Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monsanto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monsanto. Mostrar tots els missatges

29 de des. 2013

Corazón del cielo, corazón de la tierra

Corazón del cielo, corazón de la tierra

Documental de
Frauke Sandig y Enrico Black

Octubre / 2011. 98 min. En castellà.

El documental acompanya sis joves maia en la seva vida quotidiana, les seves cerimònies i la seva resistència enfront dels perills que amenacen a la seva cultura i el seu entorn. Narra les seves històries que no només són personals i entranyables, sinó que constantment es submergeixen en temes universals.

Com acabarà la història? Es desbordaran els oceans? Es s'enfonsarà el cel sobre els nostres caps, quan s'hagi tallat el darrer arbre? En el seu calendari, els maies no van descriure una profecia, sinó el terme d'un cicle.

Aparentment tot això no té res a veure amb la nostra cultura o la nostra manera d'entendre el món, però té ressonàncies en la realitat que nosaltres coneixem i temem: el nostre fràgil planeta i amb ell tota vida és destruït a una velocitat vertiginosa, mentre nosaltres a penes fem res per aturar aquest procés.

El final del calendari maia ja és part de la nostra mitologia mediàtica. Però per arribar al fons de les nostres misèries no cal anar a l'esoterisme. La pàtria dels gairebé nou milions actuals de maies a Mèxic i Guatemala és un microcosmos perfecte per mostrar com la irrefrenada globalització destrueix la Terra i als pobles indígenes amb dràstiques conseqüències per a tots nosaltres.

100 festivals del cinema, 15 premis.

First Prize, Planet in Focus Festival Toronto (Best International Feature)
Premio Pukañawi, International Film Festival of Human Rights Bolivia,
Audience Award, German Nature Film Prize
Best Documentary, Best Cinematography, 2nd Teueikan Prize Montreal First Peoples Festival,
Silver Chris Award Columbus International Film Festival
Best Directors Baikal International Film Festival PEOPLE AND ENVIRONMENT
Special Mention FIDDH, Geneva
Special Mention DERHUMALC, Buenos Aires
Special Mention, DOCS DF (Best international Feature)
Dreamspeakers Film Festival Canada, Best Documentary
People's Choice Award Cowichan Aboriginal Film Festival

FESTIVALS:

Dok Leipzig, IDFA (Masters Section), Havana IFF, Thessaloniki DFF, Planete Doc Warsaw, FIFDH Geneva (Special Jury Mention), Muestra de Cine Memoria,Verdad y Justicia, Guatemala (Opening Film), Vancouver International Film Festival, Cine LatinoToulouse, Margaret Meed Film Festival, Documentarist Istanbul, Guanajuato International Film Festival, DERHUMALC Buenos Aires (Special Jury Mention), DOCS DF (Special Mention), Planet in Focus, Toronto, Reel Awareness Festival Toronto, Deutsches Naturfilmfestival (Audience Award), Arlington IFF (Opening Film), Cinema Politica, Divine Interventions.

-.-

Corazón del cielo, corazón de la tierra … un verdadero poema fílmico.


Javier Molina
La Jornada
, Morelos


El documental hace recordar el primer fragmento de Heráclito de Efeso: “Todo es uno”. La unión del uno en el todo, el alma de la naturaleza, y la cosmovisión de los mayas, donde todo es sagrado y está unido entre sí. Ahora, al fin y al principio de un nuevo ciclo en la cuenta larga del calendario maya, los cineastas hacen notar que “la patria de los casi 9 millones actuales de mayas en México y Guatemala es un microcosmos perfecto para mostrar cómo la irrefrenada globalización destruye la Tierra y los pueblos indígenas con drásticas consecuencias para todos”. En una secuencia vemos al comandante David, del Ejército Zapatista de Liberación Nacional, pronunciando estas palabras en un festival realizado en Oventic: “Nosotros, los zapatistas, tenemos la obligación de hacer algo y no permitir que los ambiciosos de poder y de dinero acaben con la naturaleza y con la vida de la humanidad. “Si nosotros no hacemos nada, los poderosos, los malos gobiernos y los neoliberales no van a parar sus planes de destrucción y de muerte.” El fin del gran ciclo del calendario maya en 2012 es usado en la película como metáfora para hablar del fin de la selva, del maíz, del agua limpia. Afirma Frauke Sandig: “2012 no es el fin del mundo, pero es tiempo para cambiar”.
+
.


Con un excelente trabajo de cámaras y una edición magistral, Corazón del Cielo, Corazón de la Tierra (Herz des Himmels, Herz der Erde, 2011), explora el pensamiento de la cultura maya contemporánea, enfocándose en los Lacandones de la selva chiapaneca y otros indígenas de Guatemala. El sabio pensamiento de los mayas afirma que uno es parte de todo y viceversa; los árboles, animales, ríos y océanos son un mismo ente, un tipo de Gestalt ambiental unida por la fibra de la vida. En ese contexto se ubican a ellos también y no entienden la manera de pensar de los “blancos”, que “ven todo separado”; esta ausencia de sentimiento de pertenencia es lo que los lleva a lastimar su entorno. +


-.-

25 de des. 2011

El Món segons Monsanto


El Món segons Monsanto traça la història del principal fabricant d'organismes genèticament modificats (OGM), els grans de soja, blat de moro i cotó es propaguen pel món tot i les alertes ecologistes.

La directora, la francesa Marie-Monique Robin, va centrar la seva pel·lícula i un llibre del mateix títol a l'empresa de Saint-Louis (Missouri, EUA), que en més d'un segle d'existència va ser fabricant del PCB (piralè ), de l'agente taronja usat com a herbicida a la guerra del Vietnam i d'hormones d'increment de la producció làctia prohibides a Europa.

El documental assenyala els perills resultants del creixement exponencial dels cultius de transgènics, que el 2007 cobrien 100 milions d'hectàrees, amb propietats genètiques patentades en un 90% per Monsanto.

1 de nov. 2011

La Guerra dels cultius Transgènics

Els primers cultius transgènics van aparèixer als Estats Units el 1994. De sobte, s'havia trobat una nova forma de millorar el rendiment del treball dels agricultors per mitjà de la biotecnologia moderna. Ja no calia esperar a la pol · linització natural, podien modificar els cultius per fomentar un comportament o un altre. Ja a finals de 2002, els cultius modificats genèticament cobrien una àrea 60.000 quilòmetres quadrats a tot el món, principalment a Nord i Sud-amèrica. Però al mateix temps que anava proliferant l'àrea dedicada a aquest tipus de cultius, també han anat augmentat els dubtes de si realment s'estaven aplicant a aquests cultius els principis bàsics i requerits des d'un punt de vista ètic, econòmic i, per descomptat, de la salut. Una part de la societat requeria a les autoritats competents en la matèria que prenguessin mesures com més aviat millor.

La Guerra dels cultius Transgènics 1/5


La Guerra dels cultius Transgènics 2/5


La Guerra dels cultius Transgènics 3/5


La Guerra dels cultius Transgènics 4/5


La Guerra dels cultius Transgènics 5/5

o0o

5 de març 2011

Wikileaks: la complicitat entre governs i transgènics al descobert

A finals del 2010, Wikileaks revelava les converses entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol perquè Washington “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que evidenciava les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Per: Esther Vivas
Canalsolidari.org

La imatge és d'Olmovich a Flickr

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l’aliança entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l’avanç del moviment contra els transgènics a l’Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l’ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.

Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra els OMG amb l’impuls d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya “zona lliure de transgènics”.

Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.

Més informació: Esther Vivas

El parlament de Catalunya defuig el debat sobre els transgènics

Font: Vilaweb

Fa quasi dos anys que el parlament va desestimar la ILP · No s'ha complert cap dels compromisos contrets aleshores pels partits

Els vots de CiU, PSC i PP van aturar el 2009 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP, pdf) que promovia la prohibició del cultiu de productes transgènics al Principat. La iniciativa, que era avalada per més de cent mil signatures, ni tan sols es va debatre. Malgrat això, tots els partits, incloent-hi els que n'havien vetat el debat parlamentari, es van comprometre a continuar treballant en aquest àmbit (vegeu els discursos de tots els partits). Gairebé dos anys després, no hi ha ni rastre d'aquells compromisos. En tot aquest temps no se n'ha parlat ni un sol dia al parlament.

Concretament, tots els partits es van comprometre a preparar una normativa d'etiquetatge específic dels productes transgènics i a fomentar la recerca sobre els beneficis i perjudicis d'aquest cultiu en la salut dels consumidors i en el model econòmic del país. Dels partits que formaven el parlament quan es va desestimar la ILP, tan solament ICV ha dit, en unes declaracions a VilaWeb, que fomentaria un debat parlamentari sobre la qüestió durant aquesta legislatura. 'Forma part del nostre programa electoral i no defallirem', diu la diputada Hortènsia Grau. A més, informa que el seu partit té prevista una estratègia conjunta per a portar el debat sobre els transgènics al congrés dels diputats espanyol i al parlament europeu.

El Principat, juntament amb l'Aragó, és la regió d'Europa amb major producció de blat de moro transgènic. Per això, Josep Pàmies, de la plataforma Som lo que Sembrem, impulsora de la ILP, es sent molt decebut de tots els partits polítics, també d'Iniciativa, perquè han relegat aquest debat, ignorant, si més no, els més de cent mil ciutadans que van signar la ILP i la importància que aquesta pràctica té en l'economia agroalimentària del nostre país. 'CiU, PSC i PP van impedir un debat democràtic; però és que després ningú no hi ha dedicat ni un minut durant mesos'.

La normativa sobre l'etiquetatge, encara pendent

CiU, PSC i PP han reiterat a VilaWeb, un any i vuit mesos després, la voluntat de fer una normativa sobre l'etiquetatge dels productes transgènics, però cap dels seus grups parlamentaris no té previst de presentar cap mena d'iniciativa sobre la matèria aquests mesos vinents. I el diputat Ramon Espadaler confessa que no hi ha cap debat sobre els transgènics en l'agenda política de CiU, ni a terme curt ni mitjà.

Cal recordar que ILP incloïa un punt concret sobre l'etiquetatge, però aquests tres partits van presentar i votar conjuntament tres esmenes a la totalitat, una cadascun, impedint així que també es debatés sobre aquest punt. Malgrat la insistència d'aquest diari, el grup parlamentari d'Esquerra, que el 2009 va donar suport a la ILP, no s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió.

Els efectes dels transgènics a la salut

El debat polític que es generà als mitjans de comunicació arran de la presentació de la ILP es centrà sobretot en els efectes que els productes transgènics poden tenir sobre la salut humana, ja sigui pel consum o el contacte directe d'un producte transgènic o pel consum de carn provinent de bestiar alimentat amb gra transgènic. És un debat espinós, car al si de la comunitat científica hi ha estudis i opinions discordants.

Els partits i col·lectius defensors de la ILP van exhibir aleshores diversos estudis que relacionaven el consum d'aliments d'origen transgènic amb determinades malalties i van denunciar els informes d'assessorament encarregats pel Parlament al Consell Assessor sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), qualificant-los d'esbiaixats. Els defensors dels transgènics, en canvi, apel·len a estudis científics en sentit contrari i als controls alimentaris de la Unió Europea, que n'avalen el cultiu. El sindicat Unió de Pagesos, per la seva banda, que va signar la ILP, defuig de posicionar-s'hi, argüint que no hi ha consens científic i tenint molt present que una part important dels agricultors del país centren la seva activitat en el cultiu de blat de moro transgènic.

Els pagesos, lligats per les patents?

Hi ha una altra qüestió de fons, però, igualment important i controvertida, que va tenir poc ressò mediàtic i que s'ha demostrat cada vegada més rellevant, amb el pas del temps: les patents de llavors de varietats transgèniques. Es tracta d'una pràctica comercial creixent al nostre país segons la qual grans empreses agroalimentàries patenten determinades varietats transgèniques de blat de moro i ofereixen les llavors als agricultors amb el compromís de comprar-los la collita sencera. Això implica que, un cop tancat l'acord comercial, l'agricultor ja no pot cultivar per iniciativa pròpia les llavors de la seva collita futura sense un compromís de venda a l'empresa que en té la varietat patentada. A més, com a conseqüència, l'agricultor deixa de cultivar una varietat autòctona del blat.

Molts agricultors catalans s'han acollit aquesta fórmula, car els assegura la venda de la collita a preus estables. Això sí, té efectes evidents en la biodiversitat del territori, lliga la solvència dels agricultors a l'empresa que en té la patent i pot condemnar pagesos amb cultius petits, per les dificultats de vendre el seu producte a preus raonables front a aquesta competència. 'En aquest punt la pagesia catalana està dividida', explica a VilaWeb Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos, que no n'amaga els riscos i admet que és 'una qüestió confusa i no gens resolta.'

Per Som lo que Sembrem, 'és un engany a gran escala que acabarem pagant els ciutadans i que ja fa temps que demana un debat polític clar i profund a Catalunya que els partits defugen per no haver-se de mullar, i només per un grapat de vots'. Dels partits polítics consultats per VilaWeb, novament només ICV es mostra sensible aquesta qüestió. El diputat popular Joan Bertomeu confessa no estar-ne al corrent i la diputada socialista Mònica Lafuente diu estar assabentada de la problemàtica, especialment en altres països, però admet no conèixer la seva dimensió al nostre país. Per Espadaler (CiU), que apel·la a la llibertat dels agricultors de poder triar què cultiven i de quina manera, 'encara és molt aviat per afirmar que la indústria agroalimentària té collats els pagesos'.

Contagi de transgènics en un país complicat

D'altra banda, l'orografia catalana fa que les parcel·les de cultiu siguin petites, en comparació a altres països, i pròximes l'una de l'altra. I fàcilment, en època de pol·linització i per causa del vent, varietats transgèniques acaben contagiant cultius sencers de varietats autòctones. En alguns països com Alemanya hi ha hagut fins i tot denúncies per part d'empreses agroalimentàries contra pagesos que han venut una collita accidentalment esdevinguda transgènica per aquest procés. Les companyies argüeixen aleshores tenir la patent d'aquella varietat i exigeixen els beneficis de la venda com a compensació.

Aquest és un dels motius que ha portat diversos de la Unió Europea a prohibir el cultiu de determinats productes transgènics o a promoure legislacions que regulin aquesta pràctica. La Unió de Pagesos admet tenir constància de diversos casos de contagi de cultius a Catalunya, però nega que s'hagi perseguit judicialment cap agricultor del nostre país per aquest motiu.

En aquest context, Som lo que Sembrem reitera la necessitat urgent de debatre al parlament de Catalunya 'el cultiu dels transgènics des de tots els angles' i demana als partits d'encarar la qüestió 'd'una vegada per totes, com ja han fet i continuen fent molts països europeus; cal un autèntic debat de país, democràtic, i sense interessos electorals, abans que no sigui massa tard.'

Mapa de les zones que s'han declarat lliures de transgènics

Les Illes Balears, lliures de transgènics?

L'octubre de 2007 el parlament dels Illes Balears va aprovar una declaració institucional segons la qual les Illes es declaraven 'zona lliure de transgènics'. Fou una declaració política, que no implicava en cap cas la prohibició dels cultius. Tot amb tot, sí que es va aprovar aquell mateix any la creació d'un registre de cultius transgènics. Quasi quatre anys després, aquests cultius han augmentat, especialment a Mallorca, segons que explica la plataforma Mallorca Lliure de Transgènics, i no n'existeix encara cap registre.

Fa dues setmanes, aquesta plataforma va presentar l'informe 2010 en conferència de premsa (vídeo) i va demanar al govern de les Illes Balears que com a mínim fes públiques les ubicacions de les parcel·les de cultius transgènics, pel risc de contagi d'altres cultius. De moment, no hi ha hagut resposta del govern.

Mapa de les zones lliures de transgènics

Catalunya Nord, les Illes Balears i la comarques del Prioriat, l'Alt Camp i el Baix i l'Alt Penedès, al Principat, també s'han declarat zones lliures de transgènics. En aquest mapa podeu veure tots els territoris del país i els ajuntaments que s'han declarat oficialment lliures de transgènics.

L'estat espanyol, el més transgènic d'Europa

Suïssa, França, Hongria, Itàlia, Àustria i Grècia han prohibit el cultiu de productes transgènics. I a Alemanya, on s'ha regulat de manera molt estricta, només es permet el cultiu de l'anomenada patata 'Amflora', modificada genèticament, en determinades condicions. Pel que fa als estats europeus on sí que és permès el cultiu de trasngènics, l'estat espanyol encapçala el rànquing de producció, amb cent mil hectàrees cultivades amb productes transgènics el 2010, seguit de la República Txeca, Romania i Portugal. Dins de l'estat espanyol, aquesta producció es concentra a l'Aragó i al Principat.

Pel que fa a la resta del món, Estats Units és el país amb més hectàrees de cultius transgènics (67 milions), seguit del Brasil (25 milions), l'Argentina (23 milions), l'Índia (9 milions), el Canadà (8 milions), la Xina (3 milions), el Paraguai (2,5 milions) i el Paquistan (2,4 milions).

Preocupació per la ILP, en un cable de Wikileaks

Un cable de Wikileaks fet públic a finals de l'any passat, però amb data del 19 de maig del 2009, dos mesos abans del refús del parlament de la ILP, assenyalava la preocupació que la iniciativa catalana havia causat al director comercial de Monsanto Espanya, empresa dedicada a la tecnologia agrícola i al cultiu de transgènics, i al secretari d'estat d'agricultura Josep Puxeu. Segons el cable, signat per l'ambaixada nord-americana de Madrid, Puxeu i el directiu de Monsanto van informar l'ambaixada dels detalls de la ILP catalana i la llei de coexistència basca, que regula el cultiu dels transgènics, i van alertar dels riscos d'ambdues lleis.

Aquest mateix cable també parla d'una reunió dels senadors nord-americans Charles Grassley i John Thune amb el secretari espanyol de Comerç Internacional, Pedro Mejías, i el secretari general Alfredo Bonet. En aquesta reunió, El senador Thune va demanar per quins mitjans podia influir Espanya en l'acceptació de la biotecnologia agrícola a Europa. I els secretaris de comerç internacional espanyols van afirmar que un augment del preu dels productes bàsics alimentaris podria afavorir una major liberalització de les importacions dels transgènics a Europa. Un cop fet públic aquest cable, Som lo que Sembrem va emetre aquest comunicat, en què recorda que sis mesos després de la reunió recollida al cable els preus dels aliments bàsics es van disparar.

Notícies relacionades

'Som lo que sembrem' ha consultat els partits sobre els transgènics (19.11.2010)

Estudis científics sobre els transgènics

4 de nov. 2009

Transgènics, d'aquí i d'allà

Uns articles sobre la transgènia a Mèxic i els disbarats que Monsanto (principalment) està fent per aquell país. Veiem que té força paral·lelisme amb el que està succeint a Catalunya, tenint present que dins d'Europa, Espanya té el rànquing de producció transgènica i dins l'Estat Espanyol, Catalunya s'emporta la palma, tot i que mils de signatures anaren al Parlament per tal que es debatés, en concret, validades 69.043 signatures de suport de les 105.896 signatures lliurades. El “nostre” Parlament rebutjà el passat mes de juliol la iniciativa legislativa popular per prohibir els transgènics a casa nostra. Tenim uns polítics que no ens els mereixem.


Una diferencia sí que hi ha, al menys pel que fa a la pagesia indígena mexicana, hi ha molta més consciència del que són els transgènics que no pas a la nostra societat, la qual se li amaga la realitat, conseqüències i el negoci que hi ha darrera, a banda de que esdevé el control total de l'alimentació (què us hem d'explicar que no sapigueu sobre el tema?).

Els articles son de tres periodistes, Laura Poy Solano, Angélica Enciso L. i Matilde Pérez U. totes elles periodistes/articulistes del diari La Jornada (de Mèxic), i encara una quarta que l'ombra tot sovint segueix, Silvia Ribeiro molt recomanable, és investigadora i coordinadora de programes del “Grup ETC” a la oficina de Mèxic. Segons la meva opinió una de les màximes institucions experta en transgènics i qui més ho ha denunciat a Mèxic, país que serveis de laboratori per empreses com Monsanto, Dupond, Sygenta/Novartis (els del Tecnoparc), Cargill (els de la grip “Nova”, “Influenza”, “A H1N1” o coneguda popularment com la del porc i del pocavergonya de Dick Cheney)... i alguna altra que si no falla la memòria, empreses que tenim ben a la vora, Basf, Bayer i DOW Chemical (els no han fet absolutament res per pal·liar el desastre de Bhopal).

Doncs això, que.. alguna cosa haurem de fer...

Salut

L'ombra

· Delito de lesa humanidad, imponer al maíz el "modelo Monsanto": expertos.
Laura Poy Solano/La Jornada 2009.11.04
En riesgo, la alimentación de 20 por ciento de la población mundial, señalan en la UAM
El cultivo de transgénicos rompería la organización milenaria del cultivo de la tierra

· Falla promesa de que transgénicos elevarían la productividad agrícola
Angélica Enciso L./La Jornada 2009.11.03
Integrante de la Unión de Científicos Preocupados documenta en un análisis ese fracaso
Queda desacreditada campaña de Monsanto en la que promueve sus semillas, señala el estudio
Cultivos orgánicos permiten duplicar el rendimiento, a bajo costo para agricultores

· Amenazan siembras experimentales la diversidad del maíz, dice investigador
Matilde Pérez U./La Jornada 2009.11.03
Los campesinos son indispensables para preservar el grano

· Ilegal e inmoral, pero no impune
Silvia Ribeiro*/La Jornada 2009.11.07
Contra viento y marea, en medio de innumerables críticas e irregularidades, el gobierno aprobó hasta el 27 de octubre, 22 siembras experimentales de maíz transgénico a favor de las trasnacionales Monsanto, Dow Agrosciences y Pioneer Hi Bred (esta última, propiedad de DuPont).

PS I. Recomanem veure els vídeos: El món segons Monsanto
PS II. Per acabar d'arrodonir-ho un parell de vídeos sobre Monsanto d'una altra periodista mexicana, Carmen Arístegui, punyent i sense pels a la llengua.

¡Peligro! El mundo según Monsanto (Maiz Transgénico) 1/2


Alguns enllaços recomanats:

· Som lo que sembrem
· Josep Pamies Blog
· Alimentos Transgenicos, lo que esta en juego
· El maíz: regalo de los dioses