Kiku/Canalsolidari
Es pot considerar cultura un conjunt de tradicions i costums que no inverteixin en dotar al ser humà de major il·lustració, sensibilitat, intel·ligència? “El dany cruel no ens fa pas millors”, argumenta en Kiku, “ans el contrari, ens impedeix seguir creixent, evolucionant”. Tu què en penses?
No va deixar de sorprendre’m que, un dia abans de la votació de la ILP abolicionista de les curses de braus, els pro taurins presentessin un estudi amb les pèrdues que suposaria l’aprovació d’aquesta llei. Argumentar la perpetuació d’aquesta tortura amb raonaments econòmics, prioritzant els guanys materials respecte els ètics o morals, et fa entendre en quina mena d’Estat vivim; i és aleshores quan capisses també que, entre d’altres barbaritats recents, la venda d’armes a Espanya hagi augmentat en un 44% en l‘últim any. Hi guanyem calerons? Si? Doncs endavant! Venguem-nos els principis al millor postor!
Sóc conscient que durant els últims dies s’ha escrit i debatut molt respecte aquesta prohibició de les curses de braus a Catalunya, però degut a algunes argumentacions que encara s’escolten (incloent-hi l’intent de politització del tema) crec que és necessari poder-ne seguir parlant, i puntualitzar les diferents raons de cada posicionament, per avançar cap a un major consens que la simple majoria absoluta.
Per començar, cal no caure en el parany de simplificar-ho tot en un Catalunya contra Espanya. Certament és curiós que els principals vots a favor hagin sortir dels partits catalanistes, i no seré ingenu negant alguna puntual politització per part d’alguns dels diputats que tenien llibertat de vot. Però qui tingui un xic de coneixença de la seva terra sap que la tauromàquia fa molts anys que va de bracet de la cultura popular catalana. Per tant, reduir aquesta abolició a una simple rebequeria catalana és no voler veure la realitat i desmerèixer les pròpies raons pro taurines; o potser és recórrer al recurs fàcil davant una argumentació inconsistent, dins d’una societat civilitzada, per eternitzar aquesta mal anomenada cultura (1).
En el nostre quotidià vivim de la tortura constant dels animals. Només pel fet de tenir una dieta excessivament carnívora provoca que arribem a desenvolupar la indústria ramadera fins a punts insalubres pels propis animals. I en aquest sentit crec que els qui ens hem posicionat contraris a la tauromàquia ens cal una reflexió pòstuma sobre el nostre estil de vida, però no es pot fer un canvi tant radical d’un dia per l’altre.
Considero doncs l’aprovació d’aquesta ILP com a un primer pas cap a un tracte més digne cap als animals. Ja no només per la dignitat que posseeixen ells mateixos, sinó per la dignitat que els hauríem d’atorgar al considerar-los un éssers menors a nosaltres; i la dignitat no s’obté a través de la tortura i la mort salvatge, perquè aquests són conceptes contraposats.
No crec que fer ulls clucs al corre-bous, havent prohibit les curses, sigui un acte d’hipocresia si també ens replantegem en breu totes aquestes altres tradicions, arrelades o nouvingudes a casa nostra, que han quedat excloses en aquesta llei.
Qualsevol apologia de la violència hauria de desaparèixer de les nostres tradicions pel simple fet de dignificar-les. Com podem parlar, per exemple, de la pacificació mundial, si potenciem la violència, la crueltat i la mort a través del costum?
Les “corrides de toros” tenen un afegitó que accentua encara més la crueltat de la seva essència; i és que a més a més de torturar fins a la mort als animals, el públic gaudeix d’aquesta barbàrie. Segurament els braus que seran sacrificats a la plaça han viscut molts millor que els ànecs dels que en farem foie, però aquesta millor existència no justifica que la puguem extingir des de l’atrocitat. I encara menys permetre que d’aquesta aberració hi hagi qui n’obtingui plaer, ja que estem portant a la normalitat una conducta que en altres àmbits rebutgem. I la violència i la crueltat ho són sempre, no tenen matisos.
(1). El 1998 la UNESCO va declarar la tauromàquia com un desafiament a la moral, l’educació, la ciència i la cultura. Recolzat en aquesta declaració, no concebo que es pugui anomenar cultura a qualsevol conjunt de coneixements, idees, tradicions i costums que no inverteixin en dotar al ser humà de major il·lustració, sensibilitat, intel·ligència, civilització... El dany cruel no ens fa pas millors, ans el contrari, ens impedeix seguir creixent i evolucionant.
Font: Vilaweb
