Les amenaces de mort obliguen al bisbe Pere Casaldàliga a abandonar casa seva a São Félix do Araguaia

L'Associació Araguaia i la productora Minoria Absoluta, que treballa en una minisèrie sobre el religiós denuncien els fets. 

.

El bisbe Pere Casaldàliga

Vilaweb.Cat 08/12/2012

El bisbe Pere Casaldàliga, de 84 anys, s'ha vist obligat a deixar casa seva a São Félix do Araguaia i anar-se'n a més de 1.000 quilòmetres per indicació de la policia federal del Brasil. La causa ha estat la intensificació en els darrers dies de les amenaces de mort que rep per la seva tasca durant més de 40 anys en defensa dels drets dels indis Xavante. La productora Minoria Absoluta, que treballa en una 'mini sèrie' sobre el religiós, ha estat un dels denunciants. El fet que el govern del Brasil hagi decidit prendre les terres als "fazendeiros" per retornar-les als indígenes, legítims propietaris, ha agreujat el conflicte.

De fet, la productora ha assenyalat que l'equip de rodatge va haver de modificar el seu pla de treball. En concret, i per recomanació del govern brasiler, l'equip va haver de creuar la floresta i fer una ruta de 48 hores de durada per evitar la zona de conflicte. Casaldàliga s'ha convertit en objectiu dels anomenats 'invasors' que fraudulentament es van apropiar de les terres dels Marâiwatsédé als Xavantes. El bisbe, de 84 anys i afectat de Parkinson, treballa des de fa anys a favor dels indígenes i dels seus drets fonamentals a la prelatura de São Félix i s'ha convertit a nivell internacional en cara visible de la causa.

Els terratinents i els colons que van ocupar fraudulentament i amb violència les terres, seran desallotjats pròximament per l'ordre ministerial que des de fa 20 anys està pendent de compliment. Segons ha informat en un escrit l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, el balsarenyenc ha hagut d'agafar una avió escortat per la policia i hores d'ara es troba a casa d'un amic seu religió del qual s'ha ocultat la identitat i la localització per temes de seguretat.

"Ens sentim plenament identificats amb la defensa que des de sempre ha fet el Bisbe Pere i la Prelazia de Sâo Félix de la causa indígena", diu l'escrit de l'associació, que emplaça a la comunitat internacional a vetllar per la seguretat de Casaldàliga i pels drets dels indis de Xavantes.

També a través de Twitter ha circulat el comunicat de suport del Conselho Indigenista Missionário -organisme vinculat a la Conferencia Nacional de Bisbes del Brasil-, firmat per associacions i entitats vinculades amb la lluita indígena i amb els drets humans.

o0o

Més informació:

Amenaces de mort obliguen al bisbe Pere Casaldàliga a abandonar la seva casa a São Félix do Araguaia

El bisbe Casaldàliga, obligat a fugir de casa seva per amenaces de mort  

El bisbe Pere Casaldàliga, obligat a fugir de casa i amagar-se per amenaces de mort

Casaldàliga, obligat a marxar de São Félix do Araguaia

Una minisèrie narra els primers anys de Casaldàliga al Brasil

o0o

Acció Urgent. Lydia Cacho, periodista i defensora dels drets humans amenaçada de mort

Lydia Cacho

Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després de publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Puebla.

Lydia Cacho era a casa treballant el 29 de juliol quan el seu "transductor" de mà, utilitzat únicament per a emergències, es va encendre sol. Ella va respondre, pensant que podria ser un col·lega de la feina, i va sentir una veu d'home que l'anomenava pel seu nom i li deia: “Ya te lo dijimos, pinche puta, no te metas con nosotros, se ve que no aprendiste con la vueltecita que te dieron. La que te va a tocar va ser en pedacitos, así te vamos a mandar a casa, en pedacitos, pendeja”. Lydia Cacho ha denunciat formalment aquesta amenaça davant la Procuradoria General de la República.

El 2009, la Comissió Interamericana de Drets Humans va demanar al govern mexicà que adoptés mesures cautelars per Lydia Cacho. El 2010, Lydia Cacho va publicar un altre llibre, en el qual, un cop més, treia a la llum el tràfic de dones i nenes i revelava els noms d'individus presumptament vinculats a aquestes xarxes delictivas. Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Pobla. A conseqüència de les denúncies per difamació presentades contra ella i dels irregulars procediments judicials, el desembre de 2006 va ser detinguda i sotmesa a amenaces i assetjament. Després d'això, es van publicar en els mitjans de comunicació converses telefòniques intervingudes en què s'implicava en la seva detenció i assetjament a exalts càrrecs governamentals de l'estat de Pobla. Des de llavors, Lydia Cacho ha seguit rebent amenaces, de vegades com a represàlia pel seu treball com a periodista i defensora dels drets humans en un alberg per a dones a Cancún. 

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 

Els periodistes de Mèxic corren un greu perill de ser agredits o assassinats a causa del seu treball. Segons la Comissió Nacional dels Drets Humans, almenys 70 periodistes han estat assassinats des del 2000, i segueix sense conèixer el parador d'altres 13 periodistes segrestats. Els que investiguen o denuncien la delinqüència i la corrupció estan especialment exposats a atacs o intimidació. En la gran majoria dels casos, els responsables no compareixen davant la justícia, el que crea un clima d'impunitat.

Escriguin immediatament, en espanyol, en anglès o en el seu idioma:

• expressant preocupació perquè Lydia Cacho va ser amenaçada de mort el 29 de juliol, i instant a les autoritats a garantir la seva seguretat;
• instant les autoritats a proporcionar a Lydia Cacho mesures efectives de protecció, d'acord amb els desitjos de la pròpia afectada, id'acord amb el que ordena la Comissió Interamericana de Drets Humans;
• demanant-los que ordenin una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre les amenaces de mort i que portin els responsables davant la justícia.

Enviïn els CRIDES, ABANS DEL 12 DE SETEMBRE DE 2012, A:

Dr Alejandro Poiré Romero

Secretari de Governació
Secretaria de Governació
Bucareli 99, 1r. pis, Col Juárez
Delegació Cuauhtémoc
Mèxic DF, CP06600, Mèxic
Fax: +52 55 5093 3414
Correu electrònic.:
secretario@segob.gob.mx
Tractament: Sr Secretari

Marisela Morales Ibáñez

Procuradora General de la República
Passeig de la Reforma 211-213
Col Cuauhtémoc, Mèxic DF, CP 06500, Mèxic
Fax: +52 55 5346 0908 (insisteixin, i diguin: "fax")
Correu electrònic.: ofproc@pgr.gob.mx
Tractament: Sra Procuradora General

I còpia a:

ONG local
Fundació Lydia Cacho
Correu electrònic.: info@fundacionlydiacacho.org

Envieu també còpia a la representació diplomàtica de Mèxic acreditada al seu país. Incloguin les adreces de les seus diplomàtiques locals a continuació:

Nom Adreça 1 Direcció 2 Direcció 3 Fax Número fax Correu electrònic. Adreça correu-e. 

Consulteu amb l'oficina del seu Secció si van a enviar les crides després de la data abans indicada.

Lydia Cacho ja va ser objecte de la AU 207/11 (AMR 41/045/2011), del 4 de juliol de 2011.
Nom: Lydia Cacho
Sexe: Dona

AU: 228/12 Índex: AMR 41/055/2012 Data d'emissió: 1 agost 2012

Veure:

Acció Urgent. Lydia Cacho, Periodista i Defensora dels Drets Humans en Perill 06/07/2011
Prostitució i tràfic de dones i nenes 15/06/2010

Periodistas asesinados en México desde el año 2000

Informació relacionada: 

Los demonios del Edén

Memorias de una infamia
Esclavas del Poder
 

o0o

"Èric and the Army of the Phoenix" (The case of Èric Bertran)

Spanish authorities prosecute child for terrorism when he e-mails companies requesting labelling in Catalan language, using Phoenix monicker from Harry Potter books. Police accuse him of organizing an Al Qaeda cell. Case goes all the way to Spanish High Court. U.S. press enquiries: Emily Moore, tel. (865) 254-5244, OgleMoore@gmail.com

o0o

L'Exèrcit del Fènix

Documental dirigit per Xevi Mató que tracta sobre el cas de l'Èric Bertran, un nen de 14 anys que va ser acusat de terrorisme per enviar correus electrònics demanant l'etiquetatge en català.

o0o

Noam Chomsky es pronuncia sobre "Èric i l'Exèrcit del Fènix"

per Víctor Alexandre

[ Press release in English / Nota de premsa en anglès ]

El prestigiós professor nord-americà Noam Chomsky, conegut pel seu activisme polític i autor de la teoria de gramàtica generativa (considerada la contribució més extraordinària en el camp de la lingüística teòrica del segle XX), s'ha pronunciat sobre el cas d'Èric i l'Exèrcit del Fènix amb aquestes paraules: "És increïble. Espero que els mitjans de comunicació en parlin i que hi hagi organitzada una protesta seriosa. El món hauria de saber-ho".

Chomsky ha fet aquestes declaracions després de veure el documental Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigit per Xevi Mató amb versió internacional de Heather Hayes, que narra el cas del nen de 14 anys que va ser acusat de terrorista per demanar l'etiquetatge en català a Supermercats DIA. Èric, fan fervorós de les aventures de Harry Potter, de J.K. Rowling, va crear una pàgina web anomenada Exèrcit del Fènix, inspirada en el famós personatge, i va signar els seus correus amb el nom de la pàgina. Arran d'això, la Justícia espanyola, tot i saber que es tractava del web d'un nen de 14 anys, va mantenir l'acusació i va associar-lo a un exèrcit terrorista. Actualment, la família de l'Èric està seguint tots els tràmits legals per dur l'Estat espanyol davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i el Tribunal de Justícia de les Nacions Unides sota l'acusació d'assetjament moral i psicològic a un menor.

Sobre aquest cas, Víctor Alexandre va escriure la sàtira teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigida per Pere Planella, que es va estrenar oficialment al Teatre Borràs de Barcelona el passat mes d'abril i que aquest setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Per altra banda, Xavier Mir, promotor des del seu bloc de Vilaweb, ara fa un any, de la campanya "Jo també vull un Estat propi" -que va donar lloc a la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes i el web www.estatpropi.cat-, ha fet una nova proposta: Mir convida tothom a visionar, del 3 al 9 de setembre, el documental de Xevi Mató, per tal que pugi posicions en el rànquing i entri en el circuit dels més vistos. Un dels objectius d'aquesta crida és aconseguir la projecció internacional del cas de l'Èric i difondre la presa de consciència que està experimentant el poble català amb relació als seus drets nacionals.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que cal visionar massivament és la primera part:

http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

o0o

Diamants de sang

Any 2006
País: Estados Unidos
Director: Edward Zwick
Guió: Charles Leavitt, Marshall Herskovitz, Edward Zwick (Historia: Charles Leavitt, C. Gaby Mitchell)
Música: James Newton Howard
Fotografia: Eduardo Serra
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Jennifer Connelly, Djimon Hounsou, Arnold Vosloo, David Harewood, Caruso Kuypers, Michael Sheen, Basil Wallace, Ntare Mwine, Stephen Collins, Jimi Mistry, Chris Astoyan, Benu Mabhena
Productora: Warner Bros. Pictures

Diamants de sang (o Diamants de guerra) són aquells diamants obtinguts en una zona de guerra, mitjançant l'ús d'esclaus o persones en règim de semiesclavitud. Usualment s'associen amb els que finançaven els conflictes que van tenir la seva escalada enmig dels anys 90 ia principis de la primera dècada del tercer mil·lenni a l'Àfrica Occidental.

En alguns casos, les Nacions Unides han sancionat l'exportació d'aquests diamants, argumentant que financen exèrcits enfrontats a governs legals o bé involucrats en greus violacions dels Drets humans perllongant d'aquesta forma els conflictes. En concret s'assenyalava a la UNITA angolesa i al FRU de Sierra Leone com a proveïdors de diamants de guerra. En aquests casos, usualment són venuts de forma clandestina, mitjançant el contraban dels mateixos a terceres nacions que s'adjudiquen el haver-los extret.

El desenvolupament de pràctiques com aquestes són un exemple fàctic i concís de la violació massiva de drets humans i de l'existència òbvia de l'esclavitud i el poder de les empreses transnacionals, el tràfic, les duanes i les grans marques de moda. L'ONU s'ha pronunciat repetides vegades sobre aquest tema, però les solucions, encara que han estat significatives, encara no arriben al centre del tema, que és la problemàtica política, cultural i legal de l'Àfrica i de les nacions pobres embolicades en aquest tema.

Però, encara que el tema sembla ser només de poder, diners i ostentació, no s'allunya molt d'un altre tema: les malalties i les empreses farmacològiques. La baixa alimentació, el treball excessiu, els virus emergents, les poques defenses tant físicament humanes com científicament existents dins d'aquestes nacions o zones, sumada a la pobresa pronunciada, generen un atractiu obvi per a l'experiment de noves vacunes per part dels laboratoris internacionals i que a més de produir molts diners, també produeixen "fama" i respecte en el món.

Més informació: Diamants de sang (o Diamants de guerra)

Signatures. Les fronteres dels de dalt no pararan la digna ràbia que s'uneix i enforteix entre els i les de baix

Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la companya DDH, Concepción Suárez.

Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas A. C.

A la Presidència de la República
A la Secretaria de Governació a México
A la Secretaria de Relacions Exteriors
A l'ambaixada d'Espanya a Mèxic
Als mitjans de comunicació
A la Societat Civil nacional i internacional

El Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la nostra companya, defensora de drets humans, Concepción Suárez Aguilar el 25 de novembre, al pas fronterer de Madrid Barajas, impedint la seva participació en el Fòrum Per la Pau i els Drets Humans organitzat per Mundubat a la ciutat Basca de Sant Sebastià (Donostia).

Tot i que la companya portava seus documents migratoris en regla i que Mundubat va fer arribar a temps els requisits que justifiquen l'objecte, les condicions de la seva estada, així com la responsabilitat de les despeses durant la seva permanència a l'Estat Espanyol, a la companya se li va negar l'entrada al país.

De la mateix maner protestem pel mal acompliment de l'advocat d'ofici que se li assignà, la incomunicació, la discriminació, el racisme i burles a què va ser sotmesa durant la seva detenció.

El racisme amb què són aplicades les polítiques migratòries són, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, formes de tortura per les circumstàncies i les condicions en què es desenvolupen, el que representa una relació de tipus colonial, que lluny de fomentar la solidaritat entre els pobles posen en evidència les polítiques d'exclusió dels països centrals cap als estats dependents amb l'aval dels seus governs.

Aquests fets obliguen al Centro de derechos de la Mujer de Chiapas a manifestar públicament les accions violatòries a drets humans dutes a terme pel govern Espanyol cap a la defensora de drets humans Concepció Suárez Aguilar.

En conseqüència, el Centro de derechos de la Mujer de Chiapas, AC, exigeix ​​als governs espanyol i mexicà el respecte als acords de reciprocitat internacional i el conseqüent respecte als drets humans dels nostres conciutadans.

Font: Enlace Zapatista

o0o

Signatures de suport
o0o

Reproduïm el text íntegre sense traduir:

Retienen durante horas y le niegan la entrada al Estado Español a compañera adherente a la Sexta

Compañer@s

El pasado 25 de noviembre una compañera adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona y que participa y se organiza dentro de la Otra Campaña se le negó la entrada al Estado Español cuando se dirigía a Euskal Herria como invitada en calidad de ponente en un foro, en la denuncia explica con detalle todo el proceso que vivió la compañera.

Hacemos un llamado a las organizaciones adherentes a la Otra Camapaña y a aquellas que caminan abajo y a la izquierda a adherirse a esta denuncia pública. Interesad@s en firmar pueden enviar la firma de su organización, colectivo o persona a este correo:
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

Las fronteras de los de arriba no pararán la digna rabia que se une y fortalece entre l@s de abajo.

El día 24 de noviembre del presente, a las 12:00 horas tiempo del estado Español, 05:00 tiempo de México en el aeropuerto de Barajas, Madrid, fue detenida la compañera Concepción Suárez Aguilar adherente de la Otra Campaña Chiapas, en un puesto fronterizo de la policía nacional española, bajo el uso de las leyes racistas y represivas de extranjería.

De este momento a las 14:30 del 25 de noviembre, en que la compañera fue conducida a un avión que la trajo de regreso a México, estuvo retenida durante 3 horas en una especie de separos para interrogatorios y posteriormente en la sala de inadmitidos de la terminal 1 del aeropuerto de Barajas, donde vivió y presenció las siguientes violaciones a los derechos humanos:

• Incomunicación durante las primeras horas de detención. La compañera logra comunicarse a México cerca de las 8:30 horas (hora nacional), gracias a que pudo comprar una tarjeta telefónica, que le vendieron en 5 euros.
• A todas las personas les es retenido su equipaje, no pueden cambiarse de ropa, no cuentan con artículos de higiene, incluyendo toallas sanitarias, son requisados teléfonos, memorias, usb, cámaras y hasta bolígrafos, que son cruciales para anotar datos que se puedan recibir telefónicamente para resolver su situación.
• En la sala de inadmitidos hay una televisión permanentemente encendida, las luces nunca son totalmente apagadas esto suma a la situación de stress, ya que el cerebro humano requiere de oscuridad y silencio para lograr descanso físico.
• Burlas, violencia psicológica y sexual en el auscultamiento y con frases como las siguientes: “Viene a un foro de derechos humanos con los vascos, jaja, esto sí que es bueno, los vascos son los que necesitan aprender que son los derechos humanos”, “seguro viene con los del partido ese”, “mira la morena que guapa está” “¿Veniste a buscar un novio español?” “nos dijeron que íbamos a transportar a 3 gatitas pero no dijeron que las gatitas estaban tan buenas”, etc.
  
• Maltrato físico contra una mujer venelozana de más de 50 años de edad que fue empujada para subir a una ambulancia cuando pidió le dieran las medicinas que llevaba en su bolso y que son de un tratamiento médico prescrito por un médico en su país. Esta mujer no podía caminar rápido por el cansancio y el estrés y cuando dijo “soy una mujer mayor, no puedo ir más rápido”, le contestaron: “mujer, que no estás en un paseo por las nubes, joder, muévete ya”.
• A otra mujer mexicana que también solicitó sus medicinas la llevan al traslado y pregunta: ¿me llevan a un doctor? Y le responden: “a tí con un veterinario tía”.
• Los alimentos eran escasos y se encontraban en muy malas condiciones, el día en que la compañera fue sacada del Estado Español, todas las personas retenidas en la sala de inadmitidos sólo recibieron un café y un pan hasta las 14:30 en que a ella la sacan de ahí para subirla al avión. Pasan cerca de 7 horas más antes de que la compañera reciba los alimentos del vuelo, mismos que no pudo consumir en su totalidad pues el estado de estress, angustia, y falta de alimentos le produjeron trastornos digestivos.
• Se realiza una especie de juicio express en manos de la policía, proporcionan un abogado de oficio cuyo papel principal es asegurarse de que la policía encuadre bien los requisitos para sacar a la gente del país.
• La declaración de la compañera no fue redactada conforme a su dicho, el policía interpretaba su palabra y la redactaba a modo para coincidir con los criterios de negación de entrada al estado español. Cuando la compañera se negó a firmar, recibió palabras insultantes y un trato más agresivo de parte de los policías.
• Durante la toma de declaración fueron bajadas a unas oficinas policiales la compañera y otras dos mujeres mexicanas, durante la toma de declaración una de ellas solicita la lleven al baño y le dicen que al terminar. Después de que la compañera Coni declara, las llevan a unas sillas para que esperen. Las 3 solicitan nuevamente ir al baño y sólo les contestan que gracias a que no firmaron ahora tienen más trabajo y que se esperen. Pasan aproximadamente 30 minutos hasta que después de pedirle al abogado de oficio que intervenga, son conducidas por un policía hacia un baño.
• El departamento de acciones en el norte de Mundubat, organización que invitó a la compañera a su jornada en el País Vasco, envió los documentos que acreditaban el motivo de su estancia y quien cubriría sus gastos (motivos por los que le niegan la entrada) mismos que jamás le son entregados a la compañera, ni se consideran como evidencia a favor en su caso.

El neoliberalismo ha creado leyes para neutralizar los flujos migratorios a la vez que provoca la migración forzada a través de los procesos de despojo y explotación en contra de l@s de abajo. Estas mismas leyes les sirven para contar con el instrumento adecuado para impedir los encuentros de las resistencias anticapitalistas. Los defensores de derechos humanos, movimientos sociales, redes feministas, etc. que se asumen anticapitalistas fuera de la lógica de las luchas que se enmarcan en las vías institucionales como las ONGs u organizaciones que no cuestionan de fondo al sistema de explotación, despojo, represión y discriminación, nos convertimos en el blanco directo de estas políticas neoliberales de contención de las luchas.

La detención de Coni, no puede ser vista como un caso más de los muchos que ocurren a diario en los aeropuertos de Europa violando sistemáticamente los derechos humanos de l@s migrantes, es evidente que se trata de una embestida contra la presencia y la voz de una mujer de Chiapas, feminista anticapitalista y de la Otra Campaña que denunciaría en diferentes espacios la situación de violencia que prevalece en Chiapas bajo el gobierno de Juan Sabines Guerrero: la reciente escalada en los ataques a las comunidades autónomas zapatistas, la violencia de género que a diario se suscita en nuestro estado, la situación de l@s pres@s políticos y personas injustamente presas adherentes a La Otra Campaña, los despojos a las tierras y territorios de los pueblos indígenas por la implementación de los megaproyectos, etc., información que ha sido ocultada por el gobierno de Sabines bajo el beneplácito de la ONU y otros organismos internacionales que incluso lo han galardonado.

Los de arriba han desatado la crisis, los de arriba buscan paralizarnos, pero no lo lograrán.

Por ello los colectivos, organizaciones y personas abajo firmantes les decimos a los de arriba:

No nos pararán, abajo y a la izquierda la digna rabia se levanta cada vez con más fuerza y decisión de luchar.

Convocamos a todos y todas las adherentes nacionales e internacionales a manifestarse según sus tiempos y formas.
Movilicémonos en contra de las leyes de extranjería.
Contra el clacismo y racismo de los cuerpos policíacos en puestos fronterizos.
Contra la violencia de género y el abuso de poder que ejercen los cuerpos policíacos contra l@s de abajo y en particular en contra de las mujeres migrantes.
Contra la inoperancia de la embajada mexicana que deja en la indefensión a sus connacionales con lo que evidencia la corresponsabilidad del gobierno de México.

Contra el capitalismo, por la democracia, la libertad y la justicia
La Otra Campaña VA

Pese a las barreras que este sistema nos quiere imponer, con su actitud machista y racista, los colectivos, organizaciones y personas en lo individual que caminamos abajo y a la izquierda demostramos, con acciones de solidaridad como ésta, que son superables y que con rapidez nos

organizamos para hacerles frente.

Muchas gracias a tod@s por el apoyo y las muestras de solidaridad...

México

Brigada Feminista (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Mujeres y la Sexta DF-Edomex
Colectivo de Mujeres Tejiendo Resistencias Adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona.
Tierra Lesbik
Mundubat Delegación Chiapas
Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas, A.C.
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas, A.C.
Grupo de Trabajo No Estamos Todxs (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Red Contra la Represión y por la Solidaridad Chiapas. (adherente a La Otra Campaña)
Municipio Autónomo de San Juan Copala, Oaxaca, México
Comité por la Defensa y Justicia para el MASJC, México, Varios Estados.
Sector Nacional Obrero de Trabajadores de la Ciudad, el Campo, el Mar y el Aire de la Otra Campaña, México.
Frente Único Nacional de Activos, Pensionados y Jubilados del IMSS
Coaliciòn de Trabajadores Administrativos y Acadèmicos del STUNAM
Colectivo Acciòn Inteligente de Desempleados, Estudiantes y Trabajadores
Sindicato de Uniroyal
La Otra Huasteca Totonacapan
La Otra en Juaritox
Grupo Marxista Revolucionario
Promedios A.C
Koman Ilel -Colectivo de comunicación-
K'uxaelan- Colectivo de comunicación
Agencia prensa india
Tequio Jurídico A. C
Niñas y Niños en La Otra Campaña-DF México
Colectivo Educación para la Paz y los Derechos Humanos A.C.
CEPAZ DH A.C
VOCAL (Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Libertad). Oaxaca – México
Producciones Nube Roja
Espacio social y kultural LA KARAKOLA espacio colektivo de kreación
Mariposas de Papel Ameyali

Estado Español

CGT - Estado español
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau
CGT-Andalucía, Comité Confederal, Secretaría de Acción Social.
La Adhesiva, espai de Trobada i Acció
La Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Grupo IRU
Red Libertaria Apoyo Mutuo

País Vasco (Euskal Herria)
Mundubat Bilbao
Mundubat San Sebastián (Donosti)
Bizilur. Asociación para la Cooperación y el Desarrollo de los Pueblos
Plataforma Vasca de Solidaridad con Chiapas
Azkapena
Comités Internacionalistas
Paz con Dignidad Euskadi
Entrepueblos / Herriarte

Reino Unido

Edinburgh-Chiapas Solidarity Group
UK Zapatista Network

Grecia

Colectivo Espiral de Solidaridad Semilla de Resistencia (Grecia)
Asamblea de Solidarios, Anarquistas, Antiautoritarios y Libertarios. (Grecia)

Brasil

Movimiento Utopia e Luta Porto Alegre Brasil

Argentina

Ecoportal.Net, Argentina

Nueva Zelanda

Wellington Zapatista Support Group, New Zealand (Nueva Zelanda)

Personas a título individual

Mercedes Olivera y Bustamante. Feminista, Doctora en Antropología.
María Inés Roque. Realizadora de Cine Documental
Lucrecia Gutiérrez Maupoumé. Realizadora de Cine Documental
Fabiola Ixchel Muñoz Soto, Chiapas México
Yaredh Marín Vazquez
Mtra. Amaranta Cornejo Hernández
Anaïs López Méndez
Javier Garrido Miralles
Cristina Mas Serra
Santiago Mestre Miravet
Carmen Arias Rodríguez
Anna GINE MARCH
Noemi Abad
Martha B. Torres
Luis G. Iglesias
Nicte-Há Dzib Soto
Mónica Alonso San Millán
Gabriel Ramírez Cuevas, D.F
Antonio Sarmiento Galán
Adelina González Marín
Ida Ramundo
Antonio J Silano
Italia Mendez
Salvador Martí Güell
Adherentes a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona en lo individual de varios estados.

-—

Red contra la Represión Chiapas
(RvsR-Chiapas)
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

El Govern de Guatemala desallotja violentament camperols a la frontera amb Mèxic

Proyecto Ambulante

Tenosique, Tabasco, 3 de setembre de 2011.

Als defensors i defensores dels drets humans

Als col.lectius nacionals i internacionals

A les organitzacions civils mexicanes

A la premsa nacional i internacional

A la societat civil en general

El diumenge 28 d'agost es van presentar a l'oficina del Centre de Derechos Humanos del Usumacinta, AC, dues persones d'origen guatemalenc per demanar assessoria doncs segons el seu testimoni havien estat desallotjats del seu territori.

La comunitat desallotjada porta per nom Nueva Esperanza, del municipi de la Libertad al Departament del Petén. Les persones desallotjades són 60 nens, 96 dones, 100 homes i 30 persones de la tercera edat.

Membres d'aquest Centre de Drets Humans van fer una visita al lloc, les persones ens van relatar que el martes23 d'agost van ser desallotjades amb violència per part de l'Exèrcit guatemalenc, la policia nacional i el Consejo Nacional de Áreas Protejidas (CONAP), que en presència de personal de drets humans de Guatemala executar l'ordre de desallotjament, la qual van fer de forma violenta, cremant les seves cases, escola i centre de salut. Ells es van refugiar a la comunitat de Nuevo Progreso del municipi de Tenosique, Tabasco, a només 500 metres de la línia fronterera. No se'ls va permetre treure les seves pertinences.

Fins ara cap autoritat de Guatemala s'ha presentat a dialogar amb ells. Per part de l'Estat mexicà han acudit representants dels tres nivells de govern, el grup Beta i la CNDH per oferir ajuda humanitària i verificar les condicions en què es troben.

Hem constatat les infrahumanes condicions en què es troben sobrevivint, ja que estan literalment a la intempèrie, cobrint només amb algunes lones i barraques construïdes provisionalment. Membres de l'Exèrcit i la Policia nacional de Guatemala es troben molt a prop del lloc on hi ha els desplaçats impedint el retorn a les seves terres i el trànsit de qualsevol persona.

Davant aquesta situació ens solidaritzem en les exigències de les famílies desallotjades que el govern del seu país escolti i atengui les seves justes reclamacions de tornar a la seva terra i se'ls reparin els danys causats.

Fem una crida a la comunitat nacional i internacional perquè faci arribar al Govern de Guatemala el repudi pels actes de desallotjament i despulla de forma violenta i per les condicions en què es troben sobrevivint.

Així mateix convoquem a la societat civil perquè en el marc de la jornada mundial del migrant a celebrar el proper diumenge 4 de setembre, ho fem en el lloc on es troba la comunitat Nueva Esperanza, esperant resposta a les seves justes reclamacions. La cita és a partir de les 10:00 del matí.

Centro de Derechos Humanos del Usumacinta, A.C.

Chiapas: Batega la terra en els senders de la resistència

Una mirada a les experiències de la lluita dels pobles de Chiapas en la defensa dels seus drets.

Font: desinformémonos

Aquest informe d'aquest Centre de Drets Humans recull una síntesi del que va passar a Chiapas en matèria de drets humans d'abril de 2010 a març de 2011.

Avui Mèxic es troba sota la inquietud d'una violència generalitzada impulsada pels diferents poders que governen el país. Tot i que aquesta situació condueix a una violació sistemàtica dels drets humans, les cultures originàries sobreviuen, es reprodueixen i continuen generant alternatives de vida.

Descarrega l'informe complet aquí

Enllaç:
Centro de Derechos Humano Fray Bartolomé de las Casas

o0o

Chiapas. Cristóbal Sánchez, defensor pels drets humans emprèn vaga de fam a Tapachula

Després de ser detingut i torturat per autoritats de migració, i posat en llibertat sota fiança, el defensor pels drets de persones migrants, Cristóbal Sánchez, emprèn vaga de fam a Tapachula

Dissabte, Cristóbal Sánchez, estudiant, defensor pels drets humans i coordinador de la caravana "Paso a paso hacia la Paz" va sortir lliure després de pagar 31.000 pesos de fiança, després de ser detingut il.legalment a Tapachula dijous passat. El diumenge al matí, es va declarar en vaga de fam per exigir la destitució i càstig dels policies estatals i de migració que van agredir i van colpejar després de la seva detenció.

El dissabte a la tarda va arribar la seva llibertat sota caució i va donar a conèixer en conferència de premsa que no aixecarà la protesta fins que les autoritats de Chiapas no castiguin als seus agressors. Des de les deu del matí, Cristóbal es va instal.lar davant de les oficines de la Fiscalia Especialitzada en Delictes Comeses en Contra d'Immigrants del govern de Chiapas, on va dir que "a Chiapas es parla de donar suport als migrants i s'utilitza a la fiscalia d'immigrants per detenir-los, empresonar i deportar. Creiem que l'esperit d'aquesta fiscalia no era per donar suport caceres de migrants. Ara es troba sota el comandament de l'Institut Nacional de Migració ".

Cristóbal també va aprofitar per demanar als relators de l'ONU i OEA que en breu recorreran, cada un pel seu compte, alguns estats de la república mexicana que no es deixin enganyar per les autoritats estatals de Chiapas i que investiguin pel seu compte, la veritable realitat dels i les migrants.

"És urgent i necessari que investiguin les irregularitats que es cometen a l'estació migratòria, Segle XXI de Tapachula. És una presó, no un centre de retenció. De la mateixa manera demandar els representants d'aquests organismes de drets humans, que visitin Frontera Comalapa, Suchiate i Huixtla considerats com els principals centres d'explotació sexual i laboral de menors d'edat. "

Això contrasta amb la imatge que continua tractant de donar el govern de Juan Sabines allà on tingui l'oportunitat. Mentre aquestes instàncies colpejaven i desposseïen del seu equip de treball a Cristóbal Sánchez, Sabines participava en un fòrum sobre migració on van posar a l'estat com a punta de llança en el tema migratori i van dir que "els seus avenços en polítiques públiques al respecte com la creació d'una Fiscalia Especial d'Atenció al Migrant, i l'existència de la Secretaria de la Frontera Sud són una mostra patent d'aquest compromís del govern de l'estat de Chiapas amb la protecció dels migrants" .

Segona caravana Paso a Paso hacia la Paz.
Àudio sobre la situació de Cristóbal Sánchez. Radio Pozol

Font: Chiapas Indymedia

Més informació:

• Mèxic. Detenen a Tapachula, Chiapas, el coordinador de la Caravana Paso a paso hacia la Paz, pels drets dels migrants

• Visita la pàgina de Hermanos en el Camino

Les Revolucions Àrabs: Entre la sorpresa i l'esperança

Les Revolucions Àrabs: Entre la sorpresa i l'esperança

31 de març de 2011
18:45 hores
Sala de Graus - Campus Catalunya
Universitat Rovira i Virgili
Tarragona

Conferència a càrrec del Sr. Jesús A. Nuñez Valverde
Professor de la "Universidad Pontificia de Comillas"
Codirector de l'"Instituto de Estudios sobre Conflictos i Acción Humanitaria" (IECAH)
Especialista en prevenció de conflictes en el món àrab-musulmà

Aigua: Vols saber com serien les coses "amb ella"?

Sabem si la gestió de l’aigua que consumim és pública o privada? I què comporta una o altra opció? Una campanya d’ESF i el CONGIAC pretén donar resposta a aquestes preguntes i exposar la necessitat d’afrontar el debat sobre les diferències entre els diferents models de gestió de l’aigua.

Per: Marta/ Ingeniería Sin Fronteras / Canalsolidari.org

El passat juliol de 2010 les Nacions Unides van declarar l’accés a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà. Però ningú no discuteix la importància de l’aigua, sabem que és un líquid vital, i que la necessitat de tenir uns ecosistemes fluvials en bon estat ecològic és un realitat cada cop més assumida. Però potser del que no som conscients és del que passa amb la gestió d’aquest be tan fonamental.

Així, tot i que la gestió d’aquest dret bàsic té una gran rellevància en les nostres vides i implica aspectes fonamentals de la democràcia, com el reforçament de les institucions públiques i el seu compromís amb la participació ciutadana, la cohesió social, el diàleg o la responsabilitat cívica, aquest tema no és a l’agenda política i l’opinió pública ho desconeix.

Actualment, la llei permet models de gestió de l’aigua públics, models de gestió mixta o altres exclusivament gestionats per empreses privades. Però quin serà el nostre? Som usuaris/es o clients? Què passa amb el contracte d’aigua a Barcelona?

Amb ella o sense ella?

Accedir a l'aigua per disminuir la mortalitat infantil

Segons l’Organització Mundial de la Salut, més de 1.000 milions de persones no tenen accés a aigua potable. Quan una família té accés a aigua potable es redueixen en un 50% els episodis diarreics en els menors de 5 anys. Farmamundi t’explica els seus projectes per dur-la a més de 96.000 persones. Llegir més

Publiquen a Mèxic llibre de John Berger menyspreat a Europa

• Es titula Un séptimo hombre i inclou fotografies de Jean Mohr

• Fa més de 30 anys va documentar les vexacions contra els migrants, explica Ramón Vera, qui va traduir l'obra

• Els lectors reconeixeran l'heroisme dels protagonistes, expressa l'autor

Migrants de diverses nacionalitats, captats pel fotògraf Jean Mohr. Imatges incloses en el llibre Un séptimo hombre , de John Berger, publicat a Mèxic pel segell independent Sud+

Ana Mónica Rodríguez / La Jornada 05/03/2011

Fa més de tres dècades el llibre Un séptimo hombre, de John Berger i Jean Mohr, va ser rebutjat i menyspreat a Europa i ara és posat en circulació per primera vegada a Mèxic.

El volum entreteixeix una sèrie d'històries de Berger i fotografies de Mohr, mitjançant les quals es desvela de manera profètica l'opressió i violació dels drets humans dels migrants fa 35 anys, explicà Ramón Vera, traductor del text i col·laborador de La Jornada.

"Aquest treball va ser considerat mancat de serietat fa diversos anys i actualment és una eina per a documentar el drama i vexacions que persisteixen entorn dels migrants."

Un séptimo hombre (Sur+ediciones) presenta i descriu de manera indissoluble, mitjançant textos i fotografies, les històries d'aquells que "són forçats a abandonar a les seves famílies amb l'esperança de regressar algun dia".

L'obra és "un mirall en el temps", prossegueix l'editor Pablo Rojas, la qual no ha perdut vigència, perquè oferix detalls i exhibeix el tortuós calvari pel qual travessen aquests "homes, dones i nens" en el seu viatge per a obtenir un salari i proveir a les seves famílies.

Fins i tot, en les fronteres de Mèxic és latent aquesta situació deplorable, "tant dels quals creuen a Estats Units, com els centreamericans que arriben aquest país", va afegir Rojas.

Durant aquest trànsit els migrants "es juguen la vida, infinitat de dones són abusades sexualment, milers moren en el camí, uns altres queden sense ser reconeguts i la fossa comuna és el lloc d'infinitat de persones".

Una cruel necessitat

En el prefaci, John Berger escriu que el llibre "buscarà als lectors mexicans", qui reconeixeran “l'heroisme, el respecte propi i la desesperació dels protagonistes que podrien ser els seus pares.

"Aquest reconeixement ajudarà a sostenir-los en els moments de pànic i en altres moments augmentarà el seu coratge indomable, enfrontats a la cruel necessitat d'emigrar", va puntualitzar Berger, crític d'art, pintor, narrador i poeta.

Actualment, va explicar Vera, aquest volum "ens oferix molta més claredat de com és el teixit que crea la migració, el drama d'aquestes persones, detalla l'enorme disparitat, així com l'opressió, violació de drets i assassinats".

Fins i tot, va afegir, s'albira com les empreses i els propis països "mantenen als migrants en situació de fragilitat i en un estat molt pitjor que en l'esclavisme".

Això significa, va dir Ramón Vera, que la història dels migrants no ha canviat amb el pas del temps i, pitjor encara, existeix una recrudescència d'aquesta problemàtica.

Aquest llibre va aparèixer en 1974 a Europa i pretenia mostrar que la majoria de la migració en el sistema capitalista és forçada.

Fins i tot, van explicar Vera i Rojas, en aquesta època “la premsa va ignorar Un séptimo hombre mentre que crítics, acadèmics i investigadors ho van descartar per insubstancial, perquè era un pamflet, segons ells”.

Aquesta situació, van descriure, va imperar en el nord d'Europa, però en el sud el llibre va impactar a les classes treballadores i va ser traduït al turc, grec, àrab, portuguès i al castellà.

"Curiosament la gent de la qual parlava el llibre ho va atresorar i va propiciar que es reconeguessin en aquesta sèrie d'històries".

Escriu John Berger: "El destinatari íntim del llibre, sembla ser aquell que ha experimentat el desarrelament i la separació de les famílies. I com s'ha dit moltes vegades, i viscut un milió de vegades més, el tret històric de l'època que vivim és la migració a escala sense precedent".

Presentació a la feria de Minería

Llegir més

En llibertat els companys del Centre de Drets Humans Digna Ochoa. Chiapas

Comunicat del CARZCH després de l'alliberament de 3 advocats del CDH "Digna Ochoa"

Alliberats els 3 companys del Centre de Drets Humans Digna Ochoa

Durant la nit del dia 2, al voltant de les 10:20 pm es va rebre la notícia de l'alliberament dels advocats del Centre de Drets Humans Digna Ochoa.

La Caravana del Consejo Autónomo Regional de la Zona Costa de Chiapas, plantada enfront del palau de govern de l'estat fins a aquest moment, va partir cap al penal de l'Amate para rebre als companys alliberats.

El company Nataniel, director del CDH Digna Ochoa dóna la seva paraula sobre la seva detenció i alliberament

Minut a minut de la marxa motoritzada a Tuxtla

En llibertat els companys defensors dels drets humans (Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa):

Jesus Maria Martinez Cruz, Eduardo Alonso Martinez Silva y Nataniel Hernández Núñez.

Companys alliberats !

Al voltant de les 10:20 pm hem rebut la notícia de l'alliberament dels advocats del Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa. La Caravana del Consejo Autónomo Regional de la Zona Costa de Chiapas, plantada enfront del palau de govern de l'estat de Chiapas, part de retorn, aquesta nit del 2 de març, cap al penal de l'Amate para rebre als companys alliberats. Demà esperem més informació referent a això.

La Caravana dels integrants del del Consejo Autónomo Regional de la Zona Costa de Chiapas, i diferents col·lectius adherents a La Otra Campaña, va arribar a la capital de l'estat, Tuxtla Gutiérrez, després de manifestar-se davant del Penal de l'Amate per exigir exigir l'alliberament immediat dels advocats integrants del Centre de Drets Humans Digna Ochoa: Llic. Nataniel Hernández, Llic. José María Martínez Cruz i Llic. Eduardo Alonso Martínez Silva. Els nostres companys van ser empresonats injustament pel govern de Juan Sabines Guerrero com part d'una campanya de repressió de l'estat cap a les organitzacions autònomes que lluiten per la llibertat, la democràcia i la justícia per al poble de baix i de l'esquerra

La caravana integrada pels nostres companys en resistència es va mobilitzar precisament aquest dia 2 de març de 2011 per ser la data indicada com el termini legal per a alliberar als nostres companys.

¡¡El pueblo unido jamás será vencido!!

Font: Chiapas Indymedia

Més informació:

2 de març: minut a minut de la Caravana Motoritzada per llibertat a 3 advocats defensors de drets humans

2 de març: Caravana motoritzada pels compas presos del Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa

Actualització de notícies. Caravana motoritzada pels compas presos del Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa.

Decenes d'ONG's de Mèxic i l'estranger reclamen llibertat de defensors de DDHH presos a Chiapas

Pobresa, violència i VIH/Sida a Nicaragua: La realitat d’una epidèmia silenciada

Per: Cecília / FARMACÈUTICS MUNDI

La imatge és de Farmamundi

Als països empobrits, el 80% de les persones que viuen amb VIH desconeixen el seu estat. A Nicaragua, país on Farmamundi treballa des de fa més de 15 anys en projectes de cooperació al desenvolupament, la taxa d’incidència del VIH/Sida s’ha duplicat en els últims tres anys.

A Nicaragua, país on Farmamundi treballa des de fa més de 15 anys en projectes de cooperació al desenvolupament, la taxa d’incidència del VIH/Sida ha augmentat d’una manera molt important, passant del 0’66% l’any 1987, al 13% en el 2009. Aquesta taxa s’ha duplicat en els últims tres anys.

Segons dades oficials (setembre 2009) del Ministeri de Salut (MINSA) de Nicaragua, al país hi havia registrats 3.876 casos de VIH, dels quals 2.544 eren asimptomàtics, 516 havien desenvolupat la SIDA i 810 persones van morir. Altres dades mostren que per cada dona infectada es registren 1’7 homes, alhora que la majoria dels diagnòstics són de persones d’entre 15 i 45 anys, franja de població econòmicament activa.

La realitat d’una epidèmia silenciada

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 80% de les persones que viuen amb el VIH en països d’ingressos mitjans o baixos, ignora la seva condició de seropositivat, el que fa pensar que els registres oficials podrien estar subestimant el veritable nombre de casos afectats per aquesta malaltia. Segons les estadístiques del Laboratori de Referència Nacional del MINSA, l’any 2008 es van fer 106.736 proves per a la detecció del VIH. Si considerem que aquestes proves es fan a un nicaragüenc diferent per primer cop, a aquest ritme, es necessitarien més de 40 anys perquè a cada nicaragüenc se li fes la prova de detecció del VIH. “Aquesta situació representa un alt risc d’epidèmia silenciada, especialment quan es combina amb una falsa sensació de seguretat (a l’inici de la pandèmia, Nicaragua registrava les taxes més baixes de VIH a la regió), un alt nivell de violència sexual (amb els valors més alts de Llatinoamèrica) i un alt nivell de pobresa, que es reflecteix en l’Index de Desenvolupament Humà que situa al país, en l’avantpenúltim lloc a Llatinoamèrica”, argumenta Carlos Berrios, responsable de Farmamundi a Nicaragua.

La discriminació, la manca d’oportunitats i la poca sensibilitat de la població sumada a un model social fortament androcèntric, amb un sector polític patriarcal que combat la incidència, els models alterns de representació i l’agrupació de la societat civil, són reptes que dificulten la presa de mesures efectives per contrarestar i prevenir la propagació del VIH. Berrios explica que altres factors que influeixen i a tenir en compte són “l’explotació sexual infantil, el tràfic de persones, la desregulació de l’estat i la legislació lesiva als drets sexuals i reproductius de la població”.

Impacte socioeconòmic i els objectius del mil·lenni

El VIH té un impacte negatiu en el creixement de les economies i un efecte directe en el món laboral, la productivitat, l’estalvi i els serveis públics. A més, degut a la sobrecàrrega del sistema sanitari, el VIH té a més un impacte important en les economies de les llars. Estimacions de l’Organització Mundial de la Salut indiquen que la triple teràpia antiretroviral per aturar la propagació del virus, costa entre US$10.000 i US$15.000 anualment per pacient, en els països més desenvolupats. No obstant això, el cost d’aquesta malaltia va més enllà del preu del tractament, ja que una persona que viu amb el VIH ha de canalitzar recursos al seu benestar físic i psicològic en la prevenció secundària (per evitar les complicacions de la malaltia) i en la terciària (per rehabilitar i restituir els efectes crònics del VIH). “Tot i que el país compta amb un Pla Estratègic Nacional 2006-2010 per al VIH, organitzacions de persones que viuen amb el VIH/Sida (PVVS) afirmen que les millores han estat modestes, ja que el Pla encara no reconeix aquesta epidèmia com un problema de tots, sinó que estigmatitza a segments específics de la societat” apunta Berrios.

Malgrat els Objectius del Mil·lenni per al 2015 tenen com a fita, no tan sols aturar la propagació del VIH, sinó també canviar-ne el sentit, Nicaragua està registrant un augment progressiu del nombre de persones afectades pel VIH. A més, fins al moment, no s’han anunciat o implementat noves mesures que indiquin la possibilitat de complir amb aquestes fites.

Esforços des de les contraparts de Farmamundi

El Col·lectiu de Dones de Matagalpa (CMM) treballa, des dels seus inicis l’any 1987 (any en què es va anunciar oficialment a Nicaragua la primera persona amb VIH), pels drets i la salut sexual. Les primeres accions d’incidència van incloure l’educació permanent a personal del sistema de salut i a agents comunitaris sobre l’epidèmia del VIH/SIDA, amb un enfocament no discriminatori i de drets de les persones, a més de campanyes informatives i de sensibilització, tant a nivell nacional com internacional. “L’any 1992 el CMM va començar a aplicar l’estratègia d’atenció directa, enfortint en primer lloc el treball de les llevadores comunitàries, com a persones de referència per a les dones embarassades, i ampliant amb el temps, l’atenció en salut sexual i reproductiva, amb la implementació de proves per a infeccions de transmissió sexual (ITS), incloent les proves de VIH” explica l’Ana Ara Sorribas, membre del Col·lectiu. L’any1999 la primera persona amb SIDA va contactar directament amb el CMM i és llavors quan va començar l’atenció integral i l’acompanyament psicosocial de persones amb VIH. “Aquell mateix any, es va iniciar també un programa de formació específica per a promotores i promotors de salut sexual reproductiva i de lluita contra la violència” continua l’Ana Ara, que també explica, que amb l’inici del mil·lenni, i degut a la organització i pressió de la societat civil, es va publicar la llei 238 de Promoció, protecció i defensa dels drets humans en front de la SIDA.

Des de l’any 2000, el Col·lectiu continua amb campanyes de sensibilització i prevenció, explicant experiències en escoles de primària i secundària. Fruit d’aquesta experiència, el Col·lectiu va publicar el manual “Trabajando temas de salud y sexualidad desde el aula“, a més d’incorporar capítols sobre el VIH en textos de formació de personal sanitari i de consulta sobre salut com en el llibre “Buscando remedio“ editat per AIS Nicaragua, un altre soci local de Farmamundi.

Finalment, destacar que a partir del 2003, any en què arriben els antiretrovirals a Nicaragua, i en coordinació amb el MINSA central, s’amplia l‘àrea d’atenció, per tal de garantir l’atenció i el tractament dels PVVS de Matagalpa. Des de l’aquell mateix any, Farmamundi ha donat suport decidit al treball en salut del Col.lectiu de Dones, com les accions per a la prevenció i atenció a persones que viuen amb el virus de la Sida.

Algunes dades

Avui, més de 33 milions de persones viuen amb la Sida a tot el món, la major part d’elles a l‘Àfrica subsahariana, on només un 15% reben tractament.

Farmamundi denuncia la manca d’accés als antiretrovirals i els seus elevats preus que impedeixen, a gran part dels persones infectades pel VIH, pagar el tractament que els hi permeti dur una vida digna. En molts llocs del planeta, les polítiques de prevenció no són suficients i la majoria de la població infectada no té accés al tractament.

Farmamundi treballa a Nicaragua des de fa més de 15 anys, amb el suport de nou organitzacions i institucions locals. Aquest treball està centrat en diverses línies estratègiques: afavorir l’accés i ús racional dels medicaments, assegurar la qualitat dels medicaments i l’atenció primària en salut, destacant la salut sexual i reproductiva. Durant 2009 es van invertir prop d’un milió d’euros i en l’actualitat s’està treballant amb diversos socis locals, en sis projectes.

Article de Dr. Carlos Berrios, responsable de Farmamundi en Nicaragua i Douglas Quintero.

Més informació de subministrament d’antiretrovirals a ALH de Farmamundi aquí.

Font: canalsolidari.org

Hondures: Un any després de les eleccions, continua la la violació sistemàtica dels drets humans

La imatge és de codepinkhq a Flickr

Per: Premsa FCONGD

Sabies que Hondures és un dels països més perillosos del món per als periodistes? Després d’un any de les eleccions, el govern il·legítim de Lobo segueix reprimint impunement col·lectius “incòmodes”: amb una mitjana de sis morts per setmana ja són més de 200 les dones assassinades durant el 2010.

Un any després de les eleccions, les ONG continuen denunciant la il·legitimitat del govern actual d’Hondures i la repressió i la violació sistemàtica dels drets humans

Les ONG demanen condicions al suport financer i polític de l’Estat espanyol i de la Unió Europea al govern hondureny.

Després del cop d’estat del juny de 2009 i de l’arribada al govern de Porfirio Lobo arran de les eleccions del 30 de novembre, les amenaces i els assassinats contra defensors i defensores dels drets humans, líders socials, membres de la resistència i periodistes s’han incrementat. Només des del mes de març s’han comès nou assassinats de periodistes o comunicadors i comunicadores socials, la qual cosa ha portat fins i tot l’ONG internacional Reporters Sense Fronteres a qualificar Hondures com un dels països més perillosos del món per als i les periodistes.

La repressió carrega contra diversos col·lectius: dones, activistes, LGBT, camperols i sindicalistes, mentre culpa de les morts a la inseguretat ciutadana. El moviment Feministas en Resistencia ha denunciat que els feminicidis continuen augmentant en una “escala sense precedents”: amb una mitjana de sis morts per setmana ja són més de 200 les dones assassinades durant el 2010.

La Comissió Interamericana de Drets Humans alerta sobre l’estat d’impunitat que es viu al país i la creixent militarització de la societat hondurenya. Exmembres de l’exèrcit, contra els quals es van formular denúncies per la seva participació al cop d’estat, ocupen la direcció de dependències públiques d’alt nivell al govern de Lobo, entre ells el general Romeo Vásquez Velásquez, gerent de l’empresa nacional de telecomunicacions Hondutel.

La Federació Catalana d’ONGD (FCONGD) dóna suport a la Consulta Popular por la Declaración Soberana del Frente Popular de Resistencia Nacional que ha recollit més d’1.300.000 signatures per demanar una Assemblea Nacional Constituent i el retorn sense condicions de Zelaya, i dels exiliats i les exiliades.

Les ONG veuen amb preocupació que, malgrat el cop d’estat, la UE no hagi dut a terme canvis substancials en els programes de cooperació amb Hondures i doni suport econòmicament a institucions que no persegueixen els autors de les violacions als drets humans. És significatiu el suport previst amb 44 milions d’euros per a l’enfortiment la policia hondurenya.

És per això que les ONG demanen com a condicions per al suport financer i polític de l’Estat espanyol i de la Unió Europea al govern hondureny el respecte dels drets fonamentals, la democratització d’Hondures, la instal·lació d’una Assemblea Nacional Constituent, incloent, popular i participativa, i el retorn sense condicions de José Manuel Zelaya i de les persones exiliades pel règim de Porfirio Lobo.

Font: canalsolidari.org

“Al Congo la violació s’ha convertit en una arma de guerra”

Per: Y.Sánchez / Coordinadora d'ONG Solidàries

La imatge és de Sònia Cervià

Es calcula que cada dia mor una dona, víctima de la violència sexual i des de l’any 1996 s’han comptabilitzat unes 200.000 violacions al territori. L’activista congolesa Adèle Safi Kagarabi va ser a Girona per denunciar la situació i el seu rerefons d’interessos econòmics a la regió.

Kagarabi forma part de la Marxa Mundial de les Dones de la República Democràtica del Congo (RDC) i és presidenta de la Comissió de lluita contra les violències sexuals al Sud de Kivu, una província situada a l’orient del país.

La RD Congo és un país ric en recursos naturals, on el 70% de la població viu per sota del llindar de pobresa. Kagarabi dibuixa un país explotat per les multinacionals, sembrat de grups armats al servei dels interessos econòmics d’aquestes empreses, amb una població cansada de la presència de les tropes de les Nacions Unides que, després de deu anys, no han aconseguit aportar la pau ni la seguretat que prometien. En aquest escenari de conflicte, el cos de la dona s’ha convertit en una arma de guerra.

Grups armats

El 1994, va arribar a la RD Congo i sobretot a la província del Sud de Kivu, un flux massiu de refugiats procedents de Rwanda. “No es va fer distinció entre població civil i militars i a aquests darrers se’ls va deixar entrar amb les seves armes, i actuar a plaer”. En aquells moments, el dictador Mobutu Sese Seko estava al capdavant del país. Amb el suport de països veïns, com Rwanda i Uganda, Laurent Kabila es va presentar com a nou candidat. Kabila va comptar amb el suport de grups armats estrangers, que van instaurar el terror a les aldees congoleses, “saquejant, torturant i matant civils, amb l’excusa que havien ajudat els hutus”, en el conflicte al país veí. L’any 1997, Kabila va arribar al poder. “Va veure que aquells grups armats que li havien donat suport ja no tenien raó de continuar existint i els va demanar que tornessin als seus països”. Però els seus antics aliats es trobaven còmodes en territori congolès i volien continuar explotant els seus recursos naturals, menyspreant la població nativa.

“La comunitat internacional tenia molt d’interès en què aquests grups militars s’instauressin al Congo, però els congolesos no estaven disposats a deixar que explotessin els seus propis recursos i a les aldees es van crear grups locals per aturar-los i defensar els seus territoris”, explica Kagarabi. La violència es va fer més present. Massacres, tortures, càstigs públics… “Aquesta és la realitat a gairebé totes les próvíncies de la RDC”. L’activista congolesa també es demana d’on surten les armes que fan servir aquests grups militars. “Algunes porten noms espanyols”.

La violació, arma de guerra

En aquest context, es calcula que cada dia mor una dona, víctima de la violència sexual i des de l’any 1996 s’han comptabilitzat unes 200.000 violacions al territori. “La violació s’ha convertit en una arma de guerra, és una manera d’atemorir la població i mantenir-la submisa”, explica Kagarabi. Al fet execrable de la violació s’afegeix el de la tortura. “Aquets bàrbars introdueixen al cos de la dona tot tipus d’objectes, com branques d’arbre, vidres o el canó de la seva arma, per destruir el seu aparell reproductor. Això em fa pensar que hi ha un pla malèfic que ratlla el genocidi”.

Segrestades, torturades o convertides en esclaves sexuals, posteriorment les dones són rebutjades per les seves pròpies comunitats. Kagarabi, des de COFAS, una plataforma d’organitzacions de dones que lluiten pels drets de les dones al Sud del Kibu, impulsa programes d’acollida, atenció psicològica i formació per ajudar les víctimes.

Espoliació

Per darrere del drama de milers d’històries personals, Kagarabi denuncia l’existència d’interessos econòmics per explotar les mines i els recursos naturals del país. Minerals que després serviran per fer ordinadors o mòbils, per exemple. “La dona congolesa és molt forta, molt dinàmica i no es queda esperant sense fer res. Fa molts anys que denuncia les empreses que tenen interessos econòmics al seu país; no té por i està esperant el suport d’altres dones d’arreu del món”.

Malgrat la duresa del que relata, Adèle Kagarabi assegura que “no perdem l’esperança perquè sabem que hi ha solució”. Demana a la comunitat internacional que “repatriï aquests grups militars als seus propis països. Si el Congo té pau i estabilitat socioeconòmica, els països limítrofs també en tindran”. Fent una mirada a l‘Àfrica, Kagarabi demana, convidant a la reflexió, “per què tots els països africans rics en recursos estan sempre desestabilitzats?”. I afirma que “hi ha multinacionals enriquint-se del genocidi a molts països d‘Àfrica”.

L’acte va tenir lloc a la Llibreria Cafè Context de Girona i és la primera activitat que organitza el Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d’ONG Solidàries.

Foto: Adèle Safi Kagarabi, en un moment de la xerrada que va oferir a Girona.

Font: Canalsolidari.org

La flota per la llibertat encara no ha atracat: posa't rumb a Gaza!

Cultura i pau. Canalsolidari.org el 25/10/10

La imatge és de Rumbo a Gaza

El maig passat l’exèrcit israelià va assassinar 9 membres d’una flota que intentava dur ajuda humanitària a Gaza. Ara dos dels seus participants, residents a Catalunya, ho tornaran a intentar. El proper dissabte Barcelona acull una Festa Solidària per presentar aquesta nova iniciativa. T’hi apuntes?

El passat mes de maig va sortir una flota composta per 6 vaixells i més de 700 persones direcció a Gaza amb l’objectiu de trencar el bloqueig imposat per Israel i de portar més de 10 tones d’ajuda humanitària. En aquesta ocasió, l’exèrcit d’Israel va atacar la flota ocasionant 9 morts i més de 50 ferits de diversa consideració. En aquesta primera Flotilla de la Llibertat van participar dos ciutadans residents a Catalunya, Manuel Tapial i Laura Arau, que són els promotors d’aquesta nova flota que, juntament amb centenars de persones més, pretén sortir la propera primavera des de l’estat espanyol.

Demanem la vostra solidaritat i compromís per poder portar a bon port aquesta proposta de solidaritat amb el poble palestí. Us animem a participar en actes com el del proper dissabte així com sumar el major nombre d’adhesions i compromisos possibles ja que volem comprar dos vaixells, carregar d’ajuda humanitària i emprendre aquest viatge solidari un cop més per d’una banda, acabar amb el setge a Gaza i de l’altra pressionar la comunitat internacional i que implementi les accions necessàries de pressió que obliguin a Israel a respectar la legislació internacional i els drets humans dels palestins.

D’altra banda, us informem que el proper dimecres 27 d’octubre a les 12.30h al Col.legi de Periodistes (Rbla. Catalunya, 10, pral - Barcelona) tindrà lloc una roda de premsa de presentació del grup Catalunya Rumbo a Gaza, oberta al públic.

Participants a la roda de premsa:
>> Laura Arau, activista participant a la Flotilla de la Llibertat
>> David Segarra, documentalista i participant a la Flotilla de la Llibertat
>> Usama Khaldy, ciutadà palestí expulsat de Gaza
>> Maria del Mar Fernández, activista de Free Gaza participant en el primer vaixell que va trencar el setge a Gaza

I comptarà amb la moderació de:
>> Rita Marzoa, periodista

Esperem poder comptar amb la vostra participació en els diferents actes que us proposem! D’altra banda, podeu veure tota la informació relativa a la campanya Rumbo a Gaza a www.rumboagaza.org.