquesta situació la parròquia de Palenque es va replantejar el projecte i van decidir amb el suport dels voluntaris i de la diòcesi adquirir un terreny una mica més apartat de les vies. La primera fase del projecte ja està feta, s’ha tancat el terreny amb blocs de formigó per garantir la seguretat.
La prioritat ara és aconseguir els suports necessaris per construir una casa de bloc de formigó, segura, amb els espais necessaris per poder atendre en les millors condicions possibles a tota la gent que passa per allà. La casa constarà de cuina, menjador, habitacions, banys i una bodega on poder tenir reserves de menjar, roba i tot el necessari. També és farà un petit dispensari mèdic, i un espai d’assessoria legal on s’informarà als immigrants dels seus drets.
Més informació:
Migrants a Mèxic: víctimes invisibles
Masacre de migrants a Tamaulipas
Doncs, sí… ja hi tornem a ser Més informació:
Migrants a Mèxic: víctimes invisibles
Masacre de migrants a Tamaulipas
Qui és La Reus
LaReus -Societat civil cultural i solidària per la pau-, som una associació independent, plural i solidària.La nostra actuació no té cap finalitat de lucre i es basa en la dedicació totalment voluntària dels associats.
La tasca principal del nostre col·lectiu és acompanyar a Chiapas, (Mèxic), diferents projectes que tenen a veure amb el suport als drets humans, a la cultura i l’educació i també als municipis autònoms zapatistes en el procés de construcció de la seva autonomia donant suport als diferents projectes dissenyats per les pròpies comunitats educatius, de salut, d’infraestructures, productius, ... i també la reflexió i el debat sobre el món que ens envolta.
Contrapart
La Parròquia de Santo Domingo de Guzmán de Palenque i la Diòcesis de San Cristóbal de las Casas. Chiapas
DIVENDRES 3 · De 20h a 22h DISSABTE 4 · De 10h a 14h
i de 17h a 22h
Trailer: Sin Nombre - Starmedia US
La pel·lícula, produida pels amigos Gael García Bernal i Diego Luna, està dirigida pel californià Cary Fukunaga.Copyright New2Air
La pel·lícula, produida pels amigos Gael García Bernal i Diego Luna, està dirigida pel californià Cary Fukunaga.Copyright New2Air
“Sin nombre” explica la història de Sayra (Paulina Gaytán), una adolescent hondurenya, famolenca d'un futur millor, que decideix emigrar a Estats Units juntament amb el seu oncle i el seu pare, qui ara té una nova família allà. A partir de Chiapas, viatgen en el sostre d'un vagó de càrrega, on són vulnerables a la naturalesa i a la violència. Mentrestant, en un grup de “maras salvatrucha” un dels seus membres se separa i fuig en un tren de càrrega.
“Sin nombre” és una pel·lícula que desplega totes les contradiccions humanes. Un thriller èpic i dramàtic escrit i dirigit pel director Cary Joji Fukunaga, ens retrata la realitat que viuen centenars d'immigrants centreamericans que deixen el seu país en la recerca incerta i moltes vegades amb risc d'un futur millor.
DISSABTE: 18h Actuació d’inSonora
INSONORA és la conseqüència d’un periple musical iniciat l'any 2000 que va créixer poc a poc i a foc lent. Es tracta d’una proposta estrictament instrumental que busca un so personal i contundent; una única i exclusiva manera de sonar, circòfila, mediterrània, desenfadada i d’envelat.El repertori resultant és fruit de composicions pròpies i d'una actitud activa de recerca, que ens duu a despullar i arranjar els temes qüestionant-ne els ritmes, les harmonies i deixant-los només en lo essencial INSONORA proposa un directe consolidat amb un ritme que ràpidament et transporta al seu univers sonor, un passeig agradable que busca moments trepidants i petits racons íntims.
Salutacions
LaReus
Teranga: un punt d'encontre entre Senegal i Catalunya
Benvingut, o el que és el mateix... Teranga!
Teranga.cat és un portal web de trobada de tots els senegalesos residents a Catalunya que neix amb l’objectiu de facilitar la integració de les persones nouvingudes fomentant el coneixement de la cultura i llengua catalanes.
Teranga.cat vol aprofitar el potencial de les noves tecnologies i convertir-se en una referència com a punt de reunió i intercanvi per a la comunitat senegalesa i catalana.
Amb aquesta intenció, el portal neix com una iniciativa bilingüe que obre canals de comunicació a través de l’ús comú del català, el wolof i el fula entenent que aquesta és la millor manera d’apropar dues comunitats i promoure l’alfabetització en català.
Focalitzat en els interessos i necessitats específiques d’una comunitat d’immigrants molt consolidada a Catalunya, el portal compta amb la col·laboració directa de les principals entitats d’immigrants, que, de la mà de la Fundació Pere Tarrés, han participat en la definició i la dinamització del portal. Així mateix, volem agrair la col·laboració d'Oma Technologies, Produccions Mínimes i la de la il·lustradora Cristina Minguillón.
No obstant, Teranga vol estar obert a tots, motiu pel qual vol comptar amb la participació de tots aquells senegalesos i catalans, siguin particulars o associacions, que vulguin formar part del projecte.
- Qui fem Teranga
Teranga.cat és una iniciativa de la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC), l’Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS) i l’associació Fedde Fulbe Jokkere Endam (FFJE), que poden utilitzar el web com a plataforma de difusió de les seves propostes.
- Què hi trobaràs al portal?
Teranga.cat compta amb diversos espais d’informació i comunicació:
• L’Agenda: un espai de difusió d’actes, jornades, conferències, fires, exposicions i aquelles propostes que puguin ser d’interès per la comunitat de Teranga.cat
• Viure a Catalunya: un espai informatiu amb fitxes pràctiques sobre aquells temes-clau que tot nouvingut necessita tenir clars per a la seva integració al país. A mode de guia pràctica, hi trobaràs informació d’utilitat sobre sanitat, habitatge, família...
• D’aquí i d’allà: amb l’ànim d’apropar les dues comunitats, és un espai en clau informativa i participativa que ofereix una selecció de propostes culturals per conèixer les tradicions i costums de Catalunya i Senegal. Per fer-ho més enriquidor, hi podràs afegir les teves recomanacions, experiències i testimonis.
• En català: una selecció dels millors recursos a la xarxa per aprendre la llengua mentre es fa ús de les noves tecnologies. Hi trobaràs referències a pel·lícules, llibres, jocs interactius, propostes multimèdia... per familiaritzar-te amb el català d’una forma fàcil i efectiva.
• Treball: anuncis classificats d’ofertes, demandes... i una guia pràctica perquè puguis afrontar amb èxit la teva incorporació al mercat laboral.
• Tauler d’anuncis: és l’espai d’intercanvi per excel·lència. Obert totalment a la participació, hi podràs publicar els teus anuncis sobre habitatge, viatges, contactes...
• Associacions: un punt de trobada amb les associacions senegaleses que existeixen a Catalunya perquè puguis conèixer les activitats que organitzen i els recursos que ofereixen.
- Un portal participatiu
Més que un entorn web, Teranga.cat vol ser un punt de trobada. Per aquest motiu, hi trobaràs diversos espais de participació per tal que tothom pugui dir la seva. Ens interessen la teva opinió, les teves experiències... i inclòs les teves receptes! Per aquest motiu, et convidem a participar i a què ens ajudis per tal que, entre tots, fem créixer Teranga.
Font: Campus
Teranga.cat és un portal web de trobada de tots els senegalesos residents a Catalunya que neix amb l’objectiu de facilitar la integració de les persones nouvingudes fomentant el coneixement de la cultura i llengua catalanes.Teranga.cat vol aprofitar el potencial de les noves tecnologies i convertir-se en una referència com a punt de reunió i intercanvi per a la comunitat senegalesa i catalana.
Amb aquesta intenció, el portal neix com una iniciativa bilingüe que obre canals de comunicació a través de l’ús comú del català, el wolof i el fula entenent que aquesta és la millor manera d’apropar dues comunitats i promoure l’alfabetització en català.
Focalitzat en els interessos i necessitats específiques d’una comunitat d’immigrants molt consolidada a Catalunya, el portal compta amb la col·laboració directa de les principals entitats d’immigrants, que, de la mà de la Fundació Pere Tarrés, han participat en la definició i la dinamització del portal. Així mateix, volem agrair la col·laboració d'Oma Technologies, Produccions Mínimes i la de la il·lustradora Cristina Minguillón.
No obstant, Teranga vol estar obert a tots, motiu pel qual vol comptar amb la participació de tots aquells senegalesos i catalans, siguin particulars o associacions, que vulguin formar part del projecte.
- Qui fem Teranga
Teranga.cat és una iniciativa de la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC), l’Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS) i l’associació Fedde Fulbe Jokkere Endam (FFJE), que poden utilitzar el web com a plataforma de difusió de les seves propostes.
- Què hi trobaràs al portal?
Teranga.cat compta amb diversos espais d’informació i comunicació:
• L’Agenda: un espai de difusió d’actes, jornades, conferències, fires, exposicions i aquelles propostes que puguin ser d’interès per la comunitat de Teranga.cat
• Viure a Catalunya: un espai informatiu amb fitxes pràctiques sobre aquells temes-clau que tot nouvingut necessita tenir clars per a la seva integració al país. A mode de guia pràctica, hi trobaràs informació d’utilitat sobre sanitat, habitatge, família...
• D’aquí i d’allà: amb l’ànim d’apropar les dues comunitats, és un espai en clau informativa i participativa que ofereix una selecció de propostes culturals per conèixer les tradicions i costums de Catalunya i Senegal. Per fer-ho més enriquidor, hi podràs afegir les teves recomanacions, experiències i testimonis.
• En català: una selecció dels millors recursos a la xarxa per aprendre la llengua mentre es fa ús de les noves tecnologies. Hi trobaràs referències a pel·lícules, llibres, jocs interactius, propostes multimèdia... per familiaritzar-te amb el català d’una forma fàcil i efectiva.
• Treball: anuncis classificats d’ofertes, demandes... i una guia pràctica perquè puguis afrontar amb èxit la teva incorporació al mercat laboral.
• Tauler d’anuncis: és l’espai d’intercanvi per excel·lència. Obert totalment a la participació, hi podràs publicar els teus anuncis sobre habitatge, viatges, contactes...
• Associacions: un punt de trobada amb les associacions senegaleses que existeixen a Catalunya perquè puguis conèixer les activitats que organitzen i els recursos que ofereixen.
- Un portal participatiu
Més que un entorn web, Teranga.cat vol ser un punt de trobada. Per aquest motiu, hi trobaràs diversos espais de participació per tal que tothom pugui dir la seva. Ens interessen la teva opinió, les teves experiències... i inclòs les teves receptes! Per aquest motiu, et convidem a participar i a què ens ajudis per tal que, entre tots, fem créixer Teranga.
Font: Campus
13 de set. 2010
(In)humans: 3 notícies sobre explotació, violació i maltractament
Per: CiJ / Canal Solidari
La imatge és de Bogdan Danescu/Mediafax
Foto: Una dona romanesa gitana crida contra uns agents de policia quan intenten retenir-la, fora de Craiova, al sud de Romania, durant la demolició de les construccions il·legals habitades per uns 200 gitanos.
72 migrants assassinats prop de la frontera amb els EUA, centenars de persones d‘ètnia gitana expulsades de França, desenes de brasilers obligats a prostituir-se a Espanya… tres històries que parlen de persones que obtenen beneficis econòmics a costa de l’anul·lació de la dignitat d’altres. Informació relacionada:
La imatge és de Bogdan Danescu/Mediafax72 migrants assassinats prop de la frontera amb els EUA, centenars de persones d‘ètnia gitana expulsades de França, desenes de brasilers obligats a prostituir-se a Espanya… tres històries que parlen de persones que obtenen beneficis econòmics a costa de l’anul·lació de la dignitat d’altres.
Els últims dies d’agost ens han deixat diverses notícies esgarrifoses. Al nord de Mèxic, els cossos de 72 persones (54 homes i 18 dones) van ser trobades per l’exèrcit mexicà prop de la frontera amb els EUA.
Tots eren migrants procedents del Brasil, Hondures, Equador i El Salvador que buscaven assolir el pas fronterer per provar fortuna als EUA. Van ser assassinats per una banda de Los Zetas, segons sembla, per negar-se a convertir-se en sicaris. Aquest episodi posa en relleu una cosa que Amnistia Internacional porta molt de temps denunciant: la desprotecció total i l’abús, violacions, pallisses, segrestos, detencions i extorsions als quals els migrants llatins es veuen sotmesos al seu pas per Mèxic, on les bandes del narcotràfic han trobat en els migrants un objectiu fàcil i constant. Segons un informe de la Comissió Nacional de Drets Humans, només entre setembre de 2008 a febrer de 2009, van ser segrestats 9.758 migrants, prop de 1.600 per mes.
Ja a Europa, a França, el Govern Sarkozy ens ha deixat també una inesborrable fotografia del miler de persones d’ètnia gitana que han estat expulsades a Romania. Temorosa Europa de l’increment en els últims anys de l’extrema dreta encapçalada per Le Pen, ara resulta que s’ha infiltrat en el mateix si de l’Executiu francès. El discurs de l’odi i la por que Sarkozy i el seu cercle més estret gestionen des de fa temps, ha tingut algunes reaccions. Alguns sectors del mateix Govern i els sectors d’esquerra francesos han denunciat la deriva xenòfoba empresa amb la decisió, la Comissió Europea està avaluant la possibilitat d’emprendre accions i, a Romania, líders gitanos han exhortat a emprendre un boicot contra els productes francesos. A principis d’agost, 190 adults i 49 nens immigrats van ser també desallotjats a la força per la policia francesa dels seus apartaments en un barri de París, en unes imatges també inesborrables.
Finalment, a Espanya, recentment ha estat desarticulada una xarxa de prostitució masculina que explotava a 80 brasilers, els quals havien estat enganyats amb el reclam d’obtenir a l’arribar un treball de model o de ballarí. Vivien amuntegats en petits pisos i eren obligats a exercir jornades de treball interminables i a consumir estupefaents i pastilles per mantenir el ritme de trobades sexuals. Aquesta és la primera xarxa de prostitució masculina que s’ha desarticulat a Espanya. En els darrers anys, però, han estat nombroses les notícies relatant l’existència de xarxes de prostitució, en aquest cas, femenines, que exploten de manera sistemàtica a dones que són enganyades amb algun fals reclam i que són obligades a prostituir-se.
Les tres notícies parlen de l’explotació, violació i maltractament d’uns éssers humans contra els altres, de persones que obtenen beneficis econòmics a costa de la humiliació d’altres, de l’anul lació absoluta de la seva dignitat. Les tres històries deixen vides que no existeixen, que han estat negades perquè altres visquin per sobre de les seves possibilitats: uns, enriquint-se; altres, dibuixant una ideologia i un model de societat en la qual molts no hi caben; alguns, aprofitant-se d’una realitat que lluny de ser aliena, els converteix en còmplices, legitimant com a usuaris la prostitució, per exemple. És el món ‘Patas arriba’ de què parla Eduardo Galeano, en el qual l’humà i el inhumà es barregen amb massa facilitat.
Escrit per Óscar Mateos, cap de l‘àrea social de Cristianisme i Justícia.
Informació relacionada:
30 d’ag. 2010
Migrants a Mèxic: víctimes invisibles
Dani - Amnistia Internacional Catalunya
Canalsolidai.org
Canalsolidai.org
El recent assassinat de 72 migrants irregulars a Tamaulipas, prop de la frontera nord de Mèxic, a mans d’un poderós grup de delinqüents del narcotràfic, ha tret a la llum la dura realitat de les persones que travessen Mèxic per arribar als EUA.
Eren persones d’El Salvador, Hondures, Equador i el Brasil que travessaven Mèxic per creuar la frontera dels EUA de manera irregular i deixar enrere una vida de misèria i inseguretat als seus països d’origen.
Paradoxalment, han trobat la mort en aquest viatge il·lusionant a la recerca d’una vida millor.
La majoria dels migrants irregulars arriben de Centreamèrica i molts inicien el perillós pas per Mèxic creuant des de Guatemala pels estats fronterers de Chiapas o Tabasco. Només arriben a la frontera amb Estats Units els qui sobreviuen a un dels viatges més perillosos del món.
Al llarg del camí, milers d’aquestes persones seran víctimes de pallisses, segrestos, atacs sexuals i violacions, i fins i tot assassinats, la majoria a mans de grups criminals vinculats al narcotràfic.
Però les seves vides i mort gairebé sempre queden ocultes. Moltes de les seves històries mai no s’explicaran. Són les víctimes invisibles.
Els fets de Tamaulipas, l’assassinat a sang freda de migrants indefensos tractant d’arribar als EUA, són terribles per la seva dimensió, i són una evidència clara de la severitat i gravetat dels atacs contra migrants irregulars a Mèxic.
Ja el mes d’abril de 2010, Amnistia Internacional va emetre un informe que alertava d’aquesta situació i que destacava el fracàs de les autoritats federals i estatals de Mèxic per prevenir-la.
Incapacitat de les autoritats per reduir els atacs a migrants
Les morts de Tamaulipas demostren un cop més la duresa i el perill extrem que han d’afrontar els migrants quan arriben a Mèxic, etapa final del seu viatge, i l’aparent incapacitat de les autoritats per reduir-ne els atacs.
Davant de la gravetat dels fets, Amnistia Internacional reclama al govern mexicà que implementi un pla d’acció en el qual tots els agents clau actuïn de manera coordinada i efectiva. Es tracta d’institucions com la Procuraduria General de la República, la Secretaria de Seguretat Pública o l’Institut Nacional de Migració.
Un fet molt preocupant és que, al no disposar de condició jurídica, a les persones migrants en situació irregular se’ls nega el recurs efectiu al sistema de justícia, fet que les converteix en més vulnerables per patir abusos.
Exclosos de la societat, invisibles i sense la protecció de la llei, els migrants irregulars a Mèxic estan condemnats a viure al marge, exposats a l’explotació per part de bandes delictives i funcionaris corruptes, i ignorats en gran mesura per les autoritats que haurien de protegir-los dels abusos contra els drets humans.
Grups de drets humans s’organitzen
Per fer front a aquest buit, a Mèxic nombrosos grups de defensa dels drets humans s’estan organitzant. Un d’aquests grups és el que lidera el pare Alejandro Solalinde, que desde 2007 gestiona el refugi per a migrants de Ciudad Ixtepec, a l’estat d’Oaxaca.
Situat prop de les vies del ferrocarril per on viatgen les persones procedents de Centreamèrica i amb capacitat per a més de 400 persones, el centre ofereix assistència humanitària a les persones migrants que necessiten un lloc on descansar i recuperar-se del viatge.
Aquesta mostra de solidaritat amb les persones migrants ha provocat atacs i l’assetjament per part de membres xenòfobs de comunitats locals, encoratjats sovint per bandes de delinqüents i autoritats locals. El pare Solalinde ha estat objecte de constants amenaces i intimidació, i les autoritats amb prou feines han fet res per protegir-lo ni han investigat les amenaces que ha rebut.
La seva vida corre perill i Amnistia Internacional ha obert una ciberacció per demanar a les autoritats mexicanes que el protegeixin.
Enllaç a l’exposició virtual: Víctimes invisibles, migrants en moviment a través de Mèxic
Foto: Migrants irregulars en el seu pas per Mèxic.
Enllaç a un vídeo de Youtube sobre la realitat d’aquestes persones migrants
Principals rutes de pas
25 d’ag. 2010
Masacre de migrants a Tamaulipas
Fa unes hores saltava la noticia: “L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país, L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic”.
El primer que hom pensa i que els mateixos mitjans ens volen fer creure mitjançant les noticies d'agència (EUROPA PRESS, per exemple), tot és conseqüència de la guerra que des de l'estiu de 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe de Jesús Calderón Hinojosa ha emprès contra els càrtels del narco mexicà, fins hi tot traient l'exercit al carrer, conseqüència d'això son els més de 28.000 morts reconeguts oficialment.
Doncs, no, quan Mèxic està tot esvalotat per l'aplicació de La Ley de Arizona SB1070, per part de l'estat d'Arizona dels EEUU, una llei descaradament racista, feixista, xenòfoba... la qual afecta directament a la migració mexicana als Estats Units, a Mèxic impunement s'extorsiona sota tortura i assassinen a migrants, d'altres països, els quals van de pas a la recerca d'un futur millor. Equatorians, guatemalencs, salvadorencs, hondurenys, brasilers...
Aquest és el cas de la troballa de 72 cadàvers, que passen a formar part de la llarga llista en que els últims anys han estat trobats, d'altres mai seran trobats ni constaran en llistes.
Prou dur és haver de sortir del seu país abandonant llurs famílies, casa, costums, cultura... per que a més de tots els perills que troben pel camí s'hi hagi de sumar el del temor a ser atrapat per les múltiples policies, a més dels inhumans membres del “crim organitzat”.
Val a dir que la guerra que s'anomena contra el narco, no és tal, ja que el que abans només eren càrtels de la droga han ampliat el negocia al trafic d'armes i el de persones, les quals han passat a ser un producte més per comerciar (de fet això és un negoci molt vell).
La tàctica és simple, normalment acostumen a portar un telèfon mòbil, amb el qual els criminals els obliguen a trucar a les seves famílies o coneguts per tal de que paguin un rescat, si a la primera no responen torturen, amputen membres, violen..., a la segona, si veuen que no en trauran cap diner, se'ls treuen de sobre o sigui se'ls assassina i fora noses.
Així que no totes les morts són directament vinculades al combat al narco o de combats entre càrtels del narcos, en molts casos hi haurem de sumar, migrants, periodistes, defensors dels drets humans i activistes desidents polítics. Malgrat ho intentin emmascarar amb la guerra contra el narco.
Aquest és el Mèxic del Bicentenario?
PS. Per diners, per racisme o xenofòbia. Nosaltres, seguim pensant que una vida és una vida i totes són iguals d'importants (amb papers o sense).
Infromació relacionada:
El primer que hom pensa i que els mateixos mitjans ens volen fer creure mitjançant les noticies d'agència (EUROPA PRESS, per exemple), tot és conseqüència de la guerra que des de l'estiu de 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe de Jesús Calderón Hinojosa ha emprès contra els càrtels del narco mexicà, fins hi tot traient l'exercit al carrer, conseqüència d'això son els més de 28.000 morts reconeguts oficialment.
Doncs, no, quan Mèxic està tot esvalotat per l'aplicació de La Ley de Arizona SB1070, per part de l'estat d'Arizona dels EEUU, una llei descaradament racista, feixista, xenòfoba... la qual afecta directament a la migració mexicana als Estats Units, a Mèxic impunement s'extorsiona sota tortura i assassinen a migrants, d'altres països, els quals van de pas a la recerca d'un futur millor. Equatorians, guatemalencs, salvadorencs, hondurenys, brasilers...
Aquest és el cas de la troballa de 72 cadàvers, que passen a formar part de la llarga llista en que els últims anys han estat trobats, d'altres mai seran trobats ni constaran en llistes.
Prou dur és haver de sortir del seu país abandonant llurs famílies, casa, costums, cultura... per que a més de tots els perills que troben pel camí s'hi hagi de sumar el del temor a ser atrapat per les múltiples policies, a més dels inhumans membres del “crim organitzat”.
Val a dir que la guerra que s'anomena contra el narco, no és tal, ja que el que abans només eren càrtels de la droga han ampliat el negocia al trafic d'armes i el de persones, les quals han passat a ser un producte més per comerciar (de fet això és un negoci molt vell).
La tàctica és simple, normalment acostumen a portar un telèfon mòbil, amb el qual els criminals els obliguen a trucar a les seves famílies o coneguts per tal de que paguin un rescat, si a la primera no responen torturen, amputen membres, violen..., a la segona, si veuen que no en trauran cap diner, se'ls treuen de sobre o sigui se'ls assassina i fora noses.
Així que no totes les morts són directament vinculades al combat al narco o de combats entre càrtels del narcos, en molts casos hi haurem de sumar, migrants, periodistes, defensors dels drets humans i activistes desidents polítics. Malgrat ho intentin emmascarar amb la guerra contra el narco.
Aquest és el Mèxic del Bicentenario?
PS. Per diners, per racisme o xenofòbia. Nosaltres, seguim pensant que una vida és una vida i totes són iguals d'importants (amb papers o sense).
Infromació relacionada:
-
Zetas ejecutaron por la espalda a los 72 migrantes; no pudieron pagar rescate
- De los más sanguinarios, se les vincula a extorsión, plagio y tráfico de indocumentados
- Masacre de migrantes circula en medios de AL
- Ejecución de migrantes en México enluta a toda América Latina: SRE.
- Masacre de 72 indocumentados, reto clave a gobierno mexicano: AI.
- Masacre pone a prueba a México: AI
- Embajada confirma 4 brasileños muertos en rancho
- El Salvador condena masacre en México
- Quito se moviliza tras masacre
- Honduras espera confirmación de víctimas
Las almas que se llevo el tren
REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE I
REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE II
REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE III
Inormació relacionada:
"El tren de la muerte": un desafío para migrantes centroamericanos en México
El tren de la muerte: reto para migrantes
Mujeres migrantes: víctimas del tren de la muerte
Una pràctica habitual:
Acción Urgente: Secuestro a migrantes centroamericanos en las vías del tren en Saltillo, Coahuila
Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 1/2
Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 2/2
L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país
Vilaweb 25.08.2010
L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic.
Els militars van informar en un comunicat que la macabra troballa s'ha produït després de mantenir un enfrontament amb suposats sicaris en un ranxo de la població de San Fernando, situada al nord de Tamaulipas. En aquest enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà.
Segons el comunicat emès per la Secretaria de Marina, tot ha començat quan un home amb ferida de bala s'ha acostat fins a un control de carretera de l'Exèrcit al voltant de San Fernando, demanant assistència mèdica.
L'home ha dit als militars que havia estat ferit per presumptes membres del crim organitzat que es refugiaven en un ranxo pròxim, informa el diari 'El Universal'.
"Per aquest motiu, personal d'infanteria, amb el suport d'unitats aeronavals, s'ha dirigit a l'àrea indicada, albirant des de l'aire als infractors de la llei, els quals en notar la presència dels elements de l'Armada de Mèxic han obert foc i han iniciat la fugida a bord de diversos vehicles", es pot llegir en el comunicat.
A l'enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà i ha estat detingut un dels presumptes sicaris, un menor d'edat, que ha estat posat a disposició de la Procuradoria General de la República (Fiscalia).
En l'esmentat ranxo els militars han decomissat 21 armes llargues i 101 cartutxos amb diversos calibres, així com divers material militar. També han estat confiscades quatre camionetes, una amb matrícules clonades de la Secretaria General de la Defensa (Sedena, Ministeri de Defensa).
Ha estat després d'aquesta actuació quan els militars s'han disposat a pentinar la zona, i han trobat al nord-est 22 quilòmetres del ranxo els 72 cadàvers.
Des que el 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe Calderón, prengués el poder al país i emprengués una guerra sense quarter contra els càrtels, usant fins i tot a l'Exèrcit per portar a terme tasques policials, han mort de manera violenta a Mèxic unes 28.000 persones, segons dades oficials del mes d'agost.
Noticies relacionades:
· Hallan 72 cadáveres en rancho de Tamaulipas
· Hallan en un rancho en Tamaulipas 72 ejecutados (Catorce son mujeres; se enfrentaron marinos con narcos: cuatro muertos)
· Cobertura Narcotráfico, la lucha por el territorio
(Clicar sobre la imatge)
L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic.
Els militars van informar en un comunicat que la macabra troballa s'ha produït després de mantenir un enfrontament amb suposats sicaris en un ranxo de la població de San Fernando, situada al nord de Tamaulipas. En aquest enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà.
Segons el comunicat emès per la Secretaria de Marina, tot ha començat quan un home amb ferida de bala s'ha acostat fins a un control de carretera de l'Exèrcit al voltant de San Fernando, demanant assistència mèdica.
L'home ha dit als militars que havia estat ferit per presumptes membres del crim organitzat que es refugiaven en un ranxo pròxim, informa el diari 'El Universal'.
"Per aquest motiu, personal d'infanteria, amb el suport d'unitats aeronavals, s'ha dirigit a l'àrea indicada, albirant des de l'aire als infractors de la llei, els quals en notar la presència dels elements de l'Armada de Mèxic han obert foc i han iniciat la fugida a bord de diversos vehicles", es pot llegir en el comunicat.
A l'enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà i ha estat detingut un dels presumptes sicaris, un menor d'edat, que ha estat posat a disposició de la Procuradoria General de la República (Fiscalia).
En l'esmentat ranxo els militars han decomissat 21 armes llargues i 101 cartutxos amb diversos calibres, així com divers material militar. També han estat confiscades quatre camionetes, una amb matrícules clonades de la Secretaria General de la Defensa (Sedena, Ministeri de Defensa).
Ha estat després d'aquesta actuació quan els militars s'han disposat a pentinar la zona, i han trobat al nord-est 22 quilòmetres del ranxo els 72 cadàvers.
Des que el 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe Calderón, prengués el poder al país i emprengués una guerra sense quarter contra els càrtels, usant fins i tot a l'Exèrcit per portar a terme tasques policials, han mort de manera violenta a Mèxic unes 28.000 persones, segons dades oficials del mes d'agost.
Noticies relacionades:
· Hallan 72 cadáveres en rancho de Tamaulipas
· Hallan en un rancho en Tamaulipas 72 ejecutados (Catorce son mujeres; se enfrentaron marinos con narcos: cuatro muertos)
· Cobertura Narcotráfico, la lucha por el territorio
(Clicar sobre la imatge)8 de maig 2010
Debat d'immigració, qui se'n beneficia?
CiU està d'acord a tancar el debat obert per Vila d'Abadal sobre els irregulars que només ha servit per crear fissures a la convivència
Xavier Rius Sant / El Punt
Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, de votants del PSC
La setmana passada es van conèixer dues dades i es van produir uns fets que ens permeten valorar la situació del fenomen migratori a Catalunya i la seva afectació en el mapa polític. D'entrada tenim una dada inqüestionable. L'Institut Nacional d'Estadística ha donat les xifres del Padró Municipal a 1 de gener de 2010, que ens diu que a Catalunya el nombre d'estrangers empadronats és d'1.193.283, només 4.004 més que fa un any, cosa que indica la fi d'un cicle. El flux d'entrada s'ha frenat en sec a causa de la dificultat de trobar feina. Aquesta frenada es dóna també a tot l'estat, amb només 60.269 estrangers més. Però algunes interpretacions que s'han fet són equívoques, com la d'aquells que davant de la disminució del nombre de llatinoamericans han dit que els llatins tornen a casa. Que el nombre d'estrangers llatins disminueixi no vol dir que els que tots el que manquen han marxat. Els llatins poden demanar la nacionalitat espanyola als dos anys de residència legal a Espanya, tràmits que ara poden trigar 3 o 4 anys. I el 2009 es van concedir a tot l'estat cent mil nacionalitzacions, passant aquestes persones a comptabilitzar-se com a espanyols. 'A més a més, molts infants nascuts a Catalunya obtenen la nacionalitat. Per això, encara que segons el padró el nombre d'estrangers a Catalunya significa el 15,9% de la població, les persones d'origen estranger són el 19%. Encara que es digui que el nombre de llatins disminueix, no tots han marxat, ja que cinquanta mil van obtenir la nacionalitat.
L'altra dada que s'ha conegut és la de l'enquesta de població activa, i ens diu que a Catalunya hi ha 676.200 aturats i 4.612.700 a tot l'estat. Això no obstant, malgrat que l'últim trimestre el nombre de ciutadans espanyols aturats ha augmentat en 247.800, el nombre d'estrangers sense feina ha augmentat poc. Per què el nou atur afecta menys els estrangers? Doncs perquè el sector que generava més atur d'estrangers –la construcció– ja va tocar fons fa un any; en canvi, en sectors com la dependència les dones estrangeres poden trobar feina. A més a més, els estrangers estan més oberts a la mobilitat geogràfica i de sector.
Per això, si el context que es viu és la fi del cicle d'arribada d'estrangers, no s'entén la necessitat del debat que va obrir Josep Maria Vila d'Abadal amb una proposta de no empadronar irregulars i denunciar-los que ell mateix sabia que no prosperaria. El «ja n'hi ha prou!» que diu ell en nom de ciutadans de tota la vida, l'ha dit el flux d'entrada que s'ha reduït en acabar-se la possibilitat de trobar feina.
El que més sorprèn del debat del padró és que Vila d'Abadal, amb la comprensió i el suport d'Artur Mas, l'obrís contradient tota la tasca que van fer els diputats Campuzano i Cleries amb motiu de la llei d'estrangeria, aprovada al Congrés al desembre, i la llei d'acollida, aprovada dimecres al Parlament de Catalunya. La llei d'estrangeria preveu la regularització per arrelament al cap d'uns anys si hi ha proposta de contracte o mitjans econòmics, i la llei d'acollida catalana preveu que l'informe municipal imprescindible per a la regularització valori l'aprenentatge del català. Però els anys de permanència només s'acrediten amb l'empadronament. El PP també ha defensat a Catalunya les propostes de Vila d'Abadal de no empadronar i a ajuntaments com Llavaneres s'han aliat per fer-ho, mentre a Badalona el regidor Xavier Garcia Albiol va repartir aquell fullet que criminalitzava genèricament els romanesos.
Ara sabem que CiU ha acceptat la proposta del tripartit d'acotar el debat sobre immigració per evitar que es criminalitzi els estrangers i que es llancin missatges que estigmatitzin uns o altres immigrants. Sembla que CiU està d'acord a tancar el debat obert per Vila d'Abadal sobre els irregulars que només ha servit per crear fissures a la convivència i ha multiplicat la presència mediàtica d'Anglada. Però encara que CiU tanqui ara el debat, sap que si Anglada arriba al Parlament numèricament beneficiarà CiU. Després de tot el que ha dit Vila d'Abadal i el suport que va rebre de Mas, Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, d'aquells votants del PSC que no comparteixen les paraules dels dirigents socialistes que han desqualificat Vila d'Abadal, García Albiol i Anglada. Sembla que Vila d'Abadal anirà en un lloc destacat de la llista de CiU. I amb Vila d'Abadal a la candidatura, Anglada no els traurà vots. I si Plataforma treu tres o quatre escons serà a costa dels socialistes, i que Mas sigui president pot venir de quatre escons.
Xavier Rius Sant / El Punt
Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, de votants del PSC
La setmana passada es van conèixer dues dades i es van produir uns fets que ens permeten valorar la situació del fenomen migratori a Catalunya i la seva afectació en el mapa polític. D'entrada tenim una dada inqüestionable. L'Institut Nacional d'Estadística ha donat les xifres del Padró Municipal a 1 de gener de 2010, que ens diu que a Catalunya el nombre d'estrangers empadronats és d'1.193.283, només 4.004 més que fa un any, cosa que indica la fi d'un cicle. El flux d'entrada s'ha frenat en sec a causa de la dificultat de trobar feina. Aquesta frenada es dóna també a tot l'estat, amb només 60.269 estrangers més. Però algunes interpretacions que s'han fet són equívoques, com la d'aquells que davant de la disminució del nombre de llatinoamericans han dit que els llatins tornen a casa. Que el nombre d'estrangers llatins disminueixi no vol dir que els que tots el que manquen han marxat. Els llatins poden demanar la nacionalitat espanyola als dos anys de residència legal a Espanya, tràmits que ara poden trigar 3 o 4 anys. I el 2009 es van concedir a tot l'estat cent mil nacionalitzacions, passant aquestes persones a comptabilitzar-se com a espanyols. 'A més a més, molts infants nascuts a Catalunya obtenen la nacionalitat. Per això, encara que segons el padró el nombre d'estrangers a Catalunya significa el 15,9% de la població, les persones d'origen estranger són el 19%. Encara que es digui que el nombre de llatins disminueix, no tots han marxat, ja que cinquanta mil van obtenir la nacionalitat.
L'altra dada que s'ha conegut és la de l'enquesta de població activa, i ens diu que a Catalunya hi ha 676.200 aturats i 4.612.700 a tot l'estat. Això no obstant, malgrat que l'últim trimestre el nombre de ciutadans espanyols aturats ha augmentat en 247.800, el nombre d'estrangers sense feina ha augmentat poc. Per què el nou atur afecta menys els estrangers? Doncs perquè el sector que generava més atur d'estrangers –la construcció– ja va tocar fons fa un any; en canvi, en sectors com la dependència les dones estrangeres poden trobar feina. A més a més, els estrangers estan més oberts a la mobilitat geogràfica i de sector.
Per això, si el context que es viu és la fi del cicle d'arribada d'estrangers, no s'entén la necessitat del debat que va obrir Josep Maria Vila d'Abadal amb una proposta de no empadronar irregulars i denunciar-los que ell mateix sabia que no prosperaria. El «ja n'hi ha prou!» que diu ell en nom de ciutadans de tota la vida, l'ha dit el flux d'entrada que s'ha reduït en acabar-se la possibilitat de trobar feina.
El que més sorprèn del debat del padró és que Vila d'Abadal, amb la comprensió i el suport d'Artur Mas, l'obrís contradient tota la tasca que van fer els diputats Campuzano i Cleries amb motiu de la llei d'estrangeria, aprovada al Congrés al desembre, i la llei d'acollida, aprovada dimecres al Parlament de Catalunya. La llei d'estrangeria preveu la regularització per arrelament al cap d'uns anys si hi ha proposta de contracte o mitjans econòmics, i la llei d'acollida catalana preveu que l'informe municipal imprescindible per a la regularització valori l'aprenentatge del català. Però els anys de permanència només s'acrediten amb l'empadronament. El PP també ha defensat a Catalunya les propostes de Vila d'Abadal de no empadronar i a ajuntaments com Llavaneres s'han aliat per fer-ho, mentre a Badalona el regidor Xavier Garcia Albiol va repartir aquell fullet que criminalitzava genèricament els romanesos.
Ara sabem que CiU ha acceptat la proposta del tripartit d'acotar el debat sobre immigració per evitar que es criminalitzi els estrangers i que es llancin missatges que estigmatitzin uns o altres immigrants. Sembla que CiU està d'acord a tancar el debat obert per Vila d'Abadal sobre els irregulars que només ha servit per crear fissures a la convivència i ha multiplicat la presència mediàtica d'Anglada. Però encara que CiU tanqui ara el debat, sap que si Anglada arriba al Parlament numèricament beneficiarà CiU. Després de tot el que ha dit Vila d'Abadal i el suport que va rebre de Mas, Plataforma no obtindrà vots a costa ni de CiU ni del PP, sinó de l'abstenció i, sobretot, d'aquells votants del PSC que no comparteixen les paraules dels dirigents socialistes que han desqualificat Vila d'Abadal, García Albiol i Anglada. Sembla que Vila d'Abadal anirà en un lloc destacat de la llista de CiU. I amb Vila d'Abadal a la candidatura, Anglada no els traurà vots. I si Plataforma treu tres o quatre escons serà a costa dels socialistes, i que Mas sigui president pot venir de quatre escons.
19 d’abr. 2010
5 claus per entendre el fenomen de les pasteres i 5 claus per actuar
Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 19/04/10
Per què mentre centenars de persones moren intentant arribar a Europa, els nostres governs només inverteixen en reforçar fronteres? Carlos Arce, co-coordinador de l‘Àrea d’Immigració de l’ Associació Pro-Drets Humans d’Andalusia ens dóna 5 claus per entendre el fenomen i 5 claus per actuar.
El passat 11 d’abril catorze algerians van partir d’Oran amb l’objectiu de començar una nova vida a Europa. La impossibilitat de migrar per vies legals els va obligar a embarcar en una llanxa rígida que, després de dos dies de viatge, va naufragar a 33 quilòmetres de la costa d’Almeria. Només tres tripulants van ser rescatats amb vida. Als altres onze se’ls dóna per desapareguts.
El mar Mediterrani s’ha convertit en una gran fossa comuna. Com l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) recull en el seu informe Frontera Sud 2009, tot i que el nombre de persones mortes a les aigües espanyoles ha disminuït l‘últim any, no podem oblidar que centenars moren cada any intentant arribar a les nostres costes. Moltes més perden la vida a les aigües magribines o africanes o als seus deserts, a més dels seus drets fonamentals, reiteradament violats al llarg de tota la seva peregrinació migratòria.
5 claus per entendre el fenomen de les pasteres, segons Carlos Arce:
1) “Efecte expulsió”: La situació social, política, econòmica, ambiental i de Drets Humans dels països d’origen.
Quan es parla de la immigració africana per vies irregulars se sol al·ludir com a causa d’un suposat “efecte crida” que constituirien les presumptament “fràgils” polítiques migratòries i de control de fronteres d’Europa en general i Espanya en particular.
Per contra, el que existeix és un “efecte expulsió” determinat per la manca d’unes condicions de vida mínimament respectuoses amb la dignitat humana als països d’origen de les persones immigrants africanes que utilitzen via irregulars d’entrada a Espanya i Europa. N’hi ha prou amb una mirada a les dades relacionades amb els països del Magrib, del Sahel i de l‘Àfrica Subsahariana als Informes de Desenvolupament Humà del PNUD per tenir una constatació objectiva de l’esmentat “efecte expulsió”.
2) L’Estret, la frontera més desigual del món.
Tenint com a base els mateixos Informes de Desenvolupament Humà del PNUD, es pot afirmar que els 14 km. de l’Estret de Gibraltar que separen Europa i Àfrica constitueixen la frontera més desequilibrada del món.
L’abisme de reconeixement de drets fonamentals i respecte a la dignitat humana, unit a la proximitat geogràfica, explica que les persones africanes mirin a Europa com a principal via d’accés cap a una vida millor.
3) L’ “externalització” de fronteres d’Espanya i la Unió Europea: font de violacions de Drets Humans.
Des de fa anys la Unió Europea i Espanya han portat una política sistemàtica de “externalització” de les seves fronteres, consistent en deixar la responsabilitat del control dels fluxos migratoris a països fronterers amb la Unió a canvi d’acords que els afavoreixen en altres àmbits (econòmic , militar …). El fet que la majoria d’aquests Estats (Marroc, Algèria, Líbia o Mauritània, per exemple) tinguin, dit amb generositat, una trajectòria més que dubtosa en el respecte dels Drets Humans, ha generat una multitud de situacions de violació de drets fonamentals de les persones immigrants en trànsit cap a Europa als seus territoris. Aquestes violacions, reiteradament denunciades per col·lectius socials europeus i africans, han comptat amb la indiferència, quan no l’aquiescència, de la Unió Europea i els seus estats membres. Pots trobar informació actualitzada al respecte a l’informe de l’ APDHA Drets Humans a la Frontera Sud 2009.
També de gran interès i actualitat l’informe de Metges Sense Fronteres Violència sexual i Migració, sobre la realitat de les dones immigrants subsaharianes en trànsit cap a Europa al Marroc.
4) Situació als països d’acollida: L’exclusió de la ciutadania de les persones immigrants.
El no reconeixement de les persones immigrants com a ciutadanes plenes en les societats europees d’acollida els suposa una situació de gran vulnerabilitat. En no tenir possibilitat de prendre part en la vida política de la comunitat a la qual pertanyen, no tenen capacitat de reacció davant la constant retallada dels seus drets fonamentals que estan suposant les últimes reformes legislatives que en matèria migratòria s’han dut a terme nivell europeu i espanyol.
En aquesta línia s’emmarca la “recent reforma de la Llei d’Estrangeria a Espanya, operada per la LO 2 / 2009 i també la coneguda com a Directiva de Retorn, aprovada en l‘àmbit de la Unió durant l’any 2008.
A més de la citada retallada de drets fonamentals, l’actual marc normatiu configura una situació on la immigració per vies regulars, l’objectiu que suposadament busquen la legislació d’estrangeria de la Unió i d’Espanya, es converteixi en una quimera ratllant la impossibilitat.
5) La vigent crisi social i econòmica global: Agreuja l’ “efecte expulsió” i pot adobar el terreny per al racisme i la xenofòbia als països d’acollida.
Com va reconèixer el propi Ministre de l’Interior, Sr. Pérez Rubalcaba, la crisi econòmica global no suposa un debilitament del descrit “efecte expulsió”, sinó que en tot cas suposa un reforç del mateix, ja que les malmeses economies africanes estan patint amb especial virulència els efectes de la crisi i no disposen dels recursos socials dels països del Nord per pal·liar-los.
Aquests dos articles de La Región i El Economista són especialment aclaridors.
Per tant, el tan celebrat pel Ministeri de l’Interior espanyol descens d’arribada de pasteres a les costes espanyoles durant 2009 té molt més a veure amb l’aprofundiment en la política de “externalització” de fronteres descrita i l’increment de mitjans polítics , tecnològics i militars en el control de fronteres (Pla Àfrica, SIVE, o FRONTEX, per exemple) que la crisi faci d’Espanya un destí migratori menys atractiu.
El que sí que està facilitant la crisi és que circulin determinats missatges polítics i mediàtics que poden tenir preocupants conseqüències de foment del racisme o la xenofòbia.
5 claus per actuar davant del fenomen de les pasteres, segons Carlos Arce:
1) Informa’t. Coneix la realitat dels països d’origen de les persones migrants, de les polítiques de fronteres i de la situació de les persones immigrants a través de fonts independents. Les pàgines webs dels col·lectius de la societat civil implicats amb aquestes situacions i els canals informatius socials i alternatius són una bona eina per fer-ho.
Fins i tot en els teus moments de lleure, a través de la literatura i el cinema, et pots apropar al fenomen migratori. Dues pel·lícules recomanables: “14 quilòmetres”. Espanya. 2007. Director: Gerardo Olivares i “En un món lliure”. Gran Bretanya. 2007. Director: Ken Loach.
2) Mirada crítica. Molt vinculada amb l’anterior. És essencial prendre certa distància i sotmetre a constant anàlisi les informacions que ens arriben dels mitjans de comunicació “oficials” i les declaracions abocades al “fòrum polític”.
Partint d’una informació obtinguda per fonts independents, i aplicant el sentit crític, et serà més fàcil “esbrinar” els interessos político-econòmics que de vegades subjauen sota les informacions negatives relacionades amb el fenomen migratori.
3) Implica’t en la societat civil. Hi ha milers de col·lectius socials que treballen en tots els aspectes relacionats amb les migracions: des d’aquells que es dediquen a la cooperació, passant pel que tenen com a principal objectiu la vigència global dels Drets Humans i acabant pels que específicament lluiten pels drets de les persones migrants. I hi ha diverses maneres de col·laborar amb ells, depenent de les teves possibilitats i disponibilitat: difon les seves denúncies i campanyes entre els teus contactes, col·labora econòmicament en el seu sosteniment (com a soci o través de donacions puntuals) o, millor encara, passa a la militància activa en qualsevol d’ells.
4) Vota “amb consciència”. A més de la militància en la societat civil, com a ciutadà tens una poderosa arma: el teu vot.
Llegeix quines propostes inclouen en els seus programes electorals els diferents partits respecte el fenomen migratori. Comprova quines mesures polítiques i legislatives han impulsat i/o recolzat en aquesta matèria (per exemple, comprova quins partits van donar suport al Parlament Europeu a la “Directiva Retorn” o quins partits han fet el mateix amb la recent reforma de la “Llei de Estrangeria” al Parlament espanyol…).
Un cop tinguis aquesta informació, reflexiona, pensa si aquests programes electorals o mesures polítiques han afavorit el respecte ple dels drets humans de les persones migrants… i després vota “en consciència”.
5) Actua també en el teu entorn proper. No deixis de ser un factor d’acollida i inclusió dels teus veïns i veïnes, companys i companyes de treball i d’estudis d’origen immigrants.
Transmet valors positius als més petits del teu àmbit familiar, i d’especial importància que ho facis en l‘àmbit educatiu si tens responsabilitats docents.
No et quedis indiferent davant fets o opinions de caràcter racista o xenòfob.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)