Zombilaridad. Tema musical de la pel·lícula “El Santos contra la Tetona Mendoza”. Interpretada per: Ely Guerra, Benny Ibarra, Carla Morrison, Moderatto, Fernando Rivera Calderón, Julieta Venegas, Quique Rangel, Camilo Lara i Juan Carlos Lozano.
És un pitorreo del següent vídeo:
amb el que Carlos Salinas de Gortari iniciava, amb el recolzament delsgransmitjans, de la seva"tranza"anomenada"Solidaritat" (que ha de ser reeditadaperEPN).
Comunicat del Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General de l'Exèrcit Zapatista d'alliberament nacional.
Mèxic.
30 de desembre del 2012.
Al poble de Mèxic:
Als pobles i governs del món:
Germans i germanes:
Companys i companyes:
El passat 21 de desembre del 2012, en hores de la matinada, desenes de
milers d'indígenes zapatistes ens vam mobilitzar i prendre, pacíficament
i en silenci, 5 capitals municipals al sud-oriental estat mexicà de
Chiapas.
A les ciutats de Palenque, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo i San
Cristóbal de Las Casas, us vàrem mirar i ens vam mirar a nosaltres
mateixos en silenci.
No és el nostre un missatge de ressignació.
No és de guerra, de mort i destrucció.
El nostre missatge és de lluita i resistència.
Després del Cop d'Estat mediàtic que va encimbellar al poder executiu
federal la ignorància mal dissimulada i pitjor maquillada, ens vam fer
presents per tal de fer-los saber que si ells no se'n van anar mai,
tampoc nosaltres.
Fa sis anys, un segment de la classe política i intel·lectual va sortir a
cercar un responsable per a la seva derrota. En aquell temps nosaltres
estàvem, a ciutats i comunitats, lluitant per justícia per a un Atenco
que no estava aleshores de moda.
En aquell ahir ens van calumniar primer i volgueren fer-nos callar després.
Incapaços i deshonestos per a veure que en sí mateixos tenien i tenen el
llevat de llur ruïna, pretengueren fer-nos desaparèixer amb la mentida i
el silenci còmplice.
Sis anys després, dues coses resten clares:
Ells no ens necessiten per a fracassar.
Nosaltres no els necessitem a ells per a sobreviure.
Nosaltres, que mai vam marxar encara que així s'hagin entestat en fer-ho
creure els mitjans de tot l'espectre, ressorgim com a indígenes
zapatistes que som i serem.
En aquests anys ens hem enfortit i hem millorat significativament les
nostres condicions de vida. El nostre nivell de vida és superior al de
les comunitats indígenes afins als governs en curs, que reben les
almoines i les malgasten en alcohol i articles inútils.
Els nostres habitatges es milloren sense fer malbé la Natura tot imposant-li camins que li són aliens.
Als nostres pobles, la terra que abans era per engreixar el bestiar de
propietaris i terratinents, ara és per al blat de moro, el fesol i les
verdures que il·luminen les nostres taules.
La nostra feina rep la satisfacció doble de proveir-nos d'allò que cal
per a viure honradament, i de contribuir en el creixement col·lectiu de
les nostres comunitats.
La nostra canalla va a una escola on li ensenyen la seva pròpia
història, la de la seva pàtria i la del món, així com les ciències i les
tècniques necessàries per a créixer sense deixar de ser indígenes.
Les dones indígenes zapatistes no són venudes com a mercaderies.
Els indígenes priistes venen als nostres hospitals, clíniques i
laboratoris perquè en els del govern no n'hi ha de medicines, ni
d'aparells, ni de doctors ni personal qualificat.
La nostra cultura floreix, no pas aïllada sinó enriquida pel contacte amb les cultures d'altres pobles de Mèxic i del món.
Governem i ens governem nosaltres mateixos, tot cercant sempre primer l'acord abans que la confrontació.
Tot això s'ha aconseguit no només sense el govern, la classe política i
mitjans que els acompanyen, també resistint els seus atacs de tota mena.
Hem demostrat, un cop més, que som els qui som.
Amb el nostre silenci ens hem fet presents.
Ara amb la nostra paraula anunciem que:
Primer.- Reafirmarem i consolidarem la nostra pertinència al Congrés
Nacional Indígena, espai de trobada amb els pobles originaris del nostre
país.
Segon.- Reprendrem el contacte amb els nostres companys i companyes
adherents a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona a Mèxic i al món.
Tercer.- Intentarem construir els ponts necessaris cap als moviments
socials que han sorgit i sorgiran, no per a dirigir o suplantar, sinó
per a aprendre'n, de la seva història, camins i destins.
Per a tot plegat hem aconseguit el suport d'individus i grups a
diferents parts de Mèxic, conformats com equips de suport de les
comissions sisena i internacional del EZLN, de manera que esdevinguin
línies de comunicació entre les bases de suport zapatistes i els
individus, grups i col·lectius adherents a la sisena declaració, a
Mèxic i al món, que encara mantenen llur convicció i compromís amb la
construcció d'una alternativa no institucional d'esquerra.
Quart.- Seguirà la nostra distància crítica davant de la classe política
mexicana que, en conjunt, no ha fet més que enriquir-se a costa de les
necessitats i les esperances de la gent humil i senzilla.
Cinquè.- Pel que fa als mals governs federals, estatals i municipals,
executius, legislatius i judicials, i mitjans que els acompanyen diem el
següent:
Els mals governs de tot l'espectre polític, sense cap excepció, han fet
tot el possible per destruir-nos, per comprar-nos, per rendir-nos. PRI,
PAN, PRD, PVEM, PT, CC i el futur partit de RN, ens han atacat militar,
política, social i ideològicament.
Els grans mitjans de comunicació han intentat fer-nos desaparèixer, amb
la calúmnia servil i oportunista primer, amb el silenci murri i còmplice
després. Aquells a qui van servir i se'n van nodrir, dels seus diners,
ja no hi són. I els qui ara els fan el relleu no duraran més que els
seus antecessors.
Com ha estat evident el 21 de desembre del 2012, tots han fracassat.
Resta aleshores al govern federal, executiu, legislatiu i judicial,
decidir si reincideix en la política contra-insurgent que només ha
aconseguit una feble simulació feixugament sustentada en el maneig
mediàtic, o reconeix i compleix els seus compromisos elevant a rang
constitucional els drets i la cultura indígenes, tal i com ho
estableixen els anomenats “acords de San Andrés”, signats pel govern
federal el 1996, encapçalat llavors pel mateix partit ara a l'executiu.
Resta al govern estatal decidir si continua l'estratègia deshonesta i
roí del seu antecessor, que a més de corrupte i mentider, va fer servir
diners del poble de Chiapas en l'enriquiment propi i dels seus
còmplices, i es va dedicar a la compra descarada de veus i plomes als
mitjans, mentre sumia el poble de Chiapas en la misèria, alhora que feia
servir policies i paramilitars per mirar de frenar l'avenç organitzatiu
dels pobles zapatistes; o, en canvi, amb veritat i justícia, accepta i respecta la nostra existència i es fa a la idea de que floreix una nova
forma de vida social en territori zapatista, Chiapas, Mèxic. Floriment
que atrau l'atenció de persones honestes a tot arreu del planeta.
Resta als governs municipals decidir si es continuen empassant les rodes
de molí amb les quals les organitzacions antizapatistes o suposadament
“zapatistes” els extoqueixen per tal d'agredir les nostres comunitats; o
millor fan servir aquests diners per a millorar les condicions de vida
dels seus governats.
Resta al poble de Mèxic que s'organitza en formes de lluita electoral i
resisteix, decidir si continua veient en nosaltres els enemics o rivals
en qui descarregar llur frustració pels fraus i agressions que, al
final, tots patim, i si en la seva lluita pel poder continuen aliant-se
amb els nostres perseguidors; o reconeixen finalment en nosaltres una
altra manera de fer política.
Sisè.- En els propers dies l'EZLN, a través de les seves comissions
sisena i internacional, donarà a conèixer un seguit d'iniciatives, de
caire civil i pacífic, per tal de seguir caminant al costat dels altres
pobles originaris de Mèxic i d'arreu del continent, i al costat de qui, a
Mèxic i al món sencer, resisteixen i lluiten a baix i a l'esquerra.
Germans i germanes:
Companys i companyes:
Abans vam tenir la sort d'una atenció honesta i noble de diferents
mitjans de comunicació. Ho vàrem agrair aleshores. però això va ser
completament esborrat amb la seva actitud posterior.
Els qui van apostar a que només existíem mediàticament i que, amb el
setge de mentides i silenci, desapareixeríem, s'equivocaren.
Quan no hi havia càmeres, micròfons, plomes, oïdes i mirades, existíem.
Quan ens calumniaren, existíem.
Quan ens silenciaren, existíem.
I aquí estem, existint.
El nostre caminar, com ha quedat palès, no depèn de l'impacte mediàtic,
sinó de la comprensió del món i de les seves parts, de la saviesa
indígena que regeix les nostres passes, de la decisió irrenunciable que
dóna la dignitat d'abaix i a l'esquerra.
A partir d'ara, la nostra paraula començarà a ser selectiva en el seu
destinatari i, fora de comptades ocasions, només podrà ser compresa pels
qui, amb nosaltres, han caminat i caminen, sense rendir-se a les modes
mediàtiques i conjunturals.
Aquí, amb molts errors i dificultats, és ja una realitat una altra manera de fer política.
Pocs, ben pocs, tindran el privilegi de conèixer-la i aprendre'n directament.
Fa 19 anys us vam sorprendre prenent amb foc i sang les vostres ciutats.
Ara ho hem fet de nou, sense armes, sense mort, sense destrucció.
Ens diferenciem així de qui, durant els seus governs, van repartir i reparteixen la mort entre els seus governats.
Som els mateixos de fa 500 anys, de fa 44 anys, de fa 30 anys, de fa 20 anys, de fa amb prou feines uns dies.
Som els zapatistes, els més petits, els qui viuen, lluiten i moren a l
últim racó de la pàtria, els qui no claudiquen, els qui no es venen, els
qui no es rendeixen.
Germans i germanes:
Companyes i companys:
Som les zapatistes, rebeu la nostra abraçada.
Democràcia!
Llibertat!
Justícia!
Des de les muntanyes del sudest mexicà.
Pel Comitè Clandestí Revolucionari Indígena – Comandància General del Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
“Latinoamérica”, Calle 13 (formado por René Pérez Joglar
(Residente), Eduardo José Cabra Martínez (Visitante), e Ileana Cabra (PG
13). Con Totó la Mamposina, Susana Baca y María Rita.
Llargmetratge documental en vídeo que presenta una crònica de les activitats del l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), des del seu alçament i irrupció en l'escena pública l'1 de gener de 1994 fins la Convenció Nacional Democràtica, celebrada a Chiapas el 9 d'agost del mateix any. El recompte és exposat a través d'imatges de la vida quotidiana i entrevistes als pobladors de la zona, així com amb suport de testimonis de personatges com el Subcomandante Marcos, Samuel Ruiz, bisbe de Sant Cristóbal de les Cases, el polític Manuel Camacho Solís , comissionat per la Pau i la Reconciliació a Chiapas, i l'activista maia-guatemalenca Rigoberta Menchú.
La Rebel·lió
L'acció militar del gener de 1994 va coincidir amb l'entrada en vigor del TLC, signat per Mèxic, Estats Units i Canadà. Més tard van declarar que era la seva manera de dir encara estem aquí al mig de la globalització. Els revoltats, tapats amb passamuntanyes, van començar un aixecament i van prendre 4 capçaleres municipals que es van estendre a 7 com són San Cristóbal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo, Oxchuc, Huixtán i Chanal, a més d'altres diverses poblacions fan pública la (llavors primera) declaració de la Selva Lacandona.
A San Cristóbal de les Cases, l'1 de gener de 1994, els rebels van prendre la capçalera municipal, rendint als judicials. Mentrestant, Ocosingo va ser assetjada per neozapatisme des de les 6 am, seguint el mateix procediment que a San Cristobal de les Cases, on es trobava Marcos. A San Cristobal de les Cases dels zapatistes llancen un comunicat reivindicant les preses completes de Sant Cristóbal de les Cases i Ocosingo, i esperant la caiguda de Las Margaritas i Altamirano. Els neozapatismo declaren oficialment la guerra al Govern de Mèxic i anuncien els seus plans de dirigir cap a la capital. A Las Margaritas mor en les primeres hores del primer de gener el Subcomandante Pedro, qui en aquell moment era Cap de l'Estat Major i segon al comandament de l'EZLN. El 2 de gener de 1994, durant la Batalla d'Ocosingo, de la mateixa manera mor el Comandant Hugo "El senyor Ik" en els embats contra l'Exèrcit Federal per aquesta plaça. En els combats l'EZLN pren com a presoner de guerra a l'ex governador de Chiapas, el general Absalón Castellanos Domínguez. Segueixen les hostilitats al sud de Sant Cristóbal i als voltants de la caserna de Rancho Nuevo. El bisbe Samuel Ruiz emet un comunicat anomenat treva i la suspensió d'hostilitats.
Després d'uns dies de lluita, el president Carlos Salines de Gortari, en aquell moment en el seu últim any de mandat, va oferir un alto el foc per dialogar amb els rebels, el portaveu era el Subcomandante Marcos.
San Cristóbal de las Casas, Chiapas. 26 de gener. Trencant el silenci més perllongat que se li recordi després de l'aixecament armat de 1994, el Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) va manifestar el seu "dol per la mort del bisbe emèrit don Samuel Ruiz García".
Signat pel Subcomandant Marcos i el Tinent Coronel Moisés, el comunicat de l'EZLN ret homenatge a don Samuel: "No només va destacar en un catolicisme practicat en i amb els desposseïts, amb el seu equip també va formar tota una generació de cristians compromesos amb aquesta pràctica de la religió catòlica. No només es va preocupar per la greu situació de misèria i marginació dels pobles originaris de Chiapas, també va treballar, juntament amb el seu heroic equip de pastoral, per millorar aquestes indignes condicions de vida i mort".
El dissabte 27 de març Reforma va publicar a la seva nota principal un reportatge sobre l'EZLN, a partir d'un suposat "document de 83 quartilles" (sic) lliurat a aquest periòdic per un presumpte milicià desertor.
La nota destacava dos aspectes: la fotografia d'un home de faç blanca, prim i amb barba, qui, segons el presumpte desertor, era el subcomandant Marcos sense el seu distintiu passamuntanyes; i el suposat finançament d'ETA, el que situaria als zapatistes a la franja de les organitzacions terroristes. Els motius mal amagats de la nota van buscar colpejar al zapatisme. Què doncs? No ho sé, però si que es pot deduir que aquesta publicació tenia les pitjors i més perverses intencions del món. Més de 100 mitjans de comunicació, sense comprovació alguna i donant com certes les fonts de la nota difosa, encapcelaren les seves publicacions amb títols com: "Exigeixen indagar vincle de EZLN i ETA".
Com segon acte de l'opereta muntada pel diari de marres, es va entrevistar i va tractar de sorprendre a diversos senadors. Carlos Jiménez, del PRI, caient en el parany, va parlar de "la necessitat d'arribar a demanar una explicació al govern espanyol"; el perredista Silvano Aureoles va declarar "que no justifica de cap manera la lluita armada de l'EZLN", i Felipe González, del PA, més prudent, va expressar la seva preocupació per la possibilitat que aquesta informació pogués causar represàlies.
A l'endemà, els legisladors del tricolor a la Comissió de Concòrdia i Pacificació (Cocopa), Rubén Moreira i Sami David, en forma moderada van posar en dubte la informació difosa que van qualificar de "mera especulació", el que va significar la primera ensopegada d'aquesta nova maquinació tirada anar en contra dels zapatistes. Encara que el cor de l'escàndol buscava introduir en l'imaginari col·lectiu la relació ETA-EZLN, es va intentar generar un gran impacte al mostrar el rostre d'una persona, que, segons Reforma, era el subcomandant Marcos sense el seu emblemàtic passamuntanyes. En menys d'una setmana, el ciutadà italià Leuccio Rizzo va aclarir en una carta pública que ell era el de la foto i no el dirigent zapatista. El diari, si bé va esmenar l'aclariment a les pàgines interiors, va quedar evidenciat: no va poder sostenir la seva ofensiva antizapatista i la provocació muntada en contra de l'EZLN es desinflà enmig d'un espantós ridícul.
La temptació de vincular a l'EZLN amb activitats de caràcter terrorista ha estat derrotada una vegada i una altra, sent part d'una etapa superada que només a un imbècil se li ocorre intentar reviure.
Qui hem seguit de prop el conflicte des de 1994 hem conegut les múltiples formes de provocació i agressió en contra dels zapatistes, cadascuna està consignada en les pàgines de la història d'aquest moviment. Això ens ha permès conèixer algunes formes i maneres de les conductes de qui fustiguen perquè els molesten les causes i banderes zapatistes.
La història i el context expliquen la trajectòria de l'EZLN i les accions constructives que ha realitzat en l'etapa posterior a l'incompliment dels pactes a San Andrés. Durant 16 anys hi ha hagut una sèrie d'iniciatives polítiques de caràcter nacional i internacional. Des del cessament al foc, a principis de 1994, l'EZLN no ha realitzat cap acció militar, en canvi, ha estat fustigat per grups paramilitars, l'expressió dels quals la més cruenta i dramàtica va ser la massacre d'Acteal.
A la Sexta Declaración de la Selva Lacandona els insurgents han definit amb tota claredat la seva postura: "L'EZLN manté el seu compromís de cessament al foc ofensiu i no farà cap atac contra a forces governamentals ni moviments militars ofensius (...) i el seu compromís d'insistir en la via de la lluita política, amb aquesta iniciativa pacífica, que ara fem. Per tant l'EZLN seguirà en el seu pensament de no fer cap tipus de relació secreta amb organitzacions polític-militars nacionals o d'altres països". La realitat és el millor testimoni del compliment d'aquesta convicció zapatista.
Les iniciatives polítiques zapatistes han tingut sempre una estricta lògica política donat el vincle i participació de sectors socials diversos. L'assumpte de la pau a Chiapas té el seu origen en l'incompliment dels acords de San Andrés. A pesar del silenci governamental, enfront dels temes de fons que han impedit la solució justa i digna que reclamen els pobles indis de Mèxic, l'EZLN ha generat mecanismes encoratjadors de treball intern amb les Juntes de Bon Govern, que s'han convertit en veritables referents de com es pot governar obeint.
La temptació d'aïllar i reduir el zapatisme resulta atractiva per a qui, des d'endins i fora del govern, afirmen que l'EZLN arribarà a l'extinció per mitjà del seu esgotament paulatí, del desgast del seu discurs i la fi del seu impacte. En els fets ha demostrat la seva voluntat per trobar una solució al conflicte; per la via política va complir la seva part, és el govern federal el qual no ha complert amb la seva.
L'expressió més diàfana dels errors de les diferents instàncies polítiques del govern mexicà ha estat la constant obsessió per conèixer o descobrir el rostre de Marcos, en lloc de fer un compromís de fons per a atendre les causes estructurals que originen el rostre de la pobresa que vulnera a milions de famílies al nostre país.
Notes relacionades:
· La recepta de Veneçuela, ara contra Chiapas Unai Aranzadi/Kaos en la red 08/04/2010 O algú treballa intensament o entre ells mateixos es donen idees, el cas és que l'operatiu de propaganda i guerra psicològica llançada recentment contra Veneçuela es dóna ara en Chiapas.
· Reapareix el Subcomandant Marcos? Chacarotex Dissabte passat 27 de març el rotatiu Reforma va publicar un reportatge en la primera plana amb el següent títol: REVELEN ESTRUCTURA DE L'EZLN.
· Desencaputxar-nos Gustavo Esteva / La Jornada 05/04/2010 L'incident seria banal i ridícul si no fos tan amenaçador i perillós. No podem passar-lo per alt. El 27 de març el titular “Desencaputxen al subcomandant Marcos” va encapçalar la primera plana de Reforma.
· A qui serveixen els "grans" mitjans? Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 03/04/2010 A ningú importa ja la veritat? Quan i qui posarà un límit a les mentides flagrants dels "grans" mitjans de comunicació? Es pot mentir impunement?
· Compartim rèplica de suposat Sub Marcos assenyalat per Diari Reforma Frayba/Leuccio Rizzo 31/03/2010 Compartim l'aclariment i rèplica de Leuccio Rizzo, que exhibeixen en una foto com el suposat Sub Comandant Marcos sense caputxa, en el Diari Reforma dissabte passat 27 de març, intitulada “Desencaputxen al Sub Marcos”.
· Reforma Criminalitza a defensors de drets humans en Chiapas Chacarotex En resposta a la carta enviada a reforma per part de l'assenyalat com Sub Marcos, Reforma incompleix en dret de rèplica i insisteix a fer assenyalaments greus contra defensors de drets humans.
· Periòdic Reforma menteix sobre l'EZLN Chacarotex El periòdic Reforma és un instrument de l'estat fallit de Calderón para distreure i criminalitzar a la protesta social. Reforma menteix.
El dissabte passat un mitjà mexicà, el diari Reforma, que millor podriem anomenar-lo Deforma, li escau millor, feia pública en portada la imatge del Sup Comandante Insurgente Marcos, imatge que per la seva qualitat i credibilitat tant podria ser de Marcos rejovenit, passat per Corporasión Dermoestètica o en Bin Laden a los Altos de Chiapas en lloc de Bora Bora.
Realment la noticia es per pixar-se de riure sinó pel pobre company que li han complicat la vida, un cooperant italià anomenat Leuccio Rizzo, activista pels drets humans que és el retratat (Llegir la seva carta d'aclariment i rèplica a Reforma)
El serveix d'intel·ligència mexicà (eufemisme), diu haver establer connexions entre l'EZLN i ETA. Ara se'ns faria molt llarg d'explicar, però si sintetitzem (o al menys ho intentarem). El govern mexicà aprofita l'avinentesa que en aquests moments el Reyno de España persegueix abertzales per Venezuela tot pressionant a Chávez, a Colòmbia,vincula a ETA amb les FARC, per la qual cosa aprofita per embolicar terrorisme, narcoguerrilla, i emmerdar més la troca.
Quin és l'objectiu?
No l'EZLN, sinó a les seves bases, dit d'altre manera a les dones, homes, xiquets, xiquetes i ancians que resisteixen com poden en la situació més precària que us podeu imaginar, només cal veure les agressions que últimament estan rebent les comunitats autònomes rebels zapatistes, tot fa sospitar a provocacions per a una nova represa d'ofensiva militar a Chiapas per tal d'aniquilar la resistència, la qual cosa no transcendiria més enllà de quatre ratlles en algun mitjá de comunicació. (Aquí un vídeo de TV3, per que us podeu fer cinc cèntims de com és la vida per aquelles terres)
Davant la guerra (civil o incivil) que pateix el poble Mexicà declarada pel propi govern amb el pretext de la lluita contra el narco, a diari passen a nova vida una mitjana de 30 ànimes, per la qual cosa, què seria ara un altre Acteal on moriren 45 indígenes? Qui se'n faria ressò?
Retornant a la noticia donada pel mitjà Reforma, si apuntaren un grapat de mitjans nacionals i internacionals, sense cap mena de vergonya ni tant sols han contrastat les noticies, hom es pregunta que hi ha de l'ètica periodística? L'agència dicta i la “voz de su amo” fa guau (o bub bub, segons idioma)
En fi, per si algú te algun dubte sobre la ("bona") relació entre l'EZLN i ETA, aquí uns enllaços per tal de poder llegir la seves últimes cartes d'on se'n poden treure conclusions.
El diari Reforma Criminalitza a defensors de drets humans a Chiapas
En resposta a la carta enviada a reforma per part de l'assenyalat com el Sub Marcos, reforma incompleix en dret de rèplica i insisteix a fer assenyalaments greus contra defensors de drets humans.
AL conèixer la resposta del diari Reforma a la carta de Leuccio Rizzo que surtin les seves fotos com a Sub Marcos sense caputxa, aclarint la situació, Reforma insisteix en les seves acusacions, assenyalaments, i criminilització en contra de defensores i defensors de drets humans, per tant qualsevol cosa que li succeeixi a aquestes persones a la seva integritat és responsabilitat d'Alejandro Jonc de la Vega director de l'esmentat diari.
Es creu aquest diari que el poder, la impunitat i els diners són la seva força, ja que en la seva nota sobre el cas aquest 2 d'abril es burla de Leuccio i segueix assenyalant-lo com el Sub.
Per tant fem una crida a totes i tots a fer-li boicot i manifestacions per tots els mitjans possibles en contra de Reforma per servir com un instrument de contrainsurgència.
Que aquests empresaris s'adonin que no poden dir mentides i quedar impunes.
Fa temps que hi havia ganes d'exposar un tema molt concret, però els esdeveniments han fet que en parlem abans d'acabar el post, amb paciència i fent que quedi mínimament digne, tal com es mereix. No el donem per acabat, ja que el tema dona molt de si. Cal donar un cop d'ull a les últimes denuncies emeses de les Juntas de Buen Gobierno per veure com està la situació
L'EZLN, de ben segur alguns i algunes de vosaltres n'haureu sentit parlar o n'haureu llegit alguna cosa. Diguem que aquest post va més aviat dirigit a aquelles persones que quan sorgeix o sou molt xicotets o bé encara no hi éreu.
Veure el vídeo de 30 minuts de TV· és prou il·lustratiu:
30 minuts- 06/03/1994 Crònica de la revolta zapatista a l'estat de Chiapas, Mèxic, des de l'u de gener fins el 20 de febrer, dia en que van començar les converses entre la guerrilla i el govern. S'inclouen imatges inèdites de l'entrada de l'EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) a San Cristobal de las Casas i dels comunicats del subcomandant Marcos a la premsa. Al llarg de tot el reportatge s'inclouen fragments d'una entrevista a la capitana Maribel, la guerrillera que ha tingut segrestat el terratinent i ex governador de Chiapas, el general Absalon Castellanos.
Parlem de l'any 1994, exactament de l'1 de gener, malgrat s'hauria de dir que fou el 31 de desembre del 93 quan una grapat d'indígenes (dones i homes ) del sud de Mèxic s'aixecaren amb armes contra el govern de la nació. Els mitjans feren que quedés com l'1 de gener del 94 ja que també era el dia senyalat per tal de que Mèxic s'incorporés al TLCAN (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord).
Hi hagueren combats molt durs, com el d'Ocosingo, on caigueren molts combatents, alguns executats extrajudicialment i molts ni combatents eren, tant sols passaven pel mercat. L'exercit mexicà, un exercit teòricament preparat, però com que era cap d'any i l'alcohol de vegades fa estralls, com diem els catalans; “els varen agafar amb els pixats al ventre”. Tot plegat van prendre les capçaleres municipals de l'Estat de Chiapas; Las Margaritas, Ocosingo, San Cristóbal de las Casas, Altamirano, i “de pas” Oxchuc, Huchitán i Chanal... 12 dies d'intensos combats fins que la veu del poble mexicà, la societat civil demanà que no es matessin entre germans, la qual cosa feu que els zapatistes prengueren la decisió de tornar a la selva i desar les armes, val a dir que res a veure amb els escopetots que porten els soldats de l'exercit governamental, ni tanquetes, ni canons, tan sols, quatre fusells vells i això sí, dignitat. Cal dir que l'exercit mexicà no s'ha retirat, sinó que amb els anys ha anat augmentant i amb això tensant més el conflicte, el que en diuen guerra de baixa intensitat, preparació, ensinistrament i equipament de grups paramilitars, incursions a les comunitats, intimidacions, desallotjaments, retens, etc.
Evidentment en aquell moment fou noticía, finals del segle XX, ja a les portes del XXI i uns quants indígenes, els agafava per fer la revolució, més quan a Amèrica ja semblava que això de les revolucions estaven de baixa, la veritat es que agafà una forta embranzida el moviment neozapatista, es posa de moda entre els moviments altermundistes, antiglobalitzadors, antisistèmics i algun xupigüai, fins hi tot algun happiflowers despistat. Els mitjans de comunicació feien cua per intentar treure noticia del tema, a poder ser treure una entrevista a un dels personatges més carismàtics de finals de segle, amb passamontanyes i empedreït fumador de pipa, ep! Això sí, sempre que el seu inseparable company Don Durito Lacandona no li foti el pa del cistell, millor dit, el tabac de la butxaca. Sí, l'anomenat Sup Marcos (o Subcomandante Insurgente Marcos)
Han passat els anys, les coses han millorat una mica a la zona gràcies a la capacitat organitzativa de les "bases de apoyo", però encara es lluny d'assolir el sostre de les demandes que feren aquell 1 de gener; 11 punts assenyalats en La Primera Declaració de la Selva Lacandona:treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau, aquestes es veieren augmentades per dues més l'any 2005 amb la Sisena declaració de la Selva Lacandona;el dret a la Informació i el dret a la Cultura.
Des de l'any 1994 val a dir que hi ha hagut diàlegs, lleis Cocopas, els Acords de San Andrés, però tot plegat paper mullat, es veu que això sempre ha estat tradició entre colonitzadors i indígenes, prou vegades ens ho ha mostrat el cinema.
Evidentment explicar en un simple i humil post tota la història de l'EZLN des del 1984 fins ara seria etern i com que no volem avorrir sinó informar, més avall us deixarem un grapadet d'enllaços per anar ampliant informació per tot aquell o aquella que li pugui interessar.
O sigui, una guerrilla indígena que surt de la selva i il·lustrada? A més de tenir un clar discurs anticapitalista? Ufff, això si que es difícil de digerir, a més a més, el gran capital de moment està guanyant la partida i els seus servidors (politicoempresarials) ho estan fent força bé, ja que si ens fixem bé, poc a poc han anat desmotivant i desarticulant tota aquesta xarxa social que s'havia creat a partir dels esdeveniments que foren l’aixecament zapatista, la cimera de l’OMC a Seattle, MST-Movimento dos Trabalhadores Sem Terra do Brasil i més tard els moviments contra la guerra. Hom es pregunta, on és tot allò?, els problemes persisteixen, les guerres hi són igual...
Bé, anem al gra que ens emboliquem, i com deia “aquell”: “Això, avui no toca” (o Sí!)
Últimament, malgrat no surti als mitjans d'intoxicació massiva, la cosa continua, Chiapas encara està en guerra, li diuen de baixa intensitat, però no deix de ser una guerra, les conseqüències no són tant visibles com en un camp de batalla com podíem veure en directe per la Tv “gràcies” a la CieNeeN la Batalla de Bagdad, tot es més subtil, més amagat, però la mort hi és present, sigui per manca d'atencions mèdiques, com per desnutrició infantil (afortunadament a baixat força gràcies al Sistema de Salut Autònom Zapatista) i quan no, agressions per part de cosos paramilitaritzats o sense anar més lluny les mateixes policies o exèrcit, prous problemes es detecten de caire psico-social, presos engarjolats injustament amb proves prefabricades (una especialitat molt del país per part del múltiples cossos policíacs).
A tot això val a dir que el turisme, perquè això sí, “turísticament” és una meravella però el turista “guiri” ni se n'assabenta, ja fan els possibles perquè totes aquestes mancances i conflictes quedin ocults, evidentment que el govern té un clar interès en què no es vegi, ans al contrari, si poden en faran un negoci venent samarretes del Marcos i o si convé del Che i poca cosa més, ja que els indígenes a peu de carretera intentant vendre quatre fruites per subsistir semblen posats de decorat; igual que al govern, tampoc li interessa ja que es mou molt i molt diner de les mateixes operadores turístiques, ni a les grans empreses hoteleres, casualment (o no) cal dir que 6 de cada 8 hotels a Mèxic són de capital espanyol. Per desenvolupar tota aquesta infraestructura que aporta grans ingressos al país, -un tant per cent força elevat del PIB que evidentment no reverteix a les classes més desfavorides- s'han de fer més infraestructures, com són carreteres, autopistes, més hotels, ports, aeroports ... i com podeu imaginar-vos, quan a casa ja ha rebentat la bombolla del ciment ara han de devastar altres zones i aquesta, Chiapas, és una de les preferides per aquests depredadors i aquí tenim un dels grans problemes i que en aquests moments està portant més mals de caps a les comunitats zapatistes.
A tot això val a dir que cal revisar el Conveni 169 de l’OIT i el que diu, aquest organisme que està adscrit a la ONU (hom també es qüestiona de què serveix l’ONU quan tothom sap que les resolucions, n'hi ha que se les passen pel... folre i a d'altres per similars resolucions se'ls envaeixen països i no passa res o sigui que molt democràtic no deu ser això de l’ONU, supeditada a les grans potències).
Bé, doncs, en aquests moments ja s'ha endegat un projecte d'execució de l'autopista que va de San Cristóbal de las Casas a Palenque, projecte que el mateix govern manté en secret i que executa per parts, poc a poc i de tal manera que amb els anys l'acabarà connectant tot. Si fa o no fa ja es pot començar a intuir el traçat, de moment a Mitzintón ja porten algun mort (assassinat) i a d'altres zones adherents a La Otra Campaña empresonats per oposar-se al traçat (San Sebastián Bachajón, Jotolá...) evidentment no és que aquesta autopista pensada pel turisme i no pels pobladors sigui només el problema, també es genera un problema quan el que es pretén es apropiar-se de tots els paratges que siguin susceptibles de fer-ne calaix, les famoses cascades d'Agua Azul, les de Agua Clara, les del riu Bascán, Chiflón... entre d'altres i la sobre explotació del jaciments arqueològics maies que hi ha a la zona, no cal dir-ho, Palenque, Toniná, Tenam Puente, Chinkultic, Bonampak, Yaxchilan, evidentment el que més nosa hi fa són els indígenes que habiten aquelles terres on hi ha totes aquestes meravelles, sense tenir en compte que són els veritables descendents i els pobles originaris d'aquelles terres.
Con bé diem, els beneficis de tot això no es quedaran a les comunitats i qui pensi el contrari es que va amb el lliri a la mà. A ells els quedarà la devastació, la desforestació, l'expropiació de terres, l'expulsió de les seves terres i la condemna a la misèria, als desplaçaments forçats, les malalties i la fam i en el pitjor dels casos a la desaparició i mort de cultures mil·lenàries (patrimoni de la humanitat).
Cal dir que si una cosa posa de mal humor, és que la majoria d’empreses depredadores que hi ha per allà, són exactament les mateixes que tenim aquí, podríem passar llista, però necessitaríem un altre post. Ara bé, la que si podem denunciar directament es l’empresa Aldesa, igual recordeu un tal Mouriño, el que fou president i amo del Celta de Vigo, doncs, bé, ell i la seva família ja controlen autopistes, casetes de cobrament, les benzineres, etc. No n’hi ha un pam de net, ui si us expliquem les malifetes d’aquesta família per aquelles terres. Bé, no us penseu, per aquí van fent ponts i túnels per l’AVE, això no seria res dolent si no sabéssim que on hi ha tant diner a remenar hi ha molts llops que cerquen carnassa i tots i totes sabem que si cou darrera d’aquestes grans operacions.
Com a curiositat, el seu fill Juan Camilo Mouriño arribà a Secretari de Governació, un del alts càrrecs més elevats dins de la República Mexicana (el segon després del president), però ves per on el 4 de novembre de l’any passat l’avió en el qual viatjava caigué misteriosament sobre la capital de Mèxic, en ple centre, a la Font de Pémex, entre Reforma i Periférico, ell i altres alts funcionaris de la seguretat nacional, entre ells Santiago Vasconcelos, al qual els càrtels de la droga ja li tenien posat preu al seu cap. Tot plegat el tòpic aquell de que la realitat supera la ficció és ben cert.
Tot plegat mai se’n traurà l’aigua clara, que si un accident, que si pilotava ell, que si l’avió tingué una falla, que si agafà unes turbulències... la qüestió es que se’ls van treure del davant, al cap d’un any gairebé ningú ho recorda, tot ha quedat com una anècdota.
Tornant al conflicte de l’autopista i d'altres generats per les empreses del reino d’España. Ara que es commemora que falta un any pel centenari de la Revolució i també pel bicentenari de la independència del reino d’España, cosa que no de les seves empreses, caldria recordar als “nostres” polítics si realment saben bé el que signen, ja que si no estem mal informats, tant a nivell bilateral com països que tenen relacions comercials i també dins dels tractats de la Unió Europea hi ha una de les clàusules les quals venen a dir que si no són respectats els drets humans, s’han de rescindir els contractes. Queda evident i en mútiples ocasións la mateixa ONU, CCIODH, Amnistia Internacional, Human Rights Watch... han fet clares advertències al país que els drets humans a Mèxic (Acteal,Atenco, Oaxaca, Guerrero, Dones de Juárez....) no són respectats per part dels diferents nivells de govern ni municipals, ni estatals (actualment a mans de Juan Sabines, del PRD, del PRIfins mig any abans de les eleccions) i el federal a mans del PAN (amb el president Felipe Calderón, ultraconservador, militarista, nacional catolicista) però no creiem pas que els polítics forcin a les empreses a que tornin cap a casa, més aviat serà al revés, Repsol,Telefónica,Gamesa, Iberdrola, AGBAR, el BBVA, El Santander, La Caixa... els diran als polítics el que han de fer i si més no ja tenen allà al Felipe Gonsáles (res a veure amb l’Speedy Gonsáles) que vetlla pels interessos de tota aquesta penya. Eps! Que n’hi ha algun altre més, però amb discreció.
O sigui que si els polítics passen de nosaltres (els de baix), nosaltres seguirem passant d'ells (i dels de dalt).
En fi, que les zapatistes o neozapatistes allà estan, marginats, amenaçats, intimidats, perseguits, pressionats... i malgrat els mitjans massius no en parlin són ben vius i de tant en tant ens van regalant petites lliçons de macropolítica, d’humilitat i de dignitat i tot i que segueixen rebent agressions encara hi ha qui els té presents i no pensa que sigui el moment de deixar-los de banda. Molt ens han ensenyat i molt els devem. Des d’aquest blog (L’ombra de l’atzavara), seguirem vetllant per ells i elles.
Sigui doncs, aquest post un petit record en el dia del seu 26 aniversari de la seva fundació com a EZLN
Visca la terra i morin els mals governs! Zapata Vive! La Lucha sigue!
